<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"
        xmlns:owl="http://www.w3.org/2002/07/owl#"><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural/format/rdf-xml/camp-rel_comarca-like/14/"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                            cultura-ocio,
                                                                                educacion,
                                                                                turismo
                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-08T08:02:25TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">5005 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">5005</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2cb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38525]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d&#039;estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d&#039;Història dels Pirineus. UNED de Girona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, &#039;Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix&#039;, de 1701 a 1772 (2 vols.).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l&#039;inici de la història d&#039;Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El casc antic d&#039;Avià es troba al centre del nucli municipal, a l&#039;est i al peu del turó del Tossal. En ell podem distingir dues zones: la zona nord, lleugerament aturonada i que va des de la plaça del Padró fins a la carretera de Cal Rosal; i la zona sud, amb una pendent cap amunt pronunciada des de l&#039;església de Sant Martí fins a la plaça del Padró. La zona nord és travessada per un carrer (Portal) que comença a la Plaça del Padró i que a la meitat de la seva longitud es bifurca en dos carrers (Portal i Abat Oliba). El carrer Portal segueix fins al carrer Gran Via, una de les vies d&#039;accés al poble, lloc on es conserva un mur de pedra que podria ser part de la muralla medieval que tancava el casc antic i un arc que era una de les portes d&#039;accés a l&#039;Edat Mitjana. El carrer Abat Oliba segueix fins a obrir-se a la plaça Abat Oliba, lloc on hi havia el cementiri, i més tard l&#039;antic Ajuntament i escoles, edifici actualment ocupat pel Casal de Joves, Esplai, Casal de la Gent Gran i Arxiu Municipal. Paral·lel a aquest carrer i per la part sud s&#039;obren els carrers Catalunya i la Travessia de Padró. Les cases es situen a banda i banda dels carrers, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que resten poques amb elements medievals (Cal Mas Vell, Cal Gabarró) i moltes s&#039;han reconstruït i modernitzat. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró, on es situen algunes de les cases més característiques (Cal Mas Nou, Cal Salvans, Cal Bassacs). Actualment el seu creixement es troba aturat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic d&#039;Avià, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;acta de consagració de l&#039;Església de Sant Martí (907) ja nomena el nucli: &#039;villam nominatam Avizano&#039; (BARAUT,1978), on el Comte Guifré feu construir l&#039;església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998), aquest castell seria una torre castellera de vigilància dels camíns d&#039;accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l&#039;església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l&#039;augment de població. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. Dues portes donaven accés: la del carrer Portal, de la que es conserva l&#039;arc entre dues cases i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es trobaria a Cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi haurien unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l&#039;església nova durant els segles XVIII i XIX. Al Cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya). A l&#039;Amillarament de 1862 hi havia 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s&#039;ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l&#039;evolució d&#039;algunes cases. En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que correspondrien a l&#039;antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l&#039;església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de la que resta una mostra a l&#039;antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0771300,1.8254300]]></content:encoded><content:item>402842</content:item><content:item>4659007</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-foto-08011-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-20250508204002.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval|Modern|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85|94|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2cc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38526]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer del Portal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d&#039;estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d&#039;Història dels Pirineus. UNED de Girona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d&#039;Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d&#039;entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l&#039;arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s&#039;han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d&#039;entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l&#039;arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l&#039;Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d&#039;accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L&#039;any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l&#039;escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d&#039;aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues &#039;Ramats&#039;, &#039;Gurans&#039; i &#039;Brotons&#039; que formen l&#039;actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l&#039;antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l&#039;antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l&#039;eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l&#039;Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s&#039;han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0778266,1.8253586]]></content:encoded><content:item>402837</content:item><content:item>4659085</content:item><content:encoded><![CDATA[Varis]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183102.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d&#039;infraestructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d&#039;on s&#039;accedeix a la part de darrera de l&#039;Ateneu. El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d&#039;origen medieval. Tota la zona és d&#039;expectativa arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2cd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38527]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Martí d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l&#039;abat i Bisbe Oliba, Institut d&#039;Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). &#039;Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d&#039;Urgell els anys 1312-1313&#039;, a L&#039;Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església parroquial d&#039;Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l&#039;Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d&#039;alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d&#039;un sol arc de mig punt a l&#039;últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l&#039;església s&#039;alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l&#039;església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L&#039;interior de l&#039;església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L&#039;any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l&#039;arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610  AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;S&#039;atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d&#039;Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d&#039;Urgell el 12 de gener de l&#039;any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l&#039;església del castell d&#039;Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d&#039;Urgell. L&#039;any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L&#039;any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià. L&#039;any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d&#039;Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d&#039;Avià. A finals del segle XVIII l&#039;antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l&#039;antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l&#039;any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l&#039;església a la mateixa època. En l&#039;antic emplaçament de l&#039;església es va trobar l&#039;any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l&#039;antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d&#039;algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0754000,1.8252200]]></content:encoded><content:item>402822</content:item><content:item>4658816</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-20250504192838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-20250507184351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-sant-marti-davia2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A inicis de l&#039;any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d&#039;aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d&#039;Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l&#039;Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ce
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38528]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de Sant Martí d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;MUNDET, J.M. (1989). El Comte d&#039;Espanya. Cent cinquanta anys després de la seva mort (1839-1989). Ateneu d&#039;Avià. RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga, 1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l&#039;Ateneu d&#039;Avià, 1990. RAFART, B. (1984). Pio Baroja, Avià i els carlíns. Ressó nº 7, desembre. RAFART, B. (1989). La destitució del Comte d&#039;Espanya a la Rectoria d&#039;Avià. Dovella nº 32. Pàgs. 23-25.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La rectoria d&#039;Avià es troba al costat de l&#039;església de Sant Martí fent mitgera pel cantó de sol ixent. La façana presenta dos finestrals d&#039;arc de mig punt rebaixat al primer pis i dues finestres a les golfes. L&#039;accés es realitza a través d&#039;un ampli passadís cobert amb volta de canó rebaixada de maó. Al primer pis es troba la vivenda del capellà i una àmplia sala on s&#039;obren els finestrals i que, segons expliquen les cròniques, va ser detingut el comte d&#039;Espanya. L&#039;edifici va ser construït al mateix temps que l&#039;església, al voltant de principis del segle XIX. L&#039;any 1991, fruït d&#039;una donació testamentària de la Sra. Ramona Badia, veïna d&#039;Avià, es va construir al costat de la rectoria un casal que s&#039;utilitza per fer reunions, exposicions i donar catequesi, al que s&#039;ha posat el nom d&#039;aquesta benefactora.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Plaça Església. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Encara que l&#039;edifici de la rectoria va ser construït al segle XVIII igual que l&#039;església, l&#039;any 1919 el pàrroc Mn. José Espel Casals va fer reparar la rectoria perquè amenaçava ruïna, amb un pressupost de quinze mil pessetes (ADS). El fet més rellevant que va viure la rectoria d&#039;Avià va ser el 26 d&#039;octubre de 1839, ja que fou destituït i empresonat el comte d&#039;Espanya (títol que li va atorgar el 1819 el rei Ferran VII), Charles d&#039;Espargnac, per ordre de la Junta Carlina de Berga, que anys enrera l&#039;havia fet capità general de la zona carlina. El comte d&#039;Espanya es va guanyar una fama d&#039;home estrambòtic i sanguinari, portant a terme innombrables injustícies: despotisme general, manca de respecte envers tothom, destrucció injustificada de bens,.... Aquests motius van provocar l&#039;ordre de destitució donada pel Rei, i els seus companys li van parar una emboscada a la Rectoria d&#039;Avià aprofitant que s&#039;havia convocat reunió de la Junta de Berga. Li van treure l&#039;espasa i amenaçant-lo amb un ganivet per l&#039;esquena li van comunicar la decisió del Rei. A la nit, i després d&#039;un viatge de quatre dies, van arribar a Organyà on el van retenir fins el dia 2 de novembre en què, de camí cap a La Seu d&#039;Urgell per ajusticiar-lo, el van escanyar amb una corda i després el llançaren al Segre amb una pedra lligada al coll. Dies més tard el cadàver es va trobar a Coll de Nargó, lloc on va ser enterrar. A la novela de Pio Baroja, &#039;La senda dolorosa&#039; (1928), que forma part del conjunt de novel·les &#039;Memorias de un hombre de acción&#039; (22 novel·les), fa una descripció de la rectoria d&#039;Avià i dels fets ocorreguts en relació al Comte d&#039;Espanya (RAFART, 1984). L&#039;any 1989, el que llavors era capellà d&#039;Avià, Mn.Ramon Alsina, va trobar a un armari de la rectoria un exemplar de les &#039;Efemérides Berguedanas&#039; de Jacinto Vilardaga editat l&#039;any 1919, amb unes notes manuscrites als marges fetes durant la guerra pel capellà beneficiat de Berga Mn. Francesc Rodergas. Aquestes notes es van publicar l&#039;any 1990 en forma de llibre per part de l&#039;Ateneu d&#039;Avià i constitueixen una important crònica dels fets ocorreguts a la zona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0753700,1.8253900]]></content:encoded><content:item>402836</content:item><content:item>4658812</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-foto-08011-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-20250504192838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-20250504192918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-20250504192911.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment s&#039;està reparant la teulada i ampliant les golfes afegint una tercera finestra a la façana principal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2cf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38529]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu processional de Sant Martí d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. &#039;L&#039;Erol&#039; núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà. Inventari de l&#039;església Sant Martí d&#039;Avià, 1895. Carpeta assumptes parroquials. Arxiu de la Cúria de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 120 cm x 51,5 cm. Es tracta d&#039;una creu que estava en força mal estat ja que va ser cremada durant la Guerra Civil i que ha estat restaurada recentment. Té decoració a l&#039;anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos: al cos inferior, pinacles, gàrgoles i contraforts. Entre els contraforts hi ha unes fornícules amb sis imatges entre les que es poden distingir Sant Pere, Sant Pau, Sant Martí, Sant Llorenç i Sant Cristòfor. Al cos superior hi ha els mateixos compartiments amb ornamentacions repujades. A la part de la creu, a l&#039;anvers hi ha la imatge de Crist al centre; a la part superior, el pelicà; a la part inferior, Sant Martí; a la dreta, la Dolorosa i a l&#039;esquerra, Sant Joan. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada; a la part superior, Sant Lluc; a la part inferior, Sant Mateu; a l&#039;esquerra, Sant Marc i a la dreta hi manca el medalló.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Església de Sant Martí d&#039;Avià. Plaça de l&#039;Església. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d&#039;aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven. La creu de Sant Martí ja s&#039;utilitzaria a l&#039;antiga església de Sant Martí del nucli antic, i pot tractar-se de la que es podia haver fet amb els 24 sous que va deixar en testament Joan Mas el 1498: &#039;a Sant Martí d&#039;Avià per una creu i ornaments&#039; (Pergamins de Cal Mas, nº 19). La creu va ser cremada per la Guerra Civil i uns feligresos la van amagar dins un viver d&#039;aigua d&#039;una casa veïna on va estar durant tota la guerra. Després es va guardar a les golfes de la rectoria i el seu estat era molt dolent fins a la recent restauració. A l&#039;inventari de la església de Sant Martí d&#039;Avià del 1895 que es conserva a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona, consta &#039;una cruz de plata de estilo gótico para las procesiones&#039;. Al fons fotogràfic de Ramon Mas Vilella hi ha una fotografia de la creu feta abans de la Guerra Civil (Arxiu Luigi, Berga, nº 2440-10247).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0754000,1.8252200]]></content:encoded><content:item>402822</content:item><content:item>4658816</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La creu va ser restaurada l&#039;any 2000 com a iniciativa de Mn. Ramon Viladés i amb motiu de la celebració del 200 aniversari de l&#039;església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38530]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Gabarró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l&#039;inici de la història d&#039;Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d&#039;Avià. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa actual és una construcció de finals del segle XVIII (hi ha la data 1826 a una llinda de fusta d&#039;una petita porta exterior per la façana del carrer Abat Oliba), tot i que es va construir aprofitant elements anteriors que en part pertanyien a l&#039;església i a la rectoria de l&#039;antiga parròquia de Sant Martí d&#039;Avià. A la façana del carrer del Portal hi ha una porta d&#039;arc de mig punt adovellat i de considerables proporcions, fet que fa suposar que fos una antiga porta de la rectoria, i que correspon a la casa anomenada cal Serra. A l&#039;interior de la planta baixa es conserva un arc diafragma, així com un bordó tallat que remata la part superior d&#039;un dels murs interiors. L&#039;any 1981, en fer-se reformes a la casa , es va trobar en una paret un capitell escantonat que es guarda a la casa i que es va catalogar com romànic (AA.DD., 1985). Segons informació oral del propietari Ramon Gabarró, en fer les reformes es van trobar tombes excavades a la roca que es van tapiar; actualment davant de la porta que dóna a la Placeta dels Estudis es distingeixen unes tombes antropomòrfiques excavades a la roca i re-omplertes de ciment. Al costat de la porta adovellada i a sobre d&#039;un pilar de pedra s&#039;ha posat una pica de pedra que fa uns anys estava al terra de la plaça. Les múltiples reformes que s&#039;han anat fent impedeixen esbrinar l&#039;evolució arquitectònica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, c/ Abat Oliba, 9. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El lloc que ocupen actualment cal Gabarró i la casa contigua, cal Serra, era el que ocupaven la rectoria, la casa del campaner i l&#039;antiga església de Sant Martí construïda en època romànica i que es va enderrocar a finals del segle XVIII per traslladar-la a la actual ubicació. Es troben situades al punt més alt de la sagrera i envoltades d&#039;altres cases que formen un petit nucli tancat al mig del que seria la Vila medieval d&#039;Avià. El cementiri de l&#039;església es trobava al lloc que actualment ocupa l&#039;edifici de l&#039;Ajuntament Vell que es va construir a inicis del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0774952,1.8253116]]></content:encoded><content:item>402832</content:item><content:item>4659049</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-20250507183108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-20250507183603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els elements destacables d&#039;aquesta casa són: les restes de l&#039;arc diafragma, el fragment de bordó decoratiu, les sepultures i el capitell (del que hi ha fitxa a part). La fotografia nº 2 es va fer abans de que la paret s&#039;enguixés. Cal considerar la zona com expectativa arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38531]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capitell de l&#039;antiga església de Sant Martí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d&#039;alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l&#039;altre dues potes curtes amb urpes que s&#039;insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s&#039;ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hotel d&#039;Entitats. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d&#039;Avià d&#039;època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l&#039;any 907. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0775569,1.8256028]]></content:encoded><content:item>402856</content:item><content:item>4659055</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment es troba dins una vitrina a l&#039;Hotel d&#039;Entitats de la plaça Abat Oliba.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38532]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Acta de consagració de l&#039;església de Sant Martí d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). &#039;Viaje literario a las iglesias de España&#039; , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l&#039;acta de consagració de l&#039;església de Sant Martí d&#039;Avià feta pel Bisbe Nantigís d&#039;Urgell l&#039;any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l&#039;església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d&#039;Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l&#039;església de Sant Martí la vil·la d&#039; Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d&#039;altres senyors i els mateixos habitants d&#039;Avià donen un seguit de terres com a dot a l&#039;església. A l&#039;acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Capitular de la Seu d&#039;Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D&#039;URGELL]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;No es conserva l&#039;original de l&#039;acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l&#039;Arxiu Capitular de la Seu d&#039;Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d&#039;una altra còpia del segle XI que s&#039;havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d&#039;aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la &#039;Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta&#039; que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L&#039;acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l&#039;Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d&#039;una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l&#039;Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a &#039;Viaje literario a las iglesias de España&#039; (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l&#039;acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l&#039;obra Catalunya Romànica (pàg. 100).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0753908,1.8252155]]></content:encoded><content:item>402822</content:item><content:item>4658814</content:item><content:encoded><![CDATA[907]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Signat, entre d&#039;altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38533]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Imatge de la Mare de Déu del Roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GOULA, Mª Carme (1991). Mare de Déu del Roser. &#039;La columna salomònica&#039;, butlletí informatiu dels amics del barroc de Berga. Any II. Pàg. 16.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Mª del Agua (2001). &#039;Una Mare de Déu del Roser a Avià&#039;. Diari Regió 7, suplement Berguedà Setmanal, 28 de juliol.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restaurada l&#039;any 1990.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la sagristia de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià es conserva un bell exemplar de la imatgeria de la Mare de Déu del Roser. La imatge, de factura molt acurada i proporcionada, representa a Maria dempeus amb el nen nu recolzat sobre el seu braç esquerre, aquest porta una bola a la mà esquerra i amb la mà dreta fa l&#039;acció de beneir. La Verge va vestida amb túnica i mantell, amb els cabells llargs i ondulats; és envoltada per un rosari de contes de fusta agrupades en desenes i separades per una rosa daurada, atribut del Roser. La imatge té un moviment ondulant acusat per l&#039;avançament de la cama i la posició del cap. És una talla de fusta massissa i està policromada amb làmina d&#039;or fi i pintura al tremp amb la tècnica del llamat a la túnica, tant per davant com per darrera. Per la tipologia i factura podem aproximar que aquesta talla de fusta policromada va ser realitzada a finals del segle XVII. La imatge fa 45 cm d&#039;alçada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Església de Sant Martí d&#039;Avià. Plaça de l&#039;Església. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La iconografia de la Verge del Roser va ser molt freqüent a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l&#039;any 1200 la Verge s&#039;aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat &#039;Corona de Roses de Nostra Senyora&#039;, penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l&#039;heretgia albigesa. Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l&#039;exèrcit turc l&#039;any 1571 a la protecció d&#039;aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a la enorme difusió d&#039;aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals. L&#039;any 1990 es va restaurar aquesta imatge d&#039;Avià a càrrec del Taller Grisalla de Vic (restauradora Mª Carme Goula i Arnau). Es va tapar una esquerda que travessava la imatge de dalt a baix per la part frontal, es van reintegrar mancances de policromia a llocs puntuals i es van reconstruir els dits de la Verge i del braç dret del nen que hi mancaven. Es va realitzar una neteja general i es va consolidar la capa pictòrica que era craquel·lada. Junt amb aquesta imatge també es va restaurar un Sant Antoni de Pàdua, també barroc i que es troba a la mateixa parròquia. La restauració d&#039;aquesta imatge va ser pagada pels paletes d&#039;Avià, en ser el patró. A l&#039;inventari de la església de Sant Martí d&#039;Avià del 1895 que es conserva a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona, consta que hi ha un &#039;tabernáculo de la Virgen del Rosario&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0754000,1.8252200]]></content:encoded><content:item>402822</content:item><content:item>4658816</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38533-foto-08011-9-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El braç dret del nen va ser reconstruït en la restauració, ja que abans no existia, així com els dits de la ma dreta de la Verge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38534]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Mas Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PLANES I ALBETS, A. (1985). L&#039;arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d&#039;Estudis Ilerdencs. Lleida.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA, Rosa (1998). Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà. &#039;L&#039;Erol&#039;, nº 57. Pàgs. 34-39).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa de cal Mas Vell és fruït de la unió de tres cases, tal i com es dedueix de la façana, de la distribució interior i del que sabem pels documents que conserven els propietaris. És un edifici de planta rectangular distribuït en tres plantes, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una superfície total de la planta de 80 m². La façana principal dona al carrer Portal i la posterior a la plaça Abat Oliba, lloc on es trobava l&#039;antic cementiri de l&#039;església parroquial de Sant Martí; les dues laterals actuen de mitgeres amb les cases que es troben a cada costat (cal Sitges i cal Candela). Els murs exteriors de la façana principal són de pedra barrejada de diferents tamanys, essent més grossos i ben escairats els carreus de les cantoneres; el mur posterior és de pedra a la planta i de tàpia als pisos superiors. La casa té dues portes a la façana principal, una d&#039;arc de mig punt adovellat situada al centre, i una altra a l&#039;esquerra amb llinda de fusta que va ser ampliada amb posterioritat. Les finestres no segueixen un ordre simètric: les de la primera planta han estat ampliades darrerament i s&#039;han tret els ampits; les tres més cèntriques tenen els muntants exteriors decorats amb acanaladures tallades que es troben en molt mal estat degut al tipus de pedra emprada (sorrenca); les finestres de les golfes són més petites i també amb llindes, ampits i cantoneres de carreus de pedra. La façana posterior no té obertures. L&#039;interior de la casa es troba en mal estat ja que fa uns 60 anys que resta abandonada, però es pot observar l&#039;evolució d&#039;aquesta. A la planta baixa del cos central hi ha dos arcs diafragma apuntats, un fragment de paret d&#039;opus spicatum i l&#039;arrencada de l&#039;escala de pedra, essent aquests els elements més antics; la resta ha estat fruït de modificacions degudes a les necessitats dels habitants. Així a la planta les finestres tenen festejadors, es conserva una aigüera encastada a la paret est, un foc a terra de campana ample amb forn de pa, una columna hexagonal al centre i llindes de portes esculpides: una amb el nom de Francesc Mas i la data 1670, i una altra amb un sol i un escut, aquesta darrera es troba tapiada ja que comunicava amb la casa del costat, cal Sitges, del mateix propietari i que s&#039;ha rehabilitat darrerament. Amb les remodelacions es van tapar elements anteriors, com els arcs diafragma. A les golfes es conserva també una llinda esculpida amb la rosa de la bona sort, símbol d&#039;eternitat, i una inscripció il·legible. Aquí es guardava fins fa dos anys una espasa que s&#039;atribueix al Comte d&#039;Espanya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Carrer Portal, 30. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Gràcies als documents que ha guardat la família sabem part de la història de la casa, així com tenim referències d&#039;altres cases del nucli antic. La primera referència documental la trobem al 1347, quan Jaume Mas compra una terra a la sagrera d&#039;Avià que limita amb una altra terra de la seva propietat. El 1438 Jaume Mas, descendent de l&#039;anterior, compra la casa de Pere de Guarans a la sagrera d&#039;Avià que té a un costat la casa de Brotons i a l&#039;altre la de Ramats. L&#039;any 1524 Francesc Mas de la sagrera compra el mas derruït de Ramats que limita a sol ixent amb el cementiri de l&#039;església de Sant Martí, a ponent amb el camí públic, a migdia amb la casa de la rectoria i a tramuntana amb la casa del mateix comprador. Aquestes dues compres donen origen al conjunt de cal Mas Vell que s&#039;ampliarà posteriorment amb la compra de l&#039;altra casa contigua. La més antiga és la que es va comprar a Pere Guarans i que correspon al cos dels arcs apuntats. Aquest Francesc Mas que va comprar la casa surt al fogatge de 1553. Els Mas eren una família de pagesos de la sagrera que a partir del segle XV van augmentar les seves possessions amb la compra de terres, vinyes i masos al terme de la parròquia de Sant Martí. Segons el capbreu del monestir de Ripoll del 1758-59 , el mas del Mas de Josep Mas de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià estava sota el domini de dit monestir, essent el mateix alou que ja existia al segle XIV procedent de les anteriors propietats dels Guarans. Degut a que cal Mas era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Martí va ser nomenada casa major delmera a L&#039;Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). Al principis del segle XVIII la família es trasllada a viure a la nova casa de Cal Mas Nou i a Cal Mas Vell s&#039;instal·len masovers. Actualment s&#039;utilitza com a magatzem i està pendent d&#039;una rehabilitació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0777162,1.8253961]]></content:encoded><content:item>402840</content:item><content:item>4659073</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-20250507185557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-20250507183258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es va refer la teulada, es van eliminar part dels sostres interiors i es van ampliar les finestres l&#039;any 1999.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38535]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Mas Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d&#039;Avià de 1862. (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia situada a l&#039;eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d&#039;Avià és una masia relativament moderna feta d&#039;un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d&#039;arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l&#039;era, que encara conserva l&#039;enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d&#039;arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s&#039;il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l&#039;accentuen. La façana és orientada a llevant. A l&#039;interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l&#039;estructura de la sala com a eix central de la casa al que s&#039;obren les habitacions i conté elements com l&#039;aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d&#039;aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s&#039;obre l&#039;era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l&#039;edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d&#039;Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-11]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l&#039;amillarament de 1862.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0764500,1.8243100]]></content:encoded><content:item>402748</content:item><content:item>4658933</content:item><content:encoded><![CDATA[1703]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-20250507183946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-20250507184808.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d&#039;Avià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38537]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Salvans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capbreu de Avià de la Abadia de Serrateix, any 1701-1704. Arxiu Diocesà de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia situada a l&#039;eixample del nucli antic a la zona del Padró i que darrerament s&#039;ha rehabilitat. És una casa de grans proporcions, de planta, dos pisos i golfes, construïda en diferents èpoques. El cos central és el més antic i a aquest es va afegir la façana de migdia amb una doble galeria de quatre arcs de mig punt rebaixats. La porta d&#039;aquesta façana porta l&#039;any gravat a la llinda: 1870, corresponent a aquesta ampliació. A mitjans dels anys 90 es va reformar la façana principal, oberta al nord, que té una porta adovellada al costat de la qual s&#039;ha posat una pedra amb una data que no és original de la casa (1693). Els porxos afegits per la façana de ponent són també fruït d&#039;aquesta darrera reforma dels anys 90. A l&#039;interior es segueix l&#039;estructura clàssica de tres crugíes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Av. Pau Casals, 1. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa Salvans fou construïda en casar-se la pubilla del mas Parera d&#039;Avià (de cognom Corominas) amb l&#039;hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, iniciant una nova nissaga a Avià. La família Corominas eren propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada. Al 1701 els pubills de Salvans de Biure tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A finals del segle XVIII es van unir les famílies Salvans i Corominas, construint la casa de cal Salvans i unificant les propietats. Al 1856 ja consta que els Salvans tenien una casa Xalet (cal Salvans actual) i la caseta de Salvans fora del nucli, que va ser construïda a finals del segle XVIII. Al 1862 i al 1879 D. José Salvans de Sagàs també tenia la caseta de Salvans i el manso Bernadí, que es trobava entre el Molí del Castell i el nucli antic s&#039;Avià. La família conserva un llibre amb la seva història i l&#039;estat dels comptes des del segle XVII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0760900,1.8247000]]></content:encoded><content:item>402780</content:item><content:item>4658893</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-foto-08011-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-20250507183923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-20250507183935.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La família Salvans també és propietària de les cases Sobrestrada, la Caseta del Salvans i la Parera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38538]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic Sindicat Agrícola d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L&#039;Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l&#039;esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l&#039;any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d&#039;un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l&#039;interior, la planta baixa s&#039;utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici del Sindicat Agrícola es va construir l&#039;any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l&#039;era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l&#039;entitat. El primer edifici era d&#039;un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d&#039;ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l&#039;exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: &#039;Uns pels altres i Déu per tots&#039;, tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d&#039;Estalvis, que es va ubicar en un annex de l&#039;edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d&#039;octubre de l&#039;any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l&#039;inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d&#039;aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l&#039;apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l&#039;electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d&#039;abril de l&#039;any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d&#039;Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d&#039;Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l&#039;edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0763000,1.8247000]]></content:encoded><content:item>402780</content:item><content:item>4658916</content:item><content:encoded><![CDATA[1910]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-20250507183906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-20250507183829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vàries persones d&#039;Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l&#039;arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d&#039;ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels &#039;pobres&#039; en contraposició al local dels &#039;rics&#039; que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l&#039;església i cal Tufaire. ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38539]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bassa de cal Titó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tito]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L&#039;Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que la bassa és tancada, dintre s&#039;ha acumulat brutícia i deixalles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bassa d&#039;uns quinze metres de longitud per sis d&#039;ample excavada en un sòl de roca i cercada amb un mur de pedra de poca alçada. Al costat est s&#039;ha aprofundit l&#039;extrem per crear un pou d&#039;uns quatre metres de profunditat que servia per provocar un salt d&#039;aigua. Pel costat sud, des dels horts de sota, es pot veure la paret de roca i l&#039;alçada que podia aconseguir aquest salt. Actualment la bassa esta buida i s&#039;ha tancat amb un vallat reixat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-15]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La bassa es va crear davant la casa de Ramon Serra, cal Titó, en buidar una antiga tina excavada a la roca per extreure pedra destinada a la construcció l&#039;edifici de l&#039;Ateneu Obrer al lloc on actualment hi ha la botiga de ca l&#039;Eugènia. Ramon Serra va aprofitar la grandària de la bassa i l&#039;alçada del marge per la part de baix, per provocar un salt i moure una turbina que va proporcionar llum a tot el poble cap a l&#039;any 1917. Hi va instal·lar unes rodes, a una distància de gairebé vint metres entre la més alta i la més baixa, amb unes corretges en les quals va muntar uns catúfols de fusta. Amb la força proporcionada pel salt d&#039;aigua, els catúfols, que aproximadament feien un metre d&#039;amplada, giravoltaven i feien anar el generador, convertint-se en una centraleta elèctrica. L&#039;aigua de la bassa provenia del dipòsit del poble que s&#039;utilitzava per omplir els quatre rentadors públics: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó, aquest darrer al costat de la bassa. Segons l&#039;acta d&#039;un ple municipal de l&#039;any 1918, l&#039;Ajuntament es va negar a pagar a Ramon Serra el material que s&#039;havia gastat per instal·lar l&#039;enllumenat elèctric als carrers i places del poble. Més endavant es va encarregar la família Rosal (propietaris de la colònia Rosal i de Graugés) del subministrament elèctric d&#039;una part del municipi d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0761338,1.8257767]]></content:encoded><content:item>402869</content:item><content:item>4658896</content:item><content:encoded><![CDATA[1917]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-20250507184155.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Serra de cal Titó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2d9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38540]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safareig de cal Titó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-tito]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L&#039;Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En ser l&#039;únic safareig públic que es conserva a Avià caldria arranjar-ho i permetre que arribi aigua encara que sigui com a ornament i record històric.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Estructura rectangular de parets de maó i ciment amb un receptacle per aigua i amb la superfície superior d&#039;una de les parets dels costats inclinada cap a l&#039;interior per permetre rentar la roba. En el mateix costat i a una distància d&#039;un metre hi ha un banc de maó seguit i protegit per la paret que tancava l&#039;estructura pel costat nord. Fins fa dos anys estava cobert amb un sostre de teula a dues vessants suportat per bigues i pilars de fusta. Actualment el safareig és buit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Al nucli d&#039;Avià existien quatre: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó. L&#039;aigua que els omplia provenia del dipòsit del poble que s&#039;omplia amb l&#039;aigua de la riera d&#039;Avià o les Boixes. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l&#039;eixample que es va fer a prop de la nova església de Sant Martí pels volts del segle XVII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0761427,1.8256781]]></content:encoded><content:item>402861</content:item><content:item>4658897</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38540-foto-08011-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38540-20250507184139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38540-20250507184223.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en molt mal estat i perilla que es comenci a utilitzar com abocador igual que passa amb la bassa contigua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2da
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38542]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hotel d&#039;Entitats (antic edifici dels estudis  i ajuntament vell)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-dentitats-antic-edifici-dels-estudis-i-ajuntament-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Diputación de Barcelona, sección de Fomento, expediente nº 11: &#039;Petición del Ayuntamiento de Avià para que se ordene al Arquitecto provincial la formación del proyecto del edificio para Escuelas públicas en dicha localidad&#039;. Año 1902.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, J. (1997). Avià i les associacions de pares. Col. L&#039;Escambell, núm. 18. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Catastro de casas y tierras del corregimiento de Avià, 1767&#039;. Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX-XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest edifici, que va albergar l&#039;Ajuntament i les antigues escoles, és de tres plantes i segueix la tipologia del edificis institucionals de principis de segle: tres pisos, coberta a dues vessants i escala central. Té dues façanes, una al carrer Abat Oliba i una altra a la plaça. La façana posterior fa mitgera amb cal Gabarró i en la darrera rehabilitació s&#039;ha mantingut l&#039;antic mur de pedra que queda visible des de l&#039;interior de l&#039;edifici. Entre els anys 2010 i 2011 l&#039;Ajuntament va realitzar una important rehabilitació dels dos edificisi per convertir-lo en Hotel d&#039;Entitats pel poble, guanyant un tercer pis en rebaixar el nivell del terreny que era de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, c/ Abat Oliba, 11. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1902 l&#039;alcalde de l&#039;Ajuntament d&#039;Avià Ramon Salvans va demanar a la Diputació de Barcelona que es fes càrrec de la construcció d&#039;una escola pública pels dos sexes i habitatges pels mestres, i que enviessin un arquitecte provincial per realitzar el projecte. A l&#039;expedient consta que l&#039;anterior escola d&#039;Avià, que es trobava a una casa del mateix carrer Abat, no acomplia condicions higièniques, no tenia llum ni ventilació, i que al pis de sota hi havia una quadra de bestiar fet que era antihigiènic pels alumnes. D&#039;aquesta escola ja es fa referència al cadastre de 1767, en que es diu que al carrer Abat nº 27 (a Cal Gabarró) hi ha &#039;la casa del común que sirve para escuela aunque no tiene maestro&#039;. L&#039;Ajuntament disposà destinar un pati al carrer Abat en el que es van iniciar les obres poc després, inaugurant l&#039;escola l&#039;any 1907. Hi havia una placa commemorativa a la porta que posava: &#039;Casa Consistorial y Escuelas Nacionales. Año 1907&#039;, ja que l&#039;edifici es va fer per l&#039;escola i pel l&#039;Ajuntament. L&#039;escola es va mantenir en aquest lloc fins al 1977, amb un interval durant la Guerra Civil en que es va fer classe a cases particulars: cal Míliu (la Torre de la Carretera) i la Torre del Piquer. Hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes, amb un mestre i una mestra, i una seixantena d&#039;alumnes. En general les condicions eren molt precàries i les nenes utilitzaven com a pati un terrat que encara hi ha sobre l&#039;actual Correus i els nens, com que no tenien pati, jugaven al carrer. Durant els anys seixanta, van ser aprovats una sèrie de projectes per condicionar els locals de l&#039;Ajuntament i les escoles, el primers dels quals va pagar la Diputació de Barcelona i tant sols es van fer petits arranjaments. Durant els anys quaranta els mestres de l&#039;escola van ser Neus Ballarà de Berga, i el valencià Francisco López (Senyor Francisco). A finals dels cinquanta el mestre va ser Joan Algué. En quant a l&#039;edifici de l&#039;Ajuntament Vell, aquest es va construir a la mateixa època i les oficines municipals es van mantenir en aquest espai fins al seu trasllat al nou edifici de l&#039;Ateneu, l&#039;any 1992. Encara hi ha gent que recorda que al lloc on es va fer el pati de les nenes i l&#039;actual oficina de correus, al costat de l&#039;Ajuntament Vell, hi havia barraques per bestiar i en desmuntar-les i excavar per fer l&#039;edifici van sortir molts ossos de l&#039;antic cementiri que es trobava en aquest lloc. Degut al mal estat general de l&#039;edifici, l&#039;ant 2010 es va fer una rehabilitació integral conservant totes les façanes, per destinar l&#039;edifici a activitats i suport a les entitats del poble.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0774240,1.8258233]]></content:encoded><content:item>402874</content:item><content:item>4659039</content:item><content:encoded><![CDATA[1906]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38542-foto-08011-18-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Un Arquitecte de la Diputació de Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest edifici alberga actualment diferents sales destinades a activitats pel poble i per les entitat. La rehabilitació es va inaugurar el mes de març de 2011 per l&#039;alcalde Ramon Orriols i Sabata. Tot i ser zona d&#039;expectativa arqueològica, sembla que durant la intervenció no es van trobar vestigis al subsòl.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2db
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38543]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu municipal d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l&#039;Arxiu Municipal d&#039;Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El fons arxivístic municipal d&#039;Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l&#039;Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l&#039;Ajuntament nou. El conjunt documental de l&#039;Arxiu Municipal d&#039;Avià és format principalment per documentació generada per l&#039;Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l&#039;Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l&#039;edifici actual de l&#039;Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals &#039;Butlletí Informatiu&#039;, &#039;Ressò&#039; i &#039;Ressò de ressò&#039; des de 1979 fins a l&#039;actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l&#039;Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l&#039;Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l&#039;Ajuntament es barreja amb aquella generada per l&#039;Ateneu d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament d&#039;Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual inventari de la documentació que forma part de l&#039;Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l&#039;Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l&#039;actual Ajuntament a la plaça de l&#039;Ateneu i a l&#039;antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l&#039;inventari l&#039;any 1997 es va unificar la seva ubicació a l&#039;Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l&#039;Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772543,1.8228292]]></content:encoded><content:item>402627</content:item><content:item>4659024</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els documents més antics i interessants de l&#039;Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - &#039;Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga&#039;, año 1767. (Llibre). - &#039;Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición&#039;. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l&#039;Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d&#039;Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L&#039;Ateneu d&#039;Avià (1999), Els Isards i el centre d&#039;esplai d&#039;Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d&#039;Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2dc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38544]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons de l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d&#039;Arxius.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l&#039; Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d&#039;assumptes de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l&#039;Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d&#039;Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d&#039;Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d&#039;un document de 1529 d&#039; establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d&#039;Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d&#039;assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l&#039;església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-20]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Bisbat de Solsona es va crear l&#039;any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d&#039;Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d&#039;aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià. L&#039;any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d&#039;aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Varis autors]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2dd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38546]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu parroquial d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El fons parroquial de Sant Martí d&#039;Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l&#039;existència d&#039;arxiu a la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d&#039;altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d&#039;informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d&#039;abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l&#039;actualitat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-22]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic. Església de Sant Martí d&#039;Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La història de l&#039;arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l&#039;actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l&#039;inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l&#039;any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l&#039;església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d&#039;Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d&#039;Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d&#039;aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d&#039;Avià a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l&#039;Arxiu Diocesà d&#039;Urgell.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0753700,1.8253900]]></content:encoded><content:item>402836</content:item><content:item>4658812</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els preveres de la parròquia en cada època.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sabem per d&#039;altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s&#039;especifica que es celebraven a Sant Martí d&#039;Avià (de 1663 a 1846).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2de
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38550]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons fotogràfic de l&#039;Ateneu d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, J. (1999). L&#039;Ateneu d&#039;Avià. Col. L&#039;Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s&#039;organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d&#039;agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l&#039;any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli. Ateneu d&#039;Avià. Av. Pau Casals, 4.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La necessitat de disposar d&#039;un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l&#039;edifici que alberga l&#039;Ateneu d&#039;Avià, l&#039;Ajuntament, locals per les entitats, una sala d&#039;actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l&#039;Ajuntament d&#039;Avià va aprovar els estatuts de l&#039;entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d&#039;entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d&#039;Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l&#039;associació de pares i mares de l&#039;Escola Santa Maria d&#039;Avià i de la Llar d&#039;Infants, el grup d&#039;esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l&#039;agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d&#039;estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l&#039;aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d&#039;altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l&#039;any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l&#039;Ateneu, i cada any s&#039;organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons d&#039;imatges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2df
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38552]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer del Mig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). &#039;La Riereta i Graugés: bressol de l&#039;agricultura al Berguedà&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d&#039;escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la façana de l&#039;est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els antics femers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-28]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d&#039;aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d&#039;una horta d&#039;un octau d&#039;hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2&#039;5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l&#039;amo. El parcer tenia l&#039;obligació d&#039;engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l&#039;any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0652200,1.8501300]]></content:encoded><content:item>404867</content:item><content:item>4657657</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38553]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment polígon industrial de la Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;OLIVARES, D. (2000). L&#039;arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l&#039;informe de l&#039;excavació d&#039;urgència.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldan (Avià, Berguedà). Jornades d&#039;Arqueologia 2001. La Garriga. P. 192-193.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[I aC II dC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0&#039;850.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d&#039;interès arqueològic d&#039;època romana situats al sud-oest de l&#039;església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s&#039;estenien per tota l&#039;amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L&#039;excavació va permetre documentar el pas d&#039;un camí empedrat acompanyat d&#039;estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l&#039;església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l&#039;altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s&#039;han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d&#039;elles per les seves grans dimensions. Es tracta d&#039;una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d&#039;escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-29]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d&#039;urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d&#039;urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d&#039;època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0894092,1.8310905]]></content:encoded><content:item>403329</content:item><content:item>4660364</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment ha estat catalogat pel Servei d&#039;Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s&#039;han catalogat els dos jaciments (la vila i l&#039;assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38554]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Castellot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d&#039;estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d&#039;Història dels Pirineus. UNED de Girona. SERRA, R. (1992) Les propietats de Sant Pere de Madrona. L&#039;Erol nº 36.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressò Nº 9. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de tres pisos, de pedra amb cantoneres molt marcades i amb les llindes de les finestres i porta de maó amb una decoració esglaonada i motllura superior. La coberta és de teula i a la façana principal resta oculta per un fris en forma ondulada que remata la façana. Aquest element i el fet de que està construïda sobre una roca que la eleva del carrer, li proporcionen una imatge estilitzada a semblança d&#039;una torre de considerable alçada. A la façana del carrer Montserrat es veu la base de roca sobre la que s&#039;aixeca l&#039;edifici. Aquesta plataforma de roca conserva alguns forats de bigues que indiquen el seu origen medieval.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-30]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Plaça Abat Oliba, 5. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Molts són els motius que fan pensar que aquest és el lloc on s&#039;aixecà el castell d&#039;Avià: per una banda el topònim que es conserva de &#039;El Castellot&#039;, la situació elevada i de protecció del camí Ral de Cardona, la proximitat a l&#039;antiga església de la sagrera i les troballes de ceràmica dels segles IX-XI als camps propers (CAMPRUBÍ, 1998) i fruit de la prospecció realitzada per Ramon Martí l&#039;any 1997 (citat més amunt). Es tractaria possiblement d&#039;una torre castellera situada sobre una base de pedra que faria les funcions de torre fronterera destinada a la vigilància, protecció de camins i de nuclis d&#039;habitatge. La seva funció principal seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona i que donava accés al nucli d&#039;Avià. El primer document que nomena el castell és de l&#039;any 898, es tracta de la donació que va fer Fruila d&#039;una terra conreable situada al terme del kastro Avizano (BOLÓS i PAGÈS, 1986). A un altre document, també de Sant Llorenç prop Bagà, l&#039;any 1031 Giscafred i la seva esposa Bonil·la donen al monestir un alou situat al comtat de Berga, dins el terme del castell d&#039;Avià : &#039;Et est in comitatum Berquitano, in castro Avizano, ad ipso Campo&#039; (BOLÓS i PAGÈS, 1986). Més tard, en un capbreu de la parròquia de Sant Pere de Madrona del 1601 (SERRA, 1992), s&#039;especifiquen sovint com a límits de les donacions les terres del castell d&#039;Avià; també al capbreu del monestir de Serrateix de 1729-1732 (Arxiu Diocesà de Solsona) surten com a terme les terres del Castell d&#039;Avià especificant que abans eren de Golorans i de Bonell, en una confessió de terra feta per la vídua de Josep Gible de Berga. Aquestes dades confirmen la seva existència en aquesta època, encara que possiblement ja no existiria la construcció primitiva però es mantenia el topònim i els dominis. Sembla que una part del castell es conservà fins a finals del segle XIX en que va ser enderrocat per construir la casa actual. Aquesta destaca perquè segueix una estètica modernista. En aquesta casa va passar alguns estius abans d&#039;exiliar-se Jaume Serra i Húnter, filòsof i diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana l&#039;any 1932. En concret, al 1932 es va quedar amb la casa que havia sigut del mestre Josep Perayre i Cunill des del 1866, després d&#039;un embargament. En exiliar-se al 1939, per ordre de la Incautación de Bienes y Viviendas, se li requisà la casa que passà a ser la seu de les Juventudes Falangistas de Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0777092,1.8257850]]></content:encoded><content:item>402872</content:item><content:item>4659071</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38554-20250507183445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38554-foto-08011-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38554-foto-08011-30-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A Avià els pocs documents a l&#039;abast deixen entreveure que existirien diferents castells o torres de defensa castelleres durant l&#039;Alta Edat Mitjana. Una d&#039;aquestes seria la que protegia el nucli antic, al lloc del Castellot, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell també a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; i podem també anomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d&#039;altres. Del 17 d&#039;octubre al 19 de desembre de l&#039;any 1997 l&#039;arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar unes prospeccions als entorns de la possible ubicació del castell d&#039;Avià per la realització d&#039;un estudi sobre &#039;Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l&#039;època baix-imperial fins a l&#039;Alta Edat Mitjana&#039; (treball inèdit). Els materials fruit de la prospecció es troben dipositats en el Servei d&#039;Atenció als Museus Pedret (Girona). (Coordenades citades a la carta arqueològica: 31TDG029593).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38555]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) &lt;span&gt;“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). &#039;La indústria tèxtil catalana: una visió històrica&#039;. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l&#039;any 1906. Re-publicada a Quaderns de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)&#039;. Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Fotografies &#039;Ramon Mas&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s&#039;obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l&#039;església. És una façana simètrica centrada en una porta d&#039;arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l&#039;angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l&#039;asseguradora &#039;L&#039;Unión&#039; amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l&#039;estructura característica d&#039;edifici fabril. La que s&#039;obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d&#039;arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s&#039;entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l&#039;interior de l&#039;edifici s&#039;ha habilitat per pisos. Al costat d&#039;aquest edifici es va construir una nau d&#039;un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies &#039;Corneta&#039;, advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d&#039;Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l&#039;hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l&#039;any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s&#039;especifica que la superfície edificada era de deu metres d&#039;ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L&#039;any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l&#039;església. L&#039;any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l&#039;any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l&#039;església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d&#039;Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l&#039;energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d&#039;aquesta nau, l&#039;any 1920, s&#039;hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d&#039;Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d&#039;un sol pis. A partir de l&#039;any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de &#039;Manufacturas Avià&#039;. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0755222,1.8247739]]></content:encoded><content:item>402785</content:item><content:item>4658829</content:item><content:encoded><![CDATA[1862?]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-20250507184404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-20250507184751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antiga fàbrica estava formada per l&#039;edifici de pisos i les dues naus fruit d&#039;ampliacions davant la plaça de l&#039;església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38556]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga fàbrica Cal Bassacs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. &#039;Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)&#039;. Lligall 491, Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) &lt;span&gt;“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l&#039;any 2006-09 per un habitatge de pisos nou.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l&#039;any 2006. Actualment l&#039;antic lloc que ocupava la fàbrica l&#039;ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L&#039;interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-32]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Plaça del Padró, 5.  08610  AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L&#039;any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d&#039;Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d&#039;Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L&#039;any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0763100,1.8250900]]></content:encoded><content:item>402812</content:item><content:item>4658917</content:item><content:encoded><![CDATA[1800]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desaparegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38557]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de pedró de Sant Martí d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-33]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Plaça de l&#039;Església 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d&#039;elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d&#039;Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l&#039; església, finals del segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0752878,1.8251914]]></content:encoded><content:item>402819</content:item><content:item>4658803</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38557-20250504192858.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2131]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38558]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sitges de cal Xut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-cal-xut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989), L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció Coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cavitat cilíndrica, amb el fons pla excavada al subsòl d&#039;una casa del casc antic d&#039;Avià. Aproximadament fa 8 metres cúbics amb una alçada d&#039;uns dos metres i amb les parets de fang compactat. S&#039;ha d&#039;accedir posant una escala de fusta a través d&#039;un forat practicat al terra de l&#039;habitació que queda a nivell del carrer. A l&#039;interior i al costat sud a ran del terra hi ha un forat de 30 cm aproximadament que es va començar a buidar i que comunica amb una altra sitja a la que no hi ha accés. Es troba al peu de l&#039;escala que dona accés al pis de la casa i els propietaris han tapat l&#039;entrada amb una reixa al terra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-34]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, C/ Portal nº 18.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En fer obres per rehabilitar la casa els anys seixanta, en trobar el terra fluix al posar el llossat nou, es va trobar una primera sitja globular de la que es va buidar la terra que omplia en part la sitja, trobant únicament a l&#039;interior un fragment de ceràmica grisa. Al costat hi ha una segona sitja comunicada amb un forat des de la primera, tot i que no s&#039;ha buidat. Aquesta casa es troba dins del recinte emmurallat que formava la sagrera medieval d&#039;Avià que era l&#039;espai sagrat al voltant de l&#039;església que comprenia el cementiri i l&#039;espai inclòs dintre de les trenta passes que concedia el bisbe a l&#039;església el dia de la seva consagració. La parròquia donava protecció e immunitat eclesiàstica als habitants. La Sagrera concentrava als seus voltants el nucli més dens de població del territori i dintre del seus límits també es construïren cellers, propietat dels masos, per guardar les collites i d&#039;aquesta manera assegurar la seva protecció dels pillatges. Aquestes sitges formarien part d&#039;aquests cellers de l&#039;església de Sant Martí on guardarien el delme. A l&#039;acta de consagració de l&#039;església de Sant Martí els habitants d&#039;Avià donen una terra al costat d&#039;un d&#039;aquests cellers, el &#039;graner de Baió&#039; (orreo de Baioni), confirmant la seva existència ja al segle X (BARAUT, 1978) . També trobem al 1311 (ADS) un plet entre l&#039;abat del monestir de Santa Maria de Serrateix i el rector d&#039;Avià, Ponç de Cascall, per la propietat dels vasos de vi i gra que hi ha en els cellers de l&#039;església de Sant Martí (&#039;vasis vinariis et bladariis, que sunt in cellaris seu domibus dicte ecclesis Sancti Martini de Avidano&#039;). Segons Manel Riu (RIU, 1989) les sitges amb aquestes característiques eren les que es construïen a la Catalunya medieval abans del segle XII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772822,1.8251896]]></content:encoded><content:item>402822</content:item><content:item>4659024</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38558-foto-08011-34-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38559]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de Canaletes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d&#039;aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-35]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d&#039;ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 &#039;Força Barça&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0763624,1.8249080]]></content:encoded><content:item>402798</content:item><content:item>4658922</content:item><content:encoded><![CDATA[1999]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38559-20250507183851.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38560]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escultura Jaume Serra Húnter]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-jaume-serra-hunter]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Gran Enciclopèdia Catalana (1979), vol. 13, pàg. 515. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ORIOL (1984) Retrat literari de Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº6.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressó Nº 9.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bust de bronze amb l&#039;imatge de Jaume Serra Húnter situat sobre una peanya de marbre verd amb la incripció: &#039;Homenatge a Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític. Manresa 1878, Mèxic DF 1943. Rector de la Universitat de Barcelona, Diputat al Parlament per l&#039;Esquerra Republicana de Catalunya, Va passar els estius a Cal Serra Húnter, pça. Abat Oliba, 5, fins a la Guerra Civil. Va morir a l&#039;exili&#039;. Darrera del bust de bronze hi ha la signatura de l&#039;escultor: Conciber; i davant porta gravades les dates: 1878-1943 a cada costat del pit del bust.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-36]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parc del Tossal 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Jaume Serra Húnter (Manresa 1878-Mèxic 1943). Filòsof. Va ser nomenat el 1910 catedràtic de lògica a Santiago de Compostela, des del 1913 ocupà la càtedra de Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Proclamada la segona República fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans i de l&#039;Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà activament de l&#039;activitat política i era membre d&#039;Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament al 1932. Acabada la Guerra s&#039;exilià primer a França i després a Mèxic. Va escriure vàries obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya. La seva tasca fou, més que la d&#039;un pensador original, la d&#039;un gran mestre. Va passar alguns estius abans de la Guerra Civil a la casa de la plaça Abat Oliba, 5, coneguda com El Castellot, i actualment també com cal Serra Húnter.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0773837,1.8235387]]></content:encoded><content:item>402686</content:item><content:item>4659037</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38560-20250507185240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38560-20250507185231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38560-20250507185246.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les lletres de la inscripció estan desapareixent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38561]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dietari de guerra de Mn. Rodergas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l&#039;Ateneu d&#039;Avià, 1990.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l&#039;edició de 1919 del llibre &#039;Efemérides Bergadanas&#039; de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d&#039;altres fets, la crema d&#039;esglésies a Berga i d&#039;altres ocorreguts durant l&#039;inici de la Guerra Civil Espanyola.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de l&#039;església de Sant Martí d&#039;Avià. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la rectoria d&#039;Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d&#039;Avià, els llibres es trobaven en ella. L&#039;any 1990 el llavors rector d&#039;Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les &#039;Efemérides Bergadanas&#039; de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L&#039;any 1990 l&#039;Ateneu d&#039;Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0753700,1.8253900]]></content:encoded><content:item>402836</content:item><content:item>4658812</content:item><content:encoded><![CDATA[1936]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mn. Francesc Rodergas i Plans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2e9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38562]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Coromina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pergamins de Cal Mas d&#039;Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Amillarament d&#039;Avià de 1862&#039;. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El mas de la Coromina es troba uns metres per sobre del molí de la Cormina. És una casa de construcció moderna, del segle XIX, encara que conserva elements puntuals més antics, com les parets encofrades de terra al cobert i al mur posterior de la casa. Les parets són de pedra barrejada amb les finestres de maó. Manté la tipologia de casa de tres pisos amb teulada a dues vessants i dividida en tres crugies interiors. La façana s&#039;obre al cantó de migdia a una era. Probablement el mas més antic també estigués enderrocat al segle XVI, igual que el molí (pergamins de cal Mas, 1557), i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. Es conserva una pedra amb un forat cilíndric tallat al centre i que seria la base del pal d&#039;un paller i que es va trobar al femer.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Coromina 08610 AVIÀ. Zona La Rovira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Històricament el mas Coromina formava conjunt amb el El Molí de la Coromina, proper i situat al peu de la riera d&#039;Avià. La denominació antiga de la zona era &#039;Mas de la Vila del Molí&#039;, denominació que s&#039;esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d&#039;Avià), tot i que el topònim sembla fer exclusiva referència al molí. El primer document que esmenta el mas Coromina és del 1433 (Pergamins de Cal Mas); al 1524 es nomena com a terme del mas de la Vila del Molí, igual que a un document del 1537 (Pergamins de Cal Mas) i suposem que les dues propietats tenien relació directa. En aquesta època el mas i el molí eren alou reial. Al 1553 surt fogatgat Salvador Santamaria alias de la Vileta (IGLÉSIES, 1979). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que el mas pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb el molí de la Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l&#039;any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l&#039;actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). El mas de la Coromina és una construcció que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i que ara ens mostra un edifici del segle XIX amb elements puntuals més antics com les parets encofrades de terra. Probablement el mas més antic també estava enderrocat al segle XVI, igual que el molí, i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0738279,1.8225718]]></content:encoded><content:item>402600</content:item><content:item>4658644</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conserven també algunes eines agrícoles antigues.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ea
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38563]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gurans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, J. (1993). Diccionaro etimològic i complementàri de la llengua catalana. Curial ed.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Cadastre de 1767&#039; (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pergamins de cal Mas d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Gurans actualment és una casa que centra una explotació ovina amb diferents coberts al voltant fruit d&#039;ampliacions de diferents èpoques. L&#039;interès de la casa es centra en la documentació que la esmenta i que la situa com una de les masies antigues del terme, tot i que les restes materials son poques. Es troba ubicada en un lloc elevat, construida sobre una plataforma de roca i protegida del vent del nord per un tossal. La casa actual és de finals del segle XVII amb reformes posteriors tal i com s&#039;observa a la façana nord, ja que es pot veure que es va afegir un pis i es va pujar la teulada. Abans havia hagut una altra casa de la que resten parts dels murs construïts amb grans blocs de pedra escairats; aquesta casa era derruïda a finals del segle XVI (pergamins de Cal Mas) i es va tornar a edificar aprofitant pocs elements de l&#039;antiga estructura. Probablement l&#039;antiga casa tenia dos nivells diferents, el nivell més baix aprofitava com a paret la mateixa roca, ja que el mur fa angle a continuació d&#039;aquesta i s&#039;observa l&#039;arrencada d&#039;una volta; al nivell superior hi ha un altre mur que tancaria el cos superior. Aquesta estructura primitiva correspon a la d&#039;altres masos medievals com els de Vilosiu (Cercs, Berguedà) o el Mas de la Creu de Pedra (Guixers, Solsonès).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-39]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gurans 08610 AVIÀ. Zona sud del terme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La família Gurans d&#039;Avià era una de les més antigas del poble, tenint constància al segle XIII de tres persones a la parròquia de Sant Martí: Pere, Jaume i Guillem, encara que la nissaga actualment ja no existeix. Aquesta família posseïa una casa a la sagrera d&#039;Avià (Jaume) amb forn i hort, terres a diferents llocs del terme i el mas Gurans (Pere) amb les terres i boscs dels voltants. Pels elements que resten a la casa podem dir que aquesta correspondria a una construcció dels segles XI-XII. La primera notícia històrica la tenim al 1338 (Pergamins de Cal Mas) en una venda de terres, succeint-se els documents de compra i establiment de terres durant tot el segle XIV. El 1359 s&#039;esmenta la masoveria de Guarnís que la tenia en indivís Pere de Guarnís, i que compra l&#039;altra meitat a Bernat Gratallops, a més d&#039;un napell i un cup que es troben a la casa. Tot el mas estava en alou del monestir de Ripoll. Al 1399 la filla única de Jaume de Guarans, Sibilia, es casa amb l&#039;hereu del mas Salau de Coforb, Bernat Salau (aquest casament explica la presència de documents de la família Salau de Coforb entre els de Cal Mas). A la mort de Jaume de Guarans i essent hereva universal la seva filla, el marit d&#039;aquesta va vendre totes les propietats dels Gurans: les terres, el mas de Guarans (al 1433) i la casa de la sagrera (al 1438) (APM). Pràcticament tota la propietat la va anar comprant la família Mas d&#039;Avià, així el 1433 Jaume Mas compra en encant públic el mas de Gurans, també compra terres, vinyes i la casa de la Sagrera (actualment una part de cal Mas Vell). Les terres i bosc del mas Guarans, que eren en alou de Sant Llorenç prop Bagà, les compra Arnaldo de Santamaria d&#039;Avià a Bernat de Salau l&#039;any 1484 (pergamíns casa Santamaria de Serrateix). L&#039;any 1598 Joan Mas hipoteca el mas derruit de Gurans per pagar un deute, i a partir d&#039;aquesta data ja no torna a haver notícia fins al Cadastre de 1767, per tant en aquest període es tornaria a edificar el mas, fet que explica que la casa actual sigui d&#039;aquesta època. Actualment Gurans encara pertany a la família Mas. El canvi de propietat és el motiu de que entre els pergamins de cal Mas es conservin els que havien sigut dels Gurans.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0659700,1.8225800]]></content:encoded><content:item>402589</content:item><content:item>4657771</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim de Gurans el trobem escrit de diferents formes: Gurans, Gorans i Guarans. El topònim és de procedència gòtica, WRANS, que és un cavall pare, topònim que es troba documentat per primera vegada al 1063 (Sant Cugat) (COROMINES, 1993). Un guarà és un ase gran destinat a cobrir a les eugües i someres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2eb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38564]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Vilar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l&#039;inici de la història d&#039;Avià. Ressò de Ressò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1966). Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d&#039;un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga. Edicions del Museu Municipal de Berga.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Capbreu del monestir de Serrateix (1701)&#039;. Arxiu Bisbat de Solsona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pergamins de cal Mas d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa Vilar de Baix ha estat remodelada totalment exterior e interiorment durant l&#039;any 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Vilar és format actualment per un conjunt de tres cases i dos coberts que reben la denominació de Vilar de Dalt i Vilar de Baix, entre les quals passa el camí que mena d&#039;Avià a Vilamarí. És molt possible que el topònim fou fruït d&#039;un conjunt de cases ja existents al segle XIV, moment en que tenim la primera documentació que parla del lloc, encara que podria ser anterior. La casa més antiga és la que s&#039;anomena actualment Vilar de Baix i on estaria ubicat un convent de monges al segle XIV. Es tracta d&#039;una casa de planta quasi quadrada amb coberta a dues vessants, tancada pel costat sud per un baluard format per tres coberts amb la teulada a una vessant, i que li proporciona un aspecte singular i elegant. Els murs són de pedra de diferents tamanys i amb les cantoneres de pedra escairada fins a la meitat de l&#039;alçada total i, a partir d&#039;aquí, de maó. Només una finestra té la llinda, ampitador i muntants de pedra, la resta de finestres i portes els tenen de maó i són de diferents tamanys. A la façana nord es pot veure l&#039;estructura de la casa abans de que s&#039;aixequés la teulada ja que canvia el color del morter. La casa anomenada Vilar de Dalt és de finals del segle XVIII (en aquesta època rep el nom de Remats) i conserva una façana singular en que predomina la simetria. És de pedra barrejada, amb finestres, balcons i portes de maó disposats fent arc rebaixat i una motllura decorativa. Quan es va construir la casa actual als anys cinquanta, únicament es va conservar aquesta façana. En cap de les dues cases es conserven llindes amb data.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-40]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí d&#039;Avià a Vilamarí, El Vilar. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Vilar és una de les masies antigues del terme. La primera notícia històrica que hem trobat és del 4 d&#039;abril de 1341, quan l&#039;Abadessa Cília i la comunitat del monestir cistercenc femení de Sant Benet (que tenia seu a Berga des del 1338) compren el Mas Vilar, situat a la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià i que estava sota domini del monestir de Ripoll, a Elicsenda vídua de Jaume d&#039;Olvàn, amb vinyes, terres, honors i possessions (RIU, 1966, p.14). El 1346 la comunitat estableix una vinya del mas del Vilar, en alou del monestir de Sant Benet de Berga, a Guillem de Guarans per 300 sous (pergamins de cal Mas). El 25 de juny de 1457, Mossèn Joan Berenguer de Torrents, prevere de Sant Martí d&#039;Avià, compra a l&#039;abadessa i al convent el mas del Vilar amb els seus honors, vinyes, horts, hortals, arbres i boscos per 48 lliures pagadores a cens anual (RIU, 1966, p. 37). Més endavant, al capbreu de Serrateix de 1729 s&#039;esmenten com a terme els masos Ramats i Boxadera (abans anomenat Vila) als que pertanyia una terra anomenada &#039;plana de les Monges&#039;, tot i que al mateix capbreu de 1701 consta amb el nom de Vilar propietat de Francesc Tord i Tord. Al Registro de Casas de Campo de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga) torna a anomenar-se Vila i pertanyia a Francesc Tord i Tord de Berga, fins al 1879 en que ja es propietat dels germans Rosal i Cortina. Als hereus Rosal els hi va comprar el mas del Vilar l&#039;actual propietari.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0637748,1.8306291]]></content:encoded><content:item>403252</content:item><content:item>4657518</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38564-foto-08011-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38564-foto-08011-40-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Vilar de Dalt també ha rebut els topònims de &#039;El Vilar de les Monges&#039; (any 1433, Pergamí nº 7 de cal Mas), &#039;mas Boxadera&#039; al capbreu de Serrateix de 1729 (Arxiu Bisbat de Solsona). El Vilar de Dalt ha rebut també el topònim &#039;Remats&#039; (segle XVIII, Capbreu de Serrateix).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ec
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38565]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamari]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Cadastre de 1767&#039;. &#039;Amillarament de 1862&#039;. (Arxiu Municipal d&#039;Avià). &#039;Capbreu d&#039;Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772&#039;. Conservats a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta rectangular allargassada, assentada sobre roca, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la teulada i amb un costat més ample. A l&#039;interior té tres crugies perpendiculars a la façana a la planta baixa: al centre hi ha l&#039;escala de pedra que donava accés a la sala (ara l&#039;accés és tapiat), un passadís excavat a la roca i estables al fons; a la dreta unes corts amb un arc diafragma al mig i a les que s&#039;accedeix a través d&#039;un arc de mig punt rebaixat; i a l&#039;esquerra més estables entre els que destaca una habitació amb porta esculpida i llinda amb la rosa de la sort i on hi ha una aigüera de pedra, un foc a terra i un forn de pa; entre aquesta habitació i el passadís hi ha una tina elevada folrada amb caixons. La planta també segueix l&#039;estructura de tres crugies: la central està ocupada per una gran sala que s&#039;obre a l&#039;eixida (fruit d&#039;una darrera ampliació) i a les habitacions; com a elements singulars la sala té una fornícula per capelleta, un rellotge de peu de fusta, el terra de rajols i les bigues del sostre de roure tallades amb una motllura; al costat esquerre s&#039;obren quatre habitacions i una més a l&#039;eixida. Tan sols una porta de la sala presenta una llinda amb la data gravada 1768 entre un cor i un crismó, a traves d&#039;ella s&#039;accedeix a una habitació que té el sòl de lloses de pedra, mentre que la resta són de rajols. El cos de la dreta s&#039;havia habilitat com a vivenda pels masovers i ara s&#039;ha independitzat dels de la dreta i s&#039;ha fet un pis completament nou. S&#039;accedeix a les golfes a través d&#039;una escala de fusta tancada des de la sala; aquestes es caracteritzen pel tamany dels cavalls emprats per fer la teulada i per la forma de recolzar les encavallades ja que la teulada no és simètrica. Aquesta casa ha estat fruit de diferents èpoques, fet que es veu a les façanes. La part més antiga seria el cos central que conserva l&#039;arc diafragma i una espitllera, i que constituïa la primera domus i la casa d&#039;època gòtica. Posteriorment es van afegir paulatinament cossos i pisos: primer es va ampliar la zona d&#039;accés fent una porta adovellada de mig punt i la habitació de la planta baixa amb la llinda decorada; després s&#039;afegiria el pis superior pel costat de ponent al segle XVIII, com ho denoten dates a finestres exteriors (1768, 2371 = 1732) i interiors (1768); al segle XIX s&#039;afegiria el cos de la eixida per davant de la porta adovellada, dos arcs al cos de la dreta del primer pis i el cos de la façana posterior al costat del pou obrint una porta per accedir directament a la sala; finalment, ja a inicis del segle XX , es va tapar l&#039;assecador de les golfes i modificar la façana principal, tapant un dels arcs de la planta. Cal destacar de l&#039;interior una capella de fusta encastada a la pared que es troba a la habitació que s&#039;obre a la eixida i que estava destinada als familiars sacerdots, els festejadors presents en totes les finestres de les habitacions, les tres portes de fusta de la sala amb quarterons, un foc a terra amb forn al primer pis i una biga reaprofitada que es troba a l&#039;espai de l&#039;arc diafragma a la planta i que era el cargol d&#039;una premsa de vi. A les darreres modificacions, l&#039;any 1999, es va aprofitar una llinda treta d&#039;una finestra de la casa La Serra de Vilamarí per a una finestra de la façana posterior de la casa, en aquesta llinda hi ha la data 1774. Es tracta d&#039;una casa molt interessant ja que ens permet anar seguint la seva història observant els elements arquitectònics.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilamarí. Camí d&#039;Avià a Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tenint en compte el topònim, possiblement la casa es remunti a època romana, però la manca de dades fermes ens impedeixen confirmar-ho. Sí podem confirmar la seva existència en època medieval, primer com una domus o casa fortificada, fet que es reflexa en els gruixuts murs i les espitlleres. Les cites en documents són freqüents, essent la més antiga del 1050 (ADS) en que es nomena l&#039;alou de &#039;Villa Meredi&#039; que pertanyia al monestir de Santa Maria de Serrateix, el document és la venda de la meitat de l&#039;alou que va fer el Comte Bernat a un particular anomenat Hug. Al 1242 surt al capbreu del monestri de Santa Maria de Serrateix (Villa Meredi) (ADS). Al 1359 es cita el camí que va a Vilamarey (APM), al 1395 unes terres que pertanyien a Francesc Vilamarí (Capbreu de Serrateix) i al 1530 el testament de Pere Corominas habitant a Vilamarí, que era casat amb una filla de Francesc Mas (APM). Al fogatge de 1553 surt Pere Vilamarí (segurament fill de l&#039;anterior) (IGLESIAS, 1979). Al capbreu de 1701 consta que el mas Vilamarí (de Joseph Vilamarí) encara era alou del monestir de Serrateix, junt amb els masos Lavall i Saura que li pertanyen i en aquell moment son derruïts i deshabitats (no s&#039;ha trobat més documentació d&#039;aquests dos masos); també té terres que son alou del Paborde de Berga que depenia de Ripoll; més una terra dita lo Torrent que des del 1395 és alou del Rei (la citada més amunt). Del 1668 al 1846 es conserven diferents documents dels propietaris de Vilamarí en diferents èpoques. Entre ells destaca el document de nomenament com a baciner de l&#039;Hospital de Santa Creu de Barcelona a Josep Canudas i Vilamarí l&#039;any 1734 amb els respectius privilegis (amb segell de lacre). Des del segle XI tenim documentat el lloc de Vilamarí (Villa Meredi) com una zona amb varis masos (el mateix Vilamarí, mas de Na Saura, Santandreu o Barrals, Calvià, mas Gort, mas de Pere Ferran, Batrusques i Rodalet), donant nom el mas principal a la zona, que encara al segle XVII era coneguda com la &#039;Quadra de Vilamarí&#039;. La casa Vilamarí era una casa important, alouera del monestir de Serrateix i del monestir de Ripoll i a partir del segle XVII del Rei; masia que abans del 1700 tenia agregats els masos Lavall i Saura, al 1767 tenia les masoveries de La Serra i La Barraca i a mitjans del segle XIX tenia aquestes dues més Les Vinyes i La Casanova. Encara es manté la propietat en mans de la mateixa família des de que es té notícia, a excepció de la casa Les Vinyes que es va vendre fa uns 15 anys. Com a fet curiós cal destacar que quasi sempre un dels germans de l&#039;hereu era capellà, com per exemple consta al cadastre de 1767 (Rvdo. Mn. Juan, hijo de Martín Canudas i Vilamarí que va tenir 12 fills) i que tenien una habitació destinada a ells amb una petita capella que encara es conserva. Destaca també el fet de que a la zona de Vilamarí es cultivès vinya des de l&#039;Edat Mitjana i això ha quedat palès, no només en el topònim de la casa Les Vinyes, sinó també en el fet de que es trobés un contrapès de premsa, una biga amb el cargol de fusta d&#039;una premsa i l&#039;existència d&#039;una tina del segle XVII a l&#039;interior de la casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0527200,1.8281100]]></content:encoded><content:item>403026</content:item><content:item>4656294</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al 1347 i 1398 els habitants de Vilamarí es deien Coma (pergamins Serrateix ADS). Al 1530 es deien Corominas de cognom (pergamins de cal Mas), encara que es coneixen amb el sobrenom de Vilamarí (fogatge de 1553) que s&#039;utilitzarà indistintament, fins i tot a l&#039;actualitat. Al 1649 es perd el cognom Vilamarí (o Corominas) al casar-se la pubilla Maria Vilamarí amb Josep Canudas. A principis del segle XIX es torna a perdre el cognom Canudas al casar la pubilla Mònica Canudas amb Josep Casals. Actualment es manté aquest darrer cognom.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ed
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38566]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca de Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilamari]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;DANES I TORRAS, J. (1930). Gènesi de l&#039;estructura arquitectònica de la masia catalana. Butlletí del C.E.C.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Cadastre de 1767. Amillarament de 1862&#039;. &#039;Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix&#039;, Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una masoveria petita de la casa Vilamarí. De planta quasi quadrangular, amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia seguint l&#039;estructura clàssica de Danès i Torras (1930). És construïda sobre roca, amb els murs de pedra i tàpia, i petites finestres amb llindes de pedra. Per la façana de ponent té adossats dos petits coberts i un al costat dret de la façana principal, elements que li afegeixen bellesa a una casa tan senzilla. L&#039;escala que puja al pis seria exterior en un inici i posteriorment es va fer una caixa que sobresurt de la façana per integrar-la a l&#039;interior. L&#039;estructura és de tres crugies, amb planta baixa on hi havia les corts i ara habitacions, pis on ara hi ha la vivenda, i golfes. La porta d&#039;entrada, que queda tapada pel cos de l&#039;escala, té la llinda de fusta, igual que les llindes interiors. A la planta baixa hi ha alguns murs fets de tàpia per la part interior i es conserven les menjadores i la boca del forn. Davant de la casa s&#039;obre una extensa era amb un cobert de pedra que va ser ampliat a inicis dels anys vuitanta amb parets de maó. No conserva elements remarcables excepte objectes antics de pagès que col·lecciona l&#039;actual habitant.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-42]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca de Vilamarí. Camí d&#039;Avià a Vilamarí. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;No s&#039;ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d&#039;aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). Possiblement aquesta masoveria fou construïda sobre les restes d&#039;algun d&#039;aquests masos anteriors a mitjans del segle XVIII, coincidint amb un període de prosperitat econòmica de l&#039;agricultura que es reflexa a la casa Vilamarí amb les ampliacions realitzades, i amb la construcció d&#039;aquesta masoveria i de la de La Serra. Es va mantenir com a masoveria fins a mitjans dels anys vuitanta en que va passar a règim de lloguer.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0595293,1.8300178]]></content:encoded><content:item>403195</content:item><content:item>4657048</content:item><content:encoded><![CDATA[1767]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ee
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38567]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Serra de Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-vilamari]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GRUPO 2C (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Cadastre de 1767. Amillarament de 1862&#039;. &#039;Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix&#039;, Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa està en ruïnes i per això es documenta com un jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Actualment La Serra de Vilamarí és una muntanya de runa, ja que després de cremar-se amb l&#039;incendi de l&#039;estiu de 1994, el propietari va decidir ensorrar-la. Abans d&#039;això era una petita casa de planta i pis, de pedra barrejada amb les cantoneres ben escairades, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada a migdia, ampla porta amb llinda de fusta, i una finestra a la façana amb la llinda grabada amb la data 1774. A l&#039;interior es conservaven les menjadores, el forn i els primers graons de l&#039;escala de pedra. Al pis hi havia una cuina amb fogons, un foc a terra amb campana i una aigüera de pedra. L&#039;any 1983 era deshabitada però encara estava sencera, i abans dels focs ja s&#039;havia ensorrat la meitat del sostre i del pis. Als costats s&#039;havien aixecat tardanament petits coberts i davant hi ha una era de pedra que s&#039;eleva sobre Les Vinyes i la casa Bernades de Casserres. La situació de la casa era privilegiada, ja que en estar sobre un serrat es tenia una visibilitat perfecta dels entorns. Segons opinions de diferents experts, i tenint en compte què el jaciment ibero-romà del Serrat dels Tres Hereus es troba molt a prop, aquest seria un lloc idoni d&#039;establiment d&#039;un altre tipus de poblat d&#039;aquesta època que cal detectar encara.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pla de la Serra de Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Igual que La Barraca, La Serra és una masoveria de Vilamarí construïda en l&#039;època de creixement econòmic de la família. No s&#039;ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d&#039;aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). S&#039;ha mantingut com a masoveria fins al seu abandonament els anys cinquanta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0502000,1.8358000]]></content:encoded><content:item>403659</content:item><content:item>4656006</content:item><content:encoded><![CDATA[1774]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La llinda de la finestra amb la data 1774 ara és a una finestra de la façana nord de la casa Vilamarí. A prop de la casa es va aixecar un hangar per un ultralleuger i l&#039;accés és tancat amb una cadena. La primera fotografia de la fitxa és de l&#039;any 1994, i la segona de l&#039;any 2002.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ef
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38568]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pagerols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pagerols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Cadastre de 1767. Amillarament de 1862&#039;. &#039;Capbreu d&#039;Avià de la Abadia de Serrateix&#039;. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Cal Mas d&#039;Avià. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps. Segueix l&#039;estructura clàssica de tres crugies, amb una porta d&#039;entrada d&#039;arc de mig punt adovellada i finestres espitllerades a la façana que és orientada a llevant. Els murs són de pedres grosses i les cantoneres de carreus ben escairats, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de la façana principal. A la planta baixa es pot veure que la casa és aixecada sobre una base de roca viva; un dels murs centrals que tanca la crugia del mig té uns fragments d&#039;opus spicatum fet amb pedres planes bastant grosses; l&#039;escala d&#039;accés al pis és de graons de pedra i una habitació conserva un foc a terra amb campana i forn. El pis i les golfes han estat totalment reformats, destacant la presència de festejadors a totes les finestres i la pica de l&#039;aigüera de pedra que és petita i fonda. A les golfes es va fer una ampliació a l&#039;oest que forma un gran assecador obert que ocupa la meitat de la planta. A la façana nord i a la est hi ha dues finestres d&#039;inspiració gòtica amb un sortit ampitador i amb un arc conopial. La casa aprofita un desnivell del terreny de forma que per la façana de ponent s&#039;accedeix al pis a través d&#039;una escala de pocs graons. Al costat nord hi ha adossada una bassa amb les parets de pedra i que ocupa tota l&#039;amplada de la paret. Davant la casa es va arreglar fa tres anys un cobert com a vivenda dels masovers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-44]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pagerols. Camí d&#039;Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pagerols és una masia d&#039;origen medieval que ha sofert ampliacions al llarg dels segles. La primera documentació escrita la trobem l&#039;any 1243 (ADS, pergamins Serrateix), és la venda del mas Pellerols feta per Arnau de Bretons a Ramon Calvizà. Aquí s&#039;especifica que es troba el mas a Villa Meredi (la zona de Vilamarí) i que depenia del monestir de Santa Maria de Serrateix al que lliurava rendes. Posteriorment s&#039;esmenta el mas a diferents documents, com al d&#039;establiment emfitèutic d&#039;una casa al lloc de Sallagossa a Berga fet per Jaume Pallarols, de la parròquia de Clarà, al 1353 (ACA). Als pergamins de cal Mas s&#039;esmenta al 1434 el camí que va de Santa Maria a Pallarols. També surt al fogatge de 1497: Bernadí Peyarols i al fogatge de 1553: Rafel Pugarols. Posteriorment al Capareu de Serrateix de 1701 Joan Pallarols batlle de la Quadra de Vilamarí té els masos Pallarols amb altres masos units: Santandreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat de Pagerols la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l&#039;altra meitat Martí Pallarols hereu d&#039;aquests. El mas Ollers, que està unit al mas Pallarols, és propietat dels Pallarols des de principi del segle XIII segons consta al capbreu de Serrateix de 1701. Posteriorment, al Cadastre de 1767, és propietat de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover; al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga i el 1884 el va comprar Josep Viladomiu i Torrenbó. Hem de suposar que aquest mas Ollers que consta unit a Pallarols formaria part d&#039;aquest o bé estaria al costat, per tant la història dels dos masos es remuntaria a inicis del segle XIII i és constatat amb la presència d&#039;opus spicatum a la planta baixa. Les ampliacions de la casa son fruit de diferents èpoques, però la més important correspondria al moment en que passa a ser dels Gironella, al segle XVIII, moment en què es fa l&#039;assecador al costat de migdia. Pagerols es troba situada a l&#039;antiga Villa Meredi o Quadra de Vilamarí (de la casa Vilamarí), i era alou del monestir de Santa Maria de Serrateix ja des del segle XIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0525700,1.8235400]]></content:encoded><content:item>402648</content:item><content:item>4656283</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Topònims: Pallarols (1434, 1701), Pellerols (1243), Puyarols (1553), Payarols (finals XVI).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38569]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santandreu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capbreu d&#039;Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia que ha sofert modificacions que han canviat la seva configuració original. És de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la línia de la façana. El murs són de pedra amb cantoneres ben escairades. Al costat de la casa pel nord hi ha un cobert que aprofita dues parets paral·leles que pertanyien a una antiga església feta amb pedres molt ben arrenglerades d&#039;origen medieval. Davant la façana uns coberts més moderns tanquen l&#039;era enrajolada. A la façana sud encara es veuen part d&#039;una antics murs de blocs de pedra que podrien pertànyer a una antiga construcció.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Santandreu. Camí d&#039;Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que l&#039;estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l&#039;any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l&#039;alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l&#039;església de &#039;Sancti Andree&#039;. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l&#039;església que s&#039;aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del &#039;Mas Sancti Andree&#039; que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l&#039;abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l&#039;altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l&#039;església mostren clarament el seu origen romànic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0471700,1.8186300]]></content:encoded><content:item>402233</content:item><content:item>4655689</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nivel de protecció especificat és pel mur que resta de l&#039;antiga església i la ZEA afecta a tot l&#039;entorn.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38570]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casancots]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancots]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&#039;Cadatre de 1767&#039;. &#039; Amillarament de 1862&#039; (Arxiu Municipal d&#039;Avià). &#039;Capbreu de Sant Pere de Madrona de 1601&#039; (Arxiu Parroquial de Berga).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment la casa s&#039;està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa tancada i un pou, situats en un pla elevat amb una bona vista. La casa principal ha sofert transformacions com es palesa clarament a la façana. És de pedra amb els murs de la planta baixa fets amb carreus ben escairats, mentre que al pis i golfes són barrejats. Al costat de ponent de les golfes hi ha fragments fets amb tàpia per tapar un antic assecador. La façana és orientada a llevant i al costat de ponent s&#039;han afegit dos cossos i una escala exterior de pedra. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta, al costat de llevant, amb llinda de fusta i la finestra central amb ampitador de pedra, corresponen a l&#039;antiga construcció. Aquesta finestra té una inscripció a la llinda molt difícil d&#039;interpretar i que sembla -221oI-. Al costat de migdia hi ha una eixida al pis fruït d&#039;una darrera ampliació més moderna, així com l&#039;assecador obert al costat esquerre de les golfes. També es van afegir coberts fets amb pedra barrejada que tancant la casa pel costat de migdia formant un baluard. L&#039;interior correspon a una estructura amb tres crugies que es repeteix al pis. Al mur interior de ponent, al que es va afegir el cos exterior, hi ha una porta adovellada de mig punt tapiada que és més alta que el nivell del pis. Aquesta seria la porta original de la casa que demostra més antiguitat que la que s&#039;ha trobat als documents. Les finestres del pis tenen festejadors dobles i les portes tenen les llindes de pedra. També es conserven els fogons de la cuina i la campana del foc a terra. Davant de la casa hi ha un cobert de dos pisos amb una columna central i les cantoneres de carreus de pedra escairada i els murs fets de pedra i tàpia; la teulada s&#039;està enfonsant. Darrera d&#039;aquest cobert hi ha un pou de pedra cobert amb cúpula. A prop d&#039;aquest cobert hi ha un estable tancat de pedra amb finestres de maó seguint el tipus arquitectònic dels edificis industrials, i que ara té la teulada enfonsada. Davant hi ha una bassa que aprofita el desnivell del terreny, mentre que per l&#039;altre costat és tancada amb dos murs de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera nota documental que s&#039;ha trobat és la que ens dóna el Capbreu del 1601 de Sant Pere de Madrona (Arxiu Parroquial de Berga), i que especifica que posseïa el Mas de Quatre Cots (Casancots) amb 60 jornals de bous. Aquesta informació i l&#039;arc adovellat interior ens fa pensar que la casa fou construïda a finals del segle XV o inicis del XVI, tot i que va patir remodelacions, principalment al segle XVIII i al XIX. Al cadastre de 1767, el manso Cots era de Joan Cots, mentre que a l&#039;Amillarament 1862 era de Joan Pejerols, junt amb el molí, Sant Andreu i Pagerols. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí als Puigpelat i la casa als Badia, actuals propietaris. La casa va estar habitada amb masovers fins l&#039;any 1983 en que van marxar degut al mal estat de la casa i actualment s&#039;utilitza com a corts de bestiar oví.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0529800,1.8152700]]></content:encoded><content:item>401964</content:item><content:item>4656338</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38571]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Casancots]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-casancots]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Vol. 3, pàg. 261. Barcelona. 1981.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COMA, R. (1983). El molí de Casancots. Ressò nº 3, pàgs. 6-7.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. L&#039;Erol nº 32, pàgs. 41-45.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Informació oral del moliner Josep Puigpelat i Castella.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Molí de Casancots forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, l&#039;estructura de l&#039;antic escairador, una sèrie de coberts construïts al voltant, la bassa i el rec. Es troba al costat de la riera de Clarà. La casa del molí té estructura de tres crugies amb diferents ampliacions realitzades a la mateixa època (1899), immediatament posteriors a la compra dels Puigpelat, actuals propietaris. És una casa de pedra de planta i dos pisos amb la vivenda al primer pis i a la planta baixa el molí fariner. A la façana principal, a ponent, es va afegir un cobert obert que proporciona un porxo a la planta i un assecador al pis amb la barana de fusta i que li afegeix bellesa al conjunt. El carener de la teulada és perpendicular a la façana. La porta principal té la llinda de fusta. A la habitació de la dreta de l&#039;entrada hi ha el molí fariner que es conserva en perfectes condicions, ja que encara funciona. És un molí hidràulic d&#039;una mola que rep la transmissió a través de l&#039;aigua que prové de la bassa, que es troba a un nivell superior de la casa, i que cau a un rodet metàl·lic horitzontal que acciona l&#039;arbre. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l&#039;aigua que surt del molí fariner i que s&#039;embassa en una bassa més petita al costat de l&#039;escairador. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l&#039;eix de l&#039;arbre que fa girar el rodet en empènyer l&#039;aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d&#039;engrunar blat de moro, llit de fusta per matar el porc, una bàscula, diferents eines petites com volants, sedassos, falç, martells, forques, etc.. Com a fet curiós el moliner va explicar que es conserva una mola de pedra de 130 cm de diàmetre (les actuals del molí fan 140 cm), que va quedar al mateix lloc on es va fer i que està inacabada. Aquesta mola ja hi era al mateix lloc quan els actuals propietaris van comprar el molí. Entre els dos casalots moliners es conserva una estructura de parets de pedra amb l&#039;espai per una mola de l&#039;antic molí escairador. L&#039;actual moliner va traslladar l&#039;escairador al lloc on es troba actualment, ja que abans era en aquest indret on resten les runes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La història del molí és relativament jove, ja que es remunta a inicis del segle XIX. A l&#039;Amillarament 1862 el molí era de Joan Pejerols, junt amb la casa, i s&#039;especifica que el molí era fariner i que tenia una mola. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí a José Mercadal al 1883 i aquest als Puigpelat. Isidre Puigpelat, avi de l&#039;actual moliner, va comprar el molí al 1888 i el van ampliar per anar a viure al 1899, per aquest motiu hi ha vàries llindes a la casa amb aquesta data. Aquest primer moliner també feia de ferrer i va fer arreus de ferro, així com destrals, ganivets i volants. En Josep Puigpelat i Castella, el seu net, és l&#039;actual moliner del Molí de Casancots i, fins fa pocs anys, encara treballava a ple rendiment. L&#039;aigua de la riera de Clarà s&#039;utilitzava per moure els següents molins: Molí de Curtics i el Molinot, al terme de Capolat; el Molí de la Riereta i el de Casancots, al terme d&#039; Avià; i el Molí Nou de Sant Pau, a Casserres. Actualment cada any baixa menys aigua ja que no plou i, segons informació del moliner, mentre que fa un temps de cada deu anys hi havia una sequera, fa un temps que hi ha sequera cada any. Surt esmentada com a masia important d&#039;Avià a la &#039;Gran Geografia Comarcal de Catalunya&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0539400,1.8122000]]></content:encoded><content:item>401712</content:item><content:item>4656448</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El blat de moro escairat s&#039;implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l&#039;hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Fa cinc anys (1996) l&#039;Ajuntament d&#039;Avià va reparar la bassa, que perdia aigua, i des de llavors acompleix també les funcions de punt d&#039;extinció d&#039;incendis. L&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l&#039;any 1985 del moliner de Casancots treballant i que constitueix un document etnològic de gran importància. S&#039;ha documentat com a col·lecció, però és també una tècnica artesanal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38572]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca la Verònica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ca la Verònica és una casa construïda d&#039;un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d&#039;entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-48]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s&#039;ha fet nova i s&#039;han reforçat els interiors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0708892,1.8244198]]></content:encoded><content:item>402749</content:item><content:item>4658316</content:item><content:encoded><![CDATA[1910]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-12-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38573]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contrapès de premsa de Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vilamari]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L&#039;Erol nº 57. RIU, M. (1989), L&#039;arqueologia medieval a Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bloc de pedra de conglomerat de 100x80x50 cm de forma arrodonida amb la base i part superior planes i amb un forat ovalat al centre.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. A Avià la documentació conservada nomena molt sovint terres amb vinyes a diferents indrets i, fins i tot en el cas de Gurans diu que a la casa hi havia un cup l&#039;any 1359. En el cas concret de Vilamarí, aquesta casa tenia una masoveria que rebia el nom del lloc on es va situar: Les Vinyes de Vilamarí, possiblement perquè en aquest lloc on hi ha planes hi hagué camps de vinyes de la casa Vilamarí; a més a la casa encara es conserva una tina i un fragment de biga amb la femella del cargol reaprofitada d&#039;una antiga premsa, i que ara forma part de l&#039;ampliació feta al segle XVIII. La premsa traslladable que utilitzaria aquest contrapès es faria servir a peu del conreu en els camps de vinyes dels entorns de Vilamarí probablement abans del segle XV, encara que es difícil establir la cronologia. Va ser trobada l&#039;any 1999 en el fons de l&#039;embassament artificial de Vilamarí en realitzar una neteja.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0528800,1.8283200]]></content:encoded><content:item>403044</content:item><content:item>4656312</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38573-foto-08011-49-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38574]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic  del Serrat dels Tres Hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-serrat-dels-tres-hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). &#039;El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. Al Berguedà&#039;, a Comerç i vies de comunicació (1000 a.C.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d&#039;Arqueologia de Puigcerdà. Institut d&#039;Estudis Ceretans. Puicerdà. 1998. Pp. 125-135.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà). Dovella nº 67. Pàgs. 41-44.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[I aC.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes arqueològiques corresponen a un petit poblat aturonat iberoromà que es troba situat a la plana central del Baix Berguedà. Les estructures arquitectòniques es disposen vorejant el cingle i s&#039;obren a una àrea central que, lliure de construccions, actuaria com un espai comunitari destinat a realitzar les activitats que no es farien dintre de les cases. El poblat estava envoltat en tot el seu perímetre per un mur de contenció, amb una extensió de 80 metres, realitzat amb grans blocs de pedra sense argamassa. Fins ara s&#039;han documentat set habitacions i un forn. Entre les restes més importants trobades destaquen: fusaioles i pondera (evidencia de filatura i tèxtil), dolia (emmagatzematge d&#039;aliments), un molí manual giratori (transformació del cereal en farina), cereals i gra de diferents tipus carbonitzat, ceràmica feta a mà, monedes (entre elles un ausesken), escòries de ferro (transformació i fosa de metalls), ceràmica importada de vernís negre (campaniana B, terra sigil·lata itàlica). Aquests darreres vestigis són els que han proporcionat la cronologia del poblat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-50]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al cim del Serrat situat entre els municipis d&#039;Avià i Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;excavació es va iniciar l&#039;estiu del 1995 i encara es realitza amb campanyes anuals. És tracta d&#039;un poblat iberoromà del segle I aC., coincidint amb un període de consolidació del poder romà a tota la Península Ibèrica i sotmetiment de diferents focus de rebel·lió encara present en alguns punts, com el Pirineu. Dins aquest context, aquest poblat, per la seva posició, realitzaria tasques de vigilància del territori, essent els habitants indígenes aliats al poder romà. En un moment entre el 30 i el 10 aC. El poblat va patir una destrucció sobtada que s&#039;ha pogut identificar per la presència de carbons i cendres que la relaciona amb un incendi, després del qual es va abandonar definitivament. Aquest incendi ha permès la conservació de molts elements que permeten reconstruir la vida al poblat amb molta fidelitat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0445442,1.8465076]]></content:encoded><content:item>404537</content:item><content:item>4655365</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38574-foto-08011-50-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s&#039;ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, Casserres). Es troba a cavall dels termes de Casserres i Avià. En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38575]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cubinsà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cubinsa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Llibre del notari Josep Sorribes (1628-1633).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AHCM, 1432. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cubinsà actualment és una casa de planta rectangular allargassada, ja que les ampliacions s&#039;han realitzat als dos laterals E i O. Està construïda sobre roca que ocupa un tros de la planta pel costat de ponent, i amb la Serra de Vilamarí que la protegeix per aquest costat. La casa té tres crugies perpendiculars a la façana, i aquesta orientada a migdia; teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de façana, d&#039;obra de pedra amb carreus grossos i ben escairats. A la façana de migdia tota la part central està reforçada amb un contrafort seguit enmig del qual es va obrir una finestra; la porta principal és d&#039;arc de mig punt i estreta, també hi ha una finestra amb els muntants exteriors tallats amb acanaladures. A la façana posterior hi ha un sol contrafort al costat de la primera ampliació que possiblement correspongui al segle XVI o XVII i que ara ocupen els masovers. La primera casa ocuparia la part central de la planta baixa que conserva un arc diafragma d&#039;est a oest, un parament de paret construït amb opus spictaum i espitlleres; el sostre d&#039;aquest espai està construït amb bigues de troncs sense desbastar i, fins i tot, hi ha un en forma de forqueta, i amb llates de fusta sense desbastar entre mig per suportar el pis de lloses de pedra del pis. La porta adovellada que dóna accés correspon a una segona ampliació, igual que l&#039;escala de pedra que porta al pis. En pujar al primer pis s&#039;entra directament a la sala que té un pilar de fusta al centre, una finestra amb festejadors, aigüera i una fornícula amb la forma del rellotge del que manca la maquinària i la tapa. A la sala s&#039;obren dues habitacions, una eixida que correspon a l&#039;ampliació del segle XX i un espai al costat esquerre amb els fogons i a través del qual s&#039;accedeix a una cuina tancada amb foc a terra i bancs escons, i a una habitació que té una finestra amb festejadors i la porta amb llinda i muntants de pedra amb decoracions tallades, a la llinda la decoració forma dos semicercles. Les golfes formaven un assecador obert que posteriorment es va tapar. A inicis del segle XX es va fer una tercera ampliació al costat de llevant realitzada amb maó. La façana principal té davant un baluard tancat amb diferents coberts i disposava d&#039;una porta que es va treure als anys cinquanta per poder entrar amb el tractor.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Cubinsà 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que aquesta casa data de l&#039;edat mitjana per la seva estructura, no es conserva gaire documentació. El mur d&#039;opus spicatum revela una construcció sòlida dels primers segles medievals, probablement una domus, amb una ampliació dels baixos en el moment en què es va realitzar l&#039;arc diafragma cap al segle XIII. Les successives ampliacions demostren la ocupació contínua d&#039;aquesta casa fins a l&#039;actualitat. La casa te relació amb la casa Calvinsà de Casserres ja que sembla que els propietaris havien estat els mateixos. Una de les referències més antigues la trobem al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix (mas de Calvinza) (ADS). Al 1261, Raimundus de Calviza de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià, dóna el seu mas de Calviza amb els seus bens al seu fill perquè es pogués casar (ADS). Al fogatge de 1553 consta a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols un tal Pere Calviesa, però dubtem que sigui aquesta casa ja que pertanyia a l&#039;altra parròquia. Al llibre del notari Josep Sorribes (AHCM) el 6 de febrer de 1634 Joan Covinsà confessa un deute. Al 1643 Rafael Covinsa, pagès de Sant Martí d&#039;Avià, ven a Juan Gargallo per tres anys la sisena part dels fruits de l&#039;heretat Covinsà (AHCM). A l&#039;Amillarament de 1862 el manso Cubinsà era de Josep Manubens, mentre que l&#039;any 1879 era de Gil Roca. Fa 100 anys aquesta casa va ser comprada per l&#039;actual propietari a la família de Gil Roca que vivia a Barcelona. La mateixa família de masovers la ocupa des de fa uns seixanta anys.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0568851,1.8374036]]></content:encoded><content:item>403801</content:item><content:item>4656747</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La part de la sala i habitacions contigües fa molts anys que no s&#039;habita i això ha fet que es conservin els elements tal i com eren fa un segle. Topònims: 1242: Calvinza; 1261: Calvizà; 1729: Vinçà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38576]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament de 1862. Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPBREU DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d&#039;Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia que segueix l&#039;estructura de les masoveries construïdes a la zona durant el segle XVIII, de planta rectangular, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i tres pisos: planta baixa, pis i golfes. Segueix l&#039;estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i és construïda sobre roca que s&#039;aprofita a l&#039;interior com a paviment de la planta baixa on es trobaven les corts dels animals i encara resten les menjadores. La porta principal és allindada amb bigues de roure, a l&#039;exterior la llinda tenia una data (17--) que es va tapar en construir un balcó en una de les darreres reformes. S&#039;accedeix al pis a través d&#039;una escala de pedra situada a la crugia central. Al pis únicament es conserva la campana del foc a terra de forma semi-circular seguint la tradició de la zona. Les golfes es caracteritzen per mantenir la crugia central oberta com una petita eixida amb un balcó amb barana de fusta característica del Berguedà. Les parets són de pedra amb les cantoneres ben escairades, amb finestres amb llindes de pedra i petits ampitadors que sobresurten de la façana, i amb les façanes de nord i ponent arrebossades amb ciment. Les finestres obertes en època més moderna tenen els muntants de maó. Al costat de la casa hi ha una bassa i a prop una tina excavada a la roca.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Terradelles. Obiols.  08610 AVIÀ.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa Terradelles es va construir a inicis del segle XVIII, en un moment en que l&#039;agricultura inicià una època d&#039;esplendor a la comarca i es van construir nombroses masoveries. La primera documentació la trobem al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), en que el mas Terradelles era de Joan Ballús i Salvans pagès de Sant Vicenç d&#039;Obiols, que pagava delmes al monestir per la casa Terradelles. Al 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. S&#039;han mantingut aquestes propietats quasi invariables i depenen de la casa Ballús fins a l&#039;actualitat, després de que el pare de l&#039;actual propietari (Canudas) comprés la finca l&#039;any 1922 amb les cases Ballús, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0443800,1.8541300]]></content:encoded><content:item>405167</content:item><content:item>4655339</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Abans d&#039;arribar a la casa des del Collet, hi ha una tina circular excavada a la roca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38577]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casavella de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casavella-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1999) Avià: la història d&#039;un poble a través de les seves cases de pagès. (Inèdit). AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Capbreu del monestir de Sant Pere de Madrona del 1601&#039; (Arxiu Parroquial de Berga). &#039;Amillarament d&#039;Avià de 1862&#039; (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. Registre de la Propietat 1879 (Arxiu Municipal d&#039;Avià). &#039;Registro de casas de campo 1856&#039; ( Arxiu Comarcal de Berga).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És una construcció d&#039;origen medieval que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps. La casa forma un conjunt amb un cobert davant, un al costat a continuació de la façana i un mur pel costat de la carretera, tots aquests elements tanquen el recinte a modus de baluard, accedint-se a través d&#039;una portalada oberta flanquejada per un mur a cada costat. La casa, que es troba al costat esquerre, és una construcció d&#039;origen medieval en la que es distingeixen al menys tres fases constructives: la més antiga (de considerable grandària) forma tres crugies amb gruixuts murs de pedra, amb cantoneres ben escairades, formant l&#039;estructura base de la casa. Posteriorment es va afegir un cos davant de la façana que és orientada a migdia, i que forma una eixida al pis i un porxo davant la porta principal. En fer aquesta ampliació es van afegir dos contraforts a la façana est, un que recolza la casa i l&#039;altre el cobert. Posteriorment s&#039;afegiria un altre porxo a continuació d&#039;aquest i es farien els coberts de davant de la casa. A la porta principal la llinda és una biga de roure; s&#039;accedeix al pis a través d&#039;una escala de pedra que es troba a la crugia central. Al pis hi ha la vivenda; destaca la gran sala amb el terra de fusta i amb una columna de maons de secció circular al centre que continua fins a la teulada; una aigüera de pedra; motllures als muntants de les portes de les habitacions. Hi ha dues habitacions secundàries, que tenen un festejador a la finestra; i una principal amb alcova en que la finestra, amb festejadors, s&#039;obre a la eixida. Aquesta habitació es caracteritza perquè té totes les corbes entre les bigues, al sostre de l&#039;alcova, decorades amb gravats de guix amb imatges d&#039;angelets a les puntes i escuts heràldics al centre (7 a cada franja) i que es troben en mal estat ja que al afegir capes de pintura s&#039;han anat difuminant. A les golfes els envans són de tàpia i tosca entre muntants de fusta, alguns disposats horitzontalment. El cobert situat davant la casa és de pedra i destaca una àmplia porta d&#039;arc de mig punt amb el frontó tapat, a la façana est que dona a la carretera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés 08610 AVIÀ.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que no es cita específicament al fogatge de 1365 és molt probable que la casa ja existís en aquesta època i fou una de les sis fogatjades ja que el topònim indica que és una de les cases més antigues de Graugés. Francesch Grauges surt al fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols, essent batlle (IGLESIAS, 1979), aquest estava casat amb Agustina filla de Francesc Santamaria de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià (Pergamí nº 37 de la casa Santamaria de Serrateix). El monestir de Sant Pere de Madrona al 1601 tenia 5 vinyes prop del torrent de Font Calda fruït d&#039;una donació dels Grauges d&#039;Avià (Arxiu Parroquial de Berga), demostrant que aquests eren uns grans propietaris, que a inicis del segle XVI també posseïen el mas Vilanova, la Subirana i el Puig d&#039;Obiols (AB). Aquesta família va vendre a carta de gràcia el mas Subirana al 1590 a la família Tord (AG), i també el mas Graugés a inicis del segle XVII. Al 1856 era propietat de Juan Tor i a l&#039;Amillarament de 1862 és propietat de Francisca Tord, veïna de Vic, juntament amb els masos Subirana, Torrentbó i Vilar. L&#039;any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina que van utilitzar el nom de la casa per posar-ho a la colònia agrícola que van construir a la zona i que més tard va donar nom al barri. A inicis dels noranta els descendents Rosal van vendre la casa a Joan Gorgas Prat. Els actuals masovers fa uns cent anys que hi són a la casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0681475,1.8466580]]></content:encoded><content:item>404584</content:item><content:item>4657986</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Casa Vella de Graugés rep aquest topònim pel fet de ser la casa més antiga d&#039;aquesta zona i d&#039;on sorgí el nucli de l&#039;actual barri de Graugés. Aquesta casa, que van comprar els germans Rosal, és la que va donar nom a la colònia i explotació agropecuària. La columna central de la casa de secció circular només es repeteix a una altra casa, també de Graugés, Torrentbó, i s&#039;han trobat restes de fabricació d&#039;aquests maons al forn de la Teuleria de Graugès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2f9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38578]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&#039;Amillarament d&#039;Avià de 1862&#039;. (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Arxiu Àngel Guixé (Berga). &#039;Cadastre de 1767 d&#039;Avià&#039;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa fruit de diferents èpoques tal i com es veu en els materials dels murs. Porta d&#039;arc de mig punt adovellat sobre brancals de carreus al que s&#039;arribava per esglaons molt rudimentaris fets a la roca. A l&#039;interior algunes habitacions tenen el terra de fusta. Antigament la sala i la cuina eren a peu pla, però ja fa temps que s&#039;ha habilitat el pis com a vivenda.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-54]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera referència documental la trobem als pergamins de cal Mas d&#039;Avià al 1508, en la venda d&#039;una vinya al costat del mas Vila Subirana que és en domini del monestir de Ripoll. El topònim ens fa relacionar aquesta casa amb el mas veí de Vilajoana (Vila Jussana) i ens ajuda a situar-ho en època medieval essent molt probablement també una casa fortificada. Al fogatge 1553 es nombre a Agostina viuda al mas Vilasobirana de la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Al 1590 els germans Felip, Joana i Francina Grahuges van vendre a carta de gràcia el mas Vila Subirana a l&#039;Il·lustre Miquel de Tord (arxiu Guixé). Els Graugès eren una família de pagesos rics que havien tingut vàries possessions a la zona, entre elles la Casavella de Graugès. Al cadastre de 1767 el manso Subirana encara era propietat de Jorge Tord de Vic i a l&#039;Amillarament de 1862 de Francisca Tord de Vic. El mateix propietari també tenia el mas Graugés, Torrentbó i el Vilar. L&#039;any 1879, totes aquestes cases junt amb la Subirana son comprades pels germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0621200,1.8476700]]></content:encoded><content:item>404659</content:item><content:item>4657316</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38578-foto-08011-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38578-foto-08011-54-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2fa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38579]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ACA (Arxiu de la Corona d&#039;Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PADILLA, Ignacio (1984). &#039;Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons&#039;, a Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval, Acta Mediaevalia, annex 2. Universitat de Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1997 es va iniciar la rehabilitació per destinar-la a vivenda. S&#039;ha consolidat i s&#039;han refet els sostres interiors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de tres pisos repartits en planta, pis i golfes, de perímetre quasi quadrat, amb teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra a la planta i fins a 50 cm al primer pis (còdols de calcària); a partir d&#039;aquí són de tàpia barrejat amb pedra; destaca la presència d&#039;opus spicatum als quatre murs principals i a diferents alçades; les cantoneres són de grans blocs de pedra de gres ben escairats. La façana és orientada a migdia amb un pati tancat davant a modus de baluard. L&#039;accés principal és fa a través d&#039;una porta d&#039;arc de mig punt adovellada darrera la qual hi ha dues llindes de roure amb pollaguera. La planta baixa esta dividida en dos cossos paral·lels: en un hi ha dos arcs diafragma apuntats i es conserva part del terra de còdols clavats en vertical entre els dos arcs, mentre que al cos sud on hi havia la menjadora de les eugues, està empedrat amb lloses de pedra planes; a l&#039;altre hi ha un arc diafragma apuntat i l&#039;escala d&#039;accés al pis amb els tres primers graons de pedra i la resta de maó i fusta. Les finestres més antigues de la planta baixa són molt petites i quadrades a modus d&#039;espitllera, posteriorment es van obrir més grans. A la primera planta hi a la sala, la cuina i tres habitacions. L&#039;any 1980 l&#039;anterior propietari va enfonsar els pisos de les habitacions (que eren de rajols i fusta) i únicament es conserva el terra de fusta de la sala que probablement dati del XVII. Totes les finestres tenen ampitadors exteriors i festejadors dobles a l&#039;interior. La finestra central que dona al nord té motllures de pedra exterior decorades amb acanaladures. Dues portes de les habitacions conserven motllures tallades als brancals i rosasses, vulgarment dites de la bona sort i símbol d&#039;eternitat, a les llindes de pedra. Amb la rehabilitació actual s&#039;ha posat al descobert l&#039;aigüera a la paret de ponent de la sala i una capelleta amb llinda de fusta. La habitació de ponent era la cuina i conserva la porta del forn de pa, els fogons tapiats del segle XIV i restes de l&#039;antic foc a terra de campana rectangular. Des de la sala es pujava a les golfes per una escala de fusta. A les golfes hi havia diferents habitacions amb graners separades per envans fets amb lloses de pedra tosca entre llates de fusta i unides amb morter de calç, i un assecador obert a migdia. Sobre la cuina hi havia un espai per fumar aliments aprofitant la xemeneia del foc a terra (les parets estaven fumades). Al costat de la casa hi ha unes construccions fetes en diferents èpoques, principalment al XIX, i destinades a estables i paller. En època del Sr. Rosal es van habilitar els espais per a dues vivendes de parcers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilajoana. Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa actual amaga una primera construcció dels segles X-XI feta d&#039;un sol cop seguint la mateixa planta actual, i sobre la que es bastí al segle XII-XIII un mas fortificat senyorial, com ho denoten els gruixuts murs de la base, l&#039;opus spicatum i les petites finestres tipus espitllera a la paret de ponent. En època gòtica (XIV) es farien els tres arcs diafragma apuntats de la planta i posteriorment la porta adovellada de l&#039;entrada principal. Possiblement a la mateixa època es van fer els murs superiors de tàpia i les golfes amb envans interiors de pedra tosca amb muntants de roure. La porta adovellada de l&#039;entrada va ser realitzada al XVII. La casa surt anomenada als pergamins de Cal Mas d&#039;Avià (1338, 1537), als de la casa Santamaria de Serrateix (1573), als fogatges de 1497 (Lorenç Vilajohana a la parròquia de Sant Martí) i 1553 (Lorens Vilajussana a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols), a documentació de la casa Vilamarí (1797), als llibres parroquials de la parròquia de Berga consta la confirmació de Francesc Vilajussana l&#039;any 1686, essent l&#039;última vegada que es fa menció d&#039;un Vilajussana. Al Capbreu de les propietats del Monestir de Sta. Maria de Ripoll ja és propietat de Bernat Boixader i especifica que pertany a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols (1758) (ACA), mantenint-se en mans d&#039;aquesta família al Registro de Casas de Campo de 1856 i a l&#039;Amillarament d&#039;Avià de 1862. Al Registro de la Propiedad de 1879 Vilajoana és de Manuel Mutlló fins al 1888 en que és de Francesc Badia Serra. A finals del segle XIX va comprar la propietat el Sr. Agustí Rosal i Sala, i pertanyé als seus descendents fins que el 1997 la va comprar l&#039;actual propietari. La casa pertanyia a la parròquia i terme d&#039;Obiols, que depenia del Monestir de Sta. Maria de Ripoll des del segle X, vinculació que es manté fins al segle XIX. El nom prové de &#039;Vila Jussana&#039;, tal com demostra la documentació del segle XIV, possiblement amb relació topogràfica amb la &#039;Vila Subirana&#039; (AADD, Cat Romànica, p. 116) (fitxa nº 53) i amb la &#039;Villa Meredi&#039; (Vilamarí (ADS). Amb les darreres obres de rehabilitació s&#039;han trobat fragments de ceràmica grisa amb decoració incisa i ondulada del tipus de Casampons (PADILLA, 1984) i fragments de ceràmica vidrada blava del segle XIV. Al terra de la planta baixa, entre els dos arcs es va trobar al 1998 una moneda diner de billó del segle X-XI datada pel Dr. Manel Riu. A la façana principal es va trobar encastada una quarta part d&#039;un molí circular de pedra petit. A la zona dels voltants, entre la casa i la riera, es van trobar dos fragments de destral polimentada així com fragments de sílex amb traces de talla, a un lloc que possiblement hi havia una balma sobre la riera d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0563300,1.8472900]]></content:encoded><content:item>404619</content:item><content:item>4656673</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38579-foto-08011-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38579-foto-08011-55-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En refer la teulada l&#039;any 1997, la meitat nord del mur de ponent es va enfonsar. Aquest era el que tenia més fragments d&#039; opus spicatum i es va refer reproduint aquest aparell. A la planta baixa es conserven dues mènsules de roure que suportarien el sostre més antic de la casa (probablement de la mateixa època que els arcs diafragma). Al primer pis, a l&#039;envà que separa l&#039;habitació del mig de la del nord-est es va trobar mitja olla buida encastada en el parament i que es conserva in situ. Les decoracions dels brancals de les portes son del mateix estil que les de altres cases de la zona i de la mateixa època (Torrentbó, la Casavella de Graugés).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2fb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38580]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Llibre de Matrícula Industrial (1899-1934). (AMA). Registre de la Propietat de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A sota de la casa Vilajoana i a l&#039;altre costat del camí hi ha les restes d&#039;una antiga construcció que utilitzava la força hidràulica de la riera per a produir energia elèctrica. Està situada en un desnivell del terreny que arriba fins la riera d&#039;Avià i construïda aprofitant les terrasses del terreny que reparteixen l&#039;edifici en tres nivells. Al cos més elevat hi havia el pis on vivien els masovers i que degut a l&#039;estat ruïnós es va enderrocar i desmuntar l&#039;any 1999. Al mig hi ha l&#039;habitació on hi estaven els comandaments, la dinamo i l&#039;alternador, on encara es conserva el volant que obria el pas de l&#039;aigua i posava en marxa la turbina. Des d&#039;aquí s&#039;accedia a la sala de la turbina a través d&#039;una obertura al terra i amb una escala de fusta. La sala de la turbina està en el nivell més baix per permetre el salt; aquesta sala està totalment tancada excepte pel forat on passava la politja i el que permetia l&#039;accés, i coberta per mitja volta de totxana. Conté una turbina Pelton que encara conserva el volant de la politja. L&#039;aigua retornava a la riera a través d&#039;un canal realitzat amb paret de totxo i pedra. Davant del Carrer Nou hi havia una bassa d&#039;aigua des de la que sortia un tub que portava l&#039;aigua directament a la turbina, produint un salt d&#039;uns 20 metres. Al Registre de la Propietat de Berga consta que l&#039;edifici del salt tenia una canonada de la bassa reguladora a la sala de màquines, una turbina, una dinamo, quadre de distribució, transmissió i línia elèctrica des de la sala de màquines fins a un edifici anomenat Batadora o Pallissa, del Grupo Centro (els edificis de la colònia de Graugés).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons consta al llibre de Matrícula Industrial (1899-1934) Antonio Rosal Nadal va fabricar electricitat des del 1925 al 1936, i de 1942 a 1945 utilitzant l&#039;energia que proporcionava la riera d&#039;Avià al seu pas per Vilajoana. Abans de que la riera arribés a Vilajona, a la finca Lluert, s&#039;agafava aigua conduint-la amb un canal fins a l&#039;embassament principal de Graugés. Mitjançant una instal·lació de canonades es proporcionava aigua als tres Carrers d&#039;habitatges, Torrentbó, Graugés, Subirana, Vilajuana, La Plana, i a un servei d&#039;incendis, així com s&#039;omplien els dipòsits de La Creu i el de Graugés Vell i la Teuleria. Al salt de Vilajoana es fabricava electricitat utilitzant el 15% del salt d&#039;aigua, generant 5 Kv de força per venda i 1 Kv per ús propi. Segons informació oral de la Sra. Dolors Sabata d&#039;Avià, filla de l&#039;encarregat de la turbina i que havia nascut a la casa, aquest grup generador d&#039;electricitat va deixar de funcionar just al començar la Guerra Civil, al 1936. Posteriorment es va tornar a posar en marxa al 1943 fins al 1945. Donava electricitat a la granja de Graugés, a les cases dels treballadors (Carrers Vell, Mig i Nou) i a masies de la zona. El desguàs de la turbina sembla aprofitar un antic desguàs tallat a la pedra i que ben segur fos d&#039;un primer molí medieval que es trobaria ubicat al lloc on actualment hi ha la turbina; això ho demostren els forats excavats a la roca que es troben a la riera a prop del molí i que daten d&#039;època medieval. A la planimetria realitzada l&#039;any 1925 apareix el topònim &#039;casa de la dinamo&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0558610,1.8478248]]></content:encoded><content:item>404662</content:item><content:item>4656620</content:item><content:encoded><![CDATA[1925]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38580-foto-08011-56-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antonio Rosal i Nadal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest edifici va ser construït aprofitant l&#039;emplaçament d&#039;un antic molí medieval, fet demostrat per la presència dels forats de la resclosa i de la bassa excavats a la roca, tot i que no s&#039;ha pogut confirmar documentalment. Una altra evidència del molí és la mola volandera o subirana que es va trobar en una de les feixes entre la casa de la turbina i l&#039;antiga resclosa del canal. És un mola de pedra d&#039;aglomerat de gra fi, de 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix, que conserva el forat on anava encaixada la nadilla i que és de mides petites (10x20 cm), la mola té incisions curves poc marcades, fet que demostra que és molt gastada. Es troba ubicada al mateix lloc on es va trobar l&#039;any 2000 fent neteja dels marges de la riera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2fc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38581]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa del Molí de Vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989) L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els forats només són visibles quan el nivell de la riera es baix, principalment a l&#039;estiu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la riera d&#039;Avià una mica més amunt de la casa Vilajoana, a uns 100 metres de la casa del molí, hi ha els forats excavats a la pedra de dues rescloses. Son dues fileres de forats de forma circular. La primera correspon a la resclosa de la bassa i es troba a la mateixa riera d&#039;Avià, és formada per una filera de 8 forats circulars amb una distància de 4,71 m del primer a l&#039;últim i d&#039; E a W. Les distàncies entre els forats són: 71 cm, 60 cm, 90 cm, 75 cm, 35 cm, 81 cm i 59 cm. S&#039;identifica clarament el lloc on hi hauria el bagant de 35 cm d&#039;amplitud. Cada forat fa aproximadament 15 cm de diàmetre. La segona correspon a la resclosa del canal, també excavats a la roca i a la mateixa riera just a sobre del saltant de la frau de Vilajoana. Són tres forats que disten 100 cm i 205 cm entre ells disposats en filera realitzant un angle de 160º i amb un forat més petit que dista 80 cm del central on es recolzava el tornapuntes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Degut a la pèrdua de la documentació del monestir de Ripoll, no tenim constància escrita d&#039;aquest molí que ben segur seria propietat de dit monestir igual que la casa Vilajoana. El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d&#039;un molí de l&#039;Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII, però en no conservar-se restes de l&#039;edifici d&#039;aquesta època suposem que es tractaria d&#039;un casalot de fusta o d&#039;un petit edifici que, o va desaparèixer ja a l&#039;edat mitjana (ja que no s&#039;anomena a cap document), o bé es va aprofitar el lloc antic per construir el nou edifici del segle XX que va utilitzar el salt per generar energia elèctrica. No es té constància del molí als segles XVII al XIX, fet que fa suposar que no existia en aquesta època. A l&#039;edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d&#039;una antiga casa fortificada de segures arrels medievals i on possiblement hi hagués un propietari important.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0563111,1.8460384]]></content:encoded><content:item>404515</content:item><content:item>4656672</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38581-foto-08011-57-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres evidències de l&#039;existència d&#039;un molí en època medieval són: el desguàs de la turbina tallat a la pedra, la mola volandera o subirana que es va trobar a prop de l&#039;edifici. Les fotografies van ser realitzades per Lluís Viladrich l&#039;any 2001.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2fd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38582]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estany de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Llac artificial de sis hectàrees d&#039;extensió, amb una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d&#039;uns 600.000 metres cúbics d&#039;aigua, i que es nodreix de l&#039;aigua de la Riera d&#039;Avià. A l&#039;entorn del llac el Sr. Agustín Rosal i Sala va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí introduint espècies que no eren autòctones com l&#039;erable i el teix, espècies que es van aclimatar i que s&#039;han escampat pels entorns de la Riera d&#039;Avià. Diferents espècies animals hi viuen a la zona: ànecs, polla d&#039;aigua, amfibis, carpes i llucis, principalment. Fa pocs anys que s&#039;han netejat els contorns vegetals de l&#039;estany, s&#039;han posat barques de passeig i s&#039;ha instal·lat un bar i lloguer de cavalls, tot i així l&#039;aigua i els entorns no estan molt cuidats i la manca d&#039;aigua a la Riera d&#039;Avià provoca que no hi hagi renovació i es trobi brutícia a la superfície en alguns racons.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El llac principal de Graugés es va construir al 1887 per iniciativa del Sr. Agustí Rosal i Sala aprofitant la fondalada del Torrent Bo, en un lloc baix i amb un mur de 7 m d&#039;espessor i 25 m d&#039;alçada que va ser tractat amb silicat d&#039;alumini pel costat en contacte amb l&#039;aigua per fer-lo més resistent. Es van trigar cinc anys en construir-lo. El llac s&#039;omple d&#039;aigua que prové de la Riera d&#039;Avià que arriba a través d&#039;un canal que agafa l&#039;aigua al seu pas per la casa Lluert d&#039;Avià (lloc on encara s&#039;observa el canal i la resclosa per desviar l&#039;aigua). Per regar la part alta de la finca es van construir altres basses-dipòsit als punts més elevats, pujant l&#039;aigua del llac principal elèctricament amb dues bombes mogudes amb la força sobrant de la fàbrica de Cal Rosal que proporcionava 100 cavalls de vapor a la nit. Hi havia oberts uns 16 quilòmetres de sèquies i hi havia instal·lats uns 2 quilòmetres de tubs de ferro Lavril que conduïen l&#039;aigua als embassaments superiors des d&#039;on es regaven els camps. Els estanyols de sota (Font de Sant Ramon) servien per emmagatzemar l&#039;aigua sobrant de l&#039;estany Gran i retornar-la a la riera, mentre que el del Carrer Nou recollia aigües residuals de les granges. L&#039;Estanyol de les Escoles actualment només s&#039;omple amb aigua de la pluja. El sistema d&#039;estanys va convertir la finca en una gran explotació de regadiu, però també acomplia la funció d&#039;ennoblir i distingir la propietat (la Torre) creant una zona d&#039;esbarjo i jardí d&#039;ús col·lectiu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0640200,1.8411200]]></content:encoded><content:item>404120</content:item><content:item>4657534</content:item><content:encoded><![CDATA[1887]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38582-foto-08011-58-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Xarxa natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Àrea especial de conservació ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Agustí Rosal i Sala]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A més de l&#039;estany Gran hi ha quatre estanyols comunicats d&#039;alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La zona de Graugés està catalogada com a Be Natural Protegit a les Normes Subsidiàries de l&#039;Ajuntament d&#039;Avià aprovades el 30 d&#039;abril de 1986. (Referència topogràfica: 31TDGO42577).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1785]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2fe
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38583]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga colònia agrícola de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-colonia-agricola-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Llibres de Matrícula Industrial d&#039;Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El recinte de l&#039;antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s&#039;articula al voltant d&#039;una plaça rectangular on s&#039;obren una sèrie d&#039;edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d&#039;aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l&#039;any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d&#039;Avià a Casserres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-59]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L&#039;afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d&#039;Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l&#039;any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s&#039;encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d&#039;estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l&#039;Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L&#039;explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L&#039;any 1898 se&#039;ls va concedir la medalla d&#039;or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d&#039;Agustí i la fàbrica del riu pels successors d&#039;Antoni, a partir d&#039;aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d&#039;una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0641300,1.8438000]]></content:encoded><content:item>404342</content:item><content:item>4657543</content:item><content:encoded><![CDATA[1887]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Agustí Rosal i Sala]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d&#039;Interès per les Normes Subsidiàries de l&#039;Ajuntament d&#039;Avià aprovades el 30-4-1986.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de2ff
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38584]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Torre de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l&#039;escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d&#039;estil neoclàssic i seguint l&#039;esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l&#039;entrada a través d&#039;escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s&#039;obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l&#039;exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L&#039;interior segueix l&#039;esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l&#039;escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l&#039;escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l&#039;antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d&#039;una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d&#039;altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d&#039;Avià. No s&#039;ha pogut esbrinar l&#039;arquitecte que la va construir. L&#039;entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d&#039;accés: una que dona a la plaça i l&#039;altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d&#039;obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l&#039;elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una &#039;Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés&#039;, manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l&#039;any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l&#039;estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d&#039;ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l&#039;any 1895 i l&#039;obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l&#039;any 1994 en que es va construir l&#039;església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0634200,1.8425100]]></content:encoded><content:item>404234</content:item><content:item>4657466</content:item><content:encoded><![CDATA[1895]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de300
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38585]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torrentbo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrentbo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Llibre del notari Josep Sorribes (1628-1633). AHCM, 1432.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Torrentbó es troba en un pla que és al costat de l&#039;Estany Gran de Graugés, al nord d&#039;aquest. És una casa que ha sofert diferents ampliacions i a la que s&#039;han adossat altres edificacions per la façana est. És de planta rectangular, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s&#039;obre a sol ixent, i distribuïda interiorment en dues crugies perpendiculars a la façana. Els murs son de pedra petita barrejada amb carreus més grossos i amb les cantoneres ben escairades a la planta baixa i primer pis, i de tàpia encofrada a les golfes de les façanes est i oest. A la façana sud s&#039;obre una espitllera, i una altra a la façana nord, totes dues a la planta baixa. La resta de finestres són repartides al pis, amb les llindes, muntants i ampits de pedra, tot i que alguna s&#039;ha reformat i s&#039;ha obert un balcó més tard. A la façana nord, des de l&#039;exterior, s&#039;observa l&#039;arc de pedra que albergaria l&#039;aigüera. A la del nord hi ha adossat un pou de pedra circular amb accés des d&#039;una finestra del pis. A la façana principal hi ha dues portes amb un contrafort entre mig, a l&#039;esquerra una porta petita amb llinda de fusta que comunica amb una cort de bestiar que té un arc diafragma al centre paral·lel a la façana, i a la dreta la porta principal d&#039;arc de mig punt adovellat sobre el que es va construir una ampliació de la casa que el tapa parcialment. Passant l&#039;arc s&#039;accedeix a la crugia esquerra de la casa on hi ha l&#039;escala que accedeix al pis amb graons de pedra i una columna de maons circulars que tornem a trobar al pis al centre de la sala i que finalitza a sota de la teulada travessant tota la casa i constituint l&#039;element de sustent de la crugia esquerra. Destaca a la sala una porta amb els muntants decorats amb motllures semblants a les que trobem a Vilajoana, Vilamarí o la Casavella de Graugés. A la llinda hi ha tallades dues roses de la sort encerclades. La cuina és l&#039;únic exemple a Avià de campana per al foc que ocupa tot el sostre de la cuina en forma piramidal, que més tard va ser tapada i a la que es va adaptar una campana convencional típica de la zona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Per les característiques arquitectòniques de Torrentbó, aquesta és una casa d&#039;origen medieval, possiblement una domus que es construiria inicialment en la mateixa època que la Casavella de Graugés, cap a finals del segle XIII, i que segurament reaprofitaria una estructura anterior. No es conserva documentació de la casa, possiblement perquè es cremés durant la Guerra Civil junt amb la documentació dels Rosal, ja que és de la seva propietat. La primera referència escrita la trobem al Fogatge de 1553 en el que Joan Solsona era al Mas Torrentbó de la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Al 1573 s&#039;anomena el mas Torrentbó com a terme (APSS). També trobem referències al llibre del notari Josep Sorribes, l&#039;any 1629 Joannes Vars a Torrenbó reconeix un deute (AHCM). A l&#039;Amillarament de 1862 és de Francisca Tord de Vic, junt amb La Subirana, Graugès i el Vilar. Els Tord van vendre totes les seves propietats al 1879 a Agustí Rosal i Sala.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0663554,1.8399632]]></content:encoded><content:item>404027</content:item><content:item>4657795</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38585-foto-08011-61-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38585-img20210227110209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38585-img20210227111630.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fa cinc cents anys que hi vivia la mateixa família de masovers, fins a l&#039;any 2010 que es va vendre. Les imatges de l&#039;interior van ser fetes l&#039;any 1997.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de301
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38586]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Retaule de l&#039;església de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Retaule de petites dimensions amb dos pisos i predela. Aquesta possiblement no formi part del retaule ja que la decoració és diferent. Al primer pis hi ha tres furnícules separades per columnes salomòniques en les que s&#039;han posat tres imatges tallades en fusta actuals, i que representen Sant Martí, Sant Galderic i Sant Isidre. Al segon pis hi ha una furnícula central amb una imatge de fusta de la Immaculada. Acaba el retaule la imatge de Crist amb la bola a la mà i del que sobresurt la meitat del cos per la part central superior abocant-se cap a l&#039;església. És un retaule policromat, daurat, llamat i estofat, en el que predominen els colors blaus, vermells i grocs..&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Isidre i Sant Galderic de Graugés, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església de Graugés va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l&#039;ajuda del poble d&#039;Avià, del Bisbat de Solsona i de l&#039;Ajuntament d&#039;Avià. Va ser beneïda pel Bisbe de la Diòcesi Mn. Antoni Deig i Clotet, i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic, tots dos patrons de la pagesia. És sufragània de Sant Martí d&#039;Avià. El retaule, que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l&#039;església de Graugés. Després de la Guerra i fins l&#039;any 1994 en que es va construir l&#039;església nova de Graugès, els baixos de la Torre de Graugès, que disposaven de capella, es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0683300,1.8447100]]></content:encoded><content:item>404423</content:item><content:item>4658009</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38586-foto-08011-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38586-foto-08011-62-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estat de conservació és bo, però té parts del daurat claquel·lades i perilla que es perdin. Han hagut trossos que s&#039;han restaurat pintant-lo de daurat molt grollerament. És il·luminat amb llum natural que entra per un finestral al sostre de l&#039;església. Les talles de fusta noves estan signades darrera: T.A.P.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de302
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38587]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants. És un edifici construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat, encara que s&#039;ha anat perdent. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals. La planta baixa actua com a entrada als pisos a través d&#039;escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. Actualment els pisos els han comprat particulars i es comencen a rehabilitar, ja que fins ara els seu aspecte exterior era molt lamentable ja que no es ciudaven. A la façana de l&#039;est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els femers on es guardaven per indicació del fundador de la colònia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/ Vell, Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bloc de cases dels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, de dos pisos i per 10 famílies. Cada una d&#039;aquestes famílies tenien una vivenda gratuïta i disposava d&#039;una horta d&#039;un octau d&#039;hectàrea i de la collita; cada família contava també amb una extensió de 2&#039;5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l&#039;amo. El parcer tenia l&#039;obligació d&#039;engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l&#039;any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats &#039;Cases noves de Graugés&#039; i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0692900,1.8497400]]></content:encoded><content:item>404841</content:item><content:item>4658110</content:item><content:encoded><![CDATA[1887]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aguatín Rosal i Sala]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es van construir tres edificis de pisos, el Carrer Vell (per 10 famílies), el Carrer de Mig (per 12 famílies) i el Carrer Nou (per 12 famílies). Tots tres segueixen la mateixa estructura constructiva. No es fa fitxa dels altres dos ja que són de característiques molt similars i no hi ha elements remarcables.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de303
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38588]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carbonells]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1862 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia que segueix l&#039;estructura clàssica de tres crugies, amb tres pisos que donen sensació d&#039;alçada i solidesa. La simetria és total, tant en la façana com en la paret del darrera, amb dues finestres remarcant els tres cossos de la casa. El carener és perpendicular a la façana que s&#039;obre a ponent. Els murs són fets de pedra i reble amb cantoneres de pedra escairada; finestres i porta envoltades de maons. Al costat de la casa hi ha dos coberts: un enganxat al costat esquerre i l&#039;altre independent. El conjunt s&#039;alça en un pla elevat amb molt bona vista i una era al davant que aprofita el sòl de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carbonells, Graugés.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa constitueix un altre exemple de les noves masies i masoveries que es van construir a la zona durant el segle XIX. Desconeixem qui la va construir, però sabem que l&#039;any 1862 era propietat de Ramon Planas de Sagàs, i al 1879 pertanyia al propietari del Lladó, Juan Montorsí. Va canviar la propietat a mitjans del segle XX i posteriorment a finals dels anys 90, mantenint-se en l&#039;actualitat amb usos agrícoles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0717000,1.8563000]]></content:encoded><content:item>405387</content:item><content:item>4658370</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de304
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38589]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ceba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&#039;Registro de las casas de campo y aforados de guerra&#039; , 1856, Arxiu Comarcal de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia que ha sofert diferents transformacions al llarg del temps i en la que encara es veuen parts de la primera construcció feta amb tàpia. La façana és orientada a ponent, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. En els murs es barregen zones de pedra amb maó i tàpia, deixant veure clarament les etapes cronològiques de l&#039;obra, amb cantoneres de maó, igual que les finestres i galeries més noves orientades al sud. Una sèrie de coberts envolten la casa que es dedica a l&#039;agricultura.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-65]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ceba, Graugés, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els actuals propietaris de la casa fa cinc generacions que hi viuen i conserven documentació en paper privada des de mitjans del segle XIX, entre els que destaquen capítols matrimonials (1871, 1876, 1904, 1934, 1952) i cartes de pagaments a l&#039;Ajuntament d&#039;Avià. Aquesta casa coincideix temporalment amb la construcció d&#039;altres dels entorns, com Carbonells, dedicades a l&#039;explotació agrícola. La primera documentació que trobem és de l&#039;any 1856, al &#039;Registro de las casas de campo y aforados de guerra&#039; (Arxiu de Berga), on consta Ramon Rafart.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0725600,1.8534200]]></content:encoded><content:item>405150</content:item><content:item>4658469</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La família conserva poca documentació privada des de mitjans del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de305
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38590]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Montorsí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-montorsi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1879 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia que mostra vàries etapes constructives, de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia amb el carener perpendicular. El cos primitiu -al que s&#039;hi afegeix més tard un cos a la dreta- està format per tres pilars exteriors que formen dues crugies; els murs de la base són de pedra, continuant de tàpia entre llates de fusta a les parts superiors i que es troba en molt mal estat. L&#039;afegit de la dreta té les cantoneres de maó. Cal remarcar el balcó amb barana de fusta que s&#039;obre a les golfes, el voladís sortint de la teulada, i la biga de fusta de la porta principal amb la data 1816 gravada amb el símbol de Maria al centre separant les xifres en dues unitats a cada costat. Al pis es conserva l&#039;aigüera de pedra encastada en una furnícula en forma d&#039;arc de mig punt rebaixat, i el foc a terra amb campana superior amb les llindes de fusta. Els murs de tàpia o de toves són present als murs del pis i de les golfes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-66]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Montorsí, Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Exemple de masia construïda a inicis del segle XIX, però possiblement aprofitant altra construcció antiga. La casa era de José Montorsí de Berga, que també posseïa el Lladó, dient-se en un principi Casanova del Lladó (1879) i agafant després el cognom del propietari. Actualment el nom que rep la casa és fruït de la composició dels dos topònims, encara que també es coneix per Montorsí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0706000,1.8607000]]></content:encoded><content:item>405750</content:item><content:item>4658243</content:item><content:encoded><![CDATA[1816]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38590-foto-08011-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38590-foto-08011-66-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment la casa s&#039;utilitza com a corts de bestiar i el pis resta abandonat des de que els masovers van comprar la casa Carbonells i es van traslladar a viure al 1998.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de306
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38591]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Baga de Sant Elíes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-de-sant-elies]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta rectangular allargada, amb teulada a dues vessants asimètrica amb carener paral·lel a la façana principal que és orientada a sol ixent i que s&#039;obre als camps que queden per sota el nivell de la casa. L&#039;estructura segueix la divisió en tres crugíes perpendiculars a la façana: els baixos eren ocupats per corts pel bestiar; al pis es trobava la vivenda en la que destaca un cos de galeries amb quatre arcs de mig punt i barana de ferro que li proporciona a la casa una bellesa característica. Degut a l&#039;abandonament encara es conserva la cuina de fogons i el foc a terra. S&#039;accedeix a les golfes a través d&#039;una escala de fusta que parteix de la sala. Aquestes es troben compartimentades i amb una única obertura a la façana de migdia formant un ull de bou circular. Els murs són de pedra barrejada amb reble i amb les cantoneres de maó, així com les finestres, portes, ull de bou i arcs. Al costat de la casa pel costat sud-est hi ha una pallissa que aprofita el desnivell del terreny, de manera que s&#039;accedeix al primer pis al nivell de la casa. Els sostre del pis és construït amb volta catalana de maó. També hi ha una bassa amb els murs d&#039;obra. Actualment la casa resta deshabitada i s&#039;ha utilitzat com a corts per bestiar, fet que ha provocat una important degradació tot i que la teulada es conserva sencera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-67]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baga de Sant Elíes, Graugés, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Baga va ser construïda per la família Sala, propietaris de Sant Elíes, juntament amb cal Candela, a finals dels segle XVIII. En origen era una masoveria que s&#039;ha mantingut com a tal fins al seu abandó progressiu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0729800,1.8577700]]></content:encoded><content:item>405511</content:item><content:item>4658510</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38591-foto-08011-67-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta casa pertany a la casa Sant Elíes. Aquesta darrera, tot i que consta com a municipi de Berga, històricament ha mantingut una relació amb el municipi d&#039;Avià ja que es troba a cavall entre els dos termes i la propietat de la finca es troba majoritàriament a Avià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de307
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38592]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa del Molí del Castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-moli-del-castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa es troba al costat de la riera de Font Caldes i davant de les restes de l&#039;antic Molí del Castell. Destaca el volum general de la casa principalment degut a l&#039;eixida en angle coberta amb teulada que es troba al cantó sud-oest. La casa és una construcció de quatre pisos i golfes, aixecada sobre una base de roca i en la que s&#039;observen diferents etapes. La zona més antiga correspon als murs del costat sud i del costat est que tancant una antiga entrada en forma de baluard. Aquests son murs gruixuts de pedres grosses, amb petites finestres en forma d&#039;espitlleres, l&#039;entrada era una porta d&#039;arc de mig punt adovellada i que actualment està tapiada. Al continuació d&#039;aquest mur, per la façana sud, es va aixecar un contrafort. La façana sud és fruit de diferents etapes: la primera és la planta baixa que té sis espitlleres, i el primer pis que segueixen les característiques constructives del baluard, posteriorment es van construir els dos pisos superiors i la eixida suportada per columnes de blocs de pedra quadrangulars i amb una teulada fent angle molt característica. Els dos pisos superiors tenen dos balcons afegits posteriorment. No es conserva cap llinda amb data ni elements a l&#039;interior remarcables. Al terra de la planta baixa a sota l&#039;eixida hi ha restes de tres moles que per les mides semblen les que es feien servir a finals de l&#039;edat mitjana. Recolzada a un altre costat de la casa trobem una mola més moderna que pertanyia a l&#039;antiga farinera que van construir els Rosal al costat. Part dels murs del costat de ponent són fets de còdols. A l&#039;altre costat de la riera i davant de la casa resta un mur de l&#039;antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l&#039;inventari que va fer la Generalitat l&#039;any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-68]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Castell 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És difícil establir el moment de la primera construcció d&#039;aquesta casa i del molí ja que existeix poca documentació. El topònim pot suggerir que el molí fou el del Castell d&#039;Avià, d&#039;alguna torre castellera, o bé que aquesta casa o el molí es van construir al lloc on hi havia hagut el castell. Trobem documentació que fa referència: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d&#039;Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna ; al capbreu de Serrateix de 1763 s&#039;esmenta com a terme el camí d&#039;Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 consten el mas Castell com a propietat de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyent a Carlos Gible de Berga; al 1862 pertanyen tots dos a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l&#039;any 1893 a Jaume Satorras i Macià. No sabem si aquesta casa seria un castell, tot i que l&#039;estructura arquitectònica ens fa pensar en una domus o casa forta que possiblement rebés la denominació de castell per la seva estructura.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0835900,1.8319200]]></content:encoded><content:item>403388</content:item><content:item>4659717</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38592-foto-08011-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38592-foto-08011-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38592-foto-08011-68-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de308
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38593]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga farinera del Molí del Castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d&#039;arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s&#039;obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l&#039;estructura de la xemeneia i de l&#039;edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d&#039;aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l&#039;accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d&#039;altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l&#039;aigua de la riera fins a la fàbrica a través d&#039;un canal d&#039;obra. La sala principal de la botiga encara conserva l&#039;estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-69]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera d&#039;Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l&#039;any: una mola per cereals i l&#039;altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l&#039;altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l&#039;aigua de la Riera de Font Caldes, des de l&#039;any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d&#039;obra de mamposteria abans d&#039;arribar al Molí del Castell, d&#039;aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L&#039;aigua que sortia de la farinera s&#039;emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d&#039;un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s&#039;alimentava el dipòsit de La Creu, i des d&#039;aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l&#039;edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l&#039;any 1903 i va funcionar fins al 1926. L&#039;any 1930 els hereus d&#039;Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d&#039;aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l&#039;any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s&#039;ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0840000,1.8317700]]></content:encoded><content:item>403377</content:item><content:item>4659763</content:item><content:encoded><![CDATA[1903]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-20250507183336.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d&#039;aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l&#039;edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l&#039;antic Castell del Molí.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de309
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38594]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santamaria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santamaria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPBREU DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d&#039;Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;FRAGO, Mª P. (1985) Els Hospitalers al Berguedà: l&#039;església de Sant Joan de Berga (1220-1378). Tesi de Llicenciatura Universitat de Barcelona. Còpia mecanografiada a la Biblioteca de Berga.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPSADA, J. I RIQUER, M. de (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II, Edición crítica, notas y glosario. Abadía de Poblet. Págs. 94-95.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa Santamaria s&#039;alça al costat de l&#039;església de Santa Maria d&#039;Avià. És fruit de diferents èpoques i per tant les ampliacions es superposen i han anat tapant l&#039;estructura originària de la casa realitzada en època medieval com una fortificació, que s&#039;entreveu per les característiques dels murs de la base i les finestres espitllerades a la planta. L&#039;estructura és de tres crugíes i es va ampliar en diferents èpoques per totes les façanes, amb planta, dos pisos i golfes. La porta és oberta a la façana de llevant, amb llinda de fusta i amb un contrafort al costat. Les finestres dels pisos superiors tenen els muntants de rajols i van ser fetes a la mateixa època que la galeria de dos pisos oberta a migdia, a meitat del segle XIX. Repartides a diferents murs de la casa hi ha pedres amb data (1856, 1864, 1866) que corresponen a diferents ampliacions. Els coberts que es troben al costat de la casa per la part de migdia van ser construïts al llarg del segle XX. A l&#039;era de la casa i tapats per la llenya, el propietari recorda la presència de sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons explica, una d&#039;elles va ser excavada fa uns trenta anys. Aquest fet fa pensar que l&#039;església es trobaria en els seus inicis més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat ara pels coberts.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-70]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Santamaria. Pla de Santa Maria. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa Santamaria, situada al costat de l&#039;església de Santa Maria d&#039;Avià, depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà des del moment de la seva dotació l&#039;any 982: &#039;Et in Avizano ecclesiam Sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias&#039; (Pergamí nº 1110, AM). Al 1722 va passar a dependre de l&#039;ordre militar de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers) que adquiriren els dominis de Sant Llorenç (FRAGO, 1985) i al 1758 depenia del monestir de Ripoll. El cognom Santamaria amb seguretat es va agafar del nom de la casa que es deia així per la proximitat de l&#039;església. L&#039;estructura del mas demostra que aquesta seria inicialment una casa fortificada, i aquest ha estat el motiu de que alguns historiadors la relacionessin amb el Soler d&#039;Avià, lloc on el bisbe d&#039;Urgell, Arnau de Preixens, va posar una guarnició de més de 100 homes amb la intenció de controlar al trobador Guillem de Berguedà, enemic seu que tenia grans possessions al territori berguedà. El fet l&#039;explica el mateix trobador, entre el 1167 i 1194, ridiculitzant els fets del bisbe: &#039;Ben bo fer qu&#039;en Berguedan fe bastir lo bisbe gamus per força&#039;l soler d&#039;Avian, on a mes cent homes e plus&#039; (RIQUER, 1971). No s&#039;ha trobat cap referència escrita que ens permeti identificar certament la casa Santamaria amb aquest Soler d&#039;Avià. Al segle X al Bisbat d&#039;Urgell, les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, sembla probable que en aquesta època la masia fos habitada per una petita comunitat benedictina que tindria cura del culte a la Mare de Déu. La presència de sepultures antropomòrfiques excavades a la roca de l&#039;era de la casa pot tenir relació amb l&#039;existència del monestir encara que no s&#039;ha provat documentalment. Al 1441 el mas Santamaria era ocupat per Huguet de Santamaria de la parròquia de Santa Maria d&#039;Avià (documents de cal Mas). Al fogatge de 1497 consten quatre Santamaria: Pere, Pasqual, Franci i Jaume, però no sabem quin d&#039;aquests era al mas (IGLESIAS, 1991). Al de 1557 consten cinc: Franci (a la sagrera i avi del que inicià la nissaga a Serrateix), Pere (a la sagrera i germà de Franci), Gabriel (fill de Franci), Joan (a la sagrera) i Joan (possiblement al mas) (IGLESIAS, 1979). Al 1573 a un document de Serrateix es fa esment com a terme el Molí del mas Santamaria que s&#039;ha identificat en realitzar aquest inventari al costat de la casa Lluert d&#039;Avià, amb la presència dels forats de la resclosa. Al capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) la casa Santamaria de Fèlix Santamaria de Serrateix hi depèn del monestir. Al cadastre de 1767 el mas era de Fancisco Claris notari de Berga i aquest tenia masover. A l&#039;amillarament de 1862 pertanyia a Josefa Serrais de Berga junt amb la capella. D&#039;aquesta família ha passat fa dos anys als actuals propietaris.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0720300,1.8341300]]></content:encoded><content:item>403554</content:item><content:item>4658431</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38594-foto-08011-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38594-foto-08011-70-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 2000 es va refer la teulada i reparar les parets. També es van eliminar les galeries de fusta del costat de migjorn que havien estat construïdes al 1866 i que s&#039;han reproduït d&#039;obra. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l&#039;existència de tombes antropomòrfiques a l&#039;era de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de30a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38595]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bep Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillaraments d&#039;Avià de 1862 i de 1881. Registro de Casas de Campo de 1856. (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia. Fou ampliada amb un cos davanter amb quatre pilars de pedra que deixen oberta la part de les golfes formant un gran assecador amb barana de fusta. També s&#039;afegí un cos lateral a la dreta allargant un vessant de la teulada. Els quatre pilars remarquen l&#039;antiga estructura clàssica de la masia, amb tres crugies i quatre parets mestres. La porta principal amb llinda de fusta es troba endarrerida degut a l&#039;ampliació davantera que forma un porxo. Davant la casa s&#039;obre una àmplia era que arriba fins la riera d&#039;Avià i que era tancada davant de la casa per un mur de pedra del que actualment queden poques filades. Possiblement aquest mur corresponia a un antic cobert. Tots els murs són arrebossats excepte els pilars que es mantenen d&#039;obra vista.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-71]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bep Vell. 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa, que es troba davant de la riera d&#039;Avià, l&#039;any 1856 rebia el nom de casa de la Riera propietat de Juan Santamaria de Serrateix, igual que al 1862. A l&#039;Amillarament de 1881 s&#039;especifica que el manso de cal Riera o Cal Bep era de Miquel Santamaria de Serrateix. Desconeixem si aquesta casa tindria alguna relació amb el possible molí medieval que trobem davant de Lluert, ni si tenia relació amb altra casa propietat dels Santamaria de Serrateix anomenada Casanova i que també surt al 1862. Els masovers actuals fa uns 18 anys que hi són.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0683100,1.8314100]]></content:encoded><content:item>403323</content:item><content:item>4658021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38595-foto-08011-71-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els actuals masovers conserven diferents estris agrícoles antics: un carro amb la guarnició per l&#039;ase, tres arreus de ferro de diferent tipus, rasclets, corrons i altres petits estris.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de30b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38596]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bep Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d&#039;obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s&#039;han afegit dos coberts, un darrera de l&#039;altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-72]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa es va construir l&#039;any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0683200,1.8362200]]></content:encoded><content:item>403721</content:item><content:item>4658017</content:item><content:encoded><![CDATA[1910]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-05 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de30c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38597]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casancamp Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancamp-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cadastre de 1767 (Arxiu Municipal d&#039;Avià. Amillarament de 1862 (AMA).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa que ha estat fruit d&#039;ampliacions que han modificat la primera construcció. L&#039;estructura és formada per tres crugies, amb dues façanes, a migdia i a ponent. Pel costat de ponent s&#039;obre a un seguit de coberts moderns per bestiar. Els murs de la construcció més antiga són de carreus grossos i ben escairats amb petites finestres i amb les portes amb llindes de roure. Posteriorment es van afegir dos cossos, un davant de cada façana i que han avançat endavant les façanes. La casa té planta baixa, pis i golfes seguint la distribució de les masies de la zona. Al pis es va realitzar un assecador obert pel costat de migdia. A les golfes s&#039;observen tres pilars de suport i envans fets amb tosca unida amb morter entre mig de muntants de roure.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí del Molí del Castell a Graugés. Casancamp Vell 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia històrica escrita data de l&#039;any 1031 en una donació que van fer Giscafred i la seva esposa al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, d&#039;un mas amb hort i una peça de terra al castell d&#039;Avià al lloc anomenat Campo (BOLÓS, 1986:207). Als pergamins de cal Mas al 1335 situa el mas de Camp en la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià. Cadastre 1767: Casa Camp dels germans d&#039;Antoni Claris de Solsona, hi ha un masover, un jornaler i un moso. A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui els pagaven, s&#039;especifica que Casancamp i Noet eren les dues úniques cases que no pagaven, fet que deixa veure la importància de les dues cases. Amillarament de 1862: manso Casancamp de Dª Eulàlia de Berga. Al 1916 la propietat de Casancamp va ser comprada per les famílies Bernades i Canudas a uns frares, aquests es van repartir la propietat, passant la casa als Bernades de Casserres. Els ascendents dels masovers actuals ja feia cinc anys que hi eren. Aquests frares la van rebre en dot a la mort de l&#039;anterior propietària.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0777300,1.8335600]]></content:encoded><content:item>403515</content:item><content:item>4659065</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38597-foto-08011-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38597-foto-08011-73-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No s&#039;ha pogut veure si al pis hi ha alguna llinda gravada ja que totes estan tapades amb paper pintat. Les cases La Roureda i la Casanova del Prat van ser construïdes pels Canudes en la part de la propietat que va passar a les seves mans després de la compra. Conserven alguns estris agrícoles, com dalles i didals de segar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de30d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38598]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Maria d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BENET ICLARÀ, Albert (1993). &#039;Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d&#039;Urgell els anys 1312-1313&#039;, a &#039;Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació&#039;, , Erol nº 41, pag. 18.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l&#039;església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d&#039;Avià. Pàg. 7.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es va restaurar l&#039;any 1973.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església s&#039;alça en un lloc planer al peu de la carretera. És un edifici d&#039;una sola nau amb absis semicircular a llevant, fent-se la unió entre els dos cossos directament a través de l&#039;arc d&#039;obertura de l&#039;absis. La nau és coberta amb volta de canó de mig punt reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d&#039;una imposta molt senzilla. L&#039;absis és cobert per una volta d&#039;un quart d&#039;esfera. Quatre finestres donen llum a l&#039;interior: dues a la façana de migdia, una a la de ponent i una al centre de l&#039;absis; totes amb doble esqueixada i d&#039;arc de mig punt, monolític a l&#039;interior i adovellat a l&#039;exterior. La porta d&#039;accés és situada a un costat del mur de migjorn i és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Els murs que tanquen la nau pels costats de llevant i ponent, depassen l&#039;alçada de la teulada, amb una espadanya de doble arc situada sobre el de ponent. En aquest mur es va obrir una porta tardana amb llinda que va ser tapiada en la restauració feta per la Diputació de Barcelona entre els anys 1970 i 1973, alhora que es reobria la porta de migdia. L&#039;obra és de carreus petits disposats en fileres horitzontals i lligats amb morter de calç bastant sorrenc. Davant la porta un baluard de murs baixos tanquen una petita era on hi ha una pica de batejar de pedra que anteriorment es trobava a l&#039;interior. Cal recordar que a l&#039;era de la casa Santamaria hi ha tombes antropomòrfiques que formen part de l&#039;antiga necròpolis de l&#039;església i que ara es troba oculta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-74]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Santa Maria d&#039;Avià. Pla de Santa Maria. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El primer document en que es nomena Santa Maria és la consagració de l&#039;església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba de Cerdanya-Besalú i la seva muller Ermegarda feren algunes donacions entre les que es troba l&#039;església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: &#039;Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias&#039; (Pergamí nº 1110, AM). L&#039;església per tant es trobava dins els límits de l&#039;antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d&#039;Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d&#039;Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l&#039;església, podia haver estat la seu d&#039;un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L&#039;any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania (BENET, 1993). Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l&#039;interior de l&#039;església procedeix el frontal d&#039;altar de Santa Maria atribuït al Mestre d&#039;Avià, conservat al Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya i del que s&#039;exposa una còpia a l&#039;interior de l&#039;església. La Mare de Déu d&#039;Avià era venerada a aquesta església i també era coneguda com Nostra Senyora de la Llet, ja que a ella s&#039;advocaven les mares embarassades per ajuda en el part i que els concedís tenir força llet pel fill (Goigs de Santa Maria d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0725300,1.8343900]]></content:encoded><content:item>403576</content:item><content:item>4658486</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38598-foto-08011-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38598-foto-08011-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38598-foto-08011-74-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per visitar l&#039;església cal demanar la clau a la casa Santamaria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de30e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38599]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Frontal d&#039;altar de Santa Maria d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d&#039;Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d&#039;Avià. Pàgs 7-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Frontal d&#039;altar realitzat sobre fusta d&#039;àlber al tremp d&#039;ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l&#039;Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l&#039;Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-75]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La pintura que procedeix de l&#039;església de Santa Maria d&#039;Avià va ser adquirida per l&#039;antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d&#039;octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya. S&#039;atribueix a l&#039;anomenat Mestre d&#039;Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L&#039;any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d&#039;Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0724933,1.8343818]]></content:encoded><content:item>403575</content:item><content:item>4658482</content:item><content:encoded><![CDATA[1170]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-frontal-mnac.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Religiós i/o funerari ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-16 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mestre d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior de l&#039;església hi ha una còpia del frontal d&#039;altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l&#039;església l&#039;any 1973. L&#039;original es troba exposat a l&#039; Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1781]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de30f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38600]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Vicenç d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BENET ICLARÀ, Albert (1993). &#039;Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d&#039;Urgell els anys 1312-1313&#039;, a &#039;Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació&#039;, Erol nº 41, pag. 18.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d&#039;Obiols (Berga), a &#039;Gaceta Numismática&#039;, nº 12, pàgs. 15-16. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d&#039;Avià. Pàgs. 8-9.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SITJES I MOLINS, X. (1977). Esglésies pre-romàniques del Bages, Cardener, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibres parroquials de Sant Vicenç d&#039;Obiols (1852 a 1906) conservats a la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Església situada sobre una plataforma rocallosa d&#039;arenisques, al marge dret del Llobregat i sobre la colònia La Plana. Forma part d&#039;un conjunt amb el mas Obiols, la Rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d&#039;altres elements isolats: una tina, la font d&#039;Obiols, una creu de Pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval. L&#039;església és d&#039;una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoïdal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó de mig punt. La nau principal és coberta amb encavalcades de formigó a imitació de l&#039;antiga que era de fusta. L&#039;absis i el transepte es comuniquen a través de tres arcs de ferradura que reposen sobre columnes cilíndriques amb capitells i bases de factura molt primitiva, excepte un (dreta de l&#039;arc central) que fou substituït per un altre més elaborat en època romànica. L&#039;absis és il·luminat per dues finestres espitllerades rematades amb arc de mig punt fet amb lloses petites. L&#039;accés al temple es fa per dos portals: un obert al costat, on hi ha vestigis del primitiu, i que és modern; l&#039;altre a la façana oposada a l&#039;absis, obert en la remodelació d&#039;època romànica, d&#039;arc de mig punt adovellat amb una senzilla arquivolta. Les façanes són llises, essent la única decoració els murs terminals de la nau que depassen els nivells de la teulada. Fruit també de les reformes romàniques és el campanar d&#039;espadanya de dues obertures. Al voltant de l&#039;església hi ha vàries tombes antropomòrfiques excavades a la roca d&#039;època romànica. En aquest edifici es va trobar un fragment de pedra de 60 x 32 x 8 cm, amb un costat arrodonit i decoracions acanalades concèntriques als extrems que, segons Xavier Sitges (SITGES, 1977) pertany a una ara d&#039;altar anterior al període romànic. Actualment es conserva a l&#039;interior de l&#039;església.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església de Sant Vicenç d&#039;Obiols és situada a l&#039;antic comtat de Berga, dins els límits del bisbat d&#039;Urgell i formà part, des dels seus orígens, del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, amb categoria de parròquia. Es desconeix la data de consagració, però és anterior al 888, data en que el comte Guifré fa donació de l&#039;església al monestir de Ripoll (Et in eodem comitatu ecclesias Sancti Vicenti, que est consacrata...) (AA.DD., 1985). Conservà el caràcter de parròquia durant tota l&#039;edat mitjana, confirmant-se la categoria en les visites del bisbe d&#039;Urgell al deganat de Berga (1312 i 1314). En crear-se el bisbat de Solsona al segle XVI, es va generar un plet entre aquest bisbat i el Monestir de Ripoll l&#039;any 1753 per la jurisdicció de les esglésies. Finalment el bisbe de Solsona (Rafael Lasala) va fer una concòrdia amb Ripoll de forma que Obiols es manté en la jurisdicció eclesiàstica de Ripoll, agregada a la jurisdicció eclesiàstica de Vic. Al 1874 la parròquia d&#039;Obiols passa a ser del bisbat de Solsona, tal i com ho confirmen dues notes manuscrites al llibre de baptismes de la parròquia d&#039;Obiols (1852 a 1906). Sembla que l&#039;edifici primitiu correspon al segle X, construït reaprofitant carreus d&#039;un edifici anterior, probablement visigòtic, que devia trobar-se en estat ruïnós. A finals del segle XII o inicis del XIII es va consolidar regruixint els murs del capdavall de la nau, refent el frontispici i obrint un nou portal de mig punt adovellat. També es suprimí la coberta d&#039;encavallades per una altra de pedra semicircular i es van retocar els arcs de ferradura fins convertir-los en arcs de mig punt. Entre 1959 i 1962 es va realitzar una restauració de l&#039;església pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, dirigida per l&#039;arquitecte Camil Pallàs. La restauració va refer la teulada d&#039;encavallades primitiva, es retocaren els arcs retornant-los a la seva forma originària i es reobrí el portal de migjorn. No consta si es va realitzar també excavació arqueològica, tot i que menciones troballes, com la moneda visigòtica del rei Egica, localitzada en una de les tombes. Al nord de l&#039;església, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular i que podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. L&#039;església d&#039;Obiols ha donat origen a un petit nucli format per masies disseminades que en depenien de la parròquia i que ja surt al fogatge de 1365 com a parròquia d&#039;Albiols amb sis focs; al de 1497 (Albiols) en el que consten Jaume Albiols i Pere Ballús de Corominas; al de 1557 en el que són fogatjats Francesch Grauges, Joan Solsona al Mas Torrentbó, Pere Campelans al mas de Coloma, Jolia Solsona al Mas Coromine, Pere Calviesa, Lorens Vilajussana, Agostina viuda al Mas Vilasobirana, Joan Balus al Mas Coromines, Sagimon Albiols i Joan Ledo. Actualment forma part del municipi d&#039;Avià i la parròquia depèn de Gironella.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0612000,1.8664400]]></content:encoded><content:item>406211</content:item><content:item>4657193</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38600-foto-08011-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38600-foto-08011-76-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Visigot|Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d&#039;Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d&#039;Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis. (Referència topogràfica a la Carta Arqueològica: 31TDG063573). Topònims: 1365, Dalbiols; 1497, Albiols. Vol dir lloc albirat, elevat i amb bona visibilitat de lluny (COROMINAS, 1993).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[87|92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de310
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38601]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de Sant Vicenç d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1862. (AMA). Llibre de baptismes de la parròquia d&#039;Obiols (1852 a 1906) (APG).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Rectoria d&#039;Obiols respon a una estructura clàssica de tres crugies, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a llevant, a la plaça de l&#039;església. Està adossada per darrera al mas Obiols ocupant una tercera part de l&#039;amplada del mur d&#039;aquest, i de forma esglaonada. La porta central amb un balcó al centre del pis i una finestra a cada costat accentuen la simetria de la façana. Totes les finestres tenen els muntants, llindes i ampitadors de pedra. Al costat de la porta d&#039;entrada hi ha dos pedrissos. A la llinda de la porta hi ha la data 1843.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La única referència escrita que tenim de la rectoria és la nota que surt a l&#039;Amillarament de 1862 indicant que la casa rectoral d&#039;Obiols no pagava contribució, igual que la resta d&#039;esglésies, rectories i capelles del terme. Al llibre de baptismes de la Parròquia (APG) hi ha una nota que explica que del 3 de maig de 1873 al 4 de juny de 1874 l&#039;església es va quedar sense capellà ja que aquest va fugir perquè temia per la seva vida degut als aconteixements que passaven (tercera guerra carlina). La parròquia va estar sota jurisdicció del Bisbat de Ripoll fins al 1874 en que passa a ser del bisbat de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0610885,1.8663843]]></content:encoded><content:item>406205</content:item><content:item>4657181</content:item><content:encoded><![CDATA[1843]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de311
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38602]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necròpolis de Sant Vicenç d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-vicenc-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d&#039;Història Medieval U.B.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d&#039;Obiols (Berga), a &#039;Gaceta Numismática&#039;, nº 12, pàgs. 15-16.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PALLÀS, Camil (1962). Arte prerrománico catalán. Pedret y Obiols. A &#039;San Jorge&#039;, nº 47, pàgs. 63-67.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d&#039;Estudiosos. Centre d&#039;Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d&#039;Avià. Pàgs. 8-9.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;hauria de limitar el pas de vehicles per sobre de la necròpolis, cosa que actualment succeeix.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Necròpolis situada al subsòl de l&#039;entorn de l&#039;església romànica , al sud-est d&#039;Avià. Es localitza al voltant de la capçalera a banda de migjorn de l&#039;església, a l&#039;interior de l&#039;església i també sota el mas Obiols. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d&#039;est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d&#039;adults i datades al segle X. Algunes d&#039;elles es troben actualment tapades. La única tomba que actualment està descoberta és situada a tocar l&#039;absis de l&#039;església, a llevant. Mostra unes formes evolucionades, de planta trapezial amb el cap rectangular i ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i el peu pla. El perímetre de la tomba és resseguit per una motllura, molt malmesa, on hi ha un encaix per adaptar-hi les lloses de cobriment. En la capçalera d&#039;una altra tomba de tipus banyera fou trobada una moneda del rei Ègica (687-702), encara que no vol dir que fou pertinència del difunt, sinó que podia ser una herència familiar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l&#039;entorn de l&#039;església a partir del segle IX, moment en que ja surt esmentada l&#039;església depenent del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l&#039;any 888. La necròpolis és una prova d&#039;aquesta ocupació del territori des d&#039;època medieval, construïda a partir del segle X, tot i que alguna de les tombes és anterior. Els diferents fogatges i censos mostren l&#039;evolució de la població: al 1365, sis focs; al 1497, dos focs; al 1557, deu focs; al 1707, 13 cases; al 1719, 80 habitants; al 1819, 18 veïns; al 1842, 128 veïns. Fou excavada per Camil Pallàs en realitzar la restauració de l&#039;església entre 1959 i 1962.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0611712,1.8666860]]></content:encoded><content:item>406231</content:item><content:item>4657189</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38602-foto-08011-78-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d&#039;Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d&#039;Avià, nº 6393 general, junt amb l&#039;església. No hem pogut aclarir si la moneda es troba al Museu de Berga, ja que al llibre de registre consta que hi ha cinc monedes procedents d&#039;Obiols, però no les hem vist.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de312
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38603]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de pedró d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Creu situada sobre una base de pedra formada per dos cubs superposats, el superior més petit de tamany que l&#039;inferior, i amb els cantos bisellats. A sobre hi ha encastada una creu de ferro amb el braç inferior més llarg i amb els extrems apuntats i decoracions ondulades entre ells.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Vicenç d&#039;Obiols 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les creus de pedró es posaven davant de les esglésies o capelles i des d&#039;elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Aquesta creu d&#039;Obiols es troba entre l&#039;església i el cementiri, indicant un lloc religiós.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0614900,1.8666800]]></content:encoded><content:item>406231</content:item><content:item>4657225</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de313
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38604]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de terme d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASELLAS, I., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Creu situada sobre una base de ciment que forma quatre lòbuls que suporten la base circular de la columna. El fust és de pedra i de secció circular i és rematat per un capitell corinti decorat amb quatre palmetes als vèrtexs, dos perduts i en general molt deteriorats. A sobre del capitell hi ha encastada una creu de ferro de malta amb els braços més amples en els extrems i amb decoracions ondulades entre ells. Al costat de la creu hi ha una fita de pedra que marcaria els límits de la parròquia. Fa 2 m d&#039;alçada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí del Lladó a Obiols 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les creus de terme es posaven a l&#039;entrada d&#039;algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme d&#039;Obiols va ser instal·lada pel propietari del mas Lladó d&#039;Obiols fent una composició amb diferents elements de procedència molt diversa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0662400,1.8662900]]></content:encoded><content:item>406206</content:item><content:item>4657753</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38604-foto-08011-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38604-foto-08011-80-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Religiós i/o funerari ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada a uns 100 m del mas Lladó d&#039;Obiols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1781]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de314
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38605]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amillaraments d&#039;Avià de 1856, 1862 i 1879 (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Mas Obiols es troba al costat de la rectoria d&#039;Obiols. És un edifici d&#039;estructura clàssica, amb tres crugies, teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana. La casa ha sofert modificacions, en concret es va ampliar les costats de migjorn i tramuntana, afegint eixides. La del costat de migjorn forma una eixida al pis tancada amb dos arcs rebaixats d&#039;obra vista i pedra, i la de tramuntana forma un balcó amb teulada suportada per un pilar de pedra i situada al costat del pou que és accessible de d&#039;aquest. La porta principal s&#039;obre a llevant, davant de l&#039;església, i és allindada de pedra. A la façana de ponent hi ha dues portes, un d&#039;elles d&#039;arc de mig punt oberta tardanament. Quasi totes les finestres han estat reformades. A l&#039;interior es conserva una capella amb la Mare de Déu a la sala i es van trobar tombes antropomorfes a la planta baixa, del mateix tipus que les que hi ha al costat de l&#039;església. Una llinda interior de la casa porta la data 1670.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-81]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas d&#039;Obiols 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;alou i l&#039;església d&#039;Obiols foren donats pel comte Guifré el Pelós al segle IX (888) al monestir de Santa Maria de Ripoll, esdevenint un dels puntals de la repoblació d&#039;aquesta zona del Berguedà. La casa es esmentada al fogatge de 1497: Jaume Albiols i al de 1553: Sagimon Albiols (IGLESIES, 1979, 1991). Durant tota l&#039;època moderna els Obiols foren nomenats Batlles de Ripoll (Catalunya Romànica). El mas Obiols va ser propietat del monestir de Ripoll fins a la Desamortització del segle XIX, en que el compren la família Escrigas. A l&#039;Amillarament de 1856 era propietat de la vídua de Ramon Escrigas, al 1862 de Maria Escrigas, i al 1879 de Juana Escrigas.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0611600,1.8662600]]></content:encoded><content:item>406196</content:item><content:item>4657189</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38605-foto-08011-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38605-foto-08011-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38605-foto-08011-81-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa es va construir damunt d&#039;una part de la necròpolis medieval d&#039;Obiols. Al costat de migdia de la casa hi ha una tina de la que es fa fitxa a part. El topònim Obiols és una derivació de Albiols, utilitzat a l&#039;edat mitjana i que fa referència a un lloc albirat, elevat i amb bona visibilitat de lluny (COROMINAS, 1993).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de315
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38606]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga canalització del molí d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-del-moli-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ACA (Arxiu de la Corona d&#039;Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989). L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d&#039;Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l&#039;aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d&#039;una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l&#039;interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d&#039;amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d&#039;aigua que portaria aigua a l&#039;antic molí d&#039;Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia La Plana. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les notícies històriques del Molí d&#039;Obiols es remunten a l&#039;any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: &#039;De ipso moli de Albiols glls. III&#039;, és a dir, que aquells que posseïssin el molí d&#039;Obiols havien de lliurar a l&#039;esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d&#039;aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d&#039;Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d&#039;Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d&#039;Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d&#039;Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d&#039;Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0536900,1.8728600]]></content:encoded><content:item>406731</content:item><content:item>4656352</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de316
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38607]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont d&#039;Orniu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la zona sud de la colònia Rosal trobem una sèrie d&#039;elements relacionats amb l&#039;anomenat pont d&#039;Oroniu. El més remarcable són les restes de l&#039;antic pont medieval construït en pedra, probablement romànic, molt malmès i del que resta un arc de mig punt i l&#039;arrencada d&#039;un altre, situat a la riba del riu corresponent al municipi d&#039;Olvan. És construït de pedra amb carreus grans i ben escairats a la base i pedra barrejada de diferents tamanys a la part superior. Al costat hi ha uns forats rodons a la roca, que poden correspondre a un pont de fusta anterior. Una mica més amunt, fou construït un altre pont possiblement d&#039;època gòtica (tot i què és dubtós) realitzat amb un sol arc d&#039;esquena d&#039;ase de pedra i que és el que s&#039;utilitza actualment per travessar el riu en aquest indret. Es difícil establir la cronologia d&#039;aquests dos ponts i quin és el més antic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Rosal. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest pont comunicava la zona d&#039;Obiols amb la d&#039;Olvan.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0678500,1.8683300]]></content:encoded><content:item>406377</content:item><content:item>4657929</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pont es troba a cavall entre els termes municipals d&#039;Avià i Olvan i permet travessar el riu Llobregat per comunicar Obiols i cal Rosal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de317
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38608]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bellús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PLANES I ALBETS, A. (1985). L&#039;arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d&#039;Estudis Ilerdencs. Lleida.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ACA (Arxiu de la Corona d&#039;Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La teulada està en molt mal estat i s&#039;ha enfonsat una part que ha arrossegat el pis d&#039;una habitació al nord-oest. Al moment de tancar l&#039;inventari s&#039;acabava de restaurar la teulada i netejar l&#039;interior de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ballús és una de les masies més grans d&#039;Avià que va ser construïda en diferents èpoques. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, tres pisos i golfes, de la que destaca la façana sud amb dos cossos de galeries superposades amb sis arcs de mig punt simètrics cada una. Inicialment la casa estava formada per un cos central al que es van afegir altres cossos pels dos costats posteriorment. Aquesta zona central a la planta baixa té el sostre fet de bigues de roure i lloses. A aquest es va afegir un cos pel nord-oest quedant una planta en forma de L. Posteriorment es faria el pis principal de la zona nord presidit per la sala, espai central al que s&#039;obren les habitacions, un total de sis, dues amb alcova Únicament una finestra té una data gravada bastant esborrada, en la que sembla posar 1775, data que correspon a aquesta tercera ampliació. A la sala hi ha la caixa del rellotge encastada a la paret i que conserva les portes de fusta, una capella també encastada amb portes i que és coberta amb mitja volta d&#039;aresta suportada per petites columnes fetes de pedra i policromat tot el conjunt. Al costat de la porta d&#039;entrada del nord oberta al segle XIX es troba tapiada l&#039;antiga aigüera amb rajoles de decoracions florals. Tant la sala com les habitacions conserven la pintura de les parets característica de l&#039;època romàntica. La següent ampliació correspondria a la data d&#039;obertura de la porta nord: 1857 flanquejada per les lletres JPh. BL. (Josep Ballús) i de l&#039;escala de pedra i pati construïts sobre una volta d&#039;aresta de maó que engrandeix la casa per la façana nord i que s&#039;obre a l&#039;exterior a través de dos grans arcs de mig punt. També en aquesta època es va ampliar la casa pel sud, afegint un grup de nou voltes d&#039;aresta de maó en grups de tres, suportades amb pilars també de maó i que s&#039;obren a la façana sud amb tres arcs de mig punt de maó (dos d&#039;ells ara tapats). En fer aquesta ampliació el pis principal va ser adaptat per dues vivendes. Una, la més antiga del cos nord, i una altra al cos sud que s&#039;obre a una eixida de sis arcs de mig punt a la que s&#039;accedeix a través d&#039;una habitació amb la porta emmarcada en un arc de mig punt amb relleus de guix a l&#039;intradós. El segon pis també es van adaptar dues vivendes més petites al cos construït al segle XIX, de les que encara es pot veure una cuina amb fogons, i que també tenen galeria amb arcs simètrica a la del pis inferior, i el terra de rajols de pedra. A les golfes es poden veure les encavallades de fusta que suporten la teulada que és d&#039;una amplada considerable. Totes les finestres tenen les llindes i muntants de pedra, i tan sols una és motllurada, a la façana nord. Quatre són les portes que donen accés a la casa: la més antiga a la façana de ponent, una més moderna a la façana nord, la que dóna accés a les voltes pel costat sud, i altra a la façana est d&#039;arc rebaixat; les dues últimes són a peu pla i les altres obertes al primer pis. Davant de la casa hi ha una capella i molts coberts construïts en diferents èpoques, així com la casa dels masovers, també de pedra i maó.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-84]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Bellús. Obiols.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ballús és situada al terme de la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1497 on consta Pere Ballús de Coromines a la parròquia d&#039;Obiols. També surt Joan Ballús al mas Corominas a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols al fogatge de 1553. Aquest mas Coromines va canviar el nom pel de Ballús, cognom del propietari. Al capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Ballús era de Joan Ballús i Salvans, i depenia del monestir. Degut a que Ballús era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols, va ser nomenada casa major delmera a L&#039;Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). En aquesta època es va donar un fort impuls a la casa i es va construir la masoveria Terradelles i el molí. A l&#039;Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. En aquesta època d&#039;esplendor la masia va ampliar-se fent-se una part important de la casa, la capella i la masoveria del Collet i posant colons a totes les cases. Tota la propietat va ser comprada per la família Canudas l&#039;any 1922. La masia havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0520200,1.8599700]]></content:encoded><content:item>405662</content:item><content:item>4656181</content:item><content:encoded><![CDATA[1867]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Encara que la capella forma part de la casa, en estar separada d&#039;aquesta, s&#039;ha fet una fitxa a part. Recentment s&#039;ha modificat el topònim que antigament era Ballús per Bellús. Degut a què fa anys que la casa no s&#039;ocupa, es conserven diferents estris relacionats amb el passat agrícola: ventadores, una màquina d&#039;esgrunar blat de moro, arreus, rampills i altres elements. Es conserven també els graners a les golfes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de318
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38609]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capella de Bellús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bellus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Amillarament d&#039;Avià de 1862 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al utilitzar-la per guardar bestiar el deteriorament s&#039;accentua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Petita capella situada davant de la casa Ballús pel costat de ponent. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana i amb un cos afegit al mur de migdia que fa les funcions de sagristia. La porta és a la façana de migdia amb llinda i muntants de pedra ben escairats. Els murs són de pedra barrejada amb les cantoneres escairades i la teulada de teula àrab amb decoració ondulada de teules al voladís. Havia tingut una espadanya a l&#039;angle superior central, però que ara ja no existeix. L&#039;interior és d&#039;una sola nau amb el terra de lloses de pedra i una graonada seguida que eleva la zona de l&#039;altar. És coberta amb tres voltes d&#039;aresta amb els arcs recolzats en mènsules i amb les claus decorades amb una flor tallada. A sobre de la porta hi ha el cor al que s&#039;accedeix amb una escala de fusta i que té la barana de fusta. Es conserva en molt mal estat la pintura de la paret de l&#039;altar que imita cortinatges blaus. Al costat esquerre de l&#039;altar, una porta de quarterons de fusta comunica amb la sagristia que té un rentamans encastat a la paret cobert per un quart d&#039;esfera, amb la pica de pedra i decorat amb pintures romàntiques. Per l&#039;exterior, la sagristia té una antiga porta d&#039;arc de mig punt amb dovelles de pedra i que comunica amb un espai inferior. La capella rep llum de l&#039;exterior a través de la porta i d&#039;un ull de bou circular situat al mur de migdia i obert entre dues voltes. L&#039;estat general de l&#039;interior és molt dolent i actualment s&#039;utilitza per tenir gàbies de conills.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Bellús. Obiols.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera vegada que s&#039;esmenta la capella de Bellús és a l&#039;Amillarament d&#039;Avià de 1862 com a propietat de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, el molí de Ballús, la Serra de Ballús, el Collet, Terradelles i La Plana. Possiblement la construcció de la capella coincidís amb la remodelació de 1770, quan es va fer la sala i habitacions principals, coincidint temporalment amb el final del barroc a la comarca. No es conserva cap imatge, ja que van ser cremades durant la Guerra Civil de 1936. La capella era dedicada a Santa Maria (Santa Maria de Ballús) (GAVÍN, 1985:20).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0519700,1.8595800]]></content:encoded><content:item>405629</content:item><content:item>4656176</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de319
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38610]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Bellús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bellus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Llibre de Matrícula Industrial d&#039;Avià 1899-1934. (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Amillarament d&#039;Avià de 1862. Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Molí fariner d&#039;estructura clàssica cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. L&#039;edifici s&#039;adapta al terreny desnivellat i presenta quatre nivells. El nivell més baix és el de la riera, al segon i al tercer s&#039;adapta l&#039;edifici de forma que en el més baix s&#039;alcen quatre pisos i al superior tres pisos; finalment al nivell superior i pel costat de tramuntana es troba la bassa tocant a la casa i que te un pou d&#039;uns 7 metres d&#039;alçada (tota la de la casa) que proporcionava el salt, retornant l&#039;aigua a la riera pel nivell inferior. L&#039;edifici és construït de pedra amb finestres petites als pisos baixos i tres arcs de mig punt de maó i un assecador al pis superior que va ser alçat més tard. Al nivell inferior i davant del molí, la riera forma un salt sota el qual s&#039;obre d&#039;una gran balma. Seguint la riera amunt, trobem un aqüeducte de pedra d&#039;un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l&#039;aigua a través d&#039;un canal des de la riera fins al molí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-86]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Bellús. Obiols.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d&#039;Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l&#039;Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L&#039;any 1900 el molí l&#039;utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l&#039;any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L&#039;any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l&#039;any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l&#039;any 1954 d&#039;estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0489800,1.8546000]]></content:encoded><content:item>405213</content:item><content:item>4655849</content:item><content:encoded><![CDATA[1751]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38610-foto-08011-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38610-foto-08011-86-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la porta hi ha una llinda amb la data 1751 gravada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de31a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38611]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa del Molí de Bellús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-bellus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989) L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la riera d&#039;Avià una mica més amunt del Molí de Ballús resten els forats excavats a la pedra d&#039;una antiga resclosa medieval. Son dues fileres de forats de forma circular que formen una línia en forma d&#039;arc i perpendicular a la riera. La primera filera està formada per 10 forats circulars amb una distància de 5m del primer a l&#039;últim i una separació entre ells no superior als 20 cm. Paral·lela a aquesta hi ha una altra filera de forats, alguns de diàmetre més ample i que formaria el reforç de la resclosa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d&#039;un molí de l&#039;Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII (BOLÓS, 1983), però en no conservar-se restes de l&#039;edifici d&#039;aquesta època suposem que es tractaria d&#039;un casalot de fusta o d&#039;un petit edifici que va ser substituït per l&#039;edifici construït al segle XVIII. A l&#039;edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d&#039;una antiga casa d&#039;arrels medievals i on possiblement hi havia un propietari important.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0495000,1.8534800]]></content:encoded><content:item>405121</content:item><content:item>4655908</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38611-foto-08011-87-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquests forats es troben a la mateixa riera, fet que dificulta la seva visibilitat quan la riera baixa plena.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de31b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38612]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lledo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de planta irregular a la que es van unir diferents cossos que formen una estructura rectangular allargassada. El conjunt edificat està format per: el mas, l&#039;església, una torre, i una casa que es troben units formant una filera. La casa de l&#039;extrem nord es troba tancada amb un baluard per la façana de llevant. El mas principal es situa a l&#039;extrem sud i és cobert a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent i conserva l&#039;estructura clàssica de planta, pis i golfes amb porta central adovellada, conservant un escut nobiliari en alt relleu a la dovella central. Al mas es va afegir un cos per la façana de llevant, cobert amb teulada a una vessant i amb un frontó esglaonat que s&#039;aixeca sobre el mur que separa aquest afegit del mas antic, element que li confereix singularitat al conjunt. En aquest cos afegit es van instal·lar tres finestres gòtiques que es van treure d&#039;altres edificis, però només sabem que una d&#039;elles (la de la façana sud que forma un arc conopial) es va portar d&#039;una casa que s&#039;enderrocava al nucli antic de Santpedor (Bages), desconeixent la procedència de les altres dues (apuntades trilobulades). Al costat d&#039;aquest cos s&#039;alça l&#039;església, unida al mas a través d&#039;un cos més modern en el que es van instal·lar dues finestres: una geminada romànica a la façana de ponent, i una geminada gòtica a la de llevant, i en el que es va obrir una galeria amb dues columnes de pedra. L&#039;església és un petit edifici al que s&#039;accedeix des de l&#039;interior, amb dues finestres a la façana de ponent i aquesta rematada amb un frontó esglaonat (en el que es va inspirar la decoració del mas) i una creu de ferro al mig. Al costat de l&#039;església hi ha una torre quadrada amb porta adovellada moderna, una finestra geminada al primer pis, rematada amb triple obertura d&#039;arcs de mig punt a la part superior i coberta amb teulada a quatre vessants. A continuació es troba la vivenda dels amos i la vivenda dels masovers, edificis probablement construïts a finals del segle XVIII i que per la façana de llevant tenen unes galeries amb arcs de mig punt a les dues plantes i donen a un jardí i hort que queda tancat per un baluard. Al costat de la casa s&#039;alcen uns coberts que s&#039;utilitzen com garatge i que es caracteritzen per tenir tres portes en forma d&#039;arc apuntat de maó. Davant de la casa, al camí d&#039;accés hi ha una font amb una fornícula de maons i una imatge de Mare de Déu de pedra al seu interior. La base de la font està decorada amb dues rajoles dels oficis que representen una font i dues aiguadores.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-88]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Lledó d&#039;Obiols, Obiols.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. L&#039;actual propietari ha realitzat una sèrie d&#039;obres per tal de retornar a la casa el caràcter d&#039;edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d&#039;altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l&#039;edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s&#039;ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s&#039;esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Posteriorment la trobem a l&#039;Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L&#039;any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l&#039;obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0671161,1.8670374]]></content:encoded><content:item>406269</content:item><content:item>4657849</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38612-foto-08011-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38612-foto-08011-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38612-foto-08011-88-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta casa també és coneguda com El Lledó (o Lladó) d&#039;Obiols. Tot i que la casa té una estructura molt característica i singular, ha estat fruït de múltiples reformes, principalment fetes a mitjans del segle XX, aprofitant elements d&#039;altres cases de diferents llocs.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de31c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38613]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Minoves]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-minoves]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l&#039;Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ACA (Arxiu de la Corona d&#039;Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. Arxiu privat masia Minoves d&#039;Olvan. Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 2010 es va fer un arranjament del jaciment per fer visites públiques.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes de les ruïnes de l&#039;antic molí de Minoves situat a la colònia Rosal al peu de la riera Metge abans de desguassar al Llobregat molt a prop de la fàbrica de Cal Rosal. Aquest molí aprofitava les aigües de la riera de la Rompuda i les aigües canalitzades procedents del Metge, batejat en aquest tram com Torrent de Berga, i en la que una mica més amunt desaigua la riera Font Caldes. L&#039;edifici tenia la planta irregular adaptant-se a la riba de la riera i formava dos cossos principals, possiblement corresponents a dues etapes constructives de diferent època. A fotografies antigues hem pogut veure la data gravada a la llinda d&#039;una finestra (1637) i una antiga porta adovellada d&#039;arc de mig punt sobre la que es va adaptar una altra rectangular. Entre les restes que podem observar actualment hi ha dos desguassos amb volta, un a cada cos. El més actual, al cos de l&#039;esquerra, té una paret mitjera ja que donava sortida a dos recs i encara conserva el rodet. Es poden observar altres restes in situ: dues moles de La Ferté i un molí escairador, així com un forn de pa. També resten el rec i el bagant de desguàs, així com la bassa, tot tapat per matolls. Al camp de sobre del molí hem trobat restes de altres dues moles del tipus La Ferté.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-89]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Rosal. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La notícia més antiga que hem trobat del molí de Minoves fa referència a una venda a carta de gràcia de dues peces de terra situades a la Plana del Pont d&#039;Oroniu (també dit Pla de Gual); venda que va fer Pere Puig, pagès de Sant Martí de Llavaneres, a Pere Joan Minoves, pagès d&#039;Olvan, el dia 1 de juny de 1565 (documentació masia Minoves d&#039;Olvan). Aquesta podria ser la terra on els Minoves van aixecar el molí el 1637, data que apareixia en una llinda d&#039;una finestra. Al mateix arxiu trobem dos documents més: el primer de l&#039;any 1722, és la creació i venda d&#039;un censal sobre el molí de Minoves situat a Sant Vicenç d&#039;Obiols i prop del pont d&#039;Oroniu. El censal va ser fet per Joan Minoves pagès d&#039;Olvan i el seu fill al prevere de Santa Eulàlia de Berga. El segon document data de 1756, és l&#039;arrendament del molí de Joan Minoves a Jaume Planes per cinc anys. El Capbreu del monestir de Ripoll de 1758 esmenta el molí d&#039;Obiols a Sant Vicenç d&#039;Obiols de Joan Minoves, pagès d&#039;Olvan (ACA). No sabem quina relació poden tenir el molí de Minoves i el molí d&#039;Obiols, únicament sabem que els dos eren al Llobregat i molt a prop un de l&#039;altre, però no podem assegurar que fossin el mateix molí. Els anys 1803 i 1847 hi ha documents de censals atorgats per Antoni Minoves (ESPUÑA, 2001), i també es nomena al cadastre de 1856 (Martí Minoves), a l&#039;Amillarament de 1862 (Maria Minoves d&#039;Olvàn), 1879 (Manel Minoves) (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Consta inscrit al Registre de Matrícula Industrial d&#039;Avià (AMA) com un molí de civada, ordi i blat de moro; de 1899 a 1904 com a propietat de Manuela Pla vídua de Minovas, amb el moliner Bartolomé Santasusagna i a partir del 1905 al 1933 amb el moliner Pedro Guixé. L&#039;any 1901 Manuela Pla i Minoves va fer edificar uns pisos de nova construcció als nivells superiors del molí; i arrendà l&#039;ús de l&#039;aigua i la força motriu a Melitó Minoves per vint anys. L&#039;any 1922 es va vendre a Montserrat Nadal i Calderó, esposa d&#039;Agustí Rosal i Sala (alcalde de Berga i ànima de l&#039;agropecuària de Graugès), essent moliner Lluís Guixé Codina. El 17 de març de 1924 l&#039;adquireix Joan Comas i Gusart. L&#039;any 1935 el molí deixà de funcionar i tan sols s&#039;utilitzava com a vivenda. A partir del 1939, després de la Guerra Civil, l&#039;aigua de la bassa va ser aprofitada com a força complementària per la veïna fàbrica d&#039;espardenyes de Pere Seguí, establerta a l&#039;edifici on actualment hi ha l&#039;escola de Cal Rosal. Aquí hi havia una turbina i un motor elèctric de 40 CV. Aquest i els seus successors van alternar la fabricació d&#039;espardenyes a Cal Seguí amb la molta de gra al molí de Minoves fins al 1949. L&#039;any 1959 els germans Comas Gusart van vendre la finca a Manufacturas Rosal S.A., i posteriorment la propietat consta com a propietat de Bergolvan S.A.L., amb una hipoteca a favor del Patronat dels Fons Nacionals de Protecció del Treball, actualment extingida. L&#039;edifici del molí va ser enderrocat per l&#039;Ajuntament d&#039;Avià el 10 de setembre de 1995 degut al seu estat ruïnós després d&#039;un incendi. L&#039;Ajuntament d&#039;Avià l&#039;ha declarat Bé d&#039;Interès Local al juliol de 2001.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0721000,1.8683100]]></content:encoded><content:item>406381</content:item><content:item>4658401</content:item><content:encoded><![CDATA[1637]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38613-foto-08011-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38613-foto-08011-89-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aprovat pel Consell Comarcal del Berguedà com BCIL l&#039;11 de juliol de 2011.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de31d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38614]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció d&#039;eines del Ferrer del Riu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Convé vetllar per tal de que la col·lecció d&#039;eines no es separi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Col·lecció d&#039;eines i maquinària d&#039;una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l&#039;any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d&#039;un taller anterior que s&#039;havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d&#039;una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l&#039;enclusa sobre la que s&#039;estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d&#039;aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l&#039;Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l&#039;Exposició Universal de Barcelona de l&#039;any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d&#039;eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d&#039;estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-90]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament d&#039;Avià. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d&#039;octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L&#039;ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com &#039;el ferrer del Riu&#039;. Jaume Casals va aprendre l&#039;ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d&#039;altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d&#039;eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l&#039;Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d&#039;Astúries, que és d&#039;hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d&#039;eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l&#039;Ajuntament d&#039;Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l&#039;Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0769136,1.8205735]]></content:encoded><content:item>402439</content:item><content:item>4658988</content:item><content:encoded><![CDATA[1920]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l&#039;Ajuntament amb motiu de l&#039;adquisició. L&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l&#039;any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S&#039;ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de31e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38615]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Colònia Rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-colonia-rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) &lt;span&gt;“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;NOGUERA I CANAL, Josep (1989). Berga en el temps del Canal Industrial (1885-1900). Llibres de l&#039;Àmbit nº 3.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VALL I CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. Boixareu ed.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Colònia Rosal respon al tipus de colònies que es van formar al costat de les fàbriques de riu al llarg del Llobregat. Aquesta és la primera que trobem baixant el Llobregat, en el moment en que el riu deixa la zona muntanyosa i s&#039;endinsa en el pla. Segueix el mòdul estructural utilitzat en altres colònies del Llobregat: fàbrica, blocs d&#039;habitatges, església, escola, fonda amb cafè i teatre. Els edificis fabrils i els habitatges son estructures lineals modulars realitzats amb maó i ferro principalment. Quasi tots aquests edificis es van construir a la vessant est del riu, mentre que a l&#039;altre costat ja existien algunes cases, així com el molí de Minoves i la fàbrica de cal Seguí. Aquestes cases van augmentar en construir-se la fàbrica i s&#039;han anat refent al llarg dels anys, i són les que formen part del terme d&#039;Avià. No presenten una estructura arquitectònica característica ni remarcable.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-91]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Rosal, C-1411, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La fàbrica del Riu va ser fundada l&#039;any 1858 pels tres germans Rosal i Cortina, procedents de Mataró, i oncles i pare d&#039;Antoni i Agustí Rosal i Sala (aquest darrer fundador de la colònia agrícola de Graugés). Tenia secció de filatura, teixits i tint, i arribà a tenir prop de dos mil treballadors. La fàbrica i la desapareguda estació de tren d&#039;Olvan van ser l&#039;origen d&#039;aquest nucli urbà que es troba repartit entre tres municipis: Avià, Berga i Olvan. Fou durant molts anys una de les colònies més grans i emblemàtiques de Catalunya què no parà de créixer fins els anys seixanta del segle XX,&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0734100,1.8671500]]></content:encoded><content:item>406287</content:item><content:item>4658548</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Agustí Rosal i Sala]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de31f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38616]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Elíes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-elies]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1862. Arxiu Municipal d&#039;Avià. Cadastre d&#039;Avia de 1767.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia situada a cavall entre els termes d&#039;Avià i Berga, en un lloc elevat que permet una vista privilegiada de l&#039;entorn i formada per un conjunt de coberts, pallisses, la casa principal, la casa dels masovers i una capella. La casa actual ha estat fruit d&#039;ampliacions realitzades en diferents èpoques que li han donat una forma final de U amb terrasses i patis al centre. L&#039;estructura més antiga és un cos central que ha quedat amagat per aquestes ampliacions, essent la primera la construcció d&#039;un porxo amb arcs de mig punt que protegia l&#039;entrada principal allindada al costat sud. Probablement, en la mateixa època en que es va construir la capella (1649), es fessin dos cossos al costat nord coberts amb volta de rajol recolzada en un arc i volta d&#039;aresta sobre les portes. Un d&#039;aquests encara conserva el forn. Posteriorment es va fer el cos de llevant que va unir la casa amb la casa dels masovers situada davant. A principis del segle XX, pels volts de 1920, es van fer les reformes que conformen l&#039;estructura actual: es va afegir una crugia a la façana de ponent, es va pujar l&#039;alçada de la casa en un pis, es va ampliar la façana de migdia unint la casa del masover amb uns terrats tancant el pati central a mode de baluard, i es va construir una terrassa coberta i el pou a la façana posterior. Aquesta ampliació va distribuir la casa en planta baixa per el bestiar, golfes per guardar el gra i la vivenda al mig. Al costat, i ara adossada a la casa, hi ha l&#039;antiga casa dels masovers, de pedra barrejada i maó, amb una eixida de fusta. La capella és adossada a la façana de llevant; és de petites dimensions, coberta amb mitja teulada que recolza a la paret de la casa i rematada amb una espadanya amb dues obertures. La porta té la llinda de pedra amb la data 1649 i una creu gravada. L&#039;interior és d&#039;una sola nau, amb sagristia darrera de l&#039;altar i escala de fusta que puja a un petit cor situat sobre la porta d&#039;entrada i que comunica directament amb la casa. La nau és presidida per un retaule senzill, en part pintat sobre la paret i part sobre suports de tela. Representa cortinatges a la part superior, al centre unes columnes que emmarquen una pintura a l&#039;oli sobre tela i que representa al profeta Elies amb Jesucrist, i al dos costats hi ha dos medallons del que únicament un té la imatge de Maria. Aquestes pintures s&#039;identifiquen amb el corrent neoclàssic, però d&#039;una factura molt senzilla. A la sagristia es conserven altres dues teles en molt mal estat de conservació i amb escenes religioses (una amb Maria entronitzada i l&#039;altra amb una escena de Crist), que probablement tinguin la mateixa antiguitat que la capella. Al centre de la nau hi ha una llosa sepulcral amb la inscripció: Sepultura de R Barthomeu Sala y Claris 1707. Davant la casa s&#039;obre una era enrajolada i encara es conserva el portal i part del mur de pedra que tancava els horts per protegir-los del bestiar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Sant Elies. Graugés. 08600 BERGA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera referència escrita la trobem en un document de l&#039;any 1031, en que Giscafred i la seva dona Bonil·la donen a l&#039;església de Sant Llorenç prop Bagà un alou que tenien dins el terme del castell d&#039;Avià (al comtat de Berga), a Santo Ellie prop de Berga i del riu Metge, format per una casa amb una vinya i uns molins amb els seus arbres (BOLÓS, 1986:207). La família conserva pergamins i documentació sobre paper des de l&#039;any 1200 fins a la actualitat, a més de diversos llibres de temes religiosos i generals que havien sigut d&#039;algun membre familiar capellà, alguns d&#039;aquests són manuscrits i de gran bellesa. Aquesta documentació ha permès realitzar l&#039;arbre genealògic de la família des del segle XVII, sense poder-se remuntar a èpoques anteriors ja que els pergamins encara no han estat estudiats. Tot i que no es fa referència dels Sala o de Sant Elies als fogatges, al cadastre d&#039;Avià de 1767 es fa menció d&#039;una caseta de Elías Sala nascut el 27 de maig de 1689. A l&#039;amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Dª Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala va canviar els anys 40 quan la pubilla es va casar amb un Tubau. La capella és dedicada a Sant Elíes (GAVÍN, 1985:35).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0776365,1.8591142]]></content:encoded><content:item>405628</content:item><content:item>4659026</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38616-foto-08011-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38616-foto-08011-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38616-foto-08011-92-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que la casa Sant Elies consta administrativament dins el terme municipal de Berga, el terme passa pel mig de la casa, de manera que una part és Berga i altra part (la del costat sud) és Avià. La mateixa família és propietària i viu a la casa des dels seus orígens. El cognom que tenien era Sala, però es va perdre en ser pubilla la mare de l&#039;actual propietari (els anys 40). Comenta la família que el nom Elíes s&#039;ha anat posant a algun membre de cada generació. No s&#039;ha fet fitxa de la documentació en pergamí que conserven, ja que no s&#039;ha pogut accedir mentre es feia l&#039;inventari i degut a que la casa pertany a Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de320
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38617]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Noguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&#039;Registro de casas de campo&#039; de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d&#039;Avià)&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Noguera està formada per dues cases juntes que van ser construïdes per a masovers. És d&#039;obra molt senzilla, sense finestres laterals i amb les llindes de les finestres de fusta. Els murs són fets amb barreja de diferents materials, principalment tàpia i maó. El carener de la teulada és perpendicular a la façana de les cases que és orientada a migdia. Fa pocs anys es van afegir alguns coberts als costats de les cases i que li donen un aire heterodox. Les cases son habitades per dues famílies.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Noguera 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Noguera era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX. La primera vegada que surt documentada és al &#039;Registro de las Casas de Campo&#039; de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, l&#039;Horta i el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la &#039;casa del colono&#039;, l&#039;Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l&#039;Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell) eren propietat de Josep Barniol Molas.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0818400,1.8338700]]></content:encoded><content:item>403547</content:item><content:item>4659521</content:item><content:encoded><![CDATA[1850]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de321
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38618]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Horta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhorta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&#039;Registro de casas de campo&#039; de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d&#039;Avià)&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És una casa senzilla de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia i que s&#039;obre a una petita era. Els materials dels murs són de pedra petita, amb les cantoneres de pedra i obra, i destaca la quantitat de còdols que s&#039;han utilitzat per fer la façana principal. També hi ha algunes parts fetes de tàpia. Les finestres del pis són fetes de rajols, mentre que les de la planta tenen els muntants de pedra. A l&#039;interior el pis i la planta baixa s&#039;utilitzen com a vivenda i el bestiar ocupa coberts construïts al voltant de la casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Horta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Horta era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX com les altres. La primera vegada que surt documentada és al &#039;Registro de las Casas de Campo&#039; de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, la Noguera, el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la &#039;casa del colono&#039;, l&#039;Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l&#039;Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell i a prop de la granja de la Noguera) eren propietat de Josep Barniol Molas.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0815600,1.8355900]]></content:encoded><content:item>403689</content:item><content:item>4659488</content:item><content:encoded><![CDATA[1850]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38618-foto-08011-94-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de322
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38619]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ovelleta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ovelleta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&#039;Registro de casas de campo&#039; de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Ovelleta s&#039;aixeca al peu de l&#039;antic camí Ral de Berga a Cardona i envoltada de camps de conreu. És una petita masia d&#039;aire molt modest, de tres pisos amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia. L&#039;estructura forma dues crugies marcades per dos murs a l&#039;interior i que desplacen la porta principal al costat dret. Això també ha marcat una simetria a la façana, trencada al engrandir una finestra a cada pis. Els murs són de pedra i les cantoneres i finestres de maó. Fa pocs anys s&#039;afegí un cos al costat est fet de maó.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ovelleta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La documentació més antiga és la que proporciona el &#039;Registro de casas de campo&#039; de 1856, en que la casa era propietat de Domingo Torrabadella de Casserres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0882200,1.8301300]]></content:encoded><content:item>403247</content:item><content:item>4660233</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa ha estat rehabilitada i resta poc de l&#039;antiga casa ja que s&#039;ha modificat considerablement l&#039;aspecte exterior.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de323
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38620]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Pere Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&#039;Registro de casas de campo&#039; de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa amaga al seu interior una antiga construcció de petites dimensions que únicament disposava de cuina-menjador i dues habitacions. Va ser ampliada en diferents èpoques, la més important feta al segle XVIII. Va ser l&#039;època en que es va fer la façana amb el cos de galeries formades per sis arcs al primer pis i quatre a les golfes construïts amb maons, en que la simetria domina el conjunt. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a sud-est. La teulada té una barbacana sortida amb l&#039;embigat de fusta. Els murs exteriors són fets de pedra petita barrejada amb les cantoneres i algunes divisions intermitges de maó. A l&#039;interior la planta baixa mostra els antics murs de pedres grosses de la primera construcció i s&#039;utilitza com a corts de bestiar. La casa és situada en un lloc elevat a mitja costa de la serra de Noet, fet que li proporciona un domini del territori dels entorns per la seva situació privilegiada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Pere Vell 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera casa remunta la seva construcció a la darrera meitat del segle XVII, ja que la ubicació de la casa correspon a la descrita al Capbreu de Serrateix de 1729-32 (ADS) per una caseta anomenada del Serra i que era propietat de Fèlix Gible per venda feta per Josep Serra l&#039;any 1700. Possiblement el nom de cal Pere se li donés a la casa a inicis del segle XIX, corresponent a l&#039;ampliació. Al &#039;Registro de casas de campo&#039; de 1856 ja es cita cal Pere com a propietat de Mariano de Gironella de Berga i també a l&#039;Amillarament de 1862, junt amb el molí del Castell, la possessió anomenada del Castell, cal Coix, Pagerols i Santandreu. Després és propietat de Teresa de Gironella i al 1893 és de Francisca Serra vídua, repartint-se la resta de propietats entre diferents compradors. L&#039;any 1928 és de Domingo Serra i Serra de Barcelona, fill de l&#039;anterior. Els propietaris anteriors als actuals conservaven documentació de la fundació de la casa, però va ser cremada durant la Guerra Civil. Únicament sabem que l&#039;estructura inicial de la casa era molt diferent i molt petita, i que quedà amagada per les ampliacions realitzades durant el segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0873400,1.8322800]]></content:encoded><content:item>403424</content:item><content:item>4660133</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38620-foto-08011-96-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta casa es situa a la zona que dominava el Castell d&#039;Avià del que depenia el molí del Castell, possessió de la que encara es tenen notícies documentals al segle XVIII, però desconeixem la relació entre cal Pere Vell i la propietat del Castell, tot i que hi ha un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica cal Pere Vell amb la fàbrica del Molí del Castell. (informació oral del Sr. Ramon Minoves).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de324
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38621]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Castanyer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ACA (Arxiu de la Corona d&#039;Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GOL I ROCA, Antoni (1987). L&#039;última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cadastre d&#039;Avià de 1767. Amillaraments d&#039;Avià de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desapareguda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tractava d&#039;una gran masia formada per la casa principal i una sèrie de coberts al voltant, així com altres elements solts entre els que destaca la capella dedicada a la Mare de Déu del Remei, una bassa i una font amb pica. La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l&#039;any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l&#039;estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l&#039;entorn de l&#039;antiga casa i l&#039;ermita. Es manté a l&#039;inventari per haver estat una de les masies significatives del poble. Desconeixem la data de la primera construcció, però si es podia observar clarament que es van fer afegits posteriors, principalment al segle XVIII. La casa era de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana i adaptada al desnivell del terreny. Tenia dues portes d&#039;entrada, una a cada façana, que donaven accés a la planta baixa i al primer pis, respectivament. Al mur de ponent es distingien clarament els cossos que es van afegir al cos inicial de la casa fins a un total de tres. El primer cos, situat al centre de la construcció, era fet amb carreus ben tallats i grossos a les cantoneres, pedra de diferents tamanys alternada amb carreus a la planta baixa i al pis, i a les golfes la pedra utilitzada era petita i principalment còdols. Els dos cossos afegits a cada costat van ser construïts amb còdols grossos. El de la dreta amb tàpia encofrada entre llates de fusta verticals al primer pis i a les golfes, mentre que a la planta baixa destacava un arc carpanel tapiat posteriorment i que formaria inicialment un porxo amb altres dos arcs, també tapiats, que es trovaben a la façana principal oberta a migdia. Aquesta façana estava recolza en un contrafort i tenia dues galeries formades per dos arcs de mig punt d&#039;obra al pis i a les golfes que serien oberts en una època posterior; els dos arcs del pis conservaven pintures a l&#039;intradós representant sis sols blaus sobre un fons vermell. A aquesta mateixa època corresponia una tercera ampliació que s&#039;afegí a la façana de darrera augmentant la superfície total de la casa, realitzada també amb còdols i cantoneres ben escairades. La porta que es va obrir en aquest cos tania gravada la inscripció &#039;El mas Vell 1829&#039;. Totes les finestres van ser reformades tardanament ja que eren d&#039;obra vista. A l&#039;interior s&#039;apreciaven aquestes ampliacions i la distribució de la casa en tres crugies amb la sala situada a la crugia central i amb un pilar quadrat exent al centre. La comunicació entre el cos central i els afegits de darrera es feia a través d&#039;un arc carpanel que va permetre ampliar la longitud de la sala. Les habitacions eren situades als dos costats de la sala, destacant la habitació principal al costat est, amb alcova marcada per un arc engolat decorat amb motllures i petxina al centre, enguixats als angles de les parets i decorada amb pintures noucentistes amb motius vegetals i geomètrics de gran bellesa. La sala i la resta d&#039;habitacions estaven decorades amb aquest tipus de pintures que també trobem a les cases Ballús i Vilamarí. Al costat de la casa pel cantó nord-est hi ha una petita capella a la que es podia accedir a través d&#039;un passadís elevat des del primer pis de la casa, al costat de la qual i ha la bassa amb murs de pedra. Als jardins destaca una font situada dins d&#039;una fornícula coberta amb mitja cúpula decorada amb pintura en forma d&#039;ones i nervis del mateix estil que les de l&#039;interior de la casa, i amb una pica circular de ceràmica que darrerament s&#039;ha restaurat. Darrera de la casa hi havia una masoveria que tania gravada la data 1888 a la llinda de fusta de la porta i que actualment s&#039;ha reformat convertint-la en apartaments.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-97]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paratge de Cal Castanyer 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i la desparació total de la casa, mantenim l&#039;apartat de recopilació històrica. La manca de documentació a la mateixa casa no ens permet saber la data exacta de construcció, però podem prendre la data de 1515, que s&#039;esmenta a l&#039;escriptura de propietat, com la que correspondria a la primera construcció que es troba actualment al centre de la casa i oculta pels posteriors afegits. A un moment immediatament posterior correspondria el cos davanter que formava un porxo amb arcs. El document més antic que hem trobat és un llevador de cens de 1742 per al tinent del Corregidor (documentació del mas Vilamarí) en que cal Castanyer pagava 9 sous, situant-se entre les cinc que més pagaven. Al Capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Castanyer era de Manuel Canal i Corominas de la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià depenent del monestir de Ripoll, i al Cadastre de 1767 era propietat de Juan Canal i Castañé. En aquesta època, a finals del segle XVIII, es farien més ampliacions a la casa: s&#039;afegeix un cos a darrera, es fa més gran la sala, es decoren les llindes i muntants de les portes que comuniquen la sala amb les habitacions i s&#039;augmenta l&#039;alçada total en un pis. Les reformes més importants es farien durant la primera meitat del segle XIX, moment en que els propietaris tenen cinc masoveries i la casa és una de les més fortes de la zona. En aquesta època es fa una nova ampliació per darrera (hi ha la data 1829 a la porta), s&#039;obre el doble cos d&#039;arcades de mig punt que formen una eixida al pis i una altra a les golfes, es fan habitacions a una part de les golfes i es decora l&#039;habitació de l&#039;hereu amb un arc trilobulat que separa l&#039;alcova. A l&#039;Amillarament de 1862 cal Castanyer era de José Canal i Gamisans junt amb les cases l&#039;Horta, la Noguera, cal masover del Castanyer i el Pou. En aquesta època es farien els elements decoratius: una font al jardí coberta amb mitja volta i decorada amb pintures noucentistes fetes a la calç, la decoració de l&#039;interior del pis de la casa amb pintures decoratives i la construcció de l&#039;ermita de la Mare de Déu del Remei. L&#039;any 1886 la casa era de Ramona Canal i Grau, filla de l&#039;anterior i pubilla que va vendre la propietat sencera amb 4 masovers a José Puiggrós. Al 1896 consta com a propietat de Dº Cristina Florejachs Roca amb: fusteria, paiseta, casa del colono, Horta, Noguera, Granges i altres cases fins a sumar deu masoveries. Al 1930 era de José Barniol Molas i tenia annexes les masoveries: la Noguera, l&#039;Horta, la Serra i la Granja. Els hereus de Josep Barniol van vendre la casa als actuals propietaris l&#039;any 1999. Els nombrosos canvis de propietari des de finals del segle XIX, quan la casa deixa de ser dels Canal en vendre la propietat la pubilla, van donar com a resultat un deteriorament progressiu de la casa amb un abandonament que ha fet malbé molts d&#039;aquests elements. Probablement aquesta davallada s&#039;iniciés durant la tercera Guerra Carlina amb els saquejos que va patir la casa, així com d&#039;altres properes (Molí del Castell, Sant Bartomeu i Noet), l&#039;any 1873 pel grup de &#039;Voluntaris de la República&#039; capitanejats per Joan Martí, &#039;El Xic de les Barraquetes&#039;, buscant carlíns que s&#039;amagaven a les cases de pagès dels entorns de Berga (GOL, 1987). Cal Castanyer, junt amb les altres cases citades, recolzaren la causa carlista i, encara que desconeixem la implicació real d&#039;aquestes, la tradició oral de la gent d&#039;Avià recorda que durant el darrer setge als carlíns s&#039;hi va instal·lar un hospital de campanya a la casa. Possiblement aquests fets van provocar la venda de la casa l&#039;any 1886 feta per Ramona Canal i Grau. Temps després, acabada la Guerra Civil de 1936 la casa i les masoveries colindants van ser habitades per nou famílies.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0851600,1.8393200]]></content:encoded><content:item>404003</content:item><content:item>4659883</content:item><content:encoded><![CDATA[1742]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Neoclàssic|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l&#039;any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l&#039;estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l&#039;entorn de l&#039;antiga casa i l&#039;ermita. Es manté a l&#039;inventari per haver estat una de les masies significatives del poble.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|99|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de325
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38622]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ermita del Remei]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-remei]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l&#039;Abadia de Montserrat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capella situada al costat de la casa de Cal Castanyer per cantó nord-est. És de petites dimensions, de planta rectangular coberta amb teulada a dues vessants i un amb petit afegit a la façana posterior, lloc on s&#039;ubica la sagristia. La porta es troba a la façana principal que és orientada a ponent, és allindada i amb els muntants i la llinda de maó posat en vertical formant una V. A sobre de la porta un únic ull de bou de maó dona llum a l&#039;interior. Els murs són de pedra amb les cantoneres de carreus ben escairats i teulada de teula àrab amb voladís de teula. Damunt la teulada i sobre la porta principal s&#039;aixeca una espadanya amb campana i coronada per una petita creu de ferro. La capella té una entrada secundària elevada per la paret sud i que dóna entrada al cor. Aquesta porta està comunicada directament amb la casa a través d&#039;una passarel·la elevada que també dóna accés al jardí. Aquest mur de la capella i la passarel·la formen dues de les parets de la bassa. L&#039;interior de la capella és d&#039;una sola nau amb un petit cor elevat situat sobre la porta d&#039;entrada principal amb baranes de fusta. A l&#039;altar s&#039;exposa una imatge moderna de la Mare de Déu del Remei.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Castanyer 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Desconeixem la data de construcció de la capella, però per les característiques i la relació amb la casa, seria cap a la segona meitat del segle XIX, en un moment d&#039;apogeu econòmic del mas. L&#039;any 1924 les propietàries de la casa demanen al bisbat de Solsona que es torni a celebrar culte a l&#039;església que s&#039;havia abandonat feia cinc anys. L&#039;any 2004 es celebra el 50 aniversari de retorn de la imatge a l&#039;Ermita. L&#039;any 1954 van pujar la imatge a l&#039;Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d&#039;aquell moment es celebrar l&#039;aplec. La Mare de Déu del Remei guaria els malalts i donava auxili i refugi als desemparats, i probablement tingués els seu origen en la tradició popular que explica que la casa va ser utilitzada com a hospital de malalts durant la tercera Guerra Carlina. En aquesta ermita es canten uns Goigs a la Mare de Déu del Remei.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0852908,1.8395796]]></content:encoded><content:item>404025</content:item><content:item>4659897</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38622-foto-08011-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38622-aplec-del-remei.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada any es celebra un aplec a l&#039;Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l&#039;onze d&#039;octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble d&#039;Avià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de326
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38623]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Roureda Vella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-vella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;DENÉS I TORRAS, J. (1930). Génesis de la estructura arquitectònica de la masia. Projecte 2c, nº 17-18, pàgs. 82-86.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amillaraments d&#039;Avià de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Registre de la propietat, 1901 (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Roureda Vella és una casa que s&#039;ha construït en diferents fases. Actualment és una casa de planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada a migdia. Tota la façana ha estat fruit d&#039;una ampliació de finals del segle XIX que tapa la primera façana, i que forma quatre cossos dividits per pilars de maons des de la base i fins a les golfes, amb embigat de fusta, deixant dos cossos oberts a la planta, un al pis, i un assecador als dos mòduls centrals de les golfes. A la façana més antiga hi ha la porta principal adovellada de mig punt rebaixat i que portava gravada la data 1806 que actualment és esborrada. La planta baixa en la zona més antiga és dividida en tres cossos coberts amb volta de canó rebaixada de pedra i calç comunicades per portes que formen cunya. Aquesta estructura correspon e l&#039;estructura clàssica identificada per Josep Danés (DANÉS I TORRAS, 1930). En el cos de llevant hi havia el forn de pa. Les parets exteriors són de pedra amb cantoneres ben escairades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Roureda Vella, 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Casa de la Roureda la trobem documentada a l&#039;Amillarament de 1856 com a propietat de Joan Canudas i al de 1862 i al de 1879 com a propietat d&#039;Antoni Pla, que es va casar amb una Canudas, possiblement pubilla del primer. L&#039;any 1901 Pedro Soler la va comprar a Catalina Pla Canudas, i aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l&#039;antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0801200,1.8439000]]></content:encoded><content:item>404374</content:item><content:item>4659319</content:item><content:encoded><![CDATA[1806]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38623-foto-08011-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38623-foto-08011-99-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom de Roureda fa referència a un antic bosc de roures que hi havia als entorns de la casa i que va desaparèixer en roturar els camps a inicis del segle XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de327
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38624]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/noet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CIRICI, A., MANENT, R. (1977). Ceràmina catalana. Ediciones Destino. Barcelona. Pàgs.322-328.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA I VILARÓ, j. (1930). Les baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I (1930), vol. II (1947). Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa és situada al peu de la Serra de Noet -que va donar nom a la casa- pel costat sud. És construïda sobre una gran superfície rocosa que accentua el desnivell del terreny i que provoca una alçada considerable a la casa per la façana de migdia, fet que li confereix un aspecte de torre o sòlida fortalesa. La planta actual és quasi quadrada, amb planta, pis i golfes, en els que cal remarcar la considerable alçada de cada pis que contribueixen a augmentar l&#039;alçada general. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s&#039;obre cap a ponent. Aquí es troben les dues portes principals: una més antiga, amb llinda de pedra gravada amb la data 1770 que actualment és quasi il·legible; i una altra moderna feta l&#039;any 1957 amb unes decoracions que va realitzar el mateix propietari consistent en dues cares esculpides en alt relleu situades a cada costat de la llinda, i l&#039;àliga i una palmera que es troben una a cada muntant. La casa és fruit de vàries ampliacions que es poden observar a les façanes i que han dividit la planta en tres crugies perpendiculars a la façana. Podem distingir dues zones més antigues: la zona central en la que hi ha un arc diafragma apuntat que es va tapar posteriorment i situat al cos de la esquerra, mentre que al de la dreta hi ha una porta adovellada, també cegada en la que posteriorment es va encastar el forn de pa, i que està relacionada amb una antiga torre que forma part de la casa pel cantó sud-est. Probablement aquesta fos l&#039;entrada principal i posteriorment, al 1770, es va afegir la façana actual ampliant la casa uns 4 metres. La torre, que veiem insinuada per tipus d&#039;obra utilitzada, aprofita la roca per augmentar la seva alçada i està formada per dos cossos, un sobre la roca i altre sobre un contrafort de pedra al costat de la roca que iguala l&#039;alçada natural que proporciona la roca. La façana principal té dues espitlleres a la planta baixa i dues finestres al pis amb ampitadors motllurats i llindes de pedra. S&#039;accedeix al pis a través d&#039;una escala de graons de pedra molt amples i que fa angle a la part superior, abans d&#039;accedir al pis. La sala és situada al centre i té com element remarcable un rentamans decorat amb les rajoles dels oficis que daten del segle XVIII (CIRICI, MANENT, (1977). Són policromes i representen alguns oficis, així com músics, gegants i nans, seguint la iconografia d&#039;aquest tipus de rajoles molt característiques a Catalunya des del 1700 al segle XIX. Hi ha un número total de 43 rajoles i mitja, i són de les primeres que es van fer ja que el fons és totalment blanc. Al segle XX la casa va ser transformada i adaptada a dues vivendes: la dels masovers i la dels amos. L&#039;entorn presenta una sèrie de coberts, una font amb safareig de la mateixa època que l&#039;ampliació practicada al segle XVIII, i altres decoracions de cara en relleu a la zona dels horts. Des del cantó de migdia s&#039;observa l&#039;adaptació de la casa al desnivell del terreny i podem distingir un reng de paret que podria ser un mur de defensa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-100]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Noet. 08610 AVIÀ.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia documental de Noet la trobem a l&#039;acta de consagració de l&#039;església de Sant Martí d&#039;Avià, l&#039;any 907, en que Wasconius i la seva esposa Argesinda donen unes terres al lloc anomenat Nocetu. L&#039;any 1312 és documentat Guillem de Noet (SERRA VILARÓ, 1947:340), i al 1409 Arnau de Santacreu era senyor de Noet i es va casar amb Caterina, filla de Joan Cascalls de Bagà (SERRA VILARÓ, 1930:465). Al fogatge de 1553 consta en Sanauge al Mas Denoet a la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià (IGLÉSIAS, 1979). Més endavant, al Cadastre de 1767 el manso Noet és de Jorge Tort terratinent de Vic, amb un masover, dos jornalers i un moso. La compra d&#039;una vinya a sota de Noet feta pels Tord el 1582 (Arxiu Guixé de Berga) ens fa suposar que la casa també la comprarien en aquesta època. A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui els pagaven, s&#039;especifica que Casancamp i Noet eren les dues úniques cases que no pagaven, fet que deixa veure la importància d&#039;aquestes cases. A l&#039; Amillarament de 1862 ja era propietat de Antonio Pla i Rosal, junt amb la Casanova de Noet, el Mas Sech i la Roureda. A inicis del segle XX la va comprar l&#039;avi de l&#039;actual propietari. Fa uns 80 anys aquest va comprar els drets del senyor (que era de València) per 500 ptes. La casa té orígens medievals senyorials i l&#039;estructura demostra que seria una torre de defensa situada en un lloc privilegiat i amb domini visual de la plana i del riu Llobregat. No sabem quan va ser construïda la primera estructura, però podria tenir relació amb la xarxa de torres defensives d&#039;època carolingia al peu del Llobregat, sobre la qual es bastí en època gòtica una casa fortificada que ha sofert diferents ampliacions amb el pas del temps, principalment al segle XVII, i amb l&#039;adaptació a l&#039;economia d&#039;autosuficiència del mas.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0839900,1.8486400]]></content:encoded><content:item>404772</content:item><content:item>4659743</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38624-foto-08011-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38624-foto-08011-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38624-foto-08011-100-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal destacar especialment la presència d&#039;una pica a l&#039;interior de la casa decorada amb rajoles dels oficis que daten del segle XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de328
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38625]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia la Plana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-la-plana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A &#039;Regió 7&#039;, 5 de març de 1995.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) &lt;span&gt;“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La colònia Sanglas o La Plana estava formada per dues llargues naus bessones, paral·leles al riu, de planta baixa, sense relleu arquitectònic, amb habitatges i serveis molt discrets si els comparem amb els de la resta de colònies del Llobregat. Les construccions són de dues o tres plantes, amb escala exterior i accés mitjançant dos cossos de base quadrangular a manera de torre que acullen la caixa d&#039;escala i que es situen als extrems dels edificis. Al centre hi ha una construcció d&#039;estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant, que fou destinat a serveis i habitatges dels encarregats. Actualment només queda un carrer de pisos que actualment són propietat dels seus habitants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-101]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La fàbrica de La Plana es va fundar l&#039;any 1875 al peu del Llobregat, prop de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Va ser concebuda com una Colònia Industrial i el propietari bastí el conjunt dels habitatges i els serveis (botiga, cafè, forn,..), així com una petita capella integrada a l&#039;estructura dels habitatges que aviat fou anul·lada en augmentar la població del nucli, en que els serveis religiosos es traslladaren a Sant Vicenç d&#039;Obiols. Els anys cinquanta va ser una de les colònies més poblades de l&#039;alt Llobregat; tenia prop de dos-cents habitatges repartits en quatre carrers, amb cinquanta-quatre i setanta-dos pisos que acollien unes set-centes persones i amb un grau d&#039;immigració alt. Disposava dels serveis indispensables: escola de nois, escola de noies atesa per les monges del Monegal, capellà, teatre, sala, cafè, camp de futbol, botiga amb estanc, merceria, perfumeria, alimentació,... Els diumenges era molt concorreguda ja que s&#039;organitzava ball, diversió que no tenien altres colònies. La construcció de la colònia es va iniciar l&#039;any 1884 a la par que la fàbrica, després de la compra dels terrenys per Miquel Roca i Noguera, però va ser la societat Josep Sanglas i germans la que va construir la gran majoria d&#039;edificis de la colònia a partir de l&#039;any 1910. Actualment només queda un carrer amb pisos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0534700,1.8711400]]></content:encoded><content:item>406588</content:item><content:item>4656329</content:item><content:encoded><![CDATA[1884]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38625-foto-08011-101-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Miquel Roca i Noguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de329
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38626]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fàbrica Sanglas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sanglas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A &#039;Regió 7&#039;, 5 de març de 1995.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) &lt;span&gt;“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). La indústria tèxtil catalana: una visió històrica. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l&#039;any 1906. Re-editada a Quaderns de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: Arbitri sobre aprofitaments hidràulics del salt de La Plana a Avià (1933-1953).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En general està en ruïnes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;De l&#039;antiga fàbrica tan sols resta una nau, la xemeneia i restes de parets i petites construccions, així com els engranatges que transmetien la força directa de la turbina als embarrats de la instal·lació cotonera. Podem observar l&#039;entrada al recinte flanquejada per dos murs amb cantoneres de maó que, des del camí que voreja el riu Llobregat, ens marca l&#039;accés a una antiga plaça on encara s&#039;aixeca una nau de pedra i maó i on hi ha la xemeneia de secció quadrada i que es troba en bon estat. A un nivell superior i paral·lel a aquest hi havia una nau gran d&#039;una sola planta i que es va destruir arran de l&#039;incendi de 1998. Actualment tan sols resten fragments de les parets amb finestres d&#039;arc rebaixat de maó i d&#039;altres restes isolades entre els que es troben antics engranatges. El salt d&#039;aigua va ser modernitzat i encara es manté en funcionament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-102]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L&#039;Ametlla de Casserres (el Monegal). Va instal·lar una turbina Francis per filats de cotó. Miquel Roca va arrendar la fàbrica als successors de Josep Gabarró que filaven cotó amb 3.000 fusos, deixant de funcionar al 1905. En morir va deixar la fàbrica a les seves filles que varen arrendar les naus a la societat Josep Sanglas i germans, de Manlleu l&#039;any 1910. Aquests es dedicaren a la filatura de cotó, amb un salt d&#039;aigua de 14m i 1.000 CV de potència, amb un llarg canal de 2 km que té l&#039;origen a prop de cal Rosal. Una turbina movia les màquines i una dinamo generava electricitat per fer la llum de la fàbrica i de la colònia. En aquest temps la instal·lació fabril tenia 24 contínues amb 10.500 fusos. Els germans Sanglas van construir bona part dels habitatges de la colònia. L&#039;any 1930 va deixar de produir teixits però es va continuar utilitzant el salt per generar electricitat. Al llarg de la història de la fàbrica hi exerciren de directors els senyors Creus (1900-1913), Àngel Duran i Franquet (1913-1941), Gaspar Daura i Dolmez (1941-1944), Josep Armengou i Vila (1944-1950) i, finalment, el senyor Sentellas (1950-1962). A començament de la dècada dels seixanta s&#039;imposava una modernització de la maquinària i estructures motrius que havien quedat obsoletes, i la direcció de la fàbrica es confia a Josep M. Sanglas i Casanovas. En iniciar-se l&#039;aplicació d&#039;un nou sistema de contínues, l&#039;any 1963, els amos (que eren una societat) decidiren parar la reforma i tancar la fàbrica. Des del moment del tancament a l&#039;actualitat s&#039;han portat a terme diferents intents d&#039;explotació: bigues i elements de ciment armat, fàbrica de guitarres, locals per tallers i emmagatzematge. L&#039;any 1973, la fàbrica, una part del nucli de població i el salt d&#039;aigua van ser adquirits per l&#039;industrial manresà Josep Font i Rubió. El 1985, Martí Font i Plana, fill d&#039;antics botiguers de la colònia (Josep Font i Carme Plana) juntament amb els seus fills, Josep i Xavier, decidiren retornar a la tradició tèxtil i instal·len una moderna filatura: Planafil SA. El salt d&#039;aigua es va modernitzar i encara fa energia per a la xarxa general. Desgraciadament un incendi l&#039;any 1999, va obligar a tancar l&#039;empresa i actualment les instal·lacions resten abandonades a excepció de l&#039;explotació del salt. Actualment, al costat de la vella fàbrica i a la colònia hi ha un polígon industrial impulsat per l&#039;Ajuntament d&#039;Avià en el que hi conviuen diferents empreses. Entre 1900 i 1916 va funcionar una altra fàbrica arrendada pel Sr. Roca a Luis Riera Malet amb 1.200 fusos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0545700,1.8722700]]></content:encoded><content:item>406683</content:item><content:item>4656450</content:item><content:encoded><![CDATA[1896]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38626-foto-08011-102-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Miquel Roca i Noguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un dels pocs exemples d&#039;edifici industrial en forma de naus al Berguedà, ja que en aquesta zona predominaven les fàbriques de pisos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de32a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38627]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Torre del Piqué]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-pique]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Part de la informació ha estat facilitada oralment per la Sra. Canals de Rafart que ocupa un dels pisos de la Torre del Piquer. VILARDAGA, J. (1919). Efemèrides Berguedanas. Manresa. (efemèride nº 545).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En pintar la casa fa dos anys es van eliminar les pinyes que decoraven els angles de la teulada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de quatre pisos amb teulada a quatre vessants i dos cossos adossats a les façanes laterals de dos pisos i que formen dues terrasses sota teulada a tres vessants. La casa aprofita un desnivell del terreny, de forma que la planta baixa queda semi-soterrada pel costat nord. La casa segueix l&#039;estructura de les torres d&#039;estiueig modernistes: planta quadrada amb cossos afegits, teulada amb pinacles en forma de pinya i decoracions de diferents tipus seguint el corrent arquitectònic modernista (en ferro, ciment i rajoles). Les finestres tenen la llinda en forma esglaonada piramidal seguint el tipus decoratiu d&#039;altres cases de Berga de la mateixa època, com l&#039;edifici del Casino, cal De Martín, o la mateixa casa del Carrer del Roser on vivia el propietari que la va fer construir. A les façanes principals, a sud i nord, s&#039;obren tribunes tancades seguint la forma de mig octògon i amb obertures amb les llindes també esglaonades. La porta principal és a la façana nord, que s&#039;obre al barri de La Creu: el portal és protegit amb un vestíbul tancat amb vitralls de colors entre muntants de ciment que formen un arc i que imiten troncs de fusta; un dels vitralls té les inicials J P (José Piquer) a la part superior i l&#039;oposat les inicials C P (Celestina Picart). Al terra del vestíbul hi ha un mosaic fet amb còdols i amb la frase: &#039;Agricultura i Flors&#039;, que resumeix els objectius principals de la finca en el moment de la construcció: una casa senyorial envoltada de jardins i horts. Els jardins i horts eren distributius al voltant de la casa en les diferents terrasses del terreny i estaven ordenats amb diferents decoracions. Hi havia una font amb la Mare de Déu de Queralt (que ara ha desaparegut) davant de la porta principal; una capelleta en forma de cova artificial i organitzada com un diorama amb les imatges de la Mare de Déu de Lurdes i Sta. Bernadeta amb una font al costat; una imatge de pedra de tamany natural de Santa Bernadeta i de la que només es conserva el pedestal entre parterres de flors de tots tipus. Davant la casa el jardí manté la decoració dels bancs i taules de ciment imitant troncs de fusta i seguint el mateix tipus decoratiu que els jardins modernistes Artigas de La Pobla de Lillet. A un nivell per sobre de la casa hi havia una petita capella dedicada a Sant Isidre (patró de l&#039;agricultura) que més tard es va ampliar i convertir en vivendes. La única data visible en tota la casa és 1899, realitzada en forja a una porta de ferro que abans estava al safareig de la casa, i que amb l&#039;ampliació es va traslladar al safareig de l&#039;antiga ermita de Sant Isidre. A l&#039;interior no es conserva cap element de l&#039;època, ja que la casa s&#039;ha compartimentat i distribuït en 6 pisos en que hi viuen llogaters.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-103]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre d&#039;en Piqué. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa correspon a la tipologia d&#039;edificis d&#039;època modernista construïts com a segones residències per personatges adinerats o il·lustres de l&#039;època. Aquesta casa va ser construïda pel Sr. José Piquer Rosal, procurador dels tribunals de Berga què a finals del segle XIX posseïa l&#039;heretat Cal Coix amb l&#039;agregat Casanova de La Creu, al barri de La Creu. En aquestes finques tenia dues concessions d&#039;aprofitament d&#039;aigua: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins a la finca anomenada antigament Cal Coix, i ja al 1905 Torre del Piquer, que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. El Sr. Piquer vivia al carrer del Roser, nº 4 de Berga, en una casa modernista, i va construir La Torre del Piquer com a residència d&#039;estiu a aquesta propietat que tenia al barri de La Creu d&#039;Avià a finals del segle XIX i també seguint el corrent arquitectònic modernista. Actualment la casa és propietat de Josep M. Piqué, nebot de la filla Celestina Piqué de Picart que no va tenir fills. Aquest viu a Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0819300,1.8273900]]></content:encoded><content:item>403011</content:item><content:item>4659538</content:item><content:encoded><![CDATA[1899]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-20250507183321.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconeixem l&#039;arquitecte, però podria tractar-se de Roc Cot i Cot o de Ignasi M. Colomer, arquitectes que van treballar a Berga i que van mantenir una vinculació amb personatges il·lustres de l&#039;època del nivell social del procurador Josep Piquer i Rosal. Aquest junt amb Jaime Felipó Badia van fer construir el Casino Berguedà a la Ronda Queralt l&#039;any 1913.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de32b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38628]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de terme del barri de la Creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-barri-de-la-creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASELLAS, I., SANTANDREU,D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX&#039;]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Creu exempta. Una base de pedra gran i sense forma definida suporta una columna de secció circular que té base doble formada per dos cilindres en disminució. El capitell té forma de cub i suporta encastada una creu de ferro de braços prims i decorats amb volutes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-104]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barri de La Creu 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d&#039;Avià. Les creus de terme marcaven encreuaments de camins importants o termes, o es posaven a l&#039;entrada d&#039;algunes poblacions. Aquesta es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0846100,1.8264536]]></content:encoded><content:item>402938</content:item><content:item>4659837</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38628-foto-08011-104-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Religiós i/o funerari ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1781]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de32c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38629]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sobrestrada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobrestrada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capbreu d&#039;Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d&#039;Avià de 1767. Amillarament d&#039;Avià de 1862. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana que és orientada a ponent. Les cantoneres són fetes amb carreus ben tallats mentre que els murs són de pedres barrejades no arrenglerades i arrebossades. Un petit cobert situat al costat de la porta ha servit per unir aquesta casa a un edifici de nova construcció on es va situar un restaurant. La casa manté l&#039;estructura de tres crugies perpendiculars al carener de la teulada i separades amb dos murs de pedra molt gruixuts. Té planta baixa, pis i golfes. Al pis s&#039;accedeix a través d&#039;una escala de maó amb la vora de fusta. Al costat esquerre es va afegir un paller al que s&#039;entra directament des de l&#039;exterior amb una escala de maó. Actualment els baixos de la casa els ocupa un club musical i el pis s&#039;està rehabilitant com a botiga i club de parapent.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-105]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Sobrestrada. Sobrestrada. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El topònim Sobrestrada el trobem amb certa freqüència a la documentació de cal Mas: 1406 terra de Bernat de Sobrestrada, 1447 Arnaldo de la vila de Sobrestrada, 1460 terra de Geroni de Sobrestrada, 1507 terres de Sobrestrada. La ubicació de les terres correspon a les que ocupa el mas actualment. El 10 de març de 1496 Antoni Sobrestrada ven el mas a Arnau de Santamaria, i consta que el mas va ser edificat en una terra erma que Bartomeu Cardona i la seva filla Joana van vendre a Francesc de Sobrestrada el 19 de maig de 1386 (ADS). L&#039;any 1701 Jaume Santamaria i Corominas confessa el mas en el Capbreu del monestir de Serrateix com alou de l&#039;Abat. Aquesta confessió la tornen a fer els seus hereus al 1729 i al 1763 (Francisco Corominas i Santamaria, altrament dit JaumeJuan) (ADS). Al Cadastre de 1767 el mas és propietat de Juan Corominas que viu al mas Parera, i al 1862 de Cayetano Corominas. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d&#039;Avià amb l&#039;hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien terres a Avià i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A principis del segle XX i fruit d&#039;aquest casament, la Parera i Sobrestrada són propietat dels Salvans.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0857785,1.8202999]]></content:encoded><content:item>402431</content:item><content:item>4659974</content:item><content:encoded><![CDATA[1386]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38629-foto-08011-105-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment s&#039;estan fent obres de rehabilitació a la casa i a l&#039;entorn.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de32d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38630]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capbreu d&#039;Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d&#039;Avia de 1767. Amillarament d&#039;Avià de 1862. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa que ha sofert moltes modificacions, principalment durant el segle XIX i principis del XX. Presenta l&#039;estructura clàssica de tres crugies, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Es manté una distribució simètrica remarcada per les eixides davanteres que es repeteixen a la planta i als dos pisos, realitzades amb quatre pilars de maons més gruixuts als pisos baixos. Aquesta ampliació i una altra feta a la façana posterior van ser realitzades a inicis del segle XX. Els elements fruit d&#039;aquestes ampliacions utilitzaven més el reble i el maó.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Cardona. Sobrestrada.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El 10 de març de 1650 es fa l&#039;acta d&#039;establiment i carta precària del mas Cardona atorgada per l&#039;Abat del Monestir de Santa Maria de Serrateix a Francesc Altarriba de Berga. Es manté com a propietat dels Altarriba, entre els quals hi va haver un notari de Berga al 1767, fins al 1856 en que ja és propietat de Juan M. Vilardaga de Berga, mantenint-se la propietat actual en mans de la mateixa família. La casa té dues masoveries: cal Tabella i Regatell de Baix, totes dues construïdes a meitat del segle XIX pels Vilardaga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0839551,1.8170571]]></content:encoded><content:item>402160</content:item><content:item>4659775</content:item><content:encoded><![CDATA[1650]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El propietari de la casa conserva contractes d&#039;arrendament de la casa des de 1680.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de32e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38631]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Tavella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masoveria petita en la que s&#039;ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s&#039;ha integrat a la casa. La planta baixa d&#039;aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Tavella. Sobrestrada.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l&#039;Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0839600,1.8133700]]></content:encoded><content:item>401855</content:item><content:item>4659779</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de32f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38632]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lluert de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s&#039;observa l&#039;estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d&#039;arc rebaixat de maó. Destaca l&#039;assecador a les golfes amb una porta d&#039;arc de mig punt de maó per permetre l&#039;entrada de la palla, i que deixa veure l&#039;enllatat de fusta de la teulada. L&#039;interior de la casa ha estat totalment reformat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-108]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s&#039;especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d&#039;arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0672700,1.8043300]]></content:encoded><content:item>401081</content:item><content:item>4657937</content:item><content:encoded><![CDATA[1750 ?]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de330
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38633]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Riereta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riereta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d&#039;Avià de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici es troba al costat de la riera de Clarà i en un desnivell del terreny que li proporciona l&#039;alçada necessària per produir el salt d&#039;aigua pel molí. És un edifici d&#039;estructura clàssica cobert amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les parets són de maçoneria, amb finestres i portes d&#039;obra vista. A la planta baixa encara hi ha part dels mecanismes del molí fariner, mentre que l&#039;antic casal del moliner ha estat adaptat a dues cases de segona residència. La façana principal és asimètrica i presenta un assecador obert a les golfes amb dos finestrals d&#039;arc de mig punt d&#039;obra que es troben desplaçats respecte al centre del carener. Al nivell per sobre de la casa i a tramuntana es troba la bassa. A l&#039;altre costat de la riera es conserva com a decoració una mola subirana, i al jardí de la casa s&#039;ha utilitzat un antic eix amb roda de pedra com a taula.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-109]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Riereta. Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El molí no consta al Registre de Matrícula Industrial d&#039;Avià, cosa que mostra que ja no estava en funcionament a inicis del segle XX. La primera notícia data del Cadastre de 1767 en que era propietat de Antonio Camps de Barcelona junt amb el mas Riereta i Lluert de Clarà. Això ens fa suposar que el molí seria construït en aquesta època, però probablement aprofitant la ubicació d&#039;un antic molí. Al 1856 era de Luis Blanxart de Berga, pare de Luis Blanxart que va organitzar una interessant i moderna explotació agropecuària vinculada a l&#039;Institut Agrícola de Sant Isidre i que tenia la seu central a la Riereta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0612040,1.8040269]]></content:encoded><content:item>401047</content:item><content:item>4657263</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de331
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38634]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Verdaguer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia d&#039;estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici gran, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia, i amb tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d&#039;obra vista. Davant de la façana principal hi ha un baluard al que s&#039;accedeix des dels dos costats per portalades. La porta principal és coberta amb un arc escarsser d&#039;obra vista, tipus d&#039;arc que es repeteix a algunes finestres de la casa. Al segon pis destaca una finestra central d&#039;arc de mig punt dividida per un muntant d&#039;obra, així com l&#039;ull de bou ovalat que proporciona llum a les golfes. L&#039;era de la casa situada al costat est, es troba envoltada de coberts que la tanquen quasi completament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-110]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Verdaguer. Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que la casa actual va ser construïda a mitjans del segle XIX, ja tenim notícies d&#039;un assentament al fogatge de 1497 en que surt Bernat Verdeguer al terme de Sant Martí d&#039;Avià, i al fogatge de 1553 es cita a Bernardi Verdaguer (IGLÉSIAS, 1979). Per informació oral dels ocupants de l&#039;actual mas sabem que havia hagut una primera construcció a prop de la casa actual, que seria la casa més antiga de la que no queden restes. Al Cadastre de 1767 el mas era propietat de Mariano Boixadera de Berga que tenia un jornaler i un mosso. Al 1862 era de José Cortada de Berga i el 1879 de Joan Ferrer. A inicis del segle XX va comprar la propietat junt amb els Porxos els amos de la casa Escardívol de Serrateix.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0696500,1.7926900]]></content:encoded><content:item>400122</content:item><content:item>4658215</content:item><content:encoded><![CDATA[1850]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38634-foto-08011-110-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de332
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38635]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cadastre d&#039;Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa, construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana, ha estat fruit de diferents construccions afegides a la estructura inicial. La casa és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la muntanya, E-O. És construïda sense fonaments, a sobre de la roca que li proporciona el paviment de la planta baixa, i distribuïda en dues crugies. El cos més antic és el del cantó de ponent que conserva un llinda de finestra amb la inscripció &#039;1720 Joseph Serra&#039;. A aquest se li van afegir altres dos cossos que van tapar la primera porta amb llinda de fusta i oberta a la façana de llevant. Els murs exteriors són de pedra barrejada i actualment arrebossada. Al seus voltants s&#039;han construït varis coberts en diferents èpoques que han anat tapant les vistes de la casa sobre la plana d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-111]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrapinyana (Clarà). Costa del Pou.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest mas està relacionat amb la Casanova de Serrapinyana. L&#039;any 1321 trobem referències de terres que afronten amb honors de P. comte de Pinyana a prop del camí d&#039;Avià a Coforb (Cal Mas). Aquesta casa podia haver tingut alguna relació amb aquest comte de Pinyana que va donar nom a la costa de Serrapinyana i als dos masos. Tot i que a l&#039;Inventari de Patrimoni de la Generalitat es relaciona a Bernardi Serra que surt al Fogatge 1553 amb aquesta casa, la dada és errònia ja que està documentat un mas anomenat Serra que es trobava a prop del Molí del Castell. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana té el manso Santana (que és la Casanova de Serrapinyana), i també el manso Serra (consta que és masover de la seva pròpia heretat) i que la posseeixen per empenyorament la comunitat de preveres de Berga, igual que el 1862. Al 1879 era de Josefa Vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0716300,1.8021900]]></content:encoded><content:item>400911</content:item><content:item>4658423</content:item><content:encoded><![CDATA[1720]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38635-foto-08011-111-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Costa del Pou és també coneguda per Costa de Serrapinyana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de333
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38636]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cadastre d&#039;Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia construïda seguint l&#039;estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d&#039;afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l&#039;era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-112]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clarà. Costa del Pou.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l&#039;antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l&#039;edat mitjana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0731849,1.8052393]]></content:encoded><content:item>401166</content:item><content:item>4658592</content:item><content:encoded><![CDATA[1729]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s&#039;ha fet fitxa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de334
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38637]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Pou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cadastre d&#039;Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L&#039;interior conserva la que seria l&#039;estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l&#039;alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s&#039;obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l&#039;estructura constructiva d&#039;aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l&#039;interior, la planta baixa s&#039;utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d&#039;arcs.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-113]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia històrica de la casa la trobem l&#039;any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L&#039;any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d&#039;entrada esbrinem que l&#039;ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l&#039;explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l&#039;hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d&#039;altres propietats. Actualment la casa és propietat d&#039;una neboda de l&#039;hereu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0735671,1.8091715]]></content:encoded><content:item>401491</content:item><content:item>4658631</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de335
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38638]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regatell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l&#039;estructura de tres crugies amb la porta d&#039;entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s&#039;amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s&#039;ha enfonsat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-114]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l&#039;amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l&#039;actualitat en mans de la mateixa família.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0855715,1.8085492]]></content:encoded><content:item>401459</content:item><content:item>4659964</content:item><content:encoded><![CDATA[1778]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de336
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38639]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Parera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cadastre d&#039;Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La masia La Parera ha sofert gran quantitat de transformacions al llarg del temps que fa molt difícil la seva interpretació. Al seu entorn s&#039;han afegit una sèrie de coberts que han amagat les estructures antigues, tot i així encara poden distingir l&#039;estructura clàssica de tres crugies perpendiculars a la façana, un pou adossat a la cantonada sud-est i un assecador que ocupa la crugia central del primer pis amb la barana de fusta i obert a ponent, que es troba sobre l&#039;antiga porta principal amb llinda de fusta. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal que s&#039;obria a l&#039;era, lloc actualment ocupat per un afegit modern que va albergar fins fa uns tres anys una discoteca. La funció anterior de l&#039;edifici com a restaurant i la posterior com a discoteca han canviat completament la fisonomia interior i exterior de la casa, conservant tan sols una paret de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-115]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Parera. Zona La Rovira.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al 1767 la Parera era un mas agrícola propietat de Juan Corominas que vivia a la casa i tenia un mosso. A 1856 era de Cayetano Corominas, mantenint la propietat els Corominas fins el 1879. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d&#039;Avià amb l&#039;hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. La família Corominas eren els propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada que a principis del segle XX ja són propietat dels Salvans.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0721200,1.8110300]]></content:encoded><content:item>401643</content:item><content:item>4658468</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38639-foto-08011-115-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antic porxo, on ara hi ha la discoteca, era la part més antiga de la casa i de la qual no queda res.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de337
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38640]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Serni de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-clara]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;JUNYENT, E. (1992): Diplomatari i escrits literaris de l&#039;abat i Bisbe Oliba, Institut d&#039;Estudis Catalans, Barcelona, doc. 32.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA I VILARÓ, J. (1930-50). Baronies de Pinòs i Mataplana. Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Església barroca d&#039;una sola nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís de teules a vint centímetres per sota de la teulada. Els murs són de pedra de diferents tamanys amb les cantoneres ben escairades i grosses. La façana s&#039;obre a llevant i sobre ella s&#039;aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys. La porta allindada té els muntants i la llinda fets amb pedra ben tallada i amb decoració motllurada. A la llinda hi ha l&#039;inscripció: ANY 1630, amb un relleu al mig. Aquest relleu presenta una piràmide amb el crismó al centre i coronada per una creu que agafen dos braus alats que pugen per la piràmide i que fan referència a la llegenda del martiri de Sant Sadurní. En aquesta façana s&#039;obren tres finestres, una a cada costat de la porta i la tercera, espitllerada, sobre la porta. L&#039;interior presenta una sola nau que es va reformar totalment en la reconstrucció realitzada els anys vuitanta del segle XX amb el suport del Servei d&#039;Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i per iniciativa de la gent d&#039;Avià. Al costat est de l&#039;església hi ha el cementiri, petit i envoltat d&#039;un mur de pedra i en el que pràcticament no es distingeixen les tombes ja que és ple de matoll. La última vegada que es va enterrar algú va ser l&#039;any 1931.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Serni de Clarà. Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia històrica la trobem l&#039;any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l&#039;església de Sant Martí d&#039;Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà (JUNYENT, 1992), encara que el lloc de Clarà ja era nomenat a l&#039;acta de consagració de Sant Martí (BARAUT, 1978) i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso I cum terras et vineas) (BOLÓS, 1986). La última referència al lloc la trobem el 1020, quan Guinedella ven a Ramon d&#039;Avià un alou al lloc de Clarà, al terme del castell d&#039;Avià, pel preu de tres-cents sous d&#039;or i d&#039;argent, cavalls i mules (SERRA, 1930). L&#039;antiga església no es trobava al lloc que ara ocupa l&#039;actual, edificada al segle XVII (1630), es trobaria a l&#039;altre costat de la carretera, més a prop del castell, al lloc ocupat per l&#039;antic mas Palau on hi havia un cementiri i una petita església. Lany 1854, quan només tenia setze anys, el pintor Marià Fortuny i Marçal va residir temporalment a la zona fugint de l&#039;epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l&#039;estada va pintar tres quadres, entre els que destaca &#039;La Vall de Clarà&#039;, en el que s&#039;observa l&#039;església de Sant Serni així com altres masos propers: la Riereta, l&#039;Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. L&#039;any 1936, a l&#039;inici de la Guerra Civil es va cremar l&#039;altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte. Després va ser abandonada fins que l&#039;any 1988 el poble d&#039;Avià va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l&#039;any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l&#039;any 1995. L&#039;octubre de 1990 es va recuperar la celebració de la festa de Sant Lluc i es va anar a peu des d&#039;Avià fins l&#039;església amb la companyia dels gegants, instaurant de nou l&#039;aplec què es celebra cada any. Un dels gegants d&#039;Avià va ser batejat amb el nom Serni per voluntat popular i en commemoració de la recuperació de l&#039;església. La llegenda de Sant Sadurní (Serni) explica que aquest bisbe de Tolosa de Llenguadoc va ser perseguit pel l&#039;emperador Deci i mort l&#039;any 250 a les escales del Capitoli de Tolosa. El Bisbe Sadurní es va negar a adorar un ídol romà en forma de brau, per aquest motiu el van martiritzar lligant-lo a un brau que el va arrossegar per les escales fins a destrossar-li el cap. Sant Serni era l&#039;advocat dels nens que es fan pipí al llit, i que portaven a l&#039;església per tal de fer-los creure. A l&#039;església de Clarà es deia missa cada diumenge a la mateixa hora que a Avià, motiu pel qual sempre era el vicari el que deia missa a Sant Serni. Assistien els habitants dels masos que depenien d&#039;ella: Casancots, La Bauma, Codines, Lluert, La Riereta, la Parera, el Pou, Santandreu, Serrapinyana, els Porxos, l&#039;Hostal del Gran Nom, el Verdaguer, Vilanova, la Vinya. Es va deixar de dir missa en ser cremada per la Guerra Civil.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0650100,1.8012000]]></content:encoded><content:item>400819</content:item><content:item>4657689</content:item><content:encoded><![CDATA[1630]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada any es celebra l&#039;aplec el diumenge després del 18 d&#039;octubre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de338
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38641]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Janó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l&#039;any 1999 aprofitant l&#039;existència d&#039;un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d&#039;obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l&#039;estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s&#039;obre a migdia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-117]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Janó. La Rovira.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l&#039;estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l&#039;ampliació que es va fer en aquesta època.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0732000,1.8208000]]></content:encoded><content:item>402453</content:item><content:item>4658576</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38641-20250511195333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38641-20250511200250.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l&#039;any 1983 hi ha la fotografia de la casa original.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de339
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38642]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ramonet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1862 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s&#039;obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d&#039;arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s&#039;obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d&#039;obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d&#039;arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L&#039;estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l&#039;ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l&#039;ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l&#039;escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d&#039;obra vista amb la vora de fusta. L&#039;escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l&#039;arrencament de l&#039;escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-118]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una casa com d&#039;altres d&#039;Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l&#039;ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0719000,1.8177900]]></content:encoded><content:item>402202</content:item><content:item>4658435</content:item><content:encoded><![CDATA[1800]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-foto-08011-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511200044.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de33a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38643]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coloma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Ressò nº 5, juny 1984. &#039;Els nous veïns&#039;. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. &#039;Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca&#039;. Pàg 5.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l&#039;any 1984 i que va substituir l&#039;antiga construcció de la que tan sols queden restes d&#039;alguns murs de 40 cm d&#039;alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L&#039;antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l&#039;antiga construcció.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l&#039;Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L&#039;any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l&#039;edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l&#039;inventari que va fer la Generalitat l&#039;any 1983 s&#039;indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l&#039;any 1338 a Guillem de Coloma d&#039;Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d&#039;establiment enfitèutic d&#039;una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d&#039;Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L&#039;any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d&#039;Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l&#039;any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d&#039;aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l&#039;Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0710400,1.8164800]]></content:encoded><content:item>402092</content:item><content:item>4658341</content:item><content:encoded><![CDATA[1984]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l&#039;etapa d&#039;instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines. La protecció és per l&#039;entorn de la zona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de33b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38644]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Rovira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1856 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI ?]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment s&#039;està rehabilitant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;estructura constructiva de la casa de La Rovira ens mostra un edifici antic amb diferents ampliacions. És una casa que respon a l&#039;estructura clàssica, distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a migdia. La casa s&#039;aixeca sobre un pla, és de planta i pis, amb murs de pedra fets amb carreus grossos i ben escairats alternats amb pedres més petites. Al mur de ponent a la part exterior hi ha una línia de forats per encaixar antigues bigues a l&#039;alçada del sostre de la planta, fet que mostra que tindria un altre cos enganxat per aquest costat, on ara hi ha una pallissa suportada per un pilar de pedra al centre. Es veu clarament que el pis de la casa va ser aixecat més tard que la planta baixa. A la façana es va obrir la crugia central de manera que la porta principal queda una mica endarrerida i al pis s&#039;obre una eixida coberta amb un arc carpanel de pedra. S&#039;obren dues finestres a cada costat de la eixida i una porta nova al costat dret de la planta trenca la simetria de la façana. A la façana de darrera hi ha l&#039;antic forn de pa cobert amb un arc de pedres planes. A l&#039;interior es conserva la pica de pedra de l&#039;aigüera, i al costat de la campana del foc a terra, els antics fogons de pedra circulars amb cendrera a sota. Possiblement la base dels murs i aquests fogons siguin els elements més antics d&#039;aquesta casa. Davant la casa i als dos costats s&#039;aixequen pallisses de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-120]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Rovira 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia escrita la trobem a l&#039;Amillarament de 1856 en que la casa és de José Mas, propietat que es manté a l&#039;actualitat. Aquesta casa es construiria com una masoveria de la família Mas per menar les terres de la seva propietat que es troben a la Rovira. El lloc ocupat per aquest mas correspon al que ocupava l&#039;any 1537 el mas Roset (APM). Possiblement aquest fou un mas dels que es van abandonar després de la pesta negra i que es va tornar a reconstruir més tard.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0766371,1.8164885]]></content:encoded><content:item>402101</content:item><content:item>4658963</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-20250511194405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-20250511194302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-foto-08011-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-foto-08011-120-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria conservar els fogons de l&#039;interior ja que és l&#039;únic exemple de fogons de pedra circulars que es conserven a la zona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de33c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38645]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Salvans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-salvans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici de l&#039;antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d&#039;una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d&#039;Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l&#039;antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d&#039;agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-121]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l&#039;Arxiu Municipal d&#039;Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l&#039;any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l&#039;any 1933 al 1953, al registre d&#039;arbitris sobre salts d&#039;aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d&#039;aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d&#039;Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S&#039;especifica que l&#039;aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l&#039;any. L&#039;any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d&#039;aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s&#039;utilitzava per moure 4 cilindres d&#039;una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0816061,1.8132913]]></content:encoded><content:item>401844</content:item><content:item>4659519</content:item><content:encoded><![CDATA[1903]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e988cbe9ac76a17de33d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38646]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roca de la guineu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l&#039;església de Sant Vicenç d&#039;Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-122]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l&#039;any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d&#039;un altre jaciment que s&#039;ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d&#039;Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d&#039;Obiols.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0572600,1.8693800]]></content:encoded><content:item>406448</content:item><content:item>4656752</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de33e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38647]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga teuleria de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-teuleria-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA  (2007) &lt;span&gt;“La fabricació de teules i maons a Avià”.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L&#039;arqueologia al Bages. Centre d&#039;Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d&#039;Avià 1899-1934. (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desaparegut.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amb motiu de l&#039;ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l&#039;estructura de l&#039;antiga teuleria a finals de l&#039;any 2003. Actualment no queden vestigis materials. La teuleria de Graugés estava formada per un conjunt de coberts i el forn que estaven ubicats al centre de Graugés, al peu de la carretera que va a Cal Rosal. El forn era de planta rectangular amb els murs exteriors construïts de blocs de pedra i reforçats amb quatre contraforts pel costat est. La cambra de combustió es trobava semi-soterrada i coberta amb volta de canó, aixecant-se a sobre d&#039;aquesta la cambra de cocció que era visible fins que es va ensorrar el conjunt l&#039;any 2003. El forn tenia dos accessos, un per la façana de migdia i l&#039;altre oposat en forma d&#039;arc de mig punt. L&#039;interior estava dividit en dos cossos paral·lels a les portes, dividits per un mur central de pedra, folrat de maó i argila, i amb una porta d&#039;arc situada entre els dos accessos. La cambra nord era de pedra, mentre que la sud tenia l&#039;interior folrat de maons i argila. No es conservava la coberta del forn, a la que s&#039;accedia a través d&#039;una escala exterior. Pel costat de ponent hi havia una sèrie de coberts de maó que fins fa poc s&#039;havien utilitzat com a corts de bestiar. A la façana de migdia hi havia dos desguassos subterranis que surtien del forn. Als entorns encara es conserven teules, maons i uns maons semicirculars que s&#039;utilitzaven per construir columnes com les que hem vist a cases de la zona, en concret a la Casavella de Graugés i a Torrentbó.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons consta al Llibre de Matrícula Industrial d&#039;Avià, la teuleria de Graugés estava en funcionament l&#039;any 1924 amb José Rossinyol Bover; i a partir d&#039;aquest any i fins al 1960 amb José Trasserra Pagerols. Era un forn de 20 m3 dedicat a coure teules i maons que es feien al mateix lloc i que es venien per a les construccions que es realitzaven a la zona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0677800,1.8475800]]></content:encoded><content:item>404660</content:item><content:item>4657944</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38647-foto-08011-123-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera fotografia és de l&#039;any 1999, i la segona és actual. Es pot observar que en la segona ha quedat tapada amb terra la part inferior del forn on hi havia la cambra de combustió. Amb motiu de l&#039;ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l&#039;estructura de l&#039;antiga teuleria a finals de l&#039;any 2003. Actualment no queden vestigis materials.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de33f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38648]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Riereta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;NOGUERA I CANAL, Josep (1987). &#039;La família Blanxart&#039;, a Regió 7, Manresa, 8 de novembre.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La granja és un edifici rectangular allargassat, cobert amb teulada a dues aigües i orientat a sud, de manera que la façana més ampla queda assolellada i oberta a l&#039;era. Segueix les característiques dels edificis industrials de la darreria del segle XIX: construcció de pedra amb finestres i portes d&#039;obra vista, i amb dos pisos. Més tard es va augmentar l&#039;alçada fent un afegit d&#039;obra vista. A l&#039;interior es conserva en part la compartimentació que es va fer a finals del segle XIX per separar els porcs, així com restes del tramvia i la recollida d&#039;aigües a la part inferior. La casa és una construcció dels anys quaranta del segle XX, amb façana oberta a l&#039;era en direcció est, coberta a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana de tramuntana. A ponent la masia té una eixida amb una gran balconada que reposa sobre el primer nivell adaptat a magatzems i dependències agrícoles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-124]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Granja La Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La referència més antiga que hem trobat és de l&#039;any 1374, en que s&#039;anomena el mas de la Riera com a terme d&#039;unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. Aquesta dada ens dóna la més antiga d&#039;aquest mas, però ja no tornem a tenir notícia fins al Cadastre de 1767, en que era propietat de Francisco Camps de Berga i consta que tenia un masover i un mosso. L&#039;any 1862 ja pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d&#039;aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l&#039;any 1842, advocat i periodista, membre de l&#039;Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l&#039;agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Al 1884 els edificis eren de Francisco Traber de Berga. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0632800,1.8039000]]></content:encoded><content:item>401039</content:item><content:item>4657494</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38648-foto-08011-124-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els actuals propietaris han realitzat una investigació i han seguit la documentació referent a la casa fins al 1790. La casa es va cremar completament per la guerra civil i va ser construïda de nou.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de340
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38649]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forats de la torre medieval d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolíngia. A &#039;San Jorge&#039;, nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989) L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al nord de l&#039;església de Sant Vicenç d&#039;Obiols i molt a prop d&#039;aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s&#039;alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d&#039;una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-125]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obiols 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d&#039;expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l&#039;entorn de l&#039;església, fet que testifica la necròpolis. La torre d&#039;Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d&#039;inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d&#039;Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0617596,1.8667102]]></content:encoded><content:item>406234</content:item><content:item>4657255</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d&#039;Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d&#039;Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l&#039;església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de341
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38650]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Moles del Molí de la Coromina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-la-coromina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1862. Arxiu Municipal d&#039;Avià. Cadastre d&#039;Avià de 1767. Arxiu Municipal d&#039;Avià. Pergamins de Cal Mas d&#039;Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la plaça de davant de la casa Molí de la Coromina s&#039;ha instal·lat una taula i uns bancs fets amb les moles jussana i subirana de l&#039;antic molí (subirana per la taula, jussana partida en quatre parts per fer els bancs) i que els actuals propietaris ja van trobar feta i situada més a prop de la riera. La casa actual del Molí de la Coromina és una casa moderna fruït de les ampliacions fetes al molí durant els últims 70 anys. Per informació oral del Sr. Lluís Coma sabem que en un principi, quan la va comprar el seu pare, la casa era molt petita i ocupava únicament el cos de tramuntana. La casa s&#039;ha anat ampliant, essent la reforma més important l&#039;afegit del cos davanter, feta fa uns cinquanta anys i que no conserva elements del molí antic. En fer un reforç dels murs fa vuit anys es va trobar el desguàs del molí que havia quedat tapat i que feia una petita volta. A la feixa superior entre la casa i el mas Coromina hi havia la bassa del molí, ara ocupada per camps de vinya i de la que encara resten part dels murs de pedra. També es conserva la resclosa de fusta riera amunt, ja que la casa encara manté l&#039;ús de l&#039;aigua de la riera per regadiu que actualment es desvia des de la resclosa amb una conducció fins a prop de la casa. Una mica més avall de la casa es conserva en molt mal estat el llit de l&#039;antic escairador que aprofitava l&#039;aigua que sortia del molí. L&#039;últim moliner de la Coromina va ser l&#039;avi de Calixte Badia d&#039;Avià, cap al 1850.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-126]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Coromina. Zona La Rovira.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Molí de la Coromina històricament formava conjunt amb el mas proper de la Coromina, fet que era característic dels molins. La denominació antiga de la zona era &#039;Mas de la Vila del Molí&#039;, denominació que s&#039;esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d&#039;Avià), però que fa referència exclusiva al molí. El primer document és del 1433 en que s&#039;esmenta a Joan de la Vila del Molí habitant a Avià; al 1524 el mas era ocupat per Salvador Santamaria i va ser empenyorat per Gaspar Vilardaga; al 1537 consta que el mas estava derruït i el va tornar a edificar Salvador Santamaria, essent redimit pagant un censal a la vídua de Gaspar Vilardaga (Pergamins de Cal Mas). En aquesta època el mas de la Vila del Molí era alou reial. Al 1553 surt fogatgat &#039;Salvador Santamaria alias de la Vileta&#039; (IGLÉSIES, 1979). L&#039;any 1557 Francesc Mas compra el mas en encant públic per 140 lliures als hereus de Gaspar Vilardaga (Pergamins Cal Mas). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb la casa Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l&#039;any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l&#039;actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). Als llibres de Matrícula Industrial de l&#039;Arxiu Municipal d&#039;Avià (1899-1975) no consta el molí, per tant a finals del segle XIX ja no treballaria.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0731112,1.8209786]]></content:encoded><content:item>402468</content:item><content:item>4658566</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38650-foto-08011-126-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de342
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38651]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga estructura a Graugès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d&#039;Avià. 1998.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desaparegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes d&#039;una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-127]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d&#039;Arqueologia de la Generalitat l&#039;any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d&#039;Avià. Després de la intervenció d&#039;urgència realitzada l&#039;ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d&#039;època romana. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0599700,1.8436800]]></content:encoded><content:item>404326</content:item><content:item>4657081</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la carta Arqueològica de la Generalitat s&#039;havia documentat com un forn, però les prospeccions realitzades l&#039;any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de343
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38652]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Castell de Clarà. Mas Palau de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d&#039;estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d&#039;Història dels Pirineus. UNED de Girona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l&#039;inici de la història d&#039;Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989) L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cadastre d&#039;Avia de 1767. Amillaraments d&#039;Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d&#039;Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d&#039;Avià. 1998.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S&#039;observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d&#039;altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-128]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Porxos. Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l&#039;acta de consagració de St. Martí d&#039;Avià l&#039;any 907: castro Clariano; i a l&#039;acta de consagració de l&#039;església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L&#039;escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d&#039;una torre de defensa petita de l&#039;època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l&#039;església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l&#039;església d&#039;Avià, i ubicada en diferent lloc que l&#039;actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l&#039;any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d&#039;ocupació del lloc en els primers temps d&#039;època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d&#039;Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d&#039;Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d&#039;altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s&#039;han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s&#039;anomena a &#039;Guillem Palau al mas de Clora&#039; a la parròquia de Sant Martí d&#039;Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d&#039;Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L&#039;any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d&#039;una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l&#039;església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d&#039;aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0653300,1.7898600]]></content:encoded><content:item>399881</content:item><content:item>4657738</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d&#039;octubre al 19 de desembre de l&#039;any 1997 per l&#039;arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l&#039;objectiu de la realització d&#039;un estudi sobre &#039;Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l&#039;època baix-imperial fins a l&#039;Alta Edat Mitjana&#039; (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d&#039;Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d&#039;existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l&#039;edat mitjana a l&#039;espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S&#039;anomenava Palau quan l&#039;ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d&#039;estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l&#039;any 1997 a partir d&#039;informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de344
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38653]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga fàbrica de Cal Seguí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) &lt;span&gt;“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l&#039;Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l&#039;alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L&#039;accés a l&#039;edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s&#039;obre al nord i davant del molí de Minoves. L&#039;aigua que sortia d&#039;aquest molí després s&#039;utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l&#039;aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L&#039;interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l&#039;estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-129]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Rosal 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l&#039;estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l&#039;embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d&#039;espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas &#039;Rescloser&#039;. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d&#039;espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L&#039;any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d&#039;Agustí Rosal, per tal de que no s&#039;instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s&#039;utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l&#039;edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l&#039;escola de Cal Rosal que depèn de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0716900,1.8683500]]></content:encoded><content:item>406384</content:item><content:item>4658355</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de345
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38654]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BUSQUETS I CASTELLA, Josep (2001). Els Ballaró. Mecanoscrit. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cadastre 1767 i Amillarament de 1862 d&#039;Avià (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Documentació original del Mas Vilanova (APB).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa està formada per un cos principal i uns coberts que es troben adossats a la façana de ponent. El conjunt s&#039;alça sobre una superfície plana de roca que s&#039;aprofita com a terra de la casa i de l&#039;era, i que es troba lleugerament inclinada de N a S. La casa es va aixecar sobre una part de la roca que ocupa una tercera part de la superfície total de la planta baixa, de manera que la crugia Nord del primer pis és suportada per aquesta base de pedra. La casa, que és de planta quasi quadrangular i teulada a dues vessants, va ser construïda en diferents etapes, fet que es reflexa en els murs. En un inici la casa estaria formada pel cos que ara queda al centre i al que s&#039;accediria a través d&#039;una porta adovellada d&#039;arc de mig punt oberta al primer pis, ja que l&#039;alçada de la roca permetia salvar el desnivell, i situada a la façana nord. Posteriorment es van afegir dos cossos: un que va ampliar la façana Nord, quedant la porta adovellada a l&#039;interior de la casa; i un altre a la façana de ponent en la que s&#039;obrí una segona porta adovellada, aquesta vegada a nivell de la planta baixa. La fulla de fusta d&#039;aquesta porta té gravada una data: 1772, encara que la fusta és posterior a la construcció de la porta. Més tard, davant d&#039;aquesta mateixa façana es construí un altre cos adossat amb una nova porta amb llinda horitzontal de fusta i una data gravada que no es distingeix, però que sembla posar ANY 1860. Aquest cos és obert pel costat sud a modus de porxo. S&#039;accedeix al pis a través d&#039;una escala amb graons de blocs de pedra ben escairats i sencers, situada després de passar la porta adovellada de la planta baixa. Al pis hi ha una finestra amb festejadors i una fornícula que constituïa la capella a la sala. Aquesta ocupa la meitat sud de la crugia central i comunica pel costat de ponent amb una eixida oberta a migdia. La casa és feta de pedra: les façanes nord i oest amb blocs ben escairats i ben posats amb taulís a les juntures, la façana est és de pedra barrejada i la sud és mig arrebossada. Les parets de les golfes alternen zones de pedra barrejada amb tàpia. A la planta baixa les finestres són petites, espitllerades, mentre que al pis, tan sols les finestres que s&#039;obren a nord i a oest presenten les llindes i muntants de pedra amb una decoració motllurada que s&#039;està perdent per les característiques de la pedra. Els coberts, realitzats també de blocs de pedra, la majoria ben escairats i disposats en filades regulars, es troben adossats a la casa per la façana oest. Al costat sud, i aprofitant el terreny desnivellat que reforça la alçada de la casa, s&#039;obren els horts que havien estat tancats amb murs de pedra seca.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-130]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilanova. Zona Vilamarí.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El topònim Vilanova fa pensar que aquest fou un antic llogaret romà i que possiblement hi haguessin dues viles, essent aquesta la ubicació de la més nova. La troballa de teules planes amb vora de tipus romà (tegulae) a camps dels entorns de la casa, ens poden confirmar aquesta hipòtesis, tot i que no hem de descartar l&#039;origen medieval ja que a inicis de l&#039;edat mitjana també s&#039;utilitzava aquest tipus de teula que a Vilanova hem trobat barrejada amb ceràmica grisa. Des del segle XVI el mas Vilanova era sota domini i alou del rei, sense censos però amb les servituds normals. La primera notícia documental la trobem en un pergamí de Cal Mas d&#039;Avià datat el 1433, en que s&#039;anomena el mas Vilanova formant terme amb el mas Gurans (aquest últim propietat dels Mas). Al fogatge de 1553 (IGLÉSIES, 1979) es cita a Pere Mas al mas Vilanova dins de la parròquia i terme de Sant Martí d&#039;Avià. A finals del segle XVI el mas era propietat de Felip Graugés, que també posseïa els masos Graugés i Puig d&#039;Obiols. Aquest va deixar el mas en testament a Isabel Sorribes casada amb Esteve Senespleda de Berga , que ho van vendre el 1606 a Mn. Francesc Claris rector de Gironella. L&#039;any 1614 aquest el vengué al seu nebot Nuri Joan Claris que va testar a favor del seu nét Diego Claris Rocafort. Aquest va fer hereva a la seva germana que va fer hereu el seu fill Joan Bru Claris, advocat de Bagà. Aquest va testar a favor de dos dels seus sis fills: Francesc Xavier i Josep Pasqual Bru i Rou, l&#039;any 1731. El germans van vendre el mas per 1725 lliures l&#039;any 1755 a Ramon Canudas Ballaró i Perramon, propietari del mas Ballaró d&#039;Olvàn, propietat que es manté en l&#039;actualitat. Una mica abans, al 1741, ja s&#039;havia venut el mas a carta de gràcia (hipoteca) per tal d&#039;eixugar els deutes que tenia la família Bru, a la confraria de Santa Eulàlia de la comunitat de Preveres de Berga. Durant el període que el mas era dels preveres es van acumular censals principalment per les obres que la Confraria va fer al mas Vilanova: al 1735 es va fer la teulada nova; entre 1745 i 1753 es van fer diferents reparacions: la porta principal del mas es va fer nova i també una cort pels porcs. Posteriorment els Canudas van realitzar diferents obres de millora: es va allargar l&#039;era el 1884 i el 1886 es van construir dues corts. L&#039;any 1919 van construir una casa nova, la Bauma. Els Canudas van posar masovers a Vilanova des de la compra del mas i fins a l&#039;actualitat. En època en que el mas era dels Claris consta que tenia unit el mas Bretons; possiblement aquest mas fou al lloc on actualment hi ha unes runes d&#039;una antiga casa cap al cantó de ponent de la casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0605668,1.8170464]]></content:encoded><content:item>402123</content:item><content:item>4657178</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de la casa pel costat est i aprofitant la mateixa roca sobre la que aquesta s&#039;assenta, hi ha una tina excavada a la roca formant dos clots. Ens referim a ella en una fitxa a part. El propietari de la casa conserva documentació d&#039;aquesta, en concret una carpeta enquadernada en pergamí que conté documentació en paper i pergamí titulada &#039;Actes de la heretat de Vilanova&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de346
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38655]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de Vilanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d&#039;Estudis del Bages, nº 6.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d&#039;Olvàn. L&#039;Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. Documentació original del Mas Vilanova (APB)&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 182-183.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En una codina de pedra situada al costat est de la masia Vilanova, hi ha un conjunt de cups circulars excavats a la roca. Aquest conjunt està format per dues tines, una tina completament tapada amb terra i un rebaix al nivell més baix. El recipient més gran es troba al centre i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i 1,60 m de profunditat. Te uns encaixos i un galze a la boca per tal de encaixar una antiga tapa de fusta, i un forat a la part inferior per deixar sortir el vi. A cada costat hi ha altres dos forats, el de més a prop de la casa es troba completament tapat i es distingeix amb dificultat; el més allunyat és de dimensions més reduïdes que el central. Aquest fa aproximadament 1,20m de diàmetre i 1,20 m de profunditat. A la part central i en un nivell més baix donat per l&#039;alçada de la roca, hi ha un quart recipient en forma rectangular i obert per la part frontal. A ell s&#039;obre la boixa (sortida) de la tina central i, encara que actualment és tapat per aigua i terra, suposem que te uns graons excavats i una pica on es recollia el vi. El conjunt es troba envoltat en tot el seu perímetre per un seguit de forats més petits que servirien per suportar un cobert que protegiria les tines.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-131]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilanova 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la de Vilanova: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&#039;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d&#039;Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d&#039;Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d&#039;algun senyor o pagès important, ja que s&#039;han trobat pocs paral·lels a Avià d&#039;aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d&#039;Olvàn i a la Rompuda de Berga. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com Vilamarí. A un document d&#039;època del mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l&#039;any 1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0605200,1.8173400]]></content:encoded><content:item>402147</content:item><content:item>4657172</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-foto-08011-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilanova-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilaova-planol.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment les tines es troben plenes d&#039;aigua bruta i restes vegetals, cosa que dificulta conèixer les seves dimensions exactes. La tina gran és protegida per troncs situats tapant la boca per tal de que no pugui caure ningú.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de347
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38656]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Gris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillarament d&#039;Avià de 1862. (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Llibre de la família Beringues de Cal Gris.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una casa de planta allargassada, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s&#039;obre a llevant, amb planta, pis i golfes. L&#039;obra és de pedra amb les cantoneres ben escairades i ha estat fruït d&#039;ampliacions, la més important realitzada a inicis del segle XX, moment en que li van donar l&#039;estructura actual. A l&#039;interior es conserven tres voltes de canó, dues corresponen a la construcció original i orientades N-S, i la tercera orientada E-W correspon a la primera ampliació de la casa que afegí un cos a la façana de migdia. Davant de la casa es va construir un cobert de pedra l&#039;any 1887, data que estava gravada en la llinda de la porta i que es va trencar en fer unes remodelacions; s&#039;ha substituït per una llinda amb les dates de construcció (1887) i remodelació (2001).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-132]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Gris, Obiols, 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1885 va comprar la propietat Josep Beringues Postils, procedent de la casa Ardèvol (Cardona), besavi de l&#039;actual propietari, a Antonia Calveras. En aquell moment ja existia un petit edifici sobre el que es va bastir l&#039;actual que es fruït de diferents ampliacions i modificacions. Aquesta primera casa tenia la façana oberta al costat de migdia i el carener perpendicular a la façana, formant dues crugies paral·leles al carener i cobertes amb volta de canó de pedra, amb un sol pis. Possiblement aquesta primera construcció dati de finals del segle XVIII, ja que no s&#039;esmenta al cadastre de 1767, però sí a documents de 1800. Amb les primeres ampliacions es van afegir uns coberts a la façana de migdia cobert amb una volta de canó orientada E-W. Això va donar peu a fer unes reformes a finals del segle XIX que van ampliar la casa per la façana sud, van augmentar l&#039;alçada afegint un pis, es van obrir finestres més grans i es va canviar l&#039;orientació de la teulada i de la façana principal. Actualment la casa presenta l&#039;estructura que es va donar en aquesta ampliació, amb la façana oberta a llevant i el carener de la teulada paral·lel a la nova façana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0639739,1.8619252]]></content:encoded><content:item>405842</content:item><content:item>4657505</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38656-foto-08011-132-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els propietaris han realitzat un llibre amb la història de la família i dades sobre l&#039;evolució de la casa, així com una sèrie de maquetes que expliquen l&#039;evolució arquitectònica de la casa amb les diferents etapes constructives. Conserven una premsa de vi de tamany petit que procedeix de la casa Montorsí.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de348
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38657]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aplec de Sant Serni de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d&#039;Avià. &#039;Libro de Actas del Ayuntamiento&#039; de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d&#039;Avià).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cada any es celebra l&#039;aplec el diumenge després del 18 d&#039;octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l&#039;església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l&#039;església, pels volts de les 11&#039;30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d&#039;Avià i que es fa a la tarda a l&#039;Ateneu. L&#039;aplec és organitzat per l&#039;Ateneu d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-133]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Serni de Clarà. Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que el patró de l&#039;església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d&#039;octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l&#039;aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al &#039;Libro de Actas del Ayuntamiento&#039; de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l&#039;aplec a finals d&#039;octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l&#039;ordre. Quan es va destruir l&#039;església l&#039;any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L&#039;any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l&#039;església es va tornar a recuperar la festa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0648939,1.8013395]]></content:encoded><content:item>400830</content:item><content:item>4657676</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de349
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38658]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aplec de l&#039;ermita del Remei de Cal Castanyer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l&#039;Abadia de Montserrat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d&#039;octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L&#039;aplec s&#039;inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L&#039;aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-134]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Castanyer. Zona Molí del Castell.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L&#039;any 1954 van pujar la imatge a l&#039;Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d&#039;aquell moment es celebra l&#039;aplec, tot i que anteriorment ja s&#039;havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l&#039;any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0851893,1.8393731]]></content:encoded><content:item>404007</content:item><content:item>4659887</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada any es celebra un aplec a l&#039;Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l&#039;onze d&#039;octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de34a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38659]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa de Lluert d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lluert-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d&#039;Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989). L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Davant d&#039;una resclosa de ciment construïda sobre la riera d&#039;Avià, es poden veure excavats a la roca una sèrie de vuit forats circulars disposats en filera i perpendiculars al curs de l&#039;aigua. Trobem els forats disposats de la següent manera: un de 15 cm de diàmetre i 10 cm aproximadament de fons, dos de 22 cm de diàmetre i uns 15 cm de fons situant-se un d&#039;ells una mica més avançat respecte a la filera, cinc forats més com el més petit en que els tres últims es troben més junts. Darrera i formant una petita bassa a la mateixa riera, hi ha una resclosa moderna que forma un mur seguit de pedra i ciment. D&#039;aquesta bassa es desvia aigua per un canal excavat en el terreny i que segueix horitzontalment per sota de la casa Lluert i paral·lel a la riera fins a 200 m en que enllaça amb un tub de ciment soterrat i que condueix l&#039;aigua fins al l&#039;Estany Gran de Graugés. Després d&#039;entrar l&#039;aigua al canal hi ha una petita comporta de ferro per donar entrada a l&#039;aigua, i tres petits ponts de maons que permeten el pas per damunt el canal i situats a pocs metres de distància un de l&#039;altre.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-135]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera d&#039;Avià. Zona sud del municipi. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;evidència arqueològica únicament ens fa suposar la presència d&#039;un antic molí en època medieval per l&#039;empremta de la resclosa, però no hem trobat restes d&#039;edificació, fet que pot confirmar les teories de que els molins medievals eren petits edificis fets de fusta i no utilitzats com a vivenda. Desconeixem el nom d&#039;aquest molí i el temps que s&#039;utilitzaria i l&#039;única referència escrita que podem relacionar amb ell la trobem a la documentació de la casa Santamaria de Serrateix: l&#039;any 1573 s&#039;esmenta el molí del mas Santamaria d&#039;Avià amb uns termes que poden correspondre a aquesta ubicació. La casa Cal Bep Vell al segle XVIII era de Fèlix Santamaria de Serrateix i es coneixia com casa de la Riera. El fet de que fou propietat d&#039;un Santamaria pot estar relacionada amb la propietat del molí pel mas Santamaria d&#039;Avià. La presa de ciment més moderna va ser construïda per Agustí Rosal i Sala a inicis del segle XX per tal de desviar aigua de la riera amb una canalització fins a l&#039;Estany Gran de Graugés.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0675000,1.8321400]]></content:encoded><content:item>403382</content:item><content:item>4657931</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38659-foto-08011-135-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta antiga resclosa ha estat identificada en fer aquest inventari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de34b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38660]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d&#039;un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L&#039;altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d&#039;arrebossat ni d&#039;altres elements constructius com teules.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-136]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baga de Sant Salvador. Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Desconeixem la evolució històrica d&#039;aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l&#039;antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d&#039;aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d&#039;aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d&#039;aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d&#039;un contrapès de premsa de biga medieval.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0716100,1.7878800]]></content:encoded><content:item>399727</content:item><content:item>4658438</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l&#039;aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de34c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38661]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contrapès de premsa de Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L&#039;Erol nº 48, pàgs. 10-14.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L&#039;Erol nº 57.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989), L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;encaix és deteriorat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s&#039;han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-137]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s&#039;utilitzaven durant l&#039;edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0734400,1.8052400]]></content:encoded><content:item>401166</content:item><content:item>4658621</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de34d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38662]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contrapès de premsa de Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-ventaiola-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L&#039;Erol nº 48, pàgs. 10-14.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L&#039;Erol nº 57.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989), L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en bon estat de conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Contrapès de premsa traslladable que es troba a un pla a prop de les runes del mas Ventaiola, al peu de la Baga de Sant Salvador. És feta en un gran bloc de pedra d&#039;aglomerat de formes arrodonides i de 104x102x40 cm de dimensions i amb pes aproximat de 680 kg. Té l&#039;encaix al centre de forma allargada i circular al centre i molt ben delimitat. Actualment es troba ple de terra i molsa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-138]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ventaiola, baga de Sant Salvador, Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s&#039;utilitzaven durant l&#039;edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. És un altre exemple del cultiu de la vinya en aquesta zona, ja evidenciat per altres restes trobades i documentades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0709700,1.7893600]]></content:encoded><content:item>399848</content:item><content:item>4658365</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest contrapès ha estat identificat en fer aquest inventari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de34e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38663]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puig d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Temes d&#039;Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Amillarament d&#039;Avià de 1862. Arxiu Municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La ubicació d&#039;aquesta casa és immillorable. Està situada al cim d&#039;una elevació que permet el domini visual de tota la plana d&#039;Obiols que s&#039;obre cap al sud. És situada sobre un penyal que forma un important desnivell, del mateix tipus que el que ocupa la casa Noet, i que serveix de base a la casa accentuant l&#039;alçada total de l&#039;edifici que es suma a l&#039;alçada de la vessant escarpada de la muntanya. Està formada per una estructura central a la que s&#039;han afegit coberts i un baluard a ponent. Aquesta estructura central és de base quasi quadrada, amb els murs de pedra en els que destaca la base de pedra formant un mur molt rústec entre mig de grans blocs de pedra naturals que sustenten la paret de la cara sud de la casa que en la part baixa és lleugerament atalussat. En aquesta façana es veu clarament fins el nivell a on arriba la construcció més antiga que ocupa quasi tota la planta baixa així com la construcció que es va fer posteriorment, part del segle XIV i part corresponent a reformes tardanes. En aquesta façana hi ha una espitllera al nivell inferior i tres finestres al pis amb els muntants de pedra i llinda de fusta. L&#039;entrada a la casa, amb llinda de fusta, és a la façana que dóna a ponent i queda tancada per un baluard construït més tard. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i forma dos nivells d&#039;igual tamany, el més baix sobre l&#039;entrada. A la façana nord hi ha dos coberts enganxats al cos de ponent i que formen part del baluard. A l&#039;interior la casa es distribueix en els dos cossos marcats per la teulada, en el primer cos destaca un arc diafragma de pedra que va ser tapiat posteriorment adaptant una porta allindada petita al centre i que divideix la planta en dues crugies perpendiculars a la porta. S&#039;accedeix al pis a través d&#039;una escala que té els primers graons de pedra i la resta d&#039;obra vista. A la planta hi ha tres habitacions i la cuina amb el foc a terra, fogons i aigüera amb pica de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-139]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puig d&#039;Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que l&#039;estructura i el lloc elevat i clarament defensiu de la casa, així com el topònim, ens mostren una casa del tipus domus o casa forta medieval, no hem trobat documentació escrita que en faci referència. La presència de murs fets amb grossos carreus sobre una sòlida base de roca i l&#039;arc apuntat gòtic a l&#039;interior ens ajuden a datar la casa actual a finals del segle XIII, tot i que possiblement ja existís anteriorment una casa en forma de torre i amb funcions clarament defensives. Al fogatge de 1497 i al de 1553 surt un Albiols a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols, però no sabem si eren els ocupants del Puig d&#039;Obiols o del mas Obiols al costat de l&#039;església. Els successius canvis de propietat durant el segle XX van provocar la pèrdua de la documentació, tot i així, la referència més antiga data del segle XVI, moment en que la casa era propietat de Felip Graugés junt amb Vilanova, la Subirana i Graugés, essent aquest un important propietari de la zona. Va morir sense fills i no sabem a qui va passar el mas (APB). A l&#039;Amillarament de 1856 la casa era pertinència de Joaquín de Senespleda de Berga, pertanyent a una família nobiliària que a finals del segle XVI va adquirir altres propietats a Avià (Vilanova). L&#039;any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina junt amb la Casavella de Graugés, Vilajoana, la Subirana, Torrentbó i el Vilar. Durant el segle XX els Rosal van anar venent totes les propietats per separat, entre elles el Puig. L&#039;any 1975 la van adquirir els actuals propietaris que la utilitzen com a granja de bestiar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0622000,1.8575400]]></content:encoded><content:item>405476</content:item><content:item>4657314</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38663-foto-08011-139-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de34f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38664]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espai natural dels Tres Hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Memòria descriptiva dels Espais d&#039;Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l&#039;extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l&#039;espai per l&#039;oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L&#039;espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l&#039;interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d&#039;aigua de la riera de Clarà. L&#039;espai comprèn territoris dels municipis d&#039;Avià i Casserres. La superfície total de l&#039;espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-140]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d&#039;Interès Natural d&#039;acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l&#039;estiu de 1995 es realitzen campanyes d&#039;excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s&#039;ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0453091,1.8474203]]></content:encoded><content:item>404613</content:item><content:item>4655450</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-02-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l&#039;espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): &#039; Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d&#039;Avià fins als Tres Hereus, d&#039;on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de350
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38665]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d&#039;alçada, davalla per l&#039;oest des de l&#039;altiplà de Capolat després de travessar el terme de L&#039;Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d&#039;Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d&#039;Avià drenant l&#039;antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l&#039;aigua és recollida a l&#039;embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d&#039;algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l&#039;aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d&#039;aquí fins a que arriba a l&#039;embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d&#039;Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d&#039;aquesta zona natural protegida.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-141]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l&#039;any 907: kastro Clariano, a l&#039;acta de consagració de St. Martí d&#039;Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s&#039;han tallat arbres i s&#039;ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l&#039;obertura d&#039;un lloc al bosc on s&#039;instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l&#039;inversa ja que hi ha les dues possibilitats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0702581,1.7893385]]></content:encoded><content:item>399846</content:item><content:item>4658286</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38665-foto-08011-141-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de351
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38666]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;embassament d&#039;aigua: un repte per Avià. Ressò nº 8, any 1985.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs. La riera neix a Coforb, a 1000m d&#039;alçada i baixa per la costa fins a entrar en el municipi d&#039;Avià on s&#039;ajunta amb un ramal d&#039;aigua que neix a la Serra de Queralt. A 1250m. Al vessant de Coforb la riera forma elegants tolls en els que es possible banyar-se i el saltant del Grau que es troba al costat d&#039;una casa troglodítica (Els Forats) que pertany al terme de Coforb. Abans del saltant del Grau part de l&#039;aigua de la riera es canalitza per abastir d&#039;aigua potable el poble d&#039;Avià. A la zona de la Farinera, ja en terme d&#039;Avià, la resta d&#039;aigua que baixa naturalment s&#039;embassa i es deixa anar en petita quantitat. L&#039;aigua de l&#039;embassament s&#039;utilitza en l&#039;actualitat per al rec del camp de futbol d&#039;Avià, tot i que en els seus inicis servia per abastir a la població. Un cop passada la Farinera, la riera passa per la zona sud-oest del nucli, passant per l&#039;antic Molí de la Coromina, i es dirigeix cap a la casa Lluert d&#039;Avià on hi ha una resclosa de ciment i una antiga resclosa medieval on es troba la canalització (construïda pels germans Rosal) que desvia aigua a l&#039;Estany Gran de Graugés. La riera segueix el seu recorregut fins a entrar al terme de Casserres i passant abans per l&#039;antic molí de Vilajoana i pel Molí de Bellús, tots dos amb les restes d&#039;antigues rescloses medievals. A partir del moment en que la riera surt de l&#039;embassament d&#039;Avià, l&#039;escassetat d&#039;aigua i diferents aportacions orgàniques contribueixen a la contaminació de les aigües, tot i que la sedimentació en el seu recorregut fa que es vagi netejant a mida que avança cap a la zona de Graugés. En aquesta riera hi havia diferents espècies de fauna, principalment barb cua-roig (barbus haasi), però actualment estan pràcticament extingits degut a la contaminació orgànica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-142]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La riera d&#039;Avià era coneguda antigament com riera de Napell (APM any 1433, Capbreu Serrateix 1773), encara que també es coneix com riera de Bellús, riera de Coforb o riera de les Boixes, al terme de Casserres (Ametlla de Merola) era coneguda com a riera de les Febres. Laigua de la riera s&#039;ha utilitzat des de l&#039;Edat Mitja per moure diferents molins al terme: molí de la Coromina, molí de Santamaria (a Lluert d&#039;Avià), molí de Vilajoana i molí de Bellús. Aquest usos es van mantenir fins al segle XX en alguns casos (Vilajoana i Bellús) o fins a finals del XIX (Coromina). A finals del segle XIX Agustí Rosal i Sala va desviar l&#039;aigua de la riera amb una canalització a l&#039;aire lliure fent una resclosa a sota de la casa Lluert que portava l&#039;aigua fins a l&#039;Estany Gran de Graugés i que s&#039;utilitzava per regadiu de la finca. L&#039;any 1980, degut a que l&#039;aigua de la riera Font Caldes no era suficient per abastir al municipi, es va decidir construir un embassament per emmagatzemar l&#039;aigua sobrant durant l&#039;hivern i la primavera. Es va construir l&#039;any 1987 amb diferents subvencions de la Generalitat a la zona de la Farinera. L&#039;embassament té 2.258 m2 de superfície, per emmagatzemar un volum d&#039;aigua de 7.175 m3. La presa té 44 m de longitud i 12&#039;50 m d&#039;alçada. Amb dues bombes s&#039;elevava l&#039;aigua fins a l&#039;estació potabilitzadora que es troba al costat del camí, tot i que actualment aquesta aigua només s&#039;utilitza per a regar el camp de futbol i l&#039;aigua potable es canalitza per sobre del saltant del Grau, a Coforb.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0545506,1.8485786]]></content:encoded><content:item>404723</content:item><content:item>4656474</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38666-20250511194023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38666-20250511201540.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La servitud d&#039;aigua pertanyia a les famílies Mas i Salvans ja que la riera de les Boixes passa per les seves propietats, per això es va fer un pacte amb l&#039;Ajuntament pels volts del 1800, que permet que aquest pugui fer servir l&#039;aigua sempre que a les dues cases hi arribin nou plomes d&#039;aigua. També s&#039;anomena riera de Coforb.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de352
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38667]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de la Font Caldes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d&#039;Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d&#039;alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l&#039;aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d&#039;Avià. Actualment s&#039;agafa aigua de la riera per abastir al municipi d&#039;Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l&#039;antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d&#039;aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l&#039;aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d&#039;obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l&#039;antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d&#039;aigua agreuja la contaminació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-143]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l&#039;Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l&#039;aigua de la riera Font Caldes quan s&#039;acabava d&#039;unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l&#039;època de major aprofitament, ja que l&#039;aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l&#039;aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L&#039;aigua que sortia d&#039;aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d&#039;aprofitament d&#039;aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d&#039;aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0828722,1.8326761]]></content:encoded><content:item>403450</content:item><content:item>4659636</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de353
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38668]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí Ral de Cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;span&gt;(2007) &#039;El pas d&#039;antics camins pel terme d&#039;Avià&#039;.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 58. Octubre de 2007. Ajuntament d’Avià. P. 15-17.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A &#039;Dovella&#039;, nº 17, pàgs. 21-28.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L&#039;Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Inventari de camins d&#039;Avià. Diputació de Barcelona. Realitzat l&#039;any 2010.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Camí Ral de Cardona passa pel terme municipal d&#039;Avià en el seu trajecte de Berga a Cardona. Podem dir que tenia dos ramals, un en direcció Solsona i l&#039;altre en direcció Casserres-Cardona. El primer venia des de Berga per Sant Bartomeu de La Valldàn, pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència dels dos camins), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d&#039;aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l&#039;actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d&#039;Avià, i pel costat de dalt un cop travessada, abans d&#039;arribar al Pou torna a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, aquí s&#039;ajuntava amb el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni i continuava fins a l&#039;Hostal del Gran Nom i d&#039;aquí a L&#039;Espunyola, Montmajor i Solsona, o de L&#039;Espunyola cap a Casserres i Cardona. El segon feia el mateix recorregut que l&#039;anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d&#039;aquí baixava fins a la font d&#039;Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d&#039;Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d&#039;Avià després de ca la Verònica, d&#039;aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d&#039;aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. També era força transitat el camí que des de la Sagrera portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d&#039;aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s&#039;unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat. Actualment resten alguns trams d&#039;aquests camins, ja que una part s&#039;ha utilitzar per fer passar les carreteres actuals, i altra part s&#039;ha perdut en llaurar els camps, com ha passat als camps que hi a La Parera. El camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d&#039;ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. En les recents excavacions que es van fer a la variant de la Valldàn, es va descobrir una part d&#039;un antic camí empedrat d&#039;època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell. Al pas del camí per darrera de l&#039;església de Sant Serni de Clarà resten roderes de carro marcades al terra de roca, vestigi del trànsit que va tenir aquest camí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-144]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d&#039;altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d&#039;utilitzar-los. Gran part d&#039;aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Trobem diferents camins documentats al terme d&#039;Avià: al 1581 el camí públic d&#039;Avià a Noet (APSS); el camí públic que passa per la sagrera i del que trobem referències els anys 1347, 1438, 1524 (APM); al 1432 la carrera pública que parteix de la sagrera d&#039;Avià i va a la vila de Berga (APM); al 1433 el camí d&#039;Avià a Serrateix (APM); i al 1460 el camí d&#039;Avià a Cardona (Camí Ral Berga-Cardona) (APM), que també trobem al 1701 (ADS). Un dels camins més transitats ja des de l&#039;Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, d&#039;aquí a Casserres i pujava pel terme d&#039;Avià fins entrar a la Sagrera i d&#039;aquí a Berga. L&#039;altre camí Ral que passava pel terme d&#039;Avià era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L&#039;Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Un tercer camí Ral era el que unia Berga amb Manresa seguint el Llobregat i passant per Cal Rosal, on el pont d&#039;Orniu permetia travessar el riu. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com el de passatge que es pagava pel pas de bestiar. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l&#039;interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0822033,1.8213918]]></content:encoded><content:item>402515</content:item><content:item>4659575</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de354
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38669]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí ramader]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;span&gt;(2007) &#039;El pas d&#039;antics camins pel terme d&#039;Avià&#039;.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 58. Octubre de 2007. Ajuntament d’Avià. P. 15-17.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d&#039;Amics dels Camins Ramaders.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Llei 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecarias. BOE nº 71, 25 marzo 1995.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;S&#039;ha elaborat el recorregut dels camins ramaders d&#039;Avià amb informació oral del pastor d&#039;Avià Ramon Solà i amb el mapa topogràfic d&#039;Avià de 1929, E/1:25000. (Cartoteca de Catalunya).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Inventari de camins d&#039;Avià. Diputació de Barcelona. Elaborat l&#039;any 2010.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Dins del terme d&#039;Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d&#039;Orniu i que s&#039;unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s&#039;ajuntaven els ramats d&#039;Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L&#039;Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d&#039;aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí (actualment ocupat per la casa Bernadí), al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-145]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d&#039;antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S&#039;estan perdent i oblidant, a vegades per falta d&#039;ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s&#039;ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l&#039;intercanvi genètic d&#039;espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d&#039;enviar els ramats a passar l&#039;estiu a les verdes pastures de l&#039;Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. A Avià trobem documentat per primera vegada un camí ramader al 1573 (APSS): el camí Ramader de Torrentbó a Vilajussana. Els pastors d&#039;Avià podien portar els ramats a dos llocs: a Cornellana, al Cadí; i a Coll de Pal. Trigaven sis dies des d&#039;Obiols fins al Cadí. Aquestes dues rutes han marcat els principals camins ramaders que passen pel terme.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0767884,1.8133355]]></content:encoded><content:item>401841</content:item><content:item>4658983</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l&#039;abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l&#039;obligació de classificar-los des de l&#039;any 1995, i s&#039;han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de355
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38670]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Font d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Font d&#039;Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d&#039;Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L&#039;aigua prové d&#039;afloraments d&#039;aigua subterrània i el seu entorn immediat s&#039;ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d&#039;aigua. Així la sortida de l&#039;aigua s&#039;ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d&#039;accés. La sortida de l&#039;aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l&#039;aigua ininterrompudament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-146]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià. Peu del Barri de La Creu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d&#039;Avià i també a la fonts d&#039;Avià. L&#039;any 1998 es va procedir a fer una neteja de l&#039;entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l&#039;arquitecte Ramon Subirana i promogut per l&#039;Ajuntament, que es troba en fase d&#039;espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d&#039;Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s&#039;esmenta a la Sardana d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0809200,1.8254500]]></content:encoded><content:item>402849</content:item><content:item>4659428</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de356
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38671]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vil·la romana de Sant Bartomeu de la Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-bartomeu-de-la-valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldan (Avià, Berguedà). Jornades d&#039;Arqueologia 2000. La Garriga. Pàgs. 192-193.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;OLIVARES, D. (2000). L&#039;arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l&#039;informe de l&#039;excavació d&#039;urgència.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IIaC-IdC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldan (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d&#039;interès arqueològic d&#039;època romana situats al sud-oest de l&#039;església de Sant Bartomeu de La Valldan: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldan es trobava afectat en part per la construcció d&#039;un túnel per fer passar la variant al peu de la serra de Noet i actualment queda uns cinc metres per sobre del nivell de la carretera. En realitzar extracció de materials amb motiu de l&#039;obra es va deixar al descobert una secció en la que es reconeixia un fragment de paviment, fet que va provocar la realització de l&#039;excavació d&#039;urgència. Actualment les restes es troben tapades amb uns plàstics en espera d&#039;una futura intervenció. Durant les excavacions es van poder documentar una sèrie d&#039;estructures seccionades longitudinalment per les obres del traçat de la variant, corresponents a diferents dependències i àmbits d&#039;habitació en dos nivells que corresponen a la part urbana d&#039;una vil·la romana de disposició terrassa. En el nivell inferior destaca la presència d&#039;una galeria o porxo en façana amb una habitació quadrangular en un dels extrems, probablement de dos pisos a modus de torre. S&#039;han documentat restes que s&#039;interpreten com una caixa d&#039;escalar d&#039;accés al nivell superior. Al nivell superior es va documentar un conjunt constructiu format per un pati porticat del que es conserven dues ales (sud i oest), pavimentat amb opus signinum i que conserven en les cares interiors quatre basaments de columnes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-147]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Variant de Berga a La Valldàn. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En iniciar-se les obres de construcció de la carretera, a finals d&#039;agost de 1999, el Servei d&#039;Arqueologia va realitzar unes prospeccions dirigides per Josep Camprubí i Sensada en les que es van identificar les restes en una secció del terreny. Encara resta per excavar molta part del jaciment ja que es troba just al marge del túnel que es va construir per passar la variant. Els treballs arqueològics van ser duts a terme en dues fases d&#039;intervenció. La primera sota la direcció tècnica de l&#039;arqueòleg Albert Martín i Menéndez durant el mes de setembre de 1999 i la segona sota la direcció de l&#039;arqueòleg Antoni Martín Oliveras durant els mesos de març i abril de 2000. Les excavacions van quedar aturades per la descoberta del jaciment del Polígon de La Valldàn que requeria una intervenció d&#039;urgència. Aquest jaciment i el proper del polígon són els dos primers d&#039;època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0891100,1.8316600]]></content:encoded><content:item>403375</content:item><content:item>4660330</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38671-foto-08011-147-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BPU ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment ha estat catalogat pel Servei d&#039;Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldan, sector Polígon Industrial de La Valldan, i s&#039;han catalogat els dos jaciments (la vil·la i l&#039;assentament metal·lúrgic) en una única fitxa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1762]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de357
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38672]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa molt senzilla que inicialment tenia sis metres d&#039;amplada i que posteriorment s&#039;ha eixamplat de forma molt matussera. Coberta amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migjorn. La porta i les finestres són de maó amb llinda de fusta. Les cantoneres són fetes amb carreus ben escairats, però la casa és arrebossada i tapant ela materials que formen els murs. A la façana s&#039;obria un assecador que fou tancat. Del carener de la teulada surt un ràfec amb llates de fusta sobre bigues.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-148]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Miquel. Polígon de La Valldàn. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una casa construïda a inicis del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0903806,1.8228829]]></content:encoded><content:item>402651</content:item><content:item>4660481</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;accés és possible en cotxe però una mica difícil ja que s&#039;ha d&#039;entrar des del polígon. Una mica abans d&#039;arribar a la casa hi ha la Font Caldes, on s&#039;origina la riera Font Caldes o Font Calda que travessa tot el terme d&#039;Avià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de358
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38673]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Roca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AD (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grup 2 C. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Construcció que respon a la tipologia clàssica de masia, estructurada simètricament, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici està fet en dues èpoques diferents, ja que el primer va ser destruït parcialment i es va reconstruir la part superior, fet que queda palès pel canvi de material dels murs. Les cantoneres que comencen de pedra, passen a ser d&#039;obra vista, i una línia de maons entre els dos pisos i que envolta tot el perímetre de la casa, marca aquest canvi entre les dues tongades constructives. La porta i les finestres són emmarcades amb obra. La casa és assentada sobre una superfície rocosa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-149]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Roca. Graugés.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa va ser construïda al 1913, però una ventada va fer caure la meitat superior, que fou reedificada novament als voltants del 1935. Durant molt temps va ser utilitzada com a galliner i pallissa pels propietaris que són del mas proper de Viladrau, que també és de la mateixa època que aquest edifici.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0658600,1.8522200]]></content:encoded><content:item>405041</content:item><content:item>4657726</content:item><content:encoded><![CDATA[1913]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-09 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Era una pallissa que fa pocs anys ha estat rehabilitada com a vivenda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de359
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38674]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Coix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d&#039;Avià de 1862. (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Coix és una casa que s&#039;anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l&#039;actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l&#039;arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l&#039;interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-150]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Coix. Barri de La Creu.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l&#039;Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0817300,1.8281800]]></content:encoded><content:item>403076</content:item><content:item>4659515</content:item><content:encoded><![CDATA[1816]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de35a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38675]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caseta de Salvans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA)&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici d&#039;estructura molt senzilla a la que s&#039;hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l&#039;esquerra s&#039;afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d&#039;obra vista. La pallissa té els pilars d&#039;obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0842657,1.8095845]]></content:encoded><content:item>401542</content:item><content:item>4659818</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de35b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38676]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de calç de Vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-vilajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;QUADRES, A. (1950). Assaig de localització de la indústria dels forns de calç a les nostres serralades. A I&#039;Assemblea Intercomarcal del Penedès i Conca d&#039;Odena, Martorell. Pàg. 182-187.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1987). L&#039;antiga indústria del guix a la Vall de Lord. &#039;Cardener&#039;, nº 4. Cardona. Pàg. 35-59. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desaparegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En un marge a prop de las casa Vilajoana queden les restes d&#039;un antic forn de calç que és l&#039;únic que hem identificat a la zona. Tan sols resten petites parts del mur de pedra que tancava el forn. El forn va ser identificat pel propietari actual de Vilajoana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-152]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Vilajoana. Graugés.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La calç era utilitzada freqüentment a les cases de pagès per fer argamassa i per pintar parets principalment, per això era un element important en la construcció. Tot i que només s&#039;ha identificat aquest al municipi, és probable que hi haguessin més que hauran desaparegut degut a l&#039;abandonament. Els forns de calç estaven formats un forat més o menys cilíndric excavat al terra amb una profunditat d&#039;uns dos o tres metres i tancats amb una filada de pedra; es tapava per dalt amb pedres. S&#039;omplia el forn amb branques a la base i capes de carbó vegetal i la pedra calcària tallada i es deixava cremar fins que s&#039;apagava. Generalment es construïen a llocs on es trobava pedra calcària i a prop de les rieres, com és el cas del de Vilajoana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0564200,1.8464600]]></content:encoded><content:item>404550</content:item><content:item>4656684</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38676-foto-08011-152-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de35c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38677]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment epipaleolític d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-epipaleolitic-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fitxa nº 6 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1999).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Davant d&#039;una balma o cornisa de pedra sorrenca allargassada i de considerables dimensions, que es troba abans d&#039;arribar a l&#039;església de Sant Vicenç d&#039;Obiols venint de la Plana, hi ha una explanada situada en un encreuament de camins. En aquest lloc s&#039;han fet troballes en superfície de material lític en quantitats considerables.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Després de la localització de diferents troballes en superfície realitzades per Martí Vilarrasa l&#039;any 1985, el Sr. Carreras de Berga va fer prospeccions superficials i en trobar altres restes de material lític al lloc, ho notificà a l&#039;arqueòleg Rafael Mora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va realitzar una excavació d&#039;urgència entre el 17 i el 21 de juliol de l&#039;any 1996. L&#039;excavació constà de quatre sondejos externs a la balma i un intern, detectant-se una estratigrafia poc potent de material sorrenc disgregat de la roca mare superior. A part del material superficial remogut, un únic estrat arqueològic aportà un conjunt de material lític comparable al del jaciment de La Font del Ros de Berga: talles de quars, suports molt petits fets amb sílex de baixa qualitat, ascles, còdols petits amb cúpula marcada i absència d&#039;indústria laminar. Els materials de l&#039;excavació realitzada per Rafael Mora es troben: una part al departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i altra part al dipòsit del Servei d&#039;Atenció als Museus Pedret (Girona). Els materials trobats pel Sr. Carreras es troben al seu domicili particular. Aquest jaciment es troba al costat d&#039;un altre jaciment que s&#039;ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 6394, nº 2 d&#039;Avià i anomenat Roca de la Guineu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0593740,1.8692047]]></content:encoded><content:item>406436</content:item><content:item>4656987</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neolític|Paleolític]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[(Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[78|77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de35d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38678]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Coix d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coix-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ORTEGA I ESPINÓS, J. (1859). Historia de las Escuadras de Cataluña. Madrid. Pàgs. 789 i 844-856.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L&#039;Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Efemèride nº 288, pàg. 197).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Coix d&#039;Avià era un antic bandoler procedent del poble que, junt amb la seva quadrilla, va actuar per la zona del Berguedà a mitjans del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-154]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En el llibre sobre la història dels Mossos d&#039;Esquadra a Catalunya sovint es parla del &#039;Coix d&#039;Avià&#039;. Aquest era un bandoler, Ramón Pujol, i la seva quadrilla de lladres formada per Manuel Pistoles de La Pobla de Lillet, els germans Cardona alies &#039;Guiatges&#039; i Francesc Parés, entre d&#039;altres. Actuaven per tota la comarca des de mitjans del segle XIX. L&#039;any 1854 els Mossos d&#039;Esquadra mataren el &#039;Coix d&#039;Avià&#039; i tota la seva banda. Durant els segles XVI i XVII es va generalitzar el bandolerisme per tota la Mediterrània, i trobà als territoris muntanyosos de Catalunya un amagatall òptim. Aquests lladres sovintejaren fins al segle XX i especialment durant el XIX, època en que tenim com a exemple al Coix d&#039;Avià. També d&#039;aquesta època era el &#039;Moreno d&#039;Avià&#039;, lladre que va ser executat el 20 d&#039;abril de 1819 pel botxí de Barcelona, que va portar el seu cap dins d&#039;una gàbia acompanyat per un Algutzil de l&#039;Audiència i varis Mossos d&#039;Esquadra. Van arribar al barri de La Creu d&#039;Avià i dalt d&#039;un pal van posar la gàbia amb el cap per tal de que servís d&#039;escarment (VILARDAGA, 1919).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradició oral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es conserva una litografia (Còpia a L&#039;Àmbit de recerques del Berguedà) que representa al bandoler atracant al rector de Montmajor dins la parròquia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de35e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38680]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festes del Segar i el Batre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-segar-i-el-batre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua (2021) &#039;La dansa del Segar i el Batre al llibre Danses Tradicionals del Berguedà&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 73. Març 2021. Ajuntament d’Avià. P. 12&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua (2021) &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;“Panoràmica de les festes del segar i batre a Catalunya”. Amb Santi Ponce (UVic), Jacint Torrents (UVic) i José A. Corral (UVic). A &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes. Actes del XII Congrés de la CCEPC&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, Tarragona-Reus, 6-7 novembre de 2020. Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. P. 257-273. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua (2011) &#039;Els sons del segar i el batre&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 67. Març 2011. Ajuntament d’Avià. P. 14-15.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua (2010) &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;&#039;La festa del Segar i el Batre,  Festa d’Interès Cultural Local&#039;. &lt;em&gt;Diari d&#039;Avià&lt;/em&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Juliol 2010. Bífidus Editors.  Berga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua (2008) &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;&#039;Les eines del segar i el batre&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;&#039;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;Diari d&#039;Avià&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;. Juliol 2008. Bífidus Editors.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Berga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua (2007) &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;&#039;Una feina que es perd en el temps&#039;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;em&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;Diari d&#039;Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt; Juliol 2007. Bífidus Editors.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Mangot, Rosend (2001). Entrevista a Pere Casafont i Mas. Ressò de ressò nº 40, pàgs. 14-16.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PI, Fèlix (1990). Avià: festes del segar i el batre. L&#039;Erol, núm.31. Dossier. Pàgs. 9-26.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La festa va ser iniciada l&#039;any 1989 amb la finalitat de recordar la manera tradicional de fer les tasques bàsiques de la sega i la batuda, essent alhora un homenatge a la figura del pagès. Se celebra el segon diumenge de juliol i la demostració pràctica d&#039;aquells treballs s&#039;acompanya de diverses activitats: fira d&#039;artesania, concurs de fotografia, mostra d&#039;activitats tradicionals. És una festa en la que participa tot el poble i que agrupa a totes les entitats de l&#039;Ateneu d&#039;Avià. Gràcies a ella s&#039;han recuperat tasques que ja feia anys que no es veien a la zona. La festa comença a punta de dia, quan els segadors van al camp i comencen la sega amb el volant, l&#039;esclopet i el garrot de lligar garbes. A mig matí, cap a les 10, l&#039;esmorzar del segador que han preparat les dones: pèsol negre amb cansalada, i variació de vianda a cada festa. Després els segadors tornen a la feina i quan la sega és acabada es porten les garbes l&#039;era on es para la batuda i es fa voltar l&#039;euga, es gira la batuda, es fa el paller i es passa el gra per la ventadora. Al voltant de l&#039;era la festa s&#039;amenitza amb música, venda de productes artesans i demostració d&#039;altres tècniques, com fer cordes o fer punta al coixí. A la tarda es realitza un concert de música tradicional.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-156]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Era de Santa Maria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La iniciativa de la celebració de la festa va ser de Fèlix Pi, que a la primavera de l&#039;any 1989 va fer la proposta a la junta de l&#039;Ateneu. La idea era recollir en un marc festiu la manera com se segava i es batia uns anys enrere. La primera festa es va repartir en tres caps de setmana: el primer es va segar un camp de blat a cal Massec, el segon es van traslladar les garbes amb animals fins a l&#039;era, i el tercer es va fer la batuda amb animals. La festa va ser un èxit i es va completar amb xerrades culturals i una exposició de productes alimentaris berguedans. La segona edició de la festa, l&#039;any 1990, es va realitzar a l&#039;era dels Arbres Blacs i també repartida en tres dies, afegint una exposició d&#039;eines antigues que es van recollir de les cases de pagès del poble, i la primera edició del concurs de cuina del confitat. Així es va anar consolidant la festa, fent-se ressò fins i tot als informatius de TV3 l&#039;any 1991. En edicions posteriors la festa es concentra en un sol cap de setmana i es realitza a l&#039;era de Santa Maria, afegint diferents actes culturals i lúdics entre els que destaca la mostra de música tradicional, la fira d&#039;artesania, el concurs de fotografia, l&#039;exposició d&#039;eines de pagès. Des de l&#039;any 2011 s&#039;ha incorporat a la festa la Dansa del Segar i Batre, amb música de Narcís Mellado i coreografia de Pep Lizandra. L&#039;edició de l&#039;estiu de 2022 va ser la XXXIV.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0735074,1.8351459]]></content:encoded><content:item>403640</content:item><content:item>4658594</content:item><content:encoded><![CDATA[1989]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38680-6.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Festa d&#039;interès ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ateneu d&#039;Avià va editar un vídeo sobre aquesta festa l&#039;any 1993, que constitueix un important document històric i etnològic. Per la festa de l&#039;any 2000 es van realitzar uns plafons per a l&#039;exposició d&#039;eines que explicaven el procés de sega i batuda, l&#039;elaboració del pa i els molins, i les eines utilitzades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2210]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de35f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38681]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa Major d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es celebra el cap de setmana després del 27 d&#039;agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s&#039;escau a finals d&#039;agost i altres a inicis de setembre. La festa s&#039;inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l&#039;Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d&#039;edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d&#039;altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d&#039;havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l&#039;obra de teatre que fa el grup de teatre d&#039;Avià que es fa a l&#039;Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l&#039;edició de l&#039;any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d&#039;Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d&#039;andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d&#039;aigua i d&#039;espuma, ...).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-157]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d&#039;Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l&#039;arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d&#039;actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l&#039;època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L&#039;Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l&#039;estiu, fet que es manté en l&#039;actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l&#039;any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d&#039;altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de360
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38682]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa Major de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l&#039;església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l&#039;antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l&#039;església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l&#039;església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d&#039;activitats varia cada any, així alguna vegada s&#039;ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d&#039;andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-158]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l&#039;època d&#039;auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l&#039;antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l&#039;església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l&#039;increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-05-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de361
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38683]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caramelles d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L&#039;Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d&#039;Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d&#039;origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d&#039;una recompensa que en principi era en forma d&#039;ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s&#039;acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l&#039;era de cal Mas on es fa l&#039;última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d&#039;arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S&#039;organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-159]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d&#039;escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L&#039;any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s&#039;ho van prendre malament ja que era costum d&#039;homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, &#039;senyor Francisco&#039;, que va organitzar un cor de nens. Des d&#039;aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L&#039;any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l&#039;encarregat d&#039;ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d&#039;aquella època els distintius dels caramellaires d&#039;Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s&#039;ha substituït per una cinta de Senyera. L&#039;any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d&#039;Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l&#039;actual director Xavier Llobet.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0771946,1.8226308]]></content:encoded><content:item>402610</content:item><content:item>4659017</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de362
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38684]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Roureda Nova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-nova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Registre de la propietat d&#039;Avià 1901. (AMA).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una casa de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessant amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia i a la carretera de Cal Rosal a Avià. Resalten els tres cossos de galeries amb tres arcs de mig punt que li proporcionen simetria a la façana que augmenta la seva elegància. Les cantoneres són fetes amb carreus de pedra ben escairats i la pedra dels murs té còdols petits a les juntures que li donen un aspecte singular. Les finestres i portes són d&#039;obra vista. Dintre de la senzillesa de l&#039;obra cal esmentar alguns detalls decoratius, com la xemeneia d&#039;inspiració clarament modernista, i l&#039;acabat del frontó de la teulada amb rajols esglaonats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-160]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Roureda Nova, Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa va ser construïda pels propietaris de la Roureda durant els anys 20 del segle XX després de que l&#039;any 1901 Pedro Soler comprès la propietat a Catalina Pla Canudas, aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l&#039;antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0794840,1.8444693]]></content:encoded><content:item>404420</content:item><content:item>4659247</content:item><content:encoded><![CDATA[1920]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38684-foto-08011-160-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de363
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38685]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Sardana d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L&#039;Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d&#039;Avià. Col. L&#039;Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L&#039;Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La &#039;Sardana d&#039;Avià&#039; descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d&#039;Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d&#039;Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l&#039;església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d&#039;alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l&#039;ermita del Remei, la font d&#039;Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt...&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-161]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d&#039;Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d&#039;Avià. La Sardana d&#039;Avià va ser estrenada per Pasqua de l&#039;any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d&#039;Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d&#039;una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l&#039;essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[1978]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Vila i Neus Ballarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Flor de la muntanya, poble alegre d&#039;Avià,amb tu l&#039;ull s&#039;enganya i et pren per joiell del pla.Vora teu Santa Maria i, prop d&#039;ella, Sant Martí:amorosa companyia que il·lumina el bon camí.Pla de la Parera, ets com un coixí d&#039;herbei.I ets sempre encisera dolça ermita del Remei.Braços que guien la rella, braços de minaire i teixidor,ben units, formem l&#039;anella a la plaça del Padró.Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,un món petit trobareu en moltes llars,un món petit fet amb bocins de cor d&#039;un poble,gelós custodi dels seus records més cars.Si aneu cercant, guiats per la llum de l&#039;altura, l&#039;humil pessebre,no cal tirar endavant; mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,malgrat l&#039;Infant que hi veieu sigui un Déu gran.Si és a l&#039;estiu que ens visiteu, us convidem a anar a la font,si ens visiteu, a anar a la font us convidem.Cap a la font! Font d&#039;Avià,font de les Boixes, totes són ben fresques, tra, la, laCap a la font! Font d&#039;Avià, font de les Boixes, totes són de bon trobar.Devotament pugem cada any en romeria a venerar la Mare Verge de Queralt.Estimem l&#039;art i a tot devot que té Talia acull de grat la porta oberta del Casal.El nostre poble cantarà aquesta sardana fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,l&#039;escamparem com benefactora tramuntana fins que s&#039;hi trobin les veus de tots.Si és a l&#039;estiu.....&#039;(es repeteix).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de364
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38686]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Vals d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L&#039;Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d&#039;Avià. Col. L&#039;Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L&#039;Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d&#039;Avià, del municipi i dels habitants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-162]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El vals &#039;La Festa Major d&#039;Avià&#039; va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d&#039;Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d&#039;agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d&#039;una de les dues peces musicals d&#039;essència avianesa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[1982]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antoni Serra i Oribe]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&#039;Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s&#039;alce, joiós i flairant, el bell poble d&#039;Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S&#039;acabat l&#039;acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s&#039;han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l&#039;alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d&#039;agost que molt valen, no hi ha d&#039;altre que sigui millor, d&#039;Avià a les contrades s&#039;en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.&#039;]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de365
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38689]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contrapès de premsa de Serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L&#039;Erol nº 48, pàgs. 10-14.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L&#039;Erol nº 57.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989), L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d&#039;un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l&#039;encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d&#039;aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-165]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s&#039;utilitzaven durant l&#039;edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0753600,1.8047000]]></content:encoded><content:item>401124</content:item><content:item>4658835</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l&#039;aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1&#039;80 m d&#039;alçada i 1&#039;50 m de fons, de manera que hi cap una persona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de366
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38690]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contrapès de premsa de Serrapinyana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L&#039;Erol nº 48, pàgs. 10-14.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L&#039;Erol nº 57.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIU, M. (1989), L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d&#039;aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l&#039;encaix de forma ovalada amb el centre més ample.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-166]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s&#039;utilitzaven durant l&#039;edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0755300,1.8052600]]></content:encoded><content:item>401171</content:item><content:item>4658853</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de367
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38691]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de cal Castanyer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-castanyer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA  (2007) &lt;span&gt;“La fabricació de teules i maons a Avià”.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L&#039;arqueologia al Bages. Centre d&#039;Estudis del Bages.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes d&#039;un antic forn de maons o de teuleria que es troba a un marge del camp de darrera de la casa de Cal Castanyer i al vessant de la serra de Noet. Està situat entre dos camps de cultiu que formen dos nivells diferents. És un forn d&#039;una única boca, en el que veiem a l&#039;entrada la cambra de cocció què és de planta quadrada amb les parets i sostre d&#039;argila cuita formant una volta de canó i amb dues fornícules quadrades a cada costat. A l&#039;interior i al fons hi ha un forat que deu comunicar amb la cambra de combustió semi-subterrània. El terra es troba ple de terra i runa que tapen la boca exterior de la fogaina. Exteriorment es distingeix un mur de pedra barrejada i terra amb una porta en forma d&#039;arc de mig punt feta amb carreus grossos i ben escairats, al que manca una part del costat esquerre. La porta s&#039;obre cap a migdia. Possiblement aquesta primera cambra fou utilitzada com a magatzem d&#039;estris.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-167]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Castanyer. Zona Molí del Castell.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Quasi totes les cases de pagès, i principalment les més importants, tenien un forn de maons i teules que van utilitzar en alguna obra important de la casa. No sabem l&#039;època en que es construiria aquest, però si podem assegurar que a inicis del segle XX ja no s&#039;utilitzava. Possiblement correspongui a l&#039;època d&#039;apogeu de la casa al segle XVIII, quan es van fer moltes reformes i es van construir les masoveries.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0863717,1.8412534]]></content:encoded><content:item>404164</content:item><content:item>4660015</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38691-foto-08011-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38691-foto-08011-167-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les mides de la cambra són: 1&#039;8m de boca x 2 m de fons x 1&#039;30 d&#039;alçada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de368
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38692]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga trinxera de Noet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-trinxera-de-noet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GOL I ROCA, Antoni (1987). L&#039;última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d&#039;Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s&#039;estén des de l&#039;església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d&#039;Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s&#039;ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d&#039;ella s&#039;obté una vista privilegiada de la vall d&#039;Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-168]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serra de Noet 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l&#039;atac sobre Berga l&#039;agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d&#039;Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d&#039;enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L&#039;any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0868500,1.8423600]]></content:encoded><content:item>404257</content:item><content:item>4660067</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de369
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38693]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina del mas d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-mas-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d&#039;Estudis del Bages, nº 6.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;IT&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&#039;https://www.avia.cat/actualitat/butlleti-municipal/el-resso-davia-no-74.html&#039;&gt;https://www.avia.cat/actualitat/butlleti-municipal/el-resso-davia-no-74.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d&#039;Olvàn. L&#039;Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, Jaume; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;COROMINES&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 180-181.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La tina es troba al costat del mur de llevant i aprofitant un marge que fa un desnivell per tot el costat est de l&#039;explanada que acull el conjunt d&#039;Obiols: mas, rectoria, església i necròpolis. És una tina de considerables dimensions, ja que fa uns 2 m de diàmetre per 1m de profunditat visible. La meitat és excavada en la roca, i la meitat que queda tocant al marge és tancada per un mur de blocs de pedra. No s&#039;observa el forat de sortida per la part baixa, ja que la base està omplerta amb terra i runa i per l&#039;exterior és tapada amb esbarzers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-169]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta tina pertany al mas Obiols de la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols i pot tenir el seu origen a l&#039;edat mitjana, tot i que l&#039;estructura es va tancar amb un mur de pedra al aprofitar un desnivell. Per més informació històrica sobre l&#039;utilitat les tines veure les fitxes 170 i 131.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0610149,1.8663642]]></content:encoded><content:item>406204</content:item><content:item>4657172</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-foto-08011-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-plano.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de36a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38694]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d&#039;Estudis del Bages, nº 6.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d&#039;Olvàn. L&#039;Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L&#039;arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt format per dues possibles tines excavades en una roca i situades a prop del mas Terradelles. Està format per dues tines, una de gran tamany (2 metres de diàmetre x 1 m de profunditat) que es troba oberta, i una al costat més petita (1 m de diàmetre) i que es troba completament tapada amb terra i molsa. Estan situades en un costat en que la roca fa un desnivell, de manera que queden elevades per permetre el buidatge per baix. El recipient més gran és tancat pel costat proper al desnivell amb una paret de pedra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-170]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Terradelles. Obiols.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients. Un dels recipients era la tina, generalment el més gran, i l&#039;altre era el follador, on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa. Trobem altres paral·lels a Avià, a la casa Vilanova, al mas Ballús i a Avià (bassa de cal Titó). Possiblement aquesta tina seria propietat d&#039;algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0451200,1.8538900]]></content:encoded><content:item>405148</content:item><content:item>4655421</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38694-foto-08011-170-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troben tancades amb un filat subjectat amb bastons de ferro clavats al terra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de36b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38695]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de la Bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L&#039;arqueologia al Bages. Centre d&#039;Estudis del Bages.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA  (2007) &lt;span&gt;“La fabricació de teules i maons a Avià”.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Forn de teules i maons situat a un marge entre un camp de cultiu i el camí que porta del Molí de la Riereta a Cal Saboia de L&#039;Espunyola. Es troba tapat per esbarzers i quasi no es distingeix. Té dues boques obertes en una paret de pedra barrejada i formant dos arcs amb carreus ben tallats. Des de la boca es distingeixen dues cambres cobertes amb volta i separades per un mur. Deuen tenir una profunditat de quasi dos metres i uns dos metres de llarg per un i mig d&#039;ample cada cambra. L&#039;interior és bastant net, tot i que acumula runa. Als camps dels entorns es troben moltes restes de teules.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-171]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de La Riereta a Cal Saboia, Clarà.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Per l&#039;estructura constructiva del forn deduïm que és tracta d&#039;una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX, ja que aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l&#039;estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d&#039;un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en les obres de les cases dels entorns: la Riereta, el Molí, la Bauma i cal Saboia. Tot i que no es distingeix clarament des de l&#039;exterior, l&#039;interior de les cambres es conserva en bon estat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0592600,1.8046100]]></content:encoded><content:item>401092</content:item><content:item>4657047</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38695-foto-08011-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38695-foto-08011-171-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en el límit del terme d&#039;Avià amb L&#039;Espunyola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de36c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38696]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teuleria del Pou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L&#039;arqueologia al Bages. Centre d&#039;Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d&#039;Avià 1899-1934. (AMA).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA  (2007) &lt;span&gt;“La fabricació de teules i maons a Avià”.&lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes d&#039;aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l&#039;estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l&#039;interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s&#039;obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l&#039;any 1924.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-172]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al Llibre de Matrícula Industrial d&#039;Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l&#039;any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l&#039;any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d&#039;Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l&#039;entrada d&#039;Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l&#039;obertura de la carretera l&#039;any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0744600,1.8099800]]></content:encoded><content:item>401560</content:item><content:item>4658729</content:item><content:encoded><![CDATA[1924]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de36d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38697]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Olivera Homenatge a la gent gran d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-homenatge-a-la-gent-gran-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l&#039;any 1999. Està format per una olivera al costat d&#039;un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l&#039;escut de Catalunya a l&#039;altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s&#039;alternen coloms i branques d&#039;olivera. Hi ha l&#039;inscripció: &#039;L&#039;olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d&#039;aquest arbre, l&#039;Ajuntament d&#039;Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d&#039;olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d&#039;una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-173]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parc del Tossal,  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l&#039;Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l&#039;efemèride. El Casal de la Gent Gran d&#039;Avià és una entitat vinculada a L&#039;Ateneu d&#039;Avià que va començar l&#039;any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d&#039;edat del municipi.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0774200,1.8234000]]></content:encoded><content:item>402674</content:item><content:item>4659042</content:item><content:encoded><![CDATA[1999]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-20250507185202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-20250507185151.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de36e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38698]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona). Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d&#039;Avià). Llibre de Matrícula Industrial d&#039;Avià 1899-1934. (AMA).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA i altres (2007)  &#039;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;ES&#039;&gt;&lt;span&gt;Avià: notes històriques d’un poble del Berguedà&#039;. Col·lecció l’Escambell, Centre d’Estudis d’Avià i Ajuntament d’Avià. En col·laboració amb altres autors. Desembre 2007.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII ?]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al costat de la riera Font Caldes i davant de la casa del Molí del Castell, resta un mur de l&#039;antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l&#039;inventari que va fer la Generalitat l&#039;any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada. Aquest és el mur que es recolzava al desnivell del terreny i per aquest motiu encara es manté dempeus. És un mur que fa uns quatre metres d&#039;ample i uns tres metres d&#039;alçada, construït amb blocs de pedra petits disposats en filades regulars i amb les cantoneres més gruixudes. Encara es poden distingir els forats on recolzaven les bigues de l&#039;edifici que devia ser de petites dimensions.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-174]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Castell 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És difícil establir el moment de la primera construcció del molí ja que existeix poca documentació, encara que el topònim pot suggerir que aquest fou el molí del Castell d&#039;Avià o d&#039;alguna torre castellera. Diverses fonts citen el castell i el molí: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d&#039;Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna; al capbreu de Serrateix de 1763 s&#039;esmenta com a terme el camí d&#039;Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 el mas Castell era de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyia a Carlos Gible de Berga; al 1862 els dos edificis pertanyien a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l&#039;any 1893 a Jaume Satorras i Macià. De 1900 a 1916 el molí de farina treballava només tres mesos a l&#039;any degut a la manca d&#039;aigua a la riera que impedia el funcionament continu, essent el moliner Pedro Vilá Badia (AMA). Durant els darrers anys de funcionament el molí utilitzava l&#039;aigua que sortia de la farinera del Rosal. La bassa del molí es trobava bastant amunt, al lloc davant la casa cal Pere Nou, i l&#039;aigua es portava fins al molí a través d&#039;un canal obert del que encara es poden veure traces al nivell superior del mur. El molí va deixar de funcionar cap a l&#039;any 1925 i la seva degradació ha estat paulatina fins quasi desaparèixer. Davant les restes encara hi ha el mas del Molí que ara rep el topònim de Molí del Castell que ha cedit a la zona on es troba.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0836200,1.8316400]]></content:encoded><content:item>403365</content:item><content:item>4659721</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de36f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38700]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu parroquial de Sant Vicenç d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els llibres parroquials de l&#039;església de Sant Vicenç d&#039;Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s&#039;inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d&#039;obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-176]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680  GIRONELLA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que es té constància de l&#039;existència d&#039;arxiu a Sant Vicenç d&#039;Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d&#039;iniciar-se el segle XX. La data d&#039;inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d&#039;Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l&#039;idioma. La parròquia d&#039;Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l&#039;any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d&#039;Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que &#039;des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d&#039;acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten&#039;. Aquests documents als que feia esment no s&#039;han trobat i no es té constància de que existeixin. A l&#039;arxiu de Ripoll, degut a la crema de l&#039;edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227700]]></content:encoded><content:item>402622</content:item><content:item>4659021</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els preveres de la parròquia en cada època.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de370
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38702]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment Carrer Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s&#039;han fet troballes en superfície de material d&#039;època ibèrica, principalment restes de ceràmica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-178]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés. Carrer Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La manca d&#039;excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l&#039;època exacta d&#039;ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d&#039;època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0692000,1.8486700]]></content:encoded><content:item>404752</content:item><content:item>4658101</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La informació d&#039;aquest jaciment ha estat facilitada per l&#039;arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l&#039;Associació d&#039;Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de371
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38703]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2004) &lt;span&gt;“Petita història de Graugès. La industrialització”. &lt;em&gt;Ressò de Ressò&lt;/em&gt; núm. 48, primavera 2004. Ajuntament d’Avià.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;NOGUERA, J. (2007). &#039;La Riereta i Graugés: bressol de l&#039;agricultura al Berguedà&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d&#039;escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la banda de ponent hi ha una estructura que queda semi-soterrada, de pedra amb tres arcs que eren els antics femers dels porcs que es criaven pels treballadors de l&#039;antiga colònia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-179]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d&#039;aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d&#039;una horta d&#039;un octau d&#039;hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2&#039;5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l&#039;amo. El parcer tenia l&#039;obligació d&#039;engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l&#039;any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0608500,1.8471100]]></content:encoded><content:item>404611</content:item><content:item>4657175</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de372
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38705]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Casanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;La sagrera. Formació i evolució del poble&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt format per tres edificacions fruit d&#039;ampliacions de la mateixa casa. L&#039;edificació principal és l&#039;anomenada Ca la Francisqueta, composta d&#039;un habitatge, a l&#039;est hi ha una edificació anomenada Ca l&#039;Esgriolé, composta de dos habitatges i unit a l&#039;edificació principal, per la banda de ponent trobem la tercera edificació composta d&#039;un habitatge. Ca l&#039;Esgriolé segueix l&#039;estructura de les cases de pagès de la zona: planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de doble vessant i orientada a migdia. L&#039;estructura interna és de tres crugies i no presenta elements remarcables. Ca la Francisqueta és una edificació de planta rectangular, amb dues crugies paral leles al carener de la teulada que és de doble vessant. A la planta baixa hi ha dos grups d&#039;arcs de mig punt rebaixats que suporten l&#039;estructura general, visibles dos d&#039;ells a la mateixa façana. Les edificacions de Ca la Francisqueta i Ca l&#039;Esgriolé es troben unides mitjançant una eixida a la planta pis, coberta amb teulada de doble vessant, amb barana de fusta i oberta, formant un pont sobre l&#039;accés central al conjunt que li proporciona gran bellesa. Davant del conjunt hi ha una àmplia era restaurada recentment i que és una de les poques eres urbanes que resten a Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-181]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa era una antiga casa de pagès que es troba a l&#039;entrada del nucli antic del poble d&#039;Avià. No es conserva documentació sobre l&#039;antiguitat de la casa, tot i que l&#039;estructura general pot mostrar una edifcació de finals del segle XVIII que probablement aprofités una anterior.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0784300,1.8247600]]></content:encoded><content:item>402788</content:item><content:item>4659152</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de373
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38706]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aqüeducte del Molí del Castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l&#039;aigua de la riera fins a la fàbrica a través d&#039;un canal d&#039;obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s&#039;utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-182]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera d&#039;Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l&#039;any: una mola per cereals i l&#039;altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l&#039;aigua de la Riera de Font Caldes, des de l&#039;any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d&#039;obra de mamposteria abans d&#039;arribar al Molí del Castell, d&#039;aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L&#039;aigua que sortia de la farinera s&#039;emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d&#039;un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s&#039;alimentava el dipòsit de La Creu, i des d&#039;aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L&#039;aqüeducte seria construït pels Rosal després d&#039;adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l&#039;any 1903 i va funcionar fins al 1926. L&#039;any 1930 els hereus d&#039;Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d&#039;aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l&#039;any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s&#039;ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0845400,1.8303500]]></content:encoded><content:item>403260</content:item><content:item>4659825</content:item><content:encoded><![CDATA[1905]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de374
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38707]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de Santandreu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d&#039;Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d&#039;un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d&#039;un únic recipient circular d&#039;uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d&#039;un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d&#039;aigua.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-183]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Santandreu. Camí d&#039;Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&#039;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d&#039;Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d&#039;Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d&#039;algun senyor o pagès important, ja que s&#039;han trobat pocs paral·lels a Avià d&#039;aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d&#039;Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l&#039;estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l&#039;any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l&#039;alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l&#039;església de &#039;Sancti Andree&#039;. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l&#039;església que s&#039;aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del &#039;Mas Sancti Andree&#039; que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l&#039;abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l&#039;altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l&#039;església mostren clarament el seu origen romànic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0470600,1.8203000]]></content:encoded><content:item>402371</content:item><content:item>4655674</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de375
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38708]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de Santamaria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santamaria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;FRAGO, Mª P. (1985) Els Hospitalers al Berguedà: l&#039;església de Sant Joan de Berga (1220-1378). Tesi de Llicenciatura Universitat de Barcelona. Còpia mecanografiada a la Biblioteca de Berga.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIQUER, M. de (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II, Edición crítica, notas y glosario. Abadía de Poblet. Pàgs. 94-95.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Capbreu del Monestir de Santa Maria de Ripoll 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d&#039;Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 178-179.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La tina es troba al costat del camí que porta de Santamaria a ca l&#039;Escolà, a l&#039;esquerra, aprofitant una roca que proporciona un desnivell al terreny. Era una tina d&#039;uns 2 metres de diàmetre i d&#039;un sol recipient. La boca va ser reforçada tardanament amb un petit mur de maons. Actualment està plena de terra per evitar perills. Durant molt temps els pagesos de Santamaria la utilitzaven per guardar el gra o la palla.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-184]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Santamaria. 08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&#039;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d&#039;Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d&#039;Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d&#039;algun senyor o pagès important, ja que s&#039;han trobat pocs paral·lels a Avià d&#039;aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d&#039;Olvan i a la Rompuda de Berga. La casa Santamaria, situada al costat de l&#039;església de Santa Maria d&#039;Avià, depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà des del moment de la seva dotació l&#039;any 982: &#039;Et in Avizano ecclesiam Sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias&#039; (Pergamí nº 1110, AM). Al 1722 va passar a dependre de l&#039;ordre militar de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers) que adquiriren els dominis de Sant Llorenç (FRAGO, 1985) i al 1758 depenia del monestir de Ripoll. El cognom Santamaria amb seguretat es va agafar del nom de la casa que es deia així per la proximitat de l&#039;església.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0736030,1.8350279]]></content:encoded><content:item>403631</content:item><content:item>4658605</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-foto-08011-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-planol.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La informació de l&#039;existència d&#039;aquesta tina va ser facilitada pel propietari de la masia Santamaria l&#039;any 1995.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de376
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38709]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Candela]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candela]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està semi enderrocada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s&#039;obre a ponent. Presenta mal estat de conservació ja que està deshabitada, tot i que es manté la volumetria. A la façana de migdia té adossat un cos cobert amb teulada d&#039;un sol vessant que faria funcions de cobert agrícola. Davant de la casa hi ha les ruïnes d&#039;altres construccions, probablement una pallissa de doble crugia. Es troba situada en un entorn rural envoltada de camps de conreu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-185]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa era una de les masoveries de la casa Sant Elies. A l&#039;amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, Can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala canvià els anys 40 quan la pubilla es casà amb un Tubau.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0795600,1.8513200]]></content:encoded><content:item>404987</content:item><content:item>4659248</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de377
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38710]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aqüeducte del Molí de Ballús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Seguint la riera d&#039;Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d&#039;un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l&#039;aigua a través d&#039;un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-186]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Bellús. Obiols.  08610 AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d&#039;Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l&#039;Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L&#039;any 1900 el molí l&#039;utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l&#039;any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L&#039;any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l&#039;any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l&#039;any 1954 d&#039;estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0502800,1.8532300]]></content:encoded><content:item>405101</content:item><content:item>4655995</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de378
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38711]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Vima Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a SE. La casa ha estat fruit de l&#039;annexió d&#039;un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L&#039;accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l&#039;altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s&#039;ha respectat dues eixides al pis, una d&#039;elles resta oberta i l&#039;altra tancada amb vidre. La resta d&#039;obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d&#039;obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l&#039;element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L&#039;accés al pis es fa a través d&#039;una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l&#039;entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L&#039;interès del conjunt és degut a que es tracta d&#039;una casa de pagès amb els elements característics.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-187]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Santa Maria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d&#039;aquest.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0737300,1.8295300]]></content:encoded><content:item>403176</content:item><content:item>4658625</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malauradament, l&#039;estructura de l&#039;antiga pallissa va quedar transformada per les obres de rehabilitació que es van fer entre 2011 i 2015.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de379
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38712]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Collet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals i amb el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia. La casa es troba en un marge del terreny, al costat de la carretera. Es fruit de l&#039;ampliació en diferents èpoques, atès que es veuen clarament tres etapes constructives que han donat una planta rectangular allargada. L&#039;acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada amb blocs de pedra ben escairats i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-188]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa Collet es construí a finals del segle XVIII, en un moment en què l&#039;agricultura inicià una època d&#039;esplendor a la comarca i es construïren nombroses masoveries. El 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. A l&#039;Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. A finals del segle XIX hi havia un hostal que donava servei a viatgers que feien ús del camí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0487300,1.8439100]]></content:encoded><content:item>404328</content:item><content:item>4655833</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de37a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38713]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d&#039;un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-189]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El propietari de la casa Vilanova conserva documentació d&#039;aquesta: Es tracta d&#039;un grup de documents solts i altres enquadernats en pergamí reutilitzat d&#039;un document i que conté documentació en paper i pergamí i que porta el títol &#039;Actes de la heretat de Vilanova&#039;. El document més antic és la venda a carta de gràcia de terres del mas Casanova de Clarà feta per Antoni Mas alias Vilanova a Joan Mas de L&#039;Espunyola al 1580. Es conserven altres documents solts d&#039; Antoni Canudas Pladelasala des del 1879 al 1919, es tracta de rebuts d&#039;obres fetes a la casa Vilanova i de la construcció de la casa La Bauma a Avià l&#039;any 1919.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0556300,1.8079300]]></content:encoded><content:item>401361</content:item><content:item>4656640</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38713-foto-08011-189-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de37b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38714]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Pla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;NOGUERA, J. (2007). &#039;La Riereta i Graugés: bressol de l&#039;agricultura al Berguedà&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d&#039;Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d&#039;Avià. 2001.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s&#039;obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-190]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta casa està vinculada amb l&#039;antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L&#039;any 1898 s&#039;els concedí la medalla d&#039;or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d&#039;Agustí i la fàbrica del riu pels successors d&#039;Antoni, a partir d&#039;aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0611100,1.8414400]]></content:encoded><content:item>404142</content:item><content:item>4657211</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de37c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38715]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Porxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt fomat per tres edificis diferents. El primer és l&#039;antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. És de planta baixa, pis i golfes. A aquest cos se li afegí tardanament un altre de les mateixes característiques de maó. L&#039;acabat exterior és arrebossat en la meitat de la façana i de totxo vist a l&#039;altre meitat que es manté a la façana lateral. Les obertures es disposen de forma asimètrica en la façana principal, en canvi en les laterals es manté la simetria. Davant de la façana principal hi ha un cobert. L&#039;altre habitatge és de planta baixa i pis, de forma rectangular amb la coberta de teula àrab, de dues vessants que fan el desaiguat a la façana principal i posterior. L&#039;acabat exterior és arrebossat i pintat de color gris en una part i a l&#039;altre de totxo vist i a la façana lateral arremolinat. A la façana principal hi ha la porta amb llinda de fusta i tres obertures arrebossades a l&#039;alçada de la planta baixa i una al pis superior. Completa el conjunt un grup de pallisses i cobertss que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. La construcció dels lements antics és de pedra amb finestres de maó; la resta és de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Habitatge que històricament ha estat lligat a explotació agrícola i ramadera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-191]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La informació més antiga data del 1767 (Cadastre d&#039;Avià) en què era propietat d&#039;Antoni Farguell de Berga. La casa està directament relacionada amb el Verdaguer, ja que forma part des de llavors de la mateixa propietat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0657600,1.7932400]]></content:encoded><content:item>400161</content:item><content:item>4657782</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de37d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38716]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova del Prat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s&#039;obre a migdia. La façana és simètrica, amb porta central d&#039;arc rebaixat de maó, tres balcons al primer pis, i três finestres juntes amb arc de mig punt de maó a les golfes. A la façana de llevant té afegit un cobert que forma un porxo a la part posterior de la casa. A l&#039;entorn hi ha diferents coberts per a usos agrícoles. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Casa moderna construïda l&#039;any 1922 seguint la tipologia de les cases de l&#039;època a la zona que imita les edificacions industrials de finals del segle XIX i començaments del XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-192]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les cases La Roureda i la Casanova del Prat van ser construïdes pels Canudes a finals del segle XIX com a masoveries de la casa principal.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0783900,1.8394300]]></content:encoded><content:item>404002</content:item><content:item>4659131</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38716-foto-08011-192-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de37e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38717]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Codines]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d&#039;una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d&#039;arc rebaixat. El que resta d&#039;obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s&#039;obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-193]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Sant Serni a Codines]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Codines és una de les masies d&#039;Avià documentades d&#039;antic. S&#039;esmenta a la documentació de Cal Mas d&#039;Avià l&#039;any 1374, i suposem que des d&#039;aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l&#039;actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L&#039;any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l&#039;explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l&#039;any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d&#039;altres propietats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0654733,1.8125912]]></content:encoded><content:item>401762</content:item><content:item>4657727</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de37f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38718]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Portal del carrer Portal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-portal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l&#039;inici de la història d&#039;Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;La sagrera. Formació i evolució del poble&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983)&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d&#039;Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d&#039;entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només es conserva una filada de l&#039;arc de mig punt amb dovelles i la filada horitzontal que el tanca per la part superior. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, de les que arrenca l&#039;arc, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s&#039;han reconstruït i modernitzat sobre edificacions que ja existien al segle XIII-XIV; cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-194]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Portal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nucli antic d&#039;Avià es va configurar a l&#039;entorn de l&#039;antiga església de Sant Martí consagrada l&#039;any 907. La sagrera ocupava la zona entorn la plaça Abat Oliba; a la part més elevada hi havia l&#039;església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l&#039;augment de població. Al nucli antic d&#039;Avià donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l&#039;arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l&#039;Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d&#039;accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L&#039;any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar una escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d&#039;aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues &#039;Ramats&#039;, &#039;Gurans&#039; i &#039;Brotons&#039; que formen l&#039;actual cal Mas Vell; l&#039;antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l&#039;antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l&#039;eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l&#039;Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s&#039;han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0778276,1.8253478]]></content:encoded><content:item>402836</content:item><content:item>4659085</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-20250507183155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-20250507183258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-20250507183102.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de380
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38719]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Abeurador de Santamaria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Abeurador de forma rectangular allargada, fet d&#039;obra de pedra i arrebossat amb ciment. S&#039;omplia d&#039;aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l&#039;estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s&#039;omple amb aigua de pluja.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-195]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de Santa Maria a Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d&#039;Avià i probablement s&#039;utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d&#039;Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d&#039;Orniu i que s&#039;unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s&#039;ajuntaven els ramats d&#039;Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d&#039;aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l&#039;Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L&#039;Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d&#039;aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0723200,1.8360100]]></content:encoded><content:item>403710</content:item><content:item>4658461</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de381
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38720]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bassa de cal Ramonet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-ramonet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Abeurador situat a l&#039;exterior de la casa cal Ramonet. És d&#039;obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S&#039;omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d&#039;Avià una mica més avall.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-196]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ramonet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és una casa com d&#039;altres d&#039;Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l&#039;ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L&#039;abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d&#039;aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0715700,1.8179900]]></content:encoded><content:item>402218</content:item><content:item>4658398</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-foto-08011-196-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de382
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38721]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antigues canalitzacions de subministre a l&#039;Estany de Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&#039;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;NOGUERA, J. (2007). &#039;La Riereta i Graugés: bressol de l&#039;agricultura al Berguedà&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d&#039;Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d&#039;Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d&#039;arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d&#039;Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d&#039;aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d&#039;Avià; el bagant d&#039;entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l&#039;aigua de l&#039;estany Gran a l&#039;estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d&#039;elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l&#039;evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-197]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A diferents zones del terme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L&#039;afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d&#039;Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L&#039;antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l&#039;aigua que sortia de la farinera s&#039;emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d&#039;un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s&#039;alimentava el dipòsit de La Creu, i des d&#039;aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L&#039;explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L&#039;any 1898 se&#039;ls va concedir la medalla d&#039;or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0640200,1.8411200]]></content:encoded><content:item>404120</content:item><content:item>4657534</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de383
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38722]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escut al mas Lledó d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-mas-lledo-dobiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d&#039;Avià. L&#039;Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, M. del A. (2007). &#039;Les masies&#039;. a Avià: notes històriques d&#039;un poble del Berguedà. Centre d&#039;Estudis d&#039;Avià i Ajuntament d&#039;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm 2967 / Any 1984.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en mal estat la pedra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Escut tallat en pedra en una dovella que està ubicada a la porta de l&#039;edifici de migdia del mas Lledó d&#039;Obiols. És un escut amb un element central sobresortint de forma val en el que sembla distingir-se una cara molt esquemàtica. A la part superior té tres franges horitzontals i a la inferior unes fulles, probablement símbol militar. Es troba en mal estat de conservació, fet que dificulta la interpretació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-198]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Lledó és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. A mitjans de segle XX es van realitzar una sèrie d&#039;obres per tal de retornar a la casa el caràcter d&#039;edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d&#039;altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l&#039;edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s&#039;ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s&#039;esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d&#039;Obiols. Posteriorment la trobem a l&#039;Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L&#039;any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l&#039;obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial. Probablement l&#039;escut fos recuperat d&#039;algun enderroc, igual que les finestres de tipus gòtic que també es conserven a l&#039;edifici.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0669600,1.8670600]]></content:encoded><content:item>406270</content:item><content:item>4657832</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Commemoratiu ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1769]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de384
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38723]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga necròpolis de Santa Maria d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-santa-maria-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). &#039;Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d&#039;Urgell els anys 1312-1313&#039;, a &#039;Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació&#039;, , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l&#039;església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d&#039;Avià. Pàg. 7.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d&#039;elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l&#039;església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d&#039;Obiols.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-199]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mas Santamaría]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El primer document en que es nomena l&#039;església de Santa Maria és a l&#039;acta de consagració de l&#039;església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l&#039;església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: &#039;Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L&#039;església per tant es trobava dins els límits de l&#039;antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d&#039;Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d&#039;Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l&#039;església, podia haver estat la seu d&#039;un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L&#039;any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l&#039;interior de l&#039;església procedeix el frontal d&#039;altar de Santa Maria atribuït al Mestre d&#039;Avià, conservat al Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya i del que s&#039;exposa una còpia a l&#039;interior de l&#039;església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l&#039;existència d&#039;aquestes tombes antropomòrfiques a l&#039;era de la casa basant-se en l&#039;estudi que va fer Manel Riu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0720800,1.8345100]]></content:encoded><content:item>403585</content:item><content:item>4658436</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de385
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38724]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escultura La Vaca de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;escultura és d&#039;acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d&#039;una vaca. Es troba sobre una plataforma d&#039;obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l&#039;obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir&#039;, Mahatma Gandhi. La segona: &#039;Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència&#039;, Víctor Hugo.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-200]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parc de La Torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El desembre de 2016 es va instal·lar l&#039;escultura al parc de la Torreta. Segons l&#039;Ajuntament es tracta d&#039;un homenatge antitaurí en forma d&#039;escultura i amb una visió reivindicativa per part de l&#039;artista, que s&#039;ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l&#039;antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d&#039;Osborne, símbol de l&#039;espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que &#039;quan una llei és injusta, el correcte és desobeir&#039;. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: &#039;Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència&#039;. L&#039;obra s&#039;emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l&#039;àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0746900,1.8257600]]></content:encoded><content:item>402865</content:item><content:item>4658736</content:item><content:encoded><![CDATA[2017]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manel Arisó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de la Vaca de Capolat s&#039;ha plantat una de les alzines filla de l&#039;Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l&#039;Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d&#039;en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l&#039;impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l&#039;Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l&#039;alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de386
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38725]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escultura Ahosta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S&#039;acompanya d&#039;una placa amb un poema de l&#039;artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: &#039;Ahosta: Dansa sense braços per unir persones&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-201]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d&#039;Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca &#039;tornar la veu a les persones a qui se&#039;ls hi va robar&#039;, evoca les veus del passat, en una història que no s&#039;ha d&#039;oblidar per no repetir. És obra de l&#039;artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l&#039;assessorament de Konvent. L&#039;obra s&#039;emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l&#039;àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0730300,1.8242200]]></content:encoded><content:item>402735</content:item><content:item>4658553</content:item><content:encoded><![CDATA[2017]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Javier Olaizola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de387
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38726]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escultura Aborigen]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Escultura situada en una rotonda a l&#039;entrada d&#039;Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d&#039;arbre, i l&#039;altre amb maons d&#039;argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l&#039;entorn natural d&#039;Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l&#039;energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l&#039;artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S&#039;acompanya d&#039;una placa amb un poema de l&#039;artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: &#039;Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-202]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El seu creador és l&#039;artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d&#039;Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l&#039;àmbit de l&#039;escultura. Aborigen és una escultura que vincula l&#039;entorn i la terra, inspirada en els colors de l&#039;entorn. L&#039;obra s&#039;emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l&#039;àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0784100,1.8178800]]></content:encoded><content:item>402219</content:item><content:item>4659158</content:item><content:encoded><![CDATA[2017]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Javier Olaizola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de388
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[38727]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa mosaïc d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d&#039;Avià situat a la façana de l&#039;Ajuntament i edifici de l&#039;Ateneu d&#039;Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d&#039;alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l&#039;any 1993.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-203]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament d&#039;Avià. Ateneu d&#039;Avià. Av. Pau Casals, 22.  08610. AVIÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El projecte i dibuix és obra de la veïna d&#039;Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l&#039;Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772300,1.8227500]]></content:encoded><content:item>402620</content:item><content:item>4659022</content:item><content:encoded><![CDATA[2017]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38727-20250507185034.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sussana Campillo Besses]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de389
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[87938]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de Torrentbó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-torrentbo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cortés Elía, María del Agua (2021) Vestigis del cultiu tradicional del vi a Avià. Ressó d&#039;Avià, setembre de 2021.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No estan en ús i la conservació és regular.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Conjunt format per dues tines excavades a la roca que es troben una al costat de l’altre i al costat de la paret nord de la casa. Una de les tines conserva el mur semicircular de pedra que les tancava, i es conserva part del mur divisori entre les dues tines i fragments de les frontisses d’una porta. Aproximadament fan uns 2m de diàmetre cada una. La de la banda de ponent conserva la boixa que dona a la segona tina. El cup està excavat a la roca, mentre que la part superior es tancava amb un mur de grossos carreus a la base i paredat a la part superior. No conserva vestigis de coberta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-204]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torrentbó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta tina pertany al mas Torrentbó, que es troba en un pla que és al costat de l&#039;Estany Gran de Graugés. La casa és d&#039;origen medieval, possiblement una domus que es construiria inicialment en la mateixa època que la Casavella de Graugés, cap a finals del segle XIII, i que segurament reaprofitaria una estructura anterior. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0664476,1.8399710]]></content:encoded><content:item>404028</content:item><content:item>4657805</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110732.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de38a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90149]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de cal Gris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí.  El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-205]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Gris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&#039;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0664749,1.8579179]]></content:encoded><content:item>405513</content:item><content:item>4657787</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, María del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de38b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90150]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina de la Subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana.  El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-206]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&#039;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0640138,1.8508046]]></content:encoded><content:item>404921</content:item><content:item>4657522</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, María del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de38c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina del Lladó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &#039;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&#039;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La tina està inacabada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat.  El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-207]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Lladó d&#039;Obiols]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La tina era un element imprescindible per l&#039;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&#039;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&#039;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&#039;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0667700,1.8678400]]></content:encoded><content:item>406335</content:item><content:item>4657810</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, María del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de38d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[94174]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dansa del segar i el batre d&#039;Avià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Lletra de la cançó&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;(Crida)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;(Segar)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Sega, sega, sega ben arran&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que la palla va cara i esmola el volant&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l’esclopet com a empara és molt important,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;és molt important.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La mainada ja va arribant&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;amb la cistella plena de teca abundant&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;les mestresses a casa ho han “nat” preparant,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ho han “nat” preparant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;(Lligar)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Lligarem amb els vencills,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;les espigues fent bones garbes,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;lligarem amb els vencills,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;perquè no tenim pas cordills&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;(BIS)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;(Batre)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’era ja està a punt per començar amb la batuda&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BIS&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A batre, a batre,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que caigui el gra que és ben madur.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A batre, a batre,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que el feinejar és molt dur.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’era hem ben escombrat&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ara el gra ja és a dins les saques&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;i amb la palla restant&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;aixecarem un paller ben gran.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Coreografia&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inici: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Crida: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Primera part: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;S’alterna el segar i el lligar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segar: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Lligar: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segona part&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Batre: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Fer paller: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;salt de quatre&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-208]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0735359,1.8350077]]></content:encoded><content:item>403629</content:item><content:item>4658598</content:item><content:encoded><![CDATA[2011]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122837.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía. OPC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Narcís Mellado i Pep Lizandra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de38e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[99946]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de la Rovira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Font de la Rovira és una de les fonts d&#039;Avià. Es troba al costat de la riera, sota les escoles d&#039;Avià, en un paratge arbrat. Actualment la font està arranjada i té un broc de ferro que facilita la sortida, tot i que al costat raja de forma espontània quan la climatologia ho permet. L&#039;aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l&#039;han contaminat de purins. El lloc és freqüentat pels infants de l&#039;escola d&#039;Avià, i passejants, ja que és fresc i hi ha una taula amb bancs per poder berenar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-209]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Rovira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0765980,1.8180509]]></content:encoded><content:item>402230</content:item><content:item>4658957</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99946-20250511201227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99946-20250511201243.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e989cbe9ac76a17de38f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[99947]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Quercus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/quercus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al costat de la riera d&#039;Avià, al camí que porta a la Font de la Rovira, hi ha una escultura feta amb les restes d&#039;una antiga alzina morta. La idea va sorgir de l&#039; avianès Joan Tintó, fuster, artista i inventor. Va observar que hi havia un roure mort en aquest paratge i se li va acudir fer un monument que a la vegada servís d&#039;entreteniment als infants de l&#039;escola d&#039;Avià que està molt propera. Amb ajuda de la brigada de l&#039;ajuntament, van tallar l&#039;arbre i la copa, deixant la soca; van posar el tronc amb dues branques del revés i va tallar l&#039;extrem superior simulant una corona que va pintar de vermell; altres fragments del troc estan disposats a sota, fent una escala. A una de les branques hi ha un mussol fet de fusta i escorça i a l&#039;altre hi ha una esquella penjada que poden tocar els infants pujant a un dels graons. Té una placa metàl·lica amb la inscripció: QUERCUS. Joan Tintó. 2019.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08011-210]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Rovira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un elements simbòlic, que recorda una alzina de grans dimensions que hi havia en aquest mateix lloc i que es va assecar. L&#039;espai on es troba és una zona boscosa, al costat de la riera d&#039;Avià, que provoca un ambient màgic i únic. El nom científic de l&#039;alzina, Quercus ilex, es va prendre per batejar aquesta escultura simbòlica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0766431,1.8179074]]></content:encoded><content:item>402219</content:item><content:item>4658962</content:item><content:encoded><![CDATA[2019]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08011/format/rdf-xml" /><content:item>Avià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194759.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Joan Tintó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40512]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II, Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. MIQUEL, F. (1972). La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1950). Les baronies de Pinós i Mataplana. Reedició del Centre d&#039;Estudis Baganesos, 1989. 3 vols. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978), Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi eds. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que darrerament es rehabiliten molts edificis, encara l&#039;estat de conservació d&#039;alguns d&#039;ells és bastant dolent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bagà es troba situada a l&#039;Alt Berguedà, en el límit amb la Cerdanya i a 6 km de la boca sud del túnel del Cadí; a 786 m d&#039;altitud. El terme té un relleu molt accidentat i irregular, essent la major part agrícolament improductiu, centrant-se els conreus al peu del Bastareny. Té un total de 3.590 ha d&#039;explotació forestal i de pastures. La major part de la població viu de l&#039;activitat industrial, principalment tèxtil i minera, amb una població actual de 2.096 habitants que principalment viuen a la vila, amb poca població disseminada. Destaca la ubicació de dues piscifactories a la riba del Bastareny, així com de les oficines centrals del Parc Natural Cadí-Moixeró que gestiona tot el terme del parc natural, essent aquest un dels grans atractius del municipi. El nucli central es va originar a l&#039;edat mitjana i conserva un cert regust antic; al seu entorn va créixer la vila, cap el Raval en direcció a Berga, i cap al nord i est, principalment. A la sortida sud de Bagà en direcció a Guardiola, hi ha el barri de Terradelles, on viuen unes 220 persones, i en el que distingim el nucli vell, al peu del Bastareny, i la nova urbanització, al costat esquerre de la carretera. El nucli antic es troba al peu de Palau, l&#039;antic castell dels barons de Pinós, i encara resten vestigis de les muralles i torres que protegien aquest nucli inicial medieval que té una planta més aviat rectangular. Els carrers s&#039;ordenen seguint una estructura perpendicular entre ells, mostrant clarament que van ser dissenyats prèviament amb una planificació sobre el terreny, i seguint les diferents terrasses del terreny en desnivell des de Palau cap al riu. A la part baixa de la vila destaca la plaça Porxada que actua com a centre neuràlgic i social, travessada pel carrer Major. Perpendicular a aquest i més al nord, travessa la vila el carrer Sobirà. L&#039;església de Sant Esteve tanca el perímetre a la banda de llevant i sobre el riu. Aquesta trama urbana és molt regular i manté l&#039;estructura d&#039;illes rectangulars delimitades amb els carrers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l&#039;any 1233, que també va disposar l&#039;organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l&#039;edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja consten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. Anteriorment el nucli urbà es trobava més al nord, al costat de l&#039;antiga església de Sant Sebastià que va ser abandonada i desapareixent definitivament al segle XIV. Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s&#039;involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altres. A la fi dels segle XV, estroncada la branca principal de la família dels barons, Bagà i les possessions passaren al duc d&#039;Alba i finalment als de Medinaceli. Aquests darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadència. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2524500,1.8623800]]></content:encoded><content:item>406158</content:item><content:item>4678433</content:item><content:encoded><![CDATA[1233]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40512-foto-08016-1-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval|Modern|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85|94|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40513]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Municipal de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PEDRALS COSTA, X. (1997). Arxiu Municipal de Bagà. Anàlisi, actuació arxivística i descripció dels fons. Bagà. 2 volums. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Reproducció facsímil de 1989, Centre d&#039;Estudis Baganesos. 3 vols.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Municipal de Bagà es troba ubicat al soterrani de l&#039;edifici de l&#039;Ajuntament, en una única sala dividida per una paret al centre de manera que l&#039;espai té forma de U. La documentació es troba guardada en caixes de cartró d&#039;arxiu dipositades en prestatges metàl·lics. Hi ha dos armaris metàl·lics en els que es guarda la documentació més important i antiga formada per pergamins i llibres. L&#039;arxiu conserva principalment els fons documentals generats pel mateix ajuntament des de la segona meitat dels segle XIX fins a l&#039;actualitat. Destaquen també alguns documents anteriors, com la còpia en pergamí de la carta de franqueses datada al segle XVI; llibre de despeses del cònsols de 1332; cadastres de 1735 i 1817; llibres de comptes dels XVII, XVIII; 7 documents en pergamí de 1355 a 1590, entre ells una còpia dels privilegis de Bagà del segle XVI; diferents llibres enquadernats en pergamí; documentació de la família Balderich des del segle XVI; llibres de notaris 1365, 1425, 1430, 1441, 1749. També compta amb la documentació del registre civil des de l&#039;any 1869.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Catalunya, 7. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bagà va ser escollit pels Barons de Pinós com a capital de la seva baronia; a partir del segle XII el poble es traslladà de lloc i s&#039;edificà de nou, passant a establir la seva residència diferents famílies nobiliàries durant la baixa edat mitjana, moment de màxim esplendor de la vila. Així, la vila de Bagà, va generar un important fons documental iniciat amb els Pinós i augmentat amb el pas del temps, arxiu que era custodiat a l&#039;edifici de l&#039;església parroquial de Sant Esteve. L&#039;arxiu era tancat amb tres claus que estaven en poder del conseller en cap, del cònsol en cap i del segon cònsol. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l&#039;arxiu, principalment per un incendi l&#039;any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d&#039;alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l&#039;arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l&#039;arxiu amb la publicació de les &#039;Baronies de Pinós i Mataplana&#039; (SERRA VILARÓ). Amb l&#039;estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l&#039;arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l&#039;arxiu del marquès de Barberà. La part que restava a Bagà, va ser dipositada provisionalment al Palau de Pedralbes, en iniciar-se la Guerra Civil, pel &#039;Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental&#039;; al finalitzar la Guerra l&#039;arxiu va ser traslladat a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó l&#039;any 1939, on s&#039;ha mantinugut una important part de l&#039;arxiu històric de Bagà ja que no es va reclamar el fons dins els terminis establerts. A Bagà es conserva actualment una minsa representació d&#039;aquest arxiu històric dels Pinós, tot i que es conserva la documentació municipal des de finals del segle XIX, algun element medieval i modern. L&#039;Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va realitzar un nou inventari dels fons existent al municipi entre març de 1996 i setembre de 1997, a càrrec de l&#039;arxiver Xavier Pedrals (PEDRALS, 1997). Aquest va classificar de nou el fons seguint el quadre de classificació proposat pel Servei d&#039;Arxius de la Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;espai que ocupa l&#039;arxiu es troba davant del que ocupa la caldera de calefacció de l&#039;ajuntament i a més, pel fet d&#039;ocupar un soterrani, té humitats a la banda que dóna a la plaça. Per la part de darrera, la que dóna al carrer Mn. Jaume, hi ha una doble porta per la que es podria tenir un accés directe, tot i que es troba tancada, fet que li dona poca seguretat a l&#039;espai que ocupa l&#039;arxiu municipal. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40514]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36). DALMAU, R.; CATALÀ ROCA, P. (1976). Els castells catalans. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Pp.840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dispositada a l&#039;arxiu del Servei d&#039;Arqueologia de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual edifici ocupa el lloc de l&#039;antiga residència palau-castell dels senyors de Pinós, en una illa sencera de la zona més elevada del turó on s&#039;assenta la vila, limitat per la plaça dels Especiers a ponent, el carrer de la Muralla a tramuntana, el carrer de Palau a migdia. Constitueix un ampli recinte clos amb un casal del segle XVIII i la petita edificació de la &#039;capella de Palau&#039;. La casa està formada per dos cossos que formen angle recte, de planta, pis i golfes, coberts amb teulades a doble vessant amb els careners perpendiculars a la façana de l&#039;edifici central i que s&#039;obren a un pati central tancat a modus de baluard. En la planta baixa d&#039;aquests dos cossos s&#039;obren arcs escarsers de pedra, un al cos principal i tres arcs al perpendicular, tots ells de les mateixes dimensions i que formen uns porxos. L&#039;edifici és fruit de diferents èpoques històriques, tot i que la major part data del segle XVIII sobre una possible estructura medieval. El cos de ponent és el més noble, presenta una escala al costat esquerre, il·luminada per una llanterna, avui desapareguda, que els baganesos anomenaven &#039;el cel de Palau&#039;. Al pis principal es troben les estances dels senyors decorades amb pintures murals neoclàssiques. Al cos perpendicular s&#039;han habilitat dues grans sales, una a cada pis, amb tres balcons al pis i tres ulls de bou a les golfes; a la façana exterior encara s&#039;endevinen unes ornamentacions pictòriques de la mateixa època que les interiors. Tanca el baluard per llevant la capella de Palau, i per ponent els anomenats horts de Palau, actualment solar sense edificar i en el que es troba l&#039;accés a un túnel subterrani que comunicava el Palau amb el riu. Actualment, després d&#039;una intervenció arquitectònica que encara està per finalitzar, s&#039;ha ubicat a la planta baixa el Centre Medieval i dels Càtars de Bagà i l&#039;oficina de turisme de la vila. Tot i que l&#039;edifici que veiem actualment data del segle XVIII, encara es poden esbrinar alguns elements procedents de l&#039;Edat Mitjana: els murs nord i est encara poden conservar panys de l&#039;antiga muralla que tancava la vila per aquest costat, així com una torre de defensa (Subirana), el basament d&#039;una altra torre circular i el lloc que possiblement ocupava la torre de Santa Maria al costat de la capella. Formant part de l&#039;edifici, al costat de ponent, s&#039;endevinen traces de la que podria ser la torre de l&#039;homenatge amb un portal de mig punt que dona accés al recinte des de la plaça de l&#039;Especier, actualment tancat; i un altre portal que s&#039;obre a la part de darrera de l&#039;edifici, actualment en ruïnes; la llinda de la porta és de doble biga de fusta formant llinda horitzontal a la part interna de l&#039;arc de mig punt. Sembla possible que tan sols la base d&#039;aquesta torre sigui d&#039;origen medieval, essent la resta una reconstrucció d&#039;èpoques posteriors. En realitzar la segona fase de rehabilitació de l&#039;edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d&#039;una excavació d&#039;urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l&#039;any 1998. El seguiment arqueològic detectà l&#039;aparició d&#039;estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular possiblement corresponent a una torre de les més tardanes. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l&#039;antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus orígens a l&#039;Edat Mitjana, moment en que s&#039;establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l&#039;edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d&#039;un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar &#039;palau&#039; o &#039;palauet&#039;. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l&#039;anomenada &#039;Torre de l&#039;Homenatge&#039; seria el portal d&#039;accés al castell a partir del segle XIV. A inicis del segle XVIII l&#039;edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l&#039;edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l&#039;arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l&#039;edifici per l&#039;arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l&#039;escala principal. L&#039;estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l&#039;Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l&#039;edifici, després d&#039;una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2535200,1.8610200]]></content:encoded><content:item>406047</content:item><content:item>4678553</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Barroc|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A més d&#039;estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d&#039;Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|96|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40515]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muralles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. (vol. 11, pàg. 605). MADOZ, Pasqual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Reedició Ed. Curial, Barcelona, 1985, pàg. 97. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. TORRAS, Cèsar August (1905). Itineraris del Berguedà. Barcelona, pàg. 92. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà. ZAMORA, Francisco de (1787). Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició Ed. Curial a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 1973, pàg. 97.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;antic recinte emmurallat de Bagà es troba situat en declivi sobre el riu Bastareny. Es va construir seguint una planificació en fundar-se la nova vila i tanca el recinte de cases que es troben en disposició longitudinal paral·leles al riu formant un recinte quasi rectangular flanquejat per torres de les que encara queden vestigis i que flanquejaven diferents portes. Actualment encara són visibles la torre de la Portella, la Subirana, la del Portalet i el basament de la torre de la Vilella. Les restes de la muralla són visibles en alguns trams del carrer de la Muralla i del carrer Calic, tot i que molt desfigurada per la reutilització que s&#039;ha fet d&#039;ella com a parets de les mateixes cases. Al carrer de la Muralla la factura d&#039;aquesta és més sòlida, amb alguns grans carreus principalment a la base, mentre que al carrer Calic el mur està fet de còdols de riu barrejats i de diferents tamanys. El seu pas per aquest carrer és dubtós, ja que en estar estructurat en terrasses fins al riu, hi ha diferents murs, a més dels murs interiors de les cases, fet que no permet saber si el mur exterior de les cases actuals era part de la muralla o aquesta es trobava més endarrerida. El perímetre de la muralla seria el següent: des de l&#039;església de Sant Esteve a la torre de la Vilella paral·lela al torrent de Paller, de la Vilella a la torre del portalet, d&#039;aquí pujava fins a la torre Subirana o de Santa Maria al Palau per un lloc indefinit, el palau mateix feia de muralla pel costat de llevant fins a la torre Subirana que toca al carrer muralla, baixava pel carrer Muralla fins a la torre de la Portella i d&#039;aquí agafava direcció cap a l&#039;església seguint el carrer Calic. Hi havia diferents portals que permetien l&#039;accés a la vila: Clota i Vilella al mur de migjorn; Portalet, Santa Maria i del Castell al mur de llevant; Gandesa, Malanyeu i Saldes al mur de tramuntana; portal del Molí al mur de ponent sobre el riu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Anteriorment la vila era propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà fins que passà a mans dels barons de Pinós. L&#039;antiga vila estava més al nord, al lloc anomenat Sant Sebastià, i possiblement fou construïda entre els segles IX i X al voltant de l&#039;església de Sant Sebastià.; va ser abandonada en construir-se la nova vila i va desaparèixer definitivament al segle XV quan es desfà l&#039;antiga església per aprofitar el material per construir la nova de Sant Esteve. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d&#039;homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930). Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l&#039;any 1343, als llibres de consolia s&#039;esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: &#039;Manual de messions dels murs&#039; (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s&#039;ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l&#039;exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l&#039;enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d&#039;argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s&#039;arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l&#039;aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L&#039;amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d&#039;uns 7m.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2534100,1.8602300]]></content:encoded><content:item>405982</content:item><content:item>4678542</content:item><content:encoded><![CDATA[1233]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A més d&#039;estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d&#039;Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). A la memòria que s&#039;adjunta a l&#039;inventari hi ha un mapa detallat amb el perímetre hipotètic de la muralla, els trams en que es conserven elements, les torres i les portes. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40516]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capella de Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La capella de palau es troba a llevant de l&#039;edifici de Palau i tancant el recinte que aquest ocupa per la banda del carrer Pujada de Palau. És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó feta de pedra tosca. No té absis, però si una petita sagristia darrera de la zona que ocuparia l&#039;altar i en la que es conserva un rentamans decorat amb una cara esculpida en pedra (per la sortida de l&#039;aigua). Al seu interior conserva un estucat força malmès, amb una motllura de guix a la base de la volta. Té un petit cor a la zona de la porta principal que s&#039;obre a la Pujada de palau i que és d&#039;arc de mig punt. La façana principal conserva l&#039;arrebossat al voltant de la porta i d&#039;un ull de bou circular, amb motius neoclàssics policromats en mal estat, amb l&#039;anagrama de Maria i la data 1779. També es conserva l&#039;espadanya d&#039;un sol ull per una campana. A l&#039;exterior la teulada és d&#039;una sola vessant. La capella té una altra porta oberta al pati d&#039;armes de Palau. Destaca a l&#039;interior l&#039;enrajolat del terra, amb rajoles fetes a mà i que conserven marques del productor.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons Serra Vilaró (1930) aquesta capella ocupa el lloc de l&#039;antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila, que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. Aquesta primera església és citada al 1294, al 1288, 1290, 1293, 1322, 1365, 1395 (Serra Vilaró, 1930), i era l&#039;església dels barons de la vila. L&#039;actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l&#039;era de la casa. Fa aproximadament cinc anys, fruit d&#039;una campanya popular, es va restaurar la capella que s&#039;ha recuperat com a patrimoni de la vila, reobrint la porta que dóna a la Pujada de Palau.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2533913,1.8610266]]></content:encoded><content:item>406048</content:item><content:item>4678538</content:item><content:encoded><![CDATA[1779]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Monument ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-03-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construïda per iniciativa dels senyors de Còdol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que es va fer una restauració de la capella, els esgrafiats de la façana es conserven en mal estat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1779]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40517]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller de Dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes de l&#039;antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d&#039;un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d&#039;una casa amb els seus coberts, i les de l&#039;església. L&#039;església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l&#039;edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l&#039;estructura de l&#039;església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l&#039;espai en dos pisos, així com la presència d&#039; un forn de pa i una pica d&#039;aigua construïdes després de l&#039;abandó de l&#039;església i l&#039;adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l&#039;arrencada de l&#039;escala de pedra per l&#039;interior de la paret a la trona. L&#039;abandó del mas ha permès veure actualment l&#039;estructura inicial de l&#039;església.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l&#039;edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s&#039;amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l&#039;any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l&#039;abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l&#039;any 1258, l&#039;abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l&#039;església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2739587,1.8811995]]></content:encoded><content:item>407742</content:item><content:item>4680800</content:item><content:encoded><![CDATA[1748]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-03-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l&#039;hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40518]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de Paller / Paller de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-paller-paller-de-baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L&#039;Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l&#039;ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L&#039;Erol nº 32, Berga. P. 19-26. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L&#039;Espill. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l&#039;església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre (ponent). Està situada en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu. La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l&#039;església té una única porta adovellada d&#039;arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d&#039;arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carrener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l&#039;església. Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l&#039;edifici. L&#039;interior de l&#039;església és d&#039;una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d&#039;una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l&#039;any 1983 s&#039;accedia des de l&#039;hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures murals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller de Dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest edifici fou començat a construir l&#039;any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s&#039;atribuïen propietats curatives. L&#039;arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Morató, que estava treballant en la parròquia de Sant Esteve, sembla que va contribuir en el disseny general de la façana i de l&#039;edifici, que va estar enllestit l&#039;any 1758. Mossèn Josep Casals va ser el promotor de l&#039;obra. Hi havia quatre altars barrocs laterals, dels que tan sols va quedar un després de la Guerra Civil de 1936: atribuït a Josep i Segimón Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el 1786 i dedicat a Santa Teresa. També es conserva l&#039;altar major. L&#039;any 1774 es va fer la sagristia nova. El 1782 s&#039;engrandí el cambril, i el 1862 es tornà a fer-ho més llarg. L&#039;any 1983 la imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la, i es va tancar el santuari per temps indefinit. L&#039;any 1998 es fa una primera restauració del santuari, iniciativa de la parròquia de Bagà i amb diners recopilats pels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així com l&#039;entorn i es va fer arribar l&#039;electricitat. Posteriorment es va restaurar l&#039;hostatgeria que actualment funciona com a restaurant. El 25 de juny del 1995 es va tornar la imatge de la Verge al santuari, obrint-la de nou al culte. L&#039;any 1998, també com iniciativa de la parròquia i del rector, Mn. Ramon Viladès, es va realitzar la restauració de les pintures murals de l&#039;interior de l&#039;església a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. L&#039;any 1997 es va netejar i consolidar el retaule major per alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2668800,1.8758600]]></content:encoded><content:item>407291</content:item><content:item>4680020</content:item><content:encoded><![CDATA[1747-58]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-03-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Francesc Moretó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha diferents propostes de la provinença d&#039;aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir &#039;fortalesa antiga&#039;, que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal. El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l&#039;aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs. L&#039;edició més antiga dels goigs de Paller són del 1782. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40519]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pelegrí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pelegri]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ, F. (2001). Sant Pelegrí dels Banyadors (Paller). A Bagadanum. Vol. IV. Associació Medieval de Bagà. Pp. 41-54). COROMINAS, R. (2000). Sant Pelegrí. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 77-80). GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L&#039;Espill. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes de l&#039;antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d&#039;arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari. Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va aterraplenar l&#039;espai que ocupa l&#039;edifici per tal d&#039;adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l&#039;entrada. Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l&#039;any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l&#039;entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d&#039;altres materials que donessin indicis de la cronologia de l&#039;edifici.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller. A la carretera que porta a Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII. Hi ha la possibilitat que es tracti de l&#039;església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l&#039;acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors. Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc. En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l&#039;any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d&#039;aquest edifici s&#039;utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt. El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que havia en aquesta església. L&#039;any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2658500,1.8751400]]></content:encoded><content:item>407230</content:item><content:item>4679906</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7b9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40520]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mare de Déu de Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L&#039;Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l&#039;ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. ROSINYOL, J.M. (1996). Les Marededéus del Berguedà (segle XII al XV). Ed. Amics del Romànic del Berguedà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L&#039;Espill. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Imatge de la Verge de petites dimensions (57 cm), de fusta policromada i amb estofat daurat. Està representada dempeus i molt ben proporcionada. Amb la mà esquerre suporta al nen que no està ben dimensionat ja que és molt gros comparat amb la Mare de Déu i que sosté una bola del món amb les dues mans. Les dues imatges porten corona. La Verge porta túnica lligada al cos i mantell que li tapa els cabells i li cobreix les espatlles quedant recollit per la mà esquerra; a la mà dreta porta un ceptre daurat. La imatge està ubicada en el cambril darrera del retaule barroc i centrant aquest. Es desconeix l&#039;autor, tot i que la factura ens permet datar-la al segle XVIII. És coneguda com la Mare de Déu de Paller o dels Banyadors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;antiga imatge que es venerava a Paller no es conserva. Podia tractar-se d&#039;una imatge romànica, del segle XIII, que possiblement Mn. Serra Vilaró traslladés al Museu Diocesà de Solsona junt amb altres a inicis del segle XX. En aquest Museu encara hi ha alguna imatge sense catalogar i possiblement una d&#039;elles sigui la que procedeix de Paller. La tradició diu que la imatge va ser trobada per un pastor molt a prop del mas Paller de Dalt, dins una balma camí de La Foradada, que avui és colgada en construir-se una pista que porta de Paller de Baix a Paller de Dalt. A l&#039;esplanada de Paller de Dalt es va construir el primer santuari que al segle XIII ja existia i que va ser reconstruït durant el renaixement. A mitjans del segle XVIII fou construït un nou santuari al lloc dels Banyadors, més proper a Bagà. Cèsar August Torras esmenta la imatge en el seu viatge al Pirineu l&#039;any 1905 (Torras). L&#039;any 1775 foren netejades les corones de la Verge i del nen per l&#039;argenter de Puigcerdà Frances Reynés, operació que es repetí l&#039;any 1871. L&#039;any 1872 fou refeta la corona de la Verge al mancar-li moltes peces de plata. En un inventari de 1772 es fa referència a tots els vestits de la Mare de Déu de paller que també són esmentats en la documentació de l&#039;Arxiu de Bagà (Serra Vilaró, 1935, 1989). Totes aquestes dades correspondrien a la imatge actual. La Mare de Déu de Paller tenia els seus goigs, que van ser encarregats a Joan Patzi, mestre de capella a Manresa, l&#039;any 1782. L&#039;edició dels goigs es repetí els anys 1825 i 1845.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2668800,1.8758600]]></content:encoded><content:item>407291</content:item><content:item>4680020</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per accedir a l&#039;església s&#039;ha de demanar que obrin els encarregats de l&#039;hostal i restaurant. L&#039;aplec al santuari de paller es celebra el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades. A una vitrina de l&#039;església parroquial de Sant Esteve es guarda un mantell de brocat d&#039;or que va ser donat per la baronessa de Pinós (duquessa de Medinaceli) datat entre els segles XVI i XVII. Hi ha diferents propostes de la provinença d&#039;aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir &#039;fortalesa antiga&#039;, que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és d&#039;agricultura de cereal. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7ba
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40521]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Retaule Major de Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L&#039;Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l&#039;ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L&#039;Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L&#039;Espill. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És un retaule de composició unitària centrant el conjunt en el tema principal: l&#039;exaltació de la Mare de Déu de Paller. És un retaule de petites dimensions en el que destaca la ornamentació. El cambril de la Verge ocupa el lloc central amb un gran finestral d&#039;arc. S&#039;accedeix al cambril per una escala lateral des del mateix retaule. El conjunt està dividit en tres pisos i en tres carrers, seguint unes línies bàsiques rectilínies, tot i que la decoració li dóna mobilitat al conjunt a base de la línia corba que trobem en les columnes salomòniques, medallons, volutes i cornises. La part superior està presidida pel patró de Bagà, Sant Esteve. A cada costat de la Verge hi havia quatre imatges de Santa Llúcia, Sant Francesc, Sant Agustí i Santa Apolònia, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Entre l&#039;altar i el cambril hi ha esculpit un relleu de l&#039;Anunciació que constitueix el únic element escultòric que resta al retaule ja que la resta és decoració.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;altar major va ser esculpit per Antoni Costa de Berga amb ajuda de Anton Cavallaria de Bagà, iniciat el 1772. Va ser daurat per Marià Bordons de Berga l&#039;any 1774. El santuari va ser cremat durant la Guerra Civil l&#039;any 1936 i els seus retaules van ser destruïts. Posteriorment va ser restaurat l&#039;altar major que havia resultat molt mutilat. El mateix retaule porta la data 1774 i les inscripcions a banda i banda del cambril: &#039;PULLCHRA UT LUNA&#039; i &#039;ELECTA UT SOL&#039;. Abans de la Guerra Civil hi havia cinc retaules al santuari de Paller: el major, el de Santa Teresa, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Pasqual i el de les Ànimes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2668800,1.8758600]]></content:encoded><content:item>407291</content:item><content:item>4680020</content:item><content:encoded><![CDATA[1774]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40521-foto-08016-10-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Anton Costa, Anton Cavallaria, Marià Bordons.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7bb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40522]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pintures murals de Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L&#039;Espill. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les pintures interiors de l&#039;església són realitzades al tremp de cola sobre morter de calç als murs. Es representen els següents temes: entre el retaule i el primer arc es representa la Santíssima Trinitat que corona la Mare de Déu, acompanyada de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i els àngels músics. Entre el primer i el segon arc, els quatre evangelistes amb les figures del tetramorf. Entre el segon i el tercer, les figures humanes que representen les virtuts teologals fe, esperança i caritat. A la volta sobre el cor, una panoràmica al·legòrica de Bagà. A les petxines de cada tram de la volta hi ha diversos símbols que fan referència a títols que es donen a la Mare de Déu en la pregària lletànica. A cada costat del presbiteri, dos grans quadres representen la Immaculada i la Mare de Déu amb l&#039;infant. La resta d&#039;espais estan omplerts amb elements ornamentals. La decoració és de caire neoclàssic amb imitacions de l&#039;arquitectura clàssica i personatges trets de la imatgeria popular. Predominen els tons grisos en les zones de menys importància iconogràfica, mentre que a la resta els colors són més variats i alegres. Les columnes i laterals dels arcs de les capelles que allotjaven els retaules també estan pintats, amb un marbrejat verdós i figures d&#039;àngels amb decoracions fetes amb full d&#039;or. Amb la restauració només es van deixar dos al descobert, ja que els altres estaven en molt mal estat de conservació i no es van poder recuperar. Aquestes darreres pintures estan fetes amb pintura a l&#039;oli, i també s&#039;atribueixen a Miquel Moliner.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-11]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les pintures van ser fetes per un tal Maura de Sant Llorenç de Morunys, entre 1813 i 1825, amb ornaments i còpies de pintures famoses. Els arcs i els sòcols els va pintar Miquel Moliner a començaments dels segle XIX. Més tard, el 1874 el mateix Maura va pintar la volta, tal i com consta a la part esquerra sobre el cor. Aquesta volta té les pintures més interessants, que representa la vila de Bagà tal com era a inicis del segle XIX. L&#039;any 1942 els pintors Pere Paz i Benet Casas de Bagà van refer les parts de pintura malmeses. L&#039;any 1998 es va realitzar una restauració de les pintures a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. Es va poder veure que la paret de darrera del retaule major ja havia estat pintada abans de 1773, així com l&#039;arc sobre el retaule del que s&#039;ha deixat testimoni. Possiblement aquestes pintures fossin fetes poc després de la construcció del retaule.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2668800,1.8758600]]></content:encoded><content:item>407291</content:item><content:item>4680020</content:item><content:encoded><![CDATA[1813]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Maura, Miquel Moliner]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7bc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40523]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Joan de l&#039;Avellanet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-lavellanet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VIGUE, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Vol. I, el Berguedà. Ed. Artestudi. Barcelona. P. 256-257.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Petita capella d&#039;una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d&#039;entrada al costat lateral de tramuntana. L&#039;absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l&#039;exterior i mitja volta a l&#039;interior. La porta és d&#039;arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l&#039;absis s&#039;obre una petita finestra d&#039;arc de mig punt i doble esqueixada. L&#039;obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca. A l&#039;interior la volta és de canó i es pot veure l&#039;arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII. L&#039;església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d&#039;un campament juvenil, abans de l&#039;antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d&#039;esports que es troba a tocar de l&#039;església. A l&#039;altre banda del camí, l&#039;antiga masia de Sant Joan de l&#039;Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-12]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roca Tiraval. Carretera a Gisclareny]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia històrica la trobem l&#039;any 983, a l&#039;acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. El 1279, Berenguer d&#039;Eneveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l&#039;església que a vegades s&#039;anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988). L&#039;any 1394 el senyor Pere d&#039;Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que &#039;l&#039;església sigui ben adaptada&#039;. Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s&#039;ha mantingut fins els nostres dies. La factura de l&#039;absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà. Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes” que va treure el guix de l&#039;interior de la nau i va reparar la teulada, El dia 1 d&#039;agost de 1961 s&#039;entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s&#039;inaugurà la restauració. L&#039;any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2610412,1.8345987]]></content:encoded><content:item>403879</content:item><content:item>4679417</content:item><content:encoded><![CDATA[983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-03-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1992, un campament realitzat pels &#039;Eclaireuses i Eclaireus de France&#039;, van fer una descoberta a tres metres de l&#039;absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d&#039;ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l&#039;esquelet d&#039;una dona de mitjana edat i al d&#039;un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX. Part d&#039;aquestes restes foren dipositades al centre d&#039;acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d&#039;un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7bd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40524]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Fe del Quer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-del-quer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Església petita, d&#039;una sola nau amb presbiteri quadrat i coberta amb volta de canó. La porta es troba a llevant i era d&#039;arc de mig punt adovellada i ara inexistent ja que el mur està en ruïnes. El mur de ponent (oposat a la porta), és més ample que la resta de murs, de manera que sobresurt dels dos laterals. Els laterals estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. L&#039;aparell és molt irregular a l&#039;exterior, i a l&#039;interior encara resten parts de l&#039;arrebossat i de pintura de calç blava. Es distingeix l&#039;arrencada de la volta de canó que cobria l&#039;interior, així com d&#039;una cornisa a l&#039;interior i alguna de les mènsules de les pilastres que suportaven la volta. A la paret del presbiteri hi ha una fornícula decorada amb dues pilastres adossades a l&#039;exterior i coberta amb una petxina a la zona de la volta i també pintada de blau. Al costat dret davant del mur de la porta principal es conserva la base d&#039;una creu de pedró. És una pedra tallada com un pilar de base quadrada i amb un forat al centre de la cara superior. La capella es troba en mal estat de conservació, amb la teulada esfondrada i molt tapada per vegetació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roca Tiraval, a la collada de Turbians]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l&#039;església de Santa Fe és documentada l&#039;any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). Diferents llegats testamentaris a favor de l&#039;església van fer possible la seva construcció al segle XIII, així com el suport econòmic dels prohoms de la vila de Bagà que van considerar a Santa Fe co-patrona de la vila, juntament amb Sant Esteve. L&#039;església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l&#039;actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l&#039;església romànica anterior, i fou beneïda l&#039;any 1766. Durant la Guerra Civil de l&#039;any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. Damunt la porta hi havia un finestral amb vitrall que il·luminava l&#039;altar amb el frontis fet de rajola valenciana amb la imatge de la santa i un senzill guarniment a tot el vol. Tenia també un petit cor de fusta&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2463200,1.8493700]]></content:encoded><content:item>405075</content:item><content:item>4677766</content:item><content:encoded><![CDATA[1766]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-03-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per arribar a l&#039;església s&#039;ha d&#039;agafar el camí que des de Sant Joan de l&#039;Avellanet porta cap a la Vinya Vella. Hi ha un trencant a la dreta, després de la casa Matallops, que porta a la casa Quer i d&#039;allà s&#039;ha de caminar cap a llevant fins arribar a l&#039;església per un camí. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7be
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40525]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Raval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció NNSS 1983: nivell 2 (rehabilitació i densificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Raval s&#039;estén des del nucli antic de la vila (plaça Catalunya) a l&#039;entrada a aquesta. És el carrer que dóna accés a Bagà venint de la carretera C-16. És un carrer no gaire ample, planer i recte, de 280 metres de longitud total. Just al centre del carrer creua perpendicularment la Pujada del Gall, que comunica el carrer de la Clota i el turó de la Cogulla i nou eixample. S&#039;ha convertir en el carrer comercial de Bagà, en detriment del carrer major que havia sigut el més important. El edificis segueixen una línia similar: de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer. A la planta baixa generalment hi ha dues portes, la que dóna accés als pisos i una que s&#039;utilitza com a botiga o garatge. La majoria dels edificis han estat reformats darrerament i pocs resten en mal estat. Tan sols algunes cases puntuals conserven elements destacables, com l&#039;escut sobre la porta amb la data 1727 al nº 11, el nº 38 amb una llinda a la porta amb la data 1688, la capella del nº 28 i algunes portes adovellades, com la del nº 40. Destaca l&#039;edifici de la Fundació Salarich-Calderer que és del segle XVII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1322 fou bastida la primera casa fora muralles. La casa era tocant al camí que va a La Clota., era de Ponç Gaia. La primera vegada que es cita el Raval és al 1428 (in ravalli popule ville Bagadani) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 63). El Raval es va construir per esponjar el nucli antic, possiblement degut a l&#039;increment de població en aquesta època. Possiblement el seu creixement fou paulatí, de manera que les cases que es troben més a prop del nucli antic serien construïdes al segle XV, mentre que més cap a l&#039;exterior serien més tardanes. En aquest carrer van haver dues capelles: Per la documentació sabem que hi havia una capella dedicada a Sant Antoni que estava relacionada amb l&#039;hospital (asil de pobres) que van construir els Pinós al carrer raval nº 16. Na Luzgarda de Pedrals i de Foix tenia accés lliure i directe des del seu domicili per una porta del cor, ja que la capella era dins de la seva propietat, avui segregada en diferents cases. La capella tenia una porta de pedra d&#039;arc de mig punt i un campanar d&#039;espadanya. Avui és totalment transformada i ocupa el seu lloc un autoservei d&#039;alimentació. Es conserven diferents elements d&#039;aquesta capella a domicilis particulars: un Sant Francesc de fusta policromada de 50 cm d&#039;alçada, un crani humà en una capsa de fusta quadrada amb tapa; el calze platejat amb la inscripció &#039;és de Pedrals&#039;, aquest darrer guardat a la rectoria. La capella del Roser es trobava al carrer Raval entrant a la vila, a la casa del nº 71. Va ser fundada el 1614 pel pare Bernat Travies del convent de Puigcerdà de l&#039;ordre de Sant Domènec. Tenia un altar barroc presidit per una talla de fusta de la Verge del Roser (1,70 m d&#039;alçada). Durant la Guerra Civil va ser espoliada i va servir de quarter i presó. Tenia un campanar cobert amb teulada de quatre vessants. Va ser venuda pel rector després de la Guerra Civil i va ser convertida en vivenda l&#039;any 1953, convertint la capella en garatge i magatzem de fruita, afegint dues plantes. Encara es poden veure alguns elements arquitectònics. Una de les dues capelles laterals, que serveix de terrassa actualment, conserva adossada una petita construcció que era la caixa de l&#039;escala que pujava a la trona. També resta part del mosaic del terra. La talla de fusta es conserva a l&#039;església parroquial, així com una petita imatge d&#039;argent de la Verge del Roser que pertanyia a una bacina petitòria. A cal Barral, nº 28, hi havia una capelleta a la Verge de les Neus que estava a la portalada que tancava el carrer raval, a l&#039;alçada de la pujada del Gall. En enderrocar-se el portal, durant el primer quart del segle XX, la capelleta va ser instal·lada en la façana de la propera casa de cal Barral, adossada a un dels dos costats del portal. L&#039;altre veí de l&#039;altre costat del portal va construir una altra capella en pedra damunt de la porta (ca la Bermeia); casa que posteriorment es va enderrocar perdent la capella. A la capella de cal Barral no hi ha cap imatge actualment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2520200,1.8632300]]></content:encoded><content:item>406227</content:item><content:item>4678384</content:item><content:encoded><![CDATA[1428]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7bf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40526]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu del Roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La creu està situada sobre una columna de secció octogonal de 85 cm de diàmetre i 2 m d&#039;alçada, que està suportada per una base que forma tres esglaons decreixents i circulars. El que suporta la columna és una base de pedra. La part inferior de la columna té una anella de ferro. La creu actual és de ferro forjat (90 x 40 cm) confeccionada amb tub de ferro de secció quadrada de poc gruix i fent filigranes al voltant de la creu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-15]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les creus de terme es posaven a l&#039;entrada d&#039;algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d&#039;un poble o un lloc religiós. Aquesta creu va ser bastida pels volts del 1760 al peu de l&#039;antic camí Ral i a prop del torrent i el pont del Roser. Els anys cinquanta una antiga creu va ser substituïda pel l&#039;actual. Aquesta és una de les creus més antigues que es conserven a la vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2498600,1.8667100]]></content:encoded><content:item>406511</content:item><content:item>4678140</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llorenç Pedrals, va ser la seva primera obra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40527]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu del camí de Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La creu es troba una mica abans d&#039;arribar a la cruïlla d&#039;on surt el camí que porta a Paller de Dalt, al peu de la carretera al Santuari de Paller o Paller de Baix. Està situada sobre una columna de secció circular que era un antic corró de batre, situada sobre una base formada per dos graons de pedra, amb una alçada total de 2 m. La creu és de ferro forjat, de 50 cm d&#039;alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d&#039;espirals en els angles dels braços. La creu va ser forjada per Pere Pedrals i el seu fill Llorenç de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta és la tercera creu que s&#039;ha posat en aquest indret. Les dues anteriors es trobaven a la banda oposada de la carretera i eren de ferro forjat posades a sobre d&#039;una columna jònica amb una base de pedra. La primera de les creus data del 1784. L&#039;any 1921, tal i com notificà el rector de Bagà (CABALLÉ, 1999), un home fent punteria a cops de pedra va batre la creu. Aquesta es va substituir per una altra. La primera era metàl·lica, de tija prima. L&#039;any 1962 es va eixamplar el camí i la columna amb la resta de la creu de ferro ja molt malmesa, va quedar colgada pel desmunt. Acabades les obres i per iniciativa de la Unió Excursionista de Bagà, es construí la creu de ferro actual, fent-la igual a la del serrat de l&#039;Om.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2646000,1.8753000]]></content:encoded><content:item>407241</content:item><content:item>4679767</content:item><content:encoded><![CDATA[1962]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons la tradició, les noies que pujaven a Paller llançaven pedretes a la creu, tantes com quedessin aturades dalt el repetjó, tants serien els anys que trigarien a casar-se. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40528]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de l&#039;Om]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lom]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La creu es troba a un petit serrat al costat de la masia de la Creu de l&#039;Om, al peu de la carretera de Coll de Pal. La creu es troba sobre una columna de secció hexagonal amb capitell, suportada per una base de pedra quadrada en la que està encastada una creu teutònica de ferro feta d&#039;una sola peça i de forja. Aquesta creu mesura 42 cm x 30 cm, i la columna 1,30 m d&#039;alçada. La creu superior és també de ferro forjat, de 50 cm d&#039;alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d&#039;espirals en els angles dels braços.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-17]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riugréixer. Masia Creu de l&#039;Om.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les creus de terme es posaven a l&#039;entrada d&#039;algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d&#039;un poble o un lloc religiós. Segons la documentació sabem que a mitjans del segle XIV hi havia una capella en aquest indret, de la que l&#039;any 1762 tan sols restava la creu. Durant la postguerra, les voladures que feien els soldats per obrir la carretera van fer caure la primera creu que era de ferro de forma teutònica (que actualment està adossada al bloc de pedra que fa de basament). Els mateixos soldats van refer la creu fent una nova amb pedra. A meitat dels anys setanta va tornar a caure i per iniciativa dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà es va reconstruir en ferro forjat i posada damunt la columna amb capitell.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2597800,1.8538300]]></content:encoded><content:item>405463</content:item><content:item>4679256</content:item><content:encoded><![CDATA[1975]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que la creu superior és dels anys setanta del segle XX, la encastada a la base possiblement dati del segle XIV, moment en que es té documentació de la capella. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40529]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de la Cogulla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d&#039;alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d&#039;unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Va ser construïda l&#039;any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l&#039;entrada de les tropes &#039;nacionals&#039; es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l&#039;encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d&#039;una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2533500,1.8641900]]></content:encoded><content:item>406308</content:item><content:item>4678530</content:item><content:encoded><![CDATA[1939]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pere Pedrals Pernau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;entorn d&#039;aquest turó s&#039;ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40530]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont del Roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pont es troba sobre el curs del torrent del Roser o de la Creu, a l&#039;entrada de Bagà, al camí de Bagà a Brocà. És una construcció senzilla, d&#039;un sol arc de mig punt, que salva el desnivell del torrent respecte al camí. La seva factura és senzilla i per tal d&#039;anivellar-lo amb el camí es va construir a cada banda uns murs de pedra amb la finalitat d&#039;aterrassar el camí a cada banda del torrent. Els murs són de pedra mal desbastada unida amb morter de calç. L&#039;arcada està feta amb dovelles mal escairades unides amb morter de calç i terra. La part superior del pont sembla haver estat sobrealçada diverses vegades ja que en les parets es pot observar, en una cota inferior, un nivell de lloses planes que serien d&#039;un paviment més antic i que formarien una coberta en lleugera curvatura amb aspecte d&#039;esquena d&#039;ase. Les mides del pont són: 4,80 m de llum de l&#039;arc, 3,5 m d&#039;ample, 6 m de longitud total, 4 m d&#039;alçada des del nivell de l&#039;aigua.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest pont era un dels accessos principals a la vila, fet que ha afavorit la seva conservació al llarg del temps, fet que ha modificat contínuament la seva estructura general. A inicis del segle XX, en fer un nou accés pel trànsit rodat a la vila, aquest camí va quedar semi-abandonat i el seu estat de conservació cada vegada ha estat pitjor. El pont ja es troba documentat l&#039;any 1338 (VILARÓ, 1989: vol II, p. 144-147), anomenat pont de Vilella i que Serra Vilaró suposa que és el pont del Roser perquè és el que es troba més a prop del portal de la Vilella. També era anomenta pont de Brocà ja que es troba al camí de Bagà a Brocà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2500700,1.8659300]]></content:encoded><content:item>406447</content:item><content:item>4678164</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estat actual de conservació del pont és regular, no ja la del mateix pont, sinó la del seu entorn ja que s&#039;acumulen deixalles i verdisses que dificulten la visibilitat i no permeten gaudir d&#039;aquest camí. El 24-1-1996 es va fer una modificació puntual de les NNSS de Bagà per la zona de la Font del Roser, promoguda per l&#039;Ajuntament de Bagà i acordada per la Comissió d&#039;Urbanisme de Barcelona. En aquesta modificació s&#039;especifica ajustar la configuració de la zona verda prevista amb posició centrada al torrent del Roser, preservar les restes del vell pont, de la via romana, de la font i de la creu de terme. L&#039;any 2003 es va fer una proposta-sol·licitud al Servei d&#039;Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per realitzar una intervenció arqueològica a la zona, que va ser desestimada. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40531]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de la Vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L&#039;Erol nº 42. P. 36-39. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. ZAMORA, (1787). Viajes. Barcelona, 1973. (ver)&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És el pont de més envergadura que trobem al terme, sobre el Bastareny. Pont de dues arcades sobre el riu Bastareny i situat a tocar a l&#039;antic recinte emmurallat per sota de l&#039;església de Sant Esteve, proporcionant l&#039;accés al nucli des d&#039;aquest vessant. És construït amb carreus molt regulars de pedra a la base i que van perdent la regularitat en l&#039;aparell a mesura que pugen les filades; els carreus dels arcs estan disposats a plec de llibre. Els dos arcs no són perfectament simètrics, essent l&#039;aparell del més proper a la vila, més modern o reconstruït més tard que l&#039;altre. A cada costat es recolza en el desnivell que forma el terreny en decreix cap a la llera del riu, mentre que al centre es recolza en un ample pilar de pedra que té forma triangular a banda i banda de la passarel·la del pont. Un d&#039;aquests eixamplaments triangulars, el de la cara nord, alberga una capelleta en la que actualment hi ha una imatge d&#039;una Dolorosa. El riu passa per sota d&#039;un dels dos arcs, mentre que l&#039;altre, el més proper a la vila, es troba sobre terreny ferm. Al costat d&#039;aquest arc hi ha el desguàs de la fàbrica La Baganense i la de Ca l&#039;Escriu, i es pot observar l&#039;arrencada d&#039;un possible tercer arc o ull del pont, visible des de l&#039;hort del Capellà. Es tracta d&#039;un pont refet en diferents èpoques, tal i com mostra el seu aparell. Té 22 m de longitud total i 3 m d&#039;ample, una llum de l&#039;arc sobre el riu de 8,5 m i alçada des de l&#039;aigua de 2,5 m.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-20]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia documental del pont del Molí és de l&#039;any 1335 (Vilaró, 1989, vol II, p. 146), en que diu que fou adobat ja que es descalçava, el 1355 s&#039;havia enderrocat i el 1385 fou reparat. Aquest pont es trobava a sota del molí fariner, actual Baganense. En un document del 1342 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p 146) es diu que s&#039;estava fent el pont de Sant Esteve (XCIII-14). Els anys 1335, 1355, 1385 tenim notícies històriques d&#039;adobs fets al pont del Molí, i al 1499 adobs al &#039;pont del camp de la vila&#039; (ídem). El 1592, 1752, 1756 notícies d&#039;una capella en algun cap del pont (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, pp. 146; vol. III, pp. 72-73). La Mare de Déu del Pont era una imatge que hi havia a una fornícula del pont que hi ha al riu Bastareny (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 313) i que Serra Vilaró va traslladar al Museu de Solsona però que no va documentar, motiu pel qual no sabem quina de les talles romàniques que hi ha a Solsona pot ser la del pont.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2518300,1.8611800]]></content:encoded><content:item>406058</content:item><content:item>4678365</content:item><content:encoded><![CDATA[1335]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40531-foto-08016-20-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pont ha rebut diferents noms al llarg de la seva història: Pont del Camp de la Vila, o del Molí, o de l&#039;Oratori. Hi havia una verge de talla romànica que Serra Vilaró va traslladar al Museu Diocesà de Solsona a inicis del segle XX. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40532]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre de la Portella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-portella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La torre es troba flanquejant la sortida de la plaça Galceràn de Pinós cap al nord, per l&#039;antic portal de Saldes o Faia. És la única torre completament sencera de les que flanquejaven la muralla del segle XIV. És una torre de planta circular amb un sostre intermedi, i coberta de teula aràbiga d&#039;un sol vessant. De fàbrica de pedra, poc treballada i d&#039;aparell groller travada amb morter de calç. Forma part de les restes d&#039;un pany de muralla que allà mateix conformava una de les seves portes. Molt visible, sobretot des de l&#039;altra banda del riu Bastareny, ha quedat integrada en una finca de recent construcció, com un annex d&#039;un jardí privat. Per edificar la casa actual es van ensorrar les que hi havia abans: cal Janet, cal Vilanès o torre del Vilar. L&#039;actual es coneix com cal Matapins. La torre actualment te la porta situada al centre de l&#039;alçada de l&#039;edificació, de manera que s&#039;accedeix amb una escala metàl·lica exterior, tot i que aquesta porta seria oberta amb posterioritat a la construcció de la torre. El primer pis està cobert interiorment per una cúpula que impedeix la comunicació amb el pis superior i que és fruit d&#039;una restauració posterior. A aquest nivell s&#039;accedeix per una porta més baixa. Originalment els tres sostres dels tres nivells interiors de la torre eren coberts amb empostissat de fusta i es comunicaven entre ells mitjançant escales de fusta. La porta del primer pis es troba flanquejada per espitlleres que permeten la vigilància; al segon i tercer pisos també hi ha espitlleres. La porta del pis superior podria servir també per comunicar amb el corredor de la muralla. Al capdamunt hi ha tres forats quadrats que possiblement estaven destinats a l&#039;embigat dels cadafalcs, garites de fusta suspeses pel cantó de fora que permetien llançar verticalment objectes als agressors. La coberta estava formada per una teulada a un vessant orientada de nord a sud. A la planta baixa hi ha l&#039;accés a una galeria subterrània amb l&#039;embocadura dirigida muralla amunt i que podria ser la mateixa que surt de l&#039;hort de Palau. Actualment està tapiada. Al peu de la torre hi ha també dues espitlleres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La torre de la Portella també es coneixia com torre Jossana o torre de l&#039;Espassén (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 199). Aquesta torre era una de les que flanquejaven les muralles que protegien la vila des del segle XIII. La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l&#039;any 1343, als llibres de consolia s&#039;esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: &#039;Manual de messions dels murs&#039; (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. La torre Jossana és esmentada per primera vegada el 1355. El 1442 es fa una restauració de la torre (SERRA VILARÓ, 1930) en el que es diu que la torre serà rodona, fet que fa suposar que abans no ho seria. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s&#039;ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portella i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Poques són les notícies que tenim de l&#039;enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. L&#039;any 1916 encara existia una porta d&#039;arc de mig punt adovellada que permetia l&#039;accés a la vila; era el portal de Saldes o de la Faia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2527100,1.8599900]]></content:encoded><content:item>405961</content:item><content:item>4678464</content:item><content:encoded><![CDATA[1343]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, Espassén, Fonoll, Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l&#039;Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l&#039;Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d&#039;uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s&#039;aprimava. És possible que la porta d&#039;entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l&#039;exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40533]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre Sobirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sobirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La torre Sobirana es troba a l&#039;extrem NE del Palau. L&#039;estructura dels murs que encara resten mostren una torre que seria de planta quadrada, adaptada als mateixos murs de l&#039;edifici. Presenta els murs exteriors que donen al carrer de la Muralla, lleugerament inclinats cap a l&#039;interior (com els de la torre del Portalet), mentre que la part interna queda dins de l&#039;edifici de Palau en un sector que es troba actualment mig enrunat. Està construïda amb pedra de diferents mides, predominant pedres arrodonides i còdols de riu, mentre que a les cantoneres són una mica més grosses i més ben escairades. No presenta cap tipus d&#039;obertura cap a l&#039;exterior, mentre que a l&#039;interior la torre és buida i accessible des d&#039;un petit espai darrera de la torre de l&#039;homenatge. En aquest espai es va construir un cobert aprofitant part del mur de la torre.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-22]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Palau dels Pinós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l&#039;any 1343, als llibres de consolia s&#039;esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: &#039;Manual de messions dels murs&#039; (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s&#039;ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. El 1342 és anomenada torre Cerdana, segurament perquè es trobava al camí que venia de Cerdanya. Es conserva un contracte entre el senyor i l&#039;encarregat de la torre del 1326, en el que consta que el torretà havia de tenir cura del terrat perquè sempre estès en condicions en cas de guerra. La conservació del sòl i les parets anava a càrrec del senyor. El 1345, Pere Galceràn de Pinós fa un contractes a Guillem Martí de Guardiola perquè serveixi, tingui i guardi la torres superior de la vila, i toqui la tuba cada hora de nit i de dia, pel salari de tres muigs d&#039;ordi anuals (uns 250 kg). Al segle XV (1442) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 201) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2536000,1.8603000]]></content:encoded><content:item>405988</content:item><content:item>4678563</content:item><content:encoded><![CDATA[1343]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40533-foto-08016-22-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l&#039;Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l&#039;Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d&#039;uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s&#039;aprimava. És possible que la porta d&#039;entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l&#039;exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40534]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre Vilella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Era molt similar a la torre del Portalet i encara queda el basament de la torre que s&#039;ha reomplert i actualment és un petit terrat darrera de ca la Masa, a la plaça del Raval. És un basament semicircular que mostra una torre d&#039;aproximadament 3 metres de diàmetre, construïda amb blocs de pedra grossos però no gaire ben tallats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Raval, darrera nº 1 de la Plaça Catalunya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Sembla que aquesta era la torre més important ja que estava situada al portal de Vilella, entrada principal a la vila des del camí Ral de Cerdanya. L&#039;any 1358 es treballava per acabar-la, ja que havia estat començada abans de la pesta negra. La major part de la pedra es treia de l&#039;antiga església de Sant Sebastià quan es va deixar d&#039;utilitzar ja que existia la nova església al nucli. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s&#039;ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Aquesta torre encara es pot veure sencera a fotografies de principis de segle XX essent molt similar a la torre de la Portella. Va ser enderrocada quasi totalment el 1930.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2530400,1.8620200]]></content:encoded><content:item>406129</content:item><content:item>4678498</content:item><content:encoded><![CDATA[1358]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40534-foto-08016-23-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l&#039;Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l&#039;Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d&#039;uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s&#039;aprimava. És possible que la porta d&#039;entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l&#039;exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40535]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre de l&#039;homenatge]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhomenatge]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36) SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;S&#039;aixeca davant el pati d&#039;armes del palau. És una torre quadrada, de dimensions més reduïdes que les altres, tan d&#039;alçada com de mides de base. Té una portalada d&#039;arc de mig punt adovellat que dóna entrada a un pati posterior que comunica amb la torre Sobirana. Per la banda de dintre aquesta porta té llinda formada per tres bigues amb el timpà de pedra, tot i que per fóra és d&#039;arc de mig punt. A través de la mateixa estructura de la torre hi ha un accés obert cap a la pujada de l&#039;Especier a través d&#039;una porta d&#039;arc de mig punt. Només es conserva la part inferior ja que la resta és refeta posteriorment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-24]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Palau dels Pinós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l&#039;antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició elevada degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l&#039;Edat Mitjana, moment en que s&#039;establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l&#039;edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d&#039;un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar &#039;palau&#039; o &#039;palauet&#039;. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l&#039;anomenada &#039;Torre de l&#039;Homenatge&#039; seria el portal d&#039;accés al castell a partir del segle XIV. Durant la guerra dels Segadors l&#039;edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2535000,1.8604200]]></content:encoded><content:item>405998</content:item><content:item>4678551</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40535-foto-08016-24-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l&#039;Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l&#039;Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d&#039;uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s&#039;aprimava. És possible que la porta d&#039;entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l&#039;exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7c9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40536]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre del Portalet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-portalet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Torre de planta quadrada de la que es conserva la planta baixa tot i que molt modificada. Es troba a l&#039;entrada del carrer Portalet al carrer Sobirà, adaptada al pendent d&#039;aquest darrer carrer. Té els murs de la planta baixa inclinats, igual que els de la torre Subirana, i un contrafort a la cantonada amb el carrer Portalet que accentua el seu caràcter fortificat. S&#039;han afegit dos pisos superiors seguint l&#039;estructura de base de la torre. L&#039;accés s&#039;efectua per la porta que dóna al carrer Sobirà i que permet l&#039;accés a una habitació de planta quadrada que s&#039;utilitza de magatzem. L&#039;obra és de pedra de diferents mides, amb les cantoneres més ben treballades, i actualment arrebossada de forma desigual.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-25]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. C/ Sobirà, 10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Aquesta torre, coneguda com torre del Portalet o de Fonoll, denominació amb la que es coneixia en documentació del 1335, i que flanquejava el portal del mateix nom pel que es passava per anar a l&#039;església vella que es trobava a l&#039;antic Bagà, al lloc de Sant Sebastià. Encara es manté el camí empedrat del que bona part encara deu ser d&#039;època medieval.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2531200,1.8615000]]></content:encoded><content:item>406086</content:item><content:item>4678508</content:item><content:encoded><![CDATA[1335]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40536-foto-08016-25-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l&#039;Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l&#039;Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d&#039;uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s&#039;aprimava. És possible que la porta d&#039;entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l&#039;exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7ca
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40537]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons de Bagà de l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-de-larxiu-de-la-corona-darago]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VIALRÓ, J. (1908). Missió històrica a l&#039;Arxiu de Bagà. Anuari de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;ACA el fons de Bagà es troba classificat en dos sub-fons: &#039;diversos locales Bagà&#039;; i &#039;notarials sèrie Bagà&#039;. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l&#039;índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l&#039;Arxiu de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El fons de Bagà dipositat a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l&#039;arxiu, principalment per un incendi l&#039;any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d&#039;alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l&#039;arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l&#039;arxiu amb la publicació de les &#039;Baronies de Pinós i Mataplana&#039; (SERRA VILARÓ). Amb l&#039;estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l&#039;arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l&#039;arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l&#039;any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l&#039;Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l&#039;arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l&#039;edifici de Ca l&#039;Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d&#039;arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s&#039;havien dipositat a Ca l&#039;Ardiaca a l&#039;inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l&#039;Ardiaca, seu de l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó. En no ser reclamada la documentació per l&#039;Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l&#039;Arxiu des de llavors. L&#039;any 1975 l&#039;Ajuntament de Bagà amb l&#039;impuls del mestre i arxiver Joan Pardinilla es va reclamar el fons, aconseguint tan sols la promesa d&#039;una còpia que encara no ha arribat. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-02-28 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En la realització del present inventari s&#039;ha detectat que dels 25 volums que a l&#039;ACA consten com extraviats, al menys 7 es troben a l&#039;Arxiu Municipal de Bagà. S&#039;ha informat a l&#039;ACA.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1760]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7cb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40538]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Sebastià. Antic Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-antic-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C. (2003). Informe dels sondejos arqueològics realitzats a la zona de Sant Sebastià (Berguedà). Servei d&#039;Arqueologia de Catalunya, Arqueociència. Novembre 2003. TORRAS, C.A. (1923). Bergadà. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXXIII, nº 338.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La zona coneguda com Sant Sebastià es troba situada a la part alta de l&#039;actual nucli de població, a poc menys d&#039;un quilòmetre al nord. És un promontori esglaonat per feixes de conreu en el que hi ha un dipòsit d&#039;aigua i que actualment està afectat per reparcel·lació per urbanitzar anomenat Pla Parcial de Sant Sebastià. Es tracta del testimoni de l&#039;antic nucli medieval de Bagà que a inicis del segle XIII va ser abandonat progressivament en benefici de la nova vila fortificada. Als sondejos realitzats el setembre de 2003 es va evidenciar l&#039;existència de murs i estructures dels antics habitatges, 3 sitges d&#039;emmagatzematge, restes d&#039;una antiga església i nombrosos enterraments vinculats amb l&#039;edifici religiós. El terreny afectat és d&#039;aproximadament 10.000 m2 i afecta a 8 parcel·les de particulars, una de l&#039;Ajuntament i el dipòsit d&#039;aigües municipal, així com dos vials. S&#039;ha pogut identificat l&#039;absis semicircular de l&#039;església associat amb una extensa àrea de necròpolis corresponent als segles XI-XIII. Les restes d&#039;aquest edifici correspondrien a la construcció del segle XIV que es va edificar sobre l&#039;anterior construcció romànica. Aquest església va ser molt mutilada en fer la reconstrucció del segle XVIII, i la construcció del dipòsit d&#039;aigües, a meitat del segle XX, afectà notablement l&#039;estructura de l&#039;edifici. Segons les dades arqueològiques aquest nucli de població es situava al voltant de l&#039;antiga església de Sant Esteve, en forma de sagrera, i es distribuïa en terrasses, aprofitant la topografia de la zona. Es desconeix si estaria envoltat per una muralla o no. Es veu clarament que el trasllat al nou poble va ser lent, ja que no hi ha restes d&#039;estructures d&#039;enderroc, fet que mostra que es van aprofitar els materials per les noves construccions a la vila nova.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-27]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila, Sant Sebastià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;existència d&#039;una vila de Bagà anterior al segle XII ja es troba en la documentació de Sant Llorenç prop Bagà. En ella es citen dos nuclis de població dins el mateix terme de Bagà. Un anomenat Vilella, que apareix a partir de l&#039;any 1002, i que es repeteix els anys 1005, 1006, i en dos documents del 1018 (BOLÓS, 1986). En tots ells consta l&#039;existència de cases i que la Vilella afrontava amb la vila de Bagà. Possiblement aquest nucli anés quedant sense població progressivament i finalment tan sols restés un mas (BENET, 1993). L&#039;altre nucli de població és el de la vila de Bagà, documentat ja els anys 893 i 894 (ACV) en un documenta de venda de béns a Brocà dins el terme de la vila de Bagà (BENET, 1993). La següent notícia és del 950, quan es situa el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a l&#039;apèndix de la vila de Bagà (BOLÓS, 1986). Cal suposar que aquest primer nucli seria petit i sense emmurallar i, juntament amb el de la Vilella, s&#039;unificaria en la nova vila de Bagà amb la concessió de la carta de franqueses. La creació de la nova vila va respondre segurament a una necessitat de defensa dels habitants i del mercat, ja que era el principal centre comercial de la zona. La fortificació i creació de la nova vila va fer que desaparegués l&#039;antic assentament, principalment amb l&#039;enderroc de l&#039;antiga església i la utilització de la pedra d&#039;aquesta per la construcció de la nova de Sant Esteve. Entre 1348 i 1359, per voluntat de la senyora de Bagà, es va erigir una capella dedicada a Sant Sebastià i que fou bastida com a recordatori del primer lloc on va ser erigida l&#039;església de Sant Esteve, parroquial durant l&#039;alta edat mitjana, al primer nucli de població de Bagà. Sembla que l&#039;any 1704 fou reconstruïda (SERRA VILARÓ, 1930, vol III). L&#039;any 1905, tal i com relata Cèsar August Torras (1923), s&#039;estaven fent obres de recuperació; i Serra Vilaró (1930) diu que les ruïnes de principis del segle XX corresponien a un edifici del XIX. Per tant, una nova església va ser construïda aprofitant la base de la de Sant Sebastià. L&#039;any 1952, amb motiu de la construcció del dipòsit d&#039;aigües del poble, s&#039;enderrocà el que restava de la capella. En fer les obres van aparèixer un seguit de tombes fetes amb lloses, esquelets d&#039;infants, un crani amb un clau clavat que es va perdre després de nombrosos trasllats (CABALLE, 1998). L&#039;any 1975, durant la campanya popular &#039;Operación rescate&#039;, es va fer alguna cala sortint a la vista ossos que van tornar a ser tapats. També han desaparegut les fotografies que Joan Sitges va fer d&#039;aquella campanya. La última intervenció ha estat la prospecció realitzada al setembre de 2003.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2567100,1.8614800]]></content:encoded><content:item>406090</content:item><content:item>4678907</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Degut a la reparcel·lació i a la possibilitat de que existissin restes arqueològiques, el Servei d&#039;Arqueologia de la Generalitat va promoure la realització d&#039;una prospecció durant el setembre de 2003, portada a terme per Arqueociència sota la direcció de Carme Subiranas Fàbregas. Es van fer 39 rases de sondeig per tal de delimitar l&#039;extensió del jaciment en terrenys de l&#039;Ajuntament i de diferents particulars. 24 d&#039;aquestes rases van resultar arqueològicament positives. Actualment s&#039;està a l&#039;espera de les decisions que prenguin el Servei d&#039;Arqueologia de la Generalitat i l&#039;Ajuntament de Bagà en quant a la realització d&#039;una excavació programada extensiva. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7cc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40539]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l&#039;arxiu abans de l&#039;incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s&#039;ha de tenir en compte que a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d&#039; òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s&#039;incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s&#039;incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-28]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Rectoria de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1753 un incendi destruí l&#039;interior de l&#039;església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l&#039;arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l&#039;església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s&#039;acostaven els republicans amb intenció de saquejar l&#039;església durant la Guerra Civil de 1936.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2524600,1.8615000]]></content:encoded><content:item>406085</content:item><content:item>4678435</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diferents rectors de la parròquia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7cd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40540]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Vila / la Baganense]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-la-baganense]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d&#039;una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estat de conservació és molt dolent de tot el conjunt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;antic molí de la Vila estava situat a tocar al Pont de la Vila, al costat del riu Bastareny. L&#039;edifici que veiem actualment correspon a &#039;La Eléctrica Baganense&#039; (o Central La Baganense), que es dedicà fins fa pocs anys a la producció d&#039;electricitat i fou la primera central que la subministrà a la vila. Ocupà el lloc de l&#039;antic molí fariner de la Vila, que ja existia al segle XIV, aprofitant-ne el rec i el salt. A continuació del molí fariner hi havia un molí draper que utilitzava l&#039;aigua del primer (Serra Vilaró, vol 2, p 369. Baronies). A la llinda de fusta de la porta hi ha la data 1780. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s&#039;obre a migdia. Està construït amb pedra i amb les cantoneres de maó. Té planta baixa, on es troben els tres carcavàs amb sortida pel costat de ponent i que formen tres voltes de canó amb boca d&#039;arc de mig punt; pis, en el que hi havia un habitatge ja que encara queden restes de la cuina i habitacions; i golfes. S&#039;accedeix a l&#039;edifici a través d&#039;una escala exterior que porta al primer pis directament. A la façana principal hi ha una fornícula amb decoració motllurada de maó d&#039;una capella que havia estat destinada a un Sant Antoni i que actualment ja no hi és. Pel costat de llevant hi ha un canal que porta l&#039;aigua a l&#039;alçada del pis per tal de provocar el salt. L&#039;aigua prové d&#039;un canal que agafa l&#039;aigua del riu una mica més amunt abans de la resclosa, s&#039;acumula en una petita bassa propera a la casa i un bagant dóna l&#039;accés al canal que entra en la casa. Un cop sortia l&#039;aigua pels carcavàs, era aprofitada per la propera fàbrica de ca l&#039;Escriu, ja que fins i tot actualment, encara l&#039;aigua passa per sota d&#039;aquesta fàbrica. No sabem si queda maquinària dins, ja que pel mal estat no es pot accedir, però convé tenir-ho en compte en futures restauracions de l&#039;edifici.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-29]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els barons de Pinós van decidir fundar una vila a prop del seu castell l&#039;any 1233. En la carta fundacional, Galceràn de Pinós concedeix una sèrie de privilegis, com tenir mercat setmanal, els emprius de boscs, llenya, pedres i riberes, però es reservà els drets de justícia major i cavalcades així com també l&#039;ús del molí i del forn. (AA.VV. Catalunya romànica. Vol XII. Enciclopèdia Catalana. 1985. Pàg. 74). Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l&#039;any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d&#039;obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1374 un dels portals de la vila duia el nom de Portal del Molí; era el que es trobava al costat de l&#039;església i que donava accés a la vila des del Pont de la Vila i el Molí. Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l&#039;any 1375, &#039;..va llegar-se un obit celebrador de l&#039;església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s&#039;havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades&#039; (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). L&#039;any 1385 es cita que &#039;fou adobat lo pont qui es sots lo molí fariner&#039; (SERRA VILARÓ, 1930). Als manuals inventariats trobats a l&#039;arxiu de Bagà hi ha els llibres de la botiga del blat dels anys 1521, 1522 i 1544 (ACA, notarials, manuals). Més endavant el molí surt al cadastre de 1735 (AMB) com a fariner i propietat dels Ducs d&#039;Alba. Als Llibres de Matrícula Industrial (AMB) al 1855 hi ha un molí de dues moles i escairador propietat dels barons de Pinós; surt el mateix fins al 1868. A principis dels segle XX ja es va transformar per la producció elèctrica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2522000,1.8610400]]></content:encoded><content:item>406047</content:item><content:item>4678406</content:item><content:encoded><![CDATA[1780]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40540-foto-08016-29-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El fet de que a la documentació s&#039;esmenti el molí fariner i el molí draper pot deixar constància de que podien haver dos molins i que la Baganense i la fàbrica de ca l&#039;Escriu aprofitessin cada un d&#039;ells. Això s&#039;hauria de tenir en compte en futures intervencions a la zona. Hi ha una reixa de forja a l&#039;obrador. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7ce
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40541]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fàbrica ca l&#039;Escriu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-lescriu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d&#039;una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici que ocupava aquesta fàbrica es troba entre el riu Bastareny i La Baganense, al costat del Pont de la Vila. És un edifici amb les característiques típiques dels edificis industrials de principis del segle XX. Té la planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s&#039;obre a migdia. És un edifici de pedra, fet principalment amb còdols de riu de diferents mides units amb morter i maó al voltant de portes i finestres. La façana de ponent destaca per les finestres dobles amb arc de mig punt rebaixat als dos pisos, a modus d&#039;eixida. A la façana principal hi ha dues finestres d&#039;aquest tipus a les golfes que es troben tapiades. La resta de finestres sembla que no segueixen cap ritme simètric i són de dimensions diferents degut a diverses ampliacions. Moltes d&#039;aquestes finestres són també rematades amb arc rebaixat de mig punt. A la planta baixa de l&#039;edifici hi havia una nau de la fàbrica en la que encara es veuen restes dels embarrats. Per sota passa el rec que prové de La Baganense i la sortida del carcavà es troba al costat del Pont de la Vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-30]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l&#039;any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d&#039;obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l&#039;any 1375, &#039;..va llegar-se un obit celebrador de l&#039;església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s&#039;havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades&#039; (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). Però la primera notícia documental directa d&#039;aquesta fàbrica la trobem al cadastre de 1735 (AMB) quan era un molí draper de Llorens Escriu. A principis del segle XX la fàbrica era de Francesc Farré, que va facilitar informació Cels Gomis per realitzar el plànol dels carrers de la vila que es publicà a la Geografia general de Catalunya de Carreras Candí el 1908. Posteriorment torna a ser esmentada als Llibres de Matrícula Industrial de Bagà (AMB) el 1942 propietat de Lorenzo Escriu Soler com a fàbrica de teixits amb 20 telers; i el 1949, del mateix, amb 20 telers i produint 2 KV. Especifica que la fàbrica es troba extramurs. No sabem si aquesta fàbrica podria ser construïda al lloc ocupat per l&#039;antic molí draper o si aquest es trobava al lloc que ocupa La Baganense.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2520100,1.8611400]]></content:encoded><content:item>406055</content:item><content:item>4678385</content:item><content:encoded><![CDATA[1735]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40541-foto-08016-30-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7cf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40542]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Casó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-caso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d&#039;una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;antic molí del Casó es va incendiar l&#039;any 1972 i no quedà res de l&#039;edifici antic. La maquinària que restava es va dur a un molí del Segrià. En el seu lloc s&#039;aixecà una nau al costat de la qual encara restes quatre moles, una de La Ferté i altre molt gastada. A més hi ha un rodet de l&#039;escairador de blat de moro. Encara resta el salt d&#039;aigua que s&#039;utilitza per la producció d&#039;electricitat. De l&#039;antiga serradora queda el cobert que l&#039;aixoplugava al costat del riu. Es conserva encara la reclosa al riu que ara és de ciment ja que l&#039;anterior de fusta se la va endur una riuada fa uns vint anys (el 1982), també el canal fins a la casa i el desguàs del salt al riu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest és un dels molins antics de la vila, ja existent a l&#039;edat mitjana, tot i que amb diferents reconstruccions al llarg del temps. La primera notícia documental és de l&#039;any 1279, quan Guillelma de Murcurols, muller del difunt Guillem Ramon de Murcurols, dóna, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el delme dels cereals dels molins del mas Terradelles, situats a la riba del Bastareny, al costat dels horts de dit mas (BOLÓS, 1986, p. 171). Hem de suposar que el molí es va anar utilitzant al llarg de la història tot i que no trobem més documentació. A la llinda de la porta hi havia la data 1627, que va desaparèixer durant l&#039;incendi ocorregut a principi dels anys setanta. Era un molí molt important, que tenia dues moles, el llimpia, la trituradora i l&#039;escairador. Al segle passat es va aprofitar l&#039;aigua per fer anar unes turbines que produïen l&#039;electricitat necessària per posar en funcionament tant les moles del molí com el mecanisme d&#039;una serradora que es va instal·lar al costat. Funcionà com a molí fariner fins al 1950 i després es dedicà a fer farina de fusta fent mòlta de closques d&#039;ametlla i boix, a més d&#039;altres fustes de la zona fins l&#039;any de l&#039;incendi. La fusta triturada s&#039;utilitzava com a càrrega de la baquelita, que junt amb el pigment, donava com a resultat una pasta que es va utilitzar durant molts anys d&#039;aïllant. La serradora va deixar de funcionar l&#039;any 1980. Fins al 1989 tan sols tallava fusta per la mina de Carbons de Berga. Deixà de funcionar en tancar les mines i van desmuntar la maquinària fa cinc anys. Al cançoner de Calic (SERRA VILARÓ, 1989. El cançoner de Calic. Ajuntament de Bagà. Pàg. 12) es fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut per Tòrric, va exercir de moliner en els molins del Casó i del Coleri.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2400400,1.8722700]]></content:encoded><content:item>406955</content:item><content:item>4677044</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40542-foto-08016-31-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La centraleta elèctrica també s&#039;utilitzava pel funcionament del molí, tot i que aquest era principalment d&#039;energia hidràulica fins els anys 50. La turbina fou instal·lada per la família Noguera de cal Frare (Guardiola de Berguedà) per fer funcionar la serradora de la seva propietat. El més interessant són les quatre moles que es conserven. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40543]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructura semicircular al mur de Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-semicircular-al-mur-de-palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dipositada a l&#039;arxiu del Servei d&#039;Arqueologia de Catalunya. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al mur de darrera de Palau, tocant al carrer de la Muralla per la banda de tramuntana hi ha les restes del que podria ser el basament de mitja torre de planta circular d&#039;aproximadament 1,7 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 60 cm i de la que resta dempeus tan sols uns 50 cm d&#039;alçada de mur fet amb blocs de pedra poc treballats units amb morter de calç i amb la presència d&#039;algun maó. L&#039;interior es trobava reomplert amb terres. Tot i això, desconeixem la funcionalitat d&#039;aquesta estructura.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-32]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Palau dels Pinós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En realitzar la segona fase de rehabilitació de l&#039;edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d&#039;una excavació d&#039;urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l&#039;any 1998. El seguiment arqueològic detectà l&#039;aparició d&#039;estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2535700,1.8608500]]></content:encoded><content:item>406033</content:item><content:item>4678559</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40543-foto-08016-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40543-foto-08016-32-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En la intervenció arqueològica no es van evidenciar restes de l&#039;antic Palau de Bagà ni de les muralles en aquesta zona situada a l&#039;exterior de l&#039;edifici de Palau. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40546]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Meixic o Mesxic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-meixic-o-mesxic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PERARNAU, J. (1993) La producció de petroli a l&#039;alt Berguedà. L&#039;Erol nº 42. P. 29-31.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOLER I RIBA, Ramon; ORIOLA I CASÒLIVA, Josep (1997) Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Ed. Ramon Soler i Riba. P. 132-134.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest edifici conserva característiques de l&#039;estil modernista industrial de principis del segle XX i és l&#039;única mostra d&#039;explotació petrolífera de la comarca junt a la mina de Riutort de la que s&#039;extreia el material. Es distingeixen dues parts a l&#039;edifici, la destinada a forns i l&#039;edifici. L&#039;edifici és de pedra amb cantoneres i perímetre de finestres i portes de maó. Està situada en un desnivell que ofereix la muntanya, per això en la seva part més alta, la de tramuntana, té tres pisos, mentre que la de migjorn té dos. Destaca una finestra al mur de tramuntana amb decoració de maó formant esglaonats. L&#039;edifici tenia tres forns i tres xemeneies. Actualment tan sols queda una xemeneia i la base de les altres dues. Aquestes bases formen els forns amb volta de canó de pedra de mig punt a la que s&#039;accedeix mitjançant una porta d&#039;arc de mig punt rebaixat de maó. La xemeneia es troba a tramuntana, és de base circular, de maó i pedra i amb quatre cossos en decreixement i a sobre la xemeneia de maó. Aquests tres cossos són també un dels forns, probablement el de destil·lació, amb obertures accessibles a la base. Actualment l&#039;edifici està convertit en habitatges particulars que respecten mínimament l&#039;exterior d&#039;aquest edifici industrial. La xemeneia i restes dels forns estan abandonats tot i que es troben en bon estat de conservació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-35]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A inicis del segle XX es va iniciar a la zona l&#039;explotació intensiva de diferents tipus de roques d&#039;esquist amb la finalitat d&#039;obtenir el petroli, nova font d&#039;energia que semblava que havia de tenir un gran desenvolupament. Aquestes roques metamòrfiques sovint s&#039;han anomenat pissarres bituminoses, margues bituminoses, licoreres, pel betum que d&#039;elles s&#039;extreia. Passa una veta pel Berguedà, on es troben els jaciments de Brocà, Riutort i Bagà. El procés d&#039;explotació i transformació s&#039;iniciava amb l&#039;extracció del mineral que es deixava assecar a l&#039;aire lliure per fer-li perdre la humitat acumulada. Un cop assecada es cremava en forns per extreure per destil·lació el petroli. El producte resultant era un oli bituminós molt pobre que es feia servir per a l&#039;enllumenat i greixatge. A l&#039;Alt Berguedà hi havia dues fàbriques de destil·lació: una a Brocà-Riutort i l&#039;altre a Bagà. A Riutort es trobava la mina (que encara existeix i actualment és visitable) de la que s&#039;extreien margues bituminoses, algunes de les quals van ser destil·lades a Bagà. Degut a que els resultats no van ser satisfactoris la mina va deixar de ser explotada l&#039;any 1912. La fàbrica de Bagà és coneguda també com cal Mesxic o la Petrolífera. Els seus iniciadors tenien negocis relacionats amb aquest combustible i la van construir a finals del segle XIX. La Petrolífera devia funcionar amb tres forns rotatoris de destil·lació, tot i que de les tres xemeneies existents, construïdes amb estil modernista industrial, tan sols es conserva una. Deixaria de funcionar cap els anys 1918-19, i al 1921 va funcionar de forma puntual com a forn de ciment explotant la pedrera de la font del Sofre, propietat de Isidro Bartés Sans (AMB, Llibres de Matrícula industrial). Entre 1940 i finals del cinquanta va continuar com explotació i fabricació de ciment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2548700,1.8635300]]></content:encoded><content:item>406256</content:item><content:item>4678700</content:item><content:encoded><![CDATA[1890]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40547]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Quer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. Vol. III.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al lloc del Quer hi ha dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l&#039;altre en un planell sota la Roca Tiraval. Una és una casa d&#039;estructura clara del segle XVIII-XIX, i l&#039;altre que seria de procedència medieval. L&#039;edifici més antic és de planta quasi quadrada, era cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s&#039;obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana presenta dos arcs de mig punt a la planta baixa amb les dovelles posades a plec de llibre, i dues obertures de balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades, tot i que es pot observar que l&#039;edifici es sustentava amb un pilar central de pedra. Les cantoneres de la casa, així com les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l&#039;obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, de planta, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a migdia. La façana és simètrica, amb dues portes d&#039;arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d&#039;arc de mig punt. A les façanes laterals s&#039;obren tres finestres allindades a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d&#039;arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó. Destaca una xemeneia decorada amb un barret de ceràmica a la teulada. La casa es troba recolzada en el desnivell del terreny i al seu costat esquerre (mirant de cara) es distingeix una possible antiga construcció de pedra recolzada a aquest desnivell del terreny en el que hi ha alguna roca. Es tracta d&#039;un mur de pedra construït al voltant d&#039;una roca i que té dues petites obertures a modus de finestres. A prop del mas hi ha l&#039;ermita de Santa Fe del Quer, relacionada amb la casa, així com unes sepultures excavades a la roca que era el cementiri de l&#039;església.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-36]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roca Tiraval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El lloc del Quer és documentat des de l&#039;any 984 com un dels límits parroquials de l&#039;església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. La masia s&#039;esmenta l&#039;any 1384 i fou habitada durant tota l&#039;època medieval i moderna. La construcció actual és del segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2465500,1.8452900]]></content:encoded><content:item>404739</content:item><content:item>4677796</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1944, Carbons de Berga, propietària fins l&#039;any 2004 del Quer, va fer un forat davant la casa a l&#039;obaga Major, per tal d&#039;extreure carbó, tot i que no es va trobar material després de fer el forat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40548]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sepultures del Quer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roca Tiraval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l&#039;església de Santa Fe és documentada l&#039;any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L&#039;església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l&#039;actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l&#039;església romànica anterior, i fou beneïda l&#039;any 1766. Durant la Guerra Civil de l&#039;any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l&#039;entorn de l&#039;església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S&#039;ha apuntat la possibilitat de que es tracti d&#039;enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2468700,1.8453400]]></content:encoded><content:item>404744</content:item><content:item>4677832</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40549]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L&#039;Erol nº 42. P. 36-39. FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Situat en els Plans de Reboll a prop del molí del Casó. És un pont gòtic que només conserva un dels tres arcs que sembla que tindria. Va ser construït a finals del segle XIII. És una obra senzilla feta amb pedra irregular que forma un arc rebaixat fet amb els materials posats a plec de llibre, i que marca una doble pendent amb forma d&#039;esquena d&#039;ase. L&#039;arc que es conserva és el que salvava el desnivell del terreny i ha desaparegut el que hi havia a sobre del riu Bastareny. En l&#039;actualitat és utilitzat com a barraca per guardar les eines de l&#039;hort proper, i a tal fi s&#039;ha afegit a sota un barracó que tapa l&#039;obertura de l&#039;arc. A més és ple de vegetació que encara dificulta més la seva visió. El pont té 13 m de llargària i 3,5 m d&#039;ample.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera vegada que s&#039;anomena el pont és a la carta de franqueses de Bagà del 1234, com a límit del terme de Bagà (FONT, 1998). El 1388 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146) els cònsols de la vila pagaren 94 sous a Bartomeu Coch, manobrer, per l&#039;obra del pont de Terradelles. Al 1332 està documentat l&#039;inici de les obres del Pont de Dues Sòrors (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146), utilitzant pedra que s&#039;arrencava del grau de Palau (començat l&#039;11 de juny i acabat el 16 d&#039;agost). Aquest pont es troba sobre el riu Bastareny, al límit del terme parroquial de Bagà i a prop del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Fou un dels molts que creuaven aquest riu i fou obra de la Universitat de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2394200,1.8729200]]></content:encoded><content:item>407008</content:item><content:item>4676974</content:item><content:encoded><![CDATA[1332]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40549-foto-08016-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40549-foto-08016-38-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pont ha rebut també la denominació de Pont de Dues Sorors. No consta el nivell de protecció a les NN SS de l&#039;Ajuntament de Bagà de l&#039;any 1983. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40550]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia Creu de l&#039;Om]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-creu-de-lom]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa amb estructura de masia senzilla, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s&#039;obre a ponent, planta, dos pisos i golfes sota teulada. Construïda en pedra de diferents mides, principalment còdols de riu, cantoneres als angles fetes amb blocs més grans i ben escairats, i barrejat amb una mica de tàpia sobre la pedra. La porta és senzilla, allindada i les obertures han patit diferents modificacions de manera que no queda cap element que denoti la seva antigor. Als costat de la casa hi ha un seguit de coberts que tanquen un recinte central a modus de baluard, al que s&#039;accedeix a través d&#039;un portal. Al mur de llevant es va afegir un cos que amplia la casa per darrera, amb la teulada en direcció contrària a la resta. La casa es troba a un extrem del petit serrat de l&#039;Om, on es troba la creu de l&#039;Om. A l&#039;era de davant de la casa es conserva una mola de molí i una mica més avall, a un camp, un contrapès de premsa de vinya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-39]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riugréixer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Diferents documents deixen constància de l&#039;existència del lloc de l&#039;Om, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l&#039;Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). Tenim constància, a l&#039;inventari dels bens del Capità datat el 1479, que aquest tenia un alberg a la plaça (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 167), una casa anomenada La Cortada en el carreró sobre la plaça, també uns graners de fusta, el mas de l&#039;Olm amb les seves vinyes, terres i possessions. Per tant, aquest mas ja el trobem en època medieval confirmat al segle XV.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2597600,1.8531300]]></content:encoded><content:item>405406</content:item><content:item>4679254</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40550-foto-08016-39-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que la masia està documentada al segle XV, l&#039;estructura actual no permet esbrinar a quina època pertany la construcció ja que no hi ha elements que ho detallin. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40551]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pintures murals de Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Documentació realitzada amb ajuda de Jaume Batiste.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a  (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la primera planta de l&#039;edifici de Palau es troben un grup de pintures murals repartides en les diferents cambres que es troben a la banda nord-oest de l&#039;edifici. Aquest correspon a la planta noble de l&#039;edifici reconstruït al segle XVIII. Hi ha un total de set habitacions amb policromia a les parets i, en alguns casos, també als sostres. En general les pintures són de tipus neoclàssic, d&#039;influència italiana, i possiblement realitzades per algun pintor local. Les sales han rebut diferents denominacions ens base al tipus de pintures i que ens ajuden a distingir-les. Així tenim la cambra Pompeiana (sobre el centre dels Càtars) que disposa d&#039;alcova, amb un dolent estat de conservació ja que presenta pèrdues en la capa pictòrica i capa de preparació, escletxes profundes, taques d&#039;humitat, guixades fetes amb carbó i esquerdes tapades amb ciment de forma molt barroera. Presenta una decoració pictòrica en colors predominantment rosats dividida en franges verticals en les que hi ha uns gerros i cortinatges a l&#039;interior de l&#039;alcova. El sostre és decorat seguint la mateixa simetria marcada pel centre. La sala de les Cariàtides o sala daurada, comunica amb l&#039;escala d&#039;accés al Cel de Palau; també presenta un estat de conservació molt degradat. La decoració pictòrica és de tipus ornamental geomètrica i daurada amb or fi. La sala de les Columnes és la sala central i una de les principals. Està decorada amb columnes entre les que hi ha escenes mitològiques (Neptú i les sirenes, la forja de Vulcà, Caront amb la barca) i decoració arquitectònica sobre un sòcol que imita marbre. El seu estat de conservació és bo després de les intervencions que s&#039;han realitzat, tot i que encara resta un pany de mur i el sostre als que manquen capes de la preparació pictòrica. La cambra Napolitana és una sala amb alcova que es troba a continuació. Va ser objecte de les primeres campanyes de restauració que han cobert totalment la pintura antiga. La capa de preparació és molt fina i el morter és de color siena natural, fet que li ha donat el sobrenom de saló Rosa. La sala presenta ornamentació geomètrica i columnes que emmarquen paisatges. L&#039;alcova, separada de la sala per un arc conopial, presenta decoració floral i cortinatges. Totes tenen un sòcol de imitació de marbre. Darrera d&#039;aquesta sala hi ha dues petites comunicades entre si per una porta i finalment la sala del Mapamundi o dels Quatre Continents que es troba en molt mal estat de conservació i amb dues figures humanes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-40]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l&#039;antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l&#039;Edat Mitjana, moment en que s&#039;establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l&#039;edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell. A inicis del segle XVIII l&#039;edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria, que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l&#039;edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l&#039;arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l&#039;edifici per l&#039;arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l&#039;escala principal. L&#039;estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l&#039;Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l&#039;edifici, després d&#039;una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista. Les pintures murals de les habitacions del primer pis han estat objecte de diferents intervencions per restaurar-les, en concret quatre campanyes. La primera es va realitzar l&#039;any 1992 pel restaurador Emili Julià i el seu equip amb el seguiment del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Va ser una intervenció d&#039;urgència consistent en la fixació de les capes de pintura i dels seus suports per tal d&#039;evitar el despreniment dels murs; una neteja superficial per eliminar pols i l&#039;anivellament d&#039;esquerdes i forats a totes les sales. L&#039;octubre del 1994 es va fer la segona intervenció a càrrec del mateix restaurador. Es va restaurar la cambra Napolitana i l&#039;alcova contigua amb un criteri poc conservador ja que es va repintar totes les pintures de les dues sales no deixant a la vista la policromia antiga. La tercera (any 2002) i quarta (any 2003) intervencions es van realitzar pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de la restauradora del Servei, Núria Lladó Moreno en col·laboració de les becàries Anna Garcia Rey, Bet Garcia Talavera i Montserrat Díaz (aquesta darrera només va participar en la tercera intervenció). Totes dues campanyes es van destinar a la restauració de les pintures de la sala de les columnes, restaurant tres dels angles de la sala i restant encara per restaurar un dels angles i el sostre. Es va consolidar la capa de suport de la policromia, es va fixar la capa pictòrica, netejar i es va fer una reintegració cobrint blancs i sense modificar la pintura original. El cost de la intervenció va anar a càrrec de la Generalitat, mentre que l&#039;estança de les restauradores i el sou de les becàries va anar a càrrec de l&#039;Ajuntament de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2535200,1.8610200]]></content:encoded><content:item>406047</content:item><content:item>4678553</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40552]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Sobirà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: a les cases nº 2, 12 i 26 (Fitxes nº 105, 106, 107,  en les que s&#039;especifiquen els elements concrets); la torre del Portalet; muralla als nº 36 i 37 del carrer Sobirà. Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. El carrer comença a la plaça Catalunya i d&#039;aquí pren direcció ascendent facilitant el pas de vianants mitjançant un paviment de pedra amb escales i rampes; un cop arriba a la cruïlla amb la pujada Especiers es fa més planer per fer una mica de descens cap al final, en arribar al carrer de la Muralla. Dos carrers creuen perpendicularment el carrer Sobirà: la pujada de l&#039;Especier i la pujada de Palau. Tots dos surten de la plaça de les voltes i porten fins a Palau. L&#039;estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. En general les teulades tenen inclinació cap al carrer i el carener paral·lel a aquest. Entre el carrer Muralla i la Pujada a Palau segueix una estructura uniforme, les cases del costat dels números parells (banda de dalt) arriben quasi totes al carrer Especiers donant a aquest carrer la façana posterior; mentre que les dels números senars (banda de baix) tenen la paret de darrera oberta al passatge Fruiteria, que seria un carrer secundari. La meitat del carrer que queda entre la Pujada a Palau i la plaça Catalunya està una mica condicionat al pendent del carrer i al gran solar que es troba després de la torre del Portalet, tot i que l&#039;estructura de les cases és igual a l&#039;altre tram. La banda del sud forma un petit barri tancat entre el carrer Sobirà i el carrer Major, sense una estructura de carrers paral·lels com passa a l&#039;altra banda de la Pujada a Palau. La part de les cases que donaven als carrers Especiers i al passatge Fruiteria corresponia a les pallisses i coberts de les cases que s&#039;obrien al carrer Sobirà, essent aquests dos carrers simplement accessos als coberts.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l&#039;accés al nucli, el que es trobava a prop de l&#039;actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d&#039;una torre; a l&#039;est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l&#039;antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2531200,1.8609200]]></content:encoded><content:item>406038</content:item><content:item>4678509</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis), 1a als nº 36 i 37 que contenen muralla (elements a conservar). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40553]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Pujada a Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pujada-a-palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: ca l&#039;Agutzil, nº 3; nº 4 (fitxes nº  en les que s&#039;especifiquen els elements concrets).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Construcció de cases enlairades en un estret carrer, aprofitant la pendent del terreny. Les cases, força altes, de tres o quatre pisos, moltes d&#039;elles encara amb la façana sense arrebossar tenen les seves obertures (finestres i portes) noves i teulats d&#039;ampli voladís sobre el carrer. Malgrat totes les modificacions, el carrer conserva el seu traçat urbanístic original: carrer estret, costerut i esglaonat que va de la plaça Major al Palau. Cases antigues, algunes de paret de pedra i d&#039;altres de tàpia i entramat de fusta. En general les edificacions del carrer estan molt deteriorades, hi ha habitatges, magatzems i locals abandonats. Quasi totes les cases conserven els murs de pedra en general de petites dimensions i malament tallada, moltes amb còdols de riu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-42]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2530100,1.8609200]]></content:encoded><content:item>406038</content:item><content:item>4678496</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7d9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40554]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: estructura general de les cases (planta amb porta entrada i porta botiga, dos pisos amb balcons o finestres, golfes amb eixida); arc interior al nº 3, arc diafragma i volta al nº 7; esgrafiats a la façana del nº 9; al nº 13 mènsula de cap de biga, aparell d&#039;opus spicatum, possible muralla; motllures al nº 6.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probablement del segle XIII. És l&#039;accés principal a la plaça major, porticada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer cap al riu anomenat carrer del Mur i un altre carrer a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. Aquest carrer constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. L&#039;estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb la teulada a un vessant cap al carrer. Generalment hi ha botigues a la planta baixa, tot i que molts baixos encara es troben tancats o en procés de rehabilitació; i pisos als nivells superiors. La planta baixa acostuma a tenir dues portes, una per accedir als pisos i altra que s&#039;utilitzava com a botiga. Els pisos tenen balcons i a les golfes algunes cases encara conserven l&#039;eixida amb barana de fusta o ferro. Algunes cases són de pedra i d&#039;altres s&#039;han arrebossat. Les cases s&#039;assenten sobre cases ja edificades a l&#039;edat mitjana com mostren alguns elements puntuals: un arc diafragma i volta apuntada al nº 7, un fragment de mur mitjaner d&#039;opus spicatum i un cap de biga tallat i amb restes de policromia al nº 13. El portal del nº 8 té els brancals i una llinda esculpides en pedra (Casa Rac, antic estatge d&#039;una família de &#039;donzelles&#039; segons la tradició). La casa del nº 9 presenta unes pintures esgrafiades de finals del segle XIX a la façana. La del nº 3, cal Noguera, té un arc una mica apuntat paral·lel al carrer. Hi ha la possibilitat de que els dos arcs que es conserven formessin porxos en aquest carrer. Algunes d&#039;aquestes cases tenen façana al carrer Calic, ja que interiorment tenen entre dues i tres cruïlles: la primera correspon a l&#039;habitatge que dóna al carrer Major, la tercera que dona al carrer Calic queda elevada respecte a aquest degut al desnivell. Aquest espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint un espai soterrani. El carrer Calic era el límit del recinte emmurallat de la vila i aquí hi hauria un pany de muralla, que protegia la vila en el desnivell cap al Bastareny. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai que ara s&#039;aprofita per garatges amb entrada pel carrer Calic pot correspondre a l&#039;antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l&#039;any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2527100,1.8611400]]></content:encoded><content:item>406056</content:item><content:item>4678463</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7da
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40555]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. Vol. II, p. 61-65, 443.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: el possible pany de muralla que pot haver a tot el carrer Calic; l&#039;estructura porxada de la plaça; la casa Solanell per diferents elements que s&#039;especifiquen a la seva fitxa; arcs diafragma del nº 20; paret que dona al carrer Calic del nº 19; arc diafragma i parament d&#039;opus spicatum al nº 17; la torre de la Portella; el finestral gòtic tapiat a la façana del carrer de la Fruita del nº 7; dos arcs al nº 6; caps de biga tallats als nº 2, 3 i 4; voltes del porxo del nº 3; reixes del nº 2; façana del nº 25.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Plaça porticada de planta rectangular. És una plaça tancada, a la que donen alguns carrers de la vila. Per la banda de migdia el carrer Major, per tramuntana el carrer Elisard Sala i paral·lel a ell el de la Torre de la Portella; la banda de ponent que dona al riu és completament tancada, i per la banda de llevant s&#039;obren els carrers que comuniquen amb la part alta de la vila: la Pujada a Palau i la Pujada de l&#039;Especier que comunica amb la petita plaça del Rescat de les Cent Donzelles i que es troba al costat de la mateixa plaça Porxada. La plaça es va construir aprofitant una terrassa del terreny a diferent nivell que les seves colindants, fet que provoca que el nivell dels pòrtics d&#039;un costat i de l&#039;altre sigui diferent. Els porxos de la banda de llevant estan elevats quasi 1 m respecte el nivell central de la plaça, mentre que els de ponent estan un o dos graons per sota. Presideix l&#039;àmbit, des de la banda de tramuntana, en una plataforma elevada degut a aquest desnivell del terreny, una estàtua de Galceràn de Pinós. La plaça és el nucli central de l&#039;antiga població que es trobava dins la muralla i conserva un fort caràcter medieval. És una plaça activa, seu del mercat setmanal de dimecres, de festes populars, amb botigues i ocupada per aparcament de cotxes. A cada banda s&#039;arrengleren les cases que tenen un origen medieval però més o menys transformades amb el pas del temps i les diferents adaptacions a l&#039;època. Algunes encara conserven un aspecte noble. Bàsicament estan construïdes de pedra i/o amb entramats de fusta amb tàpia, i formen a la planta baixa, a banda i banda, un espai porticat. Al costat de llevant, el passatge porticat, d&#039;estructura ortogonal, corre a un nivell més alt que la plaça i s&#039;accedeix amb escales, contràriament a l&#039;oposat que és d&#039;arcs perimetrals i que passa deprimit, una mica per sota del nivell de la plaça. Els 14 pòrtics de dalt són amb llinda de fusta horitzontal, mentre que a baix els sis primers són d&#039;arc de mig punt, un d&#039;arc apuntat i els altres sis són amb llinda horitzontal. A la banda de migjorn, el porxo amb dos arcs de mig punt, ha quedat pràcticament inclòs a la casa en aprofitar-ho per instal·lar un forn de pa. Descripció cases banda de dalt: les cases de la banda de llevant segueixen una estructura semblant. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l&#039;ample de l&#039;illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baixa que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera (de la Fruita) el nivell del carrer correspon al del primer pis. L&#039;ample de façana és d&#039;una mitjana de 5 metres d&#039;ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d&#039;aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l&#039;eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d&#039;entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l&#039;antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l&#039;estructura típica de la zona. En quant al tipus d&#039;obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s&#039;han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig. Només el sostre de la casa nº 3 conserva el sostre amb relleus de guix o ciment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-44]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Els anys 1337, 1355 i 1360 tenim notícies on es mana que només es podia comprar i vendre a la plaça, per tant el mercat tan sols es podia fer en aquest espai. El 1386 només es podia jugar a la plaça. Hem de suposar que l&#039;estructura porxada ja procedeix de l&#039;edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l&#039;estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l&#039;antiga muralla. L&#039;any 1966 es va instal·lar el monument a Galceràn de Pinós de Josep M. Companyó, escultor de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2527500,1.8605800]]></content:encoded><content:item>406010</content:item><content:item>4678468</content:item><content:encoded><![CDATA[1233]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[(Continuació descripció) Descripció cases banda de baix: les cases que es troben entre la plaça i el carrer Calic també aprofiten el desnivell de manera que a la banda del carrer Calic el soterrani es pot utilitzar de garatge. Aquestes tenen una mitjana de 4,5 metres d&#039;ample de façana, excepte la casa Solanell que és més ample i té un pis més d&#039;alçada que la resta. Segueixen també una estructura uniforme, amb planta baixa amb els porxos, dos pisos amb balcons o finestres senzills, i golfes sota teulada, teulada amb carener paral·lel a l&#039;eix de la plaça. Totes tenen la façana externa dels porxos de pedra i els pisos superiors arrebossats, excepte la nº 18 que té el primer pis de pedra, la nº 16 (de nova planta), la casa Solanell i el muntant que fa mitgera entre algunes cases que és de pedra. Destaquen les 3 portes adovellades de la casa Solanell i la porta d&#039;arc apuntat del nº 20. Els sostres dels porxos són quasi tots de bigues de fusta perpendiculars a la plaça amb enteixinat de fusta entre mig o de rajol. La característica de les cases que es troben entre el carrer Calic i la Plaça Galceràn de Pinós és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l&#039;espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l&#039;edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l&#039;antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació), 1a la torre de la Portella (elements a conservar). Rep també les denominacions populars de plaça de les Voltes o plaça Porxada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7db
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40556]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Solanell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-solanell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. (Vol. I, p. 472).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: en general tot el volum de la casa i especialment els relleus de la façana i els sostres enteixinats de la planta noble.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa entre mitgeres de baixos, cinc pisos i el principal, situada a la plaça Major a l&#039;angle ES. Construïda al segle XVII o inicis XVIII, fou reformada al XIX al adaptar-se a diferents habitatges. Els murs són de maçoneria irregular i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Casa de més presència a la plaça, casal dels senyors d&#039;aquest llinatge i abans de la noblesa de Foix, els escuts dels quals presideixen les finestres del primer pis. A la planta baixa la porta s&#039;obre al porxo de la plaça, ocupant tres arcs de mig punt d&#039;aquest. El sostre del porxo és de bigues de fusta unides amb morter i posades sobre bigues perpendiculars a la plaça i més separades entre elles. A la planta baixa, sota el porxo, hi ha tres portes adovellades; la de més a la dreta dóna accés als pisos de la casa; hi ha una altra al centre i una més cap a migdia amb la dovella central amb les inicials JHS. Aquestes dues portes tenen les dovelles més curtes que a la porta principal. Amb la principal s&#039;accedeix als pisos a través d&#039;una escala encaixada quadrangular. Els graons són de pedra fins al pis principal i de rajola i fusta en la resta de pisos, marcant així el pis noble de la casa. Des de l&#039;entrada s&#039;accedeix també a un soterrani que queda a nivell del carrer Calic. L&#039;escala encaixada forma un cos quadrangular amb barana de forja; el sostre de la planta baixa és de bigues de fusta tallades amb enteixinat de fusta molt característic de les cases de la vila. La porta principal és d&#039;arc de mig punt amb grans dovelles ben tallades amb un escut tallat a la central, escut quarterat amb lleó rampant al primer i al darrer quadre i una planta als altres dos. Els altres elements destacables són les finestres; hi ha dues al primer pis obertes en un pany de paret de pedra ben carreuada i rosa, com la de l&#039;església, decorades amb motllura que ressegueix la llinda i rematada amb una careta a banda i banda. Al centre de la llinda, entre lleons rampants, cada finestral llueix el mateix escut, dos quarters amb les barres dels Foix, i dos campers escacats. La primera casa construïda sembla ser el cos de tramuntana i la resta afegit posteriorment seguint les característiques generals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 24]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa Solanell fou residència de la família que li dona nom, nobles baganesos hereus dels Foix, documentats des del XV com a castlans i procuradors dels Pinós. La branca secundària dels Foix residí a Bagà fins al XIX, però els hereus s&#039;entroncaren amb la família Solanell de Ripoll (l&#039;any 1679 Teresa de Foix ja era vídua del senyor Solanell), però al XIX els béns retornaren a la família. Actualment els diferents pisos estan llogats per separat, mentre que el principal o planta noble es manté com una única vivenda dels propietaris.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526300,1.8607800]]></content:encoded><content:item>406026</content:item><content:item>4678454</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement|Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que no s&#039;ha pogut accedir a l&#039;interior dels habitatges, ens han informat que a l&#039;interior de la planta noble hi ha un escut nobiliari. La fotografia nº 2 correspon a la casa Matapins, porta al costat de la de can Solanell. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95|96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7dc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40557]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-sant-esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És aquest un exemplar de transició del romànic al gòtic, del que, malgrat l&#039;incendi i mutilacions de la Guerra Civil, encara conserva el magnífic embolcall. L&#039;església es troba al centre del nucli, participa alhora del nucli més antic i de l&#039;eixample més recent. Tanca el front emmurallat, desfigurat, penjat sobre el riu. La planta és basilical, amb una nau central i dues laterals més baixes i estretes, que formen quatre capelles per banda que comuniquen entre elles per unes obertures molt simples amb arc de mig punt i practicades als murs que fan de contrafort de la central. La nau central és coberta amb una volta apuntada que arranca d&#039;una senzilla cornisa i separada de l&#039;absis amb un arc toral apuntat. La nau central està separada de les laterals mitjançant quatre arcs apuntats molt esvelts. Set de les capelles laterals estan cobertes amb una volta d&#039;aresta apuntada amb clau a la intersecció dels arcs, i que constitueixen l&#039;únic element escultòric decoratiu de l&#039;interior de l&#039;església. L&#039;absis es cobert amb volta de quart d&#039;esfera semicircular interiorment i poligonal a l&#039;exterior; té dues finestres d&#039;arc de mig punt i asimètriques, una central i l&#039;altra oberta al cantó de migdia. Aquest absis fou escapçat en la seva part superior que era més alta que la teulada actual de les naus. En aquest espai hi havia un comunidor i també es guardaven les relíquies en una arca amb dos panys. Amb la pedra de l&#039;enderroc es van fer els dos contraforts exteriors de la capella del santíssim. Aquest absis s&#039;ha identificat com a possible torre defensiva de la muralla de la vila. L&#039;interior de l&#039;edifici és de notable alçària i amplitud, i molt esvelt; tot de pedra vista ben carreuada als paraments que donen a la nau central i més senzilla a la resta. Té un cos edificat afegit al costat de migjorn, tocant a l&#039;absis, construït al segle XVII, que constitueix la capella del santíssim, enguixada i decorada amb pintures murals d&#039;estil neoclàssic. Aquesta capella queda quasi penjada a sobre del riu i queda suportada exteriorment per dos contraforts als angles. Sobre la porta principal d&#039;entrada hi ha el cor i l&#039;escala de cargol que forada el mur de ponent per accedir a la teulada i el campanar que es troba a l&#039;esquerra de la façana, de planta quadrangular. El campanar té obertes a llevant dues finestres bessones i una més gran a tramuntana; en cada una de elles hi ha una campana. El campanar s&#039;acaba en una petita construcció posterior que ara mostra quatre esferes de rellotge. L&#039;exterior contrasta amb l&#039;interior, ja que mentre aquest darrer és elegant i equilibrat, l&#039;exterior ofereix una imatge desordenada i massissa. Encara resten les dues portes del primer edifici, la principal oberta a ponent, i una secundària oberta a tramuntana i que generalment no s&#039;utilitza. El portal de tramuntana és més senzill, d&#039;arc apuntat, amb quatre columnetes per banda rematades per capitells enllaçats per un fris. Les figures s&#039;han perdut quasi totalment degut a que la pedra emprada és molt sorrenca i s&#039;ha anat desfent amb el pas dels anys. Dels capitells en surten quatre arquivoltes que formen l&#039;arc. Al mig i damunt la porta hi ha una fornícula. Totes les columnes tenen base. La descripció de la porta principal es troba a una altra fitxa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Podríem dir que aquesta és la segona església parroquial de la vila, ja que la primera es va construir a la zona de Sant Sebastià, on es trobava la primera vila que va ser abandonada progressivament al llarg del segle XIII en construir-se la nova a prop del riu, quan Galceràn de Pinós concedí la carta de franqueses l&#039;any 1234. En quedar la parròquia apartada en fer la nova vila, es va optar per construir una nova i traslladar la parroquialitat al costat de la &#039;pobla nova&#039;. L&#039;any 1316 tenim la primera notícia del projecte (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). L&#039;any 1326 els cònsols compren unes cases que seran enderrocades per fer lloc a la nova església. L&#039;any 1330 ja consta que es treballava en l&#039;obra, el mestre d&#039;obres era de la família Pellicer de La Pobla de Lillet. L&#039;any 1335 es feia l&#039;arc de l&#039;absis. El 1339 es descindra la volta (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). El 1348 s&#039;obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l&#039;escultor. El 1435 es fa la darrera empenta a l&#039;obra, s&#039;acaba la volta i la paret sobre la porta en la que havien d&#039;obrir un finestral gòtic, que encara es conserva. El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l&#039;altar, al costat de migdia. L&#039;any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules gòtics i part de l&#039;interior de l&#039;església. Queden dempeus parets i voltes, la sagristia i el local de l&#039;arxiu. A partir d&#039;aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l&#039;interior del temple destruint imatges i l&#039;orgue. Acabada la guerra, amb les restes del retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781. L&#039;any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l&#039;arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l&#039;edifici que va ser inaugurada l&#039;any 1975.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523460,1.8617482]]></content:encoded><content:item>406106</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[1326]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-03-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[G. Pellicer dirigia l&#039;obra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Davant la porta de tramuntana de l&#039;església hi havia el cementiri que va ser traslladat en créixer el nucli al segle XVIII. Dins l&#039;església hi havia algunes sepultures privades de les famílies senyorials, els Pinós, els Ornós, Foix, Pedrals, Còdol. Algunes làpides es van fer servir per fer el paviment del pont del Camp de la Vila. Fa pocs anys, en fer la instal·lació telefònica per l&#039;Ajuntament, van aparèixer alguns ossos darrera la casa consistorial; igualment en fer les obres per posar la calefacció a l&#039;església van sortir ossos del jardí de la sagristia (CABALLÉ, 1998). El cementiri es va traslladar a l&#039;altre costat del riu Bastarney, al Camp de la Vila, quan Carles III va ordenar treure els cementiris dels nuclis urbans el 1775. Actualment aquest cementiri ja no s&#039;utilitza i el nou es troba al Camp del Rosari, entre el serrat de la Gana i Givellàs. L&#039;autor, G. Pellicer, era de La Pobla de Lillet (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 12). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7dd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40558]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Porta gòtica Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-gotica-sant-esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&#039;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És una porta gòtica que s&#039;obre a la façana de ponent de l&#039;església de Sant Esteve. Té tres arquivoltes senzilles d&#039;arc apuntat assentades sobre els capitells de tres columnes per banda. Els capitells estan bellament decorats amb petits caps de sants i santes i altres comparses de músics i lectors. Aquests personatges estan emmarcats per motius arquitectònics a la part superior i a sota per motius vegetals. Aquesta decoració es troba deteriorada en alguna part, però en general es troba ben conservada gràcies a la restauració feta l&#039;any 1975. Està coronat per un finestral gòtic situat a la part superior de la mateixa façana i a sobre de la porta. És l&#039;exemplar més representatius del gòtic ornamental al Berguedà. El material utilitzat és la pedra, però s&#039;utilitza de color rosa i blanc alternades, i porten les marques dels picapedrers. El fris acaba en unes mènsules, a banda i banda, de les que neixen la cornisa i sengles pinacles rematats per un floró delicadament esculpit, un a cada banda. Aquestes mènsules tenen esculpit un àngel músic cada una.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El 1348 s&#039;obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l&#039;escultor. Mirar la història de l&#039;església a la fitxa 47.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523700,1.8615700]]></content:encoded><content:item>406091</content:item><content:item>4678425</content:item><content:encoded><![CDATA[1348]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[G. Pellicer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l&#039;arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l&#039;edifici que va ser inaugurada l&#039;any 1975. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7de
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40559]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fragments del retaule de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-del-retaule-de-sant-esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. BOSCH, J. (1990). Els tallers d&#039;escultura del Bages del segle XVII. Manresa. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L&#039;Erol nº 32, Berga. P. 19-26.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fragments del retaule de Sant Esteve del qual només es conserven cinc peces, que representen una cinquena part del total. Un fragment es troba al costat esquerre de la porta principal, i la resta ocupa la capella del Santíssim. Resten les dues portes laterals inferiors, un plafó central amb l&#039;escena del martiri de Sant Esteve emmarcada en un medalló, dos plafons decoratius de la predela amb un motiu central d&#039;una petxina. Malgrat l&#039;estat fraccionari del retaule hom ha suposat que era de considerables dimensions atesa l&#039;amplitud de l&#039;absis de l&#039;església i a través d&#039;antigues fotografies (AAVV, 1988, p. 182). Com molts retaules del segle XVIII presenta un tema central, Sant Esteve, la seva vida i miracles i la mort. En un medalló del retaule hi ha pintat l&#039;escut dels ducs d&#039;Alba i Medinaceli que al segle XVIII foren senyors titulars de la Baronia de Pinós. El retaule està esculpit en fusta, enguixada, policromada i daurada. Hi ha moltes decoracions de volutes, elements vegetals i ornaments d&#039;estil barroc, predominant els tons daurats, blaus i vermells.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-48]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli Vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;No tenim cap notícia concreta sobre el retaule. Devia substituir el retaule advocat a Sant Esteve que es va cremar a l&#039;incendi de 1753. L&#039;any 1630 el Consell general de la vila de Bagà resolgué fer un retaule a Sant Esteve, encarregat a l&#039;escultor castellà Pedro Fernández que treballà entre els anys 1636 i 1645 amb els seus dos aprenents: Francesc Guanter i Pere serra de Bagà. El gener de 1651 encara s&#039;estava construint i es posava la condició de que s&#039;assemblés al de Berga. Un cop desaparegut el retaule en l&#039;incendi, s&#039;encarregà un nou a Francesc Morató de Vic, que l&#039;any 1747 estava treballant en l&#039;obra del santuari de Paller. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, les capelles laterals i tot l&#039;interior del temple destruint part del retaule, imatges i l&#039;orgue. Acabada la guerra, amb les restes d&#039;aquest retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781, realitzat pel mateix escultor.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523500,1.8621400]]></content:encoded><content:item>406138</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[1747]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40559-foto-08016-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40559-foto-08016-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40559-foto-08016-48-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Francesc Morató]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98ccbe9ac76a17de7df
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40560]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu processional de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VILADÉS, R. (1983). Les creus processionals del Berguedà. A L&#039;Erol nº 7, p. 41-51.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Creu processional de plata datada a mitjans del segle XVII. Les seves mides són: 101 x 44 cm. Té decoració a l&#039;anvers i al revers sobre un fus hexagonal que fuig de les característiques gòtiques, amb la part superior de les fornícules en forma de petxina i les imatges de Santa Fe, Sant Esteve, Sant Jaume, Sant Pau, Sant Pere i possiblement Sant Agustí. Els plans de la creu són cisellats amb temes vegetals. A l&#039;anvers de la creu hi ha el Crist al centre, a la part superior Sant Joan, a la inferior Sant Lluc, a la dreta Sant Mateu i a l&#039;esquerra Sant Marc. Característica diferent a la resta de creus ja que el costum és posar-los al revers. Al revers hi ha la imatge de la Mare de Déu al centre (possiblement al de Paller), a la part superior possiblement Sant Bonaventura, a la inferior possiblement Santo Tomàs d&#039;Aquino, a la dreta Sant Joan i a l&#039;esquerra la Dolorosa. Les imatges de Crist i de la Verge són abarrocades. No hi ha cap marca d&#039;argenter.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata. Al Berguedà es conserven vuit exemplars d&#039;aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines, Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar fer poques creus i ser poc riques les que es conserven (Santa Maria de La Guàrdia, Sant Martí d&#039;Avià, Santa Eulàlia de Berga, Ntra. Sra. Dels Àngels de Casserres, Santa Maria de Merlès, Santa Maria de Sorba, Sant Martí de Puig Reig i Sant Esteve de Bagà). La creu de Bagà correspon a un moment en que l&#039;església de Sant Esteve encarregà diferents obres, entre les quals hi havia el retaule. En un inventari fet pels cònsols de la vila l&#039;any 1612, en prendre possessió de l&#039;administració de la sagristia, anomena gran quantitat d&#039;objectes d&#039;orfebreria i entre ells tres creus, sembla que no es probable que un d&#039;ells sigui aquesta creu per la descripció que es fa (VILADÉS, 1983). Mn Serra Vilaró explica que un execònom de Bagà li havia dit que la creu de cristall que fou feta el 1586, se l&#039;havia emportada el Bisbe Morgades de Vic l&#039;any del seu saqueig a la diòcesi de Solsona (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 46).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523500,1.8621400]]></content:encoded><content:item>406138</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40560-foto-08016-49-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement fou restaurada en alguna època imprecisa, ja que alguna de les imatges tenen un estil diferent a la resta i no semblen de plata. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40561]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu bizantina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-bizantina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GARRIGA, C. (1998). La creu bizantina de Bagà. Bagadanum vol. I, p. 59-66.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Creu d&#039;ànima de fusta coberta amb planxes de plata daurada i repussada. Es considerada com un exemplar únic d&#039;art bizantí, tot i que no sobresurt artísticament ja que es de senzilla factura. Datada en els segles X-XI. Amida 31 cm x 16 cm, i el peu acaba en forma de falca d&#039;uns 9 cm de llarg que permet engalzar-la en un altre suport. La creu té unes inscripcions que segons alguns són en grec i que altres diuen que és alfabet ciríl·lic. L&#039;anvers de la creu, que conté el buit cruciforme destinat a contenir la relíquia de la Vera Creu, presenta en els seus quatre extrems la inscripció que traduïda diu: &#039;creu de Jesucrist, fill de Déu&#039;. En el revers es llegeix: &#039;Jesucrist venç&#039; a cada extrem de la creu. També al revers hi ha el text principal situat en l&#039;espai cruciforme: &#039;(la creu) en la qual, despulles el mal, etern salvador, totpoderòs Verb de Déu, els mortals els revesteixes d&#039;incorruptibilitat. D&#039;un reliquiari d&#039;or i argent t&#039;envolten els que viuen en el teu monestir per llur salvació&#039; (GARRIGA, 1998). Sembla que tota l&#039;ànima de fusta seria el fragment de la Vera Creu embolcallat de làmina de plata.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-50]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons expliquen les cròniques, els baganesos foren els primers que penetraren a Jerusalem, escalant el portal on segles abans havia estat lapidat Sant Esteve, per fer fora als turcs invasors. Un cop conquerida la Ciutat Santa, es va fundar una ordre religiosa militar per tenir cura del temple de Salomó, anomenada Ordre del Temple, que s&#039;estendria per Europa amb la finalitat de protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa. Els germans Hug i Galceràn de Pinós, per aquesta gesta van rebre un preuat guardó, les relíquies de Sant Esteve i la Creu Bizantina. La creu és l&#039;estoig de la Vera Creu que els exèrcits croats havien rebut del papa Urbà en el concili de Sant Geli de Tolosa. Galceràn tornà a Bagà i feu dedicar l&#039;església a Sant Esteve, dipositant les relíquies i la Creu. Una altra versió diu que va ser donació del bisbe Arnulf de Vic al seu retorn d&#039;un viatge per Terra Santa. Es tracta d&#039;un element singular, ja que es conserven poques vera creus (no més de 160), i només hi ha 6 que tinguin una inscripció de quatre línies o més. Segons la historiografia religiosa, la Creu en la que Jesús va ser clavat i mort era guardada a Jerusalem. Després de mort, va ser arrabassada i donada per perduda fins que Elena, mare de Constantí, la va trobar i feu tallar un tros del braç més llarg que va enviar a Roma. Durant l&#039;Edat Mitjana, fragments de la creu van ser escampats pel món cristià dins de reliquiaris, ja que se li atribuïen propietats miraculoses. A Catalunya es conserven a diferents llocs alguns d&#039;aquests fragments. La creu ja era venerada a l&#039;antiga església de Sant Esteve, i ha estat sempre ben custodiada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523500,1.8621400]]></content:encoded><content:item>406138</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40561-foto-08016-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40561-foto-08016-50-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bizantí|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Guardada en una vitrina en l&#039;església de Sant Esteve junt a d&#039;altres objectes. Té doble porta amb vidre blindat i amb alarma connectada a distància amb la comissaria dels Mossos d&#039;Esquadra. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[86|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40562]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pergamí dels privilegis de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-dels-privilegis-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I, p. 94; vol. II, p. 64. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Còpia de la carta de franqueses de Bagà realitzada al segle XVI, en català i força estractada de l&#039;original en llatí. És feta sobre pergamí i escrit amb tinta amb lletra d&#039;estil gòtic. El document ocupa una de les dues cares del pergamí, té el títol a la part superior amb lletres més grosses (Sumari dels privilegis.....vila de Bagà. La població. De peso...), i el text es troba en dues columnes: la de l&#039;esquerra és la transcripció del text dels privilegis, i la de la dreta és una clàusula sobre les mesures extretes d&#039;un altre document datat al 1289. La carta estableix que es concedeix franquesa de qüesties, toltes, forces, intèsties, exòrquies, redempcions d&#039;homes i dones, de cases i horts, i d&#039;acaptes; que els habitants han de col·laborar en l&#039;obra de les muralles i del castell; que el senyor es retén el molí, el forn i altres drets; s&#039;estableixen els límits de la vila; donen i concedeixen als homes de la vila empriu de boscs, pedres, llenya, riberes, muntanyes i plans. El document és clos pel prevere i notari de la vila de Bagà Pere Colomer.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Arxiu Municipal de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Hi ha una còpia en llatí de l&#039;original feta el 1378 (ACA) a requeriment dels prohoms de la vila; i una altra traducció al català del segle XVI feta sobre pergamí (AMB), que és la que s&#039;inventaria amb aquesta fitxa. La baronia de Pinós va expandir el seu domini per l&#039;Alt Berguedà, establint capital a Bagà, a la que concedirem carta de franqueses per repoblar la zona el 17 de març de 1234, pel baró Glaceràn III de Pinós i la seva muller Esclarmonda. La finalitat era construir i poblar la nova vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estat de conservació del document és regular, ja que manca la cantonada dreta superior i es troba guardat sense gaire cura tenint en compte la importància d&#039;aquesta còpia. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40563]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Colerí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-coleri]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Col. Roca Tiraval, nº 2. Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes d&#039;aquest molí es troben a l&#039;entrada de la vila, al peu del Bastareny, al lloc on actualment hi ha la fàbrica del Danot, sota el camí que porta a la Vinya Vella. Resta part del mur que donava al riu, així com el carcavà de volta de mig punt una mica rebaixada. La volta és de pedra recoberta amb maó. El mur és construït de pedra malament desbastada i còdols de riu. Actualment el carcavà es troba ple de ferralla i altre runa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli. Camí a la Vinya Vella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sembla que aquest molí va moldre fins a principis del segle XX. El cançoner de Calic fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut pel Tòrric, va fer de moliner en els molins del Casó i del Colerí. Al 1916 el llibre de matrícula industrial de Bagà (AMB) ja té documentada la fàbrica de Fernando Danot Garriga que produïa 5 KV de força. El molí del Colerí podria ser el molí de Joan Muntadas que s&#039;anomena l&#039;any 1855.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2490900,1.8643800]]></content:encoded><content:item>406318</content:item><content:item>4678057</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40563-foto-08016-52-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40564]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici Salarich]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-salarich]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 2 (rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici situat al carrer Raval, més a prop del seu inici. És una casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb el carener paral·lel al carrer. L&#039;estructura general de la façana té característiques renaixentistes, amb blocs de pedra a la planta baixa formant un encoixinat, marcs estucats esgrafiats als voltants de les finestres i balcons i una estructura simètrica. A la planta baixa hi ha quatre portes: dues portes centrals de la mateixa llum d&#039;amplada, una allindada i altra d&#039;arc de mig punt; i una porta allindada més petita a cada extrem, mantenint la simetria. La porta d&#039;arc és l&#039;accés principal a l&#039;edifici que dona pas a l&#039;escala i que comunica amb un passadís que porta a un pati darrera la casa. Les altres comuniquen amb locals als baixos. Al primer pis hi ha quatre balcons centrals i una finestra a cada banda. Al segon pis hi ha un balcó central amb tres portes, un balcó amb una porta a cada banda i més exteriors, una finestra a cada banda. Finalment, a les golfes, hi ha set ulls de bou amb forma de trèvol de quatre fulles. Totes les finestres presenten una motllura a la part superior i fins la meitat de la seva alçada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. C/ Raval, 38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1924 el Sr Ramon Salarich Pedrals va deixar una notable herència a la vila de Bagà per fer un asil que servís d&#039;alberg de pobres i nens pobres i per educar a aquests. Va determinar que fos regit per religioses i establí una junta constituïda pel rector, l&#039;alcalde, el metge, un altre sacerdot, un pobre i un propietari. Ramon Salarich va morir a Bagà el 1930 i la Junta va començar a actuar sense poder instituir l&#039;asil ja que la vídua tenia l&#039;usdefruit dels béns. El llegat estava format per un immoble al carrer Raval nº 38 i diners en valors. El 1941, després de passar la Guerra Civil i ja morta la vídua, Angela Scapardini Sasselli, s&#039;inaugurà l&#039;asil el 4 de setembre, però no començà a funcionar fins a l&#039;abril de 1942. El regentaren quatre missioneres de l&#039;Institut de Missioneres Filles del Sagrat Cor de Maria, que van fer altres funcions a la vila, com donar injeccions, fer de mestres durant una temporada i cuidar malalts. L&#039;any 1964 l&#039;asil va quedar sense missioneres i això va obligar a tancar l&#039;asil. Un altre senyor, Rafael Calderer, va llegar uns béns l&#039;any 1939 per a la instal·lació d&#039;un hospital a Bagà o per una escola per nens dirigida per germanetes. El llegat consistia en una finca dita Palau amb les terres, el Mas de les Vinyes a Cabacès (Tarragona). L&#039;agost de 1964 els béns passaren als marmessors, l&#039;alcalde de Bagà i els rectors de Bagà i Sant Llorenç de Morunys. En vendre les propietats els diners es van utilitzar per fer obres de consolidació i rehabilitació a l&#039;immoble del carrer Raval i construir dues aules adossades a aquest. El 1965 es fusionen les dues entitats benèfiques i formen la Fundació Salarich-Calderer que va passar a dependre de la Secció de Beneficència de la Delegació Provincial del Ministeri de Sanitat. Per decret passà el 1983 a dependre de la Generalitat. L&#039;any 1990 es va construir una nova residència per gent gran a Bagà que gestiona la mateixa fundació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2513500,1.8638900]]></content:encoded><content:item>406281</content:item><content:item>4678309</content:item><content:encoded><![CDATA[1688]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40565]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pintures murals de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La capella del Santíssim que es troba a l&#039;angle SW de l&#039;església de Sant Esteve de Bagà, conserva pintures murals a les parets i al sostre. Es tracta de pintures d&#039;estil neoclàssic que cobreixen totes les parets. La capella és coberta amb cúpula en la que hi ha pintat un cel amb núvols i estels, suportat sobre quatre petxines. Al mur del fons hi ha sobreposat un retaule que es va realitzar amb fragments del retaule barroc. La resta de murs estan decorats amb cortinatges sobre un sòcol que imita un mur marbrejat. A les pilastres que es troben a cada banda de l&#039;accés a la capella hi ha dos medallons, un amb l&#039;anyell i un altre amb una copa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-54]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l&#039;altar, al costat de migdia. L&#039;any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules i part de l&#039;interior de l&#039;església. Queden dempeus parets i voltes, sagristia i local arxiu municipal. A partir d&#039;aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l&#039;interior del temple destruint imatges i l&#039;orgue. L&#039;any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l&#039;arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l&#039;edifici que va ser inaugurada l&#039;any 1975.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523500,1.8621400]]></content:encoded><content:item>406138</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40565-foto-08016-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40565-foto-08016-54-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Assenyalar que a les pintures està repetit el quart manament i falta el sisè. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40566]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mare de Déu del Roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Talla de fusta de 1,70 m d&#039;alçada de la verge del Roser. És una imatge amb característiques renaixentistes feta amb un únic bloc de fusta. És una imatge proporcionada, de formes i volums molt arrodonits que presenta la imatge de la Verge dempeus, amb el nen sobre el braç esquerre i agafant un rosari amb la ma dreta. Va coberta amb un mantell que arriba fins els peus i vestida amb una túnica que marca diferents plecs i que s&#039;adapta a la forma de la cama dreta que està flexionada cap a endavant. No sabem si la imatge seria tota policromada ja que no queden mostres, tan sols alguns elements daurats: la bola que porta el nen, el cinturó de la verge, la vora del coll de la túnica i la peanya octogonal que la sustenta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La capella del Roser es trobava al carrer Raval entrant a la vila, al lloc que actualment ocupa la casa del nº 71. Va ser fundada el 1614 pel pare Bernat Travies del convent de Puigcerdà de l&#039;ordre de Sant Domènec. Tenia un altar barroc presidit per la talla de fusta de la Verge del Roser. Tenia un campanar cobert amb teulada de quatre vessants. Durant la Guerra Civil va ser espoliada i va servir de quarter i presó, posteriorment va ser venuda pel rector i va ser convertida en habitatge l&#039;any 1953, convertint la capella en garatge i magatzem de fruita, afegint dues plantes més que van canviar completament l&#039;estructura de l&#039;antiga església. Encara es poden veure alguns elements arquitectònics. Una de les dues capelles laterals, que serveix de terrassa actualment, conserva adossada una petita construcció que era la caixa de l&#039;escala que pujava a la trona. També resta part del mosaic del terra al garatge. La talla de fusta es conserva a l&#039;església parroquial, així com una petita imatge d&#039;argent de la Verge del Roser que pertanyia a una bacina petitòria. La iconografia de la Verge del Roser va ser molt freqüent a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l&#039;any 1200 la Verge s&#039;aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat &#039;Corona de Roses de Nostra Senyora&#039;, penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l&#039;heretgia albigesa. Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l&#039;exèrcit turc l&#039;any 1571 a la protecció d&#039;aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a l&#039;enorme difusió d&#039;aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523500,1.8621400]]></content:encoded><content:item>406138</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[1614]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40566-foto-08016-55-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40568]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Kyrie de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/kyrie-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BALLESTER, J. (2000). El Kyrie de Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 81-89). GARRIGOSA, J. (1994). Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Madrid. P. 245. PONS, J. (1983). El kirie de Bagà. L&#039;Erol, nº 5. P. 57-61.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó es conserva un pergamí de 315x230 mm, amb text i notació musical manuscrita a les dues cares i que per les característiques paleogràfiques data de la segona meitat del segle XIV (GARRIGOSA, 1994) i que procedeix de l&#039;església de Sant Esteve de Bagà. El document està classificat a l&#039;Arxiu amb la denominació Cod. Frag. 144. Es tracta de la composició del Kyrie, en un text que intercala text i música. En aquest document el text és per ser cantat a tres veus (triplum, duplum i tenor). Presenta un pentagrama de cinc línies vermelles, amb la notació a sobre i el text entre mig en llatí. El pergamí no es troba en bon estat i la seva transcripció no es va poder fer de forma completa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barcelona. Arxiu de la Corona d&#039;Aragó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest kyrie forma part del repertori musical medieval creat i difós des d&#039;Avinyó, en l&#039;estil musical anomenat &#039;Ars Nova&#039;, nascut al segle XIV i desenvolupat a París. Aquest estil suposa un canvi estètic, tècnic i formal respecte a la polifonia dels segles anteriors, i porta la música medieval al seu màxim esplendor, estenent-se per tot Europa Occidental, entre ells la Corona d&#039;Aragó, que es feia copiar les melodies més de moda, convertint-se Avinyó el principal centre productor i difusor. Entre els textos de l&#039;Ars nova destaquen els textos de l&#039;Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus i Ite missa est. Es troba dipositat a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó i va ser trobat entre documentació procedent de l&#039;església de Sant Esteve l&#039;any 1969.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40569]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pica beneitera de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-sant-esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ, F. (1999). Del patrimoni artístic berguedà salvat per Lluís Rubiralta. Bagadanum vol II, p. 81- 90. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;element que es conserva al Museu és la part superior de la pica beneitera que es trobava a l&#039;església de Sant Esteve de Bagà i que probablement ja procediria de l&#039;antiga església. La pica està feta aprofitant un antic capitell romànic buidat i que es recolzava sobre un altre capitell avui desaparegut. És de secció octogonal, forma troncocònica, amb la base més petita que la boca. Està decorat amb imatges humanes esculpides a cada una de les cares en altrelleu i separades amb bordons decorats amb estries diagonals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manresa. Museu Comarcal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta pica beneitera va ser donada per perduda durant molts anys. Va ser localitzada i identificada l&#039;any 1987 per Francesc Caballé al Museu Comarcal de Manresa, on es conserva actualment fitxada amb el número 0265. Lluís Rubiralta (Manresa 1902-1980), delegat del Museu de Manresa, va dirigir la recuperació de diferents obres del patrimoni artístic i arqueològic del Bages i el Berguedà durant la Guerra Civil, salvant els elements dels piquets destructius. De Bagà es va endur algunes taules del retaule gòtic, una tapa d&#039;un sepulcre i una pica beneitera. Les taules gòtiques i la tapa del sepulcre es troben actualment en parador desconegut. Després de ser identificada en aquest museu, Mn. Antoni Guixé, rector de Bagà, va fer un informe de reclamació de la pica beneitera dirigit al Director General de Patrimoni de la Generalitat l&#039;any 1988, sense que encara no s&#039;hagi donat resposta. El primer testimoni de la pica és del llibre de Cèsar August Torras, &#039;Pirineu Català. Guia itinerari&#039; de l&#039;any 1905, a la pàgina 93 cita la pica romànica amb notables i variades motllures. A volum I dels Monuments de la Catalunya Romànica (VIGUE, 1978) hi ha una fotografia de l&#039;any 1918. Aquesta pica sembla que ja es trobava a l&#039;antiga església de Sant Esteve al primer nucli habitat de Bagà, i que va ser traslladada a la nova església l&#039;any 1339.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40569-foto-08016-58-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40570]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou de gel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ, F.(1990). El pou de glaç de Bagà. L&#039;Erol nº 31.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pou de gel o de glaç format per una estructura circular que inicialment anava coberta amb cúpula avui perduda. Els murs estan construïts en diferents fileres de pedra en sec, d&#039;aproximadament 1&#039;70 m d&#039;alçada cada una, separades pels forats on s&#039;aguantaven les cintres. La primera filera, la més baixa, està feta amb còdols arrodonits posats en filades; la següent és de pedra irregular; la tercera torna a ser de còdols i pedra barrejada. Té un diàmetre de 5,30 m i una alçada de 5,50 m. La petita porta d&#039;accés és reconstruïda, però inicialment era allindada. El gruix dels murs és de 60 cm. Es troba situat a un lloc ombrívol al marge dret del riu Bastareny, a 4 m dels curs d&#039;aigua del torrent de Nou Comes. Actualment es troba dins els terrenys de la piscifactoria de la Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-59]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Riu Bastareny, als Cells]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les notícies documentals del pou de glaç es remunten a l&#039;any 1614, quan era propietat d&#039;Antoni Lluch (llibre de Rodaria 1754, citat per Caballé, 1990); i ja diu que estava situat en un terreny prop del torrent de Nou Comes. El pou continuà essent explotat durant tot el segle XVIII i sembla que abastia la vila de Bagà. És l&#039;únic pou de glaç o de gel que es conserva de Bagà, tot i que a la documentació es fa referència al menys a tres pous més (ja citat). Es situaven a prop de torrents d&#039;aigua i en llocs ombrívols per facilitar el refredament de l&#039;aigua. Aquest pou de gel va ser netejat i mig reconstruït l&#039;any 1990.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2520100,1.8583800]]></content:encoded><content:item>405827</content:item><content:item>4678388</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plano de Caballé (CABALLÉ, 1990). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7e9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40571]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Retaule de Santa Teresa a Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-teresa-a-paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L&#039;Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l&#039;ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L&#039;Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L&#039;Espill. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És un retaule d&#039;estil neoclàssic, però seguint línies barroques en l&#039;ornamentació. A l&#039;àtic i al cos principal hi ha les fornícules que albergaven les imatges dels sants, que van ser destruïdes el 1936, durant la Guerra Civil. Tot i que el retaule era dedicat a Santa Teresa, els anys quaranta es va posar una imatge de Sant Ramon, fet que ha provocat que popularment es conegui com retaule de Sant Ramon.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paller. Al Santuari de Paller de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El retaule va ser començat a esculpir l&#039;any 1786 pels germans Segimon i Josep Pujol, pare i fill, naturals de Sant Llorenç de Morunys i de nissaga d&#039;artistes. Van realitzar altres retaules al Berguedà. L&#039;any 1806 Miquel Moliner el va daurar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2668800,1.8758600]]></content:encoded><content:item>407291</content:item><content:item>4680020</content:item><content:encoded><![CDATA[1786]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40571-foto-08016-60-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segimon i Josep Pujol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7ea
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40572]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parc Natural Cadí-Moixeró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-moixero]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l&#039;Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L&#039;Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d&#039;espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l&#039;estatge bassal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunístic de notable diversitat i la presència d&#039;espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d&#039;ala blanca, esparver d&#039;estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pirineus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d&#039;Interès Nacional l&#039;any 1982. La protecció d&#039;aquest territori es va iniciar l&#039;any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l&#039;Alt Berguedà l&#039;any 1963. L&#039;any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l&#039;objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d&#039;Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s&#039;inclogui en la Xarxa Natura 2000 d&#039;espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.3080700,1.8796800]]></content:encoded><content:item>407666</content:item><content:item>4684589</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7eb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40573]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de Patola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-patola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es troba entre Sant Joan de l&#039;Avellanet i la Torre de Santa Magdalena (la Faia), sobre el riu Bastareny. És un pont d&#039;una sola arcada de pedra de mig punt, construït amb carreus de pedra no gaire ben escairats i insinuant una mica d&#039;esquena d&#039;ase a la part superior. Té una petita barana de pedra a cada banda. Medeix 2,10 m d&#039;amplada i 6 m d&#039;alçada des del nivell de l&#039;aigua, i 4,5 m de llum interior de l&#039;arc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roca Tiraval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ben segur aquest pont correspon al documentat com a pont de l&#039;Avellanet l&#039;any 1393 (SERRA VILARÓ, 1930: 147, vol II). El lloc era pas obligat pels habitants de Gisclareny per enllaçar amb el camí Ral de coll de Pendís cap a la Cerdanya. L&#039;any 1996 es va fer una important restauració.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2647680,1.8275292]]></content:encoded><content:item>403302</content:item><content:item>4679839</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7ec
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40574]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Empedrats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l&#039;Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D&#039;allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s&#039;ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l&#039;aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Empedrats. Al torrent de la Font del Faig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2805300,1.8187900]]></content:encoded><content:item>402605</content:item><content:item>4681599</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7ed
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40575]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escultura de Galceran de Pinós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-galceran-de-pinos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Escultura de ferro que representa a Galceràn de Pinós, baró de Bagà. És una imatge d&#039;un personatge dempeus, habillat amb armilla curta, capa i espasa, amb el cap cobert amb una malla que simula ser metàl·lica. Es troba situada sobre una peanya de pedra amb l&#039;escut de la vila tallat i que la eleva 50 cm del terra. La imatge es troba al costat de tramuntana de la plaça, sobre una elevació a la que s&#039;accedeix amb escales i que ajuda a igualar els desnivell que fa el carrer. Porta la inscripció: Galceran de Pinos. Bagà 1966.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Josep M. Companyó, que signa amb el nom Comcaber, va néixer a Puig Reig l&#039;any 1928, tot i que als dos anys va anar a viure a Bagà. Va aprendre les tècniques de l&#039;escultura i la pintura als tallers Matarile de Sant Cugat del Vallès. Destaca principalment per la seva obra escultòrica en metall, fetes amb soldadura autògena, tot i que també s&#039;ha dedicat a la pintura. La seva obra artística és present en molts racons de la vila, en portes, reixes i escultures. També té obres a Manresa, Bellaterra (el cavall Berguedà) i altres llocs de la comarca, així com a col·leccions privades de Nova York i Copenhaguen. Aquesta escultura es va posar en aquest indret l&#039;any 1966.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2528600,1.8601700]]></content:encoded><content:item>405976</content:item><content:item>4678481</content:item><content:encoded><![CDATA[1966]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep M. Companyó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per desgràcia, l&#039;estiu passat es va repintar l&#039;escultura i això ha malmès la seva imatge general. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7ee
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40576]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument als Minaires]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El monument està format per una locomotora elèctrica seguida de dos vagons: un per extreure el carbó i altre per transportar la fusta que s&#039;utilitzava per apuntalar la mina. Procedeix de l&#039;antiga empresa Carbons de Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-65]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;entrada de la vila es va erigir un monument als minaires, degut a que a Bagà, igual que a tot l&#039;Alt Berguedà, el treball a les mines de carbó ha estat durant la primera meitat del segle XX, principalment, la principal font d&#039;ingressos dels habitants. Es va instal·lar l&#039;any 1989.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2502200,1.8652600]]></content:encoded><content:item>406392</content:item><content:item>4678182</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40576-foto-08016-65-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7ef
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40577]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons de Bagà al Museu Diocesà de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-diocesa-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En aquest museu es conserven algunes obres d&#039;art procedents de Bagà. La més important son tres figures de talla de fusta d&#039;un davallament: es tracta d&#039;un Crist jacent i dues santes dones, de fusta policromada i de principis del segle XVI (MDCS 287, 288, 289). Diferents objectes litúrgics: una capa pluvial blanca amb galons daurats s. XVIII; 2 dalmàtiques blanques amb galons daurats s. XVIII; 2 colls de dalmàtica s. XVIII; humeral blanc florejat verd, groc i vermell s. XVIII; casulla blanca amb flors s. XVIII; estola estampada amb galons daurats s. XVIII; estola s. XVIII; dos maniples blancs s. XVIII; cobrecalze blanc s. XVIII; bossa de corporals s. XVIII. També es va portar al Museu de Solsona una imatge d&#039;una Mare de Déu de factura romànica procedent de la capella del Pont de la Vila i portada per Mn. Serra Vilaró, tot i que no podem assegurar que es tracti d&#039;alguna de les que hi ha al museu ja que no estan documentades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-66]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Museu de Solsona es va crear l&#039;any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l&#039;Aula d&#039;Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d&#039;objectes d&#039;art i ús litúrgic instal·lada a l&#039;edifici del Seminari. L&#039;any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d&#039;excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Mn. Serra Vilaró també va aportar diferent material eclesiàstic fruit de la seva visió proteccionista en certs municipis, com per exemple Bagà, durant el temps en que va estar a la vila com a comissionat a Bagà de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l&#039;arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l&#039;arxiu amb la publicació de les &#039;Baronies de Pinós i Mataplana&#039; (SERRA VILARÓ). Des de l&#039;any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d&#039;exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el procedent de les esglésies que depenen del Bisbat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40577-foto-08016-66-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 10-1-1995/DOGC 25-1-1995).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40578]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L&#039;art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d&#039;aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-67]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l&#039;any 1962 amb l&#039;objectiu d&#039;aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l&#039;any 1980. El Museu s&#039;instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d&#039;etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d&#039;una nova ubicació i organització.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40579]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument Rescat de les Cent Donzelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rescat-de-les-cent-donzelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un plafó en fundició de bronze que es troba sobre una base de pedra de forma rectangular i disposada sobre un jardí. El plafó representa una escena del rescat, el moment en que les donzelles van trobar a Galceràn a la platja de Salou. Hi ha dos grups de persones a cada banda i que es troben al centre on hi ha la figura de Galceràn i Santcerní agenollats al terra. Al grup de donzelles de l&#039;esquerra hi ha també un bou, i al de la dreta un cavall.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-68]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça rescat de les Cent Donzelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest monument es va instal·lar a Bagà l&#039;any 1996 per recordar l&#039;agermanament de Bagà amb Vilaseca, poble que participa en la llegenda dels rescat ja que és on la comitiva de donzelles va trobar a Galceràn segons explica la llegenda. El monument es troba ubicat en l&#039;escenari de la representació teatral del Rescat que es celebra cada estiu. És una còpia d&#039;un altre relleu que es troba a l&#039;Ajuntament de Vilaseca.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2529600,1.8602500]]></content:encoded><content:item>405983</content:item><content:item>4678492</content:item><content:encoded><![CDATA[1996]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[J. Salvadó Voltes Morera. Fundició R. Viladecavalls.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40580]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Passadís de Palau al riu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/passadis-de-palau-al-riu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;hort de Palau, a sota de la plaça d&#039;armes, hi ha la boca d&#039;un passadís. Té aproximadament 150 cm d&#039;alçada i forma una volta en part excavada en la roca i en part feta amb pedra. És un passadís que en la seva entrada medeix aproximadament 90 cm d&#039;amplada i que gira el seu recorregut cap a la dreta de manera que sembla endinsar-se en la vila cap a la plaça i que comença a fer una pendent cap a baix. No hem seguit el passadís, i ens han dit diferents veïns que sembla finalitzar a la casa que conté la torre de la Portella, a la plaça Porxada, però que la sortida en aquell indret va ser tapiada. Igualment sembla que les diferents obres que s&#039;han fet al llarg de la història al nucli poden haver fet malbé parts d&#039;aquest passadís subterrani.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-69]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons expliquen les cròniques, els &#039;moros&#039; van assetjar Bagà i volien guanyar fent-los passar gana. Però els de la vila es reien d&#039;ells perquè cada dia pescaven truites al Bastareny, ja que accedien des de l&#039;interior de la vila a través d&#039;un túnel que els portava fins al riu. Hem conegut l&#039;existència d&#039;aquest passadís per la informació de diferents persones de la vila. La gent fins i tot diu que es podia passar amb cavall.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2533800,1.8606600]]></content:encoded><content:item>406017</content:item><content:item>4678538</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40580-foto-08016-69-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40581]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció pintura de l&#039;Ajuntament]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l&#039;edifici de l&#039;Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l&#039;oli o amb acrílics en format mitjà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-70]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Ajuntament]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d&#039;agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526600,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678457</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40582]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mina de barita de la Bòfia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-barita-de-la-bofia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Situada al coll de la Bòfia, prop de coll de Pal. Per arribar cal agafar la carretera que porta a Coll de Pal, després del mirador dels Orris i abans d&#039;arribar al Xalet de la Diputació, un trencant a l&#039;esquerra porta al peu de les mines. En aquesta mina la barita es trobava junt amb calcita, malaquita, atzurita i calcopirita. En un principi es va extreure coure i posteriorment barita. Encara es poden veure les restes de l&#039;antiga explotació: dues galeries, una d&#039;elles al costat del pou vertical que té uns 3 metres de diàmetre de boca, i l&#039;altra (la bocamina &#039;Conxa&#039;) que es troba tapiada. Encara queden restes de dues vies, una en direcció a la zona d&#039;abocador de pedra i altra al dipòsit de mineral. Aquest dipòsit o tremuja, de ferro i fusta, encara resta al mateix lloc, al costat de la bocamina &#039;Conxa&#039;, aprofitant un desnivell de la roca per facilitar l&#039;abocament del material al dipòsit superior i l&#039;extracció per baix. Dins el pou encara hi ha restes de material de ferro i vies, tot i que es troba força omplert de pedra. Encara és un lloc perillós ja que no hi ha cap tipus de protecció que eviti accidents possibles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-71]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coll de Pal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ernest Llofriu i Claris va obtenir diferents concessions per explotar diversos materials com coure, ferro, carbó i petroli, però la dificultat de transport d&#039;alguns d&#039;aquests materials va fer que només obrís la mina &#039;Concha&#039; per extreure coure. El mineral es troba en cavitats càrstiques de forma irregular. El 16 d&#039;octubre de 1906 va vendre la mina a l&#039;advocat Antoni Muntaner i Castaño de Barcelona. Aquest la va cedir a Jules León Claviez i Gassolet, ciutadà francès i soci de la societat Companyia Minera de Riutort, el 16 d&#039;agost del mateix any. Al cap d&#039;un temps deixaren l&#039;extracció de coure per manca de mineral. El 1917 es va autoritzar a Tomàs Font Bataller de Barcelona, l&#039;explotació de La Bòfia i &#039;La Pleta Bella del Monte Bosch i Montaña del Común&#039;, citant les mines amb els noms d&#039;Alba i Blanca, noms de les filles del propietari de la concessió (AMB, Actes del Consell Municipal 9 gener de 1917). Va restar abandonada fins el 1946, quan Marcel·lí Duat i Miquel Rossinyol, de Bagà, van decidir explotar un jaciment de barita proper a aquesta mina. Van explotar també la mina &#039;Conxa&#039; extraient barita. Van instal·lar un telefèric que es va suprimir en tancar la mina. L&#039;any 1964 ho explotà Eduardo Felipe Devals, fins el 1968. En un principi el mineral era transportat en trineu tirat per un matxo, després amb camió cap a Gavarrós, d&#039;aquí a Riutort i a l&#039;estació de Guardiola. Més tard, en construir-se la carretera de la bocamina a Rebost, l&#039;any 1966, ja comunicava amb Bagà i estalviaven temps en el transport. L&#039;any 1969 Domingo Rodríguez, Roque Líria i Francisco Sánchez van explotar la mina i començaren a fer el pou de 16 m, fins que van deixar l&#039;explotació el mateix any degut a problemes amb el propietari de la concessió. A inicis dels setanta els senyors Rossinyol i Escriu de Bagà, varen reprendre l&#039;explotació de barita fins al tancament definitiu l&#039;any 1978. En el pou es van matar dos nois excursionistes en caure, un l&#039;any 1964 i l&#039;altre el 1985. La barita, un cop tractada, servia per fer pintura de vaixells, ja que és resistent a la humitat. Alguns forners la pastaven junt amb la farina per tal que el pa tingués una mica més de pes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2953400,1.8956700]]></content:encoded><content:item>408966</content:item><content:item>4683159</content:item><content:encoded><![CDATA[1900]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40582-foto-08016-71-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40583]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mina de manganès de la Tosa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-manganes-de-la-tosa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Mina de Manganès de La Tosa o de Niu d&#039;Àliga es troba a l&#039;esquerra de la font de la Mena i per sota del Niu d&#039;Àliga, al vessant sud de La Tosa. Té quatre bocamines en direcció nord. Tres d&#039;elles es troben molt malmeses per diferents ensorrades, però una es conserva molt bé. En aquesta encara hi ha una vagoneta de plataforma de fusta per extreure el material i la via; a l&#039;entrada hi ha la data 1965 gravada al formigó; era la més important del conjunt amb uns cent cinquanta metres de profunditat del túnel; va deixar de ser explotada el 1966 a causa d&#039;un ensorrament. Hi ha també cinc bocamines en direcció oest. No són de gaire profunditat i alguna es troba molt ensorrada, però altres conserven la forma de la galeria cap a l&#039;interior de la roca. S&#039;extreien minerals de manganès i ferro (pirolusita, hematites). Són les mineralitzacions d&#039;aquest tipus més importants del Pirineu Català.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-72]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coll de Pal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;explotació d&#039;aquest conjunt de mines tan sols es podia fer de maig a finals d&#039;octubre degut a les inclemències meteorològiques de la zona. El mineral que sortia de la mina, manganès, era abocat a través d&#039;un tub a unes vagonetes que eren transportades per un telefèric fins a una tremuja que es troba per damunt de les mines. El telefèric, bicable, era mogut per un motor de gas-oil. De la tremuja es passava a un camionet amb el que es transportava el material a l&#039;altre cantó de la Cerdanya. Allà ho guardaven en una altra tremuja fins que tenien més quantitat i es carregava en un camió més gran que el transportava al seu destí. Hi treballaven entre 25 i 30 homes que feien estada en una barraca de pedra que actualment encara existeix, tot i que en mal estat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.3139500,1.8948000]]></content:encoded><content:item>408921</content:item><content:item>4685226</content:item><content:encoded><![CDATA[1948]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Propietat del Sr. Torres de Barcelona, va ser explotada els anys 1948, 1967 i 1968. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40584]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Àrea d&#039;interès botànic Serra Pedregosa-Cortils]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Hi viu una de les poblacions de l&#039;endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2780800,1.6956600]]></content:encoded><content:item>392448</content:item><content:item>4681476</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40585]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Àrea d&#039;interès botànic el Claper]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d&#039;Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l&#039;única població als Pirineus orientals de l&#039;endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d&#039;interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d&#039;accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-74]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.3061900,1.8694000]]></content:encoded><content:item>406816</content:item><content:item>4684392</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40586]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fia-faia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fia-faia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABANA, R. (1999). La Fia-faia un ritual ancestral del foc fecundant. Bagadanum vol. II, p. 41-47. PLANES, J. (1993) Notes i hipòtesis per una interpretació de la Fia-faia. L&#039;Erol nº 42. P. 32-35. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII ?]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Celebració característica de Bagà que es realitza el dia 24 de desembre a la nit. És un ritual festiu que es fa coincidint amb el solstici d&#039;hivern, un ritual de foc com a garantia de nova llum i de fertilitat de vida. Consisteix en la crema d&#039;unes falles o torxes fetes d&#039;una herba que rep el nom de faia a Bagà, la Cephalaria leucantha. Aquesta herba es cull i es fa assecar; amb ella es fan unes torxes entrellaçant l&#039;herba amb ella mateixa, tan altes com sigui possible i proporcionalment gruixudes. Algunes arriben als sis metres d&#039;alçada. Actualment la festa es concentra a la plaça Catalunya de la vila i encenen les faies a les 19 hores, fins que ja no es poden aguantar amb les mans i les tiren a terra, moment en que la gent aprofita per saltar per sobre. Antigament s&#039;acompanyava amb la cantarella: &#039;Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia&#039; i el toc de les campanes de l&#039;església. Després es reparteixen torrades amb allioli de codony. Abans d&#039;iniciar-se la crema es fa una foguera a algun lloc de la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d&#039;allà el foc és transportat per un grup de fallaires fent una davallada nocturna molt vistosa. En arribar a la població el foc es reparteix a la resta de faies.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-75]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la Fia-faia és antic. El 1087 s&#039;anomena com a topònim, que segons Serra Vilaró pot significar fageda. La festa podria tenir arrels paleocristianes d&#039;un ritu de culte al sol que correspondria a la celebració dels solstici d&#039;hivern, essent la Fia-faia una plegaria ritual per aturar l&#039;escurçament dels dies. La memòria popular explica que la tradició ve dels nobles de Faia. Els nobles de Faia edificaren el seu castell proper a Bagà, la torre de la Faia. Aquests nobles estan documentats el 1254 i tenien el costum de baixar a Missa del Gall a Bagà (a 3 quilòmetres), fent els baganesos un cerimonial de rebuda, ritual que es va mantenir durant molt temps. Però de fet sembla que la faia és una tradició que té arrels pre-cristianes més antigues, derivada d&#039;un culte generalitzat als Pirineus relacionat amb el solstici d&#039;hivern i amb el d&#039;estiu. Aquesta tradició es celebra també a Sant Julià de Cerdanyola i hi ha altres variants a altres indrets, com les falles d&#039;Isil al Pallars Sobirà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40586-foto-08016-75-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d&#039;Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L&#039;any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO junt a les falles d&#039;estiu del Pirineu. L&#039;any 2010 va ser declarada la festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola com a festa patrimonial d&#039;interès nacional per la Generalitat de Catalunya DOGC 24/11/2010]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7f9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40587]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El rescat de les cent donzelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rescat-de-les-cent-donzelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d&#039;Aragó e comtes de Barcelona. Centre d&#039;Estudis Baganesos, 1990.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S&#039;emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L&#039;Associació Medieval de Bagà és l&#039;entitat que s&#039;encarrega de l&#039;organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l&#039;any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La llegenda explica que l&#039;any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d&#039;aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l&#039;enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d&#039;or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d&#039;elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s&#039;havia d&#039;embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l&#039;esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l&#039;obra de l&#039;historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l&#039;any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d&#039;Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradició oral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-05-18 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7fa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40588]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa de l&#039;Arròs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta festa d&#039;hivern es celebra el segon diumenge de febrer, tot i que abans es feia el diumenge de carnaval. Consisteix en la realització d&#039;un arròs que es reparteix a tots els assistents. Abans de menjar l&#039;arròs es balla el ball Cerdà a la plaça Porxada; mentre l&#039;arròs es prepara en una paella de 2,80 m de diàmetre i amb 220 quilos d&#039;arròs. Actualment la festa és molt concorreguda i es podria dir que és com la festa major d&#039;hivern i s&#039;arriben a repartir unes dues mil racions. El cuiner és Pere Paz i l&#039;Ajuntament és el que paga la despesa de materials.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Denominada també àpat dels pobres. Trobem documentació d&#039;aquesta celebració ja des dels orígens de la vila, quan els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora. Aquest costum era molt estès pels pobles de la Catalunya Vella.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7fb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40589]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball Cerdà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Ball Cerdà és un ball tradicional de les zones de muntanya que va ser recuperat a mitjans del segle XX i és el més conegut que balla l&#039;esbart Cadí de Bagà. En aquest ball la parella que l&#039;obria era la formada pels primers més joves que tenien previst casar-se. La futura núvia confeccionava un vestit en secret que es posava per primera vegada pel ball causant l&#039;admiració dels assistents. L&#039;Esbart Cadí balla altres coreografies típiques, com La Bolangera, el Ball de Rentadores, el Ball del Eugassers, el Contrapàs.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1935 el Sr. Joan Pardinilla i la seva esposa Maria Guiu, mestres a Bagà, van recollir dades relatives a les danses i balls de Bagà a partir d&#039;informació que els va proporcionar oralment gent gran de la vila. Van recuperar diferents balls de la zona, entre ells el ball Cerdà que sembla que es va deixar de ballar perquè en el galop final, un sector del jovent eixelebrat, desvirtuava l&#039;acabament amb una frenètica sortida de la plaça de les voltes cap als carrers, ocasionant incidents i alguna caiguda de la gent gran que també hi prenia part del ball. Es ballava per la Festa Major. Actualment es balla el dia de la festa de l&#039;arròs, el segon diumenge de febrer.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-03-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Esbart Cadí fa ser format l&#039;any 1949 per Joan Pardinilla i Maria Guiu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7fc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40590]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mercat Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Mercat Medieval es celebra cada any dins el marc de la Setmana Medieval, cada tercer diumenge de juliol. Diferents artesans munten les seves parades repartides per tots els carrers i places del nucli antic de la vila ornamentades a l&#039;estil medieval i amb vestimenta també de l&#039;època. L&#039;objectiu del mercat és recrear un mercat medieval mostrant diferents artesans treballant i venent els seus productes, esdevenint una fira-mercat-espectacle. A més dels diferents artesans es fan múltiples escenificacions que rememoren escenes de la vida quotidiana en un mercat medieval: els senyors passejant, els joglars, tastar la cuina de l&#039;època,... El Mercat s&#039;organitza des de l&#039;any 1992.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà. Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1234 Galceran de Pinós i la seva muller Esclarmonda concedeixen una carta de franqueses que va afavorir el poblament i la creació de la nova vila de Bagà al lloc que ocupa actualment. La nova vila va créixer en direcció al Bastareny d&#039;acord amb els planejaments que havia fet el baró, que escollí com a sistema de creixement l&#039;esquema d&#039;un pati. L&#039;any 1322 es començaren a construir cases fóra de les muralles, formant el Raval. La carta de franqueses explica com havia de ser construïda la vila i com s&#039;havia de poblar, concedeix la franquesa de quèsties, toltes, forces, prestacions personals i mals usos; també estableix la manera de fer obres al castell i muralles. Galceràn de Pinós concedí a la vila la facultat de tenir un mercat setmanal, així com els emprius de boscos, llenya, pedres i riberes. El senyor es reservà els drets de justícia major, ús del molí i el forn, i els drets d&#039;host i cavalcada. Per tant, el mercat setmanal s&#039;ha celebrat a Bagà des del moment de la seva fundació i ha estat protegit al llarg del temps pels mateixos senyors de Pinós.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2534000,1.8608000]]></content:encoded><content:item>406029</content:item><content:item>4678540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40590-foto-08016-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40590-foto-08016-79-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7fd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40591]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cançoner de Calic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-calic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Serra Vilaró, Joan (1913) El cançoner de Calic. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d&#039;altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d&#039;un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d&#039;història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom &#039;calic&#039; prové de l&#039;època de la Guerra del Francès, quan un grup d&#039;homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d&#039;algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d&#039;en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l&#039;any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la &#039;Cançó del Tutà&#039;, &#039;Les Baldriques&#039;, &#039;La noia del Cambrot&#039;, &#039;Les fabricantes&#039;, fent referència a fets baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-06-19 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Joan Prat i Molins, Calic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7fe
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40593]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Terradelles és un barri pertanyent al municipi de Bagà situat a uns dos quilòmetres de la vila i abans del terme de Guardiola de Berguedà. Inclou dos veïnats, el nou i el vell. Terradelles vell es troba a l&#039;esquerra de la carretera C-16 en direcció Bagà, configurat al voltant del molí del Casó i formant un reduït nucli de cases a prop del riu Bastareny: cal Puxenc o cal Puig, el molí del Casó, la Casa Vella, cal Terradelles (documentada des del 1613), cal Gralla, cal Grífol, la Torre o la Caseta, cal Llibori, cal Bussoms (les dues darreres a tocar el torrent de Reboll que termena amb Guardiola). El camí Ral arribava a aquest lloc després de creuar el pont romànic del riu Bastareny (pont de Terradelles) i continuant fins a Bagà cap a la Cerdanya. Aquest pont és l&#039;element més emblemàtic d&#039;aquest nucli. Actualment una palanca de ciment amb baranes de ferro permet la comunicació amb les cases que es troben a l&#039;altre costat del riu, ja que el que resta del pont romànic no es troba sobre el riu. Terradelles nou va créixer una mica més avall, cap a Guardiola, a la dreta de la C-16, als camps de la casa del Berbet i sota la casa de l&#039;Atalaia. La primera d&#039;aquestes cases va desaparèixer en fer la carretera i de la segona tan sols queda una pica d&#039;abeurar el bestiar. Al peu de la carretera hi ha cal Xeixa, que va ser un molí de ciment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terradelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Terradelles es va configurar com un petit llogaret a prop del monestir de Sant Llorenç prop Bagà però depenent directament de Bagà. La documentació més antiga és la que es refereix al pont romànic de Terradelles o de Dues Sorors, la carta de franqueses de Bagà del 1234, anomenant el pont com a límit del terme de Bagà (FONT, 1998). El 1388 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146) els cònsols de la vila pagaren 94 sous a Bartomeu Coch, manobre, per l&#039;obra del pont de Terradelles. Al 1332 està documentat l&#039;inici de les obres del Pont de Dues Sorors (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146), utilitzant pedra que s&#039;arrencava del grau de Palau (començat l&#039;11 de juny i acabat el 16 d&#039;agost). El 1343 hi ha un problema entre l&#039;abat de Sant Llorenç i Pere Galceràn de Pinós pel domini sobre les cases de Terradelles (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p.136), aconsellant el bisbe d&#039;Urgell que ho arreglin per via de sentència arbitral. El 1444, s&#039;esmenta una terra prop del molí de Terradelles en uns capítols matrimonials (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 241). Possiblement en aquesta sentència arbitral es decidís que Terradelles formaria part definitivament de Bagà en passar a ser domini dels Pinós. Hem de suposar que la casa que actualment es diu Terradelles, fou la primera en edificar-se en aquest indret, junt amb el molí. Desconeixem si La Torre podia haver tingut un origen anterior.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2402700,1.8721300]]></content:encoded><content:item>406944</content:item><content:item>4677069</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40593-foto-08016-82-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de7ff
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40594]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cadenes d&#039;en Galceràn de Pinós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadenes-den-galceran-de-pinos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les cadenes es troben penjades a la paret de la primera capella lateral de l&#039;església, al costat de la vitrina que guarda diferents objectes de culte. Tenen un metre aproximadament de llargària, formades per 12 anelles de ferro molt deteriorades, una d&#039;elles oberta (CABALLÉ, 1998).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons la tradició aquestes cadenes foren les que va portar Galceran de Pinós en ser fet presoners pels àrabs. Dels grillons que agafaven els canells de Galceràn en queden aquestes cadenes, que li foren tretes per uns pastors de Vilaseca després que es van trobar amb la comitiva de Bagà. Les cadenes estan documentades des del 1626 en un manuscrit que explica que les guardava el prohom Jaume Aldrofeu a casa seva a Bagà i que li foren donades pel mateix Galceràn en arribar a Bagà. El 1788 la família les va donar a l&#039;església de Sant Esteve on van ser exposades a la vista dels fidels. Sembla que durant la Guerra Civil van desaparèixer i després de diferents vicissituds formaven part del fons del museu local. L&#039;any 1995, membres del patronat del Rescat i el rector d&#039;aleshores, Mn. Viladés, van facilitar el retorn a l&#039;església . Actualment formen part del fons eclesiàstic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523500,1.8621400]]></content:encoded><content:item>406138</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de800
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40595]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rellotge del campanar de l&#039;església de Sant Esteve de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. Http/www//towerclocks.org&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És tot d&#039;obra de forja, enterament clavillat, amb so de quarts i hores, a dues campanes. Des d&#039;inicis del segle XVIII fins a la instal·lació de l&#039;actual rellotge elèctric l&#039;any 1970, estigué a càrrec de la família Pernau, serrallers i forjadors de Bagà. Aquesta família es dedicava a fer romanes i hostiers que es van estendre per tot Catalunya. Medeix 80 x 65 x 125 cm. Té la particularitat de que se l&#039;ha de donar corda diàriament. El rellotge té una estructura quadrada formada per barres planes de ferro formant un cub buit a les seves cares, dins el qual es troba la maquinària.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-84]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Església de Sant Esteve]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El campanar de l&#039;església de Bagà allotja dos rellotges. Un actual que domina les quatre esferes i toca les hores i mitges hores, que fou posat per l&#039;Ajuntament l&#039;any 1953 o 1954. Per la seva col·locació es transformaren en circulars els ulls de les quatre cares del campanar que abans eren arcs de mig punt ja que el seu destí era allotjar les campanes. L&#039;altre rellotge, actualment en desús, va ser fet l&#039;any 1435 per Michael Petro, ciutadà de Mallorca i resident a Cardona. El va construir a canvi d&#039;un rellotge anterior més antic i trenta-cinc florins i mig. El rellotge que es conserva actualment sembla ser un exemplar construït al segle XVI i es desconeix el seu autor. L&#039;any 1998 va ser restaurat pel forjador de Bagà Llorenç Pedrals Pujol, que va haver de forjar noves peces que havien estat substituïdes amb posterioritat, així com va tornar a fer les clavilles que havien estat substituïdes per cargols. La maquinària va ser envernissada a pistola després de la restauració, fet que va provocar que la maquinària es clavés i actualment s&#039;està portant a terme una segona restauració per eliminar aquest vernís, a càrrec del mateix Pedrals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2523520,1.8619185]]></content:encoded><content:item>406120</content:item><content:item>4678422</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40595-foto-08016-84-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-05-23 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment el rellotge està en procés de restauració al taller del forjador de Bagà Llorenç Pedrals Pujol. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de801
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40596]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí ral de Cerdanya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cerdanya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CAMPILLO, X.; MARTÍ, R. (1995). Xarxa de camins a les comarques de muntanya. Pirineus. Estudi fet pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. 3 volums. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Des de Guardiola el camí Ral de Cerdanya passa per Terradelles Vell i d&#039;aquí enfila cap a Bagà, passant pel centre del municipi per enfilar després la carretera de Riugréixer passant per l&#039;estret de Malgrau, ara carretera, que segueix paral·lela al riu. S&#039;arriba a l&#039;Hospitalet de Roca Sança, antic hostal per vianants, d&#039;aquí es pujava a la casa Claper ara enderrocada, s&#039;ascendeix pel camp del Teixó fins arribar a Les Barreres, passem entre les Roques del Claper i d&#039;aquí fins el Coll. El Coll de Jou és el pas més baix entre les Penyes Altes del Moixeró i Les Muntanyetes. El camí de Coll de Jou a la Cerdanya és més suau fins arribar a Urús i Das. En general el sender és estret i dret, en alguns trams estava empedrat per evitar les patinades de les mules en temps de glaçades; actualment molts trams estan ja coberts per noves carreteres asfaltades. Altres senders o camins passaven pel terme amb la finalitat de comunicar territoris. Els més importants són: camí de Coll de Pal, camí de Coll de Pendís, camí de Tuixén a Bagà, camí de Bagà a Castellar (CAMPILLO, 1995). El pas del camí per Bagà es feia seguint dos ramals ja que el camí Ral es bifurcava en arribar a Sant Llorenç prop Bagà i tornava a unir-se un cop sortint de la vila. Un ramal passava per l&#039;obaga, prop de la Vinya Vella, cap al portal del Molí passant pel pont de la Vila, i pel costat de ponent de la muralla s&#039;enfilava cap a Cerdanya pel carrer Fonteta. L&#039;altre travessava el pont de Terradelles i seguia per la banda solell fins al portal de Vilella i passava pel carrer Raval, la plaça i pujava pel carrer Fonteta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El camí Ral que comunicava el Berguedà amb la Cerdanya i França passava per Bagà procedent de Guardiola i de Berga. S&#039;ha insinuat el probable origen romà del camí i la possibilitat de que Annibal passés els Pirineus per aquest indret. El relleu muntanyós de la zona permetia tenir diferents passos estratègics per assolir la travessia pirinenca. Aquest era el camí més curt per passar la muralla rocosa del pre-pirineu i comunicar Cerdanya i Berguedà. Aquest camí havia estat transitat per molta gent, entre ells els Pinós i el rei Pere II el Cerimoniós. Diferents documents deixen constància dels camins, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l&#039;Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). A diferents llibres dels cònsols durant el segle XIV es fa referència a que es fa netejar la neu del camí al pas per Coll de Jou (ídem). Diferents ponts permetien el pas o la comunicació amb el camí Ral i altres camins: el pont de Terradelles, el pont de la Vila, el pont del Roser, el pont de Gréixer i el de Patolà. Hi havia un impost de pas per mantenir els camins: l&#039;impost de barra, que ja cobraven els cònsols de Bagà el segle XIV. També hi havia dret a lleuda i passatges, drets pertanyents al senyor. La lleuda era igual que la barra, només que aquesta la cobrava el senyor i l&#039;altre els cònsols. La barra servia per adobar els camins i la lleuda era per protecció per part del senyor. El de passatge era sobre el bestiar que passava pel camí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2481200,1.8670300]]></content:encoded><content:item>406535</content:item><content:item>4677947</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40596-foto-08016-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40596-foto-08016-85-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval|Romà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85|83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de802
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40597]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camins ramaders]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l&#039;Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d&#039;Amics dels Camins Ramaders. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1977 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va promoure la realització d&#039;un estudi amb la intenció de conèixer, cartografiar, i descriure la xarxa de camins ramaders que comunicava les terres baixes amb l&#039;alta muntanya. Van obtenir ajuda de Ramon Espel, coneixedor del camins i la toponímia local, i de l&#039;Associació de ramaders de Muntanya del Berguedà que els van facilitar un llistat de ramaders coneixedors dels camins. (FUSTÉ, CAZORLA, 1997). En aquest estudi es van identificar els diferents camins ramaders que passen pel municipi de Bagà: 1- Camí vell de Bagà: part del camí és el GR-4-2, de aproximadament 2000 m de longitud, sense desnivell i de 3 a 5 metres d&#039;ample. El camí va de Bagà a Guardiola. Passa per l&#039;interior del poble, pel safareig, el carrer del Fang (en el que han posat escales i bancs que dificulten el pas dels ramats), carrer Muralla fins al carrer Sant Esteve, Avinguda Reina Elisenda, passa per darrera de les escoles i enfila la baixada de la Font del Sofre, Avinguda Salarich fins al carrer Raval, carretera del túnel del Cadí. 2- Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s&#039;estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d&#039;aquí a coll de Pendís. 3- Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l&#039;anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d&#039;ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús. 4- Camí de Bagà a Coll de Jou. Per la carretera de Riugréixer a l&#039;Hospitalet de Roca Sança i d&#039;aquí a coll de Jou. Segueix el camí Ral. 5- Camí de Bagà a coll de Pal per Paller de Dalt. Longitud 2,9 km, 1300 metres de desnivell. Una part és un camí de ferradura i altra part és carretera. S&#039;uneix amb el camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal. 6- Camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal. Longitud 13,5 km, 1200 m desnivell. Terme de Guardiola. 7- Camí de Sant Martí del Puig a coll de Balma passant per Murcarols. Té 10 km de longitud, 600 metres desnivell. Puja per l&#039;obaga de Murcarols fins al coll de la Bena i coll de Balma. És transitable i hi ha marcada una ruta de BTT. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-86]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d&#039;antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S&#039;estan perdent i oblidant, a vegades per falta d&#039;ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s&#039;ha de recollir de la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l&#039;intercanvi genètic d&#039;espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d&#039;enviar els ramats a passar l&#039;estiu a les verdes pastures de l&#039;Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l&#039;antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N&#039;Hug i Pla d&#039;Anyella. A Bagà trobem diferent documentació dels Pinós que fa referència als drets de pastura (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 320) ja al segle XIII. Els cònsols fixaven els llocs on els veïns de la vila podien portar el ramat a pasturar. El 1257 la cabana del monestir de Santes Creus pasturava al port de Gavarrós.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2534900,1.8581600]]></content:encoded><content:item>405811</content:item><content:item>4678553</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40597-foto-08016-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40597-foto-08016-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40597-foto-08016-86-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l&#039;abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l&#039;obligació de classificar-los des de l&#039;any 1995, i s&#039;han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de803
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40598]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forjador Llorenç Pedrals Pujol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forjador-llorenc-pedrals-pujol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Taller de ferrer i forjador que es troba a l&#039;interior del taller mecànic situat al carrer Raval. El taller conserva quasi totes les eines que ja eren del taller del pare: 1/ el fornal, fogaina amb campana i xemeneia on s&#039;escalfa el ferro, provist d&#039;un ventilador que actualment és elèctric per donar bona combustió al carbó i aprofitar bé les calories. 2/ l&#039;enclusa, peça de ferro massís que s&#039;utilitza per moldejar el ferro a cops de martell. 3/ mola esmeril. 4/ banc de treball. 5/ màquina de foradar. 6/ autògena i soldadura elèctrica. 7/ estenalles, diferents martells i altres eines. Utilitza la tècnica de forja, modelant el ferro calent amb martell; i és un dels pocs forjadors que queden i practiquen aquesta tècnica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Llorenç Pedrals Pujol, nascut a Bagà l&#039;any 1934 a Bagà. Fill de Pere Pedrals Pernau i nebot de Josep Pernau, personatge polifacètic que a més de ser ferrer i forjador tenia les carbòniques Cadí, membre d&#039;una família de tradició en l&#039;ofici de ferrers a Bagà, es dedicava a la fotografia. El taller del pare era a cal Boira fins que l&#039;any 1945 es va fer la casa nova al carrer Raval i la ferreria es va traslladar. El pare es dedicava fonamentalment a la realització d&#039;eines: arades, volants i altres tipus d&#039;eines del camp; mentre que el fill s&#039;ha dedicat més a la realització de reixes i d&#039;altres ornaments que poden veure repartits per tota la vila, ja que principalment s&#039;ha dedicat al taller mecànic que es va muntar posteriorment. El desaparegut ferrer Pernau, que feia romanes i hostiaris, era tiet d&#039;aquest ferrer. Entre les seves obres destaquen les teieres de la plaça Galceràn de Pinós i diferents reixes. L&#039;any 1998 va restaurar l&#039;antic rellotge de l&#039;església de Bagà, en el que treballa actualment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2528700,1.8624200]]></content:encoded><content:item>406162</content:item><content:item>4678479</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tècnica artesanal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de804
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40599]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Bagà a l&#039;Arxiu Històric de Lleida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-historic-de-lleida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASES, Ll. (1983). Catàleg dels protocols Notarials de Lleida. Fundació Noguera. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A aquest arxiu es conserva documentació de Bagà que es desconeix com va anar a parar aquí, possiblement amb el trasllat de documents a l&#039;inici de la Guerra Civil Espanyola. Conserven cinc llibres de protocols notarials i un llibre del cadastre. Protocols notarials del notari Bonaventura Minoves Fiter, volums dels anys 1797-1799, 1800-1802, 1804-1806, 1807-1811, 1815-1818. Repartiment individual del cadastre de 1747.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-88]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lleida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Històric de Lleida es va crear amb el decret de 1947 de 24 de juliol, sobre Ordenació d&#039;Arxius i Bibliotèques i del Tresor Documental. L&#039;any 1950 es van fer obres per rehabilitar la primera planta de l&#039;edifici del Roser, antic convent de dominics, per ubicar l&#039;arxiu. L&#039;any 1981 la gestió de l&#039;arxiu es traspassa a la Generalitat de Catalunya pel decret 1.010/1981, firmant un conveni el 16 d&#039;abril de 1982 entre la Generalitat i l&#039;estat, amb el que l&#039;arxiu s&#039;integra a la xarxa d&#039;Arxius de la Generalitat. Els fons notarials, els més importants de l&#039;arxiu, van ingressar el febrer de 1951, procedent del dipòsit que es trobava a l&#039;Arxiu Episcopal des del començament de la Guerra Civil. La documentació del cadastre va ingressar durant la dècada dels seixanta procedent de la Delegació d&#039;Hisenda. Conté dades del cadastre fet per Patiño el 1716 i altres anys, de moltes localitats del Principat, entre elles Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de805
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40600]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Bagà a l&#039;Arxiu Ducal de Medinaceli]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-de-medinaceli]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els documents que es conserven són: 1- A la sèrie estats i pertinences de la Casa de Castro, Baronies de Pinós i Mataplana: 7 lligalls entre 1298 i 1858 en els que hi ha censals, possessions, jurisdicció, delmes, dominis). 2- A la sèrie Plets: 4 lligalls entre 1509 i 1669 formats per plets sobre la successió de vàries baronies entre les que es troba la de Pinós. Cal assenyalar que aquesta documentació es troba microfilmada a l&#039;abast dels investigadors a l&#039;Arxiu del Monestir de Poblet.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-89]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sevilla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;arxiu documental dels Pinós sembla que va ser repartit i dispersat en estroncar-se la línia dreta dels Pinós el segle XVI, entre els seus hereus: els Alba i els Medinaceli, que els van portar als seus llocs de residència, Madrid i Sevilla. Per tant la documentació que es conserva en aquests arxius és la primera dels Pinós. Al catàleg general de l&#039;Arxiu Ducal de Medinaceli apareix documentació de la baronia de Pinós associada amb la de Mataplana, dins de la secció Castro (Marquesado de Puebla de Castro, vizcondado de Illa y baronías de Peralta de Sal, Alfajarín, Cuatro Castillos, Hoz, Espés, Anzano, Pinós y Mataplana, La Llacuna, Moralcamp, Pontils y Castisens). Als índexs de l&#039;arxiu apareixen referències a la Casa d&#039;Alba en la documentació dels Pinós, per la que es confirma el repartiment de documents entre les dues cases ducals. En morir un dels barons sense descendència legítima, la baronia va quedar en mans de Felip Galceràn de Castro i Pinós, entre 1471-1472. La casa de Castro va quedar englobada en la gran casa d&#039;Aitona (família Montcada) a inicis del segle XVII i un segle després en la casa de Medinaceli, després del matrimoni entre Maria Teresa de Montcada, marquesa d&#039;Aitona, i Luís Antonio Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli. Així, per matrimonis successius les baronies passaren a les cases ducals d&#039;Alba i de Medinaceli. Aquests no residien a Bagà, sinó que entregaren les baronies a administradors i governadors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de806
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40601]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Mingo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mingo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d&#039;una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Molí de moles de tracció elèctrica. El molí es troba ubicat en els baixos d&#039;un local sobre els que es van construir posteriorment els pisos de l&#039;habitatge. El molí el va construir el mateix moliner, fent la part de ferro el ferrer Pere Pedrals. Té l&#039;estructura d&#039;un molí de farina amb la diferència de que està situat sobre un suport que l&#039;eleva quasi dos metres per sobre del terra. Això és perquè a sota hi ha els engranatges que permetien moure la mola a través del motor elèctric que es troba al costat. Les moles estan dins un calaix de fusta sobre el que hi ha la tremuja. El gra es pujava amb una petita cinta vertical amb petits recipients i a dalt ho abocaven a la tremuja. Un cop molt sortia pel farinal i ja podia ser empacat directament. El molí té la cabra al costat per aixecar les moles per picar-les, així com conserven les eines per picar les pedres i reparar el molí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-90]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Domingo Puig i Carrubí, conegut per Mingo. Va néixer l&#039;any 1921 a Sant Martí del Bas (Osona), fill de moliner. L&#039;any 1946 feia de moliner a Gósol. L&#039;any 1951 es trasllada a Bagà i construeix un local als afores de la vila destinat a molí i habitatge, posant en marxa el molí l&#039;any 1962. Es trobava situat a prop del riu , però era mogut per força elèctrica, ja que el local es troba més amunt que el nivell del riu. El Mingo va seguir fent de moliner tot i que el sindicat de pagesos va muntar un triturador de gra al municipi. Va tancar definitivament l&#039;any 1976, tot i que encara es conserva el molí. El Mingo va morir l&#039;any 2003.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2496600,1.8651400]]></content:encoded><content:item>406381</content:item><content:item>4678120</content:item><content:encoded><![CDATA[1951]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40601-foto-08016-90-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Domingo Puig Carrubí i Pere Pedrals Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de807
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40602]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Calic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-calic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Calic és un carrer característic pel fet que transcorre paral·lel a l&#039;antiga muralla que tancava la vila pel cantó del riu. Aquí hi havia, i encara existeixen, diferents terrasses que salven el desnivell des del nucli fins al riu Bastareny, de manera que les mateixes terrasses feien de frontera o delimitació natural junt amb el riu. El carrer transcorre des de l&#039;església de Sant Esteve fins a la torre de la Portella i tan sols té edificacions a un costat, al de llevant tocant a la vila. Aquestes cases van ser construïdes aprofitant aquest possible mur que tancava de la Portella al portal del Molí ( a l&#039;església) i tenen una estructura molt específica: són la façana posterior de les cases que donen a la Plaça Galceràn de Pinós i al c/ Major, planta baixa en la que s&#039;han obert garatges, a sobre hi ha tres o quatre pisos i golfes sota teulada. Per això des d&#039;aquest carrer les cases són més altes, perquè han aprofitat el desnivell del terreny guanyant espai excavant la terrassa que quedava darrera de la muralla. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l&#039;antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. A fotografies que es conserven de començaments del segle XX es pot veure un important pany de mur fet amb còdols d&#039;aproximadament 3 metres d&#039;alçada i que podria correspondre a la muralla. En aquestes fotos el mur no té cap obertura visible tot i que actualment es troba ja foradat per aquestes portes que s&#039;han obert.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-91]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. L&#039;any 1343, als llibres de consolia s&#039;esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: &#039;Manual de messions dels murs&#039; (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s&#039;ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. En les primeres muralles s&#039;aprofitaria el mur de les cases. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Segons Viladés (VILADÉS, 1996) sembla que en aquest pany de muralla del carrer Calic podia haver una bestorre, és a dir, mitja torre bastida al mur i oberta per la part interior, i que es troba documentada (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 161).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2524500,1.8606500]]></content:encoded><content:item>406015</content:item><content:item>4678434</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40602-foto-08016-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40602-foto-08016-91-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Urbans ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que la majoria de les cases ja han fet el garatge obert a aquest carrer, cal tenir en compte en futures intervencions a les cases, al carrer o a les terrasses del riu, que aquesta és una zona important d&#039;expectativa arqueològica. Elements a conservar: les façanes posteriors dels edificis nº 24 i 19 de la plaça Galceràn de Pinós, especialment. Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1775]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de808
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40603]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Muralla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-muralla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer de la Muralla s&#039;estén des de la torre de la Portella fina a l&#039;entrada a la Pujada de Palau per llevant; per tant és un carrer que fa angle recte i que tanca el recinte antic de Bagà per tramuntana i per llevant. Des de la torre de la Portella el carrer fa pujada, incrementant-se aquesta en arribar a la plaça de Sant Roc, de manera que s&#039;ha salvat el desnivell amb escales i rampes de nova construcció, acabat d&#039;urbanitzar l&#039;any 2001. El carrer transcorre seguint el pany de muralla que es va construir en aquest costat de la vila i fa angle a la torre Subirana, a la cantonada NE de Palau. Tot i que les cases de l&#039;interior del nucli s&#039;han construït aprofitant aquesta muralla, encara són visibles molts trams d&#039;ella tot i que molt reformats. S&#039;han obert portes i finestres a quasi totes les cases que donen a aquest carrer, però s&#039;ha mantingut l&#039;estructura general del mur en pedra. La muralla és ben visible a les cases nº 11 del carrer Elisard Sala, nº 4, 5 (conserva una espitllera) del carrer muralla, i nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà. A meitat de camí de la banda de tramuntana d&#039;aquest carrer, hi ha la placeta de Sant Roc, on es trobava la desapareguda capella advocada a aquest sant. En aquest tram de muralla hi havia el portal i torre de Gandesa a la sortida del carrer Sobirà, el portal i torre d&#039;en Malanyeu a la sortida del carrer Elisard Sala. Aquests dos portals donaven la sortida cal al camí de Cerdanya. El portal de Saldes o de la Faia, que conduïa cap a aquests dos llocs, es trobava flanquejat per la torre actualment anomenada de la Portella. Tan sols restes dues torres: la de la Portella i la torre Subirana a l&#039;angle del Palau.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d&#039;homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s&#039;inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l&#039;any 1343, als llibres de consolia s&#039;esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: &#039;Manual de messions dels murs&#039; (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s&#039;ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l&#039;exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l&#039;enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d&#039;argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s&#039;arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l&#039;aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L&#039;amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d&#039;uns 7m. Aquesta part de la muralla deu conservar molts trams de mur ja que les cases es van fer aprofitant aquesta paret.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2532000,1.8599500]]></content:encoded><content:item>405958</content:item><content:item>4678519</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40603-foto-08016-92-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: en general tot el mur del carrer, que conté restes de l&#039;antiga muralla; i en especial les torres Sybirana i Portella, així com els murs del nº del carrer Elisard Sala, nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà i nº 4 de la Plaça de l&#039;Especier. Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de809
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40604]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pujada de l&#039;Especier]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-de-lespecier]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest carrer comença a la plaça del Rescat de les cent donzelles i fa doble angle perquè és desviat a l&#039;entorn de la casa nº 11 del carrer de la Fruita. Segueix pujant fins al carrer Sobirà i d&#039;aquí mitjançant escales arriba a la plaça Especier, petita plaça tancada al costat de Palau. El carrer segueix pujant des d&#039;aquesta plaça fins a Palau, al que s&#039;accedeix a través d&#039;una porta d&#039;arc de mig punt. Al carrer o passatge Especiers, a continuació de la plaça, destaca la casa del nº 6 que encara conserva parets de tàpia amb muntants de fusta al primer pis. Al nº 3 de la plaça es conserva un contrafort a la façana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquest carrer era el que al segle XIV donaria accés al Palau a través de l&#039;entrada de la torre de l&#039;Homenatge (VILADÉS, 1996).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2532000,1.8602800]]></content:encoded><content:item>405986</content:item><content:item>4678518</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40604-foto-08016-93-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: en el moment en que es renovi l&#039;escala que permet l&#039;accés a Palau des del carrer Especiers, convindria que anés acompanyat d&#039;una excavació o prospecció arqueològica de la zona. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de80a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40605]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barri jueu de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-jueu-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SERRA , R. (1987). Aproximació a l&#039;estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà. A L&#039;Erol nº 21. P. 20-27.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d&#039;una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s&#039;hagi atribuït aquesta zona a la zona d&#039;habitatge dels jueus a l&#039;Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s&#039;arrengleren principalment seguint el traçat d&#039;aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s&#039;han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. Hi ha un passatge que comunica la plaça de la Verdura i el carrer Forment, sobre el que havia la casa de ca la Faxona i que ara ja no existeix, tot i que s&#039;ha conservat aquest pas. Aquesta característica de barri tancat és el que li ha proporcionat aquest sobrenom de &#039;barri jueu&#039; de Bagà, ja que els jueus es concentraven en barris tancats respecte a la resta de la població de les viles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es desconeix la ubicació exacta del call jueu de Bagà, ja que a la documentació recopilada per Serra Vilaró mai es parla de la seva situació. Són documentats per primera vegada el 1279 i s&#039;indica que residien ja a la nova vila i sota el patrocini dels barons de Pinós i consentiment de la monarquia. Les notícies concretes dels jueus baganesos corresponen principalment a la família d&#039;Astruc Prohençal, documentada des del 1304 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 487-489). Des de l&#039;any 1324, els barons de Pinós concediren privilegis als jueus de la vila. Les comunitats jueves s&#039;emparentaven entre si, així troben jueus de Bagà emparentats amb jueus de Berga, Puigcerdà i Solsona. En general es dedicaven a activitats financeres, tot i que a Bagà hi ha un metge jueu documentat el 1410 , Samuel Astruc Leví, d&#039;origen tortosí (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 489). Els jueus de Bagà tenien fixat pel baró de Pinós l&#039;interès del 5% sobre l&#039;interès fixat pel Rei; l&#039;any 1325 foren confiscats les béns dels jueus de Bagà que no pagaven la part del 5% al baró i aquests es traslladaren a Berga. Possiblement a mitjans del segle XIV a Bagà ja no quedés quasi comunitat jueva.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2528800,1.8614100]]></content:encoded><content:item>406078</content:item><content:item>4678481</content:item><content:encoded><![CDATA[1279]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40605-foto-08016-94-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: l&#039;edifici de la Presó, nº 3 carrer Forment; nº 2 del Pati del Forment, així com l&#039;estructura general del petit barri. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de80b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40606]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós nº  17 i 18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-17-i-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa que es troba entre la Plaça Galceràn de Pinós i el carrer Calic. La característica de les cases que es troben entre aquests dos carrers és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l&#039;espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l&#039;edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com a soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l&#039;antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. El porxo de la plaça Galceràn de Pinós és amb biga horitzontal de fusta i pilar al centre de carreus de pedra, el sostre del porxo és fet amb bigues juntes perpendiculars a la biga del porxo. A la planta baixa hi ha tres portes, la d&#039;accés a l&#039;habitatge que dona a una escala que porta al pis i que té el mur mitger amb la casa nº 17 de pedra i d&#039;obra d&#039;opus spicatum des de la base fins a l&#039;alçada del sostre del primer pis. La porta del mig, més ample, té un arc diafragma que divideix l&#039;espai en dos i que es troba mig tapiat. Darrera hi ha un tercer espai que té un subterrani a nivell del carrer Calic aprofitat com a garatge.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 17-18. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conegudes com cal Culleraire (18) i ca la Caritat (17). Les dues cases avui formen una sola. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l&#039;estructura porxada ja procedeix de l&#039;edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l&#039;estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l&#039;antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2527000,1.8603200]]></content:encoded><content:item>405988</content:item><content:item>4678463</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: arc diafragma planta baixa, mur d&#039;opus spicatum planta baixa i primer pis del nº 17. Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de80c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40607]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós nº 19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta i quatre pisos, més un soterrani pel carrer Calic. La façana que dona a la plaça no té elements d&#039;interès: en pedra el porxo de la planta baixa i el primer pis, arrebossat el segon i tercer pis. L&#039;element característic d&#039;aquesta casa son els murs interiors de pedra de l&#039;accés de la planta baixa per la plaça, el sostre de la planta baixa de bigajunt de fusta i l&#039;estructura general dels murs que donen al carrer Calic. És una paret de pedra feta amb còdols i conserva els forats de les bigues per recolzar la bastida de construcció, dos a cada pis, amb un total de vuit. L&#039;aspecte general d&#039;aquesta façana és molt massís, recordant una torre. No hi ha cap indici de que aquí pogués haver una de les torres de la muralla, tot i que l&#039;estructura general ho recorda.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 19. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Coneguda com cal Peça. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l&#039;estructura porxada ja procedeix de l&#039;edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l&#039;estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l&#039;antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526800,1.8604000]]></content:encoded><content:item>405995</content:item><content:item>4678460</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40607-foto-08016-96-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-12-04 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: el volum exterior del carrer Calic. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de80d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40608]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós nº 7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa amb planta, tres pisos i golfes sota teulada amb carener paral·lel a l&#039;eix de la plaça i degut al desnivell del terreny, té un pis menys al carrer de la Fruita. A la façana que dona al carrer de la Fruita, resta la columna central del finestral gòtic que es va tapar en arrebossar la façana i que es troba al centre de la façana a l&#039;alçada del primer pis. Era un finestral de doble arc de mig punt amb columna al mig amb un petit capitell i cobert amb un arc conopial amb una rosassa al centre. Està molt reformada la façana que dona a la plaça. A la plaça Rescat el mur és de pedra i es veu l&#039;ampliació del porxo, ja que va ser fet a mitjans del segle XX, tal i com es pot comprovar en fotografies. Paret de pedra amb còdols barrejats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-97]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 7. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Coneguda com Cal Vilaseca. Va viure i morir el Calic, Joan Prat i Molins, a inicis del segle XX. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l&#039;ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L&#039;ample de façana és d&#039;una mitjana de 5 metres d&#039;ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d&#039;aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l&#039;eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d&#039;entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l&#039;antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l&#039;estructura típica de la zona. En quant al tipus d&#039;obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s&#039;han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2529300,1.8603400]]></content:encoded><content:item>405990</content:item><content:item>4678488</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: columna i finestral gòtic. Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de80e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40609]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós nº 6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa que segueix l&#039;estructura de les altres de la plaça ja explicada a la fitxa nº 97. La façana és de pedra a baix i arrebossada als pisos. A l&#039;interior de la planta baixa hi ha dos arcs de pedra de mig punt i amples, seguits, fent mitgera amb el nº 5.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 6. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l&#039;ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L&#039;ample de façana és d&#039;una mitjana de 5 metres d&#039;ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d&#039;aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l&#039;eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d&#039;entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l&#039;antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l&#039;estructura típica de la zona. En quant al tipus d&#039;obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s&#039;han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2529100,1.8604000]]></content:encoded><content:item>405995</content:item><content:item>4678486</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: dos arcs interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de80f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40610]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós nº 3. Cal Mas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-3-cal-mas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Dues cases unificades que segueixen l&#039;estructura de les cases d&#039;aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s&#039;ha explicat a la fitxa nº 97. Sota la casa hi ha un passatge mig colgat cap al carrer de la Fruita. Hi havia un forn del que no es conserva res. Les voltes enteixinades del porxo estan decorades amb relleus heràldics situats dins cercles que s&#039;interseccionen entre ells. Es poden distingir pinyes, flors de lis, i altres motius geomètrics, símbols nobiliaris. Relleus de guix tenyit sobre planxa de fusta. Les 12 bigues de fusta del porxo estan decorades amb els caps de biga tallats, la meitat tenen superposat un nou balcó sense que s&#039;hagin tret les bigues antigues que queden visibles, i els caps de biga de les noves s&#039;han tallat seguint el model dels antics.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Coneguda com Cal Mas, abans ca la Xita del Forn. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l&#039;ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L&#039;ample de façana és d&#039;una mitjana de 5 metres d&#039;ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d&#039;aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l&#039;eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d&#039;entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l&#039;antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l&#039;estructura típica de la zona. En quant al tipus d&#039;obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s&#039;han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2528300,1.8605600]]></content:encoded><content:item>406008</content:item><content:item>4678477</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, voltes del porxo. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de810
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40611]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Galceràn de Pinós nº 2. Cal Serres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-2-cal-serres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa que segueix l&#039;estructura de les cases d&#039;aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s&#039;ha explicat a la fitxa nº 97. Hi ha 9 caps de biga del porxo, alguns tallats, i sobre els que s&#039;ha fet un balcó amb barana de ferro forjat amb una decoració al centre amb una creu. (amb la data 1800 ?). A la planta baixa hi havia una bodega ara tancada. El balcó del segon pis també te una reixa de forja decorada i es suporta sobre bigues també amb el cap tallat però moderns.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-100]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Serres. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l&#039;any 1234 en concedir la carta de fundació. L&#039;any 1290 es té notícia d&#039;unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l&#039;ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L&#039;ample de façana és d&#039;una mitjana de 5 metres d&#039;ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d&#039;aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l&#039;eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d&#039;entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l&#039;antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l&#039;estructura típica de la zona. En quant al tipus d&#039;obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s&#039;han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2528000,1.8607400]]></content:encoded><content:item>406023</content:item><content:item>4678473</content:item><content:encoded><![CDATA[1800?]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, reixes balcons. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de811
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40612]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major nº 3. Cal Noguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-3-cal-noguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Noguera. Casa que dona al carrer Major però que interiorment comunica amb la casa Cremada, a la que s&#039;accedeix per la plaça Serra Vilaró. Conserva un arc que actualment és de punt rodó, però que per l&#039;amplitud i caiguda sembla que tapi un anterior arc diafragma d&#039;aproximadament 3 metres de llum. L&#039;arc és paral·lel al carrer i dista uns 3,5 metres de la porta d&#039;entrada. Actualment està arrebossat de nou, de manera que la pedra no és visible. L&#039;edifici no s&#039;utilitza i la planta baixa actua com a magatzem del Bar Centre. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. Està arrebossada exteriorment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-101]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Major nº 3. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l&#039;any 1233, que també va disposar l&#039;organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l&#039;edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l&#039;accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l&#039;any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526300,1.8615300]]></content:encoded><content:item>406088</content:item><content:item>4678453</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: arc interior. Considerar el subsòl com a zona d&#039;expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de812
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40613]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major nº 7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa amb façana al carrer Major o oberta per darrera al carrer Calic. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. La data 1877 està gravada a la façana. A l&#039;interior hi ha un arc diafragma paral·lel a l&#039;eix del carrer i a 3,5 metres aproximadament de la porta d&#039;entrada. L&#039;arc té aproximadament 3 metres de llum, és de pedra amb carreus ben tallats que formen l&#039;arc. La punta està oculta, per raons estètiques i condicionants del nou sostre instal·lat de fusta que també tapa la volta apuntada que cobreix tot el local. L&#039;exterior de la casa no mostra cap element que es consideri important, tot i que tota la façana és de pedra vista. Tota la façana ha estat reformada recentment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-102]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Major nº 7. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l&#039;any 1233, que també va disposar l&#039;organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l&#039;edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l&#039;accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l&#039;any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526600,1.8611700]]></content:encoded><content:item>406058</content:item><content:item>4678457</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: arc diafragma, volta apuntada i murs de pedra interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de813
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40614]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major nº 9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta i dos pisos, amb dos balcons a cada pis amb baranes de ferro decorades amb filigranes; a la planta baixa hi ha dues portes, la d&#039;entrada als pisos i una per botiga. A la façana es conserven un esgrafiats de finals del segle XIX. Tota té una capa de color rosat i sobre ella un seguit de dibuixos geomètrics: al voltant de les finestres hi ha una franja vermellosa, mentre que a l&#039;espai que queda entre mig és el que té més decoració. Al pis superior hi ha un rombe amb el perímetre de color rosat i emmarcat amb dues bandes verticals grises i amb dibuixos florals i llaços blaus i vermells al centre. Al primer pis hi ha una rosa dels vents emmarcada en un cercle, tot en tons vermellosos; just a sota d&#039;aquest, en un requadre amb les cantoneres blaves, hi ha la data 1879.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-103]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Major nº 9. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l&#039;any 1233, que també va disposar l&#039;organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l&#039;edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l&#039;accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l&#039;any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. Aquest edifici va ser l&#039;antic local de l&#039;Ateneu, local social que feia la competència amb l&#039;altre local de ball del carrer Raval, cal Mari, que era de tendències polítiques oposades. L&#039;Ateneu era més de dretes i l&#039;altre era més popular. La decoració correspon a un tipus noucentista de l&#039;època modernista.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526700,1.8610900]]></content:encoded><content:item>406052</content:item><content:item>4678458</content:item><content:encoded><![CDATA[1879]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme|Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: esgrafiats de la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105|106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de814
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40615]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major nº 13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L&#039;immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l&#039;antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L&#039;accés principal s&#039;efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d&#039;alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d&#039;amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l&#039;interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d&#039;entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l&#039;època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d&#039;aparell d&#039;opus spicatum. Finalment s&#039;ha d&#039;esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l&#039;enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l&#039;edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-104]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l&#039;any 1233, que també va disposar l&#039;organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l&#039;edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l&#039;accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l&#039;any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l&#039;interior de l&#039;edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s&#039;assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d&#039;abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d&#039;Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l&#039;Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s&#039;està a l&#039;espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l&#039;existència de possibles vestigis.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2526800,1.8609500]]></content:encoded><content:item>406040</content:item><content:item>4678460</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: Parament d&#039;opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de815
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40616]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Sobirà nº 2. Cal Peu Curt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-2-cal-peu-curt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Peu Curt es troba a l&#039;entrada al carrer Sobirà per la plaça Catalunya; és la primera casa a la dreta. Casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada inclinada cap al carrer. A la planta baixa hi ha dues portes, una estreta d&#039;entrada als pisos i altra més ampla que donaria accés a una botiga. Les dues portes tenen una biga de fusta que travessa la façana de costat a costat, aproximadament de 4 metres de llarg i molt ampla. Sobre aquesta biga es recolzen 10 bigues perpendiculars que suporten una altra biga més exterior sobre la que s&#039;assenta la façana superior de la casa que queda avançada respecte a la planta baixa aproximadament 50 cm. Aquestes bigues perpendiculars tenen el cap tallat formant dibuixos geomètrics amb una rosassa tallada al centre. El cap de biga que toca a l&#039;edifici de la plaça Catalunya es troba mig ficat en el mur d&#039;aquest edifici edificat amb posterioritat. A l&#039;interior hi ha un arc de mig punt de pedra paral·lel a l&#039;eix del carrer, amb dovelles estretes de pedra. El sostre de la planta baixa és de bigues i revoltò. El mur de la banda de llevant formaria part de la muralla entre la torre de la Vilella i la del Portalet, tot i que no resten mostres significatives.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-105]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Sobirà nº 2.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l&#039;accés al nucli, el que es trobava a prop de l&#039;actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d&#039;una torre; a l&#039;est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l&#039;antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada. Cal Peu Curt era una casa important ja que els seus propietaris a finals del segle XIX tenien moltes propietats a Bagà, principalment terres. La casa era més gran, ja que comprenia aquesta i la colindant del nº 4. Més tard va ser dividit en dos habitatges fent l&#039;entrada al nº 4 pel carrer Portalet, fóra muralla.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2530200,1.8618200]]></content:encoded><content:item>406112</content:item><content:item>4678496</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: caps de biga a la façana del carrer Sobirà, arc de mig punt de pedra a l&#039;interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de816
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40617]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Sobirà nº 12. Ca l&#039;Agustí o cal Camatxo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-12-ca-lagusti-o-cal-camatxo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. Aquesta casa és de planta i dos pisos, quedant el segon sota teulada i formant una bella eixida oberta al davant. La façana és de pedra, tota restaurada fa pocs anys. Conserva 10 caps de bigues treballats que suporten la balconada de l&#039;eixida del segon pis que té barana de fusta característica de la zona, i que queda seguida de la de la casa colindant, ca l&#039;Agutzil. Abans de la restauració a la façana hi havia la data 1687 que ara ha quedat oculta. Destaca al balcó del primer pis la reixa de ferro forjat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Sobirà nº 12.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l&#039;accés al nucli, el que es trobava a prop de l&#039;actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d&#039;una torre; a l&#039;est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l&#039;antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2531700,1.8608700]]></content:encoded><content:item>406034</content:item><content:item>4678514</content:item><content:encoded><![CDATA[1687]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: els caps de biga, la barana de l&#039;eixida i la reixa del balcó. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de817
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40618]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d&#039;entrada i que s&#039;ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d&#039;arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l&#039;accés al nucli, el que es trobava a prop de l&#039;actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d&#039;una torre; a l&#039;est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l&#039;antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2532500,1.8604200]]></content:encoded><content:item>405997</content:item><content:item>4678524</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de818
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40619]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Agutzil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d&#039;Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l&#039;Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l&#039;Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L&#039;entrada principal és per la Pujada a Palau i s&#039;efectua pujant per una escala exterior. L&#039;escala interior que permet l&#039;accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d&#039;una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s&#039;han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d&#039;elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d&#039;altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l&#039;habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s&#039;han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l&#039;edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l&#039;obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l&#039;eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d&#039;aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l&#039;eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s&#039;havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l&#039;Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-108]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Pujada a Palau nº 1.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l&#039;Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d&#039;algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2531600,1.8609400]]></content:encoded><content:item>406040</content:item><content:item>4678513</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de819
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40620]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pujada a Palau nº 4. Cal Carotes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-a-palau-no-4-cal-carotes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d&#039;Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa rep el sobrenom de Cal Carotes, degut a les cares esculpides a les bigues del balcó. Casa de planta, dos pisos i golfes situada entre mitgeres. Es troba situada en el desnivell que fa el carrer Pujada a Palau. La planta baixa té els murs de pedra, mentre que ja a partir de la meitat del segon pis són de maó molt mal acabats. Hi ha dues portes ala planta, una més estreta que l&#039;altre segurament per permetre l&#039;existència d&#039;un magatzem al costat. Destaquen les bigues que suporten el balcó del primer pis, posades perpendiculars a la façana. En total hi ha quatre bigues i semblen tenir un cap tallat a la punta, similar a les de ca l&#039;Agutzil, situada una mica més amunt. Tot i que no l&#039;hem pogut veure, sembla que a l&#039;interior hi ha un arc de mig punt a la planta baixa paral·lel a la façana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-109]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Pujada a Palau nº 4.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2529500,1.8609400]]></content:encoded><content:item>406040</content:item><content:item>4678490</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: caps de biga al balcó, arc de mig punt a l&#039;interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de81a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40621]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Presó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d&#039;Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l&#039;estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l&#039;assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d&#039;entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L&#039;estat de conservació de l&#039;edifici és molt dolent i degut a això no s&#039;ha pogut accedir a l&#039;interior.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-110]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Carrer Forment nº 3.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El carrer Forment travessa l&#039;anomenat &#039;barri jueu&#039; de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d&#039;una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s&#039;hagi atribuït aquesta zona a la zona d&#039;habitatge dels jueus a l&#039;Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s&#039;arrengleren principalment seguint el traçat d&#039;aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s&#039;han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l&#039;Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2528300,1.8613200]]></content:encoded><content:item>406071</content:item><content:item>4678476</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conservar: l&#039;estructura general amb murs de pedra i tàpia, l&#039;eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de81b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40622]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pati forment nº 2. Cal Trumfo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-forment-no-2-cal-trumfo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d&#039;Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa de la banda de tramuntana del pati del Forment és una de les més antigues del nucli. La casa tenia un estable adossat pel costat de llevant i que tanca la plaça deixant un estret pas. A la planta baixa d&#039;aquest antic estable es conserven dos arcs diafragma: un paral·lel a la façana que dona a la plaça i que actua com a suport central d&#039;aquest antic estable que era cobert amb volta de canó apuntada feta amb pedra tosca. Actualment només és visible la meitat posterior d&#039;aquesta volta, ja que la que s&#039;utilitza com a habitatge s&#039;ha tapat amb un doble sostre de fusta. Hi ha un segon arc diafragma perpendicular a aquest i fent angle recte. Uneix l&#039;estable amb el local del costat. L&#039;estat de conservació d&#039;aquest és molt bo, mentre que l&#039;altre, tot i que està consolidat, va ser tapiat en diferents èpoques i els murs no son gaire regulars. A l&#039;exterior, a l&#039;entrada al pati del Forment, es pot veure la panxa que fa el mur darrera el qual hi ha la volta apuntada; el mur té una inclinació a modus de contrafort per suportar la volta. A la part de la casa que queda al costat de tramuntana es conserva a la planta baixa un cap de biga a sota de l&#039;escala. Tot i que està enguixat, la forma recorda a la d&#039;altres caps de biga de la vila.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-111]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Pati Forment nº 2.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pati del Forment es troba en ple centre de l&#039;anomenat &#039;barri jueu&#039; de Bagà. És una plaça de planta quadrada, tan sols oberta per un costat i centrada pel dibuix del paviment en cercles. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d&#039;una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s&#039;hagi atribuït aquesta zona a la zona d&#039;habitatge dels jueus a l&#039;Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s&#039;arrengleren principalment seguint el traçat d&#039;aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s&#039;han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2529100,1.8611300]]></content:encoded><content:item>406055</content:item><content:item>4678485</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: dos arcs diafragma, volta de canó apuntada, cap de biga, mur extern del cos que conté la volta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de81c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40623]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Cremada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d&#039;Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els baixos de la casa tenen tres arcs de mig punt seguits i paral·lels a la façana que dona a la plaça, i un altre arc de mig punt rebaixat perpendicular a aquests i al sector de la casa que dona al carrer Major i que correspon a cal Noguera, nº 5. Sostres planta baixa amb teixinat de fusta entre bigues. Balcó exterior amb bigues amb caps treballats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-112]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 4.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525400,1.8615500]]></content:encoded><content:item>406089</content:item><content:item>4678443</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: tres arcs de mig punt a l&#039;interior, l&#039;estructura de balcons de fusta a la façana, els enteixinats de fusta del sostre de la planta baixa. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de81d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40624]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Reixa de la Rectoria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-de-la-rectoria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d&#039;Estudis Baganesos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que l&#039;edifici ha estat molt reformat, encara resten el marc de pedra de la finestra i la reixa de forja, reixa sostinguda per quatre espàrrecs de forja rematats en forma de pinya. És una reixa antiga, possiblement feta per algun dels forjadors de Bagà que dominaven aquesta tècnica. Està formada per barrons de ferro entrecreuats en angle recte de manera que els horitzontals passen pel mig dels verticals a través d&#039;un eixamplament fet directament al barró. La reixa està clavada a la façana amb els mateixos barrons que es dobleguen formant un angle recte amb la punta arrodonida. A cada cantonada per l&#039;exterior hi ha unes pinyes també de forja, símbol dels Pinós i de la vila, amb un total de quatre. Les altres finestres tenen també reixes similars però que són de factura nova imitant a la antiga. Al nucli antic de Bagà trobem altres treballs de forja d&#039;artistes locals, des de balcons a reixes i forrellats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-113]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 5.  08695 BAGÀ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l&#039;any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla. L&#039;any 1314 encara estava per construir el solar que ocupa la rectoria, ja que es ven per construir (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 62). La rectoria, tot i que possiblement fou un edifici ja existent al segle XV, ha estat totalment reformada i tan sols conserva dels seus origen part del volum i la reixa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2524000,1.8613400]]></content:encoded><content:item>406072</content:item><content:item>4678428</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Elements a conservar: reixa de forja a la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de81e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40626]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí empedrat del Portalet a Sant Sebastià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-del-portalet-a-sant-sebastia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.VV. (1994). Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. 1994. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l&#039;Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Camí que en el seu primer tram, des de la torre del Portalet fins a Palau, és un camí que transcorre entre un mur de pedra i un marge, es troba empedrat amb pedra de diferents mides i disposades desordenadament. A banda i banda forma una petita rasa que queda una mica més enfonsada que el camí, possiblement per desviar les aigües tant de pluja com dels horts de la zona. La secció del camí és una mica corbada cap a aquestes rases per evitar que l&#039;aigua baixi recta i es pugui desviar cap a les rases. És un dels pocs exemples de camí empedrat que resten a la zona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-115]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli històric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Camí que surt de l&#039;antic portal que estava flanquejat per la torre del Portalet i que des de la vila portava a l&#039;antic nucli de Sant Sebastià. Del Portalet pujava fins l&#039;actual carretera cap a Coll de Pal i llavors en línia recta portava a l&#039;antiga església que es feia servir com a parròquia fins que va ser construïda la nova de Sant Esteve, iniciada el 1330 i que el 1435 ja estava en ús.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2532600,1.8616400]]></content:encoded><content:item>406098</content:item><content:item>4678523</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de81f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40627]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Emili Vendrell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emili-vendrell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&#039;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Monòlit de pedra situat al centre d&#039;una petita zona ajardinada a la cruïlla L&#039;Avinguda Salarich i l&#039;Avinguda Vilaseca, a la part més nova de la vila. A la part de davant hi ha una inscripció amb uns versos esculpits que indica que el monument es va erigir en memòria de Emili Vendrell el 29 de novembre de 1987. La inscripció diu: &#039;Bagà al cantaire de catalunya Emili Vendrell i Bars 1893-1962. Visions de Bagà. Et ve de centúries la noblesa! / quan els Pinós petjaren ta vessant / amb gran amor mataren ta pobresa / i a l&#039;ombra del Cadí t&#039;has fet més gran&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Emili Vendrell era un eminent tenor líric que va fer estades curtes a Bagà, quedant colpit pel paisatge natural de l&#039;entorn i de la mateixa vila. Va fer uns versos sobre Bagà dels que una part s&#039;ha esculpit al monòlit. Va néixer a Barcelona l&#039;any 1893 i va morir el 1962.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2515800,1.8647500]]></content:encoded><content:item>406352</content:item><content:item>4678333</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de820
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40628]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca de pastor 1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l&#039;Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Barraca construïda aprofitant un marge del camp que fa desnivell, de manera que la part interior es troba una mica dins de la muntanya, foradant aquesta. Té forma semi arrodonida, feta amb blocs de pedra sense desbastar i units amb terra compactada. Per sobre és coberta amb terra sobre la que ha crescut la vegetació. La porta és orientada a ponent, és allindada amb llinda de fusta i a sobre té un arc de descàrrega fet amb maons prims. L&#039;interior és buit i amb terra compactada a les parets.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-117]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l&#039;Avellanet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s&#039;estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d&#039;aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l&#039;anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d&#039;ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2558400,1.8520200]]></content:encoded><content:item>405308</content:item><content:item>4678820</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l&#039;abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l&#039;obligació de classificar-los des de l&#039;any 1995, i s&#039;han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de821
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40629]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca de pastor 2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l&#039;Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Construcció de pedra seca construïda al mig d&#039;un camp. És de planta quasi quadrada i s&#039;adapta al desnivell del terreny que és poc inclinat. Els murs són gruixuts, de pedra no treballada i coberta amb una llinda de fusta que forma la porta que ocupa tot l&#039;ample de la façana oberta a ponent. Fa pocs anys s&#039;ha refet amb morter de ciment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-118]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l&#039;Avellanet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s&#039;estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d&#039;aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l&#039;anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d&#039;ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2590300,1.8464900]]></content:encoded><content:item>404857</content:item><content:item>4679181</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l&#039;abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l&#039;obligació de classificar-los des de l&#039;any 1995, i s&#039;han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de822
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40630]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Taxons de flora amb protecció legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s&#039;aprova el Pla d&#039;Espais d&#039;Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l&#039;àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espècimen botànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2021-05-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de823
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40631]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Àrea d&#039;interès botànic i faunístic Fageda de Rebost]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d&#039;alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l&#039;alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-120]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2897200,1.8750400]]></content:encoded><content:item>407257</content:item><content:item>4682557</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de824
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40632]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Bagà a l&#039;Arxiu Ducal d&#039;Híjar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-dhijar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASAUS BALLESTER, M.J. (1997). Archivo Ducal de Híjar. Catalogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919).- Zaragoza: Gobierno de Aragón; Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1997. (Archivos de Aragón;7).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta de documentació dels Pinós guardada en un volum amb cronologia des del segle XIII, els arbres genealògics dels segles XVII i XVIII, alguns documents del segle XV i manuscrits relacionats amb la genealogia dels Pinós en els que apareixen referències al miracle de Sant Esteve (1646). Entre els documents destaquen: plet sobre les propietats de Francisca Pinós a Bagà; còpia del 1553 de privilegis dels Pinós del 1425; censal del 1498; escriptures i capitulacions matrimonials de Bernardo Galceràn de Pinós del 1413; testament del mateix de 1418; concòrdia del 1425; censal de les rendes de Bagà del 1425; capítols matrimonials de Sibila filla de Galceràn de Pinós del 1294 (pergamí); taules genealògiques de 1651; gravats d&#039;escut i monedes de Bagà del 1651.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-121]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Archivo Histórico Provincial. C/ Diego Dormer, 6-8. 50001 ZARAGOZA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu senyorial de la casa de Hijar es troba actualment dipositat a l&#039;Arxiu Històric i Provincial a Saragossa que té un conveni amb el Ministeri de Cultura des de l&#039;any 1986. Aquest arxiu estava en propietat del ducs Fernández de Híjar (avi de l&#039;actual duquessa d&#039;Alba) fins que amb motius de la Guerra Civil l&#039;any 1936 va ser portat a la Biblioteca Nacional de Madrid per ser custodiat. L&#039;any 1940, acabada la Guerra, els propietaris podien recuperar els seus arxius, i el duc de Híjar el va dipositar a la Casona de los Aranda a Épila. L&#039;any 1992 l&#039;arxiu es va donar a el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza que depèn de la Diputación General de Aragón. L&#039;any 1579, amb el matrimoni de Juan Francisco Fernández de Híjar, III duque de Híjar, i Francisca de Castro Pinós i Fenollet, III comtessa de Vallfogona i Guimerà, es van unir les famílies Híjar i Castro Pinós. El Archivo Histórico Provincial de Zaragoza (AHPZ) va ser creat l&#039;any 1948. Conserva fons documentals des del segle X fins l&#039;any 1984.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de825
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40633]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons de Bagà al Museu Episcopal de Vic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-episcopal-de-vic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BRACONS, J. (1983), Catàleg de l&#039;escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Patronat d&#039;Estudis Ausonencs. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Museu Episcopal de Vic té entre les seves col·leccions dos objectes provinents de Bagà: un hostier que es troba exposat a les sales d&#039;exposició, i un crucifix exposat a les Galeries d&#039;Estudi. L&#039;hostier és de ferro forjat, burinat i punxonat. Datat al segle XIII. Nº registre MEV 16348. El crucifix és de fusta amb restes de policromia. Prové de l&#039;església de Sant Esteve de Bagà. Datat a finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Nº de registre MEV 3883. (BRACONS, 1983).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-122]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba. 08500 VIC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;origen de les col·leccions del Museu es remunten a l&#039;any 1868 quan s&#039;inaugura l&#039;Exposició Arqueològica Artística d&#039;Art Retrospectiu a la Casa de Caritat, organitzada per l&#039;Ajuntament de Vic i el capítol catedralici. El pas decisiu per la creació d&#039;un Museu va ser l&#039;any 1889, quan s&#039;uniren les primeres peces exposades i els objectes que havia anat reunint el bisbe Morgades dels que treia de les parròquies de la diòcesis de Vic que es trobaven en perill de desaparició. Entre 1891 i 1985 la intensa recollida de material van fer créixer els fons del museu, que prengué gran impuls amb el nomenament de Josep M. Gudiol com a conservador el 1898. El 1932 se&#039;n fa càrrec el doctor Eduard Junyent que traslladà els objectes a un nou edifici de l&#039;antic col·legi de Sant Josep. Degut al mal estat de l&#039;edifici es va enderrocar i s&#039;ha construït un nou que s&#039;inaugurà l&#039;any 2003. El museu conté objectes des del neolític fins al segle XIX, principalment religiosos, essent molt importants els d&#039;època medieval.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 10-1-1195/DOGC 25-1-1995).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de826
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[40634]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Bagà a l&#039;Arxiu Comarcal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-comarcal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Bagà, ja que aquesta es troba bàsicament a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó i a l&#039;Arxiu Municipal de Bagà. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre &#039;Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños&#039;, de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de Bagà. En total es nomenen 34 cases.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pavelló de Suècia. 08600 BERGA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d&#039;historiadors locals l&#039;any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L&#039;any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d&#039;Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2525700,1.8618000]]></content:encoded><content:item>406110</content:item><content:item>4678447</content:item><content:encoded><![CDATA[1856]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortés Elía, Mª del Agua]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mapa topogràfic de Catalunya editat per l&#039;Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de827
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[96177]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bolangera de Bagà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Caballé, Francesc (1988) &#039;El neguit d’aquella mestra feta dansa&#039;. A &lt;em&gt;L’Erol&lt;/em&gt; núm. 23, p. 9-11.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) &lt;em&gt;Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d&#039;il·lusió&lt;/em&gt;.  Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX-XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l&#039;aire alegre, el ritme binari, l&#039;inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella&lt;a href=&#039;#_ftn1&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d&#039;ells. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. &lt;/span&gt;&lt;span&gt;S&#039;acompanyava d&#039;una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s&#039;hi anaven introduint variants.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La Bolangera té diners&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que no els ha suat pas gaire,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que se&#039;ls ha guanyat filant&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de Ripoll fins a Valldaura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La Bolangera té un tupí,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;sense foc el fa bullir;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;sap escriure sense riure,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;sap comptar fins a una lliura,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;sap fer coves i paners&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;i unes quantes coses més.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&#039;#_ftnref1&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d&#039;orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-124]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d&#039;infants. Al segle &lt;/span&gt;&lt;span&gt;XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci&lt;/span&gt;&lt;span&gt;onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, &lt;em&gt;Tendre&lt;/em&gt;, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L&#039;any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d&#039;alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d&#039;altres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2527062,1.8605982]]></content:encoded><content:item>406011</content:item><content:item>4678463</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-03-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el ball d&#039;exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle.  ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de828
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[96178]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball de rentadores]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amades, Joan. (1982) &lt;em&gt;Costumari Català&lt;/em&gt;. Volum&lt;em&gt; &lt;/em&gt;I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta dansa ja no es balla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l&#039;home rep les seves burles i és l&#039;objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;S&#039;acompanya de la següent cançó:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Riera amunt, riera avall,&lt;/p&gt; &lt;p&gt;riera amunt, riera avall,&lt;/p&gt; &lt;p&gt;trobo l’amor que està rentant,&lt;/p&gt; &lt;p&gt;lailarà, lararà larà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Jo li dic: -On tens el galant?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-A la guerra, que està &lt;em&gt;peleiant&lt;/em&gt;;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Nit i dia hi estic pensant.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Mare de Déu, si el mataran.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Ai, bon amor, no penseu tant,&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Que el teniu al vostre davant.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-125]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l&#039;estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s&#039;havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que  s&#039;havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l&#039;esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l&#039;any 1988.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2527245,1.8606051]]></content:encoded><content:item>406012</content:item><content:item>4678464</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-02-28 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l&#039;interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2).   En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d&#039;un grup i després amb la de l&#039;altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e98dcbe9ac76a17de829
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[96179]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball cerdà eugasser de Paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amades, Joan. (1982) &lt;em&gt;Costumari Català&lt;/em&gt;. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Serra i Vilaró, J. (1950). &lt;em&gt;Les Baronies de Pinós i Mataplana&lt;/em&gt;. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d&#039;Estudis Baganesos, 1989, Bagà.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment ja no es balla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la &lt;em&gt;Roseta de&lt;/em&gt; &lt;em&gt;Gironella&lt;/em&gt;, coneguda popularment com &lt;em&gt;A Gironella&lt;/em&gt;, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d&#039;aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08016-126]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s&#039;havia ballat a l&#039;aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l&#039;aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l&#039;aparellament dels animals de peu rodó: &#039;quan un cavall està fogós i s&#039;acosta a l&#039;eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d&#039;una, una d&#039;elles es desprèn del grup i se&#039;n va amb el cavall&#039; (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d&#039;un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven &#039;a ballar l&#039;euga”. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l&#039;Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L&#039;any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L&#039;any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l&#039;aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d&#039;una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l&#039;entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d&#039;aquesta col·lecció.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2665985,1.8758101]]></content:encoded><content:item>407286</content:item><content:item>4679989</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08016/format/rdf-xml" /><content:item>Bagà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-02-28 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l&#039;esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d&#039;inici (després de 16 compassos) s&#039;agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l&#039;interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec41
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43193]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Berguedana o Maixerina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: &#039;La Berguedana o Maixerina&#039;, L&#039;Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s&#039;hi trobava el plegador.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l&#039;anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l&#039;engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l&#039;ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l&#039;invent d&#039;en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1790-95]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tècnica artesanal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d&#039;una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se&#039;n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d&#039;aquesta màquina de filar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec42
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43194]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Municipal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: &#039;Un passeig per la història del Berguedà&#039;, El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d&#039;un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En realitat, el Museu va néixer l&#039;any 1962 a iniciativa del Grup d&#039;Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s&#039;hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s&#039;obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d&#039;exposicions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1044300,1.8458500]]></content:encoded><content:item>404572</content:item><content:item>4662016</content:item><content:encoded><![CDATA[1983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Carreras i Balaguer i d&#039;altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l&#039;antiga Caserna Militar al Pla de l&#039;Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s&#039;ha anat allargant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec43
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43195]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: &#039;Un passeig per la història del Berguedà&#039;, El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l&#039;acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l&#039;interior de les vitrines és notòria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l&#039;edifici, just després de la sala del tèxtil i d&#039;altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l&#039;any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s&#039;hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l&#039;època.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1044300,1.8458500]]></content:encoded><content:item>404572</content:item><content:item>4662016</content:item><content:encoded><![CDATA[1983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Carreras i Balaguer i d&#039;altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec44
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43196]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: &#039;Un passeig per la història del Berguedà&#039;, El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l&#039;acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l&#039;interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l&#039;edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l&#039;any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d&#039;una Maixerina (màquina de filar d&#039;origen berguedà) i un ampli ventall d&#039;estris provinents del són del tèxtil.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1044300,1.8458500]]></content:encoded><content:item>404572</content:item><content:item>4662016</content:item><content:encoded><![CDATA[1983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Carreras i Balaguer i d&#039;altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec45
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43197]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: &#039;Un passeig per la història del Berguedà&#039;, El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l&#039;esquerra tan bon punt s&#039;entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l&#039;any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l&#039;any 1937, monedes de diferents èpoques (des d&#039;època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1044300,1.8458500]]></content:encoded><content:item>404572</content:item><content:item>4662016</content:item><content:encoded><![CDATA[1983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Carreras i Balaguer i d&#039;altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s&#039;hi trobava, prou interessant d&#039;altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec46
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43198]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Secció d&#039;Arqueologia del Museu Municipal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: &#039;Un passeig per la història del Berguedà&#039;, El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Secció d&#039;Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l&#039;edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d&#039;exposicions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Secció d&#039;Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l&#039;any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s&#039;hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l&#039;any 1983, però, quan aquest s&#039;inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l&#039;edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d&#039;estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1044300,1.8458500]]></content:encoded><content:item>404572</content:item><content:item>4662016</content:item><content:encoded><![CDATA[1962]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Carreras i Balaguer i d&#039;altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l&#039;espai físic, el material que en ella s&#039;hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec47
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43199]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Poblat de can Maurí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: &#039;La cova de can Mauri. Berga&#039; SÁNCHEZ, Eduard: &#039;Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga&#039;, a El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: &#039;El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)&#039;, L&#039;Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s&#039;hi van trobar murs corresponents a nuclis d&#039;`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d&#039;una cronologia força posterior respecte de les restes de l&#039;interior de la cova.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de la Figuerassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1175000,1.8316100]]></content:encoded><content:item>403414</content:item><content:item>4663483</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d&#039;excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec48
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43200]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Ramon Vinyes i Cluet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: &#039;El savi català&#039;, El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un pedestal de marbre blanc, d&#039;uns 120 centímetres d&#039;alçada, culminat amb un bust de l&#039;escriptor, d&#039;uns 50 centímetres d&#039;alt, fet amb el mateix material. Al davant s&#039;hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d&#039;uns 70 centímetres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La idea d&#039;aquest monument va començar a gestar-se l&#039;any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1002200,1.8445300]]></content:encoded><content:item>404456</content:item><content:item>4661550</content:item><content:encoded><![CDATA[1983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Francisco Sala]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec49
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43201]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Pastorets]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ADD: &#039;Els Pastorets&#039;, L&#039;Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d&#039;en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Pastorets són un espectacle de teatre nadalenc que té les seves arrels en el teatre medieval català i que ens relaciona les antigues narracions hebrees sobre el naixement de Jesús amb el paisatge i el costumari autòctons. A Berga cal destacar la ubicació dels passatges narrats a l&#039;obra en paratges locals i comarcals i la tradició de les 44 Garrofes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, obra de Serafí Pitarra, va començar a representar-se a la ciutat de Berga el Nadal de l&#039;any 1900, després que en Josep Coma (a) Andreu Borras, director escènic del Foment Catòlic, els hagués vist a Barcelona. Aquesta obra va venir a substituir uns Pastorets més antics, els del Bato i el Borrego, que es feien en castellà. Excepció feta del 1901 i dels tres anys de la Guerra Civil espanyola, aquests Pastorets s&#039;han vingut representant ininterrompudament. Del 1900 fins al 1917 es varen representar al local del Foment Catòlic, a Cal Minga. Amb el trasllat de la seu d&#039;aquesta societat, l&#039;escenari també va canviar, representant-se al Teatre Patronat del 1918 al 1983. Del 1984 fins a l&#039;actualitat s&#039;han vingut escenificant al Casino Berguedà, Teatre Municipal. Entre els actors i els directors que han tingut aquests Pastorets cal destacar la figura del gran dramaturg que fou en Ramon Vinyes i Cluet, que els va dirigir a primers de segle. També és remarcable el fet que les escenes tenen lloc en indrets coneguts i populars de Berga i el Berguedà (El Pedraforca, el portal de Santa Magdalena, l&#039;església de Sant Quirze de Pedret, etc.). Per la seva qualitat i originalitat, l&#039;any 1982, els Pastorets de Berga foren un dels tres seleccionats per ser representats al Teatre Poliorama en la Mostra de Pastorets de Catalunya. Mossèn Josep Armengou va qualificar Els Pastorets de Berga com &#039;la nostra Patum d&#039;hivern&#039;, mostra clara de la importància que tenen per la població.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1026200,1.8436800]]></content:encoded><content:item>404390</content:item><content:item>4661817</content:item><content:encoded><![CDATA[1891]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romàntic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Frederic Soler i Hubert (a) Serafí Pitarra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El dia de Nadal de l&#039;any 2000 es va celebrar el primer centenari de la representació d&#039;aquests Pastorets a la ciutat de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[101|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec4a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43202]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gala de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l&#039;Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d&#039;agost amb l&#039;inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l&#039;exterior del Santuari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l&#039;any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l&#039;antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1069700,1.8275200]]></content:encoded><content:item>403060</content:item><content:item>4662318</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec4b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43203]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou de glaç de la font del Querot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: &#039;Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà&#039;, L&#039;Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: &#039;L&#039;orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa&#039;, L&#039;Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d&#039;aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S&#039;hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d&#039;utilitat desconeguda. S&#039;hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-11]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d&#039;arrendament i la venda. L&#039;arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L&#039;arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s&#039;havia de vendre a la menuda. També s&#039;havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d&#039;arrendar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1112200,1.8270400]]></content:encoded><content:item>403027</content:item><content:item>4662791</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec4c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43204]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu processional de Santa Eulàlia de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VILADÉS i LLORENS, Ramon: &#039;Les creus processionals del Berguedà&#039;, L&#039;Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una creu processional de 125 per 52&#039;5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l&#039;esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l&#039;esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d&#039;aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d&#039;edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n&#039;hi ha un altre d&#039;hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-12]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es desconeix l&#039;autoria i l&#039;any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d&#039;orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046100,1.8461800]]></content:encoded><content:item>404599</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec4d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43205]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de la Font del Ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: &#039;Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros&#039;, El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: &#039;La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga&#039;, El Berguedà de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: &#039;Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros&#039;, El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es conserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els sondejos efectuats en successives excavacions d&#039;urgència van permetre identificar un conjunt d&#039;indústries de sílex i quars d&#039;origen local, així com restes òssies de &#039;cerbus elaphus&#039; i &#039;equus sp.&#039;. No s&#039;hi ha identificat l&#039;existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n&#039;indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l&#039;hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d&#039;un establiment a l&#039;aire lliure de caràcter estacional, d&#039;estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d&#039;aigua, com el mateix Llobregat. L&#039;extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d&#039;individus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment fou descobert l&#039;estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L&#039;excavació fou efectuada per una vintena d&#039;arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L&#039;excavació, tot i ser considerada d&#039;urgència, es perllongà fins a 1991.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0969400,1.8452100]]></content:encoded><content:item>404508</content:item><content:item>4661185</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paleolític|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Després de les excavacions d&#039;urgència, s&#039;han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d&#039;estudis i memòries sobre l&#039;estació resten encara inèdites al Servei d&#039;Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[77|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec4e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43206]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cova de can Maurí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: &#039;La cova de can Mauri. Berga&#039; SÁNCHEZ, Eduard: &#039;Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga&#039;, a El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: &#039;El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)&#039;, L&#039;Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d&#039;amplada, 7&#039;5 metres d&#039;alçada a l&#039;entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d&#039;esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d&#039;establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0&#039;50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure&#039;s alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d&#039;aixovars o procedeixen de l&#039;habitació directa de la cova.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de la Figuerassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s&#039;efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1186100,1.8327100]]></content:encoded><content:item>403507</content:item><content:item>4663605</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neolític|Edats dels Metalls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d&#039;excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[78|79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec4f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43207]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forns de ceràmica de Casa en Ponç]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ceramica-de-casa-en-ponc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BOLÒS i MASCLANS, Jordi; RIU DE MARTÍN, M. Carme: &#039;Forns de ceràmica de Casa en Ponç&#039;, Catalunya Romànica, vol. XII: el Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 129-130. DESEURAS, Josep: &#039;Casa en Ponç, primera excavació del Dr. Riu al Berguedà&#039;, L&#039;Erol, 61, estiu 1999, pàgs. 39-43. PADILLA LAPUENTE, J. I.: &#039;Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons&#039;, Acta mediaevalia, annex 2, 1984, pàgs. 99 i segs. RIU, Carme: &#039;Els forns de ceràmica de Casa en Pons&#039;, L&#039;Erol, 8, març de 1984, pàgs. 40-41. RIU i RIU, Manuel: L&#039;arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989, pàgs. 110-115.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es conserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta de cinc petits forns de ceràmica i el seu taller adjunt. Tot i la poca entitat del jaciment es dedueix que la seva producció fou molt important i s&#039;exportà a gran part de Catalunya, especialment al llarg de la conca del Llobregat. Les parets i les voltes de les cambres de cuita no es van poder reconstruir durant l&#039;excavació. Les mides aproximades de la cambra de foc eren d&#039;1&#039;60 metres de longitud, d&#039;1 metre d&#039;amplada i de 0&#039;75 metres d&#039;alçada. Els forns destinats a la cuita de ceràmica, d&#039;ús comú, eren situats prop del camí que portava a la casa i ocupaven una longitud de 73 x 4 m. Eren separats per una distància de 5 a 7 metres i la seva boca es situava a 20 centímetres del camí. Tots presenten una planta ovalada. El forn III presentava algunes singularitats respecte dels altres. Se&#039;n van extreure més de 9.000 fragments ceràmics.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-15]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment, descobert el 1956 en una finca de l&#039;advocat Joan Traserra, va ser excavat entre 1958 i 1959, sota la direcció d&#039;Alberto del Castillo, per Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. El 1971 el lloc -on encara quedaven forns per excavar i estudiar- fou rebaixat per tal de construir-hi edificis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1025000,1.8582700]]></content:encoded><content:item>405596</content:item><content:item>4661787</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els fragments ceràmics extrets es conserven al Museu d&#039;Arqueologia de Barcelona i un parell d&#039;olletes reconstruïdes al Museu Municipal de Berga. Actualment el jaciment resta desaparegut, car sobre seu s&#039;hi construïren vivendes de protecció oficial el 1971.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec50
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43208]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma dels Ossos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CASTANY, Josep: &#039;Balma dels Ossos. Berga&#039;, El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d&#039;arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d&#039;una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0&#039;60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d&#039;anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d&#039;esquist verda, una dena de collar d&#039;or i un crani de nen.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serra de Casa en Ponç]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l&#039;any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l&#039;excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0983400,1.8777200]]></content:encoded><content:item>407198</content:item><content:item>4661304</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edats dels Metalls|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[79|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec51
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43209]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cabana i sepulcre de cal Galta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CASTANY, Josep: &#039;El sepulcre de cal Galta. Berga&#039;, El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Format per un pis (fons de cabana) circular d&#039;1&#039;70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s&#039;observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0&#039;80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d&#039;identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l&#039;esquelet, fet que evidencia la seva sincronia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-17]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic municipi de la Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l&#039;any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0861100,1.8466100]]></content:encoded><content:item>404607</content:item><content:item>4659981</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neolític|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[78|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec52
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43210]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Abrics de Roca Roja]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CASTANY, Josep: &#039;Abrics de Roca Roja. Berga&#039;, El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l&#039;acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l&#039;arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d&#039;aigua. No s&#039;ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l&#039;abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d&#039;urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d&#039;entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d&#039;hàbitat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de la Figuerassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment fou objecte d&#039;excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1175000,1.8327100]]></content:encoded><content:item>403505</content:item><content:item>4663482</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neolític|Antic|Romà|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[78|80|83|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec53
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43211]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de la Feixa d&#039;en Palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CASTANY, Josep: &#039;La feixa d&#039;en Palau. Berga&#039;, El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es conserva com a jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d&#039;entre les quals se&#039;n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S&#039;hi portà a terme una excavació d&#039;urgència.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1033300,1.8474300]]></content:encoded><content:item>404701</content:item><content:item>4661892</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edats dels Metalls|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[79|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec54
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43212]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canal dels Avellaners]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CARRERAS i BALAGUER, Josep: &#039;L&#039;estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)&#039;, Revista del Centre d&#039;Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: &#039;La Canal dels Avellaners&#039; i SÁNCHEZ, Eduard: &#039;Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga&#039;, El Berguedà de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s&#039;han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l&#039;hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L&#039;acumulació de materials d&#039;origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5&#039;20 metres i donà lloc a la formació d&#039;una important estratigrafia. S&#039;hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l&#039;home i 4 completament estèrils. Fora de l&#039;escletxa s&#039;acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-20]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l&#039;any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s&#039;hi excavà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1058300,1.8232700]]></content:encoded><content:item>402707</content:item><content:item>4662196</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neolític|Medieval|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[78|85|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec55
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43213]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sepulcre del Mercadal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CASTANY, Josep: &#039;Sepulcre del Mercadal. Berga&#039;, El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un sepulcre megalític format per grans lloses. S&#039;hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de la Figuerassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No s&#039;hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L&#039;any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1069500,1.8457300]]></content:encoded><content:item>404566</content:item><content:item>4662295</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edats dels Metalls|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[79|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec56
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43215]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privilegi de &#039;Non separando&#039;]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Els privilegis&#039;, L&#039;Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un extens document, otorgat el 14 d&#039;octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de &#039;non separando a Regia corona&#039; a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s&#039;ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d&#039;Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se&#039;n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l&#039;escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l&#039;any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d&#039;aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973900,1.8409400]]></content:encoded><content:item>404155</content:item><content:item>4661239</content:item><content:encoded><![CDATA[1393]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Joan I (concedeix el privilegi)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec57
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43216]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parc del Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: &#039;Restauració i ampliació del Parc del Lledó&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que recentment (2001) s&#039;hi han produït diversos desperfectes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l&#039;eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l&#039;aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d&#039;Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-24]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d&#039;elements que de sempre l&#039;havien caracteritzat: les fonts, els pilars d&#039;entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l&#039;obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1033700,1.8409600]]></content:encoded><content:item>404166</content:item><content:item>4661903</content:item><content:encoded><![CDATA[1983]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec58
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43217]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: &#039;Les colònies industrials&#039;, dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d&#039;una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una colònia industrial formada per un gran nombre d&#039;edificis. D&#039;entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l&#039;escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l&#039;església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l&#039;estació de ferrocarril (en terme d&#039;Olvan), que fou enderrocada després d&#039;algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-25]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;extrem sud del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s&#039;enderrocaren alguns edificis com l&#039;antiga estació de ferrocaril.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0755100,1.8711600]]></content:encoded><content:item>406622</content:item><content:item>4658777</content:item><content:encoded><![CDATA[1858]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Família Rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb més o menys encert s&#039;han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d&#039;amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec59
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43218]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Guernica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d&#039;entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l&#039;Arbre de Guernica. El bloc s&#039;aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El monument fou erigit sota la iniciativa de l&#039;Ajuntament de Berga, després d&#039;haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l&#039;any 1987.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024900,1.8579700]]></content:encoded><content:item>405571</content:item><content:item>4661787</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec5a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43219]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d&#039;entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l&#039;antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d&#039;ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d&#039;armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-27]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046100,1.8461800]]></content:encoded><content:item>404599</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-21 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec5b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43220]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Bartomeu de la Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: &#039;Sant Bartomeu de la Valldan&#039;, dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: &#039;Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona&#039;, Quaderns de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: &#039;Sant Bartomeu de la Valldan&#039;, Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s&#039;hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l&#039;època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s&#039;hi obre una finestra adovellada en forma d&#039;arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s&#039;hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L&#039;aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l&#039;edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l&#039;absis, per exemple, l&#039;ocupa ara la rectoria. La volta, d&#039;arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s&#039;hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d&#039;una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-28]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic municipi de la Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d&#039;Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l&#039;indret. L&#039;església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l&#039;església s&#039;amplià i s&#039;hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L&#039;interior es restaurà a mitjan dels anys 1980.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0901000,1.8316400]]></content:encoded><content:item>403375</content:item><content:item>4660440</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec5c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43221]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Castell de Sant Ferran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: &#039;Restauració del castell de Sant Ferran&#039;, El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: &#039;El castell de Sant Ferran&#039;, El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Els castells del Berguedà en un document de 1309&#039;, Revista del Centre d&#039;Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Castell de Berga&#039;, dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: &#039;La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s&#039;hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d&#039;uns 9 metres de llarg, per 2 metres d&#039;alt i 0&#039;5 metres d&#039;ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s&#039;hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-29]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s&#039;abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1062400,1.8458300]]></content:encoded><content:item>404573</content:item><content:item>4662217</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-06-23 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec5d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43222]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Màquina de vapor de la Colònia Rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BAYÓ, Conxa: &#039;La màquina de vapor de la Colònia Rosal&#039;, L&#039;Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d&#039;unes grans dimensions, solament l&#039;alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d&#039;alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l&#039;altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d&#039;ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-30]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s&#039;ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d&#039;algun vaixell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0962200,1.8411800]]></content:encoded><content:item>404173</content:item><content:item>4661109</content:item><content:encoded><![CDATA[1989]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec5e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43223]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canal Industrial de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: &#039;El Canal Industrial de Berga&#039;, El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107. AADD: &#039;El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga&#039; (dossier), L&#039;Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: &#039;El Canal Industrial de Berga (1 i 2)&#039;, Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985. GROS i MATEO, Francesc: &#039;Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga&#039;, Revista del Centre d&#039;Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alguns trams es presenten força degradats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un canal de 20&#039;02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d&#039;1&#039;5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195&#039;11 metres i una energia potencial de 5202&#039;90 cavalls. El canal, tot i que s&#039;adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L&#039;encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Travessant el terme municipal de nord a sud]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s&#039;havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l&#039;aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d&#039;obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l&#039;Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s&#039;endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s&#039;inaugurà l&#039;obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L&#039;any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024100,1.8521200]]></content:encoded><content:item>405087</content:item><content:item>4661784</content:item><content:encoded><![CDATA[1885-99]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43223-foto-08022-31-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marcel·lí Buxadé (promotor)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec5f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43224]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de La Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d&#039;un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-32]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic municipi de La Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d&#039;arreu d&#039;Europa, compta, com a mínim d&#039;ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d&#039;aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l&#039;època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n&#039;hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0928100,1.8351400]]></content:encoded><content:item>403669</content:item><content:item>4660737</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Religiós i/o funerari ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-12-17 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1781]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec60
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43225]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Rafael de Casanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una estatua de coure, d&#039;aproximadament 1 metre d&#039;alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L&#039;estatua es troba damunt d&#039;un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s&#039;alça damunt d&#039;un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-33]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d&#039;una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L&#039;any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L&#039;11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l&#039;11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0978300,1.8404800]]></content:encoded><content:item>404118</content:item><content:item>4661289</content:item><content:encoded><![CDATA[1934]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[G. Bechini, fonedor de Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec61
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43227]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu del Circ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[R.: &#039;El Museu del Circ&#039;, El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l&#039;actualitat; tant de l&#039;estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-35]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l&#039;estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d&#039;Europa) a l&#039;Ajuntament de la seva ciutat natal l&#039;any 1987. És a partir d&#039;aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l&#039;obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1041600,1.8466300]]></content:encoded><content:item>404636</content:item><content:item>4661985</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Vinyes i Sabartés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec62
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43228]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu de Ciències Naturals del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[R.: &#039;El Museu del Circ&#039;, El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d&#039;espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-36]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest Museu neix l&#039;any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d&#039;alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l&#039;obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1041600,1.8466300]]></content:encoded><content:item>404636</content:item><content:item>4661985</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec63
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43229]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Galeria dels Berguedans Il·lustres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[R.: &#039;Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria&#039;, El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l&#039;Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d&#039;actes (per on s&#039;hi pot accedir) i del despatx de l&#039;alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l&#039;escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s&#039;havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l&#039;Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s&#039;hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s&#039;ubicà, inicialment, a l&#039;edifici de l&#039;Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l&#039;Ajuntament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1043000,1.8459800]]></content:encoded><content:item>404582</content:item><content:item>4662001</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En inaugurar-se la Galeria, s&#039;hi exposaren objectes personals d&#039;alguns dels personatges reproduïts pictòricament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec64
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43230]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Placa commemorativa d&#039;Enric Prat de la Riba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria netejar-la i repintar les inscripcions,]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una placa de marbre blanc d&#039;uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d&#039;uns 40 centímetres on s&#039;hi pot veure el perfil d&#039;Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d&#039;octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l&#039;11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s&#039;hi afegí una inscripció commemorativa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046100,1.8461800]]></content:encoded><content:item>404599</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[1919-79]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec65
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43231]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa Major de Santa Eulàlia de Mèrida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-de-merida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els actes poden variar segons els anys: concerts, exposicions, sardanes, etc. Hi ha tres actes, però, que són fixes: l&#039;ofici del diumenge a migdia en honor de la santa patrona; el lliurament del Premi a la Virtut (a l&#039;Ajuntament després d&#039;ofici); i el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular (el dissabte al vespre al Teatre Municipal).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-39]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En no haver estat mai una festa de gran importància, la història de la Festa Major de Berga és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l&#039;any 1267 la parròquia de Berga ja estava advocada a Santa Eulàlia; potser des de mitjans del segle XII, ja que abans sembla ser que la patrona de la vila de Berga era l&#039;Assumpció. Malgrat tot, Santa Eulàlia fou declarada oficialment patrona de Berga el 21 de maig del 1659, després de la reforma que feu el Papa de les festes de precepte. La festa de Santa Eulàlia com a Festa Major s&#039;ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Amb l&#039;arribada dels primers ajuntaments democràtics, la festa es va intentar revitalitzar, i per aquest motiu, el 1980 s&#039;instituí el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular, premi que reconeix anualment la tasca d&#039;alguna persona en aquest camp. Als darrers anys s&#039;organitza, entorn de la diada de Santa Eulàlia, una setmana cultural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Curiosament, els actes tenen lloc en cap de setmana perquè per la Festa Major, a Berga no és festa. Les dues festes locals són el Dijous de Corpus i el 8 de setembre, Gala de Queralt. Només si el 8 de setembre cau en diumenge, per la Festa Major és festa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec66
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43232]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga Casa de Correus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-40]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradicionalment s&#039;ha atribuït aquesta obra a l&#039;arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L&#039;any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l&#039;habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l&#039;estil original de la casa. En aquestes obres, s&#039;alçà un pis l&#039;edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l&#039;època. Durant uns anys, als baixos de l&#039;edifici s&#039;hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0995200,1.8421000]]></content:encoded><content:item>404254</content:item><content:item>4661475</content:item><content:encoded><![CDATA[1931]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alexandre Soler i March - Josep Marfà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l&#039;eix central.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec67
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43233]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Fonts del Vall]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-del-vall]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu estat és bo en conjunt però estan força brutes, especialment l&#039;aigua dels petits llacs o basses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta de dues fonts, a banda i banda del passeig, que ocupen la seva part central. Tenen un petit llac a la part anterior i un banc a la part posterior. Són decorades amb motius animals, vegetals i florals i s&#039;empraren com a materials el mosaic i el ferro forjat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Fonts del Vall foren dissenyades per Emili Porta i Galobart, arquitecte municipal, i executades durant la dècada de 1920. Com altres obres d&#039;aquest reconegut arquitecte, presenten un estil historicista. Aquí, però, es veu clarament influenciat pel modernisme, fet que s&#039;evidencia en els materials emprats i en els motius decoratius. Amb el creixement de la ciutat, les Fonts han quedat al mig d&#039;un passeig, únic en aparença malgrat tenir dos noms diferents pels seus trams, però en el seu origen separaven la plaça Viladomat del passeig de la Indústria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1039000,1.8482200]]></content:encoded><content:item>404767</content:item><content:item>4661954</content:item><content:encoded><![CDATA[1920]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme|Historicista|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Emili Porta i Galobart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105|116|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec68
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43234]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85-86. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: &#039;Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?&#039;, L&#039;Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. MONTAÑÀ, Daniel; PUJOL, Joan: L&#039;epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà, Barcelona, 1992.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;actual cementiri de la ciutat de Berga ocupa un espai considerable, flanquejat per la C-1411 i el passeig de la vila de Casserres, als peus de la serra de Casampons. Consta de tres nivells i hi podem trobar nínxols i panteons, algun d&#039;ells artísticament remarcable.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-42]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El cementiri actual fou construït el 1854 substituïnt l&#039;antic cementiri de la Feixa del Palau (actual carrer Cercs), conegut popularment com a Cementiri Vell. Aquest, a la vegada, l&#039;any 1799 havia substituït el cementiri de dalt i el cementiri de baix situats a redós de l&#039;església parroquial. El motiu que impulsà a la nova construcció l&#039;any 1854 fou la terrible epidèmia de còlera que tants estralls causà i que tants morts ocasionà a Berga. En aquest cementiri s&#039;hi troben diversos panteons remarcables.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038400,1.8585100]]></content:encoded><content:item>405618</content:item><content:item>4661936</content:item><content:encoded><![CDATA[1854]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43234-foto-08022-42-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Un dels problemes de l&#039;actual cementiri és el seu creixement, ja que per l&#039;extrem destinat a créixer ja arriba a la variant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec69
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43235]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: &#039;Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?&#039;, L&#039;Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l&#039;estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d&#039;elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l&#039;esquema típic d&#039;una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s&#039;assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l&#039;Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l&#039;arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l&#039;Antic Testament. L&#039;interior s&#039;il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d&#039;uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l&#039;Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038400,1.8585100]]></content:encoded><content:item>405618</content:item><content:item>4661936</content:item><content:encoded><![CDATA[1925]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Historicista|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Emili Porta i Galobart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[116|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec6a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43236]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de Cal Parraquer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cal-parraquer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 22.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Creu de Cal Parraquer és una creu de pedra situada al capdamunt d&#039;un fust del mateix material que a la seva vegada s&#039;erigeix sobre un pedestal o sòcol esglaonat en tres nivells. Aquesta creu presenta una factura força antiga, per bé que resulta difícil de datar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-44]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d&#039;arreu d&#039;Europa, compta, com a mínim d&#039;ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d&#039;aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l&#039;època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n&#039;hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1072700,1.8503500]]></content:encoded><content:item>404948</content:item><content:item>4662326</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Religiós i/o funerari ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-12-17 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1781]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec6b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43239]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Escudella de blat de moro escairat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[R.V.: &#039;Menú casolà tradicional&#039;, El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19. PARDINILLA, Jordi: &#039;El blat de moro escairat, Plat de la Pau&#039;, El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26. PEDRALS i COSTA, Xavier: &#039;El blat de moro al Berguedà&#039;, El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27. MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118. VILADÉS i LLORENS, Ramon: &#039;El blat de moro escairat&#039;, L&#039;Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45. MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L&#039;endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d&#039;aigua. Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l&#039;olla. S&#039;ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat. Al cap de 15 minuts s&#039;hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d&#039;ençà les primeries del segle XVIII quan s&#039;inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l&#039;òs de pernil) la base és sempre la mateixa. El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d&#039;aquest plat i l&#039;any 1989 es va preocupar d&#039;enviar-lo, sota el nom de &#039;plat de la pau&#039; als principals dirigents mundials d&#039;aleshores (George Bush, François Mitterand, Margaret Tacher, Mihail Gorbatxov, Joan Pau II, Joan Carles I, Felipe González, Jordi Pujol, Javier Pérez de Cuellar, Federico Mayor Zaragoza i Joan Antoni Samaranch) per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tècnica artesanal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec6c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43240]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Castell Berguedà o Castell de Madrona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bergueda-o-castell-de-madrona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: &#039;El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà&#039;, L&#039;Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: &#039;El castell de Madrona&#039;, L&#039;Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-48]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l&#039;església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l&#039;indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d&#039;una construcció anterior. L&#039;escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s&#039;aixecava a l&#039;indret de l&#039;actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1066700,1.8218800]]></content:encoded><content:item>402593</content:item><content:item>4662291</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43240-foto-08022-48-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-12-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s&#039;el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s&#039;hi portés a terme algun tipus d&#039;excavació que permetés de conèixer més aquestes restes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec6d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43241]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vot de Sant Marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d&#039;aquest sant evangelista, el 25 d&#039;abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d&#039;aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l&#039;Ajuntament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s&#039;anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s&#039;organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l&#039;aparició d&#039;una diadema &#039;del color de l&#039;arc de Sant Martí&#039; al cel, com l&#039;element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l&#039;indret on tres anys més tard s&#039;edificà l&#039;Oratori de Queralt per commemorar l&#039;efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D&#039;aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1069700,1.8275200]]></content:encoded><content:item>403060</content:item><content:item>4662318</content:item><content:encoded><![CDATA[1687]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb motiu de la institució d&#039;aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l&#039;Oratori, coneguda també com a Queralt Xic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec6e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43242]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Oratori de Queralt o Queralt Xic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/loratori-de-queralt-o-queralt-xic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. ROSSINYOL, Josep M.: &#039;Capella de la Mare de Déu de Queralt&#039;, L&#039;Erol, 32, hivern 1990, pàg. 32. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La capella de l&#039;Oratori és una petita, sòbria i senzilla cosntrucció malgrat haver-se construït en època barroca. Presenta la imatge d&#039;una petita caseta amb porta d&#039;entrada i rossassa (petita) a la façana principal, que es troba orientada a migjorn. A la façana de ponent hi ha una construcció annexa consistent en un petit cobert edificat a les primeries del segle XX. A la paret de llevant hi ha dues petites finestres i, en adaptar-se com a garatge, s&#039;hi afegiren dues portes destinades a poder-hi entrar els cotxes. Val a dir que amb el pas dels anys ha desfigurat força la seva forma original.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-50]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Oratori de Queralt fou construït l&#039;any 1690 per tal de commemorar el miracle anteriorment descrit a les observacions d&#039;aquesta fitxa. En morir mossèn Francesc Farreres, un dels seus impulsors, el 8 de febrer del 1720, va manar que fos venuda la seva casa i el seu hort amb la perpètua obligació de mantenir &#039;la capella de Maria Santíssima de Queralt o Oratori&#039; i que es donessin cada any 40 sous de moneda barcelonesa per una absolta als residents que anessin a la processó del dia de Sant Marc. Abans del 1840, existia a l&#039;Oratori un quadre en rajoles de València que representava la vila de Berga sota el mantell de la Mare de Déu i un estol de llagostes que fugia de la població. Aquest quadre desaparegué durant la Guerra dels Set anys (1833-1840). A inicis del segle XX la capella fou engrandida notablement i reformada amb les aportacions de molts devots; especialment Ramona Solé, vidua de Lluís Rosal, i mossèn Tomàs Costa, comunitari de Berga. Durant la darrera Guerra Civil (1936-1939), la capella fou saquejada i la imatge que hi havia, procedent d&#039;una capelleta existent a l&#039;antic portal de Pinsania, desaparegué. Després de la Guerra, la comunitat de preveres llogà la capella i aquesta fou utilitzada com a habitatge. La capella no ha estat reintegrada més al culte i des del 1968 serveix com a garatge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1065600,1.8448100]]></content:encoded><content:item>404489</content:item><content:item>4662253</content:item><content:encoded><![CDATA[1690]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La capella fou aixecada en el mateix indret que, segons la tradició, l&#039;any 1687 va aparèixer una miraculosa diadema al cel en el moment de ser davallada la imatge de la Mare de Déu de Queralt. Hom va relacionar aquest fet miraculós amb l&#039;aturada, a Berga, de la terrible plaga de llagosta que assolava el Principat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec6f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43243]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llegenda de la Cova de Can Maurí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Llegendes del Berguedà&#039;, El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;La cova de can Maurí&#039;, L&#039;Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: &#039;De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí&#039;, L&#039;Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l&#039;Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s&#039;aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l&#039;exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d&#039;aleshores, els paratges propers a l&#039;esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l&#039;origen real d&#039;aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s&#039;intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L&#039;historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d&#039;aquesta llegenda i es va preocupar d&#039;arrodonir-la totalment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43243-foto-08022-51-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romàntic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradició oral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[101]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec70
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43244]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s&#039;enfilava costes amunt d&#039;una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l&#039;endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s&#039;arribà a l&#039;indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d&#039;acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l&#039;any 1657 que aquesta tradició ja l&#039;havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradició oral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec71
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43245]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Concurs de boletaires]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-boletaires]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 193. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 27-28.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La festa comença a les 7 del matí del primer diumenge d&#039;octubre amb les inscripcions i l&#039;inici del concurs. A les 11 es fa missa i al llarg del matí es va repartint l&#039;esmorzar, consistent en botifarra, llom, tastet i cansalada amb pa amb tomàquet i beguda. Aquesta primera part té lloc fora del terme municipal de Berga; concretament al Pla de Puigventós (municipi de Castellar del Riu). Al migdia, després de la pesada dels bolets, la festa es trasllada a Berga, a la plaça Viladomat, on hi ha el repartiment de premis per aquells concursants que han trobat més quilos de bolets. A la tarda, i a la mateixa plaça, té lloc el Concurs Gastronòmic de Cuina del Bolet i el repartiment de premis. A la nit, al passeig de la Pau hi ha sardanes, castell de focs d&#039;artifici i cremada d&#039;una gran falla. Durant els dies precedents a la festa, té lloc un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia per adults, unes jornades micològiques i un concurs de guarniment de carrers i aparadors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La història d&#039;aquest concurs començà l&#039;any 1956 quan alguns membres de la Penya Boletaire de Berga en tingueren la idea. L&#039;any següent, 1957, tenia lloc el primer concurs, l&#039;organització del qual va córrer a càrrec de l&#039;esmentada Penya Boletaire, entitat que encara continua organitzant-lo a l&#039;actualitat. Els 5 o 6 primers anys, el concurs va tenir lloc als planells de la Serreta, per passar a celebrar-se després al Pla de Puigventós. Amb el pas dels anys, la festa s&#039;ha anat guarnint amb els altres actes paral·lels esmentats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1957]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43245-foto-08022-53-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Penya Boletaire de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El concurs s&#039;ha convertit actualment en una cita anual que aplega gent de tot Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec72
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43246]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mural commemoratiu de l&#039;alliberament del jou feudal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-lalliberament-del-jou-feudal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: El Berguedà, Manresa, 1994, pàg. 68.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Presenta 11 rajoles arrencades i d&#039;altres de trencades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una estructura amb una base i un marc d&#039;obra d&#039;uns 3 per 3 metres. Al mig del marc s&#039;hi troba un mural ceràmic (amb una inscripció) d&#039;uns 2 metres d&#039;alt per 2&#039;5 de base on s&#039;hi pot veure la representació del rei Joan I el Caçador lliurant el privilegi de Non Separando als representants de la vila de Berga el dia 20 d&#039;octubre del 1393. Una petita placa metàl·lica damunt la base d&#039;obra recorda la seva col·locació i inauguració per la festivitat de Santa Eulàlia del 1993.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-54]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest mural fou projectat el 1993 amb motiu de la celebració dels 600 anys de l&#039;atorgament, per part del rei Joan I, del privilegi de Non Separando. Segons aquest privilegi, la vila de Berga deixava d&#039;estar sotmesa al jou feudal i passava definitivament a domini reial. El mural fou inaugurat a la tardor, enmig d&#039;un seguit d&#039;actes destinats a commemorar tal efemèride, ocorreguda el 20 d&#039;octubre del 1393.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0968700,1.8391700]]></content:encoded><content:item>404008</content:item><content:item>4661184</content:item><content:encoded><![CDATA[1993]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ceràmiques Queralt i Joan Casas Ortínez]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec73
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43247]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les 44 Garrofes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-44-garrofes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ADD: &#039;Els pastorets&#039;, L&#039;Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d&#039;en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. GRIFELL, Quirze: &#039;La Garrofa berguedana (o com fer la guitza a qui mana)&#039;, El Vilatà, 36, gener-febrer 1985, pàgs. 10 i segs. AADD: &#039;Garrofes polèmiques&#039;, El Vilatà, 86, març 1991, pàg. 45. ANÒNIM: &#039;Una nova collita de Garrofes&#039;, El Vilatà, 76, febrer 1990, pàg. 43. FORNER i ESCOBET, Climent: &#039;Nou anys de Garrofes&#039;, L&#039;Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 55-58.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Garrofes són 44 estrofes de quatre versos, generalment heptasílabs, que procuren, amb ironia punyent, fer un repàs del què ha estat l&#039;activitat política, cultural i social arreu del país i, molt especialment, a la ciutat de Berga, al llarg de l&#039;any que s&#039;acaba. Es reciten durant les representacions dels Pastorets; just després de què en Garrofa torni de l&#039;Infern. Hom les interpreta com a mentides però en realitat són veritats explicades d&#039;una altra manera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En l&#039;obra original d&#039;en Serafí Pitarra, &#039;El bressol de Jesús&#039;, que són els Pastorets que es representen a Berga, quan en Garrofa torna de l&#039;Infern, els pastors li demanen que els expliqui el què ha vist. Aleshores, en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època (1891), que enderrocava muralles i creixia desaforadament vers l&#039;Eixample. En començar-se a representar aquest text a Berga (1900), es va creure oportú substituir aquesta part del text, que res tenia a veure amb la ciutat de Berga, per una altra de semblant referida a l&#039;actualitat de la capital del Berguedà. A partir d&#039;aquell moment, any rera any, alguns berguedans es varen preocupar d&#039;escriure Garrofes que repassessin irònicament l&#039;actualitat del darrer any. Val a dir que Berga és l&#039;únic municipi on es representen els Pastorets d&#039;en Pitarra que això succeeix; mantenint-se fins i tot en temps de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco; esquivant com podien la censura. A partir del 1973, l&#039;Agrupació Teatral la Farsa, encarregada de posar en escena l&#039;obra, convoca un concurs anual de Garrofes per tal de seleccionar les que seran llegides els dies de les representacions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1900]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tant el diccionari de Pompeu Fabra com el d&#039;Alcover-Moll defineixen el mot garrofa com a mentida. Es tracta d&#039;una figura reconeguda arreu. Hem cregut oportú, malgrat no tractar-se estrictament de música i dansa sinó de literatura, d&#039;incloure aquesta fitxa en aquesta tipologia per tractar-se de la que presenta més tipologies.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec74
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43248]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Elois]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-elois]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 240-243. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 174. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La festa dels Elois té lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el dissabte al migdia amb una passada pel nucli històric del Tabaler dels Elois anunciant la festa. A les 7 de la tarda del mateix dia, té lloc una altra passada amb el Tabaler, el Banderer, els Administradors, totes les cavalleries que hi participaran l&#039;endemà i la banda de música. A la mateixa hora hi ha sardanes a la plaça de Sant Joan. A la nit té lloc el Night Ruc, que, com el raid Ruc de l&#039;endemà a la tarda, té la intenció d&#039;engrescar joves i canalla per tal que participin a la festa. L&#039;endemà, de bon matí, té lloc la passada, igual que la del vespre anterior però amb la diferència que des de finestres i balcons la gent ruixa abundosament als participants. Arribats a la plaça de Santa Magdalena, es reparteix coca i barreja davant la capella de Sant Eloi. A les 10 del matí, al davant de la parròquia, es beneeixen els animals. Després, hi ha una missa a Sant Francesc en honor a Sant Eloi, la representació d&#039;una boda típica de l&#039;Alt Berguedà i el Ballet de Déu a la plaça de Sant Joan.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Si bé el dia de Sant Eloi és l&#039;1 de desembre, antigament es celebrava l&#039;endemà de Sant Joan, el 25 de juny. A Berga el problema s&#039;esdevenia quan el Corpus queia alt i coincidien a les mateixes dates Elois i Patum. L&#039;any 1962 es va traslladar la festa a la diada de Sant Jaume i actualment es celebra el diumenge següent. La festa era organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i actualment ho és per la Junta Conservadora dels Elois. Aquest Gremi antic incloïa traginers i gent de bast i tralla i després va incorporar altres oficis relacionats amb ells com ferrers, basters, esquilets, manyans, boters, perolers, courers, etc. Més endavant, fins i tot s&#039;hi afegiren llauners, argenters, rellotgers, vinaters, taberners, etc. El dels Elois era, sens dubte, el Gremi més important de Berga. Si bé no sabem quan s&#039;inicià aquesta festa, és fàcil creure que degué ser al tombant del segle XVI. En primer lloc perquè sabem que, a Berga, al segle XV el patró dels carreters encara era Sant Cristòfol. En segon lloc perquè conten que la bandera i el tabal originals del Gremi provenien d&#039;una expedició de berguedans a Algèria en temps de Carles I. Segons la tradició, aquests berguedans els haurien arrabassat als moros. Encara que això ens resulta molt fantàstic i inversemblant (doncs la bandera, conservada a l&#039;actualitat al Museu Municipal de Berga, porta la creu de Borgonya, la qual cosa ens fa suposar que potser fou un estendard portat des d&#039;aquí), el cert és que la tradició tindria una coincidència cronològica important que difícilment seria fruit de la casualitat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43248-foto-08022-56-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La dels Elois és la segona festa més important de la ciutat després de la Patum.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec75
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43249]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de Tagastet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagastet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VILELLA, Climent: &#039;Lluís Cosp i el Cau d&#039;Art&#039;, L&#039;Erol, 24, estiu 1988, pàg. 43.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment els Amics de les Fonts estan col·laborant de forma desinteressada en la seva restauració.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un brollador natural d&#039;aigua convertit en una font. Al voltant del sortidor, a pocs metres de la riera de Metge, es disposen diverses construccions, com són empedrats i canalitzacions d&#039;aigües. Un dels elements més rellevants i emblemàtics de la font és un pont de pedra amb un arc de mig punt que ajuda a passar d&#039;una banda a l&#039;altre de la riera de Metge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord-est del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Font de Tagastet era lloc de freqüents trobades, almenys des de finals del segle XIX. Per Carnestoltes, amb un acordió i algun altre instrument, els berguedans hi anaven a fer gresca. Durant algun temps les festes en aquest indret van arribar a ser prohibides. El 1929 l&#039;aigua de la Font de Tagastet es canalitzà per proveïr d&#039;aigua la ciutat de Berga. La inauguració de la seva infrastuctura es celebrà amb diverses festes. Més tard, especialment a finals del segle XX, s&#039;anà abandonant l&#039;indret fins que quedà en un estat de deixadesa total. Recentment, el 2001, els Amics de les Fonts n&#039;han emprès desinteressadament la seva restauració.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1157500,1.8570200]]></content:encoded><content:item>405512</content:item><content:item>4663260</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec76
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43250]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Fotogràfic de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Fotogràfic de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà s&#039;ha anat formant des de la fundació de l&#039;entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d&#039;antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d&#039;Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l&#039;any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest fons s&#039;ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l&#039;any 1981. Actualment s&#039;està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024900,1.8455600]]></content:encoded><content:item>404545</content:item><content:item>4661800</content:item><content:encoded><![CDATA[1981]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons d&#039;imatges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec77
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43251]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Documental i Bibliogràfic de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l&#039;entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l&#039;arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s&#039;aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l&#039;Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D&#039;una manera semblant s&#039;aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-59]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El fons d&#039;aquest arxiu s&#039;ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l&#039;entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l&#039;inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d&#039;aquest arxiu documental i bibliogràfic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024900,1.8455600]]></content:encoded><content:item>404545</content:item><content:item>4661800</content:item><content:encoded><![CDATA[1981]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec78
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43252]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic edifici de la Caixa de Pensions]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La façana està força deixada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L&#039;edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es tenen dades històriques sobre l&#039;edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1018000,1.8442900]]></content:encoded><content:item>404439</content:item><content:item>4661725</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1930]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Historicista|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es desconeix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;obertura d&#039;un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l&#039;edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[116|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec79
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43253]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a l&#039;Agermanament amb Högsby (Suècia).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-amb-hogsby-suecia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una placa commemorativa, formada per rajoles ceràmiques, sobre una de les parets laterals d&#039;un transformador d&#039;electricitat. A la placa hi són representats i il·lustrats els edificis dels ajuntaments de Berga i de Högsby (Suècia), on també hi ha una vila anomenada Berga. En una de les parets contigues s&#039;hi ha col·locat una petita placa metàl·lica en record de Hakan Isefjord, periodista i divulgador de Berga en terres sueques, mort el 1995 en el naufràgi del ferry Estònia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fou col·locada el 1993 en motiu de l&#039;agermanament de Berga amb Högsby (Suècia).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1039600,1.8440000]]></content:encoded><content:item>404418</content:item><content:item>4661965</content:item><content:encoded><![CDATA[1993]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43253-foto-08022-61-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Joan Casas Ortínez i Ceràmiques Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La col·locació de la placa, deixant de banda el seu ús commemoratiu, ha volgut solucionar el problema arquitectònic que suposava l&#039;edifici del transformador elèctric al mig d&#039;un espai obert.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec7a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43254]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Pau Claris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-claris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una escultura metàl·lica a alçada real d&#039;un cos humà, que representa la figura de Pau Claris, vestit d&#039;època i aguantant un llibre a les mans. La figura es recolza sobre un bloc de pedra d&#039;1&#039;25 metres aproximadament. El bloc de pedra porta esculpida una inscripció commemorativa que recorda el seu origen berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El monument fou inaugurat pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley el 2 d&#039;octubre de 1982 aprofitant la mateixa inauguració del Passeig de les Aubes, on es troba ubicat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0987100,1.8459000]]></content:encoded><content:item>404567</content:item><content:item>4661380</content:item><content:encoded><![CDATA[1982]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43254-foto-08022-62-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Germans Sala (Berga) i Foneria Gineer.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec7b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43255]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església i convent de les Germanes Sagramentàries]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una moderna església d&#039;una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d&#039;obra vista i per gaudir d&#039;unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l&#039;interior. La porta principal d&#039;accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S&#039;hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s&#039;alça un modern campanar. A l&#039;interior del temple no es troben elements d&#039;interès remarcable. Al darrera i al costat de l&#039;església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sabem que l&#039;església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0992200,1.8429700]]></content:encoded><content:item>404326</content:item><content:item>4661440</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1980]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec7c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43256]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont a la Riera de Metge]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-la-riera-de-metge]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resta mig enrunat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es conserven els dos pilars dels extrems, amb unes alçades que oscil·len entre els 8 i els 14 metres aproximadament. El de la banda esquerra -seguint el curs de la riera- es conserva força bé, però amb molta vegetació al capdamunt. El de la dreta es presenta molt més deteriorat; de la part superior se&#039;n han arrencat grans carreus per tal de construir un mur de contenció proper a l&#039;indret. L&#039;aparell és de grans pedres treballades a les cantoneres, però una mica més irregulars a la part central.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement correspon a l&#039;antic pont que enllaçava la part nord de la vila i castell de Berga amb els cami-rals que menaven a Bagà i a Ripoll. La factura no sembla de tall romànic, sinó més aviat d&#039;època baixmedieval o moderna.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1075200,1.8490900]]></content:encoded><content:item>404844</content:item><content:item>4662355</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43256-foto-08022-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43256-foto-08022-64-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria una neteja de la vegetació als voltants de tal manera que deixés visible la seva estructura. Per altra banda també seria necessari aturar l&#039;arrencada indiscriminada de carreus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec7d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43257]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capella de la família Massagi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una petita capella, d&#039;una sola nau, situada en un dels extrems de l&#039;esplanada del castell. L&#039;edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s&#039;enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l&#039;actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l&#039;antiga església parroquial. L&#039;interior de l&#039;església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-65]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l&#039;antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1064200,1.8458200]]></content:encoded><content:item>404572</content:item><content:item>4662237</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1940]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec7e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43258]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: &#039;Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca&#039;, L&#039;Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d&#039;uns 2 m d&#039;alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l&#039;edifici central s&#039;alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L&#039;interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-66]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;inaugurà el 19 d&#039;abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l&#039;arquitecte Emili Porta. L&#039;industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l&#039;obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0994000,1.8433400]]></content:encoded><content:item>404357</content:item><content:item>4661460</content:item><content:encoded><![CDATA[1928]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Historicista|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Emili Porta i Galobart (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[116|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec7f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43259]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de l&#039;Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l&#039;unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l&#039;anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-67]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;extrem sud del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s&#039;hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l&#039;actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s&#039;instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0912700,1.8536000]]></content:encoded><content:item>405193</content:item><content:item>4660546</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec80
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43260]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí i fàbrica de cal Nelas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-de-cal-nelas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 62-63.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Especialment el casal moliner.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Són dos edificis adjunts. Per una banda hi ha un antic casal moliner, totalment derruït a l&#039;actualitat; per altra banda hi ha la fàbrica, molt més gran però en un estat deplorable. Al molí s&#039;hi poden observar alguns dels elements originals, però cap d&#039;interès remarcable. A la fàbrica es poden destacar les balconades i els finestrals de tipus fabril. El molí té una àmplia bassa, en bona part conservada, que proporcionava la força motriu que llavors aprofitava la fàbrica a través d&#039;un sistema de transmissió.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-68]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la Rasa dels Molins]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Molí del Nelas o Molí del Pau ja és citat al cadastre de 1741-1742. Durant la primera meitat del segle XIX funcionava encara com a molí fariner, però a partir de 1855 s&#039;hi instal·là la fàbrica adjunta. Després d&#039;això, el casal moliner només s&#039;utilitzava com a habitatge. De 1937 a 1939 la fàbrica serví de caserna a les tropes republicanes. L&#039;activitat fabril s&#039;aturà el 1972 i l&#039;edifici es desmantellà el 1976. A començaments dels anys 1990 s&#039;intentà rehabilitar com a ateneu social, però la iniciativa no reeixí, almenys en aquest indret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0988800,1.8510900]]></content:encoded><content:item>404997</content:item><content:item>4661393</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43260-foto-08022-68-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec81
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43261]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Bassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 61-62.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sobretot la instal·lació originària.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, el canal, la bassa/filtre i la bassa gran resten completament coberts de vegetació. Les moles són abandonades fora del casal. Tot són indicis que denoten la inactivitat d&#039;aquest casal moliner, avui només utilitzat com a vivenda. La resta de la instal·lació hidràulica resta totalment desmantellada. És un casal moliner, format per diversos cossos, cosa que li dóna un caire rural i que contrasta amb els molins que es troben a l&#039;interior del nucli urbà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-69]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la Rasa dels Molins]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ja apareix mencionat en una capbrevació de la comunitat de preveres de Berga de l&#039;any 1653. Durant el segle XVIII funcionà alhora de molí fariner i draper, fins que al final de la centúria s&#039;hi instal·laren màquines de cardar cotó. També funcionà algun temps com a molí xocolater. La força motriu també s&#039;aprofità cap a 1867 per fer anar el torn mecànic d&#039;un ferrer. El darrer moliner fou Joan Canudas, que abandonà aquesta tasca el 1972.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0998500,1.8480600]]></content:encoded><content:item>404748</content:item><content:item>4661505</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43261-foto-08022-69-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La urbanització progressiva que es porta a terme a la Rasa dels Molins està a punt de fer-lo desaparèixer.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec82
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43262]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Pla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És el molí que dóna inici a l&#039;esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d&#039;una antiga pairalia. L&#039;edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l&#039;engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-70]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1025100,1.8470400]]></content:encoded><content:item>404667</content:item><content:item>4661801</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec83
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43263]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música de La Patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-de-la-patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: &#039;Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals&#039;, Revista del Centre d&#039;Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d&#039;un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Són un seguit de partitures, moltes d&#039;elles tradicionals, d&#039;autor desconegut, que amb el pas dels segles han acabat formant el corpus musical patumaire. S&#039;inclourien en aquesta fitxa les partitures de la Marxa de La Patum; del ball dels Turcs i Cavallets; del salt de les Maces; del ball de l&#039;Àliga; d&#039;una vintena llarga de balls de Gegants i Nans Vells; del ball dels Nans Nous; del salt dels Plens; dels quatre Tirabols i la de l&#039;Ella s&#039;ho pensa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-71]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La història de la música de La Patum s&#039;inicia amb l&#039;adquisició dels Gegants (segona meitat del segle XVII), ja que anteriorment les comparses evolucionaven únicament al so del Tabal. El moment de màxima potenciació de la música de la Patum fou a les darreries del segle XIX i cal emmarcar-lo dins el que els historiadors han definit com a procés de potenciació de la Patum. Fou aleshores quan en Joaquim Serra i Farriols (a) Quimserra va composar les músiques dels Turcs i Cavallets i dels Plens (1888-1890) i dels Nans Nous (primers anys de la dècada del 1890). Les darreres composicions incorporades a la festa foren la música del salt de les Maces (1963) i el Tirabol anomenat la Patumaire (1993).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hem cregut oportú fer una fitxa genèrica de totes aquestes partitures per l&#039;excepcionalitat que suposa el conjunt més que pel valor artístic i musical de cadascuna d&#039;elles per separat; excepció feta del ball de l&#039;Àliga, motiu pel qual es troba descrit en una fitxa a part.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec84
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43264]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: &#039;Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals&#039;, Revista del Centre d&#039;estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d&#039;un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, es celebra anualment els dies de Corpus. Malgrat tot, però, comprèn dos actes anteriors. El primer, el diumenge de l&#039;Ascenció, després d&#039;un ple municipal extraordinari, surt el Tabal anunciant la decisió del consistori de fer Patum. El segon, el diumenge de la Santíssima Trinitat, tenen lloc els 4 Fuets, una romanalla de temps pretèrits, una representació que té el seu origen en el fet de provar els fuets que havien d&#039;utilitzar-se a les festes del Corpus. La festa comença pròpiament la vigília de Corpus amb una passada, al migdia, del Tabal i els 4 Gegants anunciant l&#039;inici de les festes. Al vespre, el Tabal, les Maces (Diables), les Guites i els Gegants Vells en honor de les autoritats. Dijous, dia central de la festa, té lloc la Patum de lluïment al migdia i la Patum completa (amb Plens) al vespre. Divendres és el dia de la Patum infantil; dissabte al vespre té lloc una passada com la de dimecres al vespre però en honor als administradors, i diumenge es repeteixen els actes del dijous. La Patum és un drama sacro-històrico-popular derivat de les antigues representacions que concorrien a la Processó del Corpus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-72]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Patum, anomenada Bulla fins a les darreries del segle XVIII, s&#039;anà conformant a partir del segle XIV, quan els mateixos elements que concorrien a la Processó del Corpus i retien honors a l&#039;Eucaristia començaren a reunir-se i dansar, abans i després de la Processó, retent honors a les autoritats civils. Com a festa viva que és, al llarg de més de 6 segles s&#039;ha anat transformant i adaptant al moment històric, afegint comparses i modificant-se sense perdre el sentit original. Entre els seus canvis més destacats cal remarcar l&#039;expulsió de l&#039;interior del temple (segurament el 1723), el canvi de nom passant de Bulla a Patum (al tombant del segle XIX), la potenciació que rebé a finals del mateix segle XIX, i la suspensió definitiva de la Processó del Corpus (1970). Actualment, la Patum és una de les festes més importants de Catalunya i fou la primera (juntament amb la Processó i la Dansa de la Mort de Verges i les Passions d&#039;Olesa i d&#039;Esparraguera) en ser nomenada Festa Tradicional d&#039;Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (1983).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Patum és una festa única dins els panorama festiu europeu i és la representació més completa conservada de les antigues processons del Corpus medieval.Actualment, s&#039;està duent a terme el projecte de la Casa-Museu de La Patum o Centre d&#039;Interpretació de La Patum. Aquest important equipament cultural no només ha de servir per preservar en les millors condicions possibles les comparses de La Patum i el patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits, sinó que ha de servir per donar a conèixer a tothom aquesta celebració reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2005). A la vegada, aquesta infrastructura ha de permetre a la celebració berguedana poder disposar dels espais, equipaments i condicions necessàries per al bon desenvolupament de la festa.L&#039;abril de 2005 es van presentar els avantprojectes arquitectònic i museològic del Centre d&#039;Interpretació de La Patum, avantprojectes redactats per l&#039;equip de l&#039;arquitecte Pere Riera de RGA arquitectes i pel museòleg Josep Mañá respectivament. A hores d&#039;ara s&#039;està treballant en la redacció dels dos projectes, uns projectes que preveuen fer un edifici que reprodueixi la plaça de Sant Pere, marc natural de la celebració, a escala real. Aquesta reproducció no serà exacta, sinó que voldrà donar al visitant la mateixa sensació de misteri i màgia que envolta la festa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec85
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43265]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Comparseria de la Patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/comparseria-de-la-patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: &#039;Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals&#039;, Revista Centre d&#039;Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO I SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d&#039;un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alguna peça necessitaria una restauració i sobretot una millor conservació de tot el conjunt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La comparseria de la Patum està formada per un Tabal de grans dimensions, 4 Cavallets (que actuen conjuntament amb 4 persones que fan de Turc), 8 Maces, 2 Guites, 1 Àliga, 8 Nans (4 de Nous i 4 de Vells), 4 Gegants (2 de Nous i 2 de Vells) i 200 carotes de Plens.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La història de les comparses de la Patum va íntimament lligada a la mateixa festa. La primera notícia que inclou comparses, datada l&#039;any 1626, esmenta el Tabal (fet novament el 1726); els Cavallets (per bé que els actuals daten del 1890); les Maces (refetes diverses vegades fins a mitjans del segle XX) i la Guita Grossa (el cap de la qual podria ser encara l&#039;esmentat el 1626). Amb el pas dels anys s&#039;hi incorporaren els Gegants (la primera notícia és del 1695) per bé que els actuals són del 1866 (els Vells) i del 1891 (els Nous); l&#039;Àliga (1756) que és l&#039;original; la Guita Xica (1890); els Nans Vells (1854) i els Nans Nous (1890). Les carotes dels Plens (explciades en una fitxa a part) ja apareixen el 1628 per bé que no se n&#039;ha conservat cap de l&#039;època.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1041600,1.8466300]]></content:encoded><content:item>404636</content:item><content:item>4661985</content:item><content:encoded><![CDATA[1626]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat haver fer una fitxa de la Patum com a manifestació festiva, el valor etnogràfic i etnològic d&#039;aquestes comparses (el major patrimoni etnològic i etnogràfic de Berga) i el seu valor històric (totes les comparses són centenàries) i en alguns casos artístic (Àliga, Gegants) fan que sigui necessària una fitxa del global d&#039;actuants a la festa com a objectes que són.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec86
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43266]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carotes dels Plens]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carotes-dels-plens]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: &#039;Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals&#039;, Revista Centre d&#039;Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d&#039;un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les carotes dels Plens són unes màscares que representen un dimoni; pintades de color verd fosc i amb detalls vermells. Es fan damunt d&#039;un motllo de fusta esculpit i són construïdes amb draps xops de cola, la qual cosa els ofereix una resistència extraordinària. A la part superior hi duen unes banyes de ferro i cordill i una capa al darrera per evitar que el qui fa de Ple es cremi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-74]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les carotes dels Plens estan documentades d&#039;ençà del 1628 però existien, ben segur, anteriorment. En aquella època es llogaven però sabem que el 1713 ja existia un motllo per fer-les. Aleshores només feien falta dues carotes puix només saltaven dos diables. Més tard passaren a ser 4 i actualment són 100. Durant la primera meitat del segle XX se&#039;n feren quatre de noves, concretament el 1932, però s&#039;havien d&#039;anar restaurant i fent noves sovint perquè en ser construïdes amb cartró i guix solien trencar-se en esclatar els fuets que duen lligats a les banyes, amb el conseqüent perill que això suposava per aquells que feien de Ple. Als anys 1950, Pere Camps i Pagerols va decidir fer-les de roba encolada, material molt més resistent. Actualment, la família Camps les continua fent igual i sobre el mateix motllo que va esculpir en Pere Camps.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43266-foto-08022-74-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos, essent la família Camps els actuals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La fitxa es refereix a les carotes actuals però per sobre de tot intenta referir-se al concepte de carota com a element desaparescut en la major part de diables festius catalans i conservat a Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec87
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43267]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Biga del carrer Cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/biga-del-carrer-cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d&#039;un segle, Manresa, 2001.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha patit durant més de tres segles les inclemències del temps i, a més, està força esqueixada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una llinda de fusta, d&#039;un metre de llargària aproximadament, on s&#039;hi troba esculpit un baix relleu que representa una àliga; àliga que tradicionalment molts autors han identificat amb la de la Patum. La figura té una cua desproporcionada pel què és el cos. Presenta el cos, les ales i la cua simulant plomes; com també les potes, que acaben amb unes urpes. El cap va tocat amb una corona que vol semblar ducal, o com a molt comtal, però amb tota seguretat no reial. Quatre xifres, dues a cada banda de la figura, ens indiquen l&#039;any de la seva construcció: 1689.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-75]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No tractant-se, com creiem, de l&#039;àliga de la Patum, desconeixem totalment els motius que van impulsar a algú a esculpir-la a l&#039;esmentada llinda. Pot ser que fos alguna persona vinguda de fora, d&#039;algun municipi que gaudia d&#039;aquesta comparsa, i que en senyal de record i enyorança la fes esculpir; o, simplement, pot respondre al nom de la casa o al renom dels seus moradors. A mitjan dels anys 1960, un acord de la Junta del Museu Municipal va determinar de treure-la i servar-la a l&#039;esmentat Museu. L&#039;acord, però, no s&#039;ha complert i la biga es va malmetent gradualment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1036800,1.8449200]]></content:encoded><content:item>404494</content:item><content:item>4661933</content:item><content:encoded><![CDATA[1689]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43267-foto-08022-75-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que molts autors han cregut veure-hi l&#039;àliga de la Patum, ho dubtem, puix la vila de Berga no va disposar d&#039;aquest antic entremès processional fins l&#039;any 1756.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec88
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43268]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball de l&#039;Àliga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d&#039;un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. VILAR, Josep M.: &#039;Una música per a dues àligues&#039;, L&#039;Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 11-14. VILAR, Josep M.: &#039;Una música per a dues àligues&#039;, L&#039;Erol, 36, primavera 1992, pàgs. 44-45.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La música del ball de l&#039;Àliga de Berga consta de dues parts clarament diferenciades: la primera, quan l&#039;Àliga balla pausadament, és en ritme binari i correspon a una típica dansa lenta del Renaixement; i la segona, quan l&#039;Àliga s&#039;esvera, a compàs 6/8, ritme ternari i tempo ràpid.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball de l&#039;Àliga de la Patum de Berga té una estructura típica del segle XVIII i pot ben ser que en estrenar-se l&#039;Àliga de Berga, l&#039;any 1756, ja fos la peça que l&#039;acompanyés. En tot cas, sabem de segur que el 1795 ja era la peça que ballava. Una partitura trobada a primers dels anys 1990 a la parròquia barcelonina de Santa Maria del Pi (que correspon a la que utilitzava l&#039;Àliga de Barcelona), presenta unes semblances enormes amb la de Berga, amb passatges pràcticament calcats. Això fa suposar que, en adaptar l&#039;entremès, hom copiés la partitura. Justament, el manuscrit en el qual es troba aquesta partitura barcelonina també està datat el 1756. Fou en la música de l&#039;Àliga en la que s&#039;inspirà el mestre Ribera per composar l&#039;Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Hom ha apuntat que la línea melòdica d&#039;aquest ball podria tenir el seu origen en un cant gregorià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1756]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Renaixement|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[95|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec89
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43269]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Himne al Sagrat Cor de Jesús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L&#039;Himne s&#039;inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l&#039;Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l&#039;Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d&#039;inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers &#039;Berga us adora humiliada&#039; és una aportació posterior. Fou l&#039;any 1971 quan aquesta peça s&#039;integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l&#039;Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l&#039;Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l&#039;Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1920]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marià Miró (música) i  Josep Montanyà (lletra)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec8a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43270]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Corpus a Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-a-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una sardana que inclou diversos temes musicals patumaires.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Composada per mossèn Marià Miró l&#039;any 1927, amb el pas dels anys la sardana Corpus a Berga ha anat esdevenint tradicional a la ciutat de Berga. És, sens dubte, la sardana més celebrada i ballada a la població i ja fa molts anys que clou totes les audicions de sardanes que tenen lloc els dies de Corpus. Fins i tot, des de la colla sardanista Cim d&#039;Estela es van adaptar uns punts lliures que imiten, enmig de la sardana, els moviments, la coreografia i els passos de diverses comparses de la Patum. Així, mentre la cobla interpreta la sardana, plena de melodies patumaires, la gran majoria dels balladors adapta aquests punts (ball de l&#039;Àliga, ball de Nans Nous, etc.) a la dansa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1927]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mossèn Marià Miró i Guitó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec8b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43271]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-coronacio-de-la-mare-de-deu-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: &#039;Queralt&#039;, L&#039;Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. FORNER i ESCOBET, Climent: Cançoner de Queralt, Berga, 1977.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Himne de la Coronació, conegut popularment com l&#039;Himne, s&#039;inicia amb l&#039;anomenat &#039;Cor de Catalans&#039;, consistent en quatre estrofes. El segueix el &#039;Cant del Berguedà&#039;, per a solo de tenor, que consta de tres estrofes, i acaba la peça amb una darrera estrofa del &#039;Cor de Catalans&#039; que és igual que la primera. L&#039;Himne és per a quatre veus mixtes i solo de tenor.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Himne fou estrenat el 3 de setembre del 1916 amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, cantat per l&#039;Orfeó Berguedà (que encara continua essent l&#039;encarregat de cantar-lo actualment), amb la col·laboració del prestigiós tenor Francesc Vinyes com a solista i dirigit pel mateix mestre Ribera. D&#039;ençà de la Guerra Civil, tot i viure a Madrid, el mestre Ribera solia pujar cada any a Queralt per la Gala per tal de dirigir l&#039;Himne. El 8 de juliol del 1959, i gràcies a la generositat del berguedà Josep Maria Minoves, l&#039;Himne fou gravat en disc microsolc al Palau de la Música Catalana, interpretat per l&#039;Orfeó Barcelonès (que aleshores dirigia el mestre Lluís Molins) i actuant com a tenor l&#039;Emili Vendrell. L&#039;Himne de la Coronació es canta cada any el 8 de setembre durant l&#039;ofici solemne de la Gala.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1916]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antoni Ribera (música) i Ferran Agulló (lletra)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec8c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43272]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música dels Pastorets]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-dels-pastorets]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: &#039;Els Pastorets&#039;, L&#039;Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d&#039;en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un seguit de peces corals i instrumentals, la major part per a quatre veus mixtes (si bé també n&#039;hi ha per a solo, a dues veus i per a veus masculines) que formen els cants i balls dels dimonis, àngels i pastors de la representació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En voler representar-se per primer cop els Pastorets d&#039;en Pitarra, El Bressol de Jesús, a Berga l&#039;any 1900, l&#039;elenc del Foment Catòlic, encapçalat per Josep Coma (a) Andreu Borras, va encarregar la música a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l&#039;aleshores organista de Berga Joan Reig i Moreta. Aquesta música, la mateixa que es continua sentint a l&#039;actualitat, durant molts anys s&#039;interpretà en directe. Avui es fa servir una gravació, enregistrada entre finals dels anys 1980 i primers dels 1990, interpretada per l&#039;Orquestra Simfònica del Vallès i la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigides per Joan Casas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1900]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43272-foto-08022-80-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Reig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec8d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43273]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919, pàg.201. PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. GENERALITAT DE CATALUNYA: L&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga. Un nou equipament al Berguedà, (díptic), Berga, 2000. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situat a les dependències del Pavelló de Suècia, ocupa 653 metres quadrats dels 1.275 metres quadrats de què disposa aquest Pavelló. L&#039;Arxiu disposa de 12 punts per a la consulta pública, un dipòsit amb una capacitat de 3.589 metres lineals, un dipòsit per a documents de gran format (plànols, cartells, pergamins, etc.) i un altre destinat a suports fotogràfics i magnètics. També té una zona de càrrega de documents. Els fons documentals de l&#039;AHCBER inclouen documents des del segle XIII fins al XX. El nucli bàsic dels fons documentals de l&#039;Arxiu correspon a la documentació municipal agrupada en diverses seccions. També inclou l&#039;arxiu de l&#039;antic municipi de la Valldan, el del jutjat comarcal de Berga, el de l&#039;hospital de Sant Bernabé, documentació militar del segle XIX, fons de particulars i institucions, programes, cartells, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-81]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les primeres referències de l&#039;arxiu daten del segle XIV, si bé el primer inventari localitzat és del 1729, obra del notari, i aleshores secretari de Berga, Josep Altarriba i Godolà. Es conserven d&#039;altres inventaris del 1784 i del 1805, el darrer abans de la destrucció parcial duta a terme el 1822 pel cap absolutista Tomàs Costa. Degut a diversos saquejos i expolis, es troben volums berguedans en arxius de la resta de Catalunya i àdhuc de l&#039;Estat Francès. Això sense tenir en compte el material malauradament desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l&#039;Arxiu va rebre la protecció del servei de Recuperació dels Arxius Històrics a càrrec del senyor Agustí Duran i Sanpere, essent ordenat i indexat l&#039;any 1955 pel Doctor Lluís Pont; tasca que completà el senyor Ramon Casafont. D&#039;ençà del 1987 se&#039;n feu càrrec, com a arxiver, el senyor Xavier Pedrals. La primera ubicació de l&#039;Arxiu degué ser a l&#039;antiga casa consular, coneguda actualment com a Cal Fàbregas, situada al carrer Ciutat número 2. En traslladar-se, l&#039;any 1580, l&#039;Ajuntament al seu emplaçament actual, a la plaça de Sant Pere, 1, l&#039;arxiu canvià d&#039;ubicació. En aquest edifici hi romangué fins que el 1993 es va traslladar a un nou estatge, al carrer Mossèn Huch, 8. L&#039;any 2000, ja com a Arxiu Comarcal, es va inaugurar la seva nova ubicació al Pavelló de Suècia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973900,1.8409400]]></content:encoded><content:item>404155</content:item><content:item>4661239</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lluís Pont, Ramon Casafont, Xavier Pedrals i altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat tenir la denominació &#039;Comarcal&#039;, els fons que conformen l&#039;Arxiu són realment municipals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec8e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43274]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons fotogràfic de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El fons d&#039;imatges de l&#039;AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A més dels importantíssims fons històrics de l&#039;AHCBER, d&#039;ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l&#039;adquisició constant d&#039;imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973900,1.8409400]]></content:encoded><content:item>404155</content:item><content:item>4661239</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons d&#039;imatges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Xavier Pedrals i Costa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec8f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43275]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons Bibliogràfic de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El fons bibliogràfic de l&#039;AHCBER es troba en una prestatgeria destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 1.500 publicacions, 507 de les quals corresponen a la biblioteca comarcal, amb volums del segles XIX i XX. També hi destaca una nombrosa hemeroteca local.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A més dels importantíssims fons històrics de l&#039;AHCBER, d&#039;ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l&#039;adquisició constant de llibres i publicacions periòdiques referides a la comarca del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973900,1.8409400]]></content:encoded><content:item>404155</content:item><content:item>4661239</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43275-foto-08022-83-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons bibliogràfic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Xavier Pedrals i Costa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec90
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43276]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Farinera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 57-58.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En gran estat de deixadesa des d&#039;un recent incendi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici modern bastit sobre l&#039;antic Molí del Mut. Funcionà com a molí fariner, utilitzant la força hidràulica i elèctrica. L&#039;edifici de la Farinera consta de diversos cossos i forma sis plantes d&#039;alçada. La major part de pisos del bloc siutat prop de la carrretera de Montesquiu a Berga és gairebé tot per vivendes. La resta de cossos mostren encara les traces d&#039;un passat manufacturer i industrial, especialment la planta baixa i la nau adjunta, anomenada Fàbrica de cal Macià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-84]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tenen notícies del molí primitiu des de 1766. A finals del segle XIX funcionava com a fàbrica de cardar cotó. El 1903 es va presentar un projecte al govern civil per tal de poder moldre ciment. Més endavant també s&#039;hi va moldre xocolata i pinsos. El 1945 es reconvertí en fàbrica de farines fins a 1975; després funcionà només com a magatzem. El 1996 un incendi posà fi a la llarga vida d&#039;aquest edifici. L&#039;adjunta Fàbrica de cal Macià, dedicada al tèxtil, va treballar des de 1921 a 1977, però l&#039;aigua feia temps que no s&#039;utilitzava com a força motriu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1036500,1.8462200]]></content:encoded><content:item>404601</content:item><content:item>4661929</content:item><content:encoded><![CDATA[1945]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43276-foto-08022-84-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec91
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43277]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Però molt remodelat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici que consta d&#039;una planta baixa i quatre plantes superiors més golfes. La part posterior de l&#039;edifici es disposa a la pendent provinent del carrer dels Àngels. La façana principal, situada a la plaça de la Ribera, ha estat remodelada recentment, però el conjunt de l&#039;edifici sembla mantenir l&#039;antiga estructura, típica dels casals moliners. El més característic de la casa és un antic carrer que hi passa paral·lelament i que permetia accedir al carrer dels Àngels (actualment resta tapiat). Funcionava amb un petit embassament situat a la part alta del local que alimentava un petit rodet que produïa una força de 12 cavalls.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sembla que pot correspondre a un molí esmentat ja el 1360. Al segle XVI apareix esmentat com a molí de la Vila o de la Ribera i és objecte de diverses transaccions. El 1644 fou venut per Climent Serres, paraïre de Bagà, al comú de Berga per 200 liures. El comú de Berga l&#039;anà arrendant a diversos particulars fins a inicis del segle XX. Funcionà fins a 1956 com a molí, traïent profit de l&#039;energia elèctrica que produïa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1039800,1.8459200]]></content:encoded><content:item>404577</content:item><content:item>4661966</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec92
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43278]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Sal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999, pàgs. 58-61.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un esbelt edifici, de planta baixa més quatre plantes superiors. La façana encarada a la placeta Ciutat és la més emblemàtica i conserva totes les característiques d&#039;un molí hidràulic urbà. La planta baixa consta de dues obertures: una de molt petita, allindada, i una de més gran, adovellada. Les obertures del primer pis són en forma de finestra, però a la resta de pisos són balcons. Els balcons del darrer pis són acabats en forma gairebé semi-circular. A la primera planta, entre les dues finestres també hi ha una capella en fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua. A la façana que dóna al carrer dels Àngels hi ha una capella sobre un balcó dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. De la part posterior de l&#039;edifici se&#039;n pot destacar una antiga corriola de grans dimensions i unes baranes de fusta que li donen un cert aire d&#039;antigor.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-86]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hom ha pensat que podria tractar-se d&#039;un molí que al segle XIV tenien a la vila els senyors de Mataplana, esmentat ja el 1302. La porta allindada de la façana de la placeta Ciutat porta anotada la data de 1651, però sens dubte l&#039;estructura de l&#039;edifici és anterior. Cap a finals del segle XVIII el molí també fou utilitzat com a hostal de la vila. Entre els segles XVIII i XIX fou utilitzat com a molí de sal, de farina i de xocolata. Avui en dia resta inactiu i solament és ocupat parcialment. La capella de la Mare de Déu dels Àngels hi fou construïda el 1867.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1042000,1.8454500]]></content:encoded><content:item>404538</content:item><content:item>4661990</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43278-foto-08022-86-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha estat recentment restaurat, sense efectuar-hi modificacions importants.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec93
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43279]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església i convent de Sant Francesc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-sant-francesc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 200-203. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 92-93. SERRA i VILARÓ, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona, 1950, pàgs. 200-2001.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es mostra una clara distinció entre el convent i l&#039;església. El convent, situat a ponent, manté la típica estructura quadrangular, amb unes alçades que oscil·len entre els 3 i els 5 pisos, amb múltiples obertures en forma de finestra. A l&#039;interior hi queda situat el claustre, decorat amb vegetació i alguns elements arquitectònics. Actualment unes vidrieres separen els passadíssos del pati central. L&#039;església, a llevant, fou bastida recentment. S&#039;ha decorat amb motius neogòtics força senzills, visibles a la portalada, al rosetó central o a les finestres laterals, que contrasten amb el modern campanar que s&#039;hi ha instal·lat. Destaquen els vitralls de tramuntana, on s&#039;hi representen temes patumaires.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sembla ser que la primera fundació franciscana a Berga és anterior a 1245, però s&#039;ignora si es correspon amb l&#039;actual. El 1333 la Santa Seu n&#039;autoritzà una nova fundació, en bona part amb mecenatge del rei Alfons el Benigne. L&#039;església, en canvi, no apareix documentada fins al 1339. Originàriament, la seva orientació era inversa a l&#039;actual. Als segles XVII i XVIII s&#039;efectuaren notables modificacions, sobretot amb la construcció de capelles laterals al temple i l&#039;ampliació del recinte conventual. Al segle XIX l&#039;exclaustració obligà els franciscans a marxar de Berga fins el 1909. Durant la guerra civil de 1936-1939, església i convent patiren grans destrosses, que es van intentar pal·liar amb un seguit de reconstruccions des de després del conflicte bèl·lic fins a l&#039;actualitat. A mitjan anys 1990 es va col·locar un rellotge a la torre del campanar i s&#039;acabà de cobrir amb una teulada metàl·lica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1033400,1.8441200]]></content:encoded><content:item>404427</content:item><content:item>4661896</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec94
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43280]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de la Pinya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pinya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 23.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Creu de la Pinya presenta una factura molt moderna i és de ferro. Aquesta creu està clavada directament a terra, sobre la roca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-88]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al sud del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d&#039;arreu d&#039;Europa, compta, com a mínim d&#039;ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d&#039;aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l&#039;època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n&#039;hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan. Pot ser que aquesta creu en substituís una de més antiga que s&#039;aixecava al mateix indret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0861800,1.8502700]]></content:encoded><content:item>404910</content:item><content:item>4659984</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43280-foto-08022-88-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec95
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43281]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Pere de Madrona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-madrona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 145-146. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 61-63 i 168-172. MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàg. 179-180.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici d&#039;estructura simple, amb una nau única i separada per un àbsis semicircular ultrapassat que es desplega a la banda de llevant. La volta és de pedra i apuntada a la nau, però a l&#039;àbsis depassa el quart d&#039;esfera. L&#039;espai entre nau i absis es soluciona per degradació d&#039;arcades. Al començament de la nau, els murs laterals descarreguen sobre dues arcades adovellades, amb arc de mig punt. La porta és de factura simple, acabada amb un arc de mig punt adovellat i envoltat per una senzilla arquivolta, que serveix de guardapols. Les obertures són molt poques, repartides entre els murs de migjorn, ponent i una a l&#039;absis, a llevant. El desnivell del terreny va obligar a allargar els murs de migjorn i a apuntalar l&#039;edifici amb un basament fet de carreus. L&#039;aparell exterior és mancat de decoració, solament un sòcol s&#039;adossa a la base de l&#039;àbsis. La rigidesa de l&#039;edifici només és trancada per un petit campanar d&#039;espadanya. La coberta és construïda amb grans lloses. Malgrat algunes destrosses i remodelacions, sembla conservar, en conjunt, el seu caràcter originari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-89]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba dins del terme de l&#039;antic castell de Madrona. El lloc és documentat des de finals del segle X, però l&#039;església no ho és fins al 1060. La documentació sobre l&#039;església augmenta a partir del segle XII, sobretot en deixes testamentaries. Fins al segle XVII conservà el seu caràcter parroquial, però en aquest segle el passà a ostentar Sant Bartomeu de la Valldan. Al llarg del segle XVII hi hagué diverses controvèrsies al voltant de la seva titularitat, entre el sagristà d&#039;Urgell, el bisbat de Solsona i la parròquia de Berga. El 1873 fou profanada i el 1936 destruïda i cremada. El 1943 i el 1965 s&#039;hi varen fer alguns treballs de restauració; el 1990 els Amics del Romànic del Berguedà reposaren l&#039;espadanya; el 1995 restauraren la porta de ferramenta. La campana fou robada el 1997, però un any més tard hi fou retornada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1087800,1.8341300]]></content:encoded><content:item>403609</content:item><content:item>4662512</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec96
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43282]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre de la Petita]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-petita]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 49.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En pocs anys s&#039;ha deteriorat enormement.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una fortificació de planta circular i volum troncocònic, accessòria del castell de Sant Ferran. Es situa en un dels punts més elevats de la carena de la Serra de la Petita, cosa que permet una bona vista sobre part de l&#039;Alt i Baix Berguedà. Està formada per una planta baixa, mig soterrada, i una de superior coberta amb volta de pedra. És flanquejada per petites espitlleres i matacans. L&#039;accés de la planta baixa a la superior es fa per una rampa circular interior. La porta d&#039;entrada no mostra elements remarcables, tret de la llinda i de dues petites espitlleres que la coronen.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-90]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord-est del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;obra actual es situa en el context de la Primera Guerra Carlina, concretament data de 1836. No obstant, és possible que s&#039;assentés sobre alguna antiga construcció bastida durant la Guerra de Successió. El 1877 es va incloure en un projecte de fortificació del castell de Berga, signada per l&#039;enginyer Antonio López Sopeña, però l&#039;obra no es va realitzar en la seva totalitat i la Torre de la Petita no fou modificada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1088500,1.8561900]]></content:encoded><content:item>405433</content:item><content:item>4662495</content:item><content:encoded><![CDATA[1836]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43282-foto-08022-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43282-foto-08022-90-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-12-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al Museu Municipal de Berga es conserven plànols sobre aquest edifici i una petita maqueta realitzada per Ramon Corominas i Camp.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec97
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43283]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de la Gratella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-gratella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 46.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici de planta baixa més una planta superior i golfes. La planta superior devia ser utilitzada com a vivenda i els baixos com a obrador. Ha perdut algunes de les seves característiques més singulars, encara que no sembla haver-se modificat l&#039;estructura de l&#039;edifici. Al costat del molí i damunt de la Font de la Gratella s&#039;hi ha instal·lat una roda metal·lica de calaixos que rememora l&#039;activitat industrial de la riera de Metge. Damunt de la roda hi ha un mosaïc amb un text que així ho recorda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-91]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es coneixia també com a Molí del Barons o Fàbrica de la Gratella. Ja apareix esmentat el 1666 en un capbreu de la Comunitat de Preveres de Berga. El 1740 s&#039;esmenta com a molí fariner, però pocs anys després ja s&#039;hi teixia. Al 1877 també s&#039;hi fabricava xocolata i des de 1910 a 1918 també s&#039;hi tallava gel. De 1922 a 1928 la família Barons hi tenia instal·lats 30 telers, però també es tenyien i es blanquejaven filats i teixits. La darrera data d&#039;activitat del molí és de 1923.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1051300,1.8443900]]></content:encoded><content:item>404452</content:item><content:item>4662095</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43283-foto-08022-91-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec98
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43284]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Brillant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-brillant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 43-45.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La seva fesomia actual no ha variat gaire de quan es trobava en plena utilització industrial. Consta d&#039;una planta baixa i de tres pisos superiors amb grans finestrals. Al primer pis hi havia una petita capelleta votiva en una fornícula, envoltada per un guardapols. La teulada és a dues vessants. Poden també veure&#039;s alguns elements com els arcs del carcavà i les arcades de la conducció d&#039;aigua del molí. Tenia un salt de 17 metres de desnivell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A començaments del segle XIX es coneixia amb el nom de Molí del Ros, tot i que el seu origen deu ser anterior. En aquest molí els germans Serra hi varen començar a fabricar i a perfeccionar màquines de bombo i borinot per cardar cotó. A finals del segle XX s&#039;hi fabricava xocolata, però al mateix temps també s&#039;hi teixia. Les dues industries, que aprofitaven el mateix salt, s&#039;unien per una transmissió de corretja. Funcionà fins a 1947.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1053200,1.8442800]]></content:encoded><content:item>404443</content:item><content:item>4662116</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec99
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43285]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Corneta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corneta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 41-43.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És un edifici de quatre plantes i golfes, antigament totes utilitzades per l&#039;activitat fabril. La coberta és de teula a doble vessant. A migdia i a ponent s&#039;obren grans finestrals per tal d&#039;aprofitar la llum natural. L&#039;entrada és flanquejada per un portal típic de l&#039;època que dóna accés a un pati, anterior a l&#039;entrada de l&#039;edifici. Damunt de la porta principal hi ha una fornícula amb una capella advocada a Sant Ramon Nonat. Actualment conserva la seva fesomia original a l&#039;exterior, encara que les plantes interiors es destinen a usos no industrials. Aprofitava un salt de 16 metres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una construcció bastida el 1894 sobre l&#039;antic Molí dels Capellans. Al segle XVIII ja hi havia un molí fariner i draper; durant algun temps també va moldre ciment. El 1883 l&#039;adquirí Ramon Pujol i Thomàs, àlias Corneta, d&#039;entre els béns de l&#039;Estat provinents de la desamortització. Ell hi muntà una moderna fàbrica de teixits de cotó. També allotjava un generador elèctric que aprofitava la mateixa força motriu. A l&#039;edifici s&#039;hi realitzaven altres activitats, com la de tenyits i blanqueig. Funcionà fins a 1955, encara que els empresaris foren diversos. Actualment, els baixos són ocupats per l&#039;Ateneu Llibertari del Berguedà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1053389,1.8442577]]></content:encoded><content:item>404442</content:item><content:item>4662118</content:item><content:encoded><![CDATA[1894]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43285-foto-08022-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43285-foto-08022-93-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec9a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43286]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cara esculpida a la façana de Cal Senyor Andreu Ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara-esculpida-a-la-facana-de-cal-senyor-andreu-ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un rostre humà, possiblement masculí, força mal estilitzat. Sembla mostrar una actitud riallera i ensenya les dents. Es troba en una rajola de panot, a una alçada de 3 o 4 metres des del terra i en una de les cantonades de l&#039;edifici.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hom creu que era el signe distintiu d&#039;un bordell que havia albergat cal Senyor Andreu Ros, conegut com a Cal Pansa. Una recent reforma de l&#039;edifici l&#039;ha deixat al descobert entre l&#039;arrebossat que cobreix la major part de la paret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1077100,1.8273800]]></content:encoded><content:item>403050</content:item><content:item>4662401</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec9b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43287]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Senyor Andreu Ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-andreu-ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Algunes parts es troben en estat de deixadesa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici de grans dimensions que es troba a la banda dreta del costerut carrer de Pinsania. L&#039;edifici es composa de diferents cossos annexionats de forma molt irregular. No hi sobresurten elements massa singulars a excepció d&#039;una gran arcada a la part central de l&#039;edifici i un rostre humà tallat en una de les parets cantoneres. Utilitzava l&#039;aigua de la Riera de Metge canalitzada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX aquest grup de construccions eren conegudes com a Molins del Boixader, tot i que l&#039;indret ja és documentat des del segle XV. A principis del segle XVIII funcionava com a molí draper i bataner. El 1807 s&#039;hi fixà una fàbrica que utilitzava l&#039;aigua per fer funcionar maixerines i màquines de cardar cotó. El 1821 s&#039;hi instal·laren dues modernes rodes hidràuliques, amb un regulador per planta, que proporcionava força per la filatura del cotó. Durant un llarg període de temps també albergà un molí de xocolata. Cap als primers anys del segle XX s&#039;hi instal·là un bordell anomenat cal Pansa, força conegut a la ciutat. En aquesta mateixa època també s&#039;aprofità el salt per la producció d&#039;energia elèctrica. Avui en dia bona part de l&#039;edifici s&#039;ha rehabilitat com a pisos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1077100,1.8273800]]></content:encoded><content:item>403050</content:item><content:item>4662401</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43287-foto-08022-95-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec9c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43288]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Quico o Fàbrica del Franquesa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-o-fabrica-del-franquesa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 30-31.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment l&#039;edifici compta amb pocs elements originals, car la seva funció original fou substituïda per la d&#039;habitatges. Anteriorment l&#039;edifici comptava amb una planta baixa, un pis superior i unes golfes semiobertes. Tenia grans finestrals a migdia. Actualment els finestrals són més petits i han perdut la seva fesomia fabril; a més l&#039;edifici ha augmentat d&#039;una planta i queden pocs detalls originals: el contrafort on hi havia el salt i la roda de calaixos adossada, la resclosa, el rec i la bassa tapada. Un petit pont permet accedir des de la carretera a l&#039;edifici de la fàbrica superant la Riera de Metge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hom té notícies d&#039;un molí fariner, anomenat Molí de la Resclosa el 1838. El 1880 l&#039;Ajuntament de Berga autoritzà a Josep Franquesa i Torrents a ampliar l&#039;edifici amb finalitats industrials i el 1901 es demanà un permís al Govern Civil per tal d&#039;inscriure el salt. Durant el primer terç del segle XX hi funcionaren telers de diversos empresaris, almenys fins a 1937. El 1939 la fàbrica fou abandonada com a industria, però més tard es convertí en un bloc de pisos habitats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1037600,1.8452800]]></content:encoded><content:item>404524</content:item><content:item>4661942</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec9d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43289]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Baró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l&#039;aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d&#039;aquesta fàbrica s&#039;aprofitava l&#039;aigua provinent del seu salt. L&#039;edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l&#039;habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s&#039;ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s&#039;han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l&#039;interior de l&#039;exterior. Conserva un salt d&#039;un desnivell de 8&#039;33 metres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-97]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s&#039;hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0992200,1.8429700]]></content:encoded><content:item>404326</content:item><content:item>4661440</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec9e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43290]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Garrigar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garrigar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 25-26.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Algunes parts en estat de deixadesa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici de tipus fabril, situat en una pendent del terreny, amb un cos bàsic de dues plantes i grans obertures a migdia. És cobert per una teulada simètrica a doble vessant. L&#039;edifici principal té algunes construccions annexes, possiblement més recents. Des del Garrigar baixa cobert el salt d&#039;aigua de 23&#039;47 metres, provinent de la riera de Metge, que també havia aprofitat el Molí del Baró. La transmissió des de la part baixa del salt a la roda es feia per corda i així funcionaven els embarrats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La fàbrica tèxtil primitiva la fundà Miquel Casellas i Safont el 1893. Es conserven força dades administratives referents a l&#039;edifici del primer terç del segle XX. Durant la guerra civil 1936-1939 la fàbrica fou cremada. Reconstruïda i amb maquinària reparada tornà a funcionar fins a 1949 o 1950. Actualment serveix com a granja i estable de bestiar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43290-foto-08022-98-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17dec9f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43291]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hostal del Guiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-guiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 23-24.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici actual manté pocs elements originals. És un edifici de planta baixa, on es solapen tres plantes superiors i unes golfes, cobert per una teulada a doble vessant i un sobrealçat decoratiu als flancs de la teulada. Els únics elements singulars són les finestres amb volta de mig punt a la tercera planta. La instal·lació del salt està completament desapareguda, només en queda una petita resclosa, el canal i l&#039;embassament amb el regant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord-oest del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sembla que l&#039;edifici primitiu fou bastit el 1897 per Josep Elias i Peix, per tal de moldre guix i ciment. El 1936 Antoni Riba i Piqué hi instal·là alguns telers, però l&#039;inici de la guerra civil de 1936-1939 impedí la seva posada en funcionament. El 1945 Josep Ballús i Cots reactivà la mòlta de ciment i, el mateix any, mossèn Josep Viladot i Sala començà a produir-hi energia elèctrica. Aleshores es passà a denominar Molí de l&#039;Estret. El 1949 es paral·litzà la producció de fluïd elèctric, que alimentava els xalets de la baga de Queralt, i es reconstruí completament, batejant-se amb el nom d&#039;Hostal del Guiu. Fins a 1965 es va autoproveir de llum.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1060000,1.8491700]]></content:encoded><content:item>404849</content:item><content:item>4662186</content:item><content:encoded><![CDATA[1897]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43291-foto-08022-99-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha estat recentment restaurat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43292]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici central de l&#039;antiga Caserna Militar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: &#039;Joaquim Ventalló i l&#039;Escola de Muntanya de Berga&#039;, El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: &#039;La caserna militar passa a la història&#039;, El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment en obres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l&#039;escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d&#039;esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L&#039;edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L&#039;entrada sobresurt clarament de la resta de l&#039;edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l&#039;antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l&#039;edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-100]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici fou projectat per l&#039;arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l&#039;any següent s&#039;inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l&#039;Ajuntament de Barcelona. L&#039;arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l&#039;edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l&#039;Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1039000,1.8482200]]></content:encoded><content:item>404767</content:item><content:item>4661954</content:item><content:encoded><![CDATA[1932]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noucentisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Goday i Casals (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[106|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43293]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Sarraís]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarrais]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 163-164.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una casa allargassada amb soterrani, planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Els soterranis van ser construïts aprofitant el desnivell entre el carrer Buxadé i les Voltes d&#039;en Claris. Tot el conjunt evidencia una extracció social benestant dels seus propietaris. A la façana hi destaca la simetria de múltiples obertures amb reixes de ferro forjat i un seguit d&#039;elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d&#039;accés. Els ferros forjats i els motius ceràmics de les finestres sobresurten damunt de l&#039;arrebossat blanc de la paret. Dues portes donen accés a l&#039;interior des del carrer Buxadé. La més noble és flanquejada per columnes i porta al damunt la llegenda &#039;Aedes munias has invictas&#039;. L&#039;altra també és flanquejada per dos capitells amb la representació d&#039;un rostre humà. A la façana hi ha quatre escuts, però segurament no es corresponen amb les armes de la família possessora ni amb les seves vinculacions. Un passatge permet comunicar el carrer Buxadé, per sota la casa, amb la capella-oratori familiar, amb data de 1845.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-101]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tret de la data de construcció (1740) que figura a la façana, en sabem molt poques coses. Segurament s&#039;edificà sobre una casa d&#039;origen medieval. La major part d&#039;elements que configuren la façana, sobretot els escuts, hi foren afegits successivament durant els segles XIX i XX. El 2001 s&#039;ha netejat la façana i s&#039;ha pintat de nou.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1045688,1.8469359]]></content:encoded><content:item>404662</content:item><content:item>4662030</content:item><content:encoded><![CDATA[1740]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43294]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Palau dels Peguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-peguera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pag. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. CASELLAS, I; ROSINYOL, J. M.; SANTANDREU, M. D.: Castells medievals del Berguedà, 2, Berga 1999, pàgs. 18-21. SANTANDREU i SOLER, M. D.: &#039;Palau dels Peguera (o Berga)&#039;, Catalunya Romànica, Barcelona, vol. XII, Berga, 1985, pàgs. 126-127. SANTANDREU i SOLER, M. D.: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 87-88.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La mala qualitat de la pedra fa que els carreus s&#039;hagin erosionat notablement.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una mansió d&#039;aparença senyorial que es troba al mig de Berga. El pas del temps l&#039;ha modificat enormement, però conserva encara traces de la seva antigor. La façana és construïda amb un aparell de carreus grossos ben treballats, arrodonits en els cantons, que formen un encoixinat. Hi ha força obertures. A la planta baixa hom hi pot veure dues portes: una d&#039;adovellada (totalment malmesa) i una amb llinda. Els dos primers pisos presenten quatre grans balconades amb llinda. Els del primer pis emmarquen un escut nobiliari en molt mal estat de conservació. Al tercer pis hi ha una renglera de 4 finestres monolítiques amb un arc de mig punt que podrien correspondre als més antics de la façana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-102]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les referències directes a aquest edifici són molt escasses. Sembla que els Peguera van obtenir de Ramon Berenguer IV, com a agraïment per la seva aportació a la conquesta de Tortosa, un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà. Fou llavors quan Hug de Peguera va iniciar l&#039;edificació d&#039;una mansió a Berga, per tal de convertir-la en la seva residència. El 1190 els Peguera van vendre aquest feu als Berga; quan passaren a senyorejar la vila de Berga. Sembla que el palau es convertí en la seu dels senyors de la vila i els seus representants. El 1275, en morir l&#039;utlim dels Berga, passà a integrar-se als dominis dels Pallars. El 1309 Sibil·la de Berga el permutà amb Jaume I. Hom creu que al segle XVII va rebre importants modificacions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1055100,1.8437300]]></content:encoded><content:item>404398</content:item><content:item>4662138</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es fa difícil de precisar si aquest era el veritable Palau dels Peguera, però des de fa força temps es denomina així.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43295]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mina de Vilaformiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-vilaformiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una perforació directa a la roca amb la finalitat de poder extreure pedra. El mineral era transportat amb vagonetes fins a l&#039;exterior, empeses pels mateixos treballadors. Prop de la bocamina hi havia un parell de forns on es coïa el mineral. La part més ben treballada i conservada és, òbviament, la bocamina.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-103]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de la Figuerassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La mina es començà a explotar el 1918 pel seu propietari Josep Camps i Ubach, àlias el Fava. El material ja cuit prop de la mina es portava a moldre al Molí del Guiu. Hi havien treballat de 5 a 6 persones, que tant podien fer feina de miner, cuidar-se del transport o del forn. El 1935 es deixà d&#039;explotar, fins que al 1949 s&#039;hi van plantar xampinyons (per poder mantenir la temperatura estable, quan feia fred, s&#039;hi cremava carbonet). Hom creu que també serví com a refugi als grups del maquis que es movien per la zona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1055100,1.8437300]]></content:encoded><content:item>404398</content:item><content:item>4662138</content:item><content:encoded><![CDATA[1918]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Camps Ubach (primer explotador)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43296]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mina del Menso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-menso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una mina de pedra excavada a poca profunditat. L&#039;entrada és formada per un passadís cobert amb volta de canó, encara que, a mesura que es guanya profunditat, la volta desapareix. Actualment no està apuntalada i les diverses galeries mostren pendents molt diferents. La bocamina, que havia estat tapiada en tancar la seva explotació, ha estat recentment derruïda. Del seu interior brolla aigua en abundància. Un dels respiradors de la mina, que es localitza a tocar de la carretera de la Figuerassa, uns cinquanta metres per damunt de la bocamina; també va ser tapiat i posteriorment rebentat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-104]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de la Figuerassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La mina la començà a explotar, el 1920, Climent Casellas, àlias Menso. L&#039;explotació es perllongà fins a 1948. La pedra es coïa inicialment en un forn proper a la mina, enllaçat amb la galeria per una petita via. Després el material extret es portava fins al Molí del Guiu, encara que més endavant es portà al Molí de la Bassa, a la Rasa dels Molins. En deixar-se d&#039;extreure pedra, s&#039;hi van cultivar xampinyons.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1070700,1.8440300]]></content:encoded><content:item>404425</content:item><content:item>4662311</content:item><content:encoded><![CDATA[1920]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Climent Casellas (primer explotador)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43297]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici de l&#039;Ajuntament de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40-41. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 122.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un edifici que es construí tenint en compte el reduït i complex espai que havia d&#039;ocupar. Es troba situat en una de les cantonades de la plaça de Sant Pere. És una construcció de planta baixa i tres pisos en alçat, a part d&#039;uns importants subterranis també dividits en dos pisos. La façana vol donar l&#039;aire d&#039;un edifici monumental, realçant l&#039;eix central en tots els seus nivells. A la planta baixa hi ha quatre columnes amb capitells dòrics que sostenen una emblemàtica balconada de punt rodó. L&#039;accés a les sales i dependències des de l&#039;exterior s&#039;efectua per tres portes amb arc de mig punt. A la façana, els arrebossats imiten pedra al segon i al tercer pis. Les obertures dels pisos superiors són emmarcades per ornamentacions en relleu, especialment trencaigües i medallons a les finestres del segon pis. La tercera planta és acabada amb obra vista, però destaca al centre l&#039;escut de la ciutat, amb la data de 1930. L&#039;ús de diferents solucions arquitectòniques deixa clara la diferència entre pisos. La façana és rematada per un llanternó cobert per una teulada piramidal i quatre pinacles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-105]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici fou projectat, sobre un d&#039;anterior, per Emili Porta i Galobart el 1929, encara que no s&#039;acabà de construir fins a finals de 1930. Els interiors han estat reiteradament reformats i la façana fou netejada i restaurada arran de la remodelació de la plaça a començament dels anys 1990.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1042942,1.8459553]]></content:encoded><content:item>404581</content:item><content:item>4662000</content:item><content:encoded><![CDATA[1930]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Historicista|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-29 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Emili Porta i Galobart (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[116|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43298]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal de Martín]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Potser caldria una neteja de les façanes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L&#039;edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L&#039;angle de la cantonada s&#039;aprofità per bastir-hi una torre que s&#039;aixeca més amunt que el conjunt de l&#039;edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s&#039;alça l&#039;edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1077600,1.8402300]]></content:encoded><content:item>404112</content:item><content:item>4662392</content:item><content:encoded><![CDATA[1913]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ignasi Maria Colomer (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43299]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casino Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-bergueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36-37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 113-115.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;han fet algunes obres de millora, però encara caldrien més actuacions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;actual edifici ha estat molt remodelat. Les modificacions realitzades l&#039;allunyen força dels diversos projectes modernistes dels quals es té notícia. Així i tot es conserven encara alguns elements originaris, especialment a les façanes: per exemple les finestres allargades i esglaonades en la paret superior i emmarcades amb totxo, les rajoles i restes ceràmiques, les baranes de ferro forjat i la sòlida base de pedra que envolta tot l&#039;edifici, que li dóna una sensació de solidesa. Dues de les finestres, però, ha estat convertides en porta de l&#039;actual cafè-bar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Se&#039;n van fer diversos projectes. Un d&#039;ells, de Francesc Joan Canals, de 1902, perfilava els trets de la façana, amb una estructura típica de les fàbriques i els grans edificis d&#039;obra vista. Es creu que posteriorment hi hagué un projecte de Roc Cot i Cot, tot i que el definitiu fou elaborat per Ignasi Maria Colomer, quan era arquitecte municipal de Berga Alexandre Soler i Marc. Els plànols daten de 1912, encara que l&#039;edifici no s&#039;inaugurà fins a 1913. La construcció la portaren a terme Josep Piquer i Rosal i Jaume Felipó i Badia. El 1940 el casino passà a ser propietat de la família Sistach, que féu importants modificacions a la sala del teatre. El 1955 va ser novament remodelat l&#039;interior i l&#039;exterior per adequar-lo a funcions de cinema. Les obres les dirigí l&#039;arquitecte barceloní Guillermo Arús, que ja havia treballat en cinemes a Barcelona. Actualment la sala del teatre s&#039;està acondicionant i modernitzant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1096600,1.8376100]]></content:encoded><content:item>403898</content:item><content:item>4662605</content:item><content:encoded><![CDATA[1913]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ignasi Maria Colomer (arquitecte) i altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els plànols originals i els projectes de l&#039;edifici es conserven actualment a l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43300]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hotel Queralt (antiga Fonda de Berga)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-queralt-antiga-fonda-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 117-118.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici projectat el 1898 constava d&#039;una planta baixa i dos pisos superiors, amb la façana encarada al carrer dels Banys, que comunica el Lledó amb la plaça de la Creu. Presenta una estructura tradicional, amb parets de càrrega, coberta amb teulada de teules aràbiques i pedra a la façana a la planta baixa. Aquest projecte també preveia una façana arrebossada i amb múltiples obertures. A l&#039;interior de l&#039;edifici s&#039;hi conserva una font; que hom creu que podria correspondre al brollador dels antics banys públics de la ciutat. L&#039;edifici actual, especialment la façana, no es correspon gens amb el projecte original. Aquest donava relleu a una porta principal acabada amb un arc escarcer i al damunt una galeria amb baranes de pedra ornamentada amb motius gotitzants, entre dues columnes ogivals. Damunt de l&#039;arc hi figurava la inscripció &#039;Fonda de Berga&#039;. La façana era rematada per les obertures que donaven llum a les golfes, emmarcades per columnes i arcs rebaixats. Un trencaigües protegia les obertures de la pluja i sostenia el ràfec de la teulada. L&#039;interior i la façana de l&#039;actual cafè-restaurant fou remodelat a mitjan dels anys setanta; i s&#039;hi introduïren molts elements decoratius, especialment de caràcter o temàtica patumaire.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-108]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici fou projectat per l&#039;arquitecte municipal Ubaldo Iranzo (1883-1903). Iranzo fou el primer arquitecte municipal de Berga, tot i que era reconegut arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona. La construcció la portà a terme el mestre d&#039;obres Josep Fontserè.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0969800,1.8402800]]></content:encoded><content:item>404100</content:item><content:item>4661195</content:item><content:encoded><![CDATA[1898]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ubaldo Iranzo (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deca9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43301]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 119.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Especialment després de la reforma de 1995.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s&#039;hi pot contemplar la porta d&#039;entrada als habitatges, a l&#039;esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d&#039;arc escarcer, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d&#039;elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havia d&#039;anar motius decoratius. Tanmateix, l&#039;aspecte actual de la façana no s&#039;assembla massa al projectat. Avui en dia és d&#039;obra vista amb maons rogencs. L&#039;edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-109]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici fou projectat per l&#039;arquitecte Roc Cot i Cot el 1904, encara que no es començà a construir fins al 1905. Les obres van acabar el 1908. S&#039;ignora si es van realitzar reformes abans de 1995 (el més probable és que si). Aquest darrer any hi hagué un incendi que afectà l&#039;estructura interior de l&#039;edifici i, posteriorment, fou totalment renovat mantenint el traçat modernista original.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1047000,1.8470700]]></content:encoded><content:item>404673</content:item><content:item>4662044</content:item><content:encoded><![CDATA[1904]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roc Cot i Cot (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els plànols originals de l&#039;edifici es conserven a l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decaa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43302]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Marín]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marin]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 121.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una casa entre mitgeres, amb planta baixa i tres pisos superiors. Originàriament es projectà una vivenda per planta. Té una estructura típica de parets de càrrega, amb decoració de faixes verticals i horitzontals que imiten la pedra. Emperò, una reforma recent, ha deixat la pedra de sota al descobert. Entre els pisos de les plantes no s&#039;hi veuen diferències estructurals ni decoratives, però a les golfes, en canvi, les obertures es decoren amb un arc de mig punt, fet amb totxo. Aquests arcs són una solució arquitectònica molt utilitzada a les obres de l&#039;arquitecte autor del projecte. Alguns dels elements decoratius també són els ferros forjats dels balcons i les finestres. Hi ha algunes diferències respecte del projecte original (per exemple en el nombre d&#039;arcs de les golfes, que havien de ser quatre i no cinc).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-110]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici fou projectat per l&#039;arquitecte Emili Porta i Galobart i es construí entre 1925-1928. A començaments dels anys 1990 va ser objecte d&#039;una acurada remodelació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1021900,1.8445900]]></content:encoded><content:item>404464</content:item><content:item>4661768</content:item><content:encoded><![CDATA[1925-28]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Emili Porta i Galobart (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els plànols i el projecte originals es conserven a l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decab
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43303]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Tomàs Pujol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-pujol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: &#039;L&#039;obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa actual substituí un vell edifici del segle XIX. De la totalitat de la construcció, la part més representativa és la façana, totalment simètrica respecte un eix central; és realitzada gairebé tota en maó i obra vista. Sota dels balcons hi ha decoració de ceràmiques geomètriques; aquests són completats amb baranes de ferro forjat. La casa té planta baixa i dos pisos amb golfes, respon a una estructura típica de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega i coberta amb teula aràbiga a dues vessants. Destaquen també l&#039;arc de mig punt de la planta baixa, que va de banda a banda de la façana i els arcs de descàrrega que coronen les portes dels balcons. La façana actual és molt semblant a la projectada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-111]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici fou construit el 1925 segons un projecte de l&#039;arquitecte municipal Emili Porta i Galobart.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1151100,1.8433200]]></content:encoded><content:item>404379</content:item><content:item>4663204</content:item><content:encoded><![CDATA[1925]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Emili Porta i Galobart (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El projecte original es conserva a l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decac
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43304]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mural de La Patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-patum]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PEDRALS i COSTA, Xavier: Programa de la Patum 1993, Berga, 1993.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un mural ceràmic de més de 100 metres quadrats (23 de llarg x 7 d&#039;alçada) on s&#039;hi troben representades totes les comparses de La Patum. Està format amb rajoles petites, d&#039;uns 20 x 20 centímetres, posades en diagonal i no planes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-112]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La història del Mural de la Patum s&#039;inicia amb amb la idea de fer un Museu de la Patum. El primer que s&#039;executà, però, fou la façana, tot i haver-hi la possibilitat que més endavant, degut al seu estat precari, l&#039;edifici s&#039;hagués de tirar a terra. Aquest Mural fou estrenat el 30 d&#039;abril el 1993. Mentrestant, la resta continua pendent. La funció que ha acabat tenint aquest Mural (que originàriament havia de ser la de presidir l&#039;entrada del Museu) és purament decorativa, ja que ha rentat la cara a l&#039;edifici.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1128400,1.8341400]]></content:encoded><content:item>403616</content:item><content:item>4662962</content:item><content:encoded><![CDATA[1993]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43304-foto-08022-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43304-foto-08022-112-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Joan Casas Ortínez (disseny) i Ceràmiques Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es va situar a la façana de l&#039;edifici de l&#039;Hospital Vell perquè és on s&#039;hauria d&#039;haver ubicat el Museu de la Patum.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decad
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43305]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festes del carrer de la Pietat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-la-pietat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la festa de diversos anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les festes del carrer de la Pietat tenen lloc el cap de setmana de Pasqua Granada i la seva originalitat rau en el fet de ser de les poques festes de carrer que es conserven a la ciutat de Berga i, sobretot, que el nucli central d&#039;aquestes festes és la representació d&#039;una Patum amb comparses pròpies. El divendres al vespre hi ha una cercavila patumaire pel carrer de la Pietat i carrers adjacents i després ball. El dissabte a la tarda, salts de Patum i revetlla popular. El diumenge al matí es va a recollir timó a la font de Tagastet i es guarneix el carrer. Després hi ha esmorzar popular i Patum. A la tarda, concurs infantil de dibuix i darrers salts de Patum. El dilluns hi ha missa pels difunts del barri.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-113]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La festa del carrer de la Pietat, en la seva forma actual, nasqué l&#039;any 1961. Realment, la seva celebració es remonta, com a mínim, a les darreries del segle XIX, però fou el 1961, quan la festa havia perdut empenta, que un grup de veïns del carrer va voler revitalitzar-la. En proposar-se de fer quelcom original, varen creure oportú fer una representació de la Patum amb un seguit de comparses fetes per ells mateixos. Això era un fet habitual a les festes de carrer de Berga abans de la Guerra Civil del 1936, però totalment perduda a primers dels anys 1960. Molts carrers de Berga disposaven d&#039;alguna comparsa que feien sortir per la festa del seu carrer. Any rera any, els veïns del carrer de la Pietat han anat fent, refent i comprant noves comparses fins aconseguir disposar de totes elles. Actualment, la festa del carrer de la Pietat congrega un bon nombre de persones.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1043000,1.8459800]]></content:encoded><content:item>404582</content:item><content:item>4662001</content:item><content:encoded><![CDATA[1961]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Veïns del carrer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La festa del carrer de la Pietat manté esdeveniments i actes tradicionals a les festes de carrer de primers del segle XX i actualment és la més concorreguda i la que més actes ofereix de totes les que encara es fan a Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decae
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43306]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció Local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-ramon-vinyes-i-cluet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La col·lecció local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de la ciutat de Berga té un conjunt aproximat de 200 volums, datats entre les darreries del segle XIX i l&#039;any 2001. És una de les més complertes que existeixen; la més complerta, sens dubte, de titularitat pública.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-114]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta col·lecció local fou iniciada a l&#039;antiga Biblioteca de la Caixa de Pensions, de la qual l&#039;actual és hereva dels seus fons. La bibliotecària d&#039;aleshores, Leonilda Boixader, va proposar-se de reunir tot el que la Biblioteca tenia que versava sobre el Berguedà, i a partir d&#039;aleshores comprar tot el que es publiqués, ja fossin llibres, opuscles, diaris, revistes, etc, i més tard, vídeos i compactes. En passar aquesta Biblioteca a dependre de l&#039;Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s&#039;ha continuat aquesta tasca recopilatòria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1023900,1.8437500]]></content:encoded><content:item>404395</content:item><content:item>4661791</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons bibliogràfic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Leonilda Boixader i altres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A més de llibres locals i comarcals, la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet disposa de diaris, revistes, videos i compactes de temàtica local i comarcal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decaf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43308]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de la Serra de Noet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IaC - IdC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un jaciment d&#039;època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d&#039;una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L&#039;estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-117]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic municipi de la Valldan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L&#039;excavació fou, malauradament, una excavació d&#039;urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1016100,1.8438800]]></content:encoded><content:item>404405</content:item><content:item>4661705</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Romà|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure&#039;n conclusions definitives.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|83|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43309]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fira de Santa Tecla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-tecla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la fira de diversos anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, la Fira de Santa Tecla es perllonga durant tot el cap de setmana. Dissabte i diumenge, a les 9 del matí s&#039;obre el recinte firal i el dissabte, a mig matí, s&#039;inaugura oficialment. Els altres actes poden ser més o menys variables i inclouen exposicions d&#039;artesania, brocanters i productes del camp; concursos i exposicions de bestiar selecte; exhibicions i altres actes paral·lels com sardanes i ball.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-118]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es coneix amb exactitud la data en què s&#039;inicià aquesta fira, però sabem que el 1885 ja se celebrava feia anys. Ja fa temps que la fira no es celebra el dia de la santa, el 23 de setembre, sinó el cap de setmana més proper. La fira nasqué com un certamen eminentment ramader. En ella hi concorrien molts pagesos de la comarca per comprar, vendre i contemplar el bestiar. Posteriorment s&#039;hi varen afegir productes i maquinària agrícola i actualment també inclou actes més lúdics com concursos, degustacions, exhibicions, exposicions, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1035000,1.8453100]]></content:encoded><content:item>404526</content:item><content:item>4661913</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43309-foto-08022-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43309-foto-08022-118-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43310]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mur de contenció i arcada de cal Lluís Nè]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-i-arcada-de-cal-lluis-ne]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 27-29.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria una profunda restauració i neteja ja que el conjunt en sí denota abandonament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un mur de contenció, inicialment construït com a mur de contenció de l&#039;aigua d&#039;una bassa i actualment (convenientment reomplert de terra) mur de contenció de l&#039;aparcament de l&#039;Hostal Cal Nen, el canal que en surt i l&#039;arcada del salt. El mur de la bassa, de punt rodó, està construït a la falda de la muntanya, aprofitant així una paret natural. El canal travessa la carretera (arribava fins a la fàbrica, que es trobava a l&#039;altra banda) i l&#039;arcada en realitat fa de pont i la carretera hi passa per sota.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El mur de contenció, el canal i l&#039;arcada de la fàbrica de Cal Lluís Nè foren projectats el 1857 i executats el 1859, essent amo de la fàbrica en Lluís Rosal i Gironella, el Nè. El mur de contenció servia per tancar un petit pantà que havia de permetre assegurar una continuïtat de força hidràulica a la indústria. El canal, damunt l&#039;esmentada arcada, conduïa l&#039;aigua de la bassa artificial a la fàbrica; una fàbrica que continuà la seva activitat industrial fins el 1939. Després serví de refugi i habitatge, primer de soldats i més tard d&#039;immigrants. El conjunt fabril fou enderrocat el 1986, restant només, fins avui, el mur de l&#039;embassada (que s&#039;ha reomplert de terra i actualment servei d&#039;aparcament), el canal i l&#039;arcada del salt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1001000,1.8428000]]></content:encoded><content:item>404313</content:item><content:item>4661538</content:item><content:encoded><![CDATA[1859]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43311]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jardí dels Poetes Berguedans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-dels-poetes-berguedans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un petit jardí situat a la zona de l&#039;antiga Caserna Militar, entre la Residència de Sant Bernabé i el Pavelló de Suècia. Està format per petits parterres delimitats per una cleda vegetal i enmig dels quals s&#039;hi troben uns blocs de pedra quadrats d&#039;uns 50 per 50 centímetres i alçats uns 30 centímetres per la seva part anterior i uns 50 centímetres per la posterior, deixant la part superior lleugerament inclinada. En aquesta part superior s&#039;hi troben unes ceràmiques que reprodueixen versos de diferents poetes berguedans. En els 9 blocs de pedra existents hi trobem versos dels següents poetes: Guillem de Berguedà (1138-1196); Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952); Àngel Pons i Guitart (1902-1939); Emili Guilanyà i Solà (1905-1960); Climent Peix i Armengou (1905-1998); Pere Tuyet i Casafont (1913-1937); Josep Maria Claret i Huch (1914-1962); Neus Ballarà i Viñas (1919) i Climent Forner i Escobet (1927).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-120]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jardí fou inaugurat el 1997, després que l&#039;Ajuntament de Berga adquirís la zona de l&#039;antiga Caserna Militar i aquesta es comencés a habilitar com a àrea de lleure i serveis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1035100,1.8451600]]></content:encoded><content:item>404513</content:item><content:item>4661914</content:item><content:encoded><![CDATA[1997]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43311-foto-08022-120-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43312]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça dels Països Catalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enmig de la plaça dels Països Catalans s&#039;hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s&#039;hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d&#039;aquí el nom de la plaça).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-121]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l&#039;esmentada torre i un gran jardí. S&#039;hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l&#039;arquitecte Porta, pel passeig de la Pau.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1041600,1.8466300]]></content:encoded><content:item>404636</content:item><content:item>4661985</content:item><content:encoded><![CDATA[c.1990]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pròpiament es tracta d&#039;un element situat enmig de l&#039;esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43313]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Orgue de Sant Pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-sant-pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: &#039;L&#039;orgue de Sant Pere&#039;, L&#039;Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: &#039;L&#039;orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa&#039;, L&#039;Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un orgue típicament romàntic. Disposa d&#039;un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d&#039;un pedaler acoblat a l&#039;orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-122]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;orgue actual va substituir l&#039;antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s&#039;havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l&#039;aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L&#039;any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l&#039;estructura de l&#039;instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d&#039;aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l&#039;elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16&#039; per al pedaler,completant així l&#039;instrument tal i com Teppati l&#039;havia previst. D&#039;ençà de la seva construcció n&#039;han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1052400,1.8470700]]></content:encoded><content:item>404674</content:item><content:item>4662104</content:item><content:encoded><![CDATA[1897]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romàntic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-15 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Francesco Teppati]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[101|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43314]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aromas del Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l&#039;any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l&#039;aconseguit a l&#039;Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d&#039;or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0993500,1.8471800]]></content:encoded><content:item>404674</content:item><content:item>4661450</content:item><content:encoded><![CDATA[1917]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tècnica artesanal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43315]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sèrie de Notables de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serie-de-notables-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creïem que, malgrat estar força ben conservats, seria òptim que alguns pergamins fossin separats del grup per evitar el seu deteriorament (reblecs i possibles trencaments).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La sèrie de Notables és, sens dubte, la de major interès de l&#039;AHCBER. En ella s&#039;hi recullen tots aquells documents considerats de gran importància per la vila: privilegis, cròniques oficials, negocis, registres, etc. Els llibres, que moltes vegades són grups de pergamins doblegats i cosits, inclouen documents de molt diversa tipologia i van ser enquadernats al segle XVIII, essent secretari de la vila el notari Josep Altarriba i Godolà. La sèrie Notables inclou documents originals del segle XIII al XVIII, si bé algun és còpia d&#039;altres d&#039;anteriors (essent el més antic de l&#039;any 1190).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-124]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El creador de la sèrie Notables fou Josep Altarriba, el qual, va voler reunir, conservar i tenir cura d&#039;aquells documents més importants i transcendentals per la història de la vila. Altarriba s&#039;ocupà de seleccionar, agrupar, cosir-enquadernar i fer un índex de tots els documents. Així, cada llibre disposa del seu propi índex. Aquesta sèrie ha arribat fins a nosaltres d&#039;aquesta manera que es concebé al segle XVIII i ha estat una de les més consultades pels investigadors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1031700,1.8451000]]></content:encoded><content:item>404508</content:item><content:item>4661876</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Altarriba i Godolà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43316]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: &#039;Tricentenari del temple parroquial de Berga&#039;, El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: &#039;Restauració de l&#039;església parroquial&#039;, El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: &#039;Els retaules de l&#039;església parroquial de Berga&#039;, Quaderns de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: &#039;Tres-cents anys de l&#039;església de Santa Eulàlia de Berga&#039;, L&#039;Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: &#039;Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga&#039;, L&#039;Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d&#039;una planta de creu llatina. Composta d&#039;una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d&#039;una porta de nova factura. Abans n&#039;hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l&#039;anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l&#039;altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l&#039;incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d&#039;accés a la capella dels Dolors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-125]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[On actualment s&#039;alça l&#039;església parroquial s&#039;hi trobava, d&#039;ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s&#039;alçava just en l&#039;indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l&#039;església parroquial del castell, a causa d&#039;una mina, el 18 d&#039;octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L&#039;obra s&#039;encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l&#039;edifici l&#039;any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s&#039;encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L&#039;altar major, d&#039;estil barroc i obra de Pere Costa, s&#039;enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L&#039;any 1866 es construí l&#039;actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l&#039;església fou incendiada, quedant destruïts l&#039;orgue, el cancell, el cor i l&#039;altar de Sant Tomàs. La restauració s&#039;inicià ràpidament i s&#039;allargà fins el 1883. L&#039;any 1892 es va restaurar la façana i l&#039;any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L&#039;any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L&#039;any 1939 s&#039;iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L&#039;any 1986, amb motiu del tricentenari de l&#039;església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0899200,1.8328300]]></content:encoded><content:item>403473</content:item><content:item>4660419</content:item><content:encoded><![CDATA[1671-86]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Morató (mestre d&#039;obres)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d&#039;haver-se construït damunt l&#039;antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l&#039;església parroquial com a església de Sant Pere.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43317]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torneig Internacional Obert d&#039;Escacs de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneig-internacional-obert-descacs-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Programes del Torneig de diversos anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Torneig Internacional Obert d&#039;Escacs de Berga presenta el format típic d&#039;un Open d&#039;Escacs, amb nou dies de competició segons el sistema SUIS-FIDE. Hi poden participar tots els jugadors amb llicència federativa de primera categoria i superiors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-126]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Torneig nasqué el 1951 i s&#039;ha vingut celebrant, de forma més o menys continuada i regular, fins fa 3 o 4 anys. Segons els organitzadors, però, cal entendre aquest parèntesi més com un impàs (com d&#039;altres n&#039;hi ha hagut a la història del Torneig: 1953-1967 o 1981) que no com una anul·lació (precisament és per aquet motiu que ha estat fitxat). Pel Torneig han passat uns 1.000 participants, amb uns 400 d&#039;estrangers, un gran nombre de Mestres Internacionals i Grans Mestres Internacionals. Cal destacar participants de la categoria d&#039;Arturo Pomar, Ulvestad, Ciocaltea, Tempone, Rivas, Magem, Pomés, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1039000,1.8482200]]></content:encoded><content:item>404767</content:item><content:item>4661954</content:item><content:encoded><![CDATA[1951]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Open de Berga és vàlid i puntua pel Circuït Català d&#039;Escacs Internacional.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decb9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43318]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Catalunya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria netejar bé l&#039;estany i restaurar i netejar la cara de tot el conjunt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El què actualment es pot veure és només una quarta part del projecte total de la plaça. Malauradament, la resta no es va acabar duent a terme. La part realitzada consta d&#039;un parterre en forma de quart de cercle al mig del qual, i amb la mateixa forma, hi ha un estany. Del mig de l&#039;estany en surten 4 lleixes representant les 4 Barres Catalanes, i al costat 13 columnes de pedra on hi ha esculpits, en 39 plafons petris, els fets més rellevants de la història de Catalunya, des de l&#039;edat de pedra fins el 1714.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-127]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La idea de fer una història de Catalunya en pedra fou del seu autor, Carles Planes, el qual, parlant un dia, a primers dels anys 1980, amb l&#039;aleshores batlle de Berga, Jaume Farguell, li comentà que ja hi treballava feia temps. Jaume Farguell li va proposar que l&#039;enllestís i que la col·locaria en una nova plaça que portaria el nom del nostre país. El projecte de la plaça fou encarregat a l&#039;arquitecte Ramon Masferrer (per bé que del total només se n&#039;ha executat una quarta part). S&#039;inaugurà l&#039;any 1987.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1074100,1.8425900]]></content:encoded><content:item>404307</content:item><content:item>4662350</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43318-foto-08022-127-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carles Planas (escultor) i Ramon Masferrer (arquitecte).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decba
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43319]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Pompeu Fabra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pompeu-fabra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un monòlit de pedra, irregular però més aviat rectangular, d&#039;uns 180 centímetres d&#039;alçada aproximadament. Al mig, una placa rectangular de pedra, d&#039;uns 45 per 75 centímetres, glossa la figura de Pompeu Fabra. A la part superior, un medalló metàl·lic d&#039;uns 40 centímetres de diàmetre reprodueix el bust sobresortint d&#039;en Fabra. Una petita placa metàl·lica porta el seu nom i els anys de naixement i defunció (1868-1948).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-128]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El monument fou col·locat en inaugurar-se la plaça, el dia de Sant Jordi del 1997.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0977900,1.8408700]]></content:encoded><content:item>404150</content:item><content:item>4661284</content:item><content:encoded><![CDATA[1968-97]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43319-foto-08022-128-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Miret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El medalló porta la inscripció &#039;Miret 1968&#039;, referint-se segurament a l&#039;autor del motllo del medalló i la data.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decbb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43320]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Tonillo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d&#039;abandonament i deixadesa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l&#039;obra vista només emmarca les obertures. L&#039;edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d&#039;obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-129]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l&#039;estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d&#039;Emili Porta i Galobart o d&#039;algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1003700,1.8433900]]></content:encoded><content:item>404362</content:item><content:item>4661568</content:item><content:encoded><![CDATA[1912]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modernisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l&#039;adreça oficial consta al carrer del Roser.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[105|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decbc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43321]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Horts del casc antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-casc-antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l&#039;eixample. Són petits quadrats o rectangles on s&#039;hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-130]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s&#039;han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d&#039;aquests horts.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046100,1.8461800]]></content:encoded><content:item>404599</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43321-foto-08022-130-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s&#039;han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decbd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43322]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de Sant Pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 221-222. ANÒNIM: &#039;La plaça de Sant Pere ja té a punt el pla de restauració&#039;, El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 5. R.: &#039;Per la Patum del 92, la plaça de Sant Pere estarà neta i rehabilitada&#039;, El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, pàgs. 34-35. Q. C.: &#039;Remodelació de la plaça de Sant Pere&#039;, El Vilatà, 92, novembre 1991, pàg. 37. ANÒNIM: &#039;Comencen les obres de la plaça de Sant Pere&#039;, El Vilatà, 94, febrer 1992, pàg. 23. ALSINA, Magda: &#039;L&#039;equip de restauradors de la plaça de Sant Pere&#039;, El Vilatà, 97, maig 1992, pàg. 17. AADD: &#039;Una nova plaça&#039; (semimonogràfic), El Vilatà, 98, juny 1992, pàgs. 3-19.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La plaça de Sant Pere és un espai irregular travessat de cap a cap per una barana de pedra. En ella s&#039;hi troben edificis remarcables històricament com poden ser l&#039;Ajuntament i l&#039;església parroquial de Santa Eulàlia de Berga. L&#039;esmentada barana obre el pas cap a l&#039;anomenat &#039;Capdamunt de la Vila&#039; a través del carrer Buxadé, mentre que a través d&#039;altres sortides s&#039;accedeix a l&#039;antic call jueu, a la plaça de l&#039;Hospital Vell, al carrer de la Pietat i, travessant el carrer dels Àngels, cap al carrer Major. Precisament, la plaça de Sant Pere i el carrer Major són, d&#039;ençà de l&#039;edat mitjana, el centre neuràlgic de la ciutat. Les cases de la plaça, algunes antigues cases senyorials (Cal Farguell), presenten un bon aspecte, pintades amb colors vius i amb algunes pintures remarcables a les façanes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-131]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Formada a l&#039;època medieval, el nom li ve donat per l&#039;antiga església de Sant Pere de Cohorts, situada on actualment es troba l&#039;església parroquial. Al llarg dels segles s&#039;ha anat modificant fins arribar a l&#039;aspecte actual, fruit de la restauració que va tenir lloc entre els anys 1991 i 1993. En aquella restauració (d&#039;altra banda discutida) es va canviar el paviment; es va eliminar una petita barana sota el racó de Cal Gorgues; es va empedrar de nou la barana; es va modificar l&#039;accés a l&#039;església i es van pintar les façanes de les cases. Malgrat que al llarg de la història ha sofert molts canvis, un dels seus elements definitoris ha romàs pràcticament invariable: la barana; ja que és la única possibilitat de salvar el desnivell amb el carrer Buxadé és una rampa o escales; i la barana protegeix el salt existent fruit del desnivell esmentat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La plaça de Sant Pere, que podria considerar-se la plaça major de Berga, és on té lloc La Patum. També és coneguda amb el nom de plaça Cremada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decbe
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43323]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cova de Santa Elena]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: &#039;La cova de Queralt ja ha estat restaurada&#039;, El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s&#039;encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-132]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest indret degué veure l&#039;aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s&#039;erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s&#039;hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L&#039;obra actual s&#039;inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L&#039;any 1920 només mancava l&#039;escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l&#039;obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d&#039;Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L&#039;any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L&#039;interior conté una reproducció de la Mare de Déu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973900,1.8409400]]></content:encoded><content:item>404155</content:item><content:item>4661239</content:item><content:encoded><![CDATA[1916]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Eclecticisme|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Maria Forcada i Sors]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l&#039;indret on actualment s&#039;aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[102|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decbf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43324]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Antoni Comellas i Cluet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-comellas-i-cluet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Revista la Hormiga de Oro. Barcelona. 7/7/1927&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lleugerament erosionat, li cladria també una bona neteja.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És un bust de marbre, d&#039;un metre d&#039;alçada aproximadament, que representa la figura de mossèn Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), sacerdot i filòsof berguedà. El bust es troba suspès, arrepenjat sobre una peana de pedra damunt la que hi ha un llibre de marbre que el sosté. Dessota el bust hi ha una placa commemorativa, de marbre, d&#039;uns 50 per 50 centímetres aproximadament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-133]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El projecte de fer un monument a mossèn Antoni Comellas i Cluet nasqué en el moment de la seva mort (1884). El bust fou col·locat, finalment, l&#039;any 1890, al mig del passeig de la Indústria, damunt d&#039;una peana. Fou pagat en gran part per subscripció popular. L&#039;any 1927, el dia 29 de juny (Sant Pere) (Revista la Hormiga de Oro, 7/7/1927), fou traslladat a la seva ubicació actual, emmarcat dins d&#039;una fornícula que fou tapiada el 1993 en ser reformada la plaça de Sant Pere. A la nota publicada a la Revista la Hormiga de Oro hi ha una fotografia de la inauguració. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046100,1.8461800]]></content:encoded><content:item>404599</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[1890]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43324-foto-08022-133-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-07-20 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Agapit Vallmitjana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43325]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Placa commemorativa de Josep Armengou i Feliu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-josep-armengou-i-feliu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una placa de pedra, rectangular, d&#039;uns 2 metres de llarg per 1,20 d&#039;alt, a la part esquerra de la qual hi ha un bust sobresortit de coure que representa la figura de mossèn Armengou envoltat per una branca. A la part dreta s&#039;hi pot llegir la inscripció commemorativa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-134]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·locada per iniciativa de l&#039;Ajuntament de Berga en motiu d&#039;un homentage que s&#039;organitzà vers la figura de mossèn Armengou (1910-1976).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[1994]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43325-foto-08022-134-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desafortunadament, la placa es va col·locar a la façana principal de l&#039;església de Sant Joan.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43326]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Parque (Parc del Pla de l&#039;Alemany)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parque-parc-del-pla-de-lalemany]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo en general però l&#039;estany està molt brut i l&#039;estat del monument commemoratiu de l&#039;alliberament del jou feudal és dolent (veure fitxa).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El parc del Pla de l&#039;Alemany, conegut popularment com El Parque, ocupa un espai comprès entre la carretera de Solsona i el carrer del Bruc. Es tracta d&#039;un seguit de camins de ciment que discorren enmig d&#039;arbres i cledes vegetals que envolten parterres florals i vegetals. Una d&#039;aquestes cledes separa el parc de la carretera de Solsona i una altra l&#039;esmentat parc del carrer del Bruc, indret des d&#039;on, degut al desnivell, s&#039;accedeix al parc a través de diversos trams d&#039;escales. Al mig del parc hi ha un estany ovalat on s&#039;hi troben peixos i, prop de l&#039;estany, un conjunt de gronxadors i tobogans per la mainada. Diversos bancs repartits pel parc permeten de reposar i contemplar el paisatge. A l&#039;entrada del parc hi trobem el monument dedicat a Rafael de Casanova; a la sortida una font; i cap al final el monument commemoratiu de l&#039;alliberament del jou feudal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-135]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Parque es va construir a cavall dels anys 1920 i 1930, fruit de la progressiva urbanització d&#039;aquell indret. D&#039;aleshores ençà, i fins avui mateix, ha estat un lloc molt concorregut de lleure i lloc de passeig habitual per molts berguedans. La inauguració, just al davant, de la Colònia Escolar Permanent l&#039;any 1932, fou, sens dubte, un revulsiu important.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024000,1.8432500]]></content:encoded><content:item>404354</content:item><content:item>4661793</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1920]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43327]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument al Canal Industrial de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-canal-industrial-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria reposar-hi la barca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una base quadrada d&#039;obra sobre la qual hi ha col·locat un altre quadrat, també d&#039;obra, amb una gran obertura circular al mig. En aquesta obertura hi havia una barca metàl·lica penjada (la barca autèntica usada pel transport de materials del Canal) i, fora del quadrat, una hèlice d&#039;una turbina hidroelèctrica feta del mateix material que la barca. Actualment la barca no hi és.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-137]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El monument fou inaugurat el 10 de maig del 1987 i havia estat dissenyat per l&#039;aleshores capellà custodi del Santuari de Queralt, mossèn Josep Maria Ballarín. Actualment, la barca ha desaparegut ja fa uns quants anys. Sembla ser que es va portar a restaurar i encara no s&#039;ha reposat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0988800,1.8431000]]></content:encoded><content:item>404336</content:item><content:item>4661402</content:item><content:encoded><![CDATA[1987]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43327-foto-08022-137-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josep Maria Ballarín i Montset]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pel fet d&#039;haver-hi una barca, hom ha conegut popularment el monument com &#039;La barca del Canal&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43329]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església de Sant Joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: &#039;Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga&#039;, Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: &#039;L&#039;Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga&#039;, Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: &#039;Restauració de l&#039;església de Sant Joan de Berga&#039;, Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Sant Joan de Berga&#039;, dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: &#039;Notes sobre l&#039;edifici de l&#039;església de Sant Joan de Berga i el projecte d&#039;intervenció&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d&#039;un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: &#039;L&#039;ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga&#039;, L&#039;Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molt bo a l&#039;interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l&#039;antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d&#039;una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-139]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera referència que tenim de l&#039;església de Sant Joan data de l&#039;any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l&#039;Ordre de l&#039;Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d&#039;Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d&#039;erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d&#039;Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l&#039;Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L&#039;any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l&#039;Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s&#039;interessà pel monestir i l&#039;església, però el projecte tampoc arribà a terme. L&#039;any 1702, el monestir de Poblet vengué l&#039;edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l&#039;any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l&#039;edifici fins a l&#039;exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l&#039;antic monestir. L&#039;església fou parròquia entre 1897 i 1909. L&#039;any 1911 passà als Missioners de l&#039;Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l&#039;any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L&#039;any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l&#039;any 1997 s&#039;inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l&#039;interior de l&#039;església. Només caldria que es restaurés la façana i l&#039;exterior en general.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1050500,1.8445300]]></content:encoded><content:item>404464</content:item><content:item>4662086</content:item><content:encoded><![CDATA[1220]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Religiós i/o funerari ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-06-23 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal destacar una columna conservada a l&#039;interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s&#039;hi poden veure unes aus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1781]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43330]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capitell romànic de l&#039;església de Sant Joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Sant Joan de Berga&#039;, dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: &#039;Notes sobre l&#039;edifici de l&#039;església de Sant Joan de Berga i el projecte d&#039;intervenció&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: &#039;L&#039;ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga&#039;, L&#039;Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un capitell zoomòrfic que es troba dins d&#039;un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l&#039;aresta del capitell, de manera que cadascun d&#039;ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d&#039;un bec que recorda vagament el d&#039;un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-140]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hom ha atribuït aquest capitell a l&#039;antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l&#039;actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l&#039;any 1973 en el decurs d&#039;unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l&#039;interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L&#039;una tenia el capitell mutilat; l&#039;altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L&#039;excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l&#039;església, però protegits.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1043700,1.8462400]]></content:encoded><content:item>404604</content:item><content:item>4662008</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43331]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safareig del Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està força deixat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un safareig de pedra, amb una bassa on s&#039;emmagatzema l&#039;aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d&#039;un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-141]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n&#039;hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1076100,1.8264500]]></content:encoded><content:item>402973</content:item><content:item>4662390</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43332]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font del Guiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-guiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 266-267. ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: &#039;Les fonts de la conca de la Riera de Metge&#039;, L&#039;Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Font del Guiu, visible des de la carretera que puja al Santuari de Queralt, es troba ubicada a la paret de l&#039;esquerra de l&#039;indret conegut com a Estret del Guiu; just damunt de la riera de Metge. Té dues sorgències, distants uns 8 metres l&#039;una de l&#039;altra, si bé la més remarcable és la que es troba més a la dreta, la que raja més.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-142]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obaga de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentada des de molt antic, la Font del Guiu rep aquest nom en record de mossèn Esteve Guiu, qui fou organista de la comunitat de preveres de Berga entre 1775 i 1824. Mossèn Guiu anava a passejar cada tarda fins a aquest indret, on parava a reposar; d&#039;aquí que la font acabés agafant el nom del clergue. Actualment continua essent la font més popular del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046100,1.8461800]]></content:encoded><content:item>404599</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43332-foto-08022-142-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta de la font més vinculada a la vida ciutadana de Berga, fins al punt d&#039;haver-hi cues de gent per tal d&#039;agafar-ne aigua, fins i tot en èpoques que s&#039;havia considerat com a font d&#039;aigua no potable. És creença popular que l&#039;aigua del Guiu és un bon remei per a molts mals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43333]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font Negra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: &#039;Les fonts de la conca de la Riera de Metge&#039;, L&#039;Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Font Negra no es veu des de la carretera; cal agafar un trencant que hi ha a l&#039;esquerra de la carretera que puja cap al Santuari de Queralt, uns 300 metres abans d&#039;arribar al trencant que mena cap als Rasos de Peguera. La font es troba allí, a la mateixa paret que sosté la carretera. És la font més abundosa de totes les de la conca de la riera de Metge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-143]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obaga de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;aprofitament de la Font Negra és documentat des d&#039;antic i encara a l&#039;actualitat, el seu abundós cabal és aprofitat per l&#039;abastament d&#039;aigua de la ciutat de Berga. Malgrat tot, algunes èpoques la seva aigua ha estat considerada no potable, la qual cosa ha ocasionat conflictes degut a la gran popularitat que té i a la gran quantitat de gent que, tot i les prohibicions, hi va a buscar aigua habitualment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1021800,1.8449000]]></content:encoded><content:item>404490</content:item><content:item>4661767</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43333-foto-08022-143-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els paratges que l&#039;envolten estan habilitats amb taules i bancs, per la qual cosa són molt freqüentats; especialment als mesos d&#039;estiu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43334]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 160-162.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El paviment no es troba en gaire bon estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un carrer estret i sinuós, veritable artèria de la ciutat, que travessa l&#039;antiga vila de nord-est a sud-oest. A banda i banda s&#039;hi aixequen edificis plurifamiliars i nombroses botigues, doncs és on hi ha la major concentració comercial de la comarca. El carrer Major és, d&#039;antic, el centre històric, econòmic, social i humà de Berga. Actualment es troba empedrat amb motius patumaires. Del carrer Major en surten nombrosos carrers, estrets i tortuosos, que menen a la resta de l&#039;antiga vila.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-144]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentat des de l&#039;edat mitjana, el carrer Major ha estat sempre una de les artèries principals (i durant molts segles la principal) de la vila. El projecte d&#039;alineació d&#039;aquest carrer el va fer l&#039;arquitecte municipal, senyor Iranzo, i el carrer s&#039;empedrà el 1885. L&#039;any 1976 s&#039;hi va col·locar el paviment actual amb motius de la Patum alternats amb rajoles llises. Aquell mateix any es suprimiren les voreres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0972900,1.8396300]]></content:encoded><content:item>404047</content:item><content:item>4661230</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que l&#039;any 1877, en ser-li concedit a l&#039;antiga vila de Berga el títol de ciutat, l&#039;Ajuntament va decidir canviar el nom de carrer Major pel de carrer Ciutat, ningú utilitza aquesta nova denominació per referir-s&#039;hi, i es continua emprant, més de cent anys després, el nom medieval.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decc9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43335]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de la Mare de Déu de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 34-35. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 51-52. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 176-177. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 250-252. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. FELIPÓ i ORIOL, Ramon: &#039;Els llibres de Queralt&#039;, El Vilatà, 77, març 1990, pàgs. 30-31. ANÒNIM: &#039;Perillen unes pintures del segle XVIII de Queralt&#039;, El Vilatà, 83, octubre 1990, pàg. 25. COLUMNA SALOMÒNICA, La: &#039;Notícia de Pere Puig, arquitecte, pintor i músic berguedà del segle XVIII&#039;, El Vilatà, 83, octubre 1990. Pàg. 25. VILADOMAT, R: &#039;L&#039;església de Queralt, emblanquinada&#039;, El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. VILADOMAT, R: &#039;Vaig netejar tota l&#039;església amb goma d&#039;esborrar&#039; El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. SERRA i ROTÉS, Rosa: &#039;Un inventari de Queralt de l&#039;any 1884&#039;, El Vilatà, 88, maig 1991, pàg. 47. AADD: &#039;Queralt&#039;, L&#039;Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). CARRERAS, Josep: &#039;L&#039;ex-vot mariner del santuari de Queralt&#039;, L&#039;Erol, 43, primavera 1994, pàgs. 31-33. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 53 i segs. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una església de planta de nau única amb capelles intercomunicades entre els contraforts que permeten el recorregut sense incidir en la zona de culte. La capçalera, de planta quadrada, conjuntament amb els espais colaterals i la sagristia, mantenen la forma rectangular de l&#039;edificació, que és de fàbrica de pedra i reble, per revestir. La nau, de 7,80 x 24 metres, és oberta a migdia. Té volta de canó de mig punt, modelada per llunetes cegues i compassada en cinc trams pels arcs faixons i triomfal. Té tres arcs formers per banda, dels quals l&#039;immediat al presbiteri presenta el bancal esplandit. L&#039;alçat interior, organitzat amb elements renaixentistes, esdevé un sistema de composició arquitectònica que articula i emfasitza l&#039;espai de la nau. Té un sistema complert de pilastres adossades d&#039;ordre compost i entaulament on, sobre la cornisa superior, s&#039;imposten els arcs faixons de la volta. Les capelles són cobertes amb volta d&#039;aresta; els espais colaterals del presbiteri amb volta de canó seguit, impostada al viu al mur, i la sagristia amb tres voltes de creueria, els nients de les quals s&#039;imposten sobre caparrons d&#039;àngels. La composició de la façana són tres cossos, amb eix de simetria central, a la manera de les façanes de planta basilical. El cos central correspon a la nau, més alt i cobert a dues vessants i amb cornisa de fàbrica de rajol, amb una petita finestra centrada a la part superior i el rosetó amb adovellat de pedra i vidriera plomada. Els cossos laterals, més baixos i coberts a una vessant, presenten un balcó central a cada pis. Darrera la nau, a través de dues escales que surten dels cossos laterals, s&#039;accedeix al cambril de la Mare de Déu. A l&#039;esquerra de la façana, sobre un massís rocós, s&#039;hi troba el campanar; un cilindre de pedra vista, com la façana, de 15 metres d&#039;altura per 3,65 de diàmetre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-145]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;actual santuari substituí l&#039;anterior, edificat al segle XIV per l&#039;acomodat mercader berguedà Francesc Garreta. Un carreu de la cantonada de llevant ens recorda la data d&#039;inici del santuari actual: el 16 de juliol del 1725. En fou l&#039;arquitecte en Josep Arnau Dias i el mestre d&#039;obres en Francesc Morató. L&#039;any 1741 fou inaugurada la nova església i fou iniciat el retaule barroc que fou destruït el 1936. D&#039;ençà de la seva construcció, el santuari ha estat reformat constantment, la qual cosa ha fet variar considerablement la seva aparença. El 1916 es beneí la primera pedra d&#039;una façana eclèctica i descomunal, projectada per Alexandre Soler i March, que no s&#039;arribà a dur a terme. D&#039;ençà de 1939, les reformes i obres de millora s&#039;han anat succeïnt fins atorgar-li la fesomia actual (pintures, emmosaiats, campanar nou, etc.). Les darreres reformes importants daten del 1991.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024100,1.8521200]]></content:encoded><content:item>405087</content:item><content:item>4661784</content:item><content:encoded><![CDATA[1725]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[J. Arnau Dias, F. Morató i J.A. Coderch (campanar)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17decca
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43336]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mare de Déu de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 52-53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 177. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 22-24 i 61-71. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Historia de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. AADD: &#039;Queralt&#039;, L&#039;Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916, pàgs. 88 i segs. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 147-148. PEDRALS, Xavier: &#039;La coronació de la Mare de Déu de Queralt a l&#039;Arxiu Històric de Berga&#039;, El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàgs. 43-44. MONTAÑÀ i BUCHACA, Daniel: &#039;La Mare de Déu de Queralt i les epidèmies&#039;, El Vilatà, 85, desembre 1990-gener 1991, pàgs. 54-55. RAFART, Benigne: &#039;Queralt cap al 75 aniversari de la Coronació&#039;, El Vilatà, 75, gener 1990, pàgs. 22-23. NOGUERA i CANAL, Josep: &#039;La Coronació de l&#039;any 1916&#039;, El Vilatà, 76, febrer 1990, pàgs. 34-35. SENSADA i TOR, Josep: &#039;Una multitud va acompanyar la Mare de Déu de Queralt en la seva estada a Berga&#039;, El Vilatà, 91, octubre 1991, pàgs. 32-37. AADD: &#039;Queralt, 75è aniversari de la Coronació&#039;, El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, dossier monogràfic. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: Les Marededéus del Berguedà, Berga, 1996, pàgs. 38-39. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 193-196. AADD: Queralt. 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu, Barcelona, 1991. ALCOY, Rosa: &#039;De nou sobre la Marededéu de Queralt&#039;, L&#039;Erol, 35, hivern 1991, pàg. 41. LUIGI: &#039;Imatges del 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt&#039;, L&#039;Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 45-49. ANÒNIM: Coronación de la Virgen de Queralt, (expedient oficial), Madrid, 1916.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una talla de fusta policromada de 53 centímetres d&#039;alçada que representa la Mare de Déu asseguda i tocada amb un vel curt que li cobreix el cap i les espatlles i una túnica cenyida per un cinturó perlejat. A la mà dreta, estesa cap al poble, hi sosté una oreneta. Amb la mà esquerra agafa el fill, situat dempeus damunt el genoll, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l&#039;esquerra. La Mare de Déu trepitja una bestioleta amb el peu esquerre, bestioleta que hom ha identificat amb el mal o l&#039;heretgia. La talla és força rústega, amb un cap molt gros en proporció al cos i uns trets facials molt marcats (ulls ametllats molt grans, nas desproporcionat, galtes molt marcades i coll gros i ample). És un clar exemple de figura gòtica, tot i que alguns autors afirmen veure-hi trets romànics molt marcats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-146]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Com tantes d&#039;altres imatges de Mares de Déu, la seva llegenda ens explica com un bou i un pastor la trobaren i ella no volgué marxar d&#039;aquell indret. Construïda realment a la segona meitat del segle XIV, la imatge ha estat venerada des d&#039;aleshores al seu santuari, essent davallada diverses vegades al llarg de la història amb motiu de pestes, guerres, secades, epidèmies, plagues, etc. L&#039;any 1916, a iniciativa del pare Postius, la imatge fou coronada canònicament, la qual cosa va comportar la presència de la infanta Isabel de Borbó i del nunci del Papa entre moltes d&#039;altres personalitats. La Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt és una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Berga. Aquell mateix any, la imatge fou restaurada per Dionís Renard. La corona original desaparegué durant la Guerra Civil, per bé que la imatge es salvà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1046200,1.8469400]]></content:encoded><content:item>404662</content:item><content:item>4662035</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-13 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Mare de Déu de Queralt és considerada patrona de la comarca del Berguedà i, extraoficialment de la ciutat de Berga, malgrat que en realitat ho és Santa Eulàlia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deccb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43337]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Fàbregas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s&#039;observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d&#039;origen baixmedieval.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-147]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s&#039;hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L&#039;any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l&#039;actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1021800,1.8449000]]></content:encoded><content:item>404490</content:item><content:item>4661767</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e990cbe9ac76a17deccc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43338]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Custòdia de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PERARNAU i CORTINA, Alba: &#039;La sagrada forma de la Custòdia&#039;, programa de la Patum, Berga, 1998. SERRA i SALA, Josep: Custódia monumental de Berga, Berga, 1944.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La custòdia de Berga és una peça de plata, amb esmalts i incisions d&#039;or, que pesa 20 quilos i amida 130 centímetres. A la base hi trobem representada la totalitat de la comparseria de la Patum, destacant l&#039;excepcional solució trobada per encabir-hi els diables, que són els qui sustenten realment la custòdia. El fust es troba dividit en dues parts: inferior i superior. La part inferior consta de 4 columnes que representen les que formaven l&#039;altar major de la parròquia, destruït el 1936, i amb 4 esmalts representant l&#039;Assumpció, sant Pere, sant Pau i l&#039;escut de santa Eulàlia combinat amb el de Berga. La part superior presenta la imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Berga, amb la creu característica en forma de X, i al seu darrera hi trobem el Pi de les Tres Branques. Finalment, el Sol incorpora 4 esmalts representant Queralt, sant Francesc, Sant Joan i el Sant Crist del Castell.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-148]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Després de la destrucció de l&#039;anterior custòdia durant els primers dies de la darrera Guerra Civil (1936-1939), la parròquia de Berga cregué necessari de tenir-ne una altra que participés a la Processó del Corpus. L&#039;any 1942, el rector d&#039;aleshores, Josep Serra i Sala va encarregar el projecte al dibuixant berguedà Ramon Minoves. Aquest projecte fou exposat als magatzems Farràs de Berga perquè tothom el veiés. Aleshores s&#039;encarregà la seva construcció a la casa Masriera-Carreras del passeig de Gràcia de Barcelona. La peça fou acabada el 1943 i inaugurada aquell mateix any a la Processó del Corpus. En deixar-se de celebrar aquesta (1970), la custòdia només s&#039;utilitza en els oficis litúrgics dels dies de Corpus.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1021800,1.8449000]]></content:encoded><content:item>404490</content:item><content:item>4661767</content:item><content:encoded><![CDATA[1943]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Minoves i Casa Masriera-Carreras]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fins que Berga va celebrar la Processó del Corpus (1970), la custòdia hi formava part.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17deccd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43339]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capelles votives]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-votives]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CORTINA i FARRÀS, Roger: Capelletes berguedanes, Berga, 1999.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La major part han estat restaurades durant els darrers 10 anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En aquesta fitxa fem referència a les capelles o pavellons que contenen imatges de sants o Maresdedéu d&#039;una forma genèrica, en el seu conjunt. És per això que la descripció també és genèrica. Normalment solen ser petites fornícules més o menys treballades ubicades a les façanes de les cases. Algunes, però, són interiors o ceràmiques.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-149]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[D&#039;ençà de l&#039;edat mitjana, ja fos pel fervor religiós o pels contratemps de pestes o guerres, trobem documentat a Berga el costum de construir pavellons o capelletes a les façanes, entrades i interiors de les cases, dedicades a diferents sants, santes o a la Mare de Déu. Aquest costum va tendir a desaparèixer entre 1820 i 1823 per imposició dels governs constitucionals. No fou fins a la segona meitat del segle XIX, i especialment durant el darrer terç, quan es va recuperar aquesta tradició. Els estralls de la Guerra Civil i algunes reformes han fet desaparèixer moltes d&#039;aquestes capelletes, per bé que encara se&#039;n conserven unes 50 dins del nucli urbà de Berga. La més antiga seria la de Sant Eloi que es troba a la plaça de Santa Magdalena (datable al segle XVII) i les més modernes un parell d&#039;inaugurades el 1999.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1024500,1.8424000]]></content:encoded><content:item>404284</content:item><content:item>4661800</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43339-foto-08022-149-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que el costum de construir capelletes és força arrelat arreu del país, s&#039;ha cregut oportú fer aquesta fitxa pel gran nombre que se&#039;n conserven a Berga, una ciutat de poc més de 14.000 habitants. Tot i els estralls de la darrera Guerra Civil, actualment hi ha a Berga unes 50 capelles votives.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decce
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43340]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Portal de Santa Magdalena]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-santa-magdalena]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 175-179 i 182-186. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol 25, tardor-hivern 1988, pàg. 90-91.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha força modificacions modernes que han eliminat elements originaris.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És l&#039;únic portal que la ciutat conserva. La resta foren enderrocats quan el creixement demogràfic d&#039;època moderna i contemporània va obligar a destruir el cinturó de muralles. El de Santa Magdalena donava entrada a la ciutat pel sector nord-oriental; comunicava amb els cami-rals que menaven a Bagà i a Ripoll. Era el més proper al Castell de Sant Ferran. És possible que fos flanquejat per dues torres, que actualment no es conserven. Té un cos rectangular al mig del qual s&#039;obre una porta en arc de mig punt, fet amb grans dovelles i una espitllera central al capdemunt. Modernament, la part superior del portal s&#039;habilità com a vivenda i s&#039;obriren obertures que desfiguraren el seu aspecte original.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-150]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera edificació del portal és possible que tingués lloc a l&#039;entorn de 1376, quan la vila de Berga es va veure afectada per la política de fortificacions endegada per Pere III. El seu nom, com el de la plaça on és situat, prové del convent de Santa Magdalena, que hi hagué en aquest indret des d&#039;època baixmedieval i que fou enderrocat el 1708, a efectes militars, malgrat la oposició del clergat i de molts berguedans.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1116800,1.8343000]]></content:encoded><content:item>403628</content:item><content:item>4662834</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43340-foto-08022-150-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17deccf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43341]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fira de l&#039;u de maig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lu-de-maig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ANÒNIM: &#039;La fira de maig canvia la data de celebració&#039;, El Vilatà, 136, abril 1997, pàg. 36. ANÒNIM: &#039;La fira compleix 450 anys d&#039;història&#039;, El Vilatà, 136, abril, 1997, pàg. 36. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 175.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una fira comercial multisectorial (sobretot industrial i de maquinària) que es celebra al Passeig de la Indústria i als seus entorns. A finals dels anys 1990 ocupava més d&#039;un quilòmetre de passeig, amb uns 25.000 metres quadrats i entre 250 i 300 expositors. Els expositors són petites, mitjanes i grans empreses instal·lades al Berguedà o, d&#039;alguna manera, vinculades a la comarca. Durant la fira també s&#039;organitzaren tot un seguit d&#039;activitats paral·leles: concursos gastronòmics, premis als millors expositors, agermanaments amb altres localitats, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sembla que la tradició s&#039;inicià el 1547 amb la concessió d&#039;un privilegi reial per part de Carles I l&#039;Emperador, per tal de poder-la celebrar. De fet, els berguedans ja havien aconseguit de Pere III el Ceremoniós la lleuda de mar i de terra, que els permetia transitar per tots els camins, rius i mars de la Corona d&#039;Aragó sense haver de pagar peatges ni altres taxes i obrir el seu comerç a altres mercats. Tanmateix, es va fer necessari un centre concret de contractació i concurrència que es fixà, a partir del privilegi, el dia u de maig. El 1997 la Regidoria de Comerç i la Gerència de la Fira van optar per canviar les dates i, des d&#039;aquella edició, la fira es passà a celebrar el primer cap de setmana de maig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1126300,1.8324900]]></content:encoded><content:item>403480</content:item><content:item>4662941</content:item><content:encoded><![CDATA[1547]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43341-foto-08022-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43341-foto-08022-151-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carles I (concedeix el privilegi)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El privilegi original de la concessió es troba a l&#039;Arxiu Històric Comarcat de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43342]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barri de Santa Eulàlia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-santa-eulalia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995, pàssim.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un barri de la ciutat amb límits als carrers Mestre de Pedret, Pere II, l&#039;antiga carretera de Sant Salvador i el carrer Pere Comes. Majoritàriament, es tracta d&#039;un conjunt de blocs de pisos disposats de forma força regular. Les primeres construccions del barri destaquen per la seva alçada, una segona fase de construccions són disposades de forma annexa i no més altes de quatre plantes; i un darrer grup de construccions supera ja les vuit plantes d&#039;alçada. Els edificis són majoritàriament de protecció oficial. Foren construïts amb materials barats i de no massa qualitat, que actualment han posat de manifest deficències estructurals. El barri fou un dels centres d&#039;acollida de població treballadora immigrant durant les dècades de 1960 i 1970, cosa que li ha donat certa entitat respecte la resta de la ciutat, visible sobretot en actes lúdics i festius. Darrerament aquest contrast socio-cultural i econòmic sembla anar-se esvaïnt a causa del creixement urbanístic de la resta de la ciutat, que engoleix progressivament el barri.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-152]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El creixement econòmic esdevingut en plena època franquista a la comarca del Berguedà, sobretot a base a la mineria i al tèxtil, suscità la vinguda d&#039;un bon nombre d&#039;immigrants de la resta de l&#039;Estat espanyol. El barri s&#039;anà construïnt entre els anys 1962 i 1983. Inicialment el barri va patir algunes situacions de marginalitat, degudes en part a la seva ubicació, car quedava aïllat de molts serveis que només es trobaven en ple nucli de la ciutat de Berga. Al llarg dels anys, per l&#039;esforç fet per entitats del barri i el mateix Ajuntament, s&#039;han pogut anar pal·liant aquestes mancances.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1017400,1.8549600]]></content:encoded><content:item>405321</content:item><content:item>4661707</content:item><content:encoded><![CDATA[1962-83]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43342-foto-08022-152-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43343]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hospital Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ANGLERILL i VERDAGUER, Josep: &#039;Història de l&#039;Hospital de Berga&#039;, L&#039;Erol, 8, març 1984, pàg. 35-39. RAVENTÓS i CONTI, Jacint: Els hospitals del Pirineu i del Prepirineu, Barcelona, 1999, pàgs. 49-61. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 88-89.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Presenta algunes parts en estat de deixadesa, sobretot a la banda sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un gran edifici, amb algunes construccions annexes, que forma una illa de cases entre l&#039;actual plaça del Doctor Saló, les escales de la presó i la ronda Moreta. L&#039;edifici, des de la plaça del Doctor Saló, consta d&#039;una planta baixa i tres plantes superiors, però des de la ronda Moreta, l&#039;alçada de l&#039;edifici és notablement superior. Fins a la construcció del Mural de la Patum a la façana nord (1993), constava de grans balconades amb baranes de ferro forjat, que després es van fer desaparèixer. A l&#039;esquerra de la façana sud encara s&#039;hi poden observar restes de l&#039;antiga capella, amb portes i finestrals neogòtics i un senzill campanar d&#039;espadanya. També s&#039;hi poden veure els murs de l&#039;antiga presó, avui en desús. Tot plegat és un conjunt que s&#039;ha anat ampliant amb molta irregularitat al llarg del temps.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sembla que la primera fundació hospitalària a Berga data de l&#039;any 1190, però de ben segur no correspon a l&#039;edifici referit en aquesta fitxa. L&#039;edifici actual sembla que data d&#039;un segle després. Malauradament, des de mitjan segle XIV a 1543 no es troben més dades sobre l&#039;hospital dels pobres de la vila. Aquest tenia una capella advocada a Sant Bernabé. Cap al segle XVII s&#039;amplià notablement, almenys així ho deixa veure la documentació consultada. Entre 1721 i 1726, el mal estat de l&#039;edifici obligà a fer una nova construcció, però al mateix indret on hi havia l&#039;antiga. Durant els conflictes bèl·lics del segle XVIII i XIX fou utilitzat com a hospital militar. El 1857 la cura i l&#039;atenció dels ingressats fou encomanada a les Germanes Carmelites de la Caritat. L&#039;Hospital Vell de Sant Bernabé va ser utilitzat com a tal fins a la construcció del nou el 1981.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1041600,1.8466300]]></content:encoded><content:item>404636</content:item><content:item>4661985</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43343-foto-08022-153-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La documentació de l&#039;antic Hospital de Sant Bernabé es conserva actualment a l&#039;Arxiu Històric Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43344]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pavelló de Suècia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d&#039;un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s&#039;havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d&#039;ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d&#039;actes i zona de serveis. L&#039;estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l&#039;arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-154]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l&#039;Exposició Internacional de Barcelona de l&#039;any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l&#039;arquitecte suec Peder Clason. Acabada l&#039;Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l&#039;Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d&#039;alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l&#039;Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l&#039;edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s&#039;acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s&#039;inaugurà el 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973900,1.8409400]]></content:encoded><content:item>404155</content:item><content:item>4661239</content:item><content:encoded><![CDATA[1928]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Peder Clason (arquitecte)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43345]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serra de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: &#039;Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN&#039;, L&#039;Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s&#039;obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l&#039;interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l&#039;obaga destaquen les grans pinedes de &#039;pinus silvestris&#039;, que li aporten una gran singularitat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-155]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord-oest del nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Recentment ha estat declarada Parc Especial d&#039;Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1069700,1.8275200]]></content:encoded><content:item>403060</content:item><content:item>4662318</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43346]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Voltes del Vall]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes-del-vall]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria reforçar i restaurar algunes arcades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un grup d&#039;edificis els baixos dels quals es troben reculats respecte dels pisos. La part davantera d&#039;aquests pisos està sostinguda per pilars que acaben formant arcades. Són dos arcs per cada edifici. Aquest indret és conegut popularment com les Voltes del Vall.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-157]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La zona coneguda popularment com el Vall (perquè quedava avall respecte les muralles) es va començar a edificar al segle XVIII, quan Berga va iniciar la seva expansió fora muralles, en l&#039;indret conegut com el Vall de Baix. L&#039;any 1834, l&#039;Ajuntament va optar per dotar d&#039;un caràcter uniforme a les construccions de la plaça que s&#039;anava formant (actual plaça Viladomat), partint de l&#039;obligatorietat de construir tots els habitatges amb arcades, formant una espècie de porxos. L&#039;any 1894, l&#039;indret esdevingué un dels focus més importants de creixement de la ciutat i es plantejà la necessitat de fer plànols clars i definitius. El 1909, l&#039;arquitecte Emili Porta projectà el primer traçat de la plaça Viladomat. Poc abans, al tombant del segle XX, començà a construir-se algun edifici sense les obligatòries voltes, la qual cosa fa que tot plegat doni la idea d&#039;una plaça porxada inacabada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1035700,1.8473900]]></content:encoded><content:item>404698</content:item><content:item>4661918</content:item><content:encoded><![CDATA[1834]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43346-foto-08022-157-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que els edificis són de titularitat privada, hem optat per posar-la com a pública perquè la via que ocupen i el conjunt en la seva globalitat així es poden considerar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43347]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capella de la Mare de Déu de la Pietat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: &#039;Restauració de l&#039;església de la Pietat&#039;, Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &#039;Berga fins al segle XVIII&#039;, L&#039;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha estat restaurada recentment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L&#039;interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-158]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antiguitat d&#039;aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l&#039;església de Santa Maria d&#039;Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d&#039;un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d&#039;aquest arranjament fou l&#039;adaptació com església parroquial mentre es construïa l&#039;actual, situació que s&#039;allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l&#039;altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l&#039;antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l&#039;altar major. Després d&#039;uns anys d&#039;abandonament, l&#039;aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1052400,1.8470700]]></content:encoded><content:item>404674</content:item><content:item>4662104</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És creença popular, força documentada d&#039;altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43349]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Metge]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-metge]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria netejar i adecentar-ne alguns trams.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que la riera de Metge neix al municipi de Castellar del Riu, a la vessant oriental de la Creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d&#039;Estela, el tram que ens interessa en aquesta fitxa és el que s&#039;inicia just havent passat l&#039;Estret del Guiu i que finalitza a la Colònia Rosal, a la zona del Molí de Minoves. La riera de Metge és un petit rierol, nodrit per nombroses fonts (Guiu, Negra, Tagast, Obscura, Corbera, Freda, etc.) que fou clau en el procés d&#039;industrialització de la vila de Berga. El tram que descrivim s&#039;inicia a la zona de l&#039;Estret del Guiu; prop de l&#039;Hostal del Guiu, on antigament hi havia el Molí del Bofarull, el primer, seguint el curs de la riera, que n&#039;aprofitava el cabal. La riera segueix el seu curs natural fins havent passat Cal Quico, ja que, prop de l&#039;Oratori de Queralt, fou canalitzada; entrant així al nucli urbà de Berga, el qual travessa de nord a sud fins arribar a la Colònia Rosal, ja en el terme municipal d&#039;Avià, on desemboca al Llobregat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-161]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Travessant el terme municipal de nord-oest a sud]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La riera de Metge fou canalitzada en època medieval i en el seu curs hom hi troba documentats, aprofitant-ne l&#039;aigua al llarg de la història, molins fariners, molins drapers, paraires, serradores, indústries de teixits de llana, blanquers, batans, fusteries, indústries de teixits de lli, indústries de teixits de cotó, filatures, construcció de màquines, molins xocolaters, tallers mecànics, etc. Les notícies s&#039;allarguen des del 1259 fins a l&#039;actualitat. La derivació del curs natural de la riera, fent-la davallar en cascada controlada fins al mig de la vila en direcció meridiana i fins a retrobar el Llobregat, suposà un impuls extraordinari durant centúries per l&#039;artesania i la indústria de la ciutat. La crisi del tèxtil, però, fa que actualment aquest aprofitament hidràulic hagi perdut importància.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1042100,1.8454600]]></content:encoded><content:item>404539</content:item><content:item>4661992</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43349-foto-08022-161-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La importància d&#039;aquesta riera rau en el fet que en tan sols dos quilòmetres hi ha 31 salts o punts d&#039;aprofitament de l&#039;energia hidràulica. La riera de Metge fou esencial per la industrialització de l&#039;antiga vila de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43350]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de la plaça de les Fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pedra del monòlit està molt desgastada i hi ha diversos grafits. L&#039;Ajuntament té previst d&#039;actuar-hi, reformant i restaurant tot la plaça, abans d&#039;acabar l&#039;any 2001.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un monòlit situat damunt d&#039;un pedestal quadrat sobre graons. Una base més o menys quadrada, de blocs petits de pedra, sosté un altre bloc rectangular de marbre damunt del qual s&#039;hi troba una escultura de pedra recoberta de coure. A la part davantera de l&#039;estructura hi ha la font. L&#039;estatua representa un noi jove, assegut damunt d&#039;una pedra, que intenta treure&#039;s una espina del peu esquerre. La base fa uns dos metres d&#039;alçada i la figura, bo i asseguda, un metre aproximadament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-163]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconeixem els motius que impulsaren la col·locació d&#039;aquesta obra, fet que per fotografies antigues podem situar just acabada la Guerra Civil. Al mateix indret, abans hi havia la Font de Neptú.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1017700,1.8446700]]></content:encoded><content:item>404470</content:item><content:item>4661722</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1940]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43350-foto-08022-163-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estatua és una rèplica de l&#039;obra &#039;El nen de l&#039;espina&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43351]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Antic o Can Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic-o-can-gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. GOL i ROCA, Antoni: &#039;Ca l&#039;Antic, Celler la Tosca i la Primera Guerra Carlina&#039;, Berga, s/a.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria restaurar la façana, sobretot la cara que dóna al passeig de la Pau.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un gran edifici de planta quadrada. L&#039;estructura bàsica sembla no haver variat massa al llarg dels segles; no mostrant diferències, per exemple, entre els gravats carlins de mitjan segle XIX i l&#039;edifici actual. No obstant, el més característic continuen essent els baixos, fets amb voltes de canó i que antigament havien servit de celler i estables. També sembla conservar-se originàriament la cornisa superior de l&#039;edifici. Sobre la planta baixa s&#039;aixequen tres plantes més (dos a la banda del carrer del Roser). La segona planta té obertures en forma de balconada, mentre que a la resta de plantes hi ha finestrals. Tot i que podrien correspondre a les antigues obertures, s&#039;hi veuen notables reformes. La porta principal d&#039;accés a l&#039;edifici primitiu es fa difícil d&#039;endevinar, tot i que l&#039;actual manté encara un caràcter sumptuós. La façana ha estat recoberta d&#039;esgrafiats que imiten blocs de pedra, però actualment es troben en força mal estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-164]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa de Ca l&#039;Antic fou, originàriament, la casa del veguer (segle XVI). A finals del segle XVII fou adquirida per la família Antic, que la remodelà de manera important. A primers del segle XIX és coneguda amb el nom de Can Gironella i l&#039;any 1811 s&#039;hi va establir el Govern Militar de la Junta Superior de Catalunya. L&#039;any 1837, en plena Guerra Carlina, el general Urbitzondo va instal·lar en aquest edifici la Reial Junta Superior Governativa del Principat, fins el juliol del 1840. Durant aquests tres anys l&#039;edifici acollí importants personatges: Bartomeu Torrebadella, el Comte de Fenollar, el Marquès de Monistrol, Ferran de Sagarra, etc. Sens dubte, però, el personatge més representatiu fou Charles d&#039;Espagnac, el Comte d&#039;Espanya, recordat encara per la &#039;vox populi&#039;. El darrer llogater de la casa fou el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, el Tigre del Maestrat. La casa també ha estat escenari d&#039;algunes de les novel·les de l&#039;escriptor Joan Perucho. Al llarg del segle XX s&#039;hi habilitaren vivendes i als baixos s&#039;hi varen establir locals comercials que en part li feren perdre la fesomia senyorial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1012000,1.8436300]]></content:encoded><content:item>404383</content:item><content:item>4661659</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43351-foto-08022-164-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decd9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43352]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Berruga o Voltes d&#039;en Claris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-berruga-o-voltes-den-claris]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 164. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 211-212. SERRA i ROTÉS, Rosa: &#039;Aproximació a l&#039;estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà&#039;, L&#039;Erol, 21, tardor 1987, pàgs. 20-27.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que la zona fou restaurada fa uns 8 o 10 anys, l&#039;estat de les cases és molt precari i els passatges que s&#039;havien restaurat denoten força deixadesa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;indret conegut popularmet com la Berruga està format per l&#039;actual carrer de les Voltes d&#039;en Claris i pel passatge de les Voltes d&#039;en Claris; el primer dels quals dóna a la plaça Sant Pere i el segon al carrer Buxadé. Són dos carrers que formen un angle pràcticament recte i que són coberts, excepció feta d&#039;un petit tros prop d&#039;on es produeix l&#039;encreuament on es forma com una espècie de pati.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-165]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Si bé es desconeix l&#039;època exacta de la construcció del Call (la Berruga), sembla que fou a les darreries del segle XIII quan s&#039;hi va començar a establir una incipient comunitat jueva. De fet, la primera referència documental de jueus a Berga data del 1279. Tot i que alguns autors esmenten la xifra de 40 o 50 famílies, sembla que aquesta comunitat no devia excedir els 40 o 50 membres. A primers o mitjan del segle XIV, en ampliar-se la comunitat, segurament amb jueus provinents de França després de l&#039;expulsió del 1306, es començà a construir el Call Nou (nom mantingut també fins el 1877 quan fou canviat pel de carrer Balmes). Aquesta comunitat va anar perdent importància des de finals del segle XIV fins a l&#039;expulsió del 1492. La zona va seguir essent habitada, ara ja per cristians, fins als nostres dies. L&#039;any 1992 s&#039;inicià un projecte de restauració de l&#039;antic Call, col·locant-hi també unes plaques commemoratives, que li ha donat l&#039;aspecte actual.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1044800,1.8465400]]></content:encoded><content:item>404629</content:item><content:item>4662020</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43352-foto-08022-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43352-foto-08022-165-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest indret va ser conegut com a carrer del Call fins que l&#039;any 1877, en ser-li concedit el títol de ciutat a la Reial Vila de Berga, el nom fou canviat per Voltes d&#039;en Claris. Malgrat tot, la forma popular de referir-s&#039;hi, abans i ara, és la Berruga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decda
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43353]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ballet de Déu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-deu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 56 i 174.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs, 240-243.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILARDAGA i PUJOL, José M.: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AMADES i GELATS, Joan: Costumari català. El curs de l&#039;any, vol. I, Barcelona, 1983, pàgs. 487, 488, 497 i 951.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Ballet de Déu és una dansa tradicional berguedana que es balla a la plaça de Sant Joan el diumenge de la festa dels Elois sortint d&#039;ofici. La parella de balladors dansen un vaivé paonat a la primera part del ball, a temps de vals, anant junts, agafats de la mà, i tornant separats. Acabant les frases musicals, fan un acatament. A la darrera part del ball, el rebatut, de ritme binari, la parella simula perseguir-se: ara l&#039;un, ara l&#039;altra. La dansa acaba amb una volta de la noia agafada de la mà del noi, el qual la despedeix amb una cossa al cul. La parella va vestida seguint la tradició dels antics traginers.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-166]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Malgrat que Joan Amades afirma que antigament el Ballet de Déu era dansat per Sant Antoni Abat (17 de gener), dubtem d&#039;aquesta afirmació. Potser en sentir que el ballaven els traginers caigué en l&#039;error, perquè a gran part de Catalunya aquest sant n&#039;és el patró. Al Pirineu i al Prepirineu, però, el patró dels traginers és Sant Eloi i totes les referències que tenim del Ballet de Déu es situen durant la festivitat d&#039;aquest sant. El què també desconeixem amb exactitud és el nom del ballet, ja que si bé la major part de referències esmenten el nom de Ballet de Déu (per raó del sentit religiós que hom li atribueix), també trobem les formes Ballet de l&#039;Adéu (en sentit de comiat) i ballet de deu o de les deu (perquè sembla que antigament es ballava a les 10, abans d&#039;ofici). Fins a 1940 el ballaven dues parelles, primer una de vells i després una de joves. D&#039;entre les moltes parelles de vells dansaires que l&#039;han ballat, la memòria popular recorda especialment i destaca la formada pel Peretà i a Gasolana. Com moltes d&#039;altres danses tradicionals, desconeixem el seu origen històric i àdhuc cronològic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1021800,1.8449000]]></content:encoded><content:item>404490</content:item><content:item>4661767</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43353-foto-08022-166-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-03-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La dansa és ballada dues vegades seguides.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decdb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43354]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capelles de la muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-de-la-muntanya-de-queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 217-218. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 76-82. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Algunes estan bastant ben conservades i d&#039;altres en estat força precari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un seguit de capelles que presenten la forma d&#039;una petita caseta, sense façana i amb vessant a dues aigües. Al seu interior hi sol haver dos bancs, un a cada banda, i al mig de la paret del fons una fornícula que conté la imatge del sant al qual està advocada, ornamentada habitualment amb flors i ciris.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-167]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntanya de Queralt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Comencem a trobar documentades aquestes capelles a partir del segle XVII. Pel camí de la drecera hi trobem la de Sant Jacint, la de la Mare de Déu dels Dolors i la de Sant Jaume. Abans d&#039;iniciar aquest camí hi trobem la de Sant Marc, i pel camí de l&#039;obaga hi ha la de la Sagrada Família i la de Sant Antoni. Finalment, pel camí de ronda o de circumvalació hi trobem la de Sant Joan (al Pla de la Ratera, darrera el Castellberguedà) i la de Sant Ignasi (prop del Balcó de Garreta). La major part d&#039;aquestes capelles foren costejades per subscripció popular i moltes d&#039;elles han estat vinculades a diferents famílies berguedanes que n&#039;han tingut cura durant generacions. Així, la capella de Sant Jaume (restaurada el 1916, per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, i novament el 1946, després de la Guerra Civil, costejada pels &#039;Jaume&#039; de Berga) fou administrada per la família Gironella; la dels Dolors (restaurada també el 1946 per les &#039;Dolors&#039; de Berga) ho fou per la família de Martín; i la de Sant Jacint per la família Vilardaga (durant més de 250 anys) ja que un membre d&#039;aquesta família, Jacint Vilardaga, conseller de Berga, l&#039;havia pagada. Aquesta capella fou restaurada el 1927 i novament després de la Guerra. La de Sant Marc fou construïda el 1888 i restaurada el 1946; la de la Sagrada Família entre 1898 i 1903 i restaurada el 1949. Les capelles de Sant Antoni i de Sant Joan foren edificades l&#039;any 1927 i restaurades el 1946. Finalment, la darrera, la de Sant Ignasi fou construïda el mateix any 1946. Al llarg dels segles, les processons i d&#039;altres manifestacions religioses berguedanes les han tingut com a punt de referència obligat i inevitable. Darrerament s&#039;han iniciat diversos arranjaments i restauracions en algunes d&#039;elles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038600,1.8459400]]></content:encoded><content:item>404578</content:item><content:item>4661952</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43354-foto-08022-167-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Diversos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat tractar-se també de capelles de la muntanya de Queralt, pel seu valor històric i arquitectònic, la capella de l&#039;Oratori i la cova de Santa Elena es troben detallades en fitxes a part. La seva alçada varia des dels 800 als 1263 metres d&#039;altitud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decdc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43355]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teatre Patronat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-patronat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[NOGUERA i CANAL, Josep: &#039;Noranta anys de projeccions cinematogràfiques a Berga&#039;, L&#039;Erol, 51, estiu-tardor 1996, pàgs. 17-20. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que fa uns anys que es va arranjar el teatre, caldria una profunda restauració, fins i tot estructural, de la totalitat de l&#039;edifici.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Teatre Patronat ocupa mitja illa de cases a la confluència dels carrers Cardona i pujada de Sant Francesc i d&#039;aquest darrer amb el carrer Clavé. L&#039;entrada principal és al carrer Cardona 2, si bé actualment s&#039;accedeix al Teatre per la pujada de Sant Francesc. Entre altres dependències, l&#039;edifici alberga un bar (que ja fa anys roman tancat) que havia estat centre cultural i de reunió de la ciutat; el teatre, de dimensions reduïdes, amb platea, unes balconades sostingudes per columnes i una escena petita; i un pati exterior on anys enrera s&#039;havia jugat a frontó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-168]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Teatre Patronat fou inaugurat, amb el nom de Teatro Frontón, el 25 de desembre del 1900 amb la sarsuela &#039;El rey que rabió&#039;. El nom primitiu del teatre prové d&#039;un antic frontó que hi havia i que, malgrat estar en desús, s&#039;ha conservat fins a l&#039;actualitat. Fou el primer teatre en condicions de la ciutat, construït a iniciativa de Jacinto Vilardaga en terrenys de la seva propietat. El 29 de juny del 1907, un incendi va destruir, de nit, el teatre, degut a l&#039;incendi d&#039;una de les pel·lícules cinematogràfiques que s&#039;hi projectaven. El 25 de setembre del 1912 es tornava a obrir, finançat pel banquer local Salvador Maria Miarons, amb el nom de Casino Modern. La crisi econòmica del 1918 va provocar la fallida de la Banca Miarons i el Banc d&#039;Espanya va embargar el Casino Modern. Els sectors catòlics de la ciutat treballaren per tal de reunir les 33.500 pessetes que significaven el deute. El Comte de Fígols n&#039;hi aportà 30.000 i la finca fou adjudicada en subhasta, efectuada sense haver-hi comparegut cap altre licitant. Després, els nous propietaris es constituiren en Patronat (d&#039;aquí el seu nom actual) i es feu una nova societat, el Centre d&#039;Acció Social Catòlic. Fou un centre important de la ciutat durant molts anys, fins que a mitjans dels anys 1980 es tancà el cafè. En ell s&#039;hi reuniren molts prohoms de Berga, fins al punt que una de les taules del vell cafè era coneguda popularment com la Taula dels Savis (en ella s&#039;hi trobaven setmanalment mossèn Armengou, Manolo Sistach, Climent Peix, Jaume Sala, etc.). Actualment el teatre és l&#039;únic equipament del complex que continua funcionant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038800,1.8447500]]></content:encoded><content:item>404480</content:item><content:item>4661956</content:item><content:encoded><![CDATA[1900]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43355-foto-08022-168-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decdd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43356]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fàbrica de Carburos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-carburos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AADD: La Sociedad Española de Carburos Metálicos S.A. Cent anys d&#039;història d&#039;una empresa química 1897-1997, Barcelona, 1997. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: Fábriques i empreses, Manresa, 1994, pàg. 51. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs, 147-149. VILARDAGA i ROSET, Jordi: &#039;La Fábrica de Carburs i el Canal, fins avui&#039;, L&#039;Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 30-32.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Fàbrica de Carburos, denominació amb la qual és coneguda a la comarca del Berguedà, es disposa a la riba dreta del riu Llobregat, poc abans que aquest arribi a la Colònia Rosal. El conjunt arquitectònic és format per una desena d&#039;edificis annexionats, d&#039;alçada i envergadura diversa, que no presenten característiques remarcables a nivell individual però si en la seva totalitat. En general són construccions de factura i estructura senzilla i bastides amb materials barats. Tanmateix, l&#039;aparença del conjunt deixa veure clarament la important activitat industrial portada a terme al llarg dels anys. Tipològicament, el grup d&#039;edificis difereix força de les construccions industrials de la resta de la comarca, acostant-se més a l&#039;estil dels edificis industrials centreeuropeus. L&#039;element més destacat de la Fàbrica de Carburos és el salt d&#039;aigua canalitzat en immenses canonades, que es projecta des d&#039;un dels extrems de la Serra dels Roures i aconsegueix un important desnivell. L&#039;aigua del salt prové del Canal Industrial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-169]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Rosal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La fàbrica de Carburs es va començar a construir el juliol del 1898, després que la Sociedad Española de Carburos Metálicos adquirís el darrer salt del Canal Industrial de Berga. El 6 de novembre del 1899 es posà en marxa la instal·lació destinada a la producció de carbur de calci. La qualitat d&#039;aquest carbur fou tan bona que de seguida s&#039;estengué entre els consumidors la denominació &#039;carbur de Berga&#039;. L&#039;any 1934 es va muntar una planta electrolítica per a la producció d&#039;oxigen i hidrogen. El 1953 deixa de produir-se carbur de calci i es comencen a fabricar ferroaliatges de silici, manganès i fósfor. Aquesta producció va finalitzar el 1978. D&#039;aleshores ençà, la fàbrica de Carburs es va convertir en central hidroelèctrica i posteriorment s&#039;ha dedicat, fins a l&#039;actualitat, a la producció de clorur d&#039;hidrògen. Actualment hi treballen unes 20 persones, si bé en l&#039;època de major ocupació havia arribat a donar feina a 88 treballadors (1947).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0777400,1.8654500]]></content:encoded><content:item>406153</content:item><content:item>4659030</content:item><content:encoded><![CDATA[1898-99]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Després d&#039;un segle de funcionament, sembla que la fàbrica es tancarà l&#039;estiu del 2002.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decde
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43360]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fàbrica de les llums]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment presenta un aspecte exterior força deixat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d&#039;una antiga casa pairal. A l&#039;actualitat, dos transformadors l&#039;han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d&#039;energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L&#039;edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d&#039;una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d&#039;uns 13 metres d&#039;alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d&#039;una vintena de metres d&#039;alçada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-173]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la Rasa dels Molins]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es començà a parlar del projecte de construcció d&#039;aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d&#039;interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L&#039;obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l&#039;aportació de l&#039;Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d&#039;electricitat l&#039;enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1006600,1.8522000]]></content:encoded><content:item>405091</content:item><content:item>4661590</content:item><content:encoded><![CDATA[1901]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Sense accés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17decdf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43361]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cuberas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un edifici d&#039;estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l&#039;envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l&#039;edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-174]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es disposen de dades a l&#039;entorn d&#039;aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1013700,1.8447800]]></content:encoded><content:item>404479</content:item><content:item>4661677</content:item><content:encoded><![CDATA[c. 1930]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17dece0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43362]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safareig de la Pietat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-pietat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En força bon estat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un safareig de pedra, amb una bassa on s&#039;emmagatzema l&#039;aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. Té una placa de ceràmica commemorativa col·locada a primers dels anys 1990.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-175]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n&#039;hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1057600,1.8479900]]></content:encoded><content:item>404751</content:item><content:item>4662161</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17dece1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[43363]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safareig de la Gratella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-gratella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&#039;art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un safareig de pedra, amb una bassa on s&#039;emmagatzema l&#039;aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-176]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n&#039;hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1050500,1.8445300]]></content:encoded><content:item>404464</content:item><content:item>4662086</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17dece2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[96309]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball cerdà de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amades, Joan (1982) &lt;em&gt;Costumari Català&lt;/em&gt;. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Capmany, Aureli (1953) &lt;em&gt;La Dansa a Catalunya&lt;/em&gt;. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment no es balla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest ball no s’ha conservat, s&#039;ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs  publicada per Joan Amades.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;Coreografia&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l&#039;interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-177]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l&#039;any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l&#039;ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació &lt;em&gt;d&#039;administradors majors&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;mitjans&lt;/em&gt; i &lt;em&gt;xics&lt;/em&gt;; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d&#039;informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que &#039;només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan&#039; (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1017701,1.8444976]]></content:encoded><content:item>404456</content:item><content:item>4661722</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-03-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17dece3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[96310]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball pla de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) &lt;em&gt;El Ball Pla&lt;/em&gt;. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta dansa no es balla actualment]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A Berga s&#039;havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l&#039;Arxiu de l&#039;Esbart Català de Dansaires (Barcelona). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s&#039;anomena Ballet, a Gironella és l&#039;Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-178]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Alguns d&#039;aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d&#039;altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1017414,1.8445768]]></content:encoded><content:item>404463</content:item><content:item>4661718</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-03-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e991cbe9ac76a17dece4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[96311]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bolangera de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amades, Joan (1982) &lt;em&gt;Costumari Català&lt;/em&gt;. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Crivillé i Bargalló, Josep  (1983) &lt;em&gt;Música Tradicional Catalana. Volum III Danses&lt;/em&gt;. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Vigo i Rabassa, Enric (2020) &lt;em&gt;Records de les danses antigues de la meva terra (1912)&lt;/em&gt;. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d&#039;Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX-XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d&#039;un lloc a l&#039;altre i que s&#039;adapten a la dansa que acaba essent característica d&#039;un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l&#039;indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S&#039;acompanya d&#039;una lletra:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Ball rodó Catarineta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Ball rodó Catarinó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;S&#039;ha menjat la carn de l&#039;olla&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;i les ous del ponedor.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La mare me&#039;n diu bandera&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;jo de bandera no&#039;n so.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Perquè si jo fos bandera&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;niria a la professó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;D&#039;altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l&#039;any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La bolangera té un topí&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que&#039;l fa bullir sense aigua.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La bolangera té un topí&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;que sense aigua&#039;l fa bullir.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tralara la la la la la ra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tralara la la la la la ra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tralara la la la la la ra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tralara la la la la la ra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08022-179]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme &lt;/span&gt;alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Coreografia&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s&#039;anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Primera part:&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s&#039;aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;Segona part:&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt; figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre,  les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d&#039;origen). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1017451,1.8445767]]></content:encoded><content:item>404463</content:item><content:item>4661719</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08022/format/rdf-xml" /><content:item>Berga</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-03-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[María del Agua Cortés Elía]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee4f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41415]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PLADEVALL, A (1981).: Salelles, a &#039;La Popa&#039; núm.19, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17). &#039;Pagesos i senyors a les valls del Merlès&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978)&#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA: (1981)Gran Geografia Comarcal de Catalunya.1. El Berguedà, Barcelona 1981. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gran masia d&#039;estructura clàssica, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La masia es fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys; a l&#039;estructura central, del s. XVII, i s&#039;hi afegí, al s. XVIII, un cos rectangular que es va cobrir amb una teulada d&#039;una sola vessant que arrenca de la teulada principal i que fou subjectat per tres contraforts. Aquesta ampliació i les pallisses i estables construïdes a l&#039;entorn de la masia, tanquen una gran era enllosada situada davant la façana principal. En aquesta façana hi destaca la porta amb la llinda i l&#039;eixida d&#039;arc rebaixat del primer nivell. A la façana de ponent, amb finestres i balcons amb llindes de pedra ben polides, hi destaquen les finestres d&#039;arc de mig punt que il·luminen les golfes i formen una elegant sèrie d&#039;obertures situades sota el ràfec de la teulada. Al sector de llevant de la masia hi ha una interessant pallissa de planta rectangular, amb doble balconada de fusta. El cos més antic de la masia queda ubicat, actualment, al sector nord de la masia, i és la part de la casa que fou adaptada com a habitatge dels masovers. Malauradament l&#039;estat d&#039;abandó que pateix l&#039;edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del s. XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna. El casal ha estat objecte de saquejos que han afectat també l&#039;interior de l&#039;edifici (mobiliari, llindes, cairons, bigues , etc,). La masia de Boatella conserva diferents llindes amb l&#039;escut nobiliari de la família format per un bou, un anagrama amb les lletres &#039;atella&#039; i un arbre a la meitat inferior, inscrits en l&#039;esquema general de l&#039;escut quadrat francès. Les llindes porten les dates 1688, 1708, 1719 i 1734.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sant Martí de Boatella, riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera notícia documental del lloc de Boatella és de l&#039;any 919 i es tracta d&#039;unes terres i unes vinyes que comprà Radulf, bisbe d&#039;Urgell i fill del comte Guifré el Pelós, i a l&#039;entorn de les quals concentrà importants dominis. A Boatella també hi tenia propietats Sunifred, comte d&#039;Urgell al 940 i el monestir de Sta. Maria de Ripoll. L&#039;any 1433 és documentat Umbert de Boatella, amo del mas del mateix nom i resident a Vic. L&#039;any 1680 l&#039;abat de Ripoll cedí a Anton de Boatella i Puig, ciutadà honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret de cobrar els censos de Borredà i fins i tot el dret d&#039;actuar com a senyor del lloc. El 1706, i en plena Guerra de Successió, Felip V segregà l&#039;abaciat de Ripoll que passà a ser administrat per la Real Junta Eclesiàstica de Segrestos que nomenà nou batlle la qual cosa enfrontà els Boatella amb la vila i terme de Borredà. El plet s&#039;allargà fins el 1717 i els Boatella van perdre la batllia de Borredà. Els Boatella emparentaren, al s. XIX, amb la família berguedana dels Senespleda i deixaren de viure a la masia, traslladant la seva residència primer a Berga i després a Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1135100,2.0328700]]></content:encoded><content:item>420047</content:item><content:item>4662832</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l&#039;Arxiu Comarcal de Berga on s&#039;està classificant després que fos recuperat per la policia l&#039;any 2002, i en espera de la resolució judicial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee50
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41416]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CABANA, Ramon (1994: 18-20): &#039;La riera de Merlès. Una història humana&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17)). &#039;Pagesos i senyors a les valls del Merlès&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978) &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Del molí de Boatella, construït al peu del riu Merlès i al lloc anomenat el Noc de Boatella, en queden només les restes del que fou un important casal; dempeus resten la planta inferior i part dels murs del primer pis que deixen veure que al menys s&#039;amplià una vegada i que probablement tenia tres moles ja que, en mig de l&#039;aigua es veuen els tres forats dels tres carcavans.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-39]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Merlès, parròquia de Sant Martí de Boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Probablement és un dels molins més antics de la vall de Merlès atesa la relació directa entre les grans propietats que el bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, acumulà en aquest sector de la riera i que cedí parcialment al monestir de Ripoll. El molí que ja funcionava segons la documentació, l&#039;any 1618 quan era regentar per Joan Call, el moliner que es casà amb una de les filles del mas proper de Puigcercós, Caterina, i que va rebre 70 lliures de dot. El molí era aleshores, propietat del mas Boatella. Es va mantenir actiu fins al s. XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1088900,2.0304000]]></content:encoded><content:item>419837</content:item><content:item>4662321</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41416-foto-08024-39-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee51
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41417]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcercos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F. (1973: 68-69) &#039;Les cases pairals catalanes&#039;, Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978) &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Ramon CABANA (1994: 18-20): &#039;La riera de Merlès. Una història humana&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La gran masia de Puitgcercós és formada per un conjunt de construccions que inclouen dues masies, les pallisses, els graners i els corrals. Del conjunt hi destaca la masia d&#039;estructura clàssica, de planta rectangular i coberta a dues vessants situada al sector de ponent del conjunt i l&#039;altra construcció, més moderna, també d&#039;estructura clàssica i que presenta una elegant eixida d&#039;arcs de mig punt adovellats oberts a la façana de ponent. Ambdues construccions, construïdes perpendicularment i a diferents nivells. La porta principal, una gran portalada d&#039;arc de mig punt adovellat, és oberta al cos de ponent i s&#039;hi accedeix mitjançant una escalinata de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-40]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Comià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L&#039;any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l&#039;actualitat la masia ha passat d&#039;hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D&#039;entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1362700,2.0472300]]></content:encoded><content:item>421262</content:item><content:item>4665346</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia conserva una bona col·lecció de mobiliari així com l&#039;arxiu documental familiar des del s. XII, la qual cosa li permet tenir un dels arbres genealògics més ben documentats del país des d&#039;aquesta segle XII. Destaquem el fet que des d&#039;aquest segle la família conserva el mateix cognom la qual cosa indica que el mas ha passat durant més de trenta generacions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee52
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41418]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Danyans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VINYETA, R. (1978) &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l&#039;obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L&#039;antic molí de Danyans s&#039;aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l&#039;Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l&#039;interès per els molins es demostra pel fet que l&#039;any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1399500,2.0534200]]></content:encoded><content:item>421778</content:item><content:item>4665748</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee53
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41419]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Canemars]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G. (2000: 15-18) &#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l&#039;aiguabarreig d&#039;aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l&#039;estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-42]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No consten notícies documentals d&#039;aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1310100,1.9744600]]></content:encoded><content:item>415241</content:item><content:item>4664831</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee54
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41420]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canemars]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/canemars]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà SERRA, R.(1990: 459-473) &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990):Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de notables proporcions i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal a la façana principal, orientada a migdia. A la façana hi destaca la doble balconada de fusta sostinguda per un pilar i que ocupa dues crugies de les tres que té la masia, aixoplugada per el ràfec de la teulada. A la planta baixa destaquen els tres arcs de mig punt rebaixats. La masia és arrebossada llevat de les pedres cantoneres i les llindes de portes, finestres i arcs. Al costat de la masia hi ha la pallissa, un exemplar notable que segueix els models de les pallisses de la zona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les terres i els emprius del mas Canemars figuren com a propietat de Francesc Heras i Canemars, en un capbreu que detalla les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a Borredà, a començaments del s. XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1312500,1.9731300]]></content:encoded><content:item>415132</content:item><content:item>4664859</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41420-foto-08024-43-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee55
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41421]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont del molí del Font]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de pedra irregular (maçoneria) d&#039;una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l&#039;estret pas de vianants o d&#039;animals de bast.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-44]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d&#039;un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d&#039;ús de l&#039;aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1287400,1.9769500]]></content:encoded><content:item>415444</content:item><content:item>4664577</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee56
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41422]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Font]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G.(2000: 15-18) &#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l&#039;aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s&#039;omplia amb l&#039;aigua que sortia del carcau del molí bataner. D&#039;aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l&#039;aigua de la riera i podia treballar més dies a l&#039;any. L&#039;estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l&#039;habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l&#039;herba encara hi ha dues moles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d&#039;un llarg plet amb la família Font per l&#039;ús de l&#039;aigua del riu Marganol, el gremi l&#039;arrendà l&#039;any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l&#039;arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1287600,1.9768300]]></content:encoded><content:item>415434</content:item><content:item>4664579</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee57
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41423]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). &#039;Set actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell - Segles IX-XII- &#039;. &#039;Urgellia&#039; núm. 2, La Seu d&#039;Urgell FORNELLS, Carme (2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985). &#039;Inventari d&#039;Esglésies. 17. Berguedà&#039;. Barcelona PLADEVALL, Antoni (1972). &#039;Sant Sadurní de Rotgers&#039;. &#039;Hoja Diocesana&#039;. Bisbat de Vic. PLADEVALL, Antoni (1979).&#039; Sant Sadurní de Rotgers&#039; .&#039;La Popa&#039;, núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. SPAL (2003). &#039;Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)&#039;. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). &#039;El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1&#039;. Artestudi Eds. Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). &#039;Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)&#039;. Jornades d&#039;Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga. VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). &#039;Estudi històric i arqueològic de l&#039;església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)&#039;. Actes del II Congrés d&#039;Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d&#039;abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés. VV.AA. (1990:131). &#039;Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya&#039;, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA (1990: 70-73). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). &#039;Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà&#039;, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1973-74, i per iniciativa popular, es van repicar les parets i es desmuntà l&#039;altar de guix. El  1985-86, amb l&#039;ajut de l&#039;Ajuntament de Borredà i de la Generalitat es va substituir la coberta de lloses per una de nova. Entre el 2000 i el 2002 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va restaurar l&#039;edifici i el seu entorn. El  projecte i la direcció és d&#039;Antoni González Moreno-Navarro.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església romànica d&#039;una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d&#039;accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d&#039;arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l&#039;entorn de l&#039;església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de &#039;palatium Rodegarii&#039; que ja disposava d&#039;església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L&#039;església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l&#039;altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l&#039;abandó de l&#039;església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l&#039;església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s&#039;hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s&#039;hi va deixar d&#039;enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1552000,1.9726000]]></content:encoded><content:item>415120</content:item><content:item>4667519</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;absis, la part  més antiga de l&#039;edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau  i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l&#039;edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s&#039;enguixà l&#039;absis; el 1910 s&#039;enderrocà una construcció adossada a la capçalera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee58
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41424]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Frontal d&#039;altar de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-sadurni-de-rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CARBONELL, Eduard. (1975). &#039;L&#039;art Romànic a Catalunya. Segle XII&#039;. Barcelona. CARBONELL, E. (1981). &#039;L&#039;ornamentació en la Pintura Romànica Catalana&#039;, Barcelona: Artestudi Ed., Col·lecció de Materials núm.2. COOK, J. I GUDIOL, J. (1950). &#039;Pintura e Imagineria Romànicas&#039;, Madrid: Ars Hispaniae. Vol. VI. ROSSELL, Joan (1985:137-141). &#039;El retaule de Sant Sadurní de Rotgers. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà&#039;. Barcelona SUREDA, Joan. (1982). &#039;Pintura Romànica a Catalunya&#039;. Madrid. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Frontal de fusta (1,34 m d&#039;ample per 0,90 m d&#039;alt i 0,35 cm de gruix) pintat al tremp que segueix la típica distribució amb un compartiment central i dos laterals separats per bandes horitzontals i verticals que tanquen les escenes. Al compartiment central s&#039;hi representa la imatge de Crist en Majestat envoltat per l&#039;aurèola i assegut en un tro encoixinat; amb la mà dreta beneeix i amb l&#039;esquerra aguanta un llibre que reposa sobre el genoll. Correspon al model iconogràfic del Crist apocalíptic, la &#039;Maiestas Domini&#039;, i l&#039;acompanyen les figures del Tetramorfos, imatges simbòliques dels quatre Evangelistes. El frontal està dedicat a Sant Sadurní, patró de l&#039;església de Rotgers, i diferents escenes de la seva vida es representen a banda i banda de la imatge central de Crist en Majestat; el compartiment superior dret es representa l&#039;escena en que St. Sadurní es jutjat davant el tribunal de l&#039;emperador Deci; el compartiment inferior dret mostra l&#039;escena del martiri; el compartiment superior esquerre s&#039;hi representa un dels miracles del sant. L&#039;últim compartiment s&#039;ha perdut.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Episcopal de Vic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El frontal de Sant Sadurní de Rotgers va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l&#039;any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d&#039;art exhibida a l&#039;Exposició Universal de Barcelona procedent d&#039;aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha col·locat a l&#039;interior de l&#039;església de Sant Sadurní de Rotgers una còpia del retaule original, feta per Emili Julià. L&#039;any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de &#039;palatium Rodegarii&#039; que ja disposava d&#039;església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L&#039;església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l&#039;altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l&#039;abandó de l&#039;església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l&#039;església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s&#039;hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s&#039;hi va deixar d&#039;enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357400,1.9940800]]></content:encoded><content:item>416869</content:item><content:item>4665337</content:item><content:encoded><![CDATA[1230-50]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Frontal d&#039;altar de Rotgers figura amb el núm. 6 de l&#039;inventari del MEV i amb data d&#039;ingrés abans de l&#039;any 1893. Va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l&#039;any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d&#039;art exhibida a l&#039;Exposició Universal de Barcelona procedent d&#039;aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona està treballant en la confecció d&#039;una còpia del retaule que serà col·locada a l&#039;església de Rotgers i del qual n&#039;és l&#039;autor Emili Julià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee59
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41425]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a &#039;La Popa&#039;, núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). &#039;Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d&#039;Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). &#039;Estudi històric i arqueològic de l&#039;església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d&#039;Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d&#039;abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El jaciment requereix d&#039;una campanya d&#039;excavació  complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d&#039;un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s&#039;han identificat amb les diferents dependències d&#039;un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l&#039;església romànica de Sant Sadurní de Rotgers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La única notícia documental de l&#039;existència d&#039;aquest mas és de l&#039;any 938; es tracta d&#039;un document que esmenta l&#039;existència d&#039;un poblament amb el nom de &#039;palatium Rodegarii&#039; que en aquesta data ja disposava d&#039;església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d&#039;un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s&#039;hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l&#039;existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l&#039;època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1554000,1.9728400]]></content:encoded><content:item>415140</content:item><content:item>4667541</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre l&#039;any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l&#039;església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l&#039;estança. L&#039;arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l&#039;any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l&#039;església de St. Sadurní de Rotgers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee5a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41426]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-del-mas-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església d&#039;una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants que avui és totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d&#039;accés es va obrir a ponent i és allindada. És l&#039;element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l&#039;escut de la família Cirera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, lloc de Cirera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l&#039;any 905 quan la &#039;villa que dicunt Cereisa&#039; s&#039;esmenta com un dels límits de l&#039;església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels s. XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII.- XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Sta. Maria de Borredà; a més de la masia, que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1545300,1.9841700]]></content:encoded><content:item>416075</content:item><content:item>4667433</content:item><content:encoded><![CDATA[1777]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Neoclàssic|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del s. XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l&#039;edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|99|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee5b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41427]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Casadejús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, Rosa. (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia ha estat reformada recentment per tal d&#039;adaptar-la al nou ús de segona residència.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d&#039;accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l&#039;eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d&#039;Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1559500,1.9915200]]></content:encoded><content:item>416684</content:item><content:item>4667584</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee5c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41428]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Campalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/campalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IGLESIAS, Josep (1076). &#039;El Fogatge de 1553&#039;. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;. Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions. UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà.Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;. L&#039;Erol. Berga. VV.AA (1990).&#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Al cos més antic de la construcció s&#039;hi afegí, al s. XVIII, una important ampliació que presenta, al mur de migdia, dues grans arcades d&#039;arc de mig punt que il·luminen l&#039;eixida i la sala de la masia. La resta d&#039;obertures de la casa són finestres allindades amb pedra o fusta i de petites dimensions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Mergançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1444 és documentat Miquel de Campalans que aleshores ja deuria ser un pagès benestant per què va comprar un parells de bous i una mula. Al s. XVI la masia s&#039;esmenta en el Fogatge de 1553 i al s. XVIII Joan Puig i Campalans encara es confessa vassall i home propi, soliu i afocat del monestir de Ripoll; durant aquest segle és quan la casa creix i es converteix en una de les més riques del terme, amb molí fariner i una gran casa al carrer de la Font de Borredà que acabarà essent la residència de la família.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1468100,2.0003600]]></content:encoded><content:item>417402</content:item><content:item>4666560</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia ha estat adaptada com a edifici de serveis del càmping que s&#039;estén davant l&#039;era i els camps de la casa de Campalans.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee5d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41429]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camprubí o Camp-rubí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi-o-camp-rubi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord. (2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. IGLESIAS, Josep (1976). &#039;El Fogatge de 1553&#039;. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;. &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). &#039;Guia d&#039;Art del Berguedà&#039;. Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;. l&#039;Erol. Berga. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta sobre els murs de la qual reposa les encavallades de fusta i les teules sobre llates, té adossada a la façana de llevant una ampliació de planta rectangular coberta a una sola vessant, de planta baixa i planta sota coberta i un corral cobert amb una sola vessant. En aquesta façana de llevant, fruit d&#039;una ampliació del s. XVIII, s&#039;hi obra una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. A la façana principal hi destaca la gran portalada d&#039;arc de mig punt fet amb grans dovelles i que es troba descentrada atès que al XVIII la masia s&#039;amplià pel sector de llevant. A la façana principal també hi destaca un massís contrafort que reforça aquesta paret de tancament i també el mur de ponent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí del Cal Can-Rubí, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El mas Camprubí, documentat des del s. XV, fou un dels més importants de Borredà a la Baixa Edat Mitjana; l&#039;any 1432 Ramon Camprubí, amo del mas, era el batlle de Borredà pel monestir de Santa Maria de Ripoll.; pagès benestant, amb un important conjunt de terres prop de l&#039;església parroquial, tenia també pastures llogades al terme de Castell de l&#039;Areny. &#039;Jonot Camprubís&#039; s&#039;esmenta en el fogatge de 1553. Els hereus de la masia van ser, repetides vegades, batlles de Borredà pel monestir de Ripoll al llarg dels s. XVI, XVII i XVIII. Al .s. XVIII Joan Camprubí, pagava al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents per les terres i el mas, una quantitat de diners per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals incorporat al Mas Camprubí. Al mitjans s. XVIII la pubilla de Can-rubí es va casar amb l&#039;hereu de Cirera i d&#039;aquesta manera s&#039;uniren dos dels patrimonis immobiliaris més importants de Borredà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1363400,1.9968200]]></content:encoded><content:item>417096</content:item><content:item>4665401</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee5e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41430]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Gall]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord. (2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;. &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39) . &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants amb el carener de la teulada paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La masia consta de planta baixa, una planta pis i planta sota teulada on hi ha les golfes, i concentra la majoria de finestres a la casa de llevant i migdia. La porta d&#039;accés, al mur de llevant, és d&#039;arc de mig punt adovellada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cal Gall s/n, 08619- Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia del Gall es documentada des del s. XVII; molt propera al nucli urbà que anava creixent a redós de l&#039;església parroquial de Santa Maria, els fadristerns i les noies de la masia es casaven sovint amb paraires, teixidors i gent dels oficis instal·lats al barri de Borredà. D&#039;aquesta masia n&#039;era fill Pere Gall que a mitjans s. XVII regentava l&#039;hostal de Borredà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1391300,1.9927200]]></content:encoded><content:item>416761</content:item><content:item>4665715</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al llibre  &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s&#039;hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de cal Gall (p.11)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee5f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41431]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Llosada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord.(2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. SERRA, R. (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;. L&#039;Erol, Berga. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga .]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Llosada és una masia d&#039;estructura clàssica, amb tres crugies, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. La masia té adossades moltes construccions auxiliars (corts, pallissa, galliners, estables, etc.), però conserva, harmoniosa, la seva estructura original, amb planta baixa, primer i segon pis i sota teulada. Destaquen les harmonioses obertures de la façana principal, finestres allindades que flanquegen el gran finestral d&#039;arc de mig punt de la segona planta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Borredà, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Llosada és una masia documentada ja en els documents notarials del s. XV on hi figuren capítols matrimonials i pagaments de dots als fadristerns del mas que es casen amb pagesos i filles de pagesos de cases veïnes. La construcció actual es del s. XVII i XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1373900,1.9937600]]></content:encoded><content:item>416845</content:item><content:item>4665521</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41431-foto-08024-9-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al llibre  &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s&#039;hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de la Llosada (p.11).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee60
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41432]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Campalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R.(1990) &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera, p.459-473. SERRA, R.(1998). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga, p.34-39 SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada al carrer de la Font és una construcció de planta baixa i dues plantes superiors, coberta a dues vessants i que consta d&#039;un gran pati posterior, anteriorment ocupat per horts i avui amb jardí i piscina. La façana consta d&#039;una gran portalada amb arc rebaixat i un conjunt de finestres allindades distribuïdes a banda i banda de la porta i en els diferents pisos, aixoplugades pel ràfec de la teulada que cobreix la casa a dues aigües. A la planta baixa hi ha dependències per a magatzem; a la primera planta hi ha la cuina, el menjador, la sala, la biblioteca i a la segona planta les habitacions. Un elegant escala interior, oberta al bell mig de la casa comunica els diferents nivells de la casa i il·lumina les estances interiors. La casa, adaptada a les comoditats actuals, té una elegant façana a llevant, façana que dona a la zona d&#039;horts i jardí; aquesta façana arrebossada i pintada és generosa en obertures d&#039;entre les quals destaquen l&#039;elegant balconada del primers pis, amb quatre portes allindades, i l&#039;eixida d&#039;arcs de mig punt de la segona planta. La casa es coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de la Font, 08619- Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La família Campalans, els orígens de la qual es remunten al s. XV, va adquirir, en una data imprecisa del s. XVII unes terres al nucli urbà de Borredà en les quals construí una gran casa on es traslladà a viure la família, mentre que a la masia hi van instal·lar una família de masovers. Pagesos benestants iniciaren una etapa d&#039;expansió invertint en el negoci de la compra venda de la llana i al s. XIX, durant els anys de la Tercera Guerra Carlina, els alts comandaments de l&#039;exèrcit carlí i la mateixa Dñ. Maria de las Nieves de Braganza i de Borbón, l&#039;esposa del pretendent, va fer estada a can Campalans. La casa conserva un important arxiu documental i d&#039;imatges que l&#039;any 1989 va ordenar el grup d&#039;història de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1363000,1.9955200]]></content:encoded><content:item>416989</content:item><content:item>4665398</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41432-foto-08024-10-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee61
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41435]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Font]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord. (2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1988:34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa, i molt especialment les seves façanes, requeririen una actuació de restauració, molt especialment la fusta que és, de bon tros, el material constructiu més deteriorat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casal situat al nucli urbà de Borredà construït a manera de masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana; a aquest cos central, el més antic, s&#039;hi adossà un cos perpendicular que forma una característica eixida de doble balconada de fusta i a la qual hi ha adossat un característic pou que identifica i dona caràcter al casal. Ambdós cossos constructius es van alçar amb pedra irregular unida amb morter de calç i amb pedra polida i ben treballada a portes i finestres. Entre les moltes obertures destaca la gran portalada d&#039;accés d&#039;arc de mig punt fet amb grans dovelles, i també la balconada de fusta del cos perpendicular on hi ha el pou que deixa a la vista les encavallades de fusta que sostenen la teulada que cobreix aquest cos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/ de Frontanyà , 3  08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa de can Font és documentada des dels primers anys del s. XIV com a hostal de Borredà. L&#039;hostal, situat prop de l&#039;església, allotjava viatgers que transitaven pel camí ral que anava de Berga a Ripoll. Tot sembla indicar que la família que regentava l&#039;hostal, els Serra, eren originaris de Ripoll i que probablement foren establerts a Borredà pels abats del monestir. Durant força temps van mantenir els seus llaços amb la vila tall i com ho demostra el fet que l&#039;any 1427 l&#039;hostaler, Bernat de la Serra, pagava la dot pel matrimoni de la seva filla a Antoni Reixac, apotecari de Ripoll. Els Serra van arrelar a Borredà i ben aviat van poder ampliar el seu patrimoni: el 1433 Pere Joan Font, àlias Serra, l&#039;hostaler, comprava un hort veí a l&#039;hostal a l&#039;amo del mas de la Llossada, amb el consentiment de l&#039;abat de Ripoll. L&#039;hort era situat al costat de l&#039;hostal, al barri de Borredà, i al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop de la rectoria i del Querot del Padró de Borredà. A partir d&#039;aquesta data els hostalers figuren en la documentació, indistintament, com a Serra, Font àlias Serra o Serra àlias Font. Al llarg del s. XV l&#039;hostal s&#039;engrandí i es van construir estables pels animals, s&#039;amplià la capacitat de l&#039;hostatgeria i el nombre d&#039;horts i camps que proporcionaven a la família de l&#039;hostal els productes indispensables per fer el servei; és per això que a finals del s. XV i al llarg dels segles següents ja s&#039;esmenta el mas de la Serra de Borredà. Al s. XVII la documentació ja diferencia l&#039;hostal del mas Font; l&#039;Hostal estava en mans dels Gall, descendents de la masia veïna del mateix nom, i l&#039;hostal disposava de forn, 6 llits parats al primer pis, un més a la cambra major, força ben condicionada. La casa de cal Font, annexa a l&#039;hostal tenia terres escampades pel terme i al costat de la casa hi havia l&#039;era, l&#039;hort i les corts, corrals i estables pel bestiar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1362000,1.9945200]]></content:encoded><content:item>416906</content:item><content:item>4665388</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee62
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41436]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Placeta o Plaça del Padró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-o-placa-del-padro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, Rosa (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga. VV.AA. (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La plaça, de reduïdes dimensions i força irregular, es formada per un seguit de cases entremitjeres que la tanquen pel sector de llevant. L&#039;espai urbà consta de dos nivell, un de superior situat davant la gran casa de cal Cirera, i l&#039;altra, a un nivell més inferior que es el que comunica amb el carrer de Frontanyà i de la Font. Hi predominen les edificacions de planta baixa i dues plantes de pis que, gairebé en la seva totalitat, estan restaurades com a habitatge o segona residència.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Placeta 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Placeta, coneguda antigament com a Plaça del Padró, és documentada des del s. XIV. La plaça es comença a formar a l&#039;entorn de la rectoria i l&#039;hostal, al peu del camí ral de Berga a Ripoll i just a l&#039;inici del camí que des de Borredà anava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XVII la documentació esmenta l&#039;existència d&#039;horts i petits camps de conreu entre les edificacions però al s. XVIII l&#039;espai edificat ja és molt semblant a l&#039;actual, reservant només l&#039;espai central com a plaça.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1362200,1.9949000]]></content:encoded><content:item>416937</content:item><content:item>4665390</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41436-foto-08024-14-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l&#039;Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1  Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l&#039;Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee63
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41437]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca les &#039;Hermanes&#039; o Casa del Pare Coll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-hermanes-o-casa-del-pare-coll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció entremitjeres formada per planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal , que dóna al carrer de Frontanya. Restaurada l&#039;any 2000-2002, la restauració va transformar la distribució interior de la casa per tal d&#039;adaptar-la als nous usos de casa de colònies i d&#039;acolliment. Es conserva l&#039;estructura de la façana, respectant obertures i forjats, i és a la façana principal on hi destaca la llinda amb la data 1694, amb l&#039;inscripció IHS i la creu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-15]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de Frontanyà nº 1, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coneguda amb el nom de Cal Cristòfol, la casa fou, a finals del s. XVIII, seu de l&#039;hospital de Borredà; aquesta institució ocupà la casa en espera de poder-se traslladar a un nou edifici que es va projectar l&#039;any 1790 per iniciativa del rector Jaume Palmerola i un consell de veïns, en unes terres propietat de la família Vilardell. Fou Magdalena Vilardell i Roca qui interposà un plet i paralitzà el projecte. Fou aleshores quan s&#039;optà per instal·lar, de manera provisional, l&#039;hospital i casa de misericòrdia per a l&#039;acolliment de pobres a la casa de cal Cristòfol, el 1812. Tot sembla indicar que l&#039;hospital es va tancar el 1849. L&#039;any 1890 el rector de Borredà, Joan Casadevall, aconseguí que les Germanes Dominiques de l&#039;Anunciata s&#039;instal·lessin a Borredà i hi fundessin una escola i una casa de acolliment i d&#039;exercicis espirituals. La casa i l&#039;escola ja funcionaven el 1898, estaven ubicades al carrer de Frontanyà, en un edifici que s&#039;amplià al llarg dels anys.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1361200,1.9942700]]></content:encoded><content:item>416885</content:item><content:item>4665379</content:item><content:encoded><![CDATA[1890-98]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el llibre &#039;Memòria. Una història Gràfica del poble de Borredà&#039; s&#039;hi reprodueixen una bona colla de fotografies de l&#039;escola de les &#039;Hermanes&#039;. La casa és administrada per la congregació religiosa d les Germans Dominiques de l&#039;Anunciata.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee64
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41438]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Vilardell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, Rosa (1998: 34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol. Berga. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció de planta rectangular. Coberta a dues vessants i que consta de planta baixa, dues plantes i planta sota coberta, amb les golfes. Tot i que avui resta integrada dins el conjunt urbà del casc antic de Borredà, quan es va construir a la baixa edat mitjana, i ampliar en els segles posteriors fins al XVIII, ho feu amb els criteris d&#039;una masia. Davant mateix de la façana principal, orientada a ponent, i separada pel carrer, la família de cal Vilardell encara conserva els horts. A la façana hi destaquen les llindes de pedra de portes i balcons així com una eixida amb balconada de fusta; al sector de tramuntana hi ha el pou i la cisterna, construïts al s. XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de l&#039;Església, nº 5, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentat des del s. XVII amb el nom de mas Vilardell, el casal es va construir sobre les terres i la masia baix medieval de cal Sala, situada prop de l&#039;església parroquial. Al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l&#039;hereu de cal Vilardell es nomenat, l&#039;any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s&#039;enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l&#039;Hospital de Borredà que s&#039;havia d&#039;alçar prop de l&#039;església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1352200,1.9940400]]></content:encoded><content:item>416865</content:item><content:item>4665279</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee65
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41439]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, R. (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, R.(1998: 34-39) : &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La rectoria fou restaurada entre 1989 i 1990.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa entremitgeres de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Manresa, prop de l&#039;església parroquial. La façana, feta amb pedra irregular unida amb morter de calç , presenta dues obertures a cada nivell, les del sector de migdia són finestres i a la segona i tercera planta hi ha balcons al sector de ponent. Totes les obertures tenen llindes de pedra i destaca la porta d&#039;accés la llinda de la qual porta inscrita la data de 1694.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-17]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de Manresa núm. 7 , 08619.-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera rectoria de Borredà, documentada des del s. XV, era situada a la plaça del Padró, prop de l&#039;hostal; a més de l&#039;edifici comptava amb un hort, una peça de terra i una vinya; administrava també les rendes de les masoveries del Portal, del Corral, la borda i els emprius de la Faia, el mas Soldevila i diferents trossos de terra; per tot això el rector de Borredà pagava cens al monestir de Ripoll. La rectoria es va mantenir en aquest lloc fins a finals del s. XVII que fou traslladada al carrer de Manresa. La construcció de la nova rectoria fou iniciativa del rector Jaume Palmerola que també va impulsar les obres de construcció de la nova església parroquial. Al mateix temps que començaven les obres de construcció de l&#039;església parroquial, iniciada el 1784, el rector aconseguí que l&#039;abat de Ripoll li donés permís per buscar un emplaçament per a construir una nova rectoria. La vella era situada a la placeta del Padró, darrera de can Font i prop del carrer Frontanyà i el rector considerava que a més de ser massa petita s&#039;omplia de pols quan es batia a la placeta i que l&#039;hort era massa humit. Amb l&#039;autorització de l&#039;abat i amb la venda de la vella rectoria aconseguí els diners suficients per comprar una casa del C/ Manresa que ja estava construïda des del 1694 i que era propietat del paraire Benet Vilardell. Un cop adquirida l&#039;amplià aixecant dues plantes més.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1352200,1.9946500]]></content:encoded><content:item>416915</content:item><content:item>4665279</content:item><content:encoded><![CDATA[1694]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41439-foto-08024-17-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee66
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41440]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Benet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord. (2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa fou restaurada per l&#039;arquitecte Ramon Puig l&#039;any 1988.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l&#039;any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d&#039;accés, d&#039;arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d&#039;arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d&#039;estenedor de la llana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major nº 2, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l&#039;església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356000,1.9939000]]></content:encoded><content:item>416854</content:item><content:item>4665322</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee67
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41441]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Porta de l&#039;església de Sta. Maria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ADELL, Joan Albert (1985: 135-136). &#039;Santa Maria de Borredà&#039;. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà&#039;, Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. FORNELLS, Carme coord. (2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. Berga. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210) &#039;El Berguedà&#039;. &#039;Monuments de la Catalunya Romànica 1&#039;, Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1990: 91-97). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La porta d&#039;entrada de l&#039;església parroquial de Santa Maria de Borredà és l&#039;únic element que es conserva de l&#039;església romànica; incorporada a la porta d&#039;accés, situada al mur de ponent, consta de dues verles de fusta que porten incrustades les ferramentes. Es tracta d&#039;una sèrie de tiges disposades horitzontalment, quatre per cada batent de porta, i estan formades per dos nervis juxtaposats els extrems dels quals acaben en forma de voluta. El centre de la tija és travessat verticalment per una altra tija més curta i amb els extrems amb volutes. Aquestes ferramentes feien una doble funció: reforçar la porta i, al mateix temps, decorar-la. Corresponen a un exemplar que és molt usual en les portes d&#039;aquesta època i que trobem en altres exemples conservats al Berguedà, com per exemple Sant Martí de la Nou o Sant Andreu de Grèixer.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de  l&#039;Església, 08619- Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La porta de ferramenta correspon a l&#039;església romànica bastida al s. XI, i que substituí un edifici anterior d&#039;època Pre-romànica. L&#039;actual església és un edifici del s. XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1353700,1.9939400]]></content:encoded><content:item>416857</content:item><content:item>4665296</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41441-foto-08024-19-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al llibre  &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s&#039;hi reprodueix una fotografia dels anys 1960-70 de la porta romànica de Sta. Maria de Borredà (p.19), abans de la neteja i restauració efectuada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee68
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41442]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, Rosa (1990: 459-473). &#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol. Berga. VV.AA.(1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Plaça Major és el centre històric i urbà de Borredà al qual hi arriben els carrers de Berga, de Frontanyà, de Manresa, de l&#039;Església. De forma irregular, més aviat rectangular, és presidida, al sector de llevant, per les grans dimensions de l&#039;església parroquial, i a ponent per cases entre mitjeres, de les quals destaca cal Benet, cal Bardolet i l&#039;Ajuntament. Les cases entremitgeres tenen planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada; les façanes conserven llindes de pedra amb les dates de la construcció gravades la qual cosa informa de que es va adoptar l&#039;actual morfologia al llarg dels s.XVII i XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-20]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La plaça Major es va començar a formar al s. XIV quan a redós de l&#039;església parroquial i al peu del camí ral de Berga a Ripoll es construeixen algunes cases com la rectoria i l&#039;hostal de Borredà que formaran també l&#039;espai urbà de la Placeta. La plaça és una eixampla del carrers que al llarg dels segles es formen a banda i banda de l&#039;antic camí ral que des de Borredà portava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356200,1.9941800]]></content:encoded><content:item>416877</content:item><content:item>4665324</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al carrer hi destaquen dues grans cases, Can Font i Ca les Monges. Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l&#039;Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1  Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l&#039;Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee69
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41443]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;.Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. SERRA, Rosa (1998: 34-39). &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;. l&#039;Erol. Berga. VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici del nou Ajuntament de Borredà és fruït de les obres de construcció efectuades entre 1980-1981 amb el suport de la Diputació de Barcelona, els fons de cooperació d&#039;aquesta institució i el mateix Ajuntament de Borredà. El projecte fou signat per l&#039;arquitecte Francesc d&#039;A. Viladevall.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció civil, casa entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes i sota teulada; construïda amb pedra seguint els models de l&#039;arquitectura urbana del nucli antic de Borredà, l&#039;actual edifici de l&#039;Ajuntament es va reconstruir de bell nou el 1980.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major nº  4, 08619- Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des del s. XVII es documentada l&#039;existència de la Casa del Comú de Borredà a la plaça Major. Els batlles i els regidors eren nomenats pels abats del monestir de Sta. Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc, entre els pagesos benestants de la parròquia; a partir de mitjans s. XVIII comencen a nomenar, per aquests càrrecs, paraires que acaben per controlar la vida del pròsper nucli urbà al llarg del s. XVIII, tot desplaçant els pagesos, i impulsant la reforma del règim municipal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357400,1.9940800]]></content:encoded><content:item>416869</content:item><content:item>4665337</content:item><content:encoded><![CDATA[1981]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41443-foto-08024-21-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al llibre  &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s&#039;hi reprodueix una fotografia de mitjans s. XX del vell Ajuntament  (p.18)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee6a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41444]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Municipal de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l&#039;atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d&#039;infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d&#039;establiments, Promoció de l&#039;habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d&#039;adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-22]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major nº 4, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l&#039;espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta &#039;buits&#039; del període 1936-1939.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357400,1.9940800]]></content:encoded><content:item>416869</content:item><content:item>4665337</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Arxiu fou ordenat l&#039;any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l&#039;Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee6b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41445]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Maria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord.(2002). &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985): &#039;Inventari d&#039;Esglésies. 17. Berguedà&#039;. Barcelona. SERRA, Rosa (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VV.AA. (1990). &#039;Borredà&#039;. Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La teulada es va restaurar l&#039;any 1979, el 1980 l&#039;escalinata d&#039;accés i el 1981 s&#039;iniciaren les obres a l&#039;interior de la nau amb la decoració mural del presbiteri.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l&#039;església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant. L&#039;edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l&#039;època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII. Hi destaca especialment el campanar. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l&#039;altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l&#039;altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol. Al mur de llevant de l&#039;església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l&#039;escut del monestir de Ripoll esculpit. S&#039;hi representa un gall, el bàcul de l&#039;abat i el signe del sol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera església pre-romànica, documentada des de l&#039;any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s&#039;amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l&#039;absis per tal d&#039;encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l&#039;any 1718 s&#039;iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s&#039;inaugurà el 1720, l&#039;església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d&#039;acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s&#039;allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L&#039;església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l&#039;any 886, tot i que formaven part del bisbat d&#039;Urgell i a partir de l&#039;any 1596 del de Solsona, fins que a l&#039;any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1354200,1.9941300]]></content:encoded><content:item>416873</content:item><content:item>4665301</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee6c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41447]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S.XVI-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tota la documentació de l&#039;arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l&#039;Arxiu Episcopal de Vic l&#039;any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-25]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera església pre-romànica, documentada des de l&#039;any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s&#039;amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l&#039;absis per tal d&#039;encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l&#039;any 1718 s&#039;iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s&#039;inaugurà el 1720, l&#039;església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d&#039;acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s&#039;allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L&#039;església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l&#039;any 886, tot i que formaven part del bisbat d&#039;Urgell i a partir de l&#039;any 1596 del de Solsona, fins que a l&#039;any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357400,1.9940800]]></content:encoded><content:item>416869</content:item><content:item>4665337</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-21 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee6d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41448]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Campanar de l&#039;església de Sta. Maria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Campanar de planta quadrada, bastit amb carreus polits i escantonats i col·locats a trencajunt, al sector de ponent de l&#039;església parroquial, als peus de la nau lateral . El campanar té una socalada de tres pisos i un cos superior de dos pisos més, acabat en un terrat rodejat per una balustrada. Conserva una de les campanes originals, fosa i instal·lada l&#039;any 1858.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El campanar es va començar a construir l&#039;any 1790 i es va finalitzar el 1797, quan fou visitat per l&#039;abat de Ripoll que mostra, amb aquestes paraules, la seva satisfacció: &#039;... La mayor satisfacció nostra verem la Torre de las Campanas que de poch temps a esta part esta acabam de construir aquells parroquians moguts del impulsos de la pietat de qual torre a proporció del poble es bastament magnifica y conté quatre campanes mes que suficients per la convocació dels fidels a les funcions de la Iglesia&#039;. Entre 1840 i 1845 s&#039;hi instal·là un primer rellotge de ferro forjat que procedia del desamortitzat monestir de Sant Pere de la Portella, el qual va funcionar fins l&#039;any 1945 que fou substituït per un altre que també era de segona mà. Les campanes es van fondre a l&#039;era del Querol l&#039;any 1858 i des del 2001 toquen totes les hores, i tots els oficis, amb l&#039;ajuda d&#039;un mecanisme automàtic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1354200,1.9939500]]></content:encoded><content:item>416858</content:item><content:item>4665302</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee6e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41451]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Oratori de Sant Marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SOCA, I. (2000: 33-39)&#039;Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restes de l&#039;antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d&#039;alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s&#039;entreveu es pot deduir que es tractava d&#039;una església de petites dimensions i d&#039;una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L&#039;aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L&#039;església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d&#039;uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l&#039;oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-29]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No hi ha notícies documentals de l&#039;existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s&#039;esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on &#039;antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios&#039;. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1491800,1.9878200]]></content:encoded><content:item>416369</content:item><content:item>4666835</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fotografia: Isaac Soca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee6f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41452]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sobirà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La família de Sobirà conserva importants col·leccions de mobiliari, material etnogràfic i eines de pagès. Conserva també l&#039;arxiu documental familiar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, amb la porta d&#039;accés adovella i finestres de diferents mides amb llindes de pedra. La façana de migdia destaca per la gran quantitat d&#039;obertures de totes les plantes: la planta baixa amb tres grans arcades d&#039;arc de mig punt rebaixat que faciliten l&#039;accés a les corts, avui en desús, i l&#039;eixida de les dues plantes superiors i la de sota coberta, formades per dos arcades d&#039;arc de mig punt amb pilar central. A banda i banda de les arcades de l&#039;eixida es distribueixen, simètricament, finestres amb llindes de pedra. Adossada al mur de tramuntana i a nivell de la gran era enllosada de la masia, hi ha la capella familiar construïda fa pocs anys aprofitant les l&#039;espai d&#039;una antiga dependència d&#039;ús agrícola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-30]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carena de Sobirà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La gran masia de Sobirà és documentada des del s. XV; aleshores era coneguda amb el nom de Borredà Sobirà. L&#039;any 1407 Guillem de Borredà Sobirà comprava la masoveria de les Nogueres a Joan de la Picola de Vilada i al cap de pocs anys el mas Sobirats del Vilar de Palmerola a Joan de Campalans; aquestes i altres compres que es succeïren al llarg dels s. XV-XVIII van fer de Sobirà una de les grans propietats de Borredà. A començaments del s. XVI el procurador de l&#039;abat de Ripoll confirmava l&#039;establiment del mas Borredà Subirà a favor de la família del mateix nom.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1451800,2.0090700]]></content:encoded><content:item>418120</content:item><content:item>4666371</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia té una capella pròpia, dedicada a la Puríssima; la capella es va construir en un cobert adossat a la casa pairal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee70
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41453]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Esteve de Comià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-comia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[GAVIN, J.M. (1985): &#039;Inventari d&#039;Esglésies. 17. Berguedà&#039;, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1978: 222): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Ed, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). &#039;Pagesos i senyors a les valls del Merlès&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[De l&#039;església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. L&#039;actual edifici és una construcció del s. XVII tal i com es llegeix a la inscripció de la porta &#039;SEGIMON PUIG ME FECIT. 1690&#039;. Al s. XVIII es substituí l&#039;absis per un presbiteri rectangular més petit que la nau, i a cadascun dels seus costats s&#039;hi afegiren unes capelles lateral. La primera volta d canó fou substituïda per una d&#039;obra que cobreix la nau en quatre trams. Uns massissos contraforts subjecten els murs romànics de la vella nau que és de planta rectangular. La façana principal, amb la porta semicircular feta amb grans dovelles, és coronada amb un massís campanar d&#039;espadanya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Comià, al peu de la riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim Comià s&#039;esmenta per primera vegada en la documentació l&#039;any 948 (Cominiano) com un dels límits de l&#039;església de Salselles. Formava part dels dominis del monestir de Sta. Maria de Ripoll i l&#039;any 1607 va perdre el seu caràcter parroquial per passar a ser sufragània de St. Vicenç de Maçanós. Refeta a mitjans s. XVII, avui depèn de la parroquial de Sta. Maria de Borredà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1308200,2.0488800]]></content:encoded><content:item>421392</content:item><content:item>4664739</content:item><content:encoded><![CDATA[1690]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segimon Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per accedir a l&#039;interior de l&#039;església cal demanar la clau a la rectoria de Borredà o al Restaurant Cobert de Puigcercós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee71
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41454]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Soler de Comià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-comia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). &#039;Pagesos i senyors a les valls del Merlès&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia construïda en diferents etapes de la qual es conserva un cos central, més antic, de forma rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Al s. XVIII la família fou ampliada considerablement amb l&#039;adossament d&#039;un cos d&#039;estructura clàssica al mur de tramuntana. D&#039;aquesta època són bona part de les obertures i l&#039;element més destacat de la masia, la balconada de fusta aixoplugada pel ràfec de la teulada, a la façana de migdia. A llevant de la masia hi ha una interessant pallissa coberta a dues vessants i amb encavallades de fusta i pilars de secció quadrada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-32]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Comià, riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim Comià s&#039;esmenta per primera vegada en la documentació l&#039;any 951 (Cominiano) com un dels límits de l&#039;església de Salselles. El lloc de Comià era dominat pel Maçanòs, una família feudatària del castell de la Guàrdia i del de Palmerola. L&#039;any 1236 Bernat de Maçanós i la seva muller van establir a Pere Solà i a la seva família al mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià, situat al comtat d&#039;Osona; el document esmenta rel pagament de l&#039;establiment i el cens anual per el mas, les terres, les vinyes i l&#039;ús del molí fariner. Al s. XIV Bartomeu de Soler pagava als senyors de Maçanós un cens anual en metàl·lic i 1/5 part de la producció anual de vi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1326400,2.0512400]]></content:encoded><content:item>421589</content:item><content:item>4664939</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee72
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41455]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de Roma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-roma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SALA i SIVILLA, Jaume. (1975) &#039;Berguedà i Lluçanès&#039;, Barcelona TORRES, C.A.(1905) . &#039;Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà&#039;, p. 167, Barcelona. VINYETA, R.(1978) &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló. VV.AA.(1981) &#039;Gran geografia Comarcal de Catalunya&#039;, vol. 2, El Berguedà, Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ajuntament té sol·licitada una ajuda econòmica per tal de poder restaurat el pont de Roma.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de fàbrica de pedra fet amb carreus força regulars i units amb morter de calç, format per tres arcs i una lleugera esquema d&#039;ase amb tallamars. No conserva cap tipus de barana i avui té el paviment encimentat, la qual cosa permet el pas de automòbils i al mateix temps fa de solera i reforç a l&#039;estructura del pont que presenta signes de deteriorament. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va fer-ne uns estudis preliminars per tal de determinar la incidència d&#039;unes escletxes aparegudes a la volta de l&#039;arc central.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-33]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es coneix quan i qui va construir el pont de Roma però per la seva estructura arquitectònica sembla una obra medieval refeta als segles moderns. Com tots els ponts salvava el pas en un punt estratègic, en aquest cas permetia creuar la riera de Merlès en un punt en que la travessa a partir d&#039;un gual era poc segura. El pont facilitava el trànsit pel camí que resseguia la riera de Merlès de nord a sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1215900,2.0449300]]></content:encoded><content:item>421054</content:item><content:item>4663718</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee73
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41456]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). &#039;Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció&#039;, a &#039;Quaderns d&#039;Estudis medievals&#039; núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a &#039;Catalunya Romànica. XII. El Berguedà&#039;, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s&#039;encaixava una resclosa medieval que formava part d&#039;un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s&#039;encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d&#039;un gorg. La resclosa tenia una longitud d&#039;uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l&#039;extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d&#039;una amplada d&#039;uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d&#039;aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-34]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La riera de Merlès, anomenada a l&#039;alta edat mitjana riu &#039;Azest&#039; o &#039;Adest&#039; era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d&#039;Osona i també el límit entre el bisbat d&#039; Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s&#039;esmenta l&#039;any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d&#039;ordi per l&#039;ús del molí fariner. L&#039;any 1236, en renovar-se l&#039;establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s&#039;esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1216400,2.0448000]]></content:encoded><content:item>421043</content:item><content:item>4663723</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee74
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41457]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Maria de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[GAVIN, J.M. (1985). &#039;Inventari d&#039;Esglésies. 17. Berguedà&#039;, Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). &#039;Salselles, evocació històrica&#039;, a &#039;La Popa&#039; núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). &#039;Pagesos i senyors a les valls del Merlès&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d&#039;una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d&#039;accés s&#039;obre al mur de ponent i és d&#039;arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d&#039;arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s&#039;alça al mur de migdia, i té obertures d&#039;arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d&#039;abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l&#039;acció dels elements atmosfèrics, l&#039;han acabat de malmetre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-35]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Salselles, riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del &#039;pagus&#039; del Lluçanès, subunitat del comtat d&#039;Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l&#039;any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l&#039;entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l&#039;advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0959800,2.0289300]]></content:encoded><content:item>419699</content:item><content:item>4660889</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee75
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41458]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forats a la roca de la resclosa i de la passera de les Goles de la Masada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-i-de-la-passera-de-les-goles-de-la-masada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BOLOS MASCLANS, J. (1985:143-144). Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a &#039;Catalunya Romànica. XII. El Berguedà&#039;, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-568). &#039;Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció&#039;, a &#039;Quaderns d&#039;Estudis medievals&#039; núm. 9, Barcelona, setembre. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;indret de les Goles de la Masada hi ha un conjunt important de forats circulars excavats a la roca, especialment a l&#039;indret on la riera passa més engorjada. Alguns d&#039;aquests forats semblen haver suportat i encaixat una passera o palanca de fusta justament al punt on el gorg és més alt. Altres forats semblen correspondre als encaixos d&#039;una vella resclosa de fusta alt-medieval i fins i tot dues recloses que, com el cas de l&#039;hipotètic molí fariner del Pont de Roma deuria aprofitar l&#039;aigua de la riera per a moure les moles que s&#039;aixoplugaven en un petit casal moliner, del qual no es tenen testimonis materials.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-36]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La riera de Merlès, anomenada a l&#039;alta edat mitjana riu &#039;Azest&#039; o &#039;Adest&#039; era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d&#039;Osona i també el límit entre el bisbat d&#039; Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0989500,2.0053900]]></content:encoded><content:item>417756</content:item><content:item>4661241</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41458-foto-08024-36-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee76
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41459]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Martí de Boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-boatella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[GAVIN, J.M. (1985). &#039;Inventari d&#039;Esglésies. 17. Berguedà&#039;, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. SERRA , R.; VIGUÉ, J.; PONS. (1985: 141-143)Sant Martí de Boatella, a &#039;Catalunya Romànica. XII. El Berguedà&#039;, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona . VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1978: 223): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). &#039;Pagesos i senyors a les valls del Merlès&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VINYETA, R. (1978)&#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló. VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església és un exemplar romànic modificat als s. XVII i XVIII; consta d&#039;una sola nau rectangular orientada a llevant per un presbiteri rectangular. Al mur de migdia i al de tramuntana s&#039;hi van construir la sagristia i una capella. La volta es troba totalment esfondrada i l&#039;interior és ple de verdissa, així com l&#039;espai del cementiri situat a l&#039;interior d&#039;un mur de pedra seca que tanca l&#039;església pel sector de llevant i migdia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Boatella, al peu de la Riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El lloc de Boatella és documentat des de l&#039;any 919 en una compra feta pel bisbe Radulf d&#039;Urgell, fill del comte Guifré el Pelós i que també fou monjo de Ripoll; aquest personatge aconseguí, al llarg dels anys 923 fins el 942, acumular un important patrimoni en aquest indret que cedí, en testament, al monestir de Santa Maria de Ripoll. L&#039;església de Sant Martí és documentada des de l&#039;any 1094 i va mantenir la categoria de parroquial fins el XIV que passà a dependre de Sta. Maria de Borredà. Al s. XVIII figura com a sufragània de Sta. Maria de Palmerola però al 1835 passà de nou a la jurisdicció de Borredà i al bisbat de Vic. Els propietaris de la veïna masia de Boatella hi feren importants obres al s. XVII i XVIII i fins i tot s&#039;enterraren a la cripta. L&#039;església fou abandonada i va perdre el culte a mitjans del s. XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1154200,2.0343300]]></content:encoded><content:item>420170</content:item><content:item>4663042</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Modern|Barroc|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La llinda de la porta conserva l&#039;escut de la família Boatella: un bou, l&#039;anagrama amb la llegenda &#039;ATELLA&#039;  i un arbre en la meitat inferior, i la data 1611. El retaule, totalment perdut, era de l&#039;any 1730. A l&#039;interior de l&#039;església hi ha la llosa funerària de la família Boatella amb les dates 1677 i 1758.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|94|96|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee77
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41460]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G.(2000: 15-18) &#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici de planta baixa i tres pisos, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. De la vella estructura del casal moliner només en resten part de la planta baixa on hi ha l&#039;estructura del carcau i les moles; la resta de l&#039;edifici correspon a les obres efectuades a mitjans dels anys vuitanta del s. XX amb l&#039;objectiu d&#039;adaptar-lo i ampliar-lo com a casa de colònies.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera del Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Propietat de la família de paraires de Cal Cirera, descendents del mas del mateix nom, és va construir al s. XVIII aprofitant que el molí veí del Tisoi quedà abandonat i aleshores els Cirera van comprar als Font el dret d&#039;ús de l&#039;aigua de la Ribera de Borredà o riu Merdançol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1316300,1.9961100]]></content:encoded><content:item>417031</content:item><content:item>4664879</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee78
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41461]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de Sant Joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, Carme coord. (2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de pedra d&#039;una sola i ampla arcada de mig punt sostingut amb pilars que reposen sobre el llit de la riera de Margançol o de Vilada que discorre engorjada. D&#039;esquena plana conserva una barana molt baixa feta amb maçoneria, el mateix tipus de pedra que la resta de l&#039;obra, unida amb morter de calç.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera de Mardançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pont fou construït a finals del s. XVII al mateix temps que el molí bataner de Sant Joan per el Gremi de paraires i teixidors de llana de Borredà, constituït el 1669 amb el permís de l&#039;abat de Santa Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc. El molí draper fou objecte d&#039;un llarg plet que enfronta el gremi amb la família Font i que obligà al agremiats a construir-ne, un de nou, al s. XVII; per aquesta raó el pont va tenir poc ús, ja que a més de portar al molí draper permetia creuar la riera del Merdançol pel camí que anava de Borredà a Parts de Lluçanès, anomenat encara avui camí dels Graus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1292700,1.9943800]]></content:encoded><content:item>416885</content:item><content:item>4664618</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee79
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41462]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Dalt o del Xic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-del-xic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G. (2000: 15-18)&#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga FORNELLS, Carme coord. (2002)&#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà SERRA, R. (1988: 34-39): &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció d&#039;estructura clàssica, amb una planta gairebé quadrada, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la planta baixa hi ha l&#039;obrador moliner, que encara conserva part de la maquinària, amb les moles, les mesures i part del rodet; es conserva també la bassa i el carcau. La primera planta i la de sota coberta és caracteritzen per tenir una interessant balconada de fusta. La teulada reposa sobre encavallades de fusta i les teules sobre les llates. Les llindes de portes i finestres són de fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-48]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Borredà, al peu de la riera de Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentat des del s. XVII amb el nom de molí d&#039;Escaldaferro o molí de Santotge, treballava pels pagesos de Borredà que no disposaven de molí fariner. El molí va lliurar-se dels plets que van enfrontar la família de cal Font, que havia obtingut de l&#039;abat de Ripoll el privilegi d&#039;ús de l&#039;aigua el 16767, amb el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan Borredà al llarg del s. XVII per l&#039;ús de les aigües del Merdançol en aquest indret, ja que fou l&#039;abat de Ripoll qui controlava aquest molí i per tant feia els establiments corresponents a les successives famílies que el van fer funcionar. El molí de Dalt fou reformat al s. XVIII i fou aleshores quan es van canviar algunes de les moles (1737), i de nou al s. XIX, concretament l&#039;any 1882.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1365100,1.9996800]]></content:encoded><content:item>417333</content:item><content:item>4665417</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41462-foto-08024-48-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El molí es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-39) i fou restaurat com a segona residència entre 1986-1988.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee7a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41463]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Sobirà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sobira]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G. (2000: 15-18.)&#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ajuntament de Borredà i la família propietària han signat un conveni de cessió d&#039;ús del molí que compromet a l&#039;Ajuntament a fer-ne la restauració amb l&#039;objectiu de poder mostrar la importància dels molins fariners del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Molí fariner de Sobirà és una construcció del s. XVIII que segueix el model de masia d&#039;estructura clàssica, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La teulada, amb teula, llata i bigues de fusta, té un important voladís que aixopluga la balconada del primer pis i de les golfes. Al sector de llevant i de ponent l&#039;edifici té adossada les pallisses, cobertes amb teulades d&#039;una sola vessant. Les finestres del primer pis i les golfes tenen llindes de fusta mentre que la porta, situada al bell mig de la façana, i les finestres de la planta baixa, tenen llindes de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera del Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A començaments dels s. XVI el molí de Sobirà, aleshores anomenat &#039;molí de Campalans Jussà&#039; estava derruït i abandonat, i fra Arnau Miquel de Palmerola, monjo i procurador de Ripoll, establí als amos de Borredà Sobirà les terres veïnes i el mateix molí, amb l&#039;obligació de pagar als amos del mas Serra mitja quartera d&#039;ordi, la qual cosa indica que abans que el molí fos abandonat era regentat per la família del mas Serra. El molí es reconstruí de nou al s. XVIII quan l&#039;IIntendent General de l&#039;Exèrcit atorgà a Joan Camprubí i Sobirà, amo del mas Sobirà, la facultat de tenir molí fariner i servir-se de les aigües de la riera de Margançol des de la font de Picanyes fins a l&#039;esmentat molí, reservant els drets que tenia d&#039;ús d&#039;aigua el mas Campalans, situat a un nivell superior. El molí fariner proporcionava una important font d&#039;ingressos a la família Subira i és per això que el 1846 van comprar un molí fariner a Castell de l&#039;Areny pel preu de 1592 lliures a Pere i Francesc Comelles. El molí de Sobirà va funcionar fins a mitjans del s, XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1418500,2.0001200]]></content:encoded><content:item>417376</content:item><content:item>4666010</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41463-foto-08024-49-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les moles del molí de Sobirà porten gravades la data 1886, el farinal la de 1922 i l&#039;escairador és del 1929. Va funcionar fins a mitjans s. XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee7b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41464]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Campalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-campalans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G.(2000: 15-18). &#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga FORNELLS, Carme coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que el molí ja existia des de la baixa edat mitjana, l&#039;actual edifici és una construcció del s. XVIII que segueix l&#039;esquema tradicional de la masia d&#039;estructura clàssica i de petites dimensions. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Al sector de llevant hi ha una pallissa coberta amb el ràfec de la teulada i al costat de migdia un altre pallissa, més moderna i oberta, coberta amb teulat gairebé pla. El molí conserva la resclosa i bona part del rec, així com les moles i l&#039;escairador.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-50]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot sembla indicar que l&#039;establiment a favor dels Campalans del molí del mateix nom és remunta a la baixa Edat Mitjana. La primera notícia documental és de l&#039;any 1521 i aleshores era anomenat Molí de Campalans Jussà; propietat de la família Campalans que hi establí un moliner, molia els cereals de la finca i els de les masies veïnes. Va funcionar fins a mitjans s. XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1445800,2.0012300]]></content:encoded><content:item>417471</content:item><content:item>4666312</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41464-foto-08024-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41464-foto-08024-50-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;exterior de l&#039;edifici hi ha tres moles. Els últims moliners del molí de Campalans foren la família Cervera Vilarrasa que també feien d masovers (1958)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee7c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41465]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet-de-casamitjana-o-de-vila-plana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[GAVIN. J.M. (1985): &#039;Inventari d&#039;Esglésies. 17. Berguedà&#039;, Barcelona PLADEVALL, A.(1979): &#039;Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana&#039;, a &#039;La Popa&#039;, novembre. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Senzilla església rural les formes de la qual s&#039;acosten als models del Romànic rural tot i que força modificat. Consta d&#039;un absis semicircular i una nau de petites dimensions; els carreus de l&#039;absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç. Les cobertes originals foren substituïdes al s. XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se&#039;n obrí una de nova, al mur de ponent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casamitjana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Són poques les notícies documentals de l&#039;església de Sant Benet. Les primeres són tardanes, del s. XV. L&#039;any 1417 Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, deixà, en testament, un sou a l&#039;esmentada església; també s&#039;han robat deixes testamentals de l&#039;any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a &#039;cobrir la dita capella&#039;, la qual cosa indica que a mitjans s. XV s&#039;hi feien obres de reparació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1105700,1.9968000]]></content:encoded><content:item>417061</content:item><content:item>4662540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee7d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41466]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casamitjana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PLADEVALL, A.(1979): &#039;Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana&#039;, a &#039;La Popa&#039;, novembre. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia; la masia és fruit de diferents etapes constructives i al sector de llevant i destaca una gran balconada de fusta oberta al nivell superior. Per aquest sector i el de migdia es conserven els coberts, les corts i les pallisses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casamitjana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Són poques les notícies documentals de l&#039;església de Sant Benet. Les primeres, del s. XV, i més concretament del 1417 fan referència a la deixa testamentària que va fer Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, d&#039; un sou a l&#039;esmentada església; també s&#039;han trobat deixes testamentals de l&#039;any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a &#039;cobrir la dita capella&#039;, la qual cosa indica que a mitjans s. XV s&#039;hi feien obres de reparació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1099700,1.9968600]]></content:encoded><content:item>417065</content:item><content:item>4662473</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee7e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41467]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torrents]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[RIU RIU, Manuel (1966): &#039;Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d&#039;un antic monestir cistercencs de monges radicat a Berga&#039;, a &#039;Miscel·lànea Populetana&#039; núm.5, Abadia de Poblet VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia dels Torrents és una construcció formada per dos cossos adossats, ambdós de planta rectangular, coberts a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. El cos més antic, probablement construït al segle XVI sobre fonaments medievals, conserva els murs fets amb carreus irregulars col·locats en filades no massa regulars, i maçoneria, i morter de calç. El cos més modern, del segle XVIII; presenta uns murs de maçoneria i, a la façana de migdia, s&#039;hi obren finestres i una eixida d&#039;arc de mig punt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torrents era una de les propietats del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Montbenet tenia a Borredà des de començaments del s XIV. Al llarg d&#039;aquest segle els Torrents foren els batlles del monestir de Montbenet i representaren l&#039;abadessa en tots els afers i davant la resta de masies de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers i que formaven part de la jurisdicció de la comunitat de benetes. L&#039;any 1340 Guillem de Torrent, de la parròquia de Rotgers, es confessa home &#039;propi, quiti, soliu i natural&#039; de l&#039;abadessa i del monestir de Montbenet i promet, per ell i els seus descendents, pagar censos, drets, deures i obligacions ni escollir mai cap altre senyor ni acceptar franquesa de ciutat o vila. Amb tot els Torrents es reconeixien pagesos de remensa, fins i tot al llarg del s. XV quan mantenien la batllia. L&#039;any 1426 Pere Torrents va vendre a Pere Llobet, de la Massana de Borredà, el molí de Gavarrós situat al peu de la riera de Merlès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1599800,1.9608300]]></content:encoded><content:item>414154</content:item><content:item>4668061</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee7f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41468]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capdevila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restaurada entre 1990-1995]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, amb planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, on hi ha una gran porta d&#039;accés d&#039;arc de mig punt adovellada, finestres amb llindes de pedra, i un gran arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre. Pel sector de llevant hi ha un interessant porxo de fusta. La masia fou construïda al segle XVI i ampliada pel sector de tramuntana al segle XVIII, amb un cos rectangular que fou reforçat amb un massís contrafort. Prop de la masia hi ha la capella familiar dedicada a Sant Jaume.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-54]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Santa magdalena de Guardiolans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia de Capdevila és documentada des del s. XVI com una de les propietats de les quals n&#039;era senyor jurisdiccional l&#039;abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Borredà. Com moltes de les grans masies del terme municipal, els Capdevila combinaren la pagesia amb el treball de la llana; membres d&#039;aquesta família s&#039;instal·laren al nucli urbà de Borredà i s&#039;integraren al Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà. Al s. XVIII figuren com a comerciants de llana a l&#039;engrós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1391500,1.9677900]]></content:encoded><content:item>414701</content:item><content:item>4665742</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee80
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41469]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Manso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CLOPAS, I (1961).: El invicto Conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia, Barcelona FORNELLS, M.C. coord. (2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Manso es una masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia on hi destaquen dues amplies eixides amb balconada de fusta, al primer pis i sota teulada, que deixa veure les encavallades de fusta sobre les quals reposa la coberta de teules. A la planta baixa s&#039;obren dos elegants arcs de mig punt fets amb la pedra col·locada a plec de llibre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coll d&#039;en Bas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentada des del s. XVIII, la masia de cal Manso es va construir al veïnat del Coll d&#039;en Bas, que creixia al peu de l&#039;antic camí ral de Vilada a Borredà. La masia era habitada per pagesos enfiteutes del monestir de Santa Maria de Ripoll, i al s. XVIII era ocupada per la família Manso, que li dona nom. Una branca d&#039;aquesta família, instal·lada al nucli de Borredà, es dedicà a l&#039;activitat artesanal de la llana; d&#039;aquesta branca n&#039;era fill Josep Manso i Solà, militar català que participà activament en tots els conflictes del s. XIX (Guerra del Francés, Moviments absolutistes, Primera Guerra carlina) essent condecorat amb el títol de comte del Llobregat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1334600,1.9839900]]></content:encoded><content:item>416032</content:item><content:item>4665094</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee81
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41470]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Ribera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, amb la planta rectangular, coberta a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. Ampliada en diferents etapes amb l&#039;annexió d&#039;un cos al sector de migdia, és una construcció senzilla i austera del s. XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia de la Ribera és va construir al s. XVIII en un moment de màxim creixement demogràfic del municipi de Borredà degut a la prosperitat agrícola, l&#039;activitat molinera i el desenvolupament de la manufactura de la llana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1397100,2.0016900]]></content:encoded><content:item>417503</content:item><content:item>4665770</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee82
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41471]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La masia es va construir al s. XVIII i conserva l&#039;estructura original, només modificada per l&#039;annexió de les dependències agrícoles i ramaderes (corrals, pallisses, corts, estables, etc.) i pel fet que la façana principal està arrebossada. La porta d&#039;entrada és allindada i és al mig de la façana, flanquejada per finestres; al primer pis hi destaquen els tres arcs de mig punt adovellats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coll d&#039;en Bas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia és va construir al s. XIX al peu de l&#039;antic camí ral que des de Berga anava a Ripoll, al raval del Coll d&#039;En Bas, prop del nucli urbà de Borredà; substituí la vella casa de Graugés, enrunada, i fou iniciativa dels propietaris, la família de Martín de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1371100,1.9863500]]></content:encoded><content:item>416232</content:item><content:item>4665497</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41471-foto-08024-57-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee83
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41472]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Jaume Coll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-coll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular, orientat a la façana de migdia; la masia té la planta gairebé quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta. Restaurada amb molta cura en els últims anys s&#039;ha adaptat i condicionat com a casa d&#039;agroturisme., amb capacitat per a 15 persones.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Jaume Coll fou una masoveria del mas Coll que finalment fou cedida en herència a un fill fadristern de la gran pairelia que li donà nom. Documentada des del s. XVII la família de cal Jaume Coll van mantenir fins després de la Guerra Civil (1936-39) l&#039;activitat agrícola i ramadera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1454000,2.0169300]]></content:encoded><content:item>418770</content:item><content:item>4666388</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee84
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41473]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Querol Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-querol-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia situada al començament de Carrer de Manresa de Borredà, documentada des del s. XIV, i restaurada en els últims anys com a casa d&#039;Agroturisme. A la planta baixa hi ha les sales d&#039;acolliment dels clients (sala de TV i vídeo, sala de jocs), el menjador i la cuina; a la primera planta i sota teulada hi han les habitacions dels hostes, distribuïdes a banda i banda d&#039;unes sales amb xemeneia, biblioteca, sala multimèdia amb dos ordinadors i connexió a internet. Totes les habitacions es composen de sala (TV), alcova i bany. La casa està envoltada de jardins i a l&#039;era, que conserva la pallissa i una part dels corrals, s&#039;hi troben gabials amb ocells de diferents espècies i corts amb animals domèstics. S&#039;ofereixen 15 places en sis habitacions dobles i una de triple.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-59]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de Manresa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Querol Vell és una vella masia construïda a finals del s. XVI; al s.XVIII la masia quedà unida al nucli urbà de Borredà quan va créixer el carrer conegut amb el nom de carrer Nou o de Manresa a partir dels establiments que van fer els amos dels masos Vilardell, Cam-rubí i el mateix mas Querol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1333200,1.9938600]]></content:encoded><content:item>416848</content:item><content:item>4665069</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41473-foto-08024-59-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Querol Vell ha estat restaurat amb molta cura respectant els materials originals de la casa i l&#039;estructura de l&#039;edifici (parets mestres, finestres, portes i balconades, alçades, etc.)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee85
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41474]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Coll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, amb planta rectangular, amb tres crugies, i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia on es concentren les obertures més grans i una balconada de fusta coberta amb una teulada d&#039;una vessant oberta a la primera planta. La masia té el cos més antic al sector d tramuntana i fou al s. XVIII quan s&#039;amplia doblant les seves dimensions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia del Coll és documentada des del s. XV. L&#039;any 1486 Jaume Coll de Borredà va haver d&#039;empenyorar el mas Coll per poder pagar a la dot de la seva filla. Tot i estar situada dins els termes de la parròquia de Borredà, al s. XVIII el mas formava part de la jurisdicció compartida entre l&#039;abat de Sant Pere de la Portella i el duc d&#039;Híxar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1432100,2.0201100]]></content:encoded><content:item>419030</content:item><content:item>4666141</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41474-foto-08024-60-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee86
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41475]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SERRA, R. (1990: 459-473)&#039;Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d&#039;un capbreu del s. XVIII&#039;, a &#039;Església i societat a la Catalunya del s. XVIII&#039;, vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): &#039;Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà&#039;, a l&#039;Erol, Berga VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou situat en un dels extrems de la Plaça Major de Borredà format per un cos de secció cilíndrica feta amb maçoneria i morter de calç, d&#039;una alçaria d&#039;1 metre i un radi d&#039;uns 80 cm que conserva l&#039;armadura de ferro i la politja. La part sotrerrada, que també té secció cilíndrica, té una notable profunditat fins arribar a l&#039;aigua subterrània]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major, 08698-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pou es va construir a finals del s. XVIII o començaments del s. XIX amb l&#039;objectiu de facilitar el subministre d&#039;aigua al nucli urbà de Borredà que comptava amb fonts.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357200,1.9942600]]></content:encoded><content:item>416884</content:item><content:item>4665335</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee87
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41476]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cobert de Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-puigcercos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VINYETA, R. (1978)&#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció de mitjans s. XIX a la qual s&#039;hi ha afegit, al llarg del s. XX, diferents ampliacions amb l&#039;objectiu de guanyar espai per a poder desenvolupar les funcions de restaurant. L&#039;estructura original queda gairebé amagada al sector de ponent i es tracta d&#039;un cos rectangular, de planta baixa, un pis i sota coberta, amb teulada de dues vessants.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sant Esteve de Comià, a la riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;hostal del Cobert de Puigcercós, construït al peu del camí de Borredà a Sant Quirze de Besora és una masoveria de Puigcercós que arran de la transformació del camí en carretera a començaments del s. XX, es va transformar en un hostal, molt concorregut per viatgers, boletaires, excursionistes i caçadors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1326200,2.0458100]]></content:encoded><content:item>421140</content:item><content:item>4664942</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee88
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41477]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont de Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-puigcercos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont d&#039;obra d&#039;un sol arc rebaixat sostingut per gruixuts pilars assentats sobre les roques del llit de la riera de Merlès i murs de pedra que falquen l&#039;estructura als margues de la riera de Merlès. El material constructiu és pedra, ben picada i polida, formant blocs força regulars i units amb morter de ciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sant Esteve de Comià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pont de Puigcercós fou una de les obres més importants de la carretera de Berga a Montesquiu, que es va començar a construir el 1879 pel cantó del Ripollès i l&#039;any següent, el 1880 per Berga; fou iniciativa de la Diputació de Barcelona a partir del pla de carreteres del 1848. El pont salva el riu o riera de Merlès prop de la masia del mateix nom i de l&#039;hostal del Cobert de Puigcercós, just al punt on es trobaven i es troben els antics camins que puja per la riera de Merlès i el que, riera amunt, arriba fins a Sant Jaume de Frontanyà, la Riba, Cosp i Tubau.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1330500,2.0448300]]></content:encoded><content:item>421060</content:item><content:item>4664990</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41477-foto-08024-63-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee89
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41478]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restes del molí draper de Sant Joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-moli-draper-de-sant-joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AYMANÍ, G.(2000:15-18.) &#039;Els molins hidràulics de la riera del Mergançol&#039; a l&#039;Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[De l&#039;antic molí draper de Sant Joan només se&#039;n conserven restes dels murs situats prop del pont de Sant Joan i del salt d&#039;aigua natural on es va construir la resclosa. Les restes, molt escadusseres, corresponen a una construcció del s. XVII. Tot sembla indicar que es va abandonar al s. XIX i que a començaments del XX ja estava totalment ensorrat,]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Borredà, sota cal Carol i al peu de la riera del Margançol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construït pel gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan fou el primer molí del gremi, alçat a finals del s. XVII; a més de ser molí bataner també era fariner i per a poder fer les dues funcions es van adaptar unes masses que tot aprofitant l&#039;aigua directament del rec, podien estovar la llana; tot seguit l&#039;aigua es reconduïa i s&#039;abocava al rodet que feia girar les moles i per tant l&#039;energia de l&#039;aigua s&#039;emprava també per a moldre farina. El molí fou objecte d&#039;un llarg plet que enfrontà el Gremi i la família Font que obligà al Gremi a construir-ne un de nou, uns quants quilòmetres riu avall en direcció a Vilada i que fou el molí d&#039;en Font.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1293000,1.9946500]]></content:encoded><content:item>416908</content:item><content:item>4664621</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fotografia d&#039;Àngel Rota (1970 ) publicada a VV.AA.: Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee8a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41479]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VINYETA, R. (1978) &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d&#039;Espais d&#039;Interès Natural (PEIN) amb el nom de]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s&#039;anomena Riera de Maçanors o de l&#039;est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d&#039;una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d&#039;uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s&#039;alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l&#039;esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna &#039;Graellsia isabellae&#039; i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s&#039;hi ha introduït la truita irisada, d&#039;origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L&#039;escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-65]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1345900,2.0466500]]></content:encoded><content:item>421212</content:item><content:item>4665160</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Xarxa natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Àrea especial de conservació ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1785]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee8b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41480]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma  de Gatafera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gatafera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VINYETA, R. (1978). &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d&#039;Espais d&#039;Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Balma de Gatafera és una de les més característiques de la Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s&#039;anomena Riera de Maçanors o de l&#039;Est i que té un recorregut aproximat d&#039;uns 47 km. La balma, situada prop del gorg del mateix nom, pren aquest nom per què és molt a prop de la masia de la Gatafera. Des del punt de vista orogràfic la riera de Merlès presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. La Balma ha quedat afectada per la construcció de la carretera que ressegueix la riera. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna &#039;Graellsia isabellae&#039; i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s&#039;hi ha introduït la truita irisada, d&#039;origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L&#039;escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-66]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1081600,2.0109800]]></content:encoded><content:item>418230</content:item><content:item>4662258</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41480-foto-08024-66-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Xarxa natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Àrea especial de conservació ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La construcció de la carretera va afectar la Bauma Gatafera que va quedar parcialment tapada per les obres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1785]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee8c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41481]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Goles de Gatafera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VINYETA, R. (1978)&#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d&#039;Espais d&#039;Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s&#039;anomena Riera de Maçanors o de l&#039;est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d&#039;una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d&#039;uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d&#039;ells.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-67]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1084300,2.0121700]]></content:encoded><content:item>418329</content:item><content:item>4662287</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Xarxa natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Àrea especial de conservació ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1785]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee8d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41482]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Riera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica formada per una planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, construïda al s. XVII. A aquest cos inicial s&#039;hi afegí, al s.XVIII, una ampliació que amb una planta rectangular, també coberta a dues vessants, destaca per una eixida amb balcons de fusta coberts pel ràfec de la teulada. Un porxo de pedra tanca l&#039;accés a la masia. Les finestres conserven les llindes de pedra amb inscripcions i dates relatives a les diferents etapes constructives 81687, 1735).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-68]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pont i riera del Mergançol (parròquia de Borredà)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia és documentada al s. XVIII com una de les masies de la riera de Merlès que formaven part de la baronia de la Portella, aleshores en mans dels Ducs d&#039;Hixar; els estadants de la Riera eren pagesos enfiteutes dels barons fins a la desamortització del s. XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1119100,2.0261600]]></content:encoded><content:item>419490</content:item><content:item>4662660</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee8e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41483]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Goles de la Masada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goles-de-la-masada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VINYETA, R.(1978) &#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La  riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d&#039;Espais d&#039;Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d&#039;erosió propiciades per la composició i l&#039;estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l&#039;erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-69]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de l&#039;època medieval les goles de la Masada s&#039;han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1036100,2.0069700]]></content:encoded><content:item>417893</content:item><content:item>4661757</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee8f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41484]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera del Margançol, Mergançol, del Merdançol o Ribera de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-margancol-mergancol-del-merdancol-o-ribera-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Afluent de l&#039;esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d&#039;altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s&#039;estén pels municipis de Castell de l&#039;Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l&#039;embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d&#039;11 km i té un cabal força pobre. La riera s&#039;alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l&#039;esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l&#039;escurçó i el llangardaix verd. El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d&#039;aquest curs d&#039;aigua: un salt d&#039;aigua, i un gorg.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-70]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1355400,1.9990300]]></content:encoded><content:item>417278</content:item><content:item>4665310</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee90
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41485]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cova de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BORRÀS, J. (et al.) (1980) &#039;Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L&#039;Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà&#039;, Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Cova de Rotgers és una cavitat d&#039;uns 79 m i que té un recorregut descendent d&#039;est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L&#039;aigua d&#039;aquest torrent ha estat la responsable de la formació d&#039;aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s&#039;hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s&#039;ha format entre guixos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-71]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1553900,1.9728200]]></content:encoded><content:item>415138</content:item><content:item>4667540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee91
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41486]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa del camp de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-camp-de-salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BOLOS, J. i FABREGUES, A. (1982: 556-568) &#039;Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat.1. Introducció&#039;, a &#039;Quaderns d&#039;Estudis medievals&#039; núm.9, Barcelona, setembre VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Catalunya Romànica. XII, El Berguedà, (1985: 421) Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[De l&#039;antic molí fariner medieval de l Camp de Salselles només es conserven els 56 forats circulars excavats a la roca on s&#039;encastaven els troncs de fusta que formaven part de la resclosa, feta amb fusta, fang, còdols i maçoneria,; la resclosa retenia l&#039;aigua de la riera de Merlès en aquest punt i la conduïa fins al rec i al molí fariner.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-72]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El lloc de Salselles és documentat des del s. X i els forats excavats a la roca semblen formar part de la resclosa d&#039;un antic molí fariner construït a finals del s. X o començaments del s. XI, un dels molts que van aprofitar la força de l&#039;aigua com a energia per a moldre cereals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0913100,2.0078100]]></content:encoded><content:item>417946</content:item><content:item>4660391</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee92
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41487]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Camp de Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-de-salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IGLESIAS, J.(1985) El Fogatge de 1553, vol. 1, p. 494, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Les finestres i la porta conserven les llindes monolítiques de pedra que destaquen sobre els murs arrebossats. Hi destaca el gran ràfec de la teulada, sostingut amb el voladís de les bigues de la coberta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Salselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada dins el terme de l&#039;antiga parròquia de Salselles, la masia pot tenir uns orígens molt antics que es remuntarien al s. X i XI; les primeres notícies documentals són del segle XVI, concretament de l&#039;any 1553 i figuren en el fogatge d&#039;aquest any (&#039;En la parrochia de Sancta Maria de Solselles, Lo mas del Camp de Solselles&#039;).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0930000,2.0088000]]></content:encoded><content:item>418030</content:item><content:item>4660577</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41487-foto-08024-73-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee93
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41488]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli antic de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;VV.AA. (1981) Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, pp 316-318, tomo II, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ajuntament ha impulsat una política d&#039;ajudes per a incentivar que els propietaris restaurin les façanes del casc antic, política que ha donat molts bons resultats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El casc antic de Borredà és format per un conjunt de carrers i places formades des del s. X a redós de l&#039;església parroquial de Santa Maria de Borredà. Tot i l&#039;antiguitat del lloc, el conjunt urbà actual no quedà definit fins al s. XVIII, segle de màxim esplendor i creixement del poble. Compren una superfície de 1,29 ha i compren les edificacions i els espais públics d: la Plaça Major, els carrers de l&#039;Església, de Manresa, de Frontanyà, del Camí de la Font, de Berga, de Dalt, i la Placeta. Aquest espai urbà està consolidat en un 95% amb un predomini de construccions amb més de cent anys d&#039;antiguitat, que presenten les següents característiques generals: es tracta de cases entremitgeres, construïdes amb maçoneria, pedra picada i polida a portes de llindes i finestres, i cobertes amb teules sobre encavallades de fusta. Quan a les alçades cal fer notar que les cases de la Pl. Major presenten planta baixa, dues plantes superior i un sota coberta obert amb galeries o balconades que feia de magatzem i estenedor de la llana; a la resta de carrers hi predominen les cases de planta baixa i dos pisos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-74]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La història de Borredà es relaciona directament amb el període de la repoblació de les terres dels comtats de Berga i Osona impulsada pel comte Guifré el Pelós a finals del s. IX i a la fundació d&#039;una església, Santa Maria de Borredà que al s. X la família comtal cedí al gran monestir de Santa Maria de Ripoll. A partir d&#039;aleshores i fins a començaments del s. XIX l&#039;abat de Ripoll fou el senyor jurisdiccionals de bona part de l&#039;actual terme municipal. Pel sector sud-est, la zona geogràfica de la Vall del riu Merlès, habitada també des del s. X, també fou dominada pel monestir ripollès, però la zona més meridional quedà sota els dominis i la influència dels barons de la Portella. Durant tota l&#039;etapa medieval i fins al s. XVII la població de Borredà, aplegada en les parròquies de Santa Maria de Borredà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Esteve de Comià i Sant Pere i Santa Maria de Salselles, es dedicà a l&#039;agricultura i la ramaderia; a partir del s. XVII començar a destacar la manufactura de la llana de la mà d&#039;una colla, cada vegada més gran de paraires i teixidors de llana que s&#039;instal·laren al Borredà i van fer créixer el nucli urbà que ja existia des del s. XIV, esperonat pel fet que l&#039;església i l&#039;hostal estaven estratègicament situats al peu del camí ral que anava de Berga a Ripoll. Al 1667 es fundà el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan i mica a mica els menestrals desplaçaren als pagesos en el govern del vila i en les relacions amb el monestir de Ripoll. La prosperitat del set-cents és evident en les cases del casc antic de Borredà, en la gran varietat i riquesa constructiva de les masies i en la importància i quantitat de molins fariners i bataners escampats per tot el terme municipal. La importància del centre llaner de Borredà s&#039;estroncà a finals del s. XVIII quan els teixits de llana van patir la competència dels nous teixits de cotó, productes industrials. Al llarg del XIX Borredà va viure amb intensitat totes les guerres i revoltes, molt especialment les Carlines, en les quals els borredanesos s&#039;implicaren decididament. No fou fins a començament del s. XX que la situació de crisi canvià de la mà de la construcció, per part de la Mancomunitat de Catalunya, d&#039;algunes de les principals infrastructures que van permetre la modernització del nucli urbà, com per exemple la construcció de la carretera de Berga a Ripoll, la xarxa telefònica o l&#039;abastament d&#039;aigua.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1360000,1.9944200]]></content:encoded><content:item>416897</content:item><content:item>4665366</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-14 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta zona, dotada des de l&#039;any 1982 per una mínima protecció urbanística per la figura legal &#039;Delimitació del Sol Urbà&#039; (DSU) i ampliada per les &#039;Normes Subsidiàries de Planejament&#039; (NNSS) de l&#039;any 2002 determina una delimitació de les alçades a la dels edificis originals: plata baixa, dos pisos i aprofitaments de sota coberta o planta baixa i dos pisos, i la de fondàries.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee94
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41489]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fàbrica de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fàbrica d&#039;una sola planta rectangular, coberta a dues vessants amb teules que reposen sobre encavallades de fusta. Els murs de l&#039;edifici són fets amb maó i en ells s&#039;hi obren grans finestrals amb arcs de mig punt rebaixats. La nau es tancada, al sector de ponent, per un cos que fa, a més de façana, d&#039;espai de serveis i que té una alçada superior a la nau, tot i que s&#039;aixeca amb els mateixos materials i forma amb la resta de l&#039;edifici industrial, un conjunt unitari.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-75]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de Berga a Ripoll s/n 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A finals de l&#039;any 1923 Ignasi Pujol, la família del qual ja feina funcionar telers des del 1916 a Borredà, va obtenir permís per construir una fàbrica de teixits de cotó al peu de la carretera de Berga a Montesquiu, justament al km. 30. El permís arribà el gener del 1924 i es van construir dues &#039;quadres&#039; de 1120 m2 que allotjaven telers mecànics. L&#039;empresa va fer fallida l&#039;any 1933 i la fàbrica i la maquinària van ser adquirides per Joan Daroca, de Barcelona, que també tenia telers a Borredà des del 1921, que amb altres socis (&#039;Meià i daroca SA&#039;) treballà fins a meitats del s. XX , amb l&#039;ajuda de motors de gas pobre, en que feu suspensió de pagaments. Aleshores fou adquirida per Enrique Sanchez -Cerrete y Alonso de León en pública subhasta i la seva activitat tèxtil s&#039;allargà uns quants anys fins que el període 1978-1981 fou comendada per Manufactures Berenguer ,SA.. L&#039;espai fabril acull ara una fàbrica de cortines de fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1326500,1.9938900]]></content:encoded><content:item>416849</content:item><content:item>4664994</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41489-foto-08024-75-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee95
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41490]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció civil: habitatge unifamiliar entremitgeres que consta d&#039;una planta gairebé quadrada que, adossada a les construccions auxiliars (corrals i estables) tanca l&#039;antiga Plaça del Padró pel sector de llevant, i pel carrer Camí de la Font. La construcció consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta; aquesta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures, portes i finestres, es distribueixen simètricament a partir de l&#039;eix central de la façana, ben marcat per la porta d&#039;accés. Totes les obertures tenen llindes de grans dimensions, ben polides i tallades. Els murs són de maçoneria. A la llinda de la porta hi ha la inscripció següent: &#039;Josep Cirera i Camprubí la feta reconstruir en 1855 per P. Riba de Vilatorta&#039;,]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Placeta o Plaça del Padró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa és una construcció de mitjans segle XIX encomanada per Josep Cirera i Camprubí, hereu del mas Cirera i del mas Camprubí, dues de les pairalies més importants del terme. La casa substituí construccions del s. XVII i XVIII i respon a l&#039;interès del seu propietari de viure al nucli urbà i abandonar la seva residència a pagès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1361200,1.9950800]]></content:encoded><content:item>416952</content:item><content:item>4665378</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41490-foto-08024-76-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee96
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41491]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ballet i Corranda de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-i-corranda-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AMADES, Joan(126) &#039;Costumari català&#039;, vol. V D&#039;ABASOLO, Carles &#039;Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà&#039; (material fotocopiat i inèdit). R. (1985, 18 d&#039;agost) &#039;L&#039;esbart de Borredà recupera la dansa &#039;Ballet i Corranda&#039;&#039; a Regió-7. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d&#039;Abàsolo l&#039;any 1985. La recerca documental és obra de Carme Fornells d&#039;Andreu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball comença amb un passeig reposat per continuar amb uns compassos airosos que les parelles dansaires fan saltant; el ball culmina amb un salt que fan les balladores ajudades per els fadrins. Les noies vesteixen llargues faldilles de seda, cos de seda o vellut negre, davantal de seda negre, joies, mitges blanques i caputxa blanca, si eren solteres, o caputxa negre, si eren casades, i sabates negres. Els nois porten sobre el vestit de vellut negre una capa, armilla, camisa blanca, corbatí, sabates amb sivelles o espardenyes amb betes negres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça major 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La única notícia documental d&#039;aquest ball es una referència de Joan Amades: &#039; A Borredà havien estat típiques les balles, que ja fa anys que no es fan. A la sortida de l&#039;ofici, el jovent es lliurava a la dansa; les balladores duien la caputxa clàssica emprada a la muntanya per assistir al temple. Ballaven una versió del típic ballet, potser la més airosa de tornada i la més ben conservada de coreografia i, en general, la que ofereix un conjunt més harmònic i vistós. Després del ballet, amb els encalçaments alternats i les passades que li són característiques, ballaven la corranda, com a complement, i acabaven amb el típic salt de les balladores&#039;. Amades reprodueix els gràfics i figures del ballet de Borredà així com la tornada, recollit per Eduard Subirà al Lluçanès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356000,1.9941400]]></content:encoded><content:item>416874</content:item><content:item>4665321</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41491-foto-08024-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41491-foto-08024-77-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ballet o corranda de Borredà es va ballar  fins l&#039;any 1975 i es va recuperar el 1985 de la mà de Rosa Maria Rota, Carles d&#039;Abassolo i Carme Fornells d&#039;Andreu. Es balla cada any el diumenge de la Festa Major a la Plaça Major de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee97
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41492]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball del Racó de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-raco-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[D&#039;ABASOLO, Carles &#039;Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà&#039; (material fotocopiat i inèdit). VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d&#039;Abàsolo l&#039;any 1985]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que al ser un ball de Carnestoltes els nois i les noies el ballaven amb la indumentària que volien, fins i tot disfressats, avui es balla amb una indumentària específica que intenta significar la varietat dels oficis i categories socials de la gent de Borredà en temps pretèrits: pastor, pagès benestant, menestral, pubilla rica, pagesa, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça major 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Era un ball de carnestoltes molt lliure que es ballava a les eres de les cases de pagès o dins de la sala, amb poca llum, sempre abans de la llarga Quaresma. L&#039;any 1906 encara es ballava. La única referència documental és la cita que fa Marià Agulló l&#039;any 1926 comentant, de manera genèrica, el ball del racó: &#039;Equival al que els castellans en diuen Baile del Candil; són els balls que solen fer algunes cases per Carnestoltes entre gent de l&#039;ala trencada. M&#039;ho digueren fa una vintena d&#039;anys enrera&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356200,1.9941700]]></content:encoded><content:item>416876</content:item><content:item>4665324</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d&#039;Abàsolo l&#039;any 1985. Des d&#039;aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee98
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41493]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ball de Rams de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rams-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[D&#039;ABASOLO, Carles &#039;Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà&#039; (material fotocopiat i inèdit). VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d&#039;Abàsolo l&#039;any 1985.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es un ball de gala en el qual les noies porten faldilles llargues de seda, mantellina blanca si són solteres i negre si són casades, i sobre la mantellina una caputxa igualment blanca o negre; les noies porten les seves millors joies. Els nois vesteixen amb vestit de vellut i capa, armilla, camisa blanca, corbatí i faixa, sabates amb sivelles o espardenyes de set betes negres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça major 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball de Rams es ballava encara l&#039;any 1884 el dies de la festa Major de Borredà que aleshores es celebrava els dies 2,3 i 4 de setembre. És el característics ball de Rams estès arreu de Catalunya, característic pel fet que les balladores porten un ram amb què els ha obsequiat el ballador i que sembla ser que el venien els pabordes i les pabordesses de Borredà, organitzadors de la festa. Es tracta d&#039;un ball característics de molts indrets de Catalunya i com a tal se&#039;n va fer ressò el &#039;Diario de Barcelona&#039; l&#039;any 1894 (28 de agosto, p. 9933) amb aquestes paraules &#039;El pueblo de Borredà celebrarà su fiesta mayor los dias 2,3 y 4 de Setiembre en la que abrà el Ball de Rams&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356400,1.9941900]]></content:encoded><content:item>416878</content:item><content:item>4665326</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41493-foto-08024-79-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d&#039;Abàsolo l&#039;any 1985. Des d&#039;aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee99
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41494]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cambril de la Mare de Déu de la Popa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambril-de-la-mare-de-deu-de-la-popa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PLADEVALL, A. (1979) &#039;La Mare de Déu de la Popa de Borredà&#039;, a La Popa, nº 2, Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situat darrera de l&#039;altar major i a un nivell més elevat, s&#039;hi accedeix per una escala lateral i és format per dos espais, una sala o oratori que coincideix amb les capelles laterals i que fa avantsala del cambril pròpiament dit. Al cambril hi ha la imatge de la Mare de Déu asseguda en un tro i coronada, de 50 cm d&#039;altura. Amb la mà dreta s&#039;aguanta el pit que mama el Fill, assegut sobre el genoll esquerre, al mateix temps que amb les mans sosté un llibre. Ambdós personatges porten corona i elegants vestits. Ambdós espais estaven decorats amb pintures murals al fresc de les quals només es conserven les de l&#039;avantsala del cambril. Les pintures, d&#039;estil matusser, són molt semblants a les que es conserven al Santuari dels Oms i el de falgars, i sembla que foren iniciativa de Paulino Puig de Cal Campalans, entre 1880 i 1890; els frescos representen diferents vistes de Borredà: el carrer de Manresa des de llevant, vista general del poble, la Baixada del Vinyal, etc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de l&#039;Església s/n 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Popa és va construir al s. XVIII i formava part de les obres d&#039;ampliació de l&#039;església parroquial, efectuades entre 1720 i 1790. Les pintures murals que decoren l&#039;avantsala o oratori són del s. XIX i més concretament als anys immediatament posteriors al còlera de 1854; es van pintar després que i després de la terrible malaltia que assolà el poble i en agraïment a la Verge. La imatge de la Mare de Déu de la Popa que presideix l&#039;altar major de l&#039;església parroquial de Borredà és una talla de l&#039;any 1940 per encàrrec del rector Mn. Maurici Soler. La talla recorda la última imatge que fou destruïda l&#039;any 1936 i que havia estat renovada més que restaurada l&#039;any 1928 per l&#039;escultor vigatà Eudald Brunet i la restauració de la qual havia pagat, íntegrament, Antònia Bardolet d&#039;Estabanell. Tot sembla indicar que el culte marià fou introduït a Borredà pel monestir de Ripoll i que la primera imatge era una talla romànica del s. XI que representava Maria amb el Nen. Amb tot al s. XIII o XIV es substituí per una de nova, una talla gòtica que ja representava la Mare de Déu de la Popa, és a dir la característica iconografia de la Marededéu donant el pit al seu fill i que en altres contrades és coneixen amb el nom de Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu de la neu o amb el topònim del lloc (L&#039;Estany, Puiggrós, Falgars, etc.) i és que el nom de &#039;Popa&#039; prové del mot català antic sinònim de &#039;mamella&#039; i del qual deriva el verd &#039;popar&#039; o &#039;mamar&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1353500,1.9939800]]></content:encoded><content:item>416860</content:item><content:item>4665294</content:item><content:encoded><![CDATA[1790]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La  imatge actual és una restauració d&#039;una imatge de principis del s. XX que fou restaurada a partir de criteris poc respectuosos amb el model original que aleshores es deuria trobar força malmès. Amb tot es tracta d&#039;una imatge que recorda la tipologia gòtica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee9a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41495]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Revetlla de Sant Joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La nit del dia abans de Sant Joan es celebra la revetlla popular amb un gran foc. Tot i que la festa ja no conserva els trets més característics del que fou la celebració festiva de l&#039;antic gremi de paraires i Teixidors de llana de Borredà que tenien com a patró a Sant Joan, manté viu el caràcter festiu a l&#039;entorn del foc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-81]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de &#039;Tapeta&#039; que s&#039;elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s&#039;elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de &#039;tapeta&#039; per evitar que caigués la llonganissa. L&#039;arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L&#039;any 1826 quan l&#039;abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s&#039;escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l&#039;endemà mateix.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1355200,1.9940000]]></content:encoded><content:item>416862</content:item><content:item>4665313</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41495-foto-08024-81-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee9b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41496]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Coll d&#039;en Bas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-den-bas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, C. coord. (2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El raval del Coll d&#039;en Bas és format per un conjunt de masies més o menys agrupades que es van construir al peu de l&#039;antic camí ral de Berga a Ripoll, molt a prop dl nucli urbà de Borredà, Totes les cases estan orientades a llevant, fetes amb pedra, cobertes a dues vessants i envoltades de camps de conreu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al peu del camí ral de Berga a Borredà, prop del nucli urbà de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El raval del Coll d&#039;en Bas és documentat a partir del s. XVIIII com un nucli de població diferenciat del nucli urbà de Borredà. Creix al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop del nucli urbà de Borredà, quan els propietaris de les masies de cal Manso i Graugés Vell comencen a fer establiments de terra i vendes a altres pagesos que construeixen petites masies en un dels indrets on hi ha les terres més fèrtils del terme. Al costat de les cases de Graugés i de cal Manso, es construeixen les de cal Lluc, cal Jaume Xic, cal Picat i cal Castelló]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1340200,1.9831900]]></content:encoded><content:item>415967</content:item><content:item>4665157</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41496-foto-08024-82-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee9c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41497]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció de Pintura de l&#039;Ajuntament de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La col·lecció de quadres a l&#039;oli i aquarel·les procedeix de l&#039;organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d&#039;aquest concurs que es realitzar anualment des de l&#039;any 1976. L&#039;Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s&#039;exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D&#039;entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major nº 4, 08619- Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l&#039;any 1976 i s&#039;ha mantingut, només amb la interrupció d&#039;un any, fins a l&#039;actualitat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356800,1.9940100]]></content:encoded><content:item>416863</content:item><content:item>4665330</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee9d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41498]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fira d&#039;artesans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, C. coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es una fira a l&#039;aire lliure que congrega a la plaça Major de Borredà un nombre indeterminat d&#039;artesans que posen a la venda diferents productes alimentaris (formatges, embotits, mel , melmelades, etc.) o manufacturats (cistells, treballs amb boix, ceràmica, etc. ). La fira es celebra el penúltim diumenge de setembre des de l&#039;any 1996.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-84]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Organitzada des de l&#039;any 1995 per l&#039;Ajuntament de Borredà té com objectiu potenciar el nucli de Borredà com un centre d&#039;activitats d&#039;oci i de festa, potenciant en aquest cas el comerç local quan ja finalitza la temporada turística de l&#039;estiu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1355500,1.9941400]]></content:encoded><content:item>416874</content:item><content:item>4665316</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41498-foto-08024-84-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee9e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41499]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa de la Matança del Porc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, C. coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1356100,1.9941800]]></content:encoded><content:item>416877</content:item><content:item>4665323</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41499-foto-08024-85-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17dee9f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41500]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carnestoltes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s&#039;ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-86]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casc antic de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357900,1.9942300]]></content:encoded><content:item>416881</content:item><content:item>4665342</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41501]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Festa Major]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, C. coord.(2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Festa Major de Borredà es celebra el penúltim cap de setmana d&#039;Agost; la festa comença el divendres amb activitats esportives i ball, que es repeteixen el dissabte i que es complementen amb el concurs de Rams de Flors i Correfoc. A les 12 hores de diumenge i a la Plaça Major actua sempre l&#039;Esbart Dansaire de Borredà i després hi ha una ballada de sardanes. Per la tarda campionat de Petanca, finals del torneig de Futbol Sala Infantil, i ball de Nit. El dilluns gresca per als infants a l&#039;amfiteatre, campionat de Botifarra, Gran Gincana i teatre. La Festa Major es clou el dimarts amb un campionat d&#039;Escacs, activitats artístiques per als infants, campionat femení de Domino, finals del campionat de billar, tradicional partit de futbol i gran ball de Fi de Festa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nucli urbà de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot sembla indicar que els orígens de la Festa Major són els d&#039;una festa patronal en honor de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà i que per tant es celebraven els dies més propers al 15 d&#039;agost. Com a festa religiosa, i per tant amb actes d&#039;aquest tipus, deu ésser tant antiga com la celebració de la festa de la Marededéu d&#039;Agost; la seva transformació com a festa més popular es deuria produir a partir del s. XVIII i molt especialment a partir del XX. L&#039;actual programa festiu és totalment laic, tot i que manté les celebracions religioses organitzades per la parròquia, i destaca per la gran quantitat d&#039;actes dirigits a grups d&#039;edat diferents.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357400,1.9940800]]></content:encoded><content:item>416869</content:item><content:item>4665337</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41502]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Fotogràfic de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FORNELLS, C. coord. (2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l&#039;any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L&#039;arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d&#039;una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d&#039;imatges d&#039;arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l&#039;entitat va rebre l&#039;encàrrec de l&#039;Ajuntament de Borredà de fer un llibre d&#039;història que es va publicar el 1990.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-88]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357400,1.9940800]]></content:encoded><content:item>416869</content:item><content:item>4665337</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons d&#039;imatges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41507]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Maçana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica formada per dos cossos construïts en èpoques diferents, probablement el s. XVII i XVIII, orientada a llevant i coberta a dues vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Construïda amb una aparell senzill, de reduïdes dimensions i força irregular, la masia té diferents obertures a les façanes de llevant i de ponent, de petites dimensions, algunes amb llindes de pedra. A redós de la masia hi ha pallisses, corts i estables.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Maçana és documentada des del s. XVI com una de les masies de la parròquia de Santa Maria de Borredà; l&#039;any 1496 hi vivia Pere Llobet, àlias Massana i el 1503 la família de Miquel Massana que probablement estava emparentat amb l&#039;anterior i que acabaren adoptat el nom de la masia com a cognom. Al s. XVII la Maçana tenia una masoveria, la Maçadeta, i al s. XVIII era senyoriu jurisdiccional dels barons de la Portella.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1468700,2.0275200]]></content:encoded><content:item>419647</content:item><content:item>4666541</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41508]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Maçaneta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macaneta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De petites dimensions i amb una planta gairebé rectangular, la masia s&#039;encimbella dalt d&#039;un petit turó, i en mig d&#039;una zona de camps; consta de planta baixa, un pis i sota coberta i té adossat, al mur de migdia, els estables. De petites dimensions l&#039;aparell és força irregular i unit amb morter de calç; les obertures originals, especialment les de les portes, han estat substituïdes per altres més modernes a mitjans s. XX:]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia de la Maçadeta, documentada des del s. XVII com una masoveria de la Maçana, és una construcció d&#039;aquest segle que no es modifica fins a mitjans s. XX. Amb poques terres els seus estadants es dedicaren a l&#039;agricultura i a la ramaderia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1488700,2.0311100]]></content:encoded><content:item>419946</content:item><content:item>4666760</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41508-foto-08024-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41508-foto-08024-94-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41509]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rocatrencada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatrencada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia d&#039;estructura clàssica, coberta dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De planta gairebé quadrada, consta de planta baixa, un pis i sota teulada, amb portes i finestres allindades amb fusta. Adossada al sector de migdia i de tramuntana hi ha els coberts i pallisses, tots coberts a una sola vessants i reposant sobre els murs de la masia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Borredà, al peu de la carretera d&#039;Alpens]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia de Cavarroques, situada dins la parròquia de Santa Maria de Borredà, és documentada des del s. XV. Era una de les propietats que depenien del senyoriu jurisdiccional de la baronia de la Portella i a mitjans del s. XVIII era confessada per Joan Clotet, que a més de pagès es reconeix paraire de Borredà. L&#039;any 1718 el mas Rocatrencada tenia també annexa les terres de la Vinya del Bosc de Comadora i de la teuleria, les terres dels Plans del Puig i el Collet de Comadora, totes propietats de Joan Clotet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1385600,2.0099400]]></content:encoded><content:item>418183</content:item><content:item>4665635</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41510]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bardolet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bardolet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[FORNELLS, C.coord. (2002) &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent, La casa, amb planta baixa i dos pisos, fa cantó amb la plaça Major i en aquest punt aixeca una torre de planta quadrada i coberta a quatre vessants a manera de lluernari; aquest és, de ben segur, element arquitectònic que identifica la casa i li dona un aspecte senyorial que destaca de la resta de cases del nucli antic. La casa conserva les portes i les finestres originals, amb llindes de pedra i balcons de ferro forjat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/ Camí de la Font   , 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa de cal Bardolet és una construcció de la segona dècada del s. XIX, que substituí el vell casal de la família, una de les més riques del nucli de Borredà. Els Bardolet, documentats des del s. XVIII, quan eren importants membres del Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan, van invertir en diferents negocis; l&#039;hereu va morir sense fills però una de les filles de la casa es casà amb l&#039;industrial Estavanell, propietari de fàbriques de filats i teixits de cotó al Ter i de centrals hidroelèctriques a l&#039;Alt Ter. La família ha mantingut la propietat de la casa fins a finals del s. XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1354400,1.9945700]]></content:encoded><content:item>416909</content:item><content:item>4665303</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41510-foto-08024-96-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el llibre  &#039;Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà&#039;, Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s&#039;hi reprodueix una fotografia del primer terç del s. XX de la Pl. Major de Borredà pels volts de l&#039;any 1917 on es veu la bastida de les obres de construcció de cal Bardolet; la casa ja tenia construïda la planta baixa i els dos pisos i s&#039;estava acabant la torre. (p.15.). A les fotografies de les pàgines 16 i 17, dels anys 1920-30, es pot veure la vcasa de cal Bradolet ja acabada lluint l&#039;arrebossat de les façanes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41511]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roc Blanc de Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-blanc-de-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l&#039;esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-97]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1574400,1.9859700]]></content:encoded><content:item>416227</content:item><content:item>4667754</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41512]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Vilartimó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilartimo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El molí de Vilartimó es format per dues construccions adossades, el casal moliner i el molí, situats al marge esquerre de la riera de Merlès. El casal és una construcció d&#039;estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. L&#039;edifici del molí, molt malmès, és a un nivell inferior al del canal, i era una construcció rectangular fonamentat sobre la roca de la riera del qual només es conserven part dels murs fets amb carreus ben escantonats i polits col·locats a trencajunt, la qual cosa indica que aquesta és la part del conjunt més antiga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Merlès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El molí fariner de Vilartimó fou construït al segle XVII al peu de la riera de Merlès, i es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-1939), Situat dins el terme parroquial de l&#039;església de Salselles, formava part dels dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll i fou el monestir qui concedí als pagesos del mas de Vilartimó, situat molt a prop però dins el terme municipal de Lluçà (Osona), el dret de construir el molí.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0879200,2.0072700]]></content:encoded><content:item>417897</content:item><content:item>4660015</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41512-foto-08024-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41512-foto-08024-98-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41513]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat de Sant Marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d&#039;aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre la Ribera de Castell de l&#039;Areny i Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1491800,1.9881300]]></content:encoded><content:item>416395</content:item><content:item>4666835</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deea9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41514]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Solana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta gairebé quadrada, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i sota coberta, conserva les obertures originals; les obres de restauració i d&#039;adaptació del vell edifici han ampliat la casa amb la construcció de dos porxos i una balconada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-100]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia és una construcció de finals del s. XVIII o començaments del s. XIX. L&#039;any 1842 era propietat de Josep Eres. Les obres de restauració actuals s&#039;han efectuat a]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1438600,1.9946100]]></content:encoded><content:item>416923</content:item><content:item>4666238</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41514-foto-08024-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41514-foto-08024-100-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deeaa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41516]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu documental de cal Graugés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l&#039;Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l&#039;Ajuntament de Borredà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-102]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Major nº  , 08619- Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La família Graugés cedí a l&#039;Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l&#039;arxiu municipal a finals de l&#039;any 2003.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357300,1.9940700]]></content:encoded><content:item>416868</content:item><content:item>4665336</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deeab
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41517]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El gorg del Salt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-del-salt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d&#039;aquest curs d&#039;aigua: un salt d&#039;aigua, i un gorg. La riera de Margançol és un afluent de l&#039;esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d&#039;altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s&#039;esèn pels municipis de Castell de l&#039;Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l&#039;embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d&#039;11 km i té un cabal força pobre. La riera s&#039;alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l&#039;esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l&#039;escurçó i el llangardaix verd.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-103]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Santa Maria de Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1357300,1.9991800]]></content:encoded><content:item>417290</content:item><content:item>4665331</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deeac
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41518]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cisterna de cal Vilardell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-vilardell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cisterna de planta quadrada de dos pisos, feta amb carreus ben treballats i polits, col·locats a trencajunt i units amb morter de calç. La cisterna, construïda a mitjans del s. XIX, es adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Vilardell i molt a prop del mur de llevant de l&#039;església parroquial. Al pis superior la cisterna fa de terrat de la casa i un pou permet accedir a l&#039;aigua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-104]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/ Manresa, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l&#039;església parroquial i havia incorporat les terres de l&#039;antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l&#039;hereu de cal Vilardell es nomenat, l&#039;any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s&#039;enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l&#039;Hospital de Borredà que s&#039;havia d&#039;alçar prop de l&#039;església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1352000,1.9938600]]></content:encoded><content:item>416850</content:item><content:item>4665277</content:item><content:encoded><![CDATA[1863]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41518-foto-08024-104-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deead
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41520]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alcova de cal Vilardell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d&#039;estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l&#039;inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d&#039;una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l&#039;alcova de la resta de l&#039;habitació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer de l&#039;Església, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l&#039;església parroquial i havia incorporat les terres de l&#039;antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l&#039;hereu de cal Vilardell es nomenat, l&#039;any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s&#039;enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l&#039;Hospital de Borredà que s&#039;havia d&#039;alçar prop de l&#039;església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1353300,1.9937100]]></content:encoded><content:item>416838</content:item><content:item>4665292</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deeae
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41521]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sala de Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-de-puigcercos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CABANA, Ramon (1994: 18-20) &#039;La riera de Merlès. Una història humana&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) &#039;Les cases pairals catalanes&#039;, Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978).&#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La sala de la masia de Puigcercós es va construir al s. XVII tal i com indica una de les dates esculpides en una llinda &#039;1612&#039;; és una estança rectangular, de grans dimensions, que ocupa tot el cos central de la masia i a la qual s&#039;obren, a partir de diferents ports, les estances més importants, dormitoris i cuina. Les reformes efectuades a la masia al s. XVIII, XIX i XX, tot i que van respectar l&#039;estructura i les dimensions de la sala van alterar el sistema de circulació i de il·luminació d&#039;aquest majestuós espai. Pel que fa al sector de ponent s&#039;amplià al s. XVIII amb la construcció d&#039;un cos on s&#039;hi ubicà &#039;el coarto nou&#039; i la capella, transformada al s. XIX en menjador petit.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L&#039;any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l&#039;actualitat la masia ha passat d&#039;hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D&#039;entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1362300,2.0472300]]></content:encoded><content:item>421262</content:item><content:item>4665341</content:item><content:encoded><![CDATA[1612]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41521-foto-08024-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41521-foto-08024-107-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deeaf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41524]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llindes de Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-puigcercos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CABANA, Ramon (1994: 18-20) &#039;La riera de Merlès. Una història humana&#039;, a L&#039;Erol nº 44, Berga DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) &#039;Les cases pairals catalanes&#039;, Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d&#039;art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978).&#039;Sant Jaume de Frontanyà i l&#039;Alta Vall del Riu Merlès&#039;. Torelló VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia de Puigcercós, documentada des del s. XII és una gran construcció ampliada en diferents etapes; les llindes de l&#039;exterior i de l&#039;interior de la masia permeten documentar, de manera molt fidel, les diferents ampliacions a partir de principis del s. XVI. Destaquen per què només porten gravades les dates i excepcionalment aquestes van acompanyades d&#039;alguna inscripció i/o del signe de la creu. A l&#039;interior de la casa hi ha llindes de portes amb les dates 1612, ,1666 i 1709 acompanyant a la frase &#039;Johanes Puigcercos me fecit&#039;. A l&#039;exterior les dates de les llindes són: 1688, 1788. 1862, 1885 i 1955.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-110]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L&#039;any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l&#039;actualitat la masia ha passat d&#039;hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D&#039;entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1362900,2.0472000]]></content:encoded><content:item>421260</content:item><content:item>4665348</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e992cbe9ac76a17deeb0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41529]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estació meteorològica de Puigcercós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-meteorologica-de-puigcercos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l&#039;Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estació meteorològica de Puigcercós consta d&#039;un pluviòmetre Hellmann per a la mesura de les precipitacions i d&#039;un termòmetre de màxima i mínima Six-Bellani, amb divisions d&#039;1 grau centígrad per a l&#039;enregistrament de les temperatures extremes. El termòmetre es troba situat a una altura de 1.4 m del sòl i protegit per una caseta meteorològica de fusta de 52 dm3 de capacitat amb parets de persiana senzilles i amb doble sostre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08024-115]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estació meteorològica de Puigcercós és una iniciativa del Sr. Francesc Puigcercós i Coma, propietari de la masia, que enregistra les temperatures i la pluja des del maig de l&#039;any 1975 de manera ininterrompuda. L&#039;estació es un dels pocs observatoris termopluviomètres del Servei Meteorològic Nacional al la comarca del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1364900,2.0467900]]></content:encoded><content:item>421226</content:item><content:item>4665370</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08024/format/rdf-xml" /><content:item>Borredà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41529-foto-08024-115-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Sellés,  R. Serra, P. Cascante]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbb4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89834]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Guineu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Guineu consta de tres edificis: un cobert, la casa i la pallissa. La casa té la planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. Costa de planta baixa, dos pisos i golfes. L&#039;edifici està adossat a un marge.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Els murs de la casa i la pallissa són de pedra calcària i sorrenca. El cobert, en canvi, és totalment d&#039;obra. La casa té els cantoners fets de maó massís, imitant els cadenats de les cantoneres de pedra. Les cantoneres del mur nord-est de la pallissa són de pedra sorrenca o calcària només desbastada. Pel que fa a les obertures de la casa, les del segon pis i les golfes de la façana nord-est estan emmarcades amb muntants, llinda a plec de llibre i ampit de maó massís.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Guineu es troba al costat de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;actual casa de Cal Guineu es va construir a principis del segle XX i no es destaca cap ampliació, a part de la reforma de la teulada i l&#039;arrebossat dels murs. La pallissa també té un sol moment constructiu i és de la mateixa època que la casa. El cobert del costat de ponent, en canvi, es va construir a finals del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1084561,1.7231272]]></content:encoded><content:item>394432</content:item><content:item>4662607</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-planta-057.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbb5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89868]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El molí de Terrers consta de diferents construccions. L&#039;edifici del molí és de planta irregular, a causa de les ampliacions i de la situació de la bassa. Té planta baixa, un pis i golfes i coberta a dos vessants amb carener centrat i orientat d&#039;est a oest. A la façana sud-oest destaca la porta adovellada amb arc lleugerament rebaixat i deu dovelles de pedra tosca. La casa nova, molt pròxima al molí, és un edifici amb planta de 10 m x 10 m. Té planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dos vessants amb carener centrat i orientat d&#039;est a oest. La pallissa és un edifici de planta gairebé quadrada, amb tres plantes i teulada a dos vessants. Està adossada a un marge, per la qual cosa té accés des de dos pisos. La planta baixa està dividida en dos espais destinats a femer, però el del costat sud es va convertir en estable. Els murs són de pedra unida amb morter de calç d&#039;uns 40 cm de gruix. Les obertures són variables i totes estan emmarcades amb llindes formades per arcs de maó a plec de llibre i muntants també de totxo.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La bassa es troba al costat de l&#039;edifici del molí i té forma triangular. Rebia l&#039;aigua per un canal de 300 m de longitud que l&#039;agafava del riu de Terreres. L&#039;escairador és una petita construcció del segle XIX que es troba abans de la bassa. Els murs són de pedra sorrenca, totalment arrebossats i té una única obertura, la porta d&#039;entrada. Al peu de la façana oest hi ha dos petits cacaus de sortida d&#039;aigua. Té teulada amb un sol vessant inclinat a l&#039;est.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El molí es troba al marge dret del riu Terrers, al peu del Puig de la Torre, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Molí de Terrers antigament també es coneixia com a mas Pujol. El trobem esmentat com a Molí de Terrers per primer cop en un document del 12 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés ), en el qual el procurador del duc de Cardona, Celdoni Clusa, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d&#039;Antoni Joan Torra de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada. L&#039;hereu universal d&#039;Antoni Joan va ser el seu fill, Josep Torra, que l&#039;any 1682 confessava la possessió del molí de Terrers i altres béns al duc de Cardona (AP Molí de Terrers. Procés ). En el testament de 16 d&#039;octubre de 1699 Josep Torre fa hereva universal a la seva filla Magdalena, casada amb Urbici Santamaria (AP Molí de Terrers. Procés ). A causa d&#039;aquest enllaç el molí passà a mans dels Santamaria. És així com el 1724 Urbici confessava, a favor del duc de Cardona, la seva possessió com a consort de Magdalena Torra (AP Molí de Terrers. Procés ). Apareix mencionat en tres documents més, dues confessions de 1758 i 1791 i el testament de Josep Santamaria de 1770.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En les estructures es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XVI i és l&#039;edifici originari. Consta d&#039;una edificació de planta rectangular amb un obrador a la planta baixa i un molí a l&#039;angle nord-oest. A la planta del pis hi havia l&#039;habitatge del moliner, que ha estat molt reformat posteriorment.  Al segle XVIII s&#039;hi fa una reforma i s&#039;adossa una construcció a aquest edifici ja existent. A la planta pis hi trobem la sala a l&#039;angle nord-oest, el pastador amb el forn de pa a l&#039;angle nord-est i habitacions. També és en aquest moment que s&#039;eleva  el conjunt. Al segle XIX s&#039;adapten les golfes de l&#039;edifici amb la construcció d&#039;habitacions i una eixida a l&#039;angle sud-est. Possiblement, també és en aquest moment que es construeix l&#039;escairador aprofitant el desnivell del canal. Finalment, al segle XX s&#039;edifica la casa actual i la pallissa amb femer i corts.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1047102,1.7311403]]></content:encoded><content:item>395088</content:item><content:item>4662181</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-20.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior de la casa nova es conserva l&#039;antiga mola de l&#039;escairador. Servia per escairar el blat de moro i va ser retirada a mitjans del segle XX per col·locar una turbina a l&#039;escairador.A l&#039;interior de l&#039;edifici del molí encara es conserva el mecanisme de fusta del molí i la boca d&#039;un forn del segle XVIII, el cos del qual ha desaparegut. ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbb6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89873]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;obra del Molí de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-moli-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Teuleria del molí de Terrers està construïda en un marge. Una bona part de l&#039;estructura està excavada en el terreny natural. Encara es poden veure les restes del mur frontal, on es pot apreciar la boca d&#039;accés a la cambra de combustió. L&#039;entrada a la cambra de cocció seria des de la part superior del marge. Actualment, està soterrada en una feixa de conreu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un forn d&#039;obra que es troba a les terres del Molí de Terrers, del qual era propietat. El molí està documentat des del segle XVI.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1048200,1.7303500]]></content:encoded><content:item>395022</content:item><content:item>4662194</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbb7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89874]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Taraval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/taraval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII, XVIII, XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d&#039;amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l&#039;angle nord-oest, les runes d&#039;una barraca de planta quadrada posterior al mas. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l&#039;any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s&#039;esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l&#039;evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l&#039;antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l&#039;hora de menar les feixes del voltant de la construcció.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1030000,1.7301200]]></content:encoded><content:item>395000</content:item><content:item>4661993</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-40.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbb8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89875]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Queratons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/queratons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). I&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;nventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII - XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Totalment en ruines i ple de vegetació]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes d&#039;un antic mas que es podria correspondre amb el mas Queratons. Les estructures que es poden apreciar actualment mostren una antiga construcció de planta irregular adossat parcialment a una roca i un marge. A la banda de ponent l&#039;estructura es recolza en una roca, a través d&#039;un mur de pedres irregulars de conglomerat i de 90 cm d&#039;alt. Continua al nord un mur de grans blocs de conglomerat sobre una canal i feixes de conreu. Pel sud l&#039;estructura està parcialment oberta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat a la Vall de Lord, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El mas Queratons apareix esmentat en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra &lt;em&gt; &lt;/em&gt;de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Queratons, juntament amb Taraval, en aquest moment es trobaven aglevats al Molí de Terrers. Posteriorment, l&#039;any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s&#039;esmenta el capmàs de &#039;Calasons&#039; (segurament Queratons), ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l&#039;evolució arquitectònica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1034100,1.7269300]]></content:encoded><content:item>394737</content:item><content:item>4662042</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-50.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbb9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89879]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Mocó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moco]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les obres de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys van afectar considerablement les estructures. Pràcticament no es veu res a simple vista.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Antiga edificació molt arrasada, sent només visible part d&#039;un mur. Està fet amb blocs irregulars de calcària i té una llargada de 7,2 metres. No és possible determinar el seu gruix. La coberta devia ser de teula àrab, ja que es poden trobar molts fragments de teula pels voltants.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa situada a la Vall de Lord, a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. Es troba en un replà del pendent al nord del Racó de cal Mocó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pràcticament no es coneix res sobre aquesta casa. No és esmentada en el &#039;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de la Guerra nº.63&#039; (ACBR) de l&#039;any 1856. Això fa pensar que aquesta construcció dataria de la segona meitat del segle XIX. Fonts orals puntualitzen que la casa encara estava habitada a principis del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1056100,1.7337600]]></content:encoded><content:item>395306</content:item><content:item>4662278</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89879-6.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbba
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89880]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Ribera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV, XVI, XVII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El mas de La Ribera és un edifici de planta irregular a causa de diferents reformes. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud. Adossats a la façana sud i en direcció d&#039;est a oest, es troben un gran femer, la pallissa els estables i les corts. Els murs exteriors estan arrebossats amb ciment pòrtland, per la qual cosa resulta difícil identificar la tipologia constructiva.  Els murs més antics tenen un gruix de 70 cm i estan fets amb carreus desbastats de poca alçada i allargats. Els del segle XVII també tenen un gruix de 70 cm, amb carreus desbastats de diverses mides i pedres irregulars. L&#039;ampliació del segle XX mostra murs de 60 cm de gruix de paredat de pedres de diferent mida i forma. Les obertures exteriors han estat molt modificades. A l&#039;antiga façana de ponent es conserva la porta del segle XVII. És una porta adovellada d&#039;arc de mig punt lleugerament rebaixat i amb un conjunt de nou dovelles i la clau de 60 cm, sobre uns brancals constituïts per quatre carreus.  En el mur sud es conserven unes finestres espitllerades tapiades, també del segle XVII. En el primer pis també es conserva una finestra de l&#039;antiga sala, però que ara dóna a l&#039;escala. Té llinda plana de pedra calcària sobre muntants del mateix material amb la cara interna bisellada i un ornament piramidal a la base. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa situada sobre un turó, entre el riu de Terrers i el torrent de la Corba. Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els registres de la Cúria ducal ens indiquen que la Ribera es trobava dins el terme de Terrers. Apareix  citada en documents de l&#039;any 1494 i 1758/1789 (SAB, 2004).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En les estructures del mas es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XV-XVI i només se&#039;n conserva el mur nord i una petita part dels de l&#039;est i oest. Recolzant-se en aquestes estructures, al segle XVII, es fa una casa que correspon amb la meitat est de l&#039;estructura actual. A l&#039;angle sud-oest hi ha l&#039;antiga porta d&#039;accés a la casa. En el mur est hi ha la boca del forn de pa, així, probablement, a l&#039;angle nord-est de la casa hi havia el pastador i la meitat sud es va reconvertir en estable.  Al segle XIX probablement es construeixen el forn de pa actual, la pallissa i els estables. Finalment, durant el segle XX es va ampliar la casa amb una estructura de tres cossos paral·lels i disposats en perpendicular a la façana principal. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquesta casa durant el segle XIX i part del XX va tenir la utilitat afegida d&#039;hostal de camí ral.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1140695,1.7149039]]></content:encoded><content:item>393760</content:item><content:item>4663240</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89880-7_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89880-7_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la planta baixa del mur de llevant es conserva un forn de maó massís del segle XIX. La boca està formada per un arc de mig punt. La cambra consta d&#039;una base feta amb cairons i la cúpula mostra a la part inferior una filera de maó massís col·locat dret i de costat i a la resta de costats plans i de costat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbbb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89881]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Guineu Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En ruines i cobert de vegetació]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L&#039;estructura consta de dues parts: una primera construcció a l&#039;est i a l&#039;oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l&#039;edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l&#039;ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d&#039;alçada.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Es poden identificar els accessos a l&#039;edifici principal i a l&#039;ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se&#039;n poden trobar restes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;De la història de Cal Guineu Vell no se&#039;n tenen moltes dades. L&#039;única menció documental del mas es troba en el &#039;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63&#039; (ACBR) elaborat l&#039;any 1856. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pel que fa a l&#039;anàlisi de l&#039;edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l&#039;estructura és  d&#039;un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s&#039;edifica el cos principal, que es troba a la part est de l&#039;estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s&#039;hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d&#039;aquesta estructura possiblement era d&#039;estable, ja que disposa d&#039;una porta d&#039;accés des de l&#039;exterior deslligada de l&#039;edifici principal.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1075851,1.7244802]]></content:encoded><content:item>394542</content:item><content:item>4662509</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-80.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbbc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89883]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BALLARÍN MONSET, J.M. (1984) &#039;Les Marededéus trobades&#039;. &lt;em&gt;L&#039;Erol. &lt;/em&gt;10, p.24.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BRIONES, M.; SANTACREU, J. (1988) &#039;Goigs i devoció popular&#039;. &lt;em&gt;L&#039;Erol. &lt;/em&gt;23, p.41-44.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CAMÓS, P. FR. N. (1657) &lt;em&gt;Jardín de María. Plantado en el principado de Cataluña. &lt;/em&gt;Barcelona, .&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CAMPRUBI I SENSADA (2006), J. &lt;em&gt;Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació d&#039;un comtat. &lt;/em&gt;Barcelona: Universitat de Lleida. (espai/temps; 46).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.:&lt;em&gt; Memòria de la primera campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà).&lt;/em&gt; Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.: &lt;em&gt;Memòria de la segona campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà&lt;/em&gt;). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB&#039; Nº 8146 (3 vols.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.: &lt;em&gt;Informe de la segona campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà).&lt;/em&gt; Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;DIVERSOS AUTORS. A: &lt;em&gt;Urgelia. &lt;/em&gt;Arxiu Diocesà del Bisbat d&#039;Urgell. 2.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GAVÍN, J.M. A (1985). &lt;em&gt;Inventari d&#039;esglésies. &lt;/em&gt;Barcelona: Arxiu Gavín. Vol. 17: B.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SERRA I VILARÓ, J. A (1989): &lt;em&gt;Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació al seus arxius.. &lt;/em&gt;Bagà: Centre d&#039;estudis baganesos. Llibre III.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;TORRAS, C. A.. A (1905): &lt;em&gt;Pirineu Català. Guia itinerari. &lt;/em&gt;Barcelona. Bergadà. V.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SANTANDREU, D. (2016) &#039;Queralt i altres santuaris marians berguedans sota la mirada del pare Narcís Camós (segle XVII)&#039;. L&#039;Erol, núm. 129. pp. 26-29.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;VILADÉS, R. (2012) &#039;Santuaris del Berguedà&#039; .L&#039;Erol, 112. pp. 13-17.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI / XIII / XVI / XVII / XVIII / XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les runes del santuari es troben afectades per la vegetacó i sense cap restauració.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Conjunt format per les restes de diferents edificacions, les quals s&#039;adapten a les limitacions del terreny ocupant tres terrasses. La terrassa central és ocupada per la nau de l&#039;església, la qual presenta una planta rectangular orientada d’est a oest. A la terrassa meridional s’hi localitza la rectoria. Aquesta consta de dos nivells de planta i ambdós tenen un accés directe a l&#039;exterior. Adossats al mur meridional s&#039;identifiquen les restes del pastador, el forn de pa i es conserva una pica (aigüera) formada per un bloc prismàtic de pedra buidat de planta rectangular en la seva part superior. La terrassa septentrional és ocupada per la casa-hostatgeria. A partir de fotografies antigues se sap que aquesta, a més de la planta baixa, constava d&#039;una planta pis i golfes construïdes sobre l&#039;església i la porta d&#039;entrada estava situada a la banda oest. Actualment en l&#039;enderroc d&#039;aquesta zona hi ha una llinda de pedra amb una inscripció i una data parcial: 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;Pel què fa característiques constructives del conjunt, a la nau de l’església es conserven restes de murs cantoneres medievals formats per petits carreus rectangulars de pedra sorrenca. Tant a l’església com a la rectoria es conserven murs del segle XVI-XVII construïts amb pedres sorrenques i conglomerat desbastades. En l’obra del segle XVIII s’observa un paredat irregular format per grans blocs de conglomerat desbastats. El mur del porxo (s. XIX) també és de paredat però de material divers i mida menor.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;L’església presenta diferents obertures amb llinda de fusta i en alguns casos, com és la porta antiga situada al mur sud, amb muntants de pedra tosca tallada. La porta principal es troba a l&#039;oest i era de llinda plana monolítica sobre muntants també d’una sola peça cadascun, tot de pedra sorrenca amb els angles interiors motllurats; l’intradós, d’arc rebaixat format per peces de pedra tosca i amb doella molt poc esbiaixada. A la rectoria, la porta principal, situada en el mur nord, està formada per arc de mig punt de dovelles de pedra tosca. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel què fa el sostre, queden restes de l&#039;arrencament de la coberta de volta de pedra tosca –enguixada i decorada amb motllures de guix-, que cobria la nau de l’església a partir de la reforma de l’època barroca. A la zona de la rectoria i de la casa també s’observen bigues de diferents tipologies (carejades, quadrejades, amb motllura als angles), gran quantitat de restes de revoltó de guix encofrat, i diferents tipus de peces que havien constituït part d’alguns paviments (cairons, maó rectangular i rajola hidràulica).  La sagristia nova era coberta amb volta de rajola de pla. A partir de les fotografies antigues se sap que les cobertes eren de teula àrab. El conjunt principal de l’edifici era cobert amb teulada a dos vessants i carener orientat d’est a oest. La rectoria tenia teulada d’un sol vessant adossat a l’església amb el pendent cap el sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, a la Serra dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tot i que el Santuari dels Tossals no apareix esmentat en documents fins l’any 1657, s’ha pogut constatar documentalment que en aquest indret s’aixecava l’antic castell de Capolat. En la primera campanya d’excavacions realitzada l’estiu del 2006 es va posar al descobert proves de l’existència d’un temple romànic en aquest indret, probablement l’església del castell.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Així doncs, a partir de les evidències aportats en les intervencions arqueològiques del 2006 i el 2007 es confirmaria l’existència d’una església medieval (segles XI-XII), de la qual es conserva en el subsòl el basament de l’absis semicircular situat a l’est i part dels murs en alçat, els quals formarien una planta rectangular amb la porta situada al mur sud. Durant aquesta època l’església hauria experimentat reformes, apreciables en el mur sud, on s’observa un parament diferenciat. L’excavació també va posar de manifest l’existència d’una necròpolis (segles XI-XII) a la banda de ponent de l’església, probablement envoltada d’un mur perimetral, així com la presència d’unes petites sitges probablement per emmagatzemar el delme. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;No va ser fins el segle XVI-XVII que es va realitzar la construcció del santuari. Aquest fet va comportar l’ampliació de la nau de l’església cap a llevant, la reconstrucció dels murs, l’alçament de la nau, la qual es va cobrir amb volta de de canó lleugerament apuntada, i el desplaçament de la porta d’accés a ponent. En aquesta època també es construeix la rectoria adossada al mur meridional de l’església. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Entre els segles XVII i XVIII es va construir la casa-hostatgeria, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XIX es va construir el porxo adossat al mur de ponent de l’església i una eixida a la rectoria a l’extrem oest amb accés des de la primera planta. Durant aquest període també es van fer reformes a l’interior de la nau de l’església com la construcció d’un cor a l’extrem oest i la col·locació d’un altar d’estil neoclàssic a la zona de la capçalera. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals d’aquest segle desapareix l’espai original de la sagristia, i s’adapta la banda oriental de la rectoria (probablement una habitació) com a tal. Aquest fet va comportar el tapiat de l’antiga porta de la sagristia i l’obertura d’un nou accés. També durant aquest període es va abandonar i amortitzar part de les estructures del nord de la casa-hostatgeria.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’any 1956 el rector de Capolat Mn. Francesc Bajona va fer enderrocar el conjunt dels edificis.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0885300,1.7538900]]></content:encoded><content:item>396942</content:item><content:item>4660357</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-91bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-92bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-93.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-97.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Durant els anys 2006 i 2007 es van realitzar intervencions arqueològiques. Entre les estructures trobades cal ressaltar el basament de l’absis de la primera església romànica, trobat a l’interior de la nau de l’església, format per dues filades de carreus a trencajunt que dibuixen en planta un arc semicircular, són les restes del basament de l’absis de la primitiva església romànica. I una pica (beneitera) localitzada al mur nord de l’església, composta per un tronc d’esfera de bases paral·leles i un apèndix només desbastat per encaixar-lo a la paret. Es conserva el Goig a la Mare de Déu dels Tossals. El 15 d’agost, per la Mare de Déu d’Agost se celebra l’aplec dels Tossals. Al 2011 es va col·locar un campanar amb una campana fabricada, segons fonts orals, pel santuari de la Mare de Déu dels Tossals abans que aquest fos enderrocat i que mai hi va ser posada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbbd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89895]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;FARELL &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI, XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Barons és una masia que consta d&#039;una casa i una pallissa. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d&#039;est a oest paral·lel a la façana principal. El mur oest i la major part dels murs nord i sud són d&#039;un primer moment constructiu i tenen 75 cm de gruix a la plata baixa que es redueix en alçada a 65 o 70 cm. Els murs són de carreus desbastats, pedres irregulars i fragments de teula, tot cohesionat amb fang. Els murs mitgers són de 60 cm a la planta baixa i de 55 cm al pis. L&#039;ampliació del segle XIX té murs de 50 cm de gruix formats per lloses i pedres irregulars de mida inferior. L&#039;entrada a la casa és una gran portalada adovellada. Les finestres originals del pis tenen muntants de grans carreus i llinda monolítica de pedra. La finestra de l&#039;habitació meridional té una decoració en forma de creu sobre podi. Les altres finestres són del segle XIX.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al sud-est de la casa es troba una gran pallissa amb corts adossades al costat est. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada a l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que l&#039;edifici actualment és del segle XVI, Barons està documentada per primera vegada a principis del segle XV. L&#039;any 1411 en un document es menciona a Francesc Barons, habitant del terme i parròquia de Sant Andreu de Farners (Cunill, 2020). El fet que aparegui una persona amb el cognom Barons a la parròquia on està situada la casa actual, indica, possiblement, l&#039;existència del mas Barons ja en època medieval. Les següents mencions són ja de finals del segle XVI. El 17 d&#039;abril de 1578 un pagès francès que vivia a Avià, Francesc Vessacs, arrendà durant un any a Francesc Coma el mas de Barons (Cunill, 2020). En anys successius continuem trobant a la família Vessacs o Bassachs actuant com a masovers de Barons. L&#039;any 1682 trobem a Salvador Bassachs, àlies Barons, firmant un debitori de 16 lliures i 10 sous al procurador del duc de Cardona, pel mas Barons, que té en alou del duc de Cardona (ACA. Notarials. Cardona, 685). Sabem que llavors els Bassachs eren els propietaris útils de Barons i ho seran encara durant quasi un segle. En un document del 24 d&#039;abril de 1758 Miquel Santamaria, procurador del reverend Joan Santamaria capbreva que té el mas Barons pel duc de Cardona, adquirit per venda a carta de gràcia a favor seu (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Quatre dies abans d&#039;aquest document, n&#039;existeix un altre en què Josep Soler i Rosa Bassachs venen a Josep Minoves el dret de lluir i quitar el mas (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Aquest mateix Josep Minoves el 1787 el recompra, fent ús del dret que havia adquirit anteriorment (40 ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Fins a finals del segle XIX seguirà en mans dels hereus de Josep Minoves.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a les etapes constructives de la casa podem veure diferents moments. El primer edifici es construeix al segle XVI. En aquell moment probablement existia una estructura de tres cossos paral·lels, amb el central més gran que els laterals. Al segle XVIII es construeix la gran pallissa del costat de la casa. Posteriorment, al segle XIX s&#039;adossa un cos a la banda de llevant de la casa amb dues estances. La del costat nord probablement era el pastador amb el forn adossat, i la del costat sud tindria la funció de galliner. Al primer pis s&#039;hi va fer la cuina i una habitació al costat nord i una eixida al sud. Possiblement, també és en aquest moment que a les golfes es construeixen els graners adossats al mur est del cos occidental. Finalment, al segle XX es tapia la boca del forn i es construeixen uns graners nous a les golfes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0793166,1.7842101]]></content:encoded><content:item>399436</content:item><content:item>4659298</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-10_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-100_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-100.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior de la casa es conserven restes de la boca tapiada d&#039;un forn. Es troba a la planta baixa, al mur de llevant. És visible un arc monolític tallat en un mateix bloc de sorrenca. El cos del forn, però, ha desaparegut. ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbbe
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[89913]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de Barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La balma té uns panells amb gravats, però al ser pedra sorrenca estan molt degradats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La balma de Barons és una balma de grans dimensions. Les parets són de sorrenques argiloses i les pedres superiors són conglomerats. La coloració de les roques oscil·la entre el negre i un marró argilós. A l&#039;extrem sud de la Balma es conserva un panell de pedra amb gravats. Aquests són un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. En el panell de sobre d&#039;aquest també s&#039;hi entreveuen gravats que segueixen la mateixa pauta que els anteriors, però estan massa degradats per apreciar-se bé.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-11]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Balma es troba en les terres del mas Barons, dins del terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a  la zona oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És molt difícil poder concretar una cronologia, ja que l&#039;únic element visible a la balma són els gravats i no s&#039;han estudiat ni s&#039;han fet excavacions arqueològiques que ens puguin donar dades complementàries sobre l&#039;ús de la balma en diferents èpoques. D&#039;aquest estil de gravats se&#039;n fan ja a la prehistòria, però això no descarta que puguin ser d&#039;èpoques posteriors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782039,1.7850509]]></content:encoded><content:item>399503</content:item><content:item>4659173</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89913-110.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbbf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90005]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Molinot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GALERA, Andreu (2020) &#039;Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)&#039; L&#039;Erol, núm. 144, pp. 51-58.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI, XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El molí és un edifici de planta irregular. Això és degut a les moltes modificacions i ampliacions que ha tingut al llarg de la història. Consta de planta baixa i dos pisos. Les estructures estan adossades a la roca, que fan servir com a mur nord. A la façana oest de la construcció es poden veure dos moments constructius. La part més antiga és la del costat nord, amb pedres lleugerament més grans, i es pot veure a simple vista el punt on s&#039;uneixen les dues fases constructives. La porta principal està situada a la façana est i dóna directament a la primera planta. No és la porta original i té un arc rebaixat fet amb maó massís disposat en plec de llibre sobre muntants també de maó. A la façana sud hi ha una gran eixida de dos nivells que ocupa la major part del centre de la façana. Els dos balcons que hi ha al costat est de l&#039;eixida tenen muntants de pedra i llinda de fusta. La majoria de finestres van ser modificades i estan emmarcades amb maó massís. La finestra més antiga de l&#039;edifici està al costat est de la façana sud. És una obertura espitllerada amb muntants, llinda i ampit de pedra sorrenca, i actualment es troba tapiada. A la façana oest hi ha una obertura a la planta baixa, que era el cacau del molí, i a la façana sud n&#039;hi ha una altra que podria ser la font de toll o un segon cacau. A la façana est hi ha una petita edificació annexa, que és el cos d&#039;un antic forn.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La coberta és a dos vessants asimètrics amb el carener de nord a sud. Darrere del molí hi ha una bassa amb un pou rectangular de grans carreus. El mur de la bassa està format per carreus de grans dimensions units amb morter de calç. Al costat d&#039;aquesta hi ha una petita edificació, possiblement una antiga pallissa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-12]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Molinot es troba a una zona pròxima a Barons. Formava part de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que possiblement els seus orígens siguin medievals, les primeres mencions documentals que en tenim són del segle XVI. Antigament, el Molinot rebia el nom de Molí de la Coma. Apareix per primer cop en un document de l&#039;any 1577, on Francesc Coma ven a carta de gràcia tot el molí fariner destruït anomenat molí d&#039;en Coma, a la riera de Clarà, en el terme de Capolat (Galera, 2020). Sabem, doncs, que en aquest moment el molí ja existia, però es trobava en males condicions. En canvi, al segle XVIII el molí tornava a estar habitat i en funcionament. En un document del 6 d&#039;agost de 1791, es parla del fet que el Molí de la Coma és habitat i afocat i el seu propietari útil, Bernat Boixader, reconeix tenir-lo pel duc de Cardona (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 54). El nom del molí devia canviar durant la primera meitat del segle XIX, ja que en la relació de les cases de pagès de 1856 apareix Joan Badia com a moliner del Molinot (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Per un document de 1863 sabem que en aquella època el molí era propietat de Pere Vilartimó, hisendat que habitava a Prats (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263), i a la seva mort, l&#039;any 1866 va passar al seu fill, Josep Vilartimó i Saladich (ACBR. Notarials. Ramon Coll, 1866, pàg. 37).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;anàlisi de les estructures, veiem diferents moments constructius. La part més antiga de l&#039;edifici és del segle XVI-XVII i es correspon amb la cantonada nord-oest, que era la zona de l&#039;obrador. Al segle XVIII s&#039;adossa a aquests murs preexistents un nou edifici de planta irregular. Al primer pis s&#039;hi construeixen una habitació, una sala i un pastador. A la planta baixa s&#039;hi col·loquen uns estables. En el segle XIX es construeix l&#039;eixida adossada a la façana sud i al segle XX es reforma l&#039;estructura interior i s&#039;eleva l&#039;edifici convertint les golfes en un nivell d&#039;habitació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0804028,1.7817444]]></content:encoded><content:item>399233</content:item><content:item>4659421</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-121.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90011]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Molinot de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-de-baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GALERA, Andreu (2020) &#039;Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)&#039; L&#039;Erol, núm. 144, pp 51-58.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Quan va ser estudiada l&#039;estructura, l&#039;any 2004, es va poder veure que estava ja bastant enrunada. Actualment, es troba completament coberta de bardissa i no es pot veure l&#039;estructura. És possible que s&#039;hagi degradat més amb el pas del temps. La resclosa ha desaparegut del tot.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És un petit edifici que consta d&#039;obrador i cacau. La planta és regular, de 4,25 m x 4,80 m, amb porta al costat sud. Els murs tenen entre 65 i 50 cm de gruix i estan fets de carreus i pedres desbastades de mides diferents. La majoria de les pedres són de pedra sorrenca i estan unides amb morter de calç. La bassa es troba al costat, i té una mida de 16,5 m x 4,8 m aproximadament. Actualment, es troba tapada pel sediment. Tant el molí com la bassa es troben coberts de bardissa i no són visibles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic molí molt pròxim al Molinot. Es troba situada a l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;No es coneix la història d&#039;aquest molí. Existeix un document de 1578 que parla d&#039;un Molí de Barons, però aquesta és l&#039;única menció existent d&#039;aquest suposat molí (Galera, 2020). El problema és que el molí del qual es parla en aquest document pot ser assimilat al Molinot. És possible que aquest molí fos un annex del Molinot, ja que es troben molt pròxims l&#039;un de l&#039;altre i que quan els moliners buidessin la bassa del Molinot omplissin la d&#039;aquest molí per fer-los treballar als dos.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;estructura no sembla que hi hagi diferents fases constructives. Tot l&#039;aparell és unitari, possiblement dels segles XVI-XVII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0801245,1.7818956]]></content:encoded><content:item>399246</content:item><content:item>4659390</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90023]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa del Molinot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-molinot-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La resclosa es troba en el curs de la riera de Clarà. Està feta de formigó i té 0,80 m de gruix a la seva part superior. La seva alçada és de 2,40 m amb una amplada de 15 m. Té una forma lleugerament còncava. Al seu extrem sud-est es pot veure la sortida del canal. Del canal ja només es pot apreciar lleugerament el seu traçat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la riera de Clarà, molt pròxim al Molinot. Està situada al terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La resclosa està vinculada al Molinot i servia per dirigir l&#039;aigua cap al canal. La resclosa que es conserva actualment és del segle XX, ja que està feta de formigó, però és possible que la resclosa anterior hagués estat situada al mateix lloc que l&#039;actual.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0813384,1.7807828]]></content:encoded><content:item>399155</content:item><content:item>4659527</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90027]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Silvestre Cots]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silvestre-cots]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII - XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici molt arrasat, amb estructures poc visibles pel sediment i la bardissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Silvestre Cots era una casa de planta rectangular, però ara està totalment enrunada. L&#039;edifici està adossat a un marge i possiblement tenia planta baixa i un pis. La seva coberta era de teula àrab, ja que per la zona se&#039;n pot localitzar molta. Adossat a la façana de ponent es pot veure el sòcol d&#039;una construcció annexa que podria haver funcionat com a pallissa o estables. Actualment, només és possible veure algunes pedres alineades en els punts on hi havia hagut els murs.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-15]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Silvestre Cots està situada molt aprop del Molinot, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;any 1737 Josep Cots ven el Molinot a Josep Rodoreda, però se&#039;n reserva un tros de terra on hi vol construir una caseta (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). Aquest document possiblement ens està parlant de la construcció de cal Silvestre Cots. Uns anys més tard, el 1791 el pagès Silvestre Cots reconeix tenir pel duc de Cardona una parcel·la de terra pertanyent al Molí de la Coma on tenia una caseta construïda (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). És molt possible que fos aquest pagès el que acabés donant a la casa el nom amb el qual la coneixem. Per un altre document sabem que l&#039;any 1856 Maria Coromines era la masovera de la casa i que en aquell moment s&#039;anomenava ja Cal Silvestre (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Posteriorment, el 1863, apareix el rector de Capolat com a propietari de la casa (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;estructura de la casa té diferents fases constructives. La més antiga consta d&#039;una casa de planta rectangular i de murs d&#039;entre 66 cm i 80 cm de gruix. Posteriorment a aquesta primera estructura s&#039;hi adossa una ampliació de finals del segle XVIII, amb murs d&#039;uns 60 cm de gruix i finalment, al segle XIX s&#039;hi adossa a ponent una estructura que sembla disposar d&#039;un pilar central com a suport. Aquesta última podia haver servit de pallissa o estables i té murs de 60 cm de gruix.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0799911,1.7823965]]></content:encoded><content:item>399287</content:item><content:item>4659375</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-150.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90030]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Armenter]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmenter]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enrunat, es conserven molt poques restes de les estructures.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ca l&#039;Armenter és una antiga casa construïda aprofitant un marge com a paret oest. Actualment, està completament enrunada, però es pot apreciar que era un edifici de planta rectangular, amb dos cossos paral·lels asimètrics sense comunicació interna. El mur de llevant té 75 cm de gruix i el seu bastiment és de grans blocs de conglomerat sense treballar en la base del mur i blocs de pedra calcària desbastats amb petites pedres la resta. El mur nord i el mitger són d&#039;entre 55 cm i 60 cm de gruix, i, a diferència del de llevant, no hi ha tanta presència de blocs. Entre les runes es troben bastants fragments de teula àrab, per la qual cosa podem imaginar que l&#039;edifici constava de coberta de teula àrab i possiblement a dos vessants. Al sud d&#039;aquesta estructura se&#039;n pot apreciar una segona que possiblement eren els estables.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Armenter està sota la carena que tanca el Clot de la Mesquita per ponent. Es troba a la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El primer document on tenim menció d&#039;aquesta casa és de 1811 (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1811, pàg. 32). En aquest Antoni Cortichs, pagès de Capolat, ven per cinc anys la percepció dels fruits resultants de la caseta i terres que té a Capolat. Diu tenir aquestes possessions pel duc de Medinaceli. Encara que en aquest document no s&#039;esmenti el nom de la casa, per les afrontacions i altres documents podem saber que és Ca l&#039;Armenter. El primer document on apareix un nom d&#039;aquesta casa és de 1830 i en aquella època s&#039;anomenava mas Auvella o Ovella (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 119). Per la relació de les cases de pagès de 1856 sabem que en aquell any també se l&#039;anomenava ca l&#039;Armenter i que continuava sent propietats de la família Cortichs. Per les últimes mencions documentals que en tenim, sabem que l&#039;any 1879 Pere Cortichs i Portell va haver de vendre gran part de les seves propietats a Francesc Serra i Costa, per saldar un deute de 3.040 pessetes que hi tenia, però Ca l&#039;Armenter va quedar exclosa de la venda (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1879. Pàg. 605). Això és degut al fet que de les terres d&#039;aquest mas Pere Cortichs havia de pagar anualment unes quantitats a la seva germana i pel testament del seu pare li quedava prohibit vendre-la sense el seu consentiment.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a les estructures, sembla que totes són del mateix moment constructiu, que correspondria al segle XIX. Probablement, ja en aquell moment tenia dos cossos, un a ponent que seria una fresquera, cort o estable, i a llevant l&#039;habitatge.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0978657,1.7711404]]></content:encoded><content:item>398384</content:item><content:item>4661373</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90030-16.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90031]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Coma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;FARELL &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GALERA, Andreu (2020) &#039;Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)&#039; L&#039;Erol, núm. 144, pp 51-58.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII, XIII, XIV, XVII, XVIII, XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Coma és una domus medieval convertida en masia. L&#039;edifici actual té una planta molt irregular, ja que ha tingut moltes reformes i ampliacions al llarg de la història. L&#039;edifici principal és de planta pràcticament quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. Al nord d&#039;aquest edifici hi ha un seguit d&#039;annexos compostos per una pallissa, unes corts, un femer i una fogaina. Al costat est s&#039;hi va annexar també una estructura de dos pisos, la planta baixa de la qual funcionava com a pastador. Els murs de la façana est i part de la nord de la casa són de carreus rectangulars bastant grans de pedra sorrenca. Tenen aproximadament un metre de gruix i els carreus estan disposts en fileres.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La resta de parets exteriors de la domus tenen algunes filades de carreus a la part inferior, però la resta estan reconstruïdes posteriorment amb pedres irregulars. Els murs dels annexos són tots de gruix inferior als de la domus i els paraments són de pedres més petites i irregulars. La porta actual d&#039;accés a l&#039;edifici té llinda de fusta sobre muntants asimètrics formats per carreus bastant grans de pedra sorrenca. Les finestres són bastant senzilles, de forma rectangular i sense cap decoració especial. La coberta és de teula àrab a dos vessants i amb el carener d&#039;est a oest. L&#039;ampliació de llevant té la teulada a un sol vessant inclinat a llevant.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-17]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Coma es troba a l&#039;extrem meridional d&#039;un cap de serrat, a la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Coma és una domus medieval. La primera menció a un propietari d&#039;aquesta és de l&#039;any 1383 moment en què està documentat Balaguer Coma, habitant de Sant Andreu de Farners. Per un document del 23 de setembre de 1411 sabem que Balaguer Coma havia obtingut llicència del comte de Cardona per reformar i fortificar la domus de la Coma de Farners. En aquest document es parla que els homes de la parròquia de Farners van sol·licitar poder-se refugiar en aquesta fortalesa per defensar-se en temps de guerra i el comte els ho va concedir (Galera, 2020). En algun moment de l&#039;últim quart del segle XIV la domus va passar a Guillem Moixí el qual apareix, el 1490, com a habitant del mas de la Torre de la Coma de Capolat (Cunill, 2020). Va continuar sent propietat d&#039;aquesta família fins a un moment indeterminat del segle. En un document de novembre del 1710 la Coma consta entre les possessions de Jaume Callar i de Tord (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). Després el mas passarà a la família de Martín, que en són els últims propietaris coneguts. En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix la Coma amb Ramon Trasserra com a masover (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;evolució constructiva de l&#039;edifici hi ha diferents moments. La part més antiga és la meitat est de la casa i dataria dels segles XII-XIII. En aquest primer moment la Coma tenia una estructura quadrada i era una domus fortificada. La meitat oest d&#039;aquesta va ser refeta més tard. A la planta baixa s&#039;hi edifiquen els estables i una sala amb foc i a la planta pis s&#039;hi fan diferents habitacions. També és en aquest moment que s&#039;adossa a la casa una estructura de dos nivells, la planta baixa de la qual servirà de pastador i on hi haurà el forn, i a la planta s&#039;hi faran habitacions. Al segle XVIII es construeix una pallissa adossada al mur nord. Un segle més tard es construiran les corts de llevant i l&#039;edifici que engloba femer a la planta baixa i unes corts a la superior. També data d&#039;aquesta època la pallissa nova, un edifici rectangular de dos pisos. Finalment, al segle XX, s&#039;amplia la pallissa nova cap al llevant.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0822314,1.7828053]]></content:encoded><content:item>399324</content:item><content:item>4659623</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-171.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior de la casa encara es conserva unes portes i un forn, en molt bon estat de conservació, del segle XVII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90032]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Martí de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;una església formada per una nau de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest, amb dues capelles laterals, una a cada banda i amb la sagristia situada a l&#039;extrem nord-oest. L&#039;església no té absis. L’altar actual està situat a l’extrem oest de l’església. A l&#039;extrem est hi ha el cor sobre la porta d’entrada. Sobre la porta situada en el mur de llevant hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura. Adossat al mur meridional de l’església hi ha el cementiri i adossada al mur de ponent de l’església es troba la rectoria. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Podem distingir diferents fases a partir dels murs. La primera fase medieval (segle XI) està formada per un parament de carreus allargats visibles en bona part dels murs nord- sud i oest; la segona fase medieval (segle XII) constitueix les filades superiors formades per carreus regulars de pedra tosca, moment en el que es construeix la volta; la fase moderna del segle XVII-XVIII és formada per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i es correspon amb el mur de la sagristia; la fase del segle XIX està definida per un paredat més irregular amb la inclusió de pedres petites a mode de tasconeres identificat en les capelles nord, sud i en la part est de la nau central. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Així mateix, podem distingir diverses cantoneres: les de l&#039;edifici medieval &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;estan formades per carreus només desbastats, de gran longitud, de la mateixa alçada de les filades. A la sagristia es combinen les cantoneres de pedra tosca (a la banda de llevant) i carreus de pedra estrets i allargats (a la banda de ponent). Les de la capella nord estan fetes amb carreus de pedra sorrenca, a diferència de la capella sud, on hi trobem carreus de pedra tosca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al mur sud hi trobem una porta tapiada amb la llinda plana, de pedra i recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada disposats en cadena. Al mur del migdia s&#039;aprecia una finestra modificada. L&#039;actual porta d&#039;accés està situada al mur est i s&#039;hi accedeix per una escala; mostra una portalada feta amb maó massís. Sobre la porta hi ha un ull de bou i l&#039;espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El sostre interior és fet amb coberta de volta, enguixat i amb motllures senzilles. Les dues capelles laterals també tenen coberta amb volta. La coberta és de teula àrab a dos vessants i disposada directament sobre l&#039;estructura de la volta. La coberta de la capella septentrional és d&#039;un sol vessant (s&#039;allarga la pròpia de l&#039;església); la de la capella meridional és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana sud de l&#039;església; la sagristia es cobreix amb una estructura d&#039;un sol vessant que aprofita el pendent de la teulada en aquell sector.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’església de Sant Martí de Coforb surt esmentada en la documentació en els anys 990/1010, 1544 i el 1769. L’anàlisi de l’edifici ens indica els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XI: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la nau de l’església tindria les dimensions actuals (10 m x 5,7 m de planta), probablement tenia un absis, avui desaparegut, a la banda de llevant. Basant-nos en el gruix inicial dels murs, en aquest moment el sostre deuria ser de fusta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta de l’església, com és usual en les esglésies romàniques, estaria situada en el mur meridional.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XII-XIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es fa la volta de l’església, a tal efecte s’eleven els murs i es construeix un reforç a l’interior, en base a un mur adossat amb quatre fornícules (dues per banda) amb arc de mig punt.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII-XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es construeix la sagristia adossada al mur nord de l’església. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;També en aquesta època es construeix el cementiri actual adossat al mur sud de l’església.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a principis de segle&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;desapareix l’absis i s’allarga la nau cap a llevant on s’instal·la el cor; també es construeix la capella nord foradant la fornícula occidental d’aquest sector. Poc temps després es construeix la capella meridional en el lloc de la porta primitiva i s’obre una nova porta en el mur sud de l’ampliació de la nau de l’església. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En aquesta època es construeix també el campanar d’espadanya sobre el mur de llevant, és de dues obertures amb arcs de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca, probablement, és reaprofitat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;s’edifica la gran porta d’accés a l’església en la façana de llevant, amb les escales i el nou accés al cementiri. En el mateix moment, es tapia la porta d’accés a l’església situada en el mur meridional. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;També en aquesta època s’eleva el mur occidental del cementiri i s’adossa al mur meridional de la sagristia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0911153,1.7923360]]></content:encoded><content:item>400127</content:item><content:item>4660599</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-esglesia-coforb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-planta-esglesia.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-img20220218115304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-baptismal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-cairo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-lapida-funeraria.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església té elements arquitectonis a tenir presents. En primer lloc, s&#039;observen fins a dues portes: l&#039;actual data dels segles XIX-XX i està situada a la façana est. Consta d&#039;un arc de mig punt fet de maó massís en disposició radial a manera de dovelles, flanquejat per dues pilastres motllurades i coronat per una cornisa rectilínia. A la façana sud observem una porta tapiada, de línies rectilínies, constituïda per brancals fets amb carreus de pedra picada en disposició alterna i una llinda monolítica amb la inscripció &#039;1813&#039;, avui partida al bell mig.A l&#039;altar major hi observem un retaule de guix emmotllat que data d&#039;inicis del segle XIX. Consta d&#039;una fornícula destinada a contenir la imatge del sant patró. Així mateix, també destaquem la presència d&#039;altres dos retaules, situats a les capelles laterals (de nord i sud). Daten del segle XIX i són fets amb guix emmotllat.Al mur nord hi ha una fornícula, que podria datar del segle XIX. Està feta de guix emmotllat i sota la pintura -blanca- actual es conserven restes de policromia mural del segle XIX. Llur fornícula fa d&#039;emmarcament a un gran crucifix.Dins l&#039;església es conserven dues piques beneiteres al mur est, de marbre esculpit i polit. Al mur nord hi trobem una pica baptismal de perímetre poligonal, motllurada i col·locada sobre una pilastra hexagonal, que es podria datar del segle XIX.Davant del presbiteri hi ha una làpida funerària, emmarcada pels blocs que conformen l&#039;obertura de la tomba. La llosa és de forma rectangular i consta de tres blocs de pedra quadrangulars. Presenta una inscripció ordenada en 6 línies, al terç superior, i la data dins una cartel·la, al terç central. Transcripció: &#039;AYI...[?] /..SA DE CA[L] / [R]OSINYOLL / ..EF ESTEVE / MONTAN / YA / 1827&#039;.Destaquem un cairó situat al terra de la fornícula meridional de la nau que data dels segles XVIII-XIX. És de ceràmica emmotllada i dins d&#039;aquest observem una inscripció il·legible, distribuïda en tres línies.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|94|96|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90036]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pla de les Tombes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segles V-X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les estructures són poc visibles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les fonts orals parlen de l&#039;existència d&#039;una necròpolis en aquest indret. A l&#039;extrem del serrat de La Coma s&#039;hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Uns 30 metres cap al nord d&#039;aquest punt també s&#039;hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d&#039;aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Prop de La Coma, a l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Poc es coneix de la història d&#039;aquest espai, ja que no s&#039;hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0835856,1.7867829]]></content:encoded><content:item>399655</content:item><content:item>4659769</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90057]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Serreta és un mas compost per diferents edificis. Consta d&#039;una casa, una pallissa-corrals, i unes corts-femer. La casa és un edifici de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està formada per tres cossos paral·lels i té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs estan arrebossats. A la façana sud hi ha tres portes, una per cada cos de la casa. Consten de muntants de maó massís i llinda de fusta i la porta principal era la central, que també és la més alta de les tres (125 cm x 190 cm). La de major amplada és la del cos occidental (140 cm x 170 cm) i la del cos oriental és la més petita (80 cm x 170 cm). A la façana sud hi ha tres finestres a diferents alçades de mides i formes diferents. A la façana nord, en canvi, hi ha tres finestres iguals alineades al mateix nivell i una més petita sota el carener.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Una mica a ponent trobem l&#039;edifici de la pallissa antiga. També té planta rectangular, dos nivells i coberta a un sol vessant inclinada a nord. El costat sud està obert. Per aquest costat el pes es reparteix entre dues fileres de quatre pilars de càrrega cada una. Les parets estan fetes de maó i en aquest cas no estan arrebossades.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A l&#039;altre costat de la casa hi ha unes corts-femer. És un edifici adossat a un marge i té dos nivells, cada un dels quals està dividit en dos espais. A la planta baixa s&#039;hi troba el femer amb coberta de volta de rajola amb arcs torals i llunetes a les obertures. Té dues portes al mur sud. Ambdues tenen muntants i arc rebaixat de rajola plana amb una petita cornisa també de rajola. A la planta superior hi havia l&#039;espai destinat al bestiar, amb diferents corts en paral·lel i un passadís al costat nord. A l&#039;altre espai hi havia les fogaines. Just a sota de la coberta del costat sud hi ha una filera de tres finestres similars entre si. Al mur nord trobem dues portes rectangulars que, en aquest cas, donen accés al segon nivell. Consten de muntants i llinda de rajola plana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-20]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba situada al costat de l&#039;església de Sant Andreu de la Serreta, originalment coneguda com a Sant Andreu de Farners, de la qual parròquia formava part. Es troba a la zona oriental del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Serreta originalment s&#039;anomenava mas de la Serra i està documentada des del segle XV. L&#039;any 1404 sabem que un habitant de Sant Andreu de Farners s&#039;anomenava Jaume Serra (Cunill, 2020). Aquest mateix home apareix en altres documents posteriors com a Jaume de la Serra i probablement era el propietari o habitant del mas de la Serra (Cunill, 2020). En un document del 1597 Arnau Trella compra el mas de Serra de Farners a Joan Coma (Cunill 2020). Posteriorment, l&#039;any 1710 era propietat de Jaume Descatllar i de Tord, i d&#039;ell va passar al seu fill, Josep de Martín i Descatllar, baró del castell de Balsereny (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). L&#039;última notícia que en tenim és de 1874, moment en el qual continuava sent propietat dels de Martín (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1867. Pàg. 3). A finals del segle XVIII el masover de la casa era Pere Vars (ACBR. Registre de la Propietat. Hipoteques, 1788, pàg. 554), pocs anys després, a inicis del segle XIX passa a ser-ho Ramon Vila i Casals (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1803, pàg. 211) i a mitjans de segle XIX hi tenim document a Josep Trasserra (ACBR. Notarials. Lluís Blanxart, 1849-50, pàg. 424).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a les fases constructives, les estructures més antigues són les de la casa que sembla una construcció uniforme. Aquesta fase podria correspondre&#039;s al segle XVIII. Els dos annexos, en canvi, són posteriors. L&#039;edifici de la pallissa i els corrals són del segle XIX, en canvi, les corts i femer serien del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0880635,1.7809719]]></content:encoded><content:item>399181</content:item><content:item>4660272</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90059]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri de Sant Martí de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cementiri de planta irregular&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; que s’adossa al mur meridional de l’església i la rectoria, està limitat per un mur de 45 cm a 50 cm de gruix i uns 240 cm d’alçada exterior. El mur està coronat per una filada de lloses posades de pla, s’eleva uns 30 o 40 cm sobre el nivell intern del cementiri. S’accedeix a la porta d’entrada pel mateixos graons d’accés a l’església. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La planta del cementiri és poligonal irregular, amb unes mides de &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;11,6 m x 14 m x 7,1 m. Els murs son fets de pedra sorrenca amb morter de calç.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0910735,1.7923935]]></content:encoded><content:item>400131</content:item><content:item>4660593</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-planta-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-creu-padro.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-img20220218115304.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tocant un mur de l&#039;església, i més concretament, on hi havia la porta del segle XIX que donava al cementiri, l&#039;ajuntament de Capolat va col·locar una placa que recorda a tres veïns de Capolat afusellats a la baga de Queralt el 5 de febrer de 1939, dies després que els nacionals entréssin a Berga, desplegant-se així una repressió envers els de l&#039;altre bàndol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbc9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90060]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta trapezoidal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels delimitats per envans que es recolzen en dos pilars centrals i actuen com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La rectoria està adossada a l&#039;església i la sagristia&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, per tant, el mur de llevant està compartit amb aquests edificis fins el nivell del primer pis, a partir d’aquí, es va construir un mur que cavalca sobre els murs dels edificis esmentats. Els murs de la rectoria tenen un gruix de 45 cm, fet amb blocs de pedra sorrenca de diferent forma i mida cohesionats amb morter de calç. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les divisions internes es fan amb envans, probablement de maó de cantell.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres són de maó massís, les de llevant estan construïdes sobre el mur de l&#039;església i de la sagristia. En general no formen un cadenat regular per lligar-les amb el mur.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta i finestres originals estan fetes&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;amb muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre amb una decoració de maó als vèrtexs que sobresurten lleugerament del mur.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;interior trobem dos pilars que es desenvolupen fins la teulada i que són el suport central de bigues jàsseres, aquestes estan orientades de nord a sud sobre les quals es recolzen cairats, només carejats, que al seu torn són el suport de la solera a base de revoltó de guix. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La coberta és &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de teula àrab a dos vessants amb el carener de nord a sud. Els elements de suport han estat reformats a finals del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-22]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç (BV-4241) cal agafar el trencant de Coforb, uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, es passa pel costat de l’església i al seu costat es troba la rectoria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Segle XX (principis): a la façana principal hi podem veure inscrita la data de 1901, la qual, pensem, que es pot correspondre amb el moment de construcció de l&#039;edifici, ja que presenta les característiques constructives pròpies de principis de segle. En aquest moment, l’edifici consta de planta baixa i planta pis amb unes golfes inexistents o en tot cas molt petites. Per entendre la divisió interna cal mencionar que en els seus inicis, aquest edifici contenia l’escola de Coforb i també era la seu de l’ajuntament de Capolat. La divisió interna és en base a tres naus, separades per envans. A nivell de la planta baixa, el cos de llevant era la classe dels nens, el cos de ponent era la classe de les nenes, en el centre hi podria haver la seu de l’ajuntament. A la planta pis, inicialment, es troba la sala en el centre; el cos de ponent està dividit en dues habitacions, la del sud-oest és l’habitació del capellà, té una estructura d’alcova; el cos de llevant també deu tenir dues divisions, la del nord és la cuina amb una llar de foc en l’angle nord-est, la del sud és una habitació.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Segle XX (mitjans): es reforma la planta pis, els cossos de llevant i el de ponent es divideixen en tres espais, a tal efecte s’obre en el mur de ponent una nova finestra. Possiblement, en una tercera fase, s’eleven els murs est i oest rebaixant la inclinació del pendent de la teulada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0910412,1.7921867]]></content:encoded><content:item>400114</content:item><content:item>4660590</content:item><content:encoded><![CDATA[1901]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-rectoria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-img20220326122713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-planta-rectoria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-finestra.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la façana principal, a l&#039;altura de la planta baixa hi trobem la porta que data d&#039;inicis del segle XX. És la porta principal de la casa, que està formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa. Tot el marc de la porta sobresurt uns centímetres del mur de la façana.A la mateixa façana principal, a l&#039;altura del primer pis hi trobem una finestra també d&#039;inicis del segle XX. Es tracta d&#039;una obertura formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa, ampit i muntants simulen també un arrencament de columna. Tot el marc de la finestra sobresurt uns centímetres del mur de la façana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbca
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90072]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trumfera de la Serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està enrunada i plena de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes d&#039;una antiga trumfera que es troba excavada en un marge. La seva planta és ovalada i l&#039;arrencament de la coberta està fet amb pedres que es recolzen en el tapàs. A sobre hi ha travessers de fusta i terra, i la part alta de la coberta està enfonsada. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situada a uns 25 metres al sud-oest de Sant Andreu de la Serreta. Es troba en terreny de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El cultiu de patata era molt important a Berguedà pel que molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Serreta és possible que fos propietat d&#039;aquesta casa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pel que fa a la cronologia és molt probable que fos construïda al segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0871435,1.7813995]]></content:encoded><content:item>399215</content:item><content:item>4660170</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90072-img20220204142535.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbcb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90124]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. Farell editors.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud  perpendicular a la façana principal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossats a la façana sud i seguint una orientació forçada per les estructures geològiques del turó es troben les corts i el femer. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’era, la gran pallissa i les trumferes estan separades de l’edifici pocs metres al nord.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs de Cortics estan &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;fets amb pedres irregulars (sorrenca i conglomerat) de diferents mides, amb presència de carreus desbastats a la zona antiga de la casa; el gruix d&#039;aquests varia segons el moment constructiu, entre 70 i 78 cm a l’estructura del XVI, uns 60 cm a l’ampliació del XVII i uns 70 cm a l’ampliació del XVIII. Possiblement en el segle XX es van construir uns contraforts en el mur nord de l’edifici del XVI i en l’angle sud-oest de l’ampliació del XVIII.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres presenten una certa variabilitat; pedres desbastades a l&#039;edifici antic, punxonades en el segle XVIII i la de l&#039;angle nord-est refeta amb maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les obertures son molt variades. En el mur sud es conserva la porta original d’entrada feta amb dovelles de pedra tosca; la porta del mur est, que dóna accés als espais destinats al bestiar, i la d&#039;accés al pastador des de l&#039;exterior són fetes amb llinda de fusta; en el mur nord hi podem veure la traça d&#039;una altra porta tapiada. Les finestres de la planta baixa són de mida petita; a la planta pis trobem diferents tipus de finestra: de muntants i llinda de pedra, de llinda de fusta sobre muntants de pedra i també sobre maó massís, algunes tenen festejador.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres han estat objecte de diverses reformes. A la planta baixa de l’edifici del segle XVI estan fets amb bigues de fusta de pi carejades i encastades, amb una jàssera de reforç davant l’escala, i s’observen restes de posts en el cos de llevant i a la resta rajoles. L’ampliació del segle XVII presenta bigues de pi carejades i encastades amb revoltó encofrat de guix i restes de materials de rebuig. A l’ampliació del XVIII es veuen bigues carejades i encastades amb posts de fusta de pi, excepte a la zona de contacte amb el mur oest, on es troba un reforç que podria indicar l’existència d’una llar de foc. En el primer pis es troben, en general, bigues carejades i encastades, amb una combinació de reformes on s’observa revoltó encofrat de guix i rajoles.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta, reformada en el segle XX, és de teula àrab amb llata per canal. L’estructura de suport de la coberta està coronada per la biga carenera emplaçada de nord a sud sobre curts pilars recolzats en la paret mitgera de l’edifici del XVI, creant així dos vessants desiguals. El vessant occidental és més curt, està format per dos cavalls sobre els pilars de la mitgera i encastats al mur de ponent, en el vessant oriental, més llarg, els cavalls es recolzen també en uns pilars sobre el mur oriental de l’edifici del XVI. Sobre aquesta estructura, hi ha les corretges, paral·leles a la carenera, i les llates, perpendiculars, amb una separació dictada per l’amplada de les canals. La teulada té un perímetre de pedres per evitar l’acció del vent. No té ràfec. El voladís sobresurt molt poc i es presenta sense ornament.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-24]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, passat el trencant de la Serreta, cal agafar a l’esquerra una pista en bon estat, senyalitzada, que porta a Solanelles i Cortics.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Si bé aquesta casa surt esmentada en la documentació dels anys 1472, 1499, 1553 i 1791, les restes de ceràmica grisa que es troben en els horts indiquen una ocupació de l’indret ja a l’Edat Mitjana. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Però, l’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVI: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars asimètrics separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. El cos oest està dividit en dos espais, dels quals no en podem precisar el seu ús original, posteriorment es van convertir en estables. El cos est no presenta cap compartimentació, hi ha menjadores adossades al mur est de les quals no es pot concretar la cronologia. La situació de l’escala sembla molt forçada, possiblement sigui fruit d’una remodelació posterior. A la planta pis es troba la sala en el cos oriental, té una pica en el mur nord, fogons en el mur est i la llar de foc a l’angle sud-est. Les habitacions estarien situades en el cos de ponent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a l&#039;estructura originària s&#039;hi va afegir un cos a la banda de llevant, que a planta baixa estaria destinat al bestiar i en el segon nivell a una mena de pallissa o assecador a recer de la prolongació del ràfec de la teulada en aquest costat. Poc temps més tard, s’adapta aquest nivell i es fan habitacions quedant, per raons òbvies, a un nivell inferior respecte la sala.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; possiblement d’aquesta època&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;data el cos afegit a la banda sud, amb la construcció del pastador i el forn de pa a planta baixa; en el primer pis, la meitat oriental inicialment era oberta a mode d&#039;eixida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals del segle XIX o principis del XX&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; es va tancar la gran obertura que hi havia a la banda est de l&#039;ampliació meridional, aquesta acció en va suposar l&#039;adhesió com a superfície habitable, a la vegada que es va construir la terrassa sobre el femer amb accés des d&#039;aquest cos. Probablement d’aquesta època data la remodelació de la teulada que permet elevar la part oriental de la casa creant un gran espai on s’adapta una habitació i els graners.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0877158,1.7722657]]></content:encoded><content:item>398461</content:item><content:item>4660245</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-240.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img202203261147330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img20220326114440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-sin-titulo0.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la planta baixa, situada a la façana sud, trobem la porta original de l&#039;edifici, possiblement del segle XVI. És adovellada amb arc de mig punt, construït amb 12 dovelles de pedra tosca de llargada irregular (entre 44 i 55 cm); brancals asimètrics formats per quatre muntants per banda, tres de tosca i un de pedra sorrenca; es conserva un marxapeu de pedra sorrenca. La Doella és esbiaixada i obra cap l’interior. L’intradós és pla, de fusta.Al primer pis trobem les portes d&#039;habitació, formades per una llinda, dos muntants i un marxapeu de fusta que emmarquen l’obertura. Els muntants són lleugerament convergents en la seva part superior, tot formant un perfil lleugerament trapezoïdal. També a la planta baixa, a la façana sud de l&#039;ampliació meridional, trobem un forn constituït per una boca en forma d&#039;arc de mig punt, feta amb un bloc monolític, un muntant per banda i un ampit que dóna accés al forn de planta circular cobert amb cúpula. La base i la primera filada de la cúpula són fetes amb lloses de pedra sorrenca, la resta de la cúpula és obrada amb maó massís disposat en vertical. El seu estat de conservació és bo i data del segle XVIII.A pocs metres del nord de Cortics trobem una pallissa, de planta rectangular i adossada a un marge. Consta de dues plantes; la planta baixa era destinada al bestiar i té una porta d&#039;accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa, presenta una gran obertura orientada cap al sud, davant l’era. No presenta cap distribució interior, únicament un gran pilar central que actua de suport dels sostres.Una mica més al nord de la Pallisa, trobem una trumfera, possiblement del segle XIX. Es tracta d&#039;un forat arrodonit excavat en un marge, el talús obtingut s&#039;ha paredat amb rocs de pedra sorrenca seca i no queda rastre de la coberta ni de la porta. A la banda de ponent d’aquest element s’observa un clot que probablement es corresponia a una altra trumfera.A uns 120 metres de Cortics es trobava una premsa que avui en dia no se&#039;n coneix la seva ubicació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ccbe9ac76a17dfbcc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90139]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou de la Serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment està enrunat i ple de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pou de la Serreta té planta circular, amb un diàmetre exterior de 2,20 m. El gruix dels murs és d&#039;entre 15 cm i 20 cm i estan construïts amb blocs de pedra sorrenca de diferents mides i formes. L&#039;estructura exterior està molt arrasada, tenint actualment uns 50 cm d&#039;alt. La profunditat varia entre els 4 i 5 m.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-25]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat en terres de la Serreta, a l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona occidental del municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pou de la Serreta es troba a uns 100 m al nord-est de la Serreta, per la qual cosa, probablement, era propietat de la casa. Per l&#039;estil constructiu, podria ser del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0890800,1.7827200]]></content:encoded><content:item>399328</content:item><content:item>4660384</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbcd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90140]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Empriuet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempriuet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enrunada i plena de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ca l&#039;Empriuet, actualment enrunada, és un edifici de planta rectangular adossat a un marge.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Té planta baixa, pis i unes petites golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. És possible que a la banda de llevant hi hagués hagut un edifici adossat amb una utilitat de pallissa. L&#039;enderroc del costat de ponent fan pensar el mateix. En aquest cas podrien ser uns estables o corts. Els murs, d&#039;un gruix d&#039;entre 55 i 60 cm, estan construïts de blocs de pedra calcària de mesures diferents i lligats amb fang. Els murs perimetrals es van aprimant en alçada arribant als 50 cm al nivell del pis. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, d&#039;uns 45 cm, i tenen el mateix estil constructiu que els perimetrals. Les cantoneres dels murs exteriors són fàcilment diferenciables, ja que estan fetes amb pedres desbastades de grans dimensions escairades a la part visible. La porta principal té 195 cm d&#039;amplada i una llinda de fusta de roure que es recolzava sobre uns muntants actualment desapareguts i dels quals només queda el forat de l&#039;encaix sota la llinda. Al costat de llevant a la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que podria haver donat accés als estables.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Finalment, a ponent hi ha una porta que té en el seu interior un arc rebaixat de lloses sense treballar col·locades en plec de llibre. Les finestres tenen totes llinda de fusta, muntants que no es diferencien dels murs, intradós pla de fusta i doella esbiaixada cap a l&#039;interior. La coberta, pràcticament desapareguda, era de teula àrab.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba situada a mitja alçada de la serra de la Tossa, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera vegada que el topònim Empriuet apareix en un document és el 1601 i es correspon amb una peça de terra del terme de Sant Andreu de Farners (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1782, pàg. 195). Per trobar esmentada la casa hem d&#039;esperar al 1782, moment en què es parla d&#039;una casa de nova construcció anomenada Martín, propietat de la família de Martín (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 432, pàg. 72).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En documents de la primera meitat del segle XIX ja apareix anomenada Empriuet (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 47). En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix com a masover Isidre Barniol i en l&#039;amirallament de 1863 Francesca de Martín és la propietària del mas (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;anàlisi constructiva, tota la casa va ser construïda en un mateix moment, al segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0989560,1.7786530]]></content:encoded><content:item>399007</content:item><content:item>4661485</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26_1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbce
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90143]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;obra teuleria de baix de Cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estructura està totalment coberta per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;u&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l&#039;interior que amaga l&#039;estructura de la coneguda com &#039;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;teuleria de baix de Cortics&#039;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-27]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0854000,1.7718000]]></content:encoded><content:item>398419</content:item><content:item>4659988</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbcf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90144]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;obra teuleria de dalt de Cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;extrem d&#039;un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com &#039;&lt;/span&gt;teuleria de dalt de Cortics&#039;&lt;span&gt;. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l&#039;única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l&#039;interior encara podem veure-hi teules). La resta de l&#039;estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l&#039;accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d&#039;una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-28]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0847800,1.7726900]]></content:encoded><content:item>398491</content:item><content:item>4659918</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90145]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mesquita]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesquita]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Mesquita és un antic mas. La casa és un edifici de planta gairebé quadrada. Està al costat d&#039;un marge i té planta baixa i un pis. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d&#039;est a oest. Els murs de la planta baixa tenen un gruix d&#039;entre 55 i 65 cm i estan fets de pedra calcària i sorrenca de diferents mides i formes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la primera planta els murs s&#039;aprimen, tenint un gruix de 50 cm. Els envans estaven fets amb travessers de fusta arrebossats de guix. Les cantoneres són més regulars que la resta dels murs, fets de grans blocs de pedra sorrenca i calcaria escairats. La porta d&#039;entrada és l&#039;original i té 131 cm d&#039;amplada. La llinda és de fusta, recolzada sobre muntants que no es diferencien del mur. Les finestres són obertures simples sense cap característica remarcable.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Prop de la casa hi ha un edifici reconvertit en habitatge, però que antigament era la pallissa. Es troba adossat a un marge i té també planta baixa i pis i amb coberta a dos vessants i carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. A la planta baixa tenen 48 cm de gruix i al nivell superior, en canvi, són més prims. La planta baixa està dividida per la meitat per un mur mitger. A ponent hi havia l&#039;estable d&#039;egües, vaques i vedells i a llevant el corral de les ovelles. Al segon nivell hi havia la pallissa.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Uns metres a llevant, també adossada a un marge hi ha un antic femer reconvertit en estable. Els murs tenen un gruix de 45 cm i són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. Les cantoneres estan construïdes amb pedres més grans que la resta de parets. Aquestes són de pedra sorrenca a la part inferior i tosca la superior. La porta és de 180 cm d&#039;amplada i es troba a llevant. La llinda és de fusta de roure i els muntants no es diferencien de la resta del mur. La teulada és de teula àrab a un vessant inclinada cap al sud.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El conjunt és completat per un edifici de planta rectangular que és la reconstrucció de l&#039;antiga barraca i que actualment és una casa rural anomenada Caseta dels Prats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-29]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada al vessant meridional de la Tossa. Es troba en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental el municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Mesquita és una casa que ha tingut diferents noms al llarg de la història. El més conegut és la Mesquita, però també apareix com a Caseta Xica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El primer document on la tenim documentada és de 1682, on el Duc de Cardona, senyor alodial de la casa, confirma la compra d&#039;aquesta, feta per Jacint Vilardaga a Celdònia Genera i Solanelles i a Francesc Genera i Solanelles (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283). L&#039;any 1856 sabem que Martí Costa era el masover de la casa (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). L&#039;última menció que en tenim és de 1871, moment en què apareix en l&#039;inventari dels bens de Carlos Pasqual de Vilardaga i de Martín (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1871.1, pàg. 9).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;anàlisi de les estructures, tota la casa és d&#039;un mateix moment constructiu, corresponent al segle XIX. Els dos edificis annexos serien d&#039;aquesta mateixa època, en canvi, la casa rural és una reconstrucció més recent.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0982624,1.7730054]]></content:encoded><content:item>398539</content:item><content:item>4661414</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90146]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trumfera de la Mesquita]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-mesquita]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enrunada i plena de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Forat arrodonit en un marge orientat a ponent. Està quasi del tot sitjat i no és possible conèixer bé les seves característiques constructives.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Fa 2 metres de diàmetre i al costat n&#039;hi ha una altra, de mides similars però en pitjor estat de conservació. Al costat del camí que va de la caseta dels Prats a Coforb n&#039;hi ha una altra en un marge orientat al nord.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-30]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada en terres de la Caseta dels Prat, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El cultiu de patata era molt important a Berguedà per la qual cosa molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Caseta dels Prats és possible que  fos propietat d&#039;aquesta casa. Pel que fa a la cronologia, és molt probable que fos construïda al segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0986165,1.7755365]]></content:encoded><content:item>398749</content:item><content:item>4661451</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90146-30.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90154]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trasserra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA, R. et altri (1991) Guia d&#039;Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants i el carener està orientat de nord a sud. La part central de la casa és la més antiga i a nord i sud s&#039;hi van fer ampliacions, cosa que es pot veure perfectament en els murs.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs de la part central tenen 80 cm de gruix a la planta baixa, aprimant-se en les superiors. Estan fets amb carreus de conglomerat barrejats amb lloses i pedra sorrenca irregulars i units amb fang. En els punts d&#039;unió amb les ampliacions es poden veure les cantoneres del primer edifici, fetes de blocs de conglomerat i pedra sorrenca de grans dimensions. Pel que fa als murs de les ampliacions, tenen 60 cm de gruix i els paraments són de pedres de mides més petites. Les cantoneres tenen les mateixes característiques que les del primer edifici. A la façana sud s&#039;hi pot veure una gran eixida de tres nivells sobreposats. A la planta baixa hi havia un gran arc rebaixat i posteriorment s&#039;hi va afegir un pilar central per suportar millor el pes de l&#039;estructura.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El primer pis té dos grans arcs rebaixats separats per un pilar central. El pilar i els muntants estan fets de pedra sorrenca. L&#039;eixida de les golfes presenta dos arcs rebaixats més petits i fets amb maó massís a plec de llibre. El pilar i els muntants, en canvi, no es diferencien de la resta del mur. Aquests han estat modificats i en gran part tapiats amb maó, canviant la mida i forma de les obertures. A les golfes, a banda i banda d&#039;aquestes obertures, hi ha dues finestres de mides més petites amb llinda monolítica i de pedra sorrenca, igual que els brancals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Dins de l&#039;eixida de la planta baixa encara es conserva la porta original del primer edifici. És una portalada adovellada amb arc de mig punt. L&#039;arc està format per deu dovelles i una clau de 100 cm de llarg i els muntants són simètrics amb tres carreus en cada brancal. L&#039;eixida té accés des de les façanes est i oest, amb grans portes. A la façana est també hi ha una porta més petita que donava accés a l&#039;antic pastador. En aquestes dues façanes hi ha un conjunt de finestres de mides variables i la majoria amb llinda monolítica i de pedra sorrenca igual que els brancals. La façana sud també té una porta que, en aquest cas, dóna al primer pis, ja que la casa està adossada a un marge.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A part de la casa, actualment encara es conserva una pallissa que està situada a ponent de la casa. Aquesta és una gran pallissa adossada al marge per la qual cosa té accés des dels dos nivells que té. La teulada és a dos vessants i el carener està orientat d&#039;est a oest. La façana principal és la de l&#039;est, on hi ha dues grans obertures separades per un pilar de càrrega i que engloben els dos nivells. Sobre el pilar central hi ha una inscripció amb la data &#039;1877&#039; i a sota el nom del promotor &#039;Juan Mas II&#039;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Antigament, també hi havia una capella al costat de la casa, dedicada a Sant Joan i construïda al segle XVIII, però va ser destruïda el segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situada en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera menció que tenim d&#039;un habitant de Travil anomenat Trasserra és en un fogatge del 1497 i en el de 1515 ja apareix el mas de Tresserra (Cunill, 2020). Els Trasserra van ser els propietaris útils d&#039;aquest mas durant tota la seva història, en canvi, els senyors n&#039;eren els ducs de Cardona. A finals de segle XIX el mas Trasserra seguia en mans de la família Trasserra (ACBR. Notarials. Domènec Corominas, 1873-74. Pàg. 254).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pel que fa a les etapes constructives podem diferenciar diferents moments històrics. El primer és la part central de l&#039;actual casa, un edifici de planta quasi quadrada adossat a un marge. Estava construït amb tres cossos paral·lels, amb el central de mida més gran que els laterals. Aquest edifici correspondria a una cronologia del segle XVI. Hauria tingut dos pisos: la planta baixa amb la zona d&#039;estables i pastador i la planta alta amb la zona d&#039;habitatge. Al llarg del segle XVIII es va fer l&#039;ampliació del costat sud, amb la construcció de l&#039;eixida. Això queda patent en les dues inscripcions que hi ha a la planta baixa d&#039;aquesta, una del 1741 i l&#039;altra del 1745. Finalment, al segle XIX es va construir la masoveria, adossada al costat nord de la casa. Aquesta només tenia un pis amb una sala de distribució, una cuina i un pastador, i unes golfes amb diferents habitacions. L&#039;actual paller de la casa també seria d&#039;aquesta època, com ho demostra la data &#039;1877&#039; gravada al centre de les dues arcades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0829505,1.7292294]]></content:encoded><content:item>394894</content:item><content:item>4659767</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-310_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-31_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-311.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En un carreu de l&#039;arc central de l&#039;eixida de la planta baixa hi ha una inscripció amb la data &#039;1741&#039;.  El sostre d&#039;aquest mateix pis de l&#039;eixida mostra també un conjunt de corbes amb inscripcions i empremtes. Hi ha una inscripció que diu &#039;Joseph Boxas&#039; i la data &#039;1745&#039;.A l&#039;interior encara es conserva un forn, uns graners i el batent d&#039;una porta del segle XIX. També s&#039;hi conserva un forn i uns fogons del segle XVI.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90171]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou del Puig 1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 60 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, de 80 cm x 80 cm inscrita dins d’una fornícula de dimensions més grans i flanquejada per dos festejadors. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al costat meridional s’observa una estructura de planta quadrada amb murs de 50 cm de gruix i una alçada d’uns 60 cm, la qual pertanyeria a un safareig probablement d’època posterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-32]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, a la part alta del vessant de ponent del serrat de les Fonts.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0698700,1.7490600]]></content:encoded><content:item>396513</content:item><content:item>4658291</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pou va ser restaurat a finals del segle XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90500]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trumferes del Camp Gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-del-camp-gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estan bastant arrasades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sis trumferes construïdes aprofitant el desnivell del terreny. Estan totes col·locades en línia i tenen planta regular, amb unes mides mitjanes de 2,4m d&#039;amplada i 3,5 m de llargada. Una de les trumferes centrals és quasi el doble de gran que la resta. Pocs metres al sud hi ha dues trumferes més d&#039;iguals característiques i al sud-oest n&#039;hi ha una més antiga de planta el·líptica. Estan fetes de pedra sorrenca i fang.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-33]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estan situades en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les trumferes del Camp Gran van ser construïdes com a part d&#039;un projecte de mitjans del segle XX, moment en què es va condicionar el Camp Gran amb aportació de terres per plantar-hi patata. La gran quantitat de trumferes que trobem aquí ens mostra la importància del conreu de la patata a la regió. Aquesta zona formava part de les propietats de la masia Trasserra.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0756185,1.7265192]]></content:encoded><content:item>394657</content:item><content:item>4658957</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-330.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90509]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teuleria de Trasserra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-trasserra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ensorrada i plena de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La teuleria de Trasserra està ensorrada i en part tapada per la vegetació. Està construïda aprofitant un marge per tenir accés a peu pla a les cambres de combustió i de cocció. Els murs estan fets de pedra sorrenca en sec per la part exterior. La boca d&#039;accés a la cambra de combustió està al costat nord-oest del nivell inferior. Aquest sector està enrunat actualment.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La cambra de cocció té planta rectangular i unes dimensions interiors de 3,75m x 4,2m. Sembla que tenia una porta a llevant.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Uns metres a ponent de la construcció hi ha una bassa d&#039;aigua de grans dimensions associada a la teuleria.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-34]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estan situades en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La teuleria es troba en terres del mas Trasserra, per la qual cosa devia ser construïda i utilitzada pels habitants d&#039;aquest.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Per estil constructiu, estaria situada al segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0757963,1.7264293]]></content:encoded><content:item>394650</content:item><content:item>4658977</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-341.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90540]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Premsa de Cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV?]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només es conserva un fragment de la lliura de la premsa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Bloc de pedra de volum ortoèdric amb els angles arrodonits que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats, la seva secció és trapezial. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Per les seves dimensions creiem que es tracta d’un fragment de la &lt;/span&gt;lliura o quintà &lt;span&gt;(element que formava part d’una premsa, de vi o d’oli). En el forat central hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-35]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des del vessant de llevant de la collada de Cortics cal agafar la pista forestal en mal estat que puja cap al nord-oest, entra a la vall del torrent que baixa de ca la Bruta, passats uns 125 metres el creua i puja per l’altre vessant. Quan la pista fa una llaçada molt pronunciada, cal deixar-la en el mateix revolt i seguir de pla, cap a l’est, seguint una feixa de conreu en el centre de la qual es troba la pedra de premsa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0894100,1.7706900]]></content:encoded><content:item>398333</content:item><content:item>4660435</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90540-premsa-cortics.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a &#039;peu de Déu&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90541]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restes d&#039;una construcció prop de Cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-construccio-prop-de-cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes que es conserven de la construcció es troben alterades per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La presència de dues grans cantoneres de pedra picada i la traça d&#039;algun mur en el coll de Cortics constitueixen l&#039;únic testimoni de l&#039;existència d&#039;una construcció en aquest indret. No es pot identificar el perímetre de la seva planta ni la seva funció&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-36]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys cal agafar el trencant, senyalitzat, que porta a Solanelles i Cortics. Quan s’arriba al coll de Cortics, abans d’iniciar l’última pujada d’accés a la casa, es troben les restes al costat de la carretera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0885200,1.7715000]]></content:encoded><content:item>398399</content:item><content:item>4660335</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90542]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Molsa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-molsa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els murs de l&#039;antiga casa estan bastant degradats i en alguns està creixent vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Molsa és un habitatge edificat en una balma aprofitant fins a uns 40 metres de visera. Es poden identificar restes de diferents murs amb una amplada entre 40 i 60 cm, fets de pedres desbastades i lloses unides amb fang i amb morter de calç. S&#039;identifiquen quatre àmbits diferents, alguns dels quals tenen envans de divisió interna. Una mica apartat es pot veure un cos massís més petit que les altres estructures que podria haver sigut el forn de pa. La roca que es troba sobre de les dues habitacions situades al costat nord del forn està plana de sutge, cosa que indica que en aquests espais hi havia l&#039;habitatge. Les estructures situades al sud del forn, en canvi, podrien haver estat destinades al bestiar. L&#039;alçada disponible entre el terra i la roca de la balma oscil·la entre un i tres metres. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en una balma situada a l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera menció documental que tenim de Cal Molsa és del 1865. En aquest document apareix entre les propietats que Josep Santaeulària i Casals hereta del seu pare. És esmentada com una &#039;choza&#039; o balma agregada a cal Bertran (ACB. Notarials. Domènec Coromines, 1865. Pàg. 299). Només apareix en un altre document, de 1877 pel que sabem que seguia en possessió de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Domènec Coromines, 1877. Pàg. 754).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les característiques constructives de l&#039;edifici coincideixen amb les documentals. Les estructures semblen una construcció uniforme del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0698700,1.6988800]]></content:encoded><content:item>392361</content:item><content:item>4658353</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbd9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90544]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Nen Xic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-xic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Murs bastant degradats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Nen Xic és un habitatge en balma orientat al sud-est. Les restes estan situades al llarg de 10 metres. Els murs són de parament irregular, fets de pedres desbastades i lloses de diferents mides, tot cohesionat amb fang. L&#039;amplada dels murs és d&#039;entre 45 i 60 cm. S&#039;han conservat el mur exterior i dos interiors que divideixen la casa en tres espais diferenciats.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;àmbit central destaca per ser de dimensions superiors als dos laterals. A ponent les restes estan en més mal estat, i no permeten identificar on finalitza el mur exterior. En aquesta zona també es localitza un mur de tàpia, possiblement de divisió interna. La casa utilitzava la roca de la balma com a paret posterior, parets laterals i sostre.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada a la línia que separa Capolat i Montmajor. Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Constructivament sembla ser del segle XIX, però documentalment no en tenim notícies.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0695413,1.7009587]]></content:encoded><content:item>392533</content:item><content:item>4658314</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-380.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbda
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90587]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;oli de ginebre de Cal Bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-cal-bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes d&#039;un forn d&#039;oli de ginebre. Consta d&#039;uns canals picats en una codina de pedra sorrenca. Els canals formen un cercle d&#039;uns 37 cm de diàmetre amb tres línies en el seu interior que convergeixen en el punt central del cercle, convertint-se en una de sola i sobrepassant el cercle per un dels costats. Aquesta línia actua com a canal de recollida i conducció de l&#039;oli. Té una llargada aproximada de 157 cm i fa un lleuger gir per buscar la màxima pendent natural. Les marques estan molt ben conservades i es poden distingir perfectament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-39]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els forns d&#039;oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre. Acostumen a ser construccions de petites dimensions i els més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra, i eren tapats per algun element natural com argila o lloses. L&#039;oli de ginebre era un remei molt utilitzat per diferents tipus de mals i com a desinfectant.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La cronologia d&#039;aquest forn seria del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0751586,1.7073380]]></content:encoded><content:item>393070</content:item><content:item>4658930</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90587-39.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbdb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90711]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou de gel de Cal Bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-cal-bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Part de la cúpula està esfondrada i el pou està cobert de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pou de gel de Cal Bertran actualment està cobert de vegetació. Tot i això, es pot identificar fàcilment, en tractar-se d&#039;un gran túmul al costat d&#039;uns camps.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Té una planta el·líptica amb unes mides aproximades de 12 m x 10 m. Té un diàmetre de 5,5 i una alçada de 6m. Des de l&#039;exterior només es veu un túmul cobert de terra i vegetació, però des del forat que hi ha a la cúpula es pot veure l&#039;interior. Els murs són de pedres planes i lloses disposades en filades. Hi ha una porta a la banda nord-est, formada per lloses col·locades en plec de llibre i muntants també de lloses disposades planes. Les dimensions de la porta són de 160 cm d&#039;altura per 90 cm d&#039;amplada.  La coberta és amb cúpula rebaixada amb lloses disposades en vertical o plec de llibre, d&#039;un gruix aproximat d&#039;entre 55 i 60 cm. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-40]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que no es té cap referència documental del pou, pot ser una construcció del segle XVIII, moment de generalització d&#039;estructures d&#039;aquest tipus. És l&#039;únic pou de gel de Capolat i per la seva proximitat a Cal Bertran es pot deduir que era propietat d&#039;aquest mas. Durant les èpoques més fredes de l&#039;any s&#039;emmagatzemava gel a l&#039;interior d&#039;aquestes estructures i es conserva durant gran part de l&#039;any. El gel s&#039;utilitzava sobretot per la conservació dels aliments.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0773161,1.7068532]]></content:encoded><content:item>393033</content:item><content:item>4659170</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90711-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90711-400.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbdc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90721]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teuleria de Cal Bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enrunat i ple de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les restes de la teuleria es troben en un marge, actualment cobertes de vegetació. Es pot identificar una construcció de planta més o menys quadrada, amb murs de conglomerat, pedra sorrenca i lloses, tot unit amb fang.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La cambra de combustió hauria estat excavada en el marge, però la seva boca d&#039;accés ja no és visible. L&#039;accés a la cambra de cocció és al costat oest i s&#039;hi accedia des de sobre el marge.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situada en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les teuleries eren elements arquitectònics molt típics de les zones rurals. Com el seu nom indica, s&#039;utilitzaven per a l&#039;elaboració de teules. S&#039;acostumaven a construir en zones on hi hagués aigua i argila per tenir a l&#039;abast aquestes dues matèries. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;La teuleria probablement era propietat de cal Bertran, ja que es troba en les seves terres. Tot i no tenir-ne cap menció documental el seu origen es pot situar al segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0771435,1.7069337]]></content:encoded><content:item>393040</content:item><content:item>4659150</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90721-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90721-410.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbdd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90875]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cisterna de Cal Sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La cisterna de Cal Sant és una construcció soterrada per tots els costats excepte el frontal. Consta de dos elements diferenciats. A ponent hi ha una font de dipòsit. La construcció de l&#039;element no és unitària, ja que s&#039;hi poden apreciar diverses reparacions.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i estan arrebossats amb ciment. El dipòsit comunica amb la cisterna a través d&#039;un emissor. La cisterna consta d&#039;un dipòsit rectangular amb unes dimensions internes de 2,4 m x 4,52 m i una profunditat de 1,5 m. Està cobert d&#039;una volta de pedra amb arc rebaixat sobre uns murs de 47 cm de gruix. La boixa es troba a la part central del mur meridional. Al costat de ponent té dos emissors que alimenten la cisterna. En un moment indeterminat es va adaptar la cisterna com a safareig. És per això que es va descobrir part del frontal i s&#039;hi va instal·lar una llosa inclinada a tall de rentadora a la part central de l&#039;obertura. El canal de desguàs té una longitud de 7 m, amb una profunditat mitjana de 75 cm i una amplada de 90 cm. Els murs estan construïts amb pedra seca.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-42]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat a la frontera entre les terres de Cal Sant i de Can Bertran. Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La cisterna es troba en terres de Cal Sant, per la qual cosa és lògic suposar que era de la seva propietat. No tenim cap menció documental de la seva construcció ni utilització, però es poden suposar dues fases constructives. Una primera que podria haver sigut al segle XIX, en què s&#039;hauria construït la cisterna, i una segona, ja al segle XX, en la qual s&#039;hauria construït el dipòsit i la font de ponent. És possible que en algun moment del segle XX la cisterna es convertís també en safareig, però no és possible determinar quan.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0801144,1.7109650]]></content:encoded><content:item>393379</content:item><content:item>4659475</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90875-42.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbde
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90904]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cortics]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment es troba enrunat i ple de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de planta rectangular que actualment es troba en estat ruïnós. Probablement constava de cacau, planta baixa de dos cossos i la planta pis. Atès el seu estat de conservació, no es pot precisar l’orientació de la coberta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossades a la mateixa roca per la banda de ponent, sota un petit balmat es troben unes parets que limiten un espai on deuria haver-hi les corts o galliners. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La bassa queda en part adossada a l’edifici i rep l’aigua dels dos torrents per mitjà de curts canals. Les rescloses modernes són de pedra i estan relativament properes; de les antigues, de fusta, només s’ha trobat la del rec de Coll de Jou, mig colgada de sediment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs del molí mostren una amplada de 45-50 cm i son fets amb blocs de conglome&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;rat sense treballar, pedra tosca i algun carreu unit amb fang. Una part de l&#039;edifici s&#039;adossa a un aflorament rocós i la cantonera sud-oest mostra un gran bloc de conglomerat carejat i debastat. Pel que fa a les obertures, la porta d&#039;accés al molí estava situada a l&#039;oest. No queden restes de finestres degut al mal estat de conservació. Tampoc podem conèixer les característiques dels sostres; només es pot determinar que el sostre del cacau estava format per una volta rebaixada de pedra formada per lloses de pedra sorrenca i conglomerat unides amb morter de calç. La coberta és de teula àrab; el seu mal estat de conservació no permet determinar les característiques dels vessants ni la seva orientació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, cal agafar el trencant de la Serreta. A l’alçada de la Coma cal seguir a la dreta, una pista forestal que porta a la Closa. Creuat el torrent de Solanelles cal continuar a peu seguint un camí que baixa a l’esquerra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;És molt probable que ens trobem davant d&#039;un molí del segle XVI-XVII, tot i que no tenim fins al moment dades per poder-ho precisar. Les restes visibles d’aquest edifici mostren un sol moment constructiu. A planta baixa, el seu interior està compartimentat en dos espais, el de la banda est seria el destinat a obrador, el terra s’ha esfondrat, es localitza la mola solera o inferior dins del cacau. El de la banda oest seria el magatzem. En el primer pis es trobaria l’habitatge del moliner, no es poden precisar les seves característiques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0852700,1.7752900]]></content:encoded><content:item>398707</content:item><content:item>4659969</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-moli.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-planta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-cacau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-resclosa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-bassa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-canal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola-moli-cortics-a-rossinyol.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pel que fa als elements arquitectònics, trobem dues moles i un cacau. La primera mola és de pedra picada i té un diàmetre de 135 cm amb un gruix de 38 cm. Es tracta d&#039;una mola sotana, monolítica i conserva l’estriat radial. El fet d’estar enterrada no permet donar més detalls. L&#039;altre mola, es troba al jardí de la Casanova de Rossinyol (Coforb), té un diàmetre de 136 cm i un gruix de 28 cm. Es tracta d&#039;una mola volandera, tallada en un bloc monolític de pedra i està en bon estat de conservació.Sota el cos oriental del molí trobem el cacau construït amb pedra sorrenca i morter de calç. El cacau està format per una volta de pedra amb arc lleugerament apuntat, unit amb morter de calç. La zona de la canal i el pany està esfondrada, es conserven els forats verticals de l’alçador i l’arbre. El terra està elevat a causa de la sedimentació. El seu estat de conservació és dolent.A l&#039;esquena del Molí de Cortics, i situada entre les rieres de Solanelles i coll de Jou, trobem la bassa del molí. Fa uns 12&#039;5 m d&#039;ample per 21 m de llarg. El mur de la bassa està format per carreus de pedra sorrenca i conglomerat de grans dimensions units amb morter de calç. A 30 m de la cua de la bassa trobem la resclosa en molt mal estat de conservació, trobant-se mig colgada de sediments. Al marge de la riera de Solanelles i sota la pista d&#039;accés a la Closa, s&#039;observen uns forats oberts a la roca, que correspondrien a una part de l’ancoratge d’una estructura de fusta del canal de transport de l’aigua de la riera de Solanelles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbdf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90905]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Déu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-deu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment està enrunat i només s&#039;observen algunes de les pedres que formaven els murs de l&#039;edifici.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un e&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;difici de planta rectangular, en el que no s’aprecien restes de compartimentació ni de suport. El seu estat és una ruïna. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’edifici només conserva el sòcol dels murs perimetrals.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs tenen uns 50 cm d&#039;amplada i fets amb blocs de pedra sense treballar, units amb fang. La poca potència dels murs ens indica amb força probabilitat que les pedres del mur han estat extretes per tal de reaprofitar-les en altres indrets.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; La minsa presència de fragments de teula àrab ens indica que la coberta era d&#039;aquest element.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-44]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal, a la dreta, que porta a la Closa. Abans de creuar el torrent de Coll de Jou cal seguir la pista que, a la dreta, s’enfila cap a Cortics, a pocs metres de l’encreuament es troben les runes de l’edifici.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les notícies històriques ens informen que el segle XIX estava habitada. La presència d&#039;una pedrera en el mateix indret ens fa pensar que es tracta de la casa on residia el picapedrer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0859800,1.7762900]]></content:encoded><content:item>398791</content:item><content:item>4660047</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-planta-cal-deu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-pedrera.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[  ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90930]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de la casa Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casa-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt;  &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estat d&#039;abandonament en el que es troba va fer que a la dècada del 2000 el sostre col·lapsés. Avui dia, es mantenen les parets de la pallissa. La vegetació està cobrint llur pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una gran pallisa de planta trapezoïdal, adossasa a un marge que permetia l&#039;accés a peu pla en els dos nivells en que estava dividida. La teulada era a dues vessants. Els murs d&#039;aquesta son de pedra sorrenca sense treballar i mostren un gruix d&#039;uns 50 cm.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, davant de ca l’Alen, sota l’església de Sant Martí es trobava la masia de Rossinyol, avui derruïda. Al costat d&#039;on era la masia de Rossinyol, hi trobem la pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0906000,1.7927400]]></content:encoded><content:item>400159</content:item><content:item>4660541</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90930-planta-pallissa.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquestes restes de la pallissa, formaven part de la masia de Rossinyol, avui dia derruïda, tot i que es conserva l&#039;era enrajolada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90943]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Plans de Casòliba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-de-casoliba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El mas està en gran part enrunat i cobert de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa està adossada a un marge pel costat nord-est i n&#039;aprofita els grans blocs de conglomerat com a sòcol. Té planta baixa i un pis que està sota teulada. Els murs estan fets de llosetes de pedra sorrenca i blocs de conglomerat de diferents mides i formes i units amb fang. Només és visible una de les cantoneres i les primeres filades són lloses de mida gran i la resta grans blocs de conglomerat picats a les cares visibles. La teulada és de teula àrab amb carener de nord-est a sud-oest. La coberta actualment ja ha desaparegut en alguns trams. La casa és la part més degradada de tot el conjunt.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A ponent hi ha un edifici de grans dimensions que inicialment era una pallissa, però que al segle XX es va reconvertir en habitatge. Igual que la casa, es troba adossat al marge i té dos nivells amb una distribució interna a base de pilars on es fomenten els envans de compartimentació. Els murs exteriors tenen uns 60 cm de gruix i són fets amb pedres irregulars de conglomerat i sorrenca unides amb fang. Les cantoneres són de grans blocs de pedra sorrenca picada a les cares visibles. A la planta baixa hi ha dues portes d&#039;accés, una al costat oest amb llinda de fusta i una a l&#039;est amb muntants de maó massís i arc rebaixat amb rajola plana. En el primer pis trobem dues finestres al centre del mur sud-oest de mides similars i llinda de fusta. La coberta és a dos vessants amb el carener centrat de nord-est a sud-est.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A la façana sud-oest de l&#039;edifici hi ha les restes d&#039;un femer del segle XX de planta rectangular. Els murs són de pedra i la porta de maó massís i coberta de volta de rajola plana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia d&#039;un mas rònec relacionat amb Casòliba és de 1492 i torna a aparèixer mencionat el 1741 i el 1791. Aquest s&#039;anomenava Cortida i estava agregat a Casòliba. Podria haver estat situat en aquest indret. La primera menció del mas amb el nom dels Plans de Casòliba es troba en el &#039;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra 63&#039;, elaborat l&#039;any 1856.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;anàlisi de l&#039;edifici també ens mostra diferents moments constructius. El primer és del segle XVIII i correspon a la casa. Aquesta és l&#039;estructura que es troba més al sud-est. Té planta quasi quadrada i fa 5,5 m x 5 m. Al segle XIX es va construir la gran pallissa que inicialment estava separada de la casa. Finalment, al segle XX es van construir les corts a la planta baixa de la pallissa i la primera planta s&#039;adapta com a habitatge. També és en aquest moment que es construeix el femer a la façana sud-oest de la pallissa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0773800,1.7235300]]></content:encoded><content:item>394413</content:item><content:item>4659156</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-42.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90970]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de la Parrella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-parrella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII - XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alguns murs estan enrunats i arrasats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Hàbitat en balma orientat al nord-est. Les estructures ocupen aproximadament uns 25 m. Els murs són de blocs de margues i conglomerats units amb fang. L&#039;estat de conservació és variable, amb alguns punts molt arrasats i altres amb més potència. L&#039;alçada de l&#039;espai permet estar dret al costat de la façana, però a mesura que anem avançant cap al fons de la balma va disminuint.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A l&#039;interior de l&#039;estructura s&#039;hi identifiquen diferents murs de compartimentació que divideixen l&#039;espai en cinc zones diferenciades. Cal destacar que a l&#039;interior s&#039;hi troba una font que mostra un espai construït per millorar la recollida d&#039;aigua. Tota la roca superior mostra restes de sutge, per la qual cosa és molt difícil discernir l&#039;ús de cada un dels espais. A la zona est hi ha una estructura petita i separada de la resta que podria haver correspost a uns estables o a unes corts.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta balma apareix documentada en el capbreu de 1791 com a termenat entre els masos Casòliba i el Call. En aquest document se l&#039;anomena Espluga de Santaina i no es fa cap esment que estigués habitada. Posteriorment en el &#039;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. nº 63&#039; (ACBR)  de l&#039;any 1856 se l&#039;anomena Balma de Casòliba i sí que es menciona el fet que estigués habitada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0707300,1.7163400]]></content:encoded><content:item>393807</content:item><content:item>4658426</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-440.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91022]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou inferior de Cal Sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-inferior-de-cal-sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pou inferior de Cal Sant. El cos té planta circular i està construït a l&#039;interior d&#039;un marge, per la qual cosa sols és visible la part frontal, on hi ha la porta d&#039;accés que té, a banda i banda, uns murs que contenen el marge superior. És un pou de petites dimensions, d&#039;un diàmetre inferior als 90 cm i els murs estan fets de pedra sorrenca unida amb morter de calç i tenen un gruix de 35 cm. La porta d&#039;accés és rectangular i està formada per dues llindes de pedra coronades per una gran llosa amb terra damunt.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-48]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest pou es troba en terres de Cal Sant així que probablement era utilitzat pels habitants d&#039;aquest mas. Encara que no en tinguem cap notícia escrita documental, per les seves característiques arquitectòniques podria correspondre al segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0803480,1.7102080]]></content:encoded><content:item>393316</content:item><content:item>4659502</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-48_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-480.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91024]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou superior de Cal Sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-superior-de-cal-sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pou superior de Cal Sant consta d&#039;una planta circular i està construït arrambat a un marge. Té un diàmetre de 135 cm i els murs tenen un gruix de 34 cm. Està fet de pedra sorrenca unida amb morter de calç. L&#039;obertura està al costat sud-est i és rectangular amb llinda de fusta. Aquesta obertura està tancada amb un porticó reaprofitat d&#039;una finestra de la casa. La coberta és a un sol vessant cap al costat nord-oest i és de teula àrab sobre una estructura de fusta. Adossada sota l&#039;obertura hi ha un tancat fet amb materials del segle XX possiblement destinat a la instal·lació d&#039;una bomba.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest pou es troba en terres de Cal Sant així que probablement era utilitzat pels habitants d&#039;aquest mas. Encara que no en tinguem cap notícia escrita documental, per les seves característiques arquitectòniques podria correspondre al segle XIX. Pel que fa al tancat del costat sud-est és un annex posterior, construït en algun moment del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0811010,1.7091650]]></content:encoded><content:item>393231</content:item><content:item>4659587</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91039]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font Xica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La font Xica està formada per dos espais contigus. D&#039;una banda, l&#039;espai exterior, situat al davant de la font, mostra una planta aproximadament circular, de l’altra la font pròpiament dita que s’entafora dins del marge. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;estructura externa està feta amb pedres irregulars tot cohesionat amb morter de calç; a la banda sud-est hi trobem quatre graons a través dels quals accedim a aquest espai. En les parets del perímetre s&#039;hi adossen uns bancs d&#039;obra. Al centre de l&#039;espai hi trobem una taula circular amb el sobretaula fet amb una llanta de carreta reomplerta de morter (ciment i pedretes de riu) amb les potes de ferro folrades amb ciment i reixat de conilleres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;D&#039;altra banda, a l&#039;extrem oest d&#039;aquest perímetre circular s&#039;hi localitza l&#039;entrada a l&#039;espai de la font. Es tracta d&#039;un petit passadís de planta rectangular amb dos pilars o muntants de maó massís a l&#039;entrada i coberta de volta de rajola plana, i al fons, la paret amb l&#039;aixeta de llautó situada aproximadament en el centre. Les parets interiors estan revestides amb ciment Portland, i tenen un banc adossat a cada banda. A la paret de la font i per sobre de l&#039;aixeta hi trobem una fornícula amb una Mare de Déu.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-50]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç, cal agafar el trencant de Coforb, la font es troba en el marge dret de la carretera al costat del torrent i sota l’església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0911300,1.7928800]]></content:encoded><content:item>400171</content:item><content:item>4660599</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-img20220218113617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-planta-font-xica.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91040]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Alen]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalen]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un e&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;difici de planta rectangular malgrat les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa i planta pis. En l’ampliació del segle XX, adossada a la façana sud, es conten tres nivells amb un femer que ocupa la planta baixa. L&#039;estructura està adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla en els dos nivells.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A poca distància de la cantonada sud-est de la casa podem veure les restes del paller que sembla tenia un sol nivell amb la teulada d’un sol vessant. En les fotos antigues entre la porta del clos i la pallissa es veuen corts amb la teulada a un sol vessant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest edifici va patir un incendi a finals del segle XX. L&#039;interior va ser reformat completament per aquesta causa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, ca l’Alen és la primera casa que es troba al costat de la carretera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el segle XIII era conegut com a mas Riu o bé mas de s’Abadia, depenent del monestir de Santa Maria de Serrateix. Al segle XIX es passa a anomenar Alen, tal i com ho demostra el revers d&#039;un pergamí del segle XIII&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;: “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Coforp, mas abadia alias Riu, vuy Alen. Any 1807&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció documental del mas, aleshores anomenat Riu, és de l&#039;any 1004 i ja apareix dins la parròquia de Sant Martí de Coforb. El 13 d&#039;octubre de 1314 observem com el batlle del monestir de Santa Maria de Serrateix, Pere de Santcliment, estableix a Joan Rossinyol i la seva muller al mas Riu o s&#039;Abadia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Potser quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, doncs el 26 de desembre de 1417 l&#039;abat -Galceran- de Santa Maria de Serrateix estableix en emfiteusi a Guillem Ramon del Graner de Berga, atenent que el dit mas estava derruït des de feia més de 40 anys; fet que ens mostra un abandonament d&#039;aquest mas, solucionat amb l&#039;establiment de Guillem Ramon del Graner.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A partir d&#039;aleshores podem observar nombroses referències d&#039;habitants d&#039;aquest mas, fet que ens demostra una llarga pervivència d&#039;hàbitat en el mas, sense tornar a quedar abandonat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius: El primer, al segle XIII, amb l&#039;edifici original coincidint amb la meitat nord de la construcció, on trobem murs corresponents de la casa baixmedieval i conformant una estructura de planta quadrangular amb dos nivells.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; En segon lloc, al segle XV es fan reparacions d&#039;arranjament de part de murs i teulada, possiblement malmesos arran de l&#039;abandonament -momentani- per les epidèmies del segle XIV.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Més endavant, al segle XVIII es produeix una primera ampliació, possiblement fent desaparèixer el mur sud de la casa baixmedieval i el qual no ens ha pervingut. S&#039;afegeix un cos a la façana sud de la casa. És probable que en aquest moment es construeixi el clos i el paller.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al segle XX s&#039;adossa a la façana sud una estructura a tres nivells que aprofita el desnivell d&#039;un marge. A planta baixa hi ha un femer amb volta de rajola d&#039;arc rebaixat amb dues obertures en el sostre que comunicaven amb les corts del primer nivell, coincidint amb la planta baixa de l&#039;edifici principal. En el segon nivell, que coincideix amb la planta pis, es troba l&#039;eixida &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;amb una obertura de tres arcs rebaixats sobre dos pilars.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0905100,1.7931600]]></content:encoded><content:item>400193</content:item><content:item>4660530</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-facana-de-ca-lalen.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-img20220218113931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-planta-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-com.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;extrem sud de l&#039;era hi trobem un &#039;com&#039; tallat en un bloc monolític de perfil trapezial. L’interior està excavat en obi i està lleugerament escantonat en una de les vores. Segons informacions orals, no està clara la relació d’aquest element amb ca l’Alen, però hi ha la possibilitat que s’hagi transportat aquí des de la Casanova de Rossinyol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91045]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Sant o Call]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-o-call]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII, XVIII, XIX i XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El mas de Cal Sant o Call és una casa de planta rectangular amb un seguit d&#039;annexos que es van anar construint al llarg del temps al seu voltant. La casa com a tal es troba a la part central de les estructures i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La distribució interna és amb tres cossos paral·lels. Els murs tenen 70 cm de gruix i estan fets de pedres sorrenques desbastades força petites, lloses i algun carreu, tot lligat amb fang. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, amb uns 60 cm de gruix. Les cantoneres exteriors són de pedres sorrenques rectangulars i de mida diversa però superior, en general, a les de la resta del mur. La coberta és a dos vessants amb el carener d&#039;est a oest. La porta principal té llinda de fusta i es troba al centre de la façana. Les finestres de la primera planta són amb llinda i muntants de pedra treballada i les de les golfes són més petites i amb llinda de fusta i sense muntants diferenciats. Al mur nord-oest hi ha adossada una estructura de planta rectangular i dos pisos. Aquesta estructura és la caixa del forn. Està coberta d&#039;una teulada a un vessant.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La resta d&#039;estructures són més baixes que la casa. Adossada al mur nord-est hi ha una gran pallissa amb una era empedrada davant. Les corts estan adossades a la façana meridional de la pallissa i tenen una sola planta i coberta a un vessant inclinat a migdia. L&#039;interior està dividit en quatre espais de diferent mida. Els coms estan oberts a la paret meridional. Cada obertura consta d&#039;una llinda de fusta i un com de pedra a la zona que correspondria a l&#039;ampit. L&#039;obertura tanca amb una porta de fusta horitzontal.&lt;br /&gt; Al costat sud-oest de la casa hi ha adossada Cal Sant amb estables i galliners.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera menció documental del Call és del 1795, però probablement ja existia anteriorment. En aquest moment el seu senyor útil era Joan Company i Gomir (ACBR. Notarials. Josep Ignasi Gravoleda de Cardona, 1795, pàg. 44). Sembla que al costat del Call hi havia una caseta anomenada Cal Sant que va acabar sent annexada al Call i finalment va acabant-se imposant el nom de Cal Sant per referir-se al mas en general. L&#039;any 1860 el propietari n&#039;era Joan Company Grau i Gomir i es ven el mas a quitar a Narcís Coromines i Santacreu (ACBR. Notarials. Josep Grau, 1866, pàg. 57). A finals del segle XIX seguia en mans de la família Company (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1891, pàg. 322).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a les etapes constructives veiem una primera del segle XVII que és la casa com a tal. Al segle XVIII es van construir les estances adossades al costat nord-est i la caseta de Can Seuba separada de la casa original al costat sud-oest. Al segle XIX es va construir la gran pallissa i els annexos de Cal Sant. Finalment, al segle XX es van construir les corts i el femer de davant la pallissa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0787400,1.7095200]]></content:encoded><content:item>393256</content:item><content:item>4659324</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-520_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-52_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-520.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91063]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Seuba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seuba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Can Seuba és una casa que hi havia a una zona molt pròxima al mas Call i que al final es va acabar annexant a aquesta. És una caseta de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i un pis i el mur nord-oest està adossat al marge. Té unes dimensions de 4,9 m x 7,4 m. Els murs estan fets de blocs irregulars de pedra sorrenca, lloses i teules tot unit amb fang. Les cantoneres de la planta baixa i al pis són diferents: a la planta baixa són de blocs regulars desbastats i en el pis són de carreus ben picats.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Totes les obertures es troben al mur sud. La porta té una llinda de fusta de roure i els muntants formats per pedres només desbastades. Les finestres del primer pis tenen muntants diferenciats, ampits d&#039;una peça i llinda de fusta. La coberta és de teula àrab.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tant al costat nord-est com al costat sud-oest hi ha annexades altres estructures de factura similar on hi havia els estables i el galliner.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nom del mas Sant ens apareix ja al segle XVI i és possible que es referís o a aquesta caseta o al mas Call. En un document del 1871 es parla d&#039;una &#039;caseta anomenada la caseta de can Sant amb 5 quarteres de terra de pertinences del mas Call&#039;. Sabem que per aquella època la caseta ja havia sigut integrada dins les possessions del mas Call. En aquest moment era ja propietat de la família Company com el mas Call, però és possible que en un inici fossin dos masos separats que s&#039;acabessin unint. Un cop ja estaven units va passar a funcionar com a masoveria i va passar a ser conegut com a Cal Seuba.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Les estructures de la planta baixa de la casa són les més antigues i serien del segle XVIII. Al segle XIX s&#039;hauria construït la planta pis i s&#039;haurien fet els diferents annexos que l&#039;envolten i l&#039;uneixen amb el mas Call.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0786817,1.7091130]]></content:encoded><content:item>393222</content:item><content:item>4659318</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53_2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbe9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91150]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rua de Santaina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rua-de-santaina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructures molt degradades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La rua de Santaina és la feixa més elevada a les cingleres del vessant dret del Salt de la Foradada. L&#039;amplada és variable en tota la seva longitud i en alguns llocs té dos nivells. En ella s&#039;hi poden identificar diferents nivells. A l&#039;inici per llevant hi ha restes d&#039;una barraca construïda entre tres grans blocs de conglomerat que creaven un espai de 1,50 m d&#039;amplada i 3,20 m de profunditat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al centre trobem el balmat 2 de 12 m d&#039;amplada i 8 m de profunditat màxima, amb una alçada d&#039;entre 180 cm i 70 cm. El sostre d&#039;aquest balmat està molt fumat, però el terra té molt poc sediment. En l&#039;extrem occidental hi ha el gran balmat 1, amb 40 m d&#039;amplada i 6 m de profunditat. A la part més profunda hi ha un gran dau de conglomerat que es va despendre del sostre. Aquí la superfície tampoc mostra sediment. El conjunt d&#039;aquesta extensió està elevada respecte al nivell natural de la feixa que sembla haver estat conreada en aquest espai.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-54]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És molt difícil donar una cronologia als moments d&#039;ús de la balma, ja que no s&#039;han trobat materials que ajudin a datar-lo.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; En algun moment es va construir una barraca a l&#039;inici de la rua, cosa que ens dóna a entendre que va tenir un ús com a refugi. També ens indica això el sostre fumat del balmat 2.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El balmat 1 sembla haver estat conreat al llarg de la història. Aquest espai podria correspondre&#039;s amb una peça de terra que en alguns documents s&#039;anomena la Singlada.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Concretar èpoques sense fer-hi una excavació resulta molt difícil a causa de la falta d&#039;estructures i material que ens puguin donar una idea del moment en què es va utilitzar.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0699289,1.7157447]]></content:encoded><content:item>393756</content:item><content:item>4658338</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91150-540.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbea
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de la Canalassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canalassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Balma orientada a ponent amb una amplada de 18 m, una profunditat de 4,8 m i d&#039;alçada variable. El terra s&#039;inclina cap a ponent i no s&#039;hi pot apreciar pràcticament sediment. Al costat que es troba més al nord hi ha un petit refugi delimitat per un mur de pedra seca semicircular. Aquest espai coincideix amb el punt més baix de la balma. A diferència d&#039;altres refugis, en aquest cas no es poden veure restes de sutge en la superfície del sostre. S&#039;hi va trobar un fragment de ceràmica vidriada melada de cronologia relativament contemporània.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;No coneixem les dades exactes de la cronologia de la seva utilització. Probablement, va ser utilitzada durant diferents èpoques com a refugi per pastors o treballadors del bosc. Podem imaginar que va ser usada al llarg del segle XIX, però és possible que també ho fos en períodes més antics.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0762496,1.6892982]]></content:encoded><content:item>391580</content:item><content:item>4659073</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-551.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbeb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91152]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Esquitlla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquitlla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ca l&#039;Esquitlla és una balma de petites dimensions. Fa uns 3,3 m d&#039;amplada i uns 3,9 m de profunditat. Està orientada cap a l&#039;est i conforma un espai irregular. El sostre mostra un gruix important de sutge, cosa que ens indica una destacable activitat humana a la balma. Al davant de la cavitat hi ha un mur de pedra seca d&#039;aproximadament un metre d&#039;alçada que tanca la balma deixant una obertura d&#039;accés al costat nord. Al nord també s&#039;hi pot veure una fornícula de petites dimensions. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Tot i que és innegable la presència humana al llarg de la història en aquesta balma, les reduïdes dimensions de l&#039;espai descarten el seu ús com a habitatge habitual. El més probable és que aquesta balma, igual que moltes altres de la zona, fos utilitzada com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carboners, llenyataires o pastors. Creiem que va ser emprada amb aquest fi durant el segle XIX, però és probable que també hi fos en èpoques anteriors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0825900,1.6925900]]></content:encoded><content:item>391863</content:item><content:item>4659773</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-56.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-560.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbec
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma del Grau de les Valls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-grau-de-les-valls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Superfície remoguda pels caus de teixons i amb abundant vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Balma de grans dimensions amb una amplada aproximada de 20 m i una profunditat de 8,3 m. Està orientada cap a l&#039;est i mostra una alçada progressiva des del fons cap a l&#039;exterior, cosa que permet circular-hi a peu dret còmodament. El terra mostra una inclinació cap a l&#039;est des de l&#039;interior i, a diferència d&#039;altres balmes similars, presenta un important gruix de sediment. Actualment, a la cavitat de la balma hi ha sis grans blocs de conglomerat que s&#039;han desprès del sostre. No es poden apreciar restes de sutge al sostre.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Encara que en aquesta balma no hi hagi restes clares de sutge al sostre, per les seves característiques creiem que va ser utilitzada al llarg de la història com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carbones, pastors o llenyataires. No es pot precisar cap cronologia perquè no hi ha estructures construïdes ni material associat que ens pugui ajudar a concretar. Per saber-ne més s&#039;hauria de dur a terme una excavació arqueològica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0816100,1.6934300]]></content:encoded><content:item>391930</content:item><content:item>4659663</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91153-570.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbed
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91154]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Julit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTES, Mª del Agua. (2020) De bona casa, bona brasa. La casa i l&#039;espai domèstic rural al Berguedà. Generalitat de Catalunya, Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La teulada de l&#039;edifici ja ha cedit i el seu estat de conservació és molt dolent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una c&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;asa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lels en l’edifici antic; tenia la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera ampliació es fa cap a l’oest reconvertint en habitatge una pallissa preexistent i conservant l’amplada de l’edifici. La construcció de la casa de Rossinyol adossada en part de la façana sud l’afectà considerablement.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, la masia es troba prop de la carretera, sota l’església parroquial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al llarg de la història, aquest mas ha tingut diferents noms: cal Julit, Ferrer o Cortina. A l&#039;agost de 1342 documentem els honors de Pere Ferrers afrontant un tros de terra del Regatell.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al&lt;strong&gt; segle XVI&lt;/strong&gt; El senyor Rafel Onofre del Graner enfranqueix durant 3 anys els censos dels masos Grau i Ferrer a la seva minyona Miquela Piques, de Coforb.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La casa sembla estar definida&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;per una estructura de dos cossos rectangulars separats per un mur mitger, el cos occidental és més ample que l’oriental. El mur nord de la casa està adossat a un marge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A planta baixa, cap cos presenta subdivisions. La porta d’entrada està situada en el mur oest i s’accedeix a un espai que actua com a distribuïdor, una porta en el mur mitger permet accedir als estables i una escala, de pedra, de dos trams, adossada al mateix mur permet accedir al primer nivell. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la planta pis, la sala ocupa la totalitat del cos occidental, presenta un ús diferenciat, en l’angle nord-oest es troba la llar de foc i el forn tot envoltat per un banc escó, la pica situada en el mur sud va quedar amortitzada per la construcció de la casa de Rossinyol; una escala de fusta adossada en el mur mitger permet l’accés a les golfes. El cos oriental té una amplada menor, està dividida per un envà obtenint dues habitacions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les golfes són de petites dimensions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII:  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;s’adossa una construcció  a l&#039;oest, consta de planta baixa i primer nivell, dos grans pilars actuen com a suport de l’estructura, la teulada és d’un sol vessant que per la banda est s’eleva lleugerament sobre la casa seguint amb una suau inclinació cap a ponent. Una porta tapiada a la planta baixa ,en el mur nord, indica que aquesta estructura inicialment no estava adossada a cap marge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Creiem que aquesta construcció adossada, en un principi, estava destinada a pallissa; mantenia dos nivells tan sols en l’amplada de la casa, la part que sobresurt en la façana meridional era d’un sol nivell.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; la pallissa s’adapta com a habitatge, es crea un nou accés directe al primer pis amb una escala de doble accés i es tapia una finestra en aquest mateix nivell. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;interior es distribueix a partir d&#039;un pilar central i un altre situat en la façana sud. A la planta pis s’observa una sala central amb dues habitacions a la banda de ponent separades amb envans.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La construcció de la pista, arran del mur nord de la casa, va provocar que la porta aquí existent, es tapiés.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0909136,1.7925817]]></content:encoded><content:item>400146</content:item><content:item>4660575</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-julit-al-2000.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-img20220218114628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-planta-cal-julit.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-llar-de-foc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-enva-de-tapia.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu estat actual és molt dolent, motiu pel qual el seu anàlisi des del punt de vista formal es complicarà a mesura que passi el temps, ja que l&#039;edifici s&#039;està degradant a marxes forçades.Durant l&#039;inventari que va dur a terme la Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà, a la dècada del 2000, s&#039;hi van poder documentar alguns elements arquitectònics a destacar:-Llar (segles XVII-XVIII). Constituïda per un foc a terra amb xemeneia i un banc de fusta, situat just en front. El respatller és practicable, ja que es transforma en taula plegable quan s’obra endarrere. Completen el conjunt uns cremalls de ferro penjats del fumeral i una boca de forn situada a la paret, al costat del banc.-Porta (segle XVIII). Constituïda per muntants, llinda i marxapeus de fusta, encaixats al mur de tàpia. -Envà (segle XVIII). Fet de paret de tàpia alternada amb llates de fusta en posició vertical col·locades cada 75 cm aprox. En un d&#039;aquests panys s&#039;hi disposa una porta amb muntants i llinda de fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbee
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91155]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII - XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una distribució en base a dos pilars de càrrega que es desenvolupen fins la teulada, les compartimentacions es fan amb envans. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest perpendicular a la façana principal. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossada a la banda nord, amb la mateixa profunditat que la casa, però, amb una lleugera desviació es troba la pallissa antiga.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossades a la banda sud de la casa, amb una amplada superior que l’edifici principal, hi ha el que eren antigues corts a planta baixa i habitacions al primer pis. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Modernament, es va adossar a la façana sud unes precàries corts i una escala d’accés directe al primer pis. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Destaca l’edifici, separat uns metres a l’est, que conté el femer i uns estables a planta baixa i una pallissa nova en el primer nivell. Uns metres al sud-oest, a l’altra banda de la carretera d’accés, es troba un safareig cobert.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs tenen un gruix d&#039;uns 55 cm i les parets estan arrebossades. Per la seva construcció, empraren pedra sorrenca lligada amb fang. Les portes de la planta baixa estan formades per una llinda de fusta recolzada sobre uns muntants. En quant als sostres, trobem bigues jàsseres d&#039;est a oest sobre els pilars i la coberta és de teula àrab, sustentada per un cavall central sobre pilars i corretges d&#039;est a oest.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-59]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció documental es troba al “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; elaborat l’any 1856. L’anàlisi de l’edifici ens senyala diferents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Als segles XVIII-XIX la &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular amb dos pilars centrals que actuen com a suport dels forjats dels pisos superiors. Inicialment hauria estat formada per planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa estaria destinada a estables. La planta pis està dividida en tres cossos amb envans en base als dos pilars de càrrega, en el centre es troba la sala que conté l’escala d’accés als diferents nivells. En els cossos laterals, la cuina estava situada en l’angle sud-est, la resta estava destinat a habitacions. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;D’aquesta mateixa època deu ésser la pallissa que està adossada a la banda nord de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A principis del segle XX, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es construeix un annex a la banda sud de la casa; la planta baixa es dedica a corts i el primer nivell es compartimenta amb envans i es destina a habitacions. La teulada d’aquest annex està situada per sota del ràfec de la casa, és d’un sol vessant amb pendent cap al sud. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;D&#039;aquesta fase també data la construcció de l’edifici que conté el femer i la pallissa noves i del safareig que es troba al sud-oest. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Dins del mateix segle es construeix l’escala exterior d’accés al primer pis, s’eleva l’edifici principal un nivell, s’amplia la pallissa de la banda nord i es construeixen les corts adossades a la banda est.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0848716,1.7919675]]></content:encoded><content:item>400086</content:item><content:item>4659905</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-planta-rossinyol.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbef
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91156]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de la Casanova de Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta rectangular&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; adossat a un marge. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat de nord a sud. S’hi poden distingir dos moments constructius.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inicialment l’edifici constaria d’un femer a planta baixa i un assecador en la primera planta; el femer està fet amb volta plana de cairons amb l’arc rebaixat, té una porta oberta al mur sud feta de muntants i arc rebaixat de maó amb una cornisa a sobre, hi ha dos abocadors situats en el mur de ponent i al nivell de l’arrancada de la volta; l’assecador de la primera planta només estava obert cap la banda de llevant, la teulada era de teula àrab, a dos vessants, amb el carener de nord a sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En una fase posterior, s’amplia l’edifici cap a llevant amb la construcció de dos estables a planta baixa, un d’ells tancat i l’altre obert, i l’ampliació de l’assecador a la primera planta que restarà, ara, parcialment obert al sud. El carener de la coberta es desplaça cap l’est, a tal efecte s’eleven les cantoneres de llevant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs de l’edifici original estan fets amb pedra sorrenca de diferent forma i mida unida amb morter de calç, les cantoneres i pilars son de maó massís. En l’ampliació, part dels murs estan fets amb totxana i els pilars de maó massís de gruix inferior als de l’edifici original.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El sostre del femer és de volta rebaixada de cairons, el de l’ampliació està fet amb bigues jàsseres sobre pilars de nord a sud i cairats d’est a oest amb rajoles a sobre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La teulada està feta amb cavalls sobre pilars, corretges de nord a sud i llates per canal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0845400,1.7921600]]></content:encoded><content:item>400101</content:item><content:item>4659868</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123521.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91157]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safreig de la Casanova de Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/safreig-de-la-casanova-de-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;safareig de petites dimensions &lt;span&gt;de planta rectangular. Els murs de la bassa són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i la rentadora està situada a la banda nord. Té quatre pilars cantoners de maó massís amb dos murs de tanca a l’oest i sud fets amb totxanes, una coberta de teula àrab a dos vessants sobre els pilars cantoners.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0844700,1.7917300]]></content:encoded><content:item>400066</content:item><content:item>4659861</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91158]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roc del Moro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-moro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes es troben cobertes i alterades per la vegetació, afectant la seva estructura.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta de les restes d&#039;un mur que discorre d’est a oest per la banda nord del turó del Roc del Moro. Les restes s&#039;identifiquen de manera discontinua al llarg d&#039;uns 25 m, i mostren una potència escassa i variable. Es tracta d&#039;una estructura feta bàsicament amb blocs de conglomerat. En algun punt s&#039;hi poden veure restes de morter de calç i no s&#039;han identificat restes estructurals en la banda sud. La situació geogràfica d’aquest jaciment (amb bona visibilitat vers la banda de la Vall de Lord i cap a la banda de Sant Andreu, Coforb, Sant Salvador, etc.), així com el fet de que es trobi proper a les ruïnes del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, fan pensar amb la possibilitat de que es pugui tractar de les restes d&#039;una torre o punt de guaita.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, cim del turó del Roc del Moro.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0911400,1.7539000]]></content:encoded><content:item>396948</content:item><content:item>4660647</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91158-622.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91159]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cova de Rocaterçana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rocatercana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BORRÀS, J.; MIÑARRO, JM.; TALAVERA, F. (1980) Catàleg Espeleològic de Catalunya (Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Vol. 5: pp. 234. Políglota. Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La cova de Rocaterçana està està formada per una sèrie de galeries i cambres enllaçades amb petits pous i graons, assolint-se un recorregut de 67 m i un desnivell de - 14 m. Hi ha dues boques d&#039;entrada localitzades a diferents nivells i molt properes: la superior i la més accessible té unes dimensions de 0,7 m d&#039;alçada i 0,75 m d&#039;amplada; la inferior té 0,3 m d&#039;alçada per 1 m d&#039;amplada. Pocs metres a llevant de la boca superior, es troben dos forats diferenciats, són xemeneies que no tenen relació amb la cavitat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En èpoques recents, aquesta cavitat ha estat utilitzada com a refugi, en temps de guerra o en cas de conflictes socials. A tal efecte hi havia un pi tallat i disposat com a escala per superar el primer pou.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1173100,1.7383100]]></content:encoded><content:item>395701</content:item><content:item>4663571</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-634.jpeg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edats dels Metalls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els integrants del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga van localitzar fragments de ceràmica de l’època del Bronze a l&#039;interior del primer pou i superficialment. Les restes es troben dipositades al Museu Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91160]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Pla de Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest; té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest en paral·lel a la façana principal. La construcció està arrambada a un marge, fet que permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta pis.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;exterior, concretament al nord i a pocs metres de la casa actual, trobem les restes d&#039;una construcció enrunada de la qual únicament es conserva part dels murs nord i est. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la banda oriental d&#039;aquesta edificació trobem uns coberts identificables amb antigues corts. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A ponent de la casa s&#039;hi localitza el paller, actualment habilitat com habitatge, i a un centenar de metres en la mateixa direcció es troba un pou.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs de l&#039;edifici primitiu estan fets amb blocs tallats de conglomerat i pedra sorrenca units amb fang i algun fragment de teula entremig. En la casa actual, aquests són fets amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat de mesures molt diverses. Les obertures de l&#039;edifici són fetes amb maó de pla. En quant als sostres, de l&#039;edifici original queden restes de l&#039;enllosat de pedra, mentre que en la casa actual, els sostres de cairats de fusta, guix i rajola han estat substituïts arran d&#039;una reforma a finals del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sembla que la primera menció documental ens permet retrocedir fins al segle XVI, quan Francesc Moixí i Coma, pagès de Sant Andreu de Farners, pel preu de 3 lliures 12 sous i sots la prestació d’un cens de 1 sou anual al senyor de Coforb, ven a carta de gràcia a Francesc Bassachs el tros de terra anomenat Pla de Ferrés.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al &lt;strong&gt;segle XIX&lt;/strong&gt; la casa original es correspon amb les restes d&#039;una construcció que s&#039;identifiquen al nord i a tocar de la casa actual. Estava adossada a un marge, les seves dimensions aproximades són de 11 m x 6 m, només es conserven part dels murs nord i est, fragments de l’enllosat del terra i una pica de pedra sorrenca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al &lt;strong&gt;segle XX&lt;/strong&gt;, el sector de la casa actual, que conforma l&#039;angle nord-est de l&#039;edificació, correspon a una construcció inicial de principis de segle. En el mur nord no es pot identificar la traça d&#039;aquesta construcció perquè fou reconstruït totalment a finals del segle XX (és visible a les fotografies anteriors a la reforma). És molt possible que inicialment fos un espai destinat al bestiar (probablement femer a baix i corts a dalt) i que hauria estat funcionant amb l&#039;estructura de la casa antiga.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En una segona fase, la casa s’amplia cap a ponent i el sud. A la planta baixa trobem la distribució en dues ales allargades segons el carener que es troben separades per un mur mitger, la meitat est del qual es correspon amb el mur de la construcció primitiva, així com el mur que compartimenta la nau nord en dues estances. La planta pis està compartimentada en base a pilars i els murs de l&#039;estructura anterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0784900,1.7953900]]></content:encoded><content:item>400359</content:item><content:item>4659193</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-img20220326121927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-planta-el-pla.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra2.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En destaquem dues finestres a la façana sud, del segon quart del segle XX i fetes amb maó massís.La finestra de la planta baixa, és de forma rectangular amb la llinda feta amb aproximació de filades, aquesta llinda està coronada per un arc de descàrrega triangular del mateix material. L&#039;altre es correspon amb la finestra del primer pis, i es tracta d&#039;una finestra amb llinda d’arc rebaixat de quatre filades de maó de pla, que es recolza sobre uns brancals del mateix material. Sobre la llinda s&#039;hi disposa un petit rosetó romboïdal. Ambdues tenen un bon estat de conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91161]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou del Pla de Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un p&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ou de planta circular&lt;span&gt;, només es conserva part de la construcció exterior, que té uns murs d’uns 40 cm de gruix amb una finestra d’accés de 90 cm d’amplada, té un festejador a la base i l’obertura està feta amb un marc de maó massís. Falta la coberta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-65]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0784500,1.7945400]]></content:encoded><content:item>400289</content:item><content:item>4659189</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91161-pou-pla-rossinyol.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Té una alçada de 1,7 m, un diàmetre de 2,8 m i una profunditat total de 8 m. Els materials constructius són pedra sorrenca, maó massís, morter de calç i fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91162]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa del Pla de Rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pla-de-rossinyol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una p&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;allissa de planta rectangular&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; adossada parcialment a un marge. Constava de dues plantes, la coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang. A planta baixa, les cantoneres i els pilars són de pedra sorrenca picada, en el segon nivell són de maó massís de pla. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta ha estat refeta en les reformes de finals del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-66]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0783300,1.7951800]]></content:encoded><content:item>400341</content:item><content:item>4659175</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91162-pallissa-pla-rossinyol.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91163]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Habitatge del Pla Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-pla-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només es conserven part dels murs de l&#039;edifici, els quals estan afectats i coberts per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pocs metres al nord &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de la casa i adossats a un marge es troben les restes de l’antiga casa del Pla de Rossinyol, només es conserven part dels murs est i nord i restes de paviment amb enllosat de pedra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les restes son datables dels segles XVIII-XIX. S&#039;hi observa una planta de 11 m x 6 m de planta i els materials constructius són la pedra sorrenca i el fang.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-67]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0784000,1.7947000]]></content:encoded><content:item>400302</content:item><content:item>4659184</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91163-habitatge-el-pla-vell.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91164]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forats de Ca l&#039;Alen]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-ca-lalen]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;B&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;alma orientada al sud-oest amb una longitud de 16 m en el que es van intercalant fornícules de diferents mides, la situada a l&#039;extrem oriental és la de majors dimensions (2,40 m de longitud per 2,10 m de profunditat) i mostra un mur de pedra seca al davant que delimita un petit refugi. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La superfície de tota l&#039;extensió és planera i mostra molt de sediment. En la part superior de la roca que forma el balmat s&#039;hi localitzen un seguit de forats de diferents mides, formes i orientacions que podrien ser d&#039;origen geològic. A la banda occidental i superficialment es va localitzar una pedra de granit trencada amb una cara totalment plana que podria ser part d&#039;un molí de mà.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-68]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;hi pot accedir a peu des de la carretera del Pla. Aquests refugis es troben al tombant meridional del cingle anomenat el Morral del Pla, al sud de la masia d’aquest nom.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0751100,1.7954000]]></content:encoded><content:item>400355</content:item><content:item>4658818</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91164-planta-forats-alen.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es pot precisar una cronologia sense excavació arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91165]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de les Sabines]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-sabines]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La balma se situa a la gran cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d&#039;uns 27 m i una profunditat entre 3 m i 5,60 m. L&#039;espai útil està delimitat per dos blocs caiguts a l&#039;extrem est i oest. El nivell de circulació en tota la superfícies de la balma és planer i mostra un bon gruix de sediment. En tres llocs diferents de la balma també s’hi poden observar senyals de sutge. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-69]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1152200,1.7311800]]></content:encoded><content:item>395108</content:item><content:item>4663348</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91165-692.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom de “Balma de les Sabines” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbf9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91168]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bertran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI, XVIII, XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El mas de Cal Bertran consta d&#039;un conjunt de construccions agrupades. La casa és de planta regular, dividida interiorment en tres cossos paral·lels. Als voltants té annexats un paller i un seguit de coberts i estructures. Els murs són de pedres irregulars de conglomerat, calcària i sorrenca. Es poden veure diferents moments constructius, ja que a la part més antiga les pedres són més petites i estan millor disposades. Les cantoneres són desbastades i les dels afegits del segle XVIII tenen mides més grans i punxonades. Consta de planta baixa, pis i golfes i el carener està orientat de nord a sud amb coberta a dos vessants. A la part sud hi ha un clos amb una porta d&#039;arc rebaixat fet amb dovelles i muntants de pedra picada. La porta principal, en canvi, es troba a la façana sud i és adovellada amb arc de punt rodó. Al costat de la porta del clos hi ha un petit edifici annex que es correspon amb l&#039;edifici del forn. En ell hi ha una porta amb llinda monolítica sobre muntants asimètrics de sorrenca. A sobre té un petit arc de descàrrega fet amb dues lloses petites en forma de triangle. La majoria d&#039;obertures del primer pis són amb muntants compostos i llinda de pedra treballada amb angles bisellats i algunes estan tapiades. Les finestres de les golfes estan molt modificades i algunes mostren muntants i llinda de pedra i altres, llinda de fusta. Al costat est de la casa hi ha un pou, probablement construït al mateix moment de la casa, que va quedar integrat a l&#039;edifici quan s&#039;edifiquen els annexos de l&#039;edifici.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El paller queda a ponent de la casa i té dues fases constructives. Està format per una nau allargada que suporta la coberta a dos vessants amb carener d&#039;est a oest a través d&#039;uns pilars combinats amb pedra i maó a la part superior. Els murs són de pedra sorrenca i les cantoneres de carreus del mateix material només desbastats. La planta baixa es destinava al bestiar i el pis a pallissa. Està construït arrambat al marge, cosa que permet accés a peu pla des del clos al pis superior. La façana sud mostra dues obertures de grans dimensions. La del costat est té arc de mig punt amb lloses de sorrenca disposades a plec de llibre i la de l&#039;oest possiblement era de llinda plana de fusta, paral·lela amb la teulada. Posteriorment, es va construir un arc irregular, amb llosetes de pedra sorrenca en plec de llibre. Actualment, els dos arcs estan tapiats i a l&#039;interior de cada un d&#039;ells hi ha una finestra. Possiblement, al segle XIX es va convertir aquest primer pis en masoveria, construint la nova pallissa una mica més a ponent de la casa. Al mateix temps es van adossar a la seva façana sud un seguit d&#039;edificis més baixos destinats a corts, corrals i galliner.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-70]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en territori de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera menció documental que tenim d&#039;una persona que probablement habitava en aquest indret és del 1440, moment en què apareix un &#039;Joan Bertran&#039;, habitant de Travil (Cunill, 2020). La casa com a tal apareix ja mencionada el 1502 com a &#039;Casa Bertrana&#039; (Cunill, 2020). El senyor del mas era el duc de Cardona, i durant molts anys, els propietaris útils van ser els Bertran. Durant la primera meitat del segle XIX el mas va passar a ser propietat de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1876, pàg. 807).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a les fases constructives en veiem de diferents. La part més antiga és la casa en si, que es correspon amb la part nord-oest de l&#039;edifici. Probablement, aquesta casa es va construir al segle XVI. A la planta baixa hi havia una zona d&#039;estables, amb una escala i l&#039;antic pastador a l&#039;angle sud-est. En aquell moment al primer pis hi hauria l&#039;habitatge com a tal, amb una gran sala a la part central, amb una capella i una pica al mur nord, habitacions al costat oest i una habitació i la cuina al costat est. Al segle XVIII es van fer reformes a algunes de les obertures de la casa, algunes de les quals tenen dates d&#039;aquest segle inscrites. També és en aquest moment que es construeix el cos en forma de L al voltant sud-est de la casa que corresponia amb una galeria i aixada al costat est i una façana al sud. També és el moment en què es construeix la pallissa. Finalment, al segle XIX és quan es devia reconvertir la primera planta de la pallissa en masoveria cosa que va provocar el tapiat de les arcades. Això va fer que es construís l&#039;ampliació de l&#039;altre paller. També el segle XIX es ceguen les arcades de la galeria del costat de llevant de la casa i es fan els nous terres d&#039;aquesta part. En una rajola hi ha gravat l&#039;any 1845.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0779600,1.7091600]]></content:encoded><content:item>393225</content:item><content:item>4659238</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91168-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91168-70_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91168-701.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat del portal hi ha un pujador de muntar a cavall del segle XVIII. Consta d&#039;una paret de còdols coberta amb un sobre de pedrís.Sobre la porta de l&#039;edifici del forn hi ha inscrita la data 1784 juntament amb l&#039;anagrama de Crist. En una finestra del primer pis, sobre la porta d&#039;accés de la casa hi trobem una llinda inscrita amb les paraules &#039;MAR[I]A / + 1710&#039; emmarcades dins una cartel·la.A l&#039;interior de la casa encara es conserva una pica construïda per un ampit de pedra que encara conserva les motllures i mènsules que aguantaven les posts del plater. La seva cronologia podria ser del segle XVI. A l&#039;edifici del forn encara hi ha el forn del segle XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbfa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91182]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de la Rampa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rampa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La balma se situa al peu de la cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d&#039;uns 22 m, 4 m de profunditat, i la superfície de la balma és aplanada i regular, i mostra un bon gruix de sediment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la banda oriental  es localitza un parell de llocs amb la roca cremada i amb sutge, alternades amb concrecions calcàries i líquens aportats per filtracions d&#039;aigua. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la banda oest s&#039;inicia una rampa d&#039;uns 0,7 m d&#039;amplada i uns 30 graus d&#039;inclinació que està en relació amb l&#039;aflorament d&#039;una petita veta d&#039;un material indeterminat que també es troba a la balma Roja. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;oest, la visera del balmat és poc pronunciada, a la base es localitzen un parell de refugis amb senyals de sutge a la paret, l’occidental està delimitat per pedres i mostra unes dimensions de 3,3 m d’amplada per 1,6 m de profunditat i una alçada mitjana de 1,2 m.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-71]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1168700,1.7360800]]></content:encoded><content:item>395516</content:item><content:item>4663525</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom de “Balma de la Rampa” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbfb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91183]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Tosquera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tosquera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes de l&#039;edifici es troben cobertes per vegetació i la seva estructura es troba alterada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’estructura té una planta irregular en funció de l’adaptació a un marge rocós en els seus sectors nord i est. L’estat ruïnós de l’edifici mostra un sol nivell amb una divisió interna en dos espais principals, que al seu torn, contenen murs de compartimentació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-72]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquestes restes poden correspondre a la casa Tosquera, la qual apareix documentada l’any 1485, quan és comprada per Pere Joan Cerdà. Aquesta ja estava derruïda i era propietat de Joan Grau. Hauria sigut un mas rònec i deshabitat aglevat dins del mas Puig de la Torre. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;estat de conservació d&#039;aquesta construcció no permet precisar la cronologia ni la seva evolució en base a elements arquitectònics. No es descarta una reutilització com a estable, corral o molina de fusta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1117800,1.7370900]]></content:encoded><content:item>395591</content:item><content:item>4662959</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91183-721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91183-722.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els murs perimetrals i el central estan formats per grans blocs de pedra calcària i pedres desbastades de mida menor unides amb fang, no disposades en fileres. El gruix dels murs oscil·la entre els 80 cm i els 90 cm. No es pot apreciar l’amplada dels murs que subdivideixen el conjunt.L’única cantonera visible està desfeta. L’estat d’enrunament de l’edifici no permet precisar cap característica d’aquests elements.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbfc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91184]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma Roja]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-roja-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La balma se situa al peu de l’alta cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura, Fa uns 90 m d’amplada i 5 m de profunditat. A la meitat oest presenta quatre concavitats arrodonides obertes a la roca, les quals presenten variacions cromàtiques probablement relacionades amb l&#039;acció del foc. Sembla que aquestes cavitats estan en relació amb una veta molt fina, d&#039;un parell de centímetres de gruix, d&#039;un material indeterminat que tant sols es localitza entorn d&#039;aquests forats. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A continuació, aproximadament en la meitat de la balma, es localitza una gran diàclasi vertical que s’amplia a la part baixa conformant un refugi de 3,7 m de fondària útil i 1,80 m d&#039;amplada. Aquest espai mostra les parets totalment cobertes de sutge. La boca d&#039;entrada està parcialment obturada per una línia de blocs de pedra seca que no mostren senyals de sutge, fet que fa pensar que han estat col·locats més recentment, igual que les pedres que tapen part de l&#039;esquerda en el frontal de la cavitat. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La resta de la balma en direcció est no mostra cap irregularitat ni altre senyal antròpic. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel què fa el nivell de circulació de la balma, la meitat oriental és pla i molt regular, mentre que la meitat occidental, mostra un pendent que s&#039;eleva cap a l&#039;oest, on s’hi acumula una gran quantitat de blocs de pedra caiguts que dificulten la circulació. En conjunt, tota la superfície mostra un bon gruix de sediment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les variacions cromàtiques observades a les concavitats de la balma, fan pensar que probablement aquesta ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1156400,1.7328800]]></content:encoded><content:item>395249</content:item><content:item>4663393</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-735.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbfd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91245]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Blanc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI, XVIII, XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta irregular a causa de les ampliacions, reformes i adaptació al terreny. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una distribució en la que es combinen  tres cossos paral·lels a la banda nord i un de perpendicular a aquests que ocupa la banda sud, corresponent a la galeria. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est perpendicular a la façana principal. En conjunt els murs estan formats per un aparell de pedres calcàries i tosca de forma i  mesures molt diverses disposades de manera irregular. Cal ressaltar que el mur nord mostra una estructura atípica, amb una forma molt irregular, possiblement fruit d’un esfondrament. Les cantoneres de la façana principal són molt uniformes, carreus només desbastats de pedra calcària de mida mitjana fins el nivell de la primera planta i carreus només desbastats de mida petita a la resta. En el mur nord remodelat són visibles una cadena de carreus desbastats que sobresurten, preparant el mur per a una possible ampliació en aquest costat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;edifici ressalta la façana de galeria amb doble arcada a cada planta, a planta baixa d’arcs de mig punt i d’arcs rebaixats als dos pisos superiors, tots fets amb dovelles de pedra tosca. La porta principal, situada en la façana sud, és d&#039;arc rebaixat de dovelles de pedra calcària recolzat en muntants formats per carreus disposats en cadena. Al mur est hi ha una altra porta d&#039;arc de mig punt lleugerament apuntat i fet de dovelles de pedra tosca igual que els muntants. Existeix una gran varietat de tipologia de finestres, destaquen les de la façana sud que al primer pis són de llinda, muntants i ampit sobresortit tot de pedra sorrenca treballada, les de la segona planta són de la mateixa tipologia però amb l&#039;ampit arran de paret.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-74]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Can Blanc surt documentat com a mas Vila al 1680, quan era propietat de Diego Blanc i Joana Torra. Aquest mateix any venen a carta de gràcia aquest mas, conjuntament amb Cal Ratera a Jacint Vilardaga. Al 1778, Manel Capdevila i Costa com a possessor del dret de lluir i recobrar el que posseïen Diego Blanc i el seu fill, recompra el mas Blanc a Francesc Vilardaga. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI, on la casa estaria definida per dos cossos paral·lels separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal, i que constaria de planta baixa i planta pis. Aquesta estructura es correspondria amb l&#039;actual nau central i nau est. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement l’esfondrament parcial de la casa al segle XVII va ser la causa de les grans reformes que es van realitzar durant aquest període. S&#039;afegeix un cos a la banda de ponent i una eixida davant de la façana principal. Es refà el mur nord i s’eleva tot l’edifici un nivell assolint l’estructura actual. També es construeix el pastador adossat a la banda de llevant amb accés des del primer nivell. A l&#039;angle sud-oest de la nau central es troba l&#039;escala d&#039;accés al pis, de pedra i de dos trams. En el nivell de la planta pis es troba la sala en el cos central, la cuina amb la llar de foc, la pica i els fogons a l’ala oest, l’ala est tindria una habitació amb doble envà oferint un espai mort, probablement amagatall, i un passadís d’accés al pastador. L’eixida quedaria flanquejada per dues habitacions, una a cada banda. La segona planta estaria dedicada a habitacions i probablement els graners. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Duran el segle XIX es tapien les arcades de la galeria del nivell de planta baixa amb la col·locació d&#039;una porta d&#039;entrada adovellada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1123700,1.7393500]]></content:encoded><content:item>395779</content:item><content:item>4663022</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-741bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-742bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-743bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-745.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’interior de la casa es conserven una caixa de rellotge de pèndula del segle XVIII i una teiera del segle XVIII. Possiblement al segle XVIII a la cuina hi havia una pica monolítica de pedra com a aigüera, actualment localitzada al jardí de la casa del Puig de la Torre.Cap el sud-oest de la casa es troba una gran pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbfe
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91267]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Gat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les estructures estan bastant enrunades i quasi cobertes de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Gat és un habitatge en balma. La balma està orientada vers el sud-oest i les restes arquitectòniques ocupen un espai aproximat de 16 m d&#039;amplada per 5 m de profunditat. Es pot identificar un mur perimetral que seria la façana, part d&#039;un mur de compartimentació interior i un cos massís quadrangular. Els murs estan formats per pedres irregulars de conglomerat i sorrenca, amb algunes pedres desbastades en els muntants de la porta d&#039;accés. L&#039;estructura quadrangular de l&#039;interior està delimitada per blocs desbastats de conglomerat amb l&#039;interior compactat de terra argilosa. Aquesta estructura podria correspondre a un antic forn. La superfície de la balma mostra molt sediment, per la qual cosa l&#039;alçada actual no permet transitar-hi dempeus.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-75]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en territori de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pràcticament no tenim registre històric d&#039;aquest habitatge. No apareix en els capbreus de Travil ni en el &#039;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63&#039;, elaborat l&#039;any 1856. Sí que és esmentada, però, per Cèsar August Torras en l&#039;itinerari nº 105 de &#039;Pirineu Català. Berguedà. Valls altes del Llobregat&#039;. En el moment en què Cèsar August Torras va escriure la seva obra es tenia constància de la casa, però ja estava deshabitada.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; És possible que la casa fos habitada en algun moment de segle XIX, tot i que també podria ser-ho en èpoques anteriors. Sense una excavació a l&#039;espai no es pot concretar més la seva cronologia i evolució històrica.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0743000,1.7181300]]></content:encoded><content:item>393961</content:item><content:item>4658821</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-75.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-751.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfbff
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91268]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teuleria de Casòliba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-casoliba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII - XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba totalment cobert de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Forn d&#039;obra que actualment es troba completament cobert de vegetació. Fou construït en un marge per facilitar l&#039;accés a peu pla tant a les cambres de combustió com a les de cocció. Els murs són de pedra seca amb conglomerat i sorrenca. La boca d&#039;accés a les cambres de combustió està al mur oest. Davant de la porta sembla que hi hauria hagut un rebedor cobert, com un petit refugi. A l&#039;interior del forn hi hauria un mur de dividia l&#039;espai en dues cambres. Encara és possible veure la coberta de la del costat nord. Està formada per un conjunt d&#039;arcs paral·lels entre els quals s&#039;obren els forats de la graella. Els arcs són de maons disposats en vertical. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, és impossible veure les cambres de cocció a causa del sediment i la vegetació que les cobreix.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situat en territori de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental del municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els forns d&#039;obra o teuleries són elements molt típics de les cases de pagès. Aquests forns servien per produir rajoles, teules i maons que s&#039;utilitzaven per realitzar qualsevol reforma, ampliació o reparació d&#039;aquestes masies. Normalment, s&#039;instal·laven aquests forns al costat de torrents o rieres per tal de tenir aigua i matèria primera a prop. Els forns d&#039;obra van continuar funcionant de forma artesanal fins al primer terç del segle XX, quan es va produir la industrialització del procés.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Per estil constructiu probablement estem davant d&#039;una construcció del segle XVIII. Es troba en terres de Casòliba pel que és molt possible que fos construït i emprat pels habitants d&#039;aquesta casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0819728,1.7205378]]></content:encoded><content:item>394173</content:item><content:item>4659669</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91268-76.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91268-760.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc00
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91273]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Rata]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes de l&#039;edifici es troben cobertes i alterades per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Entre les poques restes visibles es pot veure que l’edifici és de planta rectangular amb una ampliació per la banda de llevant. No és possible determinar la seva distribució ni les característiques de la coberta a causa del seu estat ruïnós.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cal Rata apareix a la documentació com a Cal Ratera el 1867, quan Andreu Capdevila i Canudes la vol inscriure al Registre de la Propietat, conjuntament amb altres cases. En aquest moment Cal Ratera està annexada conjuntament amb Cal Guineu a Can Blanc.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1104300,1.7341800]]></content:encoded><content:item>395348</content:item><content:item>4662813</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-772.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pel què fa l’estructura, els murs estan fets amb pedra calcària de forma irregular i de mida diversa. Les pedres estan unides amb fang i el gruix dels murs és variable; mentre que el mur adossat al marge fa uns 50 cm, la resta oscil·len al voltant dels 60 cm. També és visible el sòcol d’una porta situada en el mur nord-est, els muntants del qual estan fets amb carreus de mida gran només desbastats. Pel voltant del jaciment s’observen restes de teula àrab, cosa que fa pensar que aquest seria el material de la coberta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc01
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91274]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Lleu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes de l&#039;edifici es troben cobertes per vegetació i alterades estructuralment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta de les restes d&#039;una construcció adossada als afloraments rocosos naturals. Aquestes mostren una planta allargada de poc més de 16 m i una amplada que oscil·la entre els 4,5 m i els 5,3 m, la qual està dividida en 3 espais diferenciats mitjançant 2 murs interiors de 60 cm de gruix. La part nord del mur perimetral es diferencia de la resta de construcció per estar formada per grans blocs de pedra calcària. En general, però, les pedres no estan treballades i tenen una mida variable, fet que comporta una disposició de les pedres irregular. No es veuen restes de teula ni de maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Can Lleu surt esmentat en la documentació dels anys 1680, 1682, 1725, 1758 / 1795 com a mas rònec i deshabitat agrupat dins del mas Puig de la Torre. L&#039;estat de conservació d&#039;aquesta construcció no permet precisar la cronologia ni la seva evolució en base a elements arquitectònics. De tota manera, cal tenir present que prop d&#039;aquestes restes es va localitzar una base de premsa fora de context que podria correspondre al període altmedieval.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1088400,1.7321000]]></content:encoded><content:item>395174</content:item><content:item>4662639</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91274-7810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91274-782.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc02
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91282]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Cantina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa, dos pisos i golfes. Està construïda en una zona amb bastant desnivell, cosa que permet l&#039;accés a la planta baixa per un costat i a la primera planta per l&#039;altre. Les parets estan arrebossades i pintades d&#039;un color beix amb un sòcol de color gris.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A la façana nord-est hi ha l&#039;entrada principal de la casa i quatre finestres més en el mateix pis. Al segon pis hi ha sis finestres, totes d&#039;una mida i forma similars. En el costat sud-est de la casa hi ha una terrassa del restaurant, amb vista al torrent. Aquesta terrassa queda sota un pòrtic. Adossades a la paret també hi ha unes escales d&#039;accés a un balcó on hi ha una porta d&#039;accés al primer pis. Sota d&#039;aquest balcó hi ha la porta d&#039;accés a la planta baixa des de la terrassa. Al costat de la terrassa hi ha encara la resclosa i l&#039;inici del canal de la serradora.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa va ser construïda a principis del segle XX, moment en el qual formava part del conjunt d&#039;edificis de la serradora d&#039;en Garriga. En aquell moment funcionava com a cantina i economat pels treballadors. A la primera planta hi havia la zona dedicada a hostal i a la segona planta hi havia les habitacions. La zona sud-est era un edifici adossat que funcionava com a habitatge particular i que segueix les característiques i mida de l&#039;estructura original.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El projecte de la serradora no va acabar sortint com s&#039;havia esperat i finalment l&#039;únic edifici en sobreviure va ser la Cantina. L&#039;hostal va aprofitar la carretera per mantenir-se, ja que aquesta permetia l&#039;accés amb cotxe i va provocar l&#039;arribada d&#039;estiuejants amb el bon temps. Finalment, es va convertir en un punt de parada pels viatjants, camioners, caçadors, transportistes i ciclistes.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Actualment, l&#039;edifici funciona com a bar restaurant i s&#039;anomena &#039;la Cantina de Llinars&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1093838,1.7216174]]></content:encoded><content:item>394308</content:item><content:item>4662711</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91282-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91282-790.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc03
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91284]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Premsa propera a Can Lleu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-can-lleu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular. Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a &#039;peu de Déu&#039;. Es tracta doncs d’un element d’una premsa, de vi o d’oli, el qual rep el nom de lliura o quintà. Aquí hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del caragol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Puig de la Torre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1088400,1.7321000]]></content:encoded><content:item>395174</content:item><content:item>4662639</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91284-802bo.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La premsa va ser trobada propera a les restes de Can Lleu i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc04
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91285]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedra treballada propera a la Torre de Terrers / Castell de Meda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-propera-a-la-torre-de-terrers-castell-de-meda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Gran bloc de pedra calcària picat que presenta un encaix cilíndric a la seva part superior. L’encaix mesura 10 cm de diàmetre per 6 cm de profunditat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-81]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Torre de Terrers / Castell de Meda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1068800,1.7287100]]></content:encoded><content:item>394890</content:item><content:item>4662425</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc05
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91286]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torre de Terrers / Castell de Meda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes de l&#039;edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n&#039;ha alterat la seva estructura i disposició.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d&#039;un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d&#039;aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d&#039;una torre. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pels voltants s&#039;identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1068800,1.7287100]]></content:encoded><content:item>394890</content:item><content:item>4662425</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És molt  probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l&#039;antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc06
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91291]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Fargalló]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fargallo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta rectangular amb coberta a dues aigües i carener orientat de nord a sud. Té planta baixa i un pis. Les estructures estan recolzades sobre pilars de maó massís. Els murs estan arrebossats i pintats de color blanc. A les façanes est i oest es poden veure diferents galeries aguantades per pilars. L&#039;annex que es troba al costat nord de la casa és l&#039;antiga ferreteria. Cap al sud hi ha una pallissa feta de maó massís que aprofita part dels murs de pedra d&#039;una antiga serradora. D&#039;aquesta es conserven els suports de la maquinària, formats per dos grans blocs de pedra, al costat oest de l&#039;edifici.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Entre la pallissa i la casa hi ha les restes d&#039;una coberta de volta de rajola plana que podria ser part de la boca de la cambra de combustió d&#039;un forn. Al costat del riu de Terrers també s&#039;hi pot veure un canal que conduïa aigua a una turbina.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa actual és del primer quart del segle XX. La construcció de la serradora està documentada el 1919. Aquesta estava destinada a l&#039;explotació forestal de les obagues de Busa. Es construeix a la vegada que el camí de carro de Valielles.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; És possible que en aquest lloc, anteriorment, hi hagués una casa anomenada la Font del Forn, que apareix documentada al segle XVIII.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1114260,1.7171840]]></content:encoded><content:item>393945</content:item><content:item>4662945</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91291-83.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91291-830.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc07
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91298]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Salvador]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAMPRUBÍ, Josep i MARTÍ, Ramon. (2008) El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L&#039;Espunyola, Berguedà).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SERRA, R. et altri (1991): Guia d&#039;Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XIII, XIV, XVI, XVIII, XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les parets de l&#039;edifici es troben enrunades i cobertes i alterades per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les restes presenten una planta allargada en direcció est-oest. Es veuen 2 petits àmbits que avancen cap al sud formant un petit clos que formava la façana principal del conjunt. Les diverses ampliacions es van anar construint a banda i banda de l’edifici original de planta quadrada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel què fa l’estructura, els murs de l’edifici primigeni mostren un gruix de 125 cm i són fets amb carreus de mida mitjana, punxonats i disposats en filades regulars. Les cantoneres són regulars i segueixen l’alineació de les filades. El cos del segle XIV mostra un parament menys homogeni, format per carreus, lloses i pedres irregulars, col·locats amb poca voluntat de crear filades. D’aquests destaca la part interior del mur nord, on s’observen dues filades de lloses inclinades disposades en forma d&#039;espina de peix, tipus “opus spicatum” (80 cm alçada x 270 cm d’amplada). En els murs del segle XVI s’observa un acabat més irregular, sobretot per la diversitat de mides i material no treballat. En l’ampliació del segle XVIII hi ha grans carreus punxonats i pedres irregulars de mida petita. En totes aquestes modificacions, en conjunt s’observen cantoneres més grans en relació al seu respectiu parament. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel què fa obertures, tant sols se’n conserva una, situada en el mur oest de l’edifici del segle XIV. Es tracta d’un pas format per un gran bloc de pedra picada com a llinda de la cara interior i de fusta a l’exterior, amb muntants de pedra picada amb doella paral·lela. Per últim, únicament s’observa l&#039;arrencament de la volta feta amb carreus de pedra sorrenca que cobria la planta baixa de l’estructura de la torre, la qual tenia l’eix orientat de nord a sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-84]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A partir de les informacions documentals, l’estructura primitiva de l’edifici era denominada “Turrem Nebule”, la torre de Torneula, ja documentada al segle XI i posteriorment anomenada Sant Salvador. El topònim de Torneula va ser adoptat per una nova casa documentada des del 1431. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les primeres informacions documentals de Sant Salvador daten del 1395, quan era habitada per Guillem de Sant Salvador. Aquesta casa devia estar acompanyada d’una petita església com es menciona a l’inventari de bens de Jacint Vilardaga del 1721. Per aquest motiu la casa també surt documentada com a Sant Miquel, ja que l’església possiblement deuria estar dedicada a Sant Miquel. Se sap que el 1648 la casa estava en ruïnes. El 1871 Sant Salvador era depenent de Solanelles.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Mitjançant l’anàlisi estructural de la masia s’identifiquen diferents moments constructius. El primer seria als segles XII-XIII, quan l’estructura original de la torre presenta una planta gairebé quadrada (6,5 m x 6,35 m). Actualment es troba en avançat procés d’enrunament, però s’identifica clarament el seu perímetre, així com l’arrencament de la volta que cobria la planta baixa. Entorn als segles XIV-XV, s’annexa el cos adossat a ponent de la torre, fet que suggereix un canvi d’ús, tot convertint l’espai en residència habitual, probablement ja com a mas. El seu estat de degradació no permet saber com s’articularia aquesta ampliació respecte l’espai de la torre ni quina seria la seva distribució interior. Durant el segle XVI es realitza l’ampliació de l’oest junt amb la construcció del forn de pa de cos exempt adossat al mur nord de l’edifici del segle XIV.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XVIII l&#039;estructura original dels segles XII-XIII se li afegeix un cos a la seva banda de llevant, tot creant una obertura en el mur est que permetés la circulació interior entre ambdós espais. Probablement, la planta baixa de la torre actua com a capella dedicada a Sant Salvador. Probablement al segle XIX es construeixen dos annexes més per la banda sud del dos extrems est i oest, formant una mena de clos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0615700,1.7819200]]></content:encoded><content:item>399218</content:item><content:item>4657330</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-841bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-842bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-843.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El mal estat de conservació dificulta la datació de les diverses ampliacions i no permet aportar dades sobre la distribució i usos de diferents espais.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc08
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91300]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serradora d&#039;en Garriga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-den-garriga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOLER, R (2012) Xemeneies del Berguedà. Edició de l&#039;autor.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les estructures estan molt deixades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La serradora consta d&#039;un conjunt de construccions. La que més destaca és la gran xemeneia de maó massís. La planta de la base és quadrada i el cos troncocònic. A dalt de tot hi ha una cornisa que l&#039;envolta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al costat nord-oest de la xemeneia hi ha un edifici format per dues construccions adossades. Els murs d&#039;aquesta estan fets amb paredat emmarcat per cantoneres de maó massís. L&#039;edifici més al nord té planta baixa, pis i golfes; l&#039;altre, en canvi, mostra menys alçada. Les obertures, com portes i finestres estan emmarcades amb maó massís com les cantoneres. La teulada és a dues aigües.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al costat nord hi ha la casa del &#039;Xalet&#039;, formada per planta baixa i dos pisos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Serradora d&#039;en Garriga és un edifici construït al segle XIX, quan en Garriga, procedent de Malgrat de Mar, va comprar les Canals de Catllarí per poder explotar la fusta de les obagues. La primera intenció era fer la serradora sota la casa de cal Jacques, però no va poder-ho fer i al final la va haver de construir a la plana a tocar de la riera de Tarrés. Aquí es va fer un gran complex que, a banda de la serradora, incloïa també la Cantina, el xalet o els pisos dels treballadors.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Per poder portar la fusta dins aquí va haver de fer unes vies de ferrocarril i un sistema de cables. Tot això va suposar una gran inversió que va portar a en Garriga a la ruïna i finalment el projecte va quedar aturat. Finalment, va traspassar aquestes propietats al seu creditor, el farmacèutic berguedà, Josep Cardona, que s&#039;associà amb els Nicolau i Pujol de Berga.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A causa, però, de diversos embolics legals, després de portar uns anys la serradora, la van vendre al negociat de Manresa Lluís Vinyes. També és a causa d&#039;aquesta serradora que es va decidir la construcció de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, promoguda per l&#039;industrial Agustí Rosal. La idea era tenir una via d&#039;accés a la serradora per tal de poder donar sortida a la fusta. Durant molts anys la construcció de la carretera va quedar aturada a la serradora, fins que el projecte va passar a la Mancomunitat de Catalunya i en va reprendre les obres el 1923.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1098328,1.7198753]]></content:encoded><content:item>394165</content:item><content:item>4662764</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91300-85.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc09
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91321]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca la Bruta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bruta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta rectangular amb un annex al costat nord-est de planta quadrangular. L&#039;edifici principal té planta baixa, pis i golfes, amb una distribució interna que té com a base dos pilars de càrrega interiors. L&#039;estructura adossada té planta baixa i pis. La coberta de les dues és a dos vessants i amb el carener orientat de nord-est a sud-oest.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La façana principal es troba al costat sud-oest. La porta està coberta per un pòrtic que s&#039;adapta al desnivell del terreny. Les finestres de l&#039;edifici principal són totes rectangulars i tenen més o menys la mateixa mida, tot i que la de la planta baixa de la façana principal és considerablement més gran que les altres. En aquesta façana només hi ha finestres a la planta baixa i al pis, en canvi, a les façanes laterals n&#039;hi ha al pis i a les golfes. Al pis de l&#039;edifici adossat hi ha dues grans obertures amb arc de mig punt separades per una finestra rectangular més petita. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, tot l&#039;edifici està pintat d&#039;un color salmó Grècia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-86]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici es va construir inicialment com a masoveria que s&#039;ocupava dels emprius del costat sud de la serra, mentre que la Solana s&#039;encarregava del costat nord. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;edifici principal es va construir a principis del segle XX. A mitjans del segle XX es va fer una reforma, construint el pòrtic a l&#039;entrada i l&#039;edifici adossat al costat nord-est. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;A mitjans del segle XX va deixar de funcionar com a masoveria i va passar a ser un bar-restaurant. Antigament la casa s&#039;anomenava Ca la Bruta, però al obrir-se el restaurant es va canviar el nom per &#039;restaurant la Mina&#039;. Actualment està tancat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0937582,1.7676442]]></content:encoded><content:item>398088</content:item><content:item>4660921</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91321-86.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91321-860.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc0a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91336]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma del Pantà de l&#039;Espunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-panta-de-lespunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d’una balma d’orientació variable i de planta colzada convexa. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La part meridional mostra una volada escalonada de 4,40 m de profunditat per uns 8 m d&#039;alçada i l’amplada és de 13,40 m. En aquest sector s&#039;hi localitzen grans blocs de conglomerat caiguts del sostre que li donen una particular fesomia. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La meitat nord de la balma està orientada a ponent i mostra una amplada d&#039;uns 8 m per 2 m de  profunditat. A la part central d’aquesta zona s’hi troba una fornícula amb una boca de 3,40 m d’amplada, una profunditat de 2,80 m i una alçada mitjana de 2,60 m. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La superfície en la meitat septentrional és planera i a la meitat meridional presenta una inclinació est-oest. En aquest darrer sector s’hi troba una cala furtiva de 1,60 m per 0,80 m de planta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;S’observa gran gruix de sediment al llarg de tota la superfície de la balma. Sense una excavació arqueològica no es pot precisar si aquesta ha estat utilitzada en algun moment i en quina cronologia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0667700,1.7658400]]></content:encoded><content:item>397896</content:item><content:item>4657926</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91336-872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91336-873.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es coneix el nom popular d&#039;aquesta balma, s&#039;ha anomenat així degut a la proximitat a aquest embassament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc0b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91344]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de Torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;CASTANY, J., SÁNCHEZ, E., GUERRERO, LL., CARRERAS, J., MORA, R., VILA, G. (1990) El Berguedà: de la Prehistòria a l&#039;Antiguitat, Els llibres de l&#039;Àmbit, Berga, pàg. 186-187.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d’una balma orientada a l&#039;oest amb unes dimensions màximes de 18,70 m d’amplada, per 5,30 m de profunditat i una alçada variable entre 1,20 m i 2,80 m. El nivell de circulació en tota la seva longitud és planer i es mostra elevat respecte el pendent del terreny natural circumdant. També hi ha grans blocs de conglomerat caiguts del sostre. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al fons de la part central del balmat s’hi troba una fornícula elevada a 1,20 m del terra, amb una boca de 1,30 m d&#039;amplada, de planta arrodonida (4,10 m de diàmetre) i amb una alçada de 0,60 m. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al peu de la fornícula és visible una gran cala furtiva que presenta un gruix de sediment d&#039;uns 40 cm. També s&#039;observa la traça d&#039;un cala regular. A l&#039;extrem nord hi ha un passadís delimitat per dos grans blocs de conglomerat que dóna accés a la part superior de la balma.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-88]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les restes ceràmiques trobades a la balma situarien una ocupació d’aquesta durant un període cronològic que podria anar del Bronze Final a la plena Edat del Ferro.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0685000,1.7667400]]></content:encoded><content:item>397973</content:item><content:item>4658118</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91344-882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91344-883.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edats dels Metalls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al Museu Comarcal de Berga es conserva un conjunt de materials recuperats a la balma pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc0c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91350]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de Foubes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-foubes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els murs de l&#039;edifici es troben enrunats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta rectangular orientada de nord a sud, amb la façana principal encarada al sud. Aquesta constava de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Presenta una estructura de dos cossos amb orientació de nord a sud, separats per un mur mitger. El mur perimetral fa uns 60 cm de gruix i està fet amb paredat irregular lligat amb fang, mentre que el mur mitger fa uns 50 cm de gruix. Les cantoneres són de conglomerat i sorrenca, de mides grans i tallades a cops de maceta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La planta baixa estaria destinada al bestiar i el cos est està dividit per envans fets amb entramat de fusta i encofrat de pedra (sobretot lloses) i guix. El cos oest, està molt derruït.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-89]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta casa apareix esmentada en la documentació a partir del segle XIX, sent annex al mas Vila. E&lt;/span&gt;l 1817, és propietat d’Antoni Francesc d’Asprer i Maria Antònia d’Asprer i Canal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El 1846 adquireix la Casanova de Foubes conjuntament amb el mas Vila Ramon Bernades. &lt;span&gt; La tipologia constructiva que es pot observar tot i la gran quantitat de vegetació apunta a una construcció anterior, possiblement del segle XVIII. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0737900,1.7633100]]></content:encoded><content:item>397698</content:item><content:item>4658709</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-894.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la paret mitgera de la planta baixa s’hi pot observar un abocador de com, una obertura per donar menjar als porcs. Es tracta d’un pla inclinat (angle de 35º) protegit per lloses que travessa de banda a banda la paret, d’unes dimensions de 25 cm x 30 cm x 90 cm i que queda una mica enlairat respecte el com.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc0d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91355]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Solanelles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/solanelles-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI, XVIII, XIX i XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;edifici principal és de planta irregular degut a les ampliacions que ha tingut al llarg de la història. El cos principal té planta baixa, pis i golfes amb distribució interna en dos cossos. La coberta és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan revestits de morter de calç en gran part de la superfície. Només es pot veure una part de l&#039;aparell del mur nord, de carreus desbastats i pedres irregulars lligades amb fang i disposades força regularment. Els murs exteriors tenen 90 cm de gruix fins al primer pis i després s&#039;aprimen a 65 cm. El mur mitger de la planta baixa té gruix de 65 cm que es conserva en alçada. El mur mitger dels nivells superiors sembla de tàpia. De l&#039;edifici original només es conserven les petites finestres espitllerades de la planta baixa. La porta principal té llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta del mur. Es conserva una finestra amb festejadors a l&#039;habitació de l&#039;angle nord-oest. Les finestres de la façana principal tenen llinda de fusta i l&#039;ampit de la finestra de la sala està fet amb dues lloses que tenen dos forats a la part interior de la casa. A l&#039;exterior del mur de ponent és visible una petita finestra amb llinda i muntants de pedra que està tapiada. Al mur nord-oest hi ha un forn annexat al mur.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Al costat nord-est hi ha una estructura annexa, amb planta rectangular que es correspon amb la casa de l&#039;amo. En el costat oest hi ha la pallissa, de planta rectangular i oberta al sud. Actualment, està completament reformada com a casa particular. Originalment, tenia la planta baixa dedicada a estables i la superior era l&#039;assecador. A la façana conserva les grans obertures originals, però la resta són posteriors. Destaca una gran porta amb arc rebaixat amb dovelles de pedra tosca.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Uns murs delimiten un espai tancat entre els dos edificis que podria ser un antic corral. Davant de la casa hi ha un annex arrambat a un marge. En el nivell inferior hi ha les corts i el femer, i en el superior una pallissa o magatzem.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-90]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El primer esment documental d&#039;una persona anomenada Solanelles habitant a Sant Andreu de Farners és del 1383 (Cunill, 2020) i el mas està documentat pocs anys mes tard, el 1402 (Cunill, 2020). Va ser propietat de la família Solanelles durant pràcticament tota l&#039;època moderna, però en un document de l&#039;11 de febrer de 1722 apareix en l&#039;inventari de Francesc Savall juntament amb tots els seus masos i capmasos (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº104). L&#039;any 1810 ja ens apareix entre les propietats de la família Vilardaga (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1810, pàg. 28). L&#039;any 1871 continua sent propietat de la família Vilardaga (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1871.1, pàg. 9).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Dels masovers que va tenir al llarg de la història en tenim noticia d&#039;un: en Ramon Serrader, que ho era el 1856 (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tot i aquesta llarga història, l&#039;edifici mostra diferents etapes constructives que inicien a l&#039;època moderna.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La part més antiga és del segle XVI i és un edifici de planta més o menys quadrangular, amb un forn adossat al mur nord-oest. La planta-pis conserva alguns murs d&#039;aquest edifici original. Tot i això, a causa de l&#039;esfondrament d&#039;alguns d&#039;aquests murs es fan refer al segle XVII-XVIII.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Al segle XIX es va ampliar l&#039;espai destinat al bestiar amb la construcció d&#039;un edifici de dos nivells adossat al marge davant de la casa. A la planta inferior hi havia les corts i un femer i a la planta superior la pallissa o magatzem.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Finalment, al segle XX es reforma la sala tancant l&#039;espai on es troba el foc, els fogons i la pica. S&#039;adossa al costat de llevant una estructura de planta rectangular a manera de casa independent.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0907439,1.7746261]]></content:encoded><content:item>398661</content:item><content:item>4660578</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-90_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-90_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2026-02-17 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el mur mitger de la sala del primer pis de la casa es conserven unes mènsules tallades del segle XVI. Estan tallades en forma d&#039;un rostre humà esquemàtic.Al mur nord-oest de la planta baixa es conserva la boca tapiada d&#039;un forn dels segles XVI-XVII. Està flanquejat per dues mènsules de sorrenca que formarien el suport de la campana de la xemeneia. El cos del forn està enrunat.Al mur de ponent de l&#039;habitació del primer pis es conserva el muntant meridional amb l&#039;inici d&#039;una volta d&#039;arc rebaixat de pedra de la pica d&#039;una habitació.A les golfes es conserva l&#039;envà que separa l&#039;habitació septentrional i el passadís. La seva cronologia és del segle XVIII. També s&#039;hi conserven els graners de la mateixa època.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc0e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91388]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casòliba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casoliba]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI, XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa rectangular amb diferents annexos al costat sud, est i oest que donen com a resultat una planta irregular. El carener està orientat de nord a sud i consta de planta baixa, pis i golfes. L&#039;annex del costat sud consistia en un estable a la planta baixa i una eixida al pis. En canvi, el del costat oest era la masoveria. Els murs de la casa originaria estan fets amb lloses de diferents mides lligades amb fang. El gruix és d&#039;uns 70 cm. A l&#039;ampliació del costat sud tenen un parament molt similar, però són més prims i els de la masoveria són de lloses de mida més petita. Les cantoneres de la casa són de lloses de dimensions semblants a les del mur, en canvi, les de l&#039;ampliació del costat sud són de grans blocs de pedra sorrenca picada a les cares visibles.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La façana principal és al costat sud, on trobem tres portes diferents. La del mig és l&#039;antiga entrada principal. Té arc de mig punt, feta amb dovelles i carreus de pedra sorrenca. La del nord és moderna i feta amb muntants de maó i llinda de maó massís i la del sud té muntants de pedra i arc doble de maó a plec de llibre que substitueix una antiga llinda de fusta. Les finestres del primer pis tenen llinda, muntants i ampit de pedra sorrenca picada; la de la cuina presenta festejadors; les finestres originals de les golfes són més petites i tenen la llinda i els muntants monolítics de pedra. La planta baixa de l&#039;eixida mostra un gran arc rebaixat de lloses a plec de llibre. En canvi, el primer pis mostra dues arcades amb arc rebaixat sobre impostes amb cornisa motllurada i pilars de pedra sorrenca picades. A les golfes té arcades similars però amb muntants de conglomerat. Tots els arcs de l&#039;eixida estan tapiats i alguns tenen finestres a l&#039;interior. Al costat nord hi ha una estructura semicircular adossada a la paret, és l&#039;antic forn.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Separats d&#039;aquest edifici hi ha el femer, al costat de migdia i la gran pallissa i era a llevant. El femer té planta rectangular i està adossat a la cinglera sobre la qual hi ha la casa. Els murs són de sorrenca unida amb calç. Les cantoneres són de maó massís. Conserva encara la porta amb muntants de maó de pla i arc rebaixat format per quatre filades de maó massís, l&#039;última de les quals surt en forma de visera. La part superior de l&#039;edifici és de maó. A l&#039;interior hi ha volta catalana. La pallissa té planta rectangular i conserva planta baixa, i un primer nivell sota la teulada de dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha dos arcs de mig punt a cada planta. Estan fets amb lloses a plec de llibre.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-91]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en territori de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Possiblement, el primer habitant d&#039;aquest mas documentat sigui Domènec Òliba, l&#039;any 1313 (Cunill, 2020). En uns capítols matrimonials del 1544 ja ens apareix documentada la Casa Òliba (Cunill, 2020). En aquesta època els propietaris eren la família Gomir. Aquesta família acaba agafant l&#039;àlies Òliba per habitar en aquest mas i finalment acaba convertint-se en el seu cognom. L&#039;any 1613 el mas era propietat de Joan Prat Boxadera (APBerga. Llevadors de censos. Joan Celdoni i Francesc Vila, 1613) i continuarà sent de la seva família després de la seva mort. Jaume Boixadera ja agafa com a àlies Casòliba i els seus successors ja utilitzen aquest àlies com a cognom. Fins a finals del segle XIX s&#039;ha pogut documentar el mas com a propietat de la família Boixadera Casòliba (ACBR, Notarials, Domènec Coromines, 1871, pàg. 209). Els senyors del mas van ser, al llarg de la història, els Ducs de Cardona, igual que la major part de Capolat.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a les estructures del mas, podem veure-hi diferents moments constructius. La part més antiga correspondria al segle XVI i és la casa com a tal, distribuïda en dos cossos rectangulars separats per un mur mitger. A la planta baixa probablement hi havia un pastador a l&#039;angle nord-est i la resta dels espais estarien destinats a estables. Al primer pis hi havia les estances de la casa.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El segle XVIII es va fer una ampliació al costat sud, amb la construcció de l&#039;eixida. Possiblement, també és en aquest moment històric que es construeix el gran paller que es troba a llevant de la casa. Al segle XIX es construeix la masoveria de ponent. És possible que a finals d&#039;aquest mateix segle s&#039;aïlli el pastador de l&#039;angle nord-est de la resta de la casa i s&#039;hi construeixi l&#039;accés des de l&#039;exterior.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Finalment, al segle XX se cegarien els arcs de la planta baixa de l&#039;eixida i es transformaria l&#039;espai en uns estables. Per aquest motiu s&#039;obriria la porta amb arc rebaixat del mur sud de l&#039;edifici del segle XVI. També en aquesta època es construirien la resta d&#039;annexos destinats al bestiar, femer i a magatzem.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A la primera meitat del segle XX hi va haver un incendi que va afectar gran part de la casa, per la qual cosa es van haver de fer un seguit de reformes que van produir un canvi de la distribució interna de les estructures. Així el pis passa a estar dividit en tres parts: una sala gran que ocupa tota la part central i un conjunt d&#039;habitacions als laterals. A l&#039;angle sud-est s&#039;hi construeix la cuina.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0791151,1.7163895]]></content:encoded><content:item>393825</content:item><content:item>4659358</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91388-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91388-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91388-911.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el primer pis de la façana oest es pot veure el revers de l&#039;antiga pica, avui tapiada. Està format per un arc cec, de mig punt, que delimita una paret de grans blocs de pedra regulars.A l&#039;actual cuina es conserven, tot i que en males condicions, uns gravats de cronologia desconeguda on es mostren sextifòlies encerclades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc0f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91391]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de la Parrella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parrella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La font de la Parrella es troba al costat de la carretera del Mal Pas, pròxima al Mal Pas de Travil. És una font natural en la qual es van construir un dipòsit de ciment. Al costat de la font hi ha una petita bassa d&#039;aigua. Actualment està bastant coberta de vegetació, per la qual cosa resulta menys visible. Als voltants hi ha algunes estructures de pedra per permetre el pas de les persones pel costat de la bassa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la zona de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En aquest punt es van construir un seguit d&#039;estructures per tal de crear un petit parc al costat de la bassa que creava la font de la Parrella. El projecte no va acabar de funcionar i ara es troba completament abandonat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0720400,1.7149900]]></content:encoded><content:item>393698</content:item><content:item>4658574</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91391-92.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc10
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91396]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safareig de les Guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La conservació de l&#039;element és bona, però està molt deixat i comença a estar cobert de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Safareig de rentar roba que està format per un dipòsit de planta rectangular de pedra calcària amb uns murs de 50 cm de gruix. El rentador i l&#039;arrebossat són de ciment.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;aigua hi arribava per un canaló de fusta i venia des de la font d&#039;Ull. La mida total del safareig és de 0,60 m x 1,69 m x 1,67 m.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, tot i conservar-se bé, està bastant cobert de vegetació i és palesa la falta d&#039;ús de l&#039;element.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest safareig era compartit per algunes cases de la zona. Aquest era el cas de la Guixera, ca l&#039;Armenter, cal Pere i la Mesquita.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;aigua que l&#039;omplia provenia de la font d&#039;Ull. No hi ha cap registre documental d&#039;aquest element, però el més probable és que fos construït durant la primera meitat del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0977730,1.7690860]]></content:encoded><content:item>398214</content:item><content:item>4661365</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91396-93.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler -Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc11
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91413]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paredada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/paredada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només s&#039;observen algunes pedres que conformaven els murs de l&#039;edifici.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les restes de la caseta de Paredada es troben adossades a un marge de conglomerat que ha estat regularitzat mitjançant un mur de pedra. L&#039;edifici mostra una planta gairebé quadrada compartimentada per un mur mitger que la divideix en dos espais rectangulars orientats longitudinalment de est a oest. Els murs tenen un gruix de 50 cm, estan construïts amb pedres de diferent forma i mida, sense treballar i lligades amb fang. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la zona propera a la porta hi ha restes de morter de guix que podrien correspondre a un rejuntat. Les cantoneres estan fetes amb carreus desbastats de pedra sorrenca que no es diferencien de la resta del mur. Al mur de llevant és visible l&#039;encaix on presumiblement hi havia la porta, oberta a un espai delimitat per dos murs que configuren un espai d&#039;utilitat desconeguda. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La presència d&#039;un gran enderroc fa pensar que l&#039;estructura constaria de planta baixa i planta pis. A la banda est de la casa es troben acumulats fragments de teula àrab, possiblement de la coberta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Paredada s’estava construint al costat de la Balma de Paredada l’any 1858 per Josep Arissó i Aloi i Martí Julió. Aquesta ja surt documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat l’any 1856 i al 1861 la propietat era compartida entre els dos socis que la van construir i Josep Tuyet, tots 3 també propietaris de Comamorera.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0658200,1.7622000]]></content:encoded><content:item>397593</content:item><content:item>4657825</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-942_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-943_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre les restes es conserva un fragment d’aigüera de format rectangular excavada en un bloc de pedra. Presenta el regueró de desguàs desplaçat a una de les vores.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc12
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91414]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espluga de Paredada o Balma de Paredada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/espluga-de-paredada-o-balma-de-paredada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els murs estan enrunats i només s&#039;observen algunes pedres que els conformaven.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma orientada a llevant i oberta sota una gruixuda capa de conglomerats. És rectilínia amb unes dimensions màximes de 21 m d’amplada, 6,6 m de profunditat i una alçada força uniforme al voltat de 1,9 m.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El sostre es mostra fumat i amb restes de sutge en dos llocs molt concrets. El nivell de circulació està aplanat i la roca aflora en gran part de la superfície de la balma.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El límit de la balma està delimitat amb murs que conformen dos espais separats. El més gran ocupa la zona nord, i probablement era l’hàbitat. Té una porta d’entrada a la part central i en el seu interior es troba una font que goteja dins d’un petit dipòsit buidat a les argiles, i les restes de sutja al sostre. El mur d’aquest àmbit té un gruix d’uns 60 cm amb una potència màxima d’uns 150 cm. Està format amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat unit amb fang. L’àmbit meridional és de petites dimensions, probablement destinat al bestiar. Té un accés que dóna directament a l’exterior. El mur té uns 50 cm de gruix amb les mateixes característiques que l’anterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;L’Espluga Paredada, apareix esmentada en el capbreu de 1758/1792 aglevada dins del mas Puig com a mas rònec i deshabitat. Segurament el seu origen és medieval.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0646600,1.7622100]]></content:encoded><content:item>397592</content:item><content:item>4657697</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-954.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-12-12 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc13
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91420]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trumferes de les Guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-les-guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, igual que moltes altres trumferes del municipi, es troba molt degradada i plena de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La trumfera més visible és un forat arrodonit d&#039;uns 2 m de diàmetre, que va ser excavat en un marge de la zona. Està pràcticament reblida, per la qual cosa, no és possible determinar-ne les característiques constructives.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al costat d&#039;aquesta n&#039;hi ha una altra de mides similars, però que està en pitjor estat de conservació. Al costat del camí que des de la Guixera porta fins a l&#039;horta n&#039;hi ha dues més.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troben en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta Guixera es troba en terres de la Guixera del Clot, per la qual cosa probablement era propietat d&#039;aquesta casa. Les trumferes són construccions molt típiques de les zones rurals de muntanya. Comencen a construir-se a partir del segle XVIII, moment en el qual inicia el conreu de la patata al Berguedà. Aquestes construccions servien per tenir un lloc fresc i sec però sense llum, prop dels camps per poder-hi conservar aquests tubercles. Probablement, aquestes trumferes van ser construïdes al llarg del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0965620,1.7687340]]></content:encoded><content:item>398183</content:item><content:item>4661231</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91420-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91420-96-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc14
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91431]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma del Salt de Sallent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salt-de-sallent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només es conserven part de les estructures de l&#039;edifici, les quals es troben enrunades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma orientada a l&#039;oest. En el seu interior s’hi va construir una casa de murs d’entre els 50 cm i els 60 cm d’amplada, fets amb blocs irregulars de pedra sorrenca i conglomerat units amb fang. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Estructuralment, l’habitatge està format per un mur perimetral que conforma la façana i els dos murs laterals que defineixen un espai que interiorment és compartimentat per una paret, creant dues grans estances. La de la banda sud mostra l&#039;inici d&#039;un mur de divisió interior. Per la banda nord s&#039;hi adossa un mur que delimita un espai independent. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el sostre de la balma s&#039;identifiquen clarament dues zones molt fumades, l&#039;una a tocar del mur lateral nord i l&#039;altre més cap al sud. La superfície és força regular i mostra molt de sediment. L&#039;alçada permet la circulació a peu dret excepte en les parts més internes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-97]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La casa apareix citada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat a l’any 1856, de manera que a mitjans del segle XIX era habitada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0651900,1.7524000]]></content:encoded><content:item>396781</content:item><content:item>4657767</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-974.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al Museu Comarcal de Berga hi ha dipositat un fragment de ceràmica hallstàttica trobat sobre una pedra de conglomerat de la balma.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc15
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91432]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teuleria de Les Fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estructura de la teuleria es troba enrunada i afectada per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Gran part de l&#039;estructura està excavada en el tapàs d’un marge. La cambra de combustió està dividida en dos espais de mesures diferents i cobertes amb volta, tant el mur com la coberta semblen excavats en el terreny natural. Cadascuna de les graelles (la volta pròpiament dita) conté set filades de quatre forats quadrats, i cada forat té com a difusor dos maons posats drets i en creu. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Davant l&#039;entrada a les cambres de combustió hi ha un espai a mode de rebedor de planta trapezoïdal. La cambra de cocció o superior conserva part de tres murs fets amb carreus desbastats. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0665700,1.7529600]]></content:encoded><content:item>396830</content:item><content:item>4657920</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-985.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al voltant s’observen fragments de teules.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc16
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91443]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedrera de les Guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Lloc utilitzat com a pedrera per aconseguir pedra tosca. És un aflorament de tosqueres que es troba sota les mulleres de la guixera. Formen un morro escalonat. Actualment, és bastant difícil de veure, ja que les tosques estan cobertes per vegetació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Terrers, a la zona  oriental del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La pedra tosca s&#039;ha utilitzat durant segles en les construccions d&#039;edificis i elements arquitectònics. El seu ús al Berguedà és menor que el de la pedra sorrenca, però s&#039;usava en reparacions i per construir elements que es volia que fossin més lleugers.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;aflorament de tosqueres de la Guixera pot haver sigut explotat al llarg del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0962480,1.7696110]]></content:encoded><content:item>398255</content:item><content:item>4661195</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc17
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91445]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trumfera de Cal Pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-cal-pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es veu estructura constructiva, està molt degradada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La trumfera de Cal Pere és un forat arrodonit que va ser excavat en un marge. Té unes mesures de 1,8 m x 2,1 m i està pràcticament reblit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, no es poden determinar les característiques constructives, ja que està coberta de terra i vegetació i pràcticament no és visible. Els murs probablement estan fets amb la tècnica de la pedra seca.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-100]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en terres de la parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les trumferes eren elements molt importants a les zones rurals amb importància del cultiu de la patata. Acostumaven a ser estructures construïdes amb pedra seca que es trobaven en zones pròximes als camps. Eren espais on es podien emmagatzemar les patates per mantenir-les en un espai sec, fresc i a l&#039;ombra.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Aquesta trumfera probablement va ser utilitzada i construïda al llarg del segle XIX. En trobar-se en terres de Cal Pere segurament era propietat d&#039;aquesta mateixa casa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0971680,1.7706210]]></content:encoded><content:item>398340</content:item><content:item>4661296</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91445-100.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc18
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91496]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Pere]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molt arrasat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El primer que es veu del jaciment és una agrupació de rocs i pedres cobertes de vegetació. Aquesta muntanya de pedres es troba sobre les restes de can Pere.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;De les estructures de la casa només es pot identificar una cantonera i part d&#039;un mur molt arrasat. Pels voltants hi ha restes de teules, pedra tosca, calcària, pedra de guix i morter amb guix. Els murs visibles, com ja s&#039;ha dit, estan molt arrasats, i estan formats per blocs de pedra sorrenca i calcària unida amb fang. Tenen uns 55 cm de gruix.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-101]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;D&#039;aquesta casa en tenim molt poca informació. L&#039;últim nom conegut és el de Cal Pere, però en l&#039;únic document on és esmentada apareix com a cal Miquel. Aquest document és el &#039;registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra nº 68&#039; (ACBR), redactat l&#039;any 1856.  La falta de més informació fa pensar que probablement és una casa construïda al segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0972303,1.7710465]]></content:encoded><content:item>398376</content:item><content:item>4661302</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91496-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91496-101.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc19
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91497]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forns de guix de les Guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-de-les-guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els forns estan enrunats i plens de vegetació que està debilitant les estructures.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Estructura composta per dos forns de guix, l&#039;un al costat de l&#039;altre, que estan adossats a un marge. Els dos tenen la boca orientada al sud-oest. Els murs estan fets de pedres de diferent tipus: sorrenca, tosca, calcària i guix.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El forn del costat nord-oest sembla més antic i consta d&#039;una cambra de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, encabida en una construcció quadrangular. Els murs tenen un gruix d&#039;aproximadament 70 cm i la part baixa està excavada en la roca. Actualment, l&#039;estructura es troba parcialment enrunada.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El forn del costat sud-est sembla posterior a l&#039;anterior. La cambra de cuita, en aquest cas, té una forma el·líptica amb una mida de 2,80 m x 1,50 m i es troba dins d&#039;una estructura de planta rectangular. El forn està construït sobre un llit de guix. La porta té un arc apuntat, pràcticament triangular, fet amb dovelles bastes. A l&#039;interior hi ha una graella amb 5 barres de ferro de diferent gruix reaprofitades d&#039;altres usos.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-102]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El topònim de la Guixera ens està parlant que ens trobem en un lloc on es produeix guix. L&#039;obtenció de guix i calç va ser una pràctica habitual en els llocs on hi havia pedra calcària. Normalment, els forns es construïen a prop de les seves respectives pedreres i sempre més avall d&#039;aquestes, així la càrrega resultava més fàcil. Els forns s&#039;omplien fent una falsa cúpula recolzada sobre una banqueta que es trobava a la part inferior, deixant espai a sota per la fogaina. A sobre de la volta s&#039;anaven col·locant diferents filades de pedra. El forn es carregava deixant forats entre les pedres perquè el foc pogués pujar i coure tota la pedra. A la cambra de foc s&#039;encenia el foc i un cop aconseguida la temperatura adequada es tapava la boca per mantenir-lo calent. Després es deixava refredar la càrrega i s&#039;esbotzava per la boca del forn i es recollia amb pales.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Dels dos forns conservats en aquest punt de la guixera, el més antic és el del costat nord-oest, possiblement del segle XVIII. És possible que en començar-se a degradar aquest forn decidissin construir-ne un de nou al costat, fet que ja hauria succeït al segle XIX-XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973700,1.7701090]]></content:encoded><content:item>398298</content:item><content:item>4661319</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91497-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91497-102-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc1a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91498]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de guix de les Guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-les-guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enrunat i cobert de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Restes d&#039;un forn de guix de planta rectangular. Els murs eren de pedra sorrenca, amb un gruix d&#039;uns 50 cm. Està longitudinalment orientat de nord a sud i, com és normal en aquest tipus d&#039;elements, està adossat a un marge. No  es pot dir gaire més sobre la seva estructura, ja que està en molt mal estat de conservació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-103]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El topònim de la Guixera ens està parlant que ens trobem en un lloc on es produeix guix. L&#039;obtenció de guix i calç va ser una pràctica habitual en els llocs on hi havia pedra calcària. Normalment, els forns es construïen a prop de les seves respectives pedreres i sempre més avall d&#039;aquestes, així la càrrega resultava més fàcil. Els forns s&#039;omplien fent una falsa cúpula recolzada sobre una banqueta que es trobava a la part inferior, deixant espai a sota per la fogaina. A sobre de la volta s&#039;anaven col·locant diferents filades de pedra. El forn es carregava deixant forats entre les pedres perquè el foc pogués pujar i coure tota la pedra. A la cambra de foc s&#039;encenia el foc i un cop aconseguida la temperatura adequada es tapava la boca per mantenir-lo calent. Després es deixava refredar la càrrega i s&#039;esbotzava per la boca del forn i es recollia amb pales.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquest forn en concret sembla correspondre a una cronologia del segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0973230,1.7690820]]></content:encoded><content:item>398213</content:item><content:item>4661315</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91498-103.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc1b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91501]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-guixeres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa amb planta rectangular adossada a un marge. L&#039;edifici principal té planta baixa, pis i golfes amb una distribució interna a base d&#039;envans. La coberta és a dues aigües amb el carener orientat d&#039;est a oest. Al nord hi ha una estructura adossada, que inicialment funcionava com a pallissa i que ara forma part de l&#039;habitatge. Al mur sud, en canvi, hi ha les corts adossades.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;edifici principal és el més alt, en canvi, els annexos dels dos costats són més baixos. Els murs de l&#039;edifici tenen un gruix de 52 cm i estan construïts amb pedres sense treballar, de diferents formes i mides, que estan units amb fang. Els envans, en canvi, estaven fets per un encanyissat arrebossat de guix. Les cantoneres de l&#039;edifici original fins al primer pis estan formades per grans pedres només desbastades, però les de la resta de l&#039;edifici són de grans carreus de pedra tosca.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La porta principal té el marc format per un arc rebaixat de maons a plec de llibre, que es recolza sobre muntants d&#039;aquest material. Les dovelles són paral·leles i l&#039;intradós pla de fusta. Les finestres tenen muntants de maó massís i arc rebaixat de maó de pla que en unes reformes del segle XX va ser canviat per una llinda de fusta. La teulada de l&#039;edifici és de teula àrab.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-104]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera menció documental de la casa és el 1856, on Maria Garcia apareix com a usufructuària de la Guixera, també anomenada Cal Miquel i Martí Garcia, guixer de Capolat, com a propietari d&#039;aquesta (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). En un document del 11 de juny de 1873 Pere Garcia i Piques, traginer de Berga, fa inventari dels bens del seu pare, Ramon Garcia i Farràs. En ell consta la casa de la Guixera, amb un nom diferent, Cal Pera, situada en el terme de Capolat. (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les estructures també mostren diferents moments constructius. El més antic és del segle XIX i consta de la casa principal, adossada a un marge. El seu interior estava compartimentat per un envà que separava dos espais amb un cert desnivell. En una segona fase de cronologia similar s&#039;eleva la casa dos nivells. En el primer pis s&#039;hi instal·len dues habitacions amb una porta d&#039;accés des de l&#039;exterior, en el mur de ponent i una escala d&#039;accés a les golfes. També es reforma el seu interior i el cos del forn s&#039;adossa al mur de llevant, al costat de la porta.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Entre els segles XIX i XX s&#039;adossa al mur nord un annex, amb els estables a la planta baixa i la pallissa a la primera planta. També s&#039;instal·len unes corts a nord i sud de les estructures ja existents.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0970991,1.7689973]]></content:encoded><content:item>398206</content:item><content:item>4661290</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91501-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91501-104-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A les golfes es conserva un fragment de teula de l&#039;edifici que porta gravada la inscripció &#039;1854 estaba traba...&#039;Al jardí de la casa hi ha un fragment de l&#039;antiga pica de la casa, trencada al moment de desmuntar-la. Està buidada en un bloc monolític de calcària. Té un gruix de 22 cm i el buidatge té una profunditat de 6,5 cm. Els murs de la pica tenen un gruix variable entre 13 i 7 cm.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc1c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91502]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedrera de la Serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molt poc visible per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La pedrera de la Serreta és un aflorament rocós de pedra sorrenca que permet l&#039;extracció de lloses amb facilitat. Actualment, però, no són visibles signes antròpics que es poden veure en altres pedreres, com per exemple les tasconeres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-105]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molt pròxima de l&#039;església de Sant Andreu de Farners, de la qual parròquia formava part. Es troba a la zona oriental del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al llarg de la història ha estat comú que les masies utilitzessin afloraments de roca pròxims per la construcció i reparació de les cases i edificis annexes. La pedra sorrenca és una de les més fàcils de tallar i més abundants al Berguedà, per la qual cosa sempre ha estat molt usada en la construcció.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquesta pedrera probablement va ser emprada ja al llarg del segle XVIII, moment en el qual es va construir la casa de la Serreta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0887803,1.7817487]]></content:encoded><content:item>399247</content:item><content:item>4660351</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91502-105_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc1d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91514]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Andreu de la Serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-la-serreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVIN, J. M. (1985): Inventari d&#039;esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA, R. et altri (1991): Guia d&#039;Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XI, XII, XIII, XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sant Andreu de la Serreta és una església petita, amb una sola nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular. L&#039;absis té quasi la mateixa amplada que la nau, amb coberta de quart d&#039;esfera i sense ornamentació. La coberta és amb teula àrab. Els murs de la nau estan fets de pedres més o menys planes, llargues i trencades a cop de maceta. Els murs de l&#039;absis, en canvi, són de carreus grans, uniformes i col·locats en fileres iguals. Hi ha dues finestres a l&#039;absis. Una al centre, que actualment es troba tapiada per dintre, i l&#039;altre al costat sud. Les dues són de pedra tosca i tenen llinda amb arc de mig punt i són de doble esqueixada.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Al costat sud de la nau s&#039;obre la porta d&#039;entrada. Es tracta d&#039;una porta adovellada construïda en el mateix moment que el mur oest i el cementiri, ja al segle XVIII. No es conserva rastre de la porta original. El mur de ponent presenta una espitllera de pedra tosca i un campanar d&#039;espadanya amb dues obertures. Al mur nord hi ha annexat un edifici de factura bastant tosca que correspon amb l&#039;antiga sagristia. Aquesta tenia una porta que li donava accés directament des de l&#039;església, però avui en dia està tapiada.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El cementiri té una forma irregular i està envoltat de murs d&#039;uns 50 cm de gruix que s&#039;adossen a l&#039;església. Una punta comença al costat de la porta de l&#039;església i l&#039;altra al centre de l&#039;absis. Els murs formen un perímetre tancat i reomplert amb terra. La zona més elevada té 1,27 m d&#039;alçada.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església de Sant Andreu de la Serreta s&#039;anomenava originalment Sant Andreu de Farners i va ser centre de parròquia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sant Andreu de la Serreta antigament s&#039;anomenava Sant Andreu de Farners i era la titular d&#039;una parròquia que ocupava la zona oriental de l&#039;actual municipi de Capolat, entre les parròquies de Capolat i Coforb.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La primera referència documental que en tenim és en el capbreu de rendes de la falsa acta de consagració de la Seu d&#039;Urgell. Encara que aquesta consagració sigui falsa, va ser redactada al segle XI, per la qual cosa ens mostraria una imatge real, però d&#039;un moment posterior al de la datació expressada en el document. Els registres de la Cúria ducal de Cardona, a la qual pertanyien aquestes terres, identifiquen Farners i la seva església com a parròquia integrada en el terme casteller de Capolat. El terme de la parròquia limitava amb Coforb a l&#039;est, Avià, Clarà i l&#039;Espunyola al sud, Capolat a l&#039;oest i Castellar del Riu al nord.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa a l&#039;església, en un inici, durant els segles XI i XII, probablement ens trobaríem amb una església de planta rectangular i una sola nau, coberta per una estructura de fusta i amb un absis anterior a l&#039;actual, possiblement quadrangular o trapezoïdal. Els murs que es veuen a l&#039;exterior de la nau correspondrien amb aquesta etapa constructiva. Als segles XII-XIII es construiria l&#039;absis actual i s&#039;alçarien i regruixarien els murs laterals per tal de construir, en el seu interior, una volta de canó.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al segle XVIII és probablement el moment en el qual es construeix la sagristia al costat nord de l&#039;església i es refà el mur de ponent i la porta. També és en aquesta mateixa època que es construeix el nou cementiri i el seu tancat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les últimes reformes a l&#039;espai serien durant el segle XX, moment en què queda enrunada la sagristia i es decideix tapiar-ne la porta que donava a l&#039;església. És possible que en el mateix moment es rejuntessin els murs interiors i es refés la cobertura de l&#039;església.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0873153,1.7816124]]></content:encoded><content:item>399233</content:item><content:item>4660190</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91514-106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91514-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91514-1061.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc1e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91521]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forns d&#039;oli de ginebre propers al Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-doli-de-ginebre-propers-al-puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Restes de dos forns d&#039;oli de ginebre situats de costat. Estan gravats sobre una roca de pedra sorrenca lleugerament inclinada cap a ponent. En ambdós casos les restes estan constituïdes per una regata circular incisa a la roca mare i una altra rectilínia que divideix el cercle diametralment i es prolonga, en pendent, fins a l’extrem de la roca, on hi ha excavat un encaix o cassoleta. Aquestes marques acanalades actuaven com a recollidors de l’oli que, per l’acció de la calor del foc, es destil·lava de les teies de ginebre contingudes dins d’un bidó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, al Serrat de la Moneda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0718800,1.7453700]]></content:encoded><content:item>396211</content:item><content:item>4658519</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1073.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc1f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91522]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca del Serrat de la Moneda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-moneda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només es conserven algunes de les pedres que conformaven els murs de la barraca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Construcció de planta rectangular amb murs de 50 cm de gruix de pedra sorrenca en sec, bàsicament lloses. En alguns punts, la potència dels murs assoleix gairebé un metre d’alçada. Està orientada longitudinalment de nord a sud amb una porta oberta en el mur meridional. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement servia per guardar les eines o bé de refugi, en cas de mal temps, quan treballaven els camps de les rodalies.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-108]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, al cim del Serrat de la Moneda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0745600,1.7446900]]></content:encoded><content:item>396159</content:item><content:item>4658817</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91522-1081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91522-1082.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc20
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91523]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructura propera a Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-propera-a-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només es preserva part de l&#039;estructura.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Estructura de planta rectangular (17 m x 7 m) construïda amb murs de pedra seca fets amb grans blocs de conglomerat amb alguna pedra de menor mesura que conformen un perfil atalussat. El fet d’estar construït en un pendent provoca que el mur meridional tingui una alçada i una robustesa superior a la resta, el mur nord està molt arrasat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;extrem est del mur nord hi ha adossada una petita construcció de 2,5 m x 2,5 m, també feta amb pedra seca però amb peces de mida menor.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-109]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, proper a Sant Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0787100,1.7516300]]></content:encoded><content:item>396740</content:item><content:item>4659269</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91523-1092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91523-1093.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Informacions orals indiquen que aquest espai fou emprat temporalment com a cementiri de Sant Martí de Capolat mentre s’arranjava el que està situat a la banda nord de l’església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc21
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91532]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Quintí de Travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quinti-de-travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d&#039;Arqueologia.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVIN, J. M. (1985): Inventari d&#039;esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA, R. et altri (1991): Guia d&#039;Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII, XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sant Quintí de Travil és una església de planta rectangular, orientada de nord a sud. La coberta és a dues aigües i està feta de teula àrab. Sobre la façana sud hi ha un campanar d&#039;espadanya de doble obertura en mal estat de conservació. Actualment, només es conserva l&#039;arc del costat oest, el qual està fet amb dovelles de pedra sorrenca.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs de l&#039;església són de lloses, pedres irregulars i carreus desbastats que probablement van ser reaprofitats de l&#039;antiga església romànica. El gruix va entre els 80 cm dels murs sud i nord i els 100 cm dels murs est i oest. El canvi de gruixut és degut al fet que els murs laterals són els murs de càrrega de la volta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La porta està al mur sud i presenta llinda de pedra monolítica amb arc de descàrrega triangular format per dues lloses al centre. Els muntants són simètrics amb tres grans blocs de pedra sorrenca situats de forma alterna. Al mur de llevant hi ha una lluerna que il·lumina l&#039;altar. És de petites dimensions i està perfilada amb lloses. La nau de l&#039;església presenta volta de canó i està enguixada i pintada. Al mur oest hi ha adossada la sagristia, de planta rectangular i coberta a dos vessants, amb carener d&#039;est a oest. Està unida a l&#039;església per una porta amb llinda i muntants de pedra, doella esbiaixada i oberta a l&#039;interior. Hi ha una lluerna al mur oest molt similar a la de l&#039;altar però més gran.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El cementiri està ubicat a la zona al sud de l&#039;església, envoltant part de la nau de l&#039;església. El mur perimetral del cementiri s&#039;adossa per un costat a la sagristia i per l&#039;altre a la meitat del mur est de l&#039;església.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-110]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És el centre de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església de Sant Quintí de Travil està documentada ja des de mitjans del segle X, entre 942 i 978, quan apareix esmentada junt amb Terrers entre les parròquies de la Vall de Lord usurpades pel comte Sunifred (VVAA, 1985). També apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d&#039;Urgell. Posteriorment, al llarg dels segles XIII i XIV, deixa d&#039;aparèixer com a parròquia i en època baixmedieval i moderna és esmentada com a sufragània de l&#039;església de Sant Martí de Capolat (SAB, 2004). És possible que durant els primers segles d&#039;existència de l&#039;església, fos el centre parroquial de Capolat, però que el canvi de l&#039;epicentre territorial al castell dels Tossals comportés que el rang parroquial primigeni passés a Sant Martí de Capolat.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; D&#039;aquesta primera església medieval no se&#039;ns en conserven estructures més enllà de pedres reaprofitades en l&#039;actual església i l&#039;extrem meridional de la necròpolis que es va localitzar en unes excavacions realitzades l&#039;estiu de l&#039;any 2004.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;església actual és una construcció del segle XVIII, i constaria de l&#039;església i el seu cementiri. El retaule de l&#039;església també correspondria a aquesta època, ja que té gravada la data &#039;1779&#039;. També s&#039;hauria construït a sobre la porta d&#039;accés a l&#039;església un cor de fusta. Al segle XIX es construiria la sagristia, adossada al mur oest de l&#039;església. En el seu mur nord hi ha una pica encastada i al centre del sostre una pintura amb la data que ens indica el moment de la possible construcció d&#039;aquesta (setembre de 1881). &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Finalment, al llarg del segle XX s&#039;haurien construït els nínxols del cementiri, que estan adossats al mur meridional de la sagristia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0794664,1.7163724]]></content:encoded><content:item>393824</content:item><content:item>4659397</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91532-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91532-1100.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de la porta d&#039;entrada es conserva una pica beneitera adossada al mur. Té forma de copa amb les parets decorades amb motius a base de parelles de cercles concèntrics i una creu central. Probablement va ser construïda al segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc22
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91534]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri de Sant Quintí de Travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d&#039;Arqueologia.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVIN, J. M. (1985): Inventari d&#039;esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VIII-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És un jaciment bastant degradat i en part destruït per la construcció del nou cementiri i la nova església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cementiri medieval de l&#039;antiga església de Sant Quintí de Travil. Durant l&#039;estiu del 2004 es van dur a terme unes intervencions arqueològiques per tal de documentar-lo.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El cementiri es trobava al voltant de l&#039;església romànica i es va excavar la part que coincideix amb la zona sud-est de l&#039;actual cementiri. En la part excavada hi havia 22 tombes, entre els quals hi havia un nombre important de nounats i infants. La majoria de les tombes estaven orientades d&#039;est a oest i els esquelets en posició decúbit supí. Les tombes corresponien a sis tipologies diferents: inhumacions en tomba de fossa simple; inhumacions en tomba de fossa simple amb coberta de lloses; inhumacions en tomba de caixa de lloses en disposició antropomorfa i coberta de lloses; inhumacions en tomba antropomorfa excavada en la roca i coberta de lloses; inhumacions en sarcòfag antropomorf i coberta de lloses.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al sector A (al sud de l&#039;església) hi destaca la presència de quatre lloses de grans dimensions falcades verticalment al terreny natural seguint una alineació semicircular. Aquestes podrien haver format part d&#039;una línia que hauria delimitat la necròpolis en aquesta zona. També s&#039;hi van trobar estructures un mur, tres fogars, dues cubetes de combustió, un nivell de circulació i estrats de cendres amb ceràmica i escòria.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Algunes de les tombes excavades es poden veure encara actualment.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-111]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri de l&#039;església que va ser el centre de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El jaciment de la necròpolis de Sant Quintí de Travil correspondria al cementiri medieval de l&#039;església. En les excavacions que es van desenvolupar l&#039;estiu del 2004 es van poder localitzar cinc fases diferents d&#039;utilització de la necròpolis. La fase més antiga es correspondria al segle VIII i la més moderna seria del segle XIII. Aquest cementiri hauria acompanyat l&#039;església romànica anterior a l&#039;actual.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0794537,1.7164766]]></content:encoded><content:item>393833</content:item><content:item>4659395</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91534-111_1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc23
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91545]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avet monumental de la Font de la Salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-monumental-de-la-font-de-la-salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Està situat en un marge al costat d&#039;un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca ja que la seva alçada supera per molt la dels altres arbres que l&#039;envolten. L&#039;alçada és d&#039;entre 25 m i 30 m i té  diàmetre d&#039;uns 2 m aproximadament.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. L&#039;avet destaca no només per les seves proporcions sinó també pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment els avets acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-112]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la zona de Travil, a l&#039;extrem occidental del municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0873100,1.7237400]]></content:encoded><content:item>394447</content:item><content:item>4660258</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91545-1122.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espècimen botànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No forma part del registre d&#039;arbres monumentals de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc24
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91546]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Faig monumental de la Font de la Salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-monumental-de-la-font-de-la-salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Està situat en un marge al costat d&#039;un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca per ser d&#039;una espècie diferent que la dels arbres que l&#039;envolten i per les seves mides.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;alçada és d&#039;entre 25 m i 30 m i el diàmetre d&#039;uns 2 m aproximadament. L&#039;arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. El faig també destaca pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment aquest tipus d&#039;arbres acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-113]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la zona de Travil, a l&#039;extrem occidental del municipi actual de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0876795,1.7241226]]></content:encoded><content:item>394479</content:item><content:item>4660299</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91546-1130.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espècimen botànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No està en el registre d&#039;arbres monumentals de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc25
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91551]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Goigs i cobles a la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BRIONES, Margarita; SANTACREU Joan. (1988) &#039;Goigs i devoció popular&#039;. L&#039;Erol, núm. 23, pp. 17-36.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els goigs i cobles estan dedicats a la Marededeu del santuari dels Tossals. Existeixen diferents versions. La majoria tenen la imatge de la Marededeu a la part superior, algunes al centre, altres al costat esquerre. La lletra dels Goigs està distribuïda en dues columnes separades per dues sanefes. Algunes porten el títol de Goigs a nostra senyora dels Tossals, altre, en canvi, el de Coples a la Verge Sssma. dels Tossals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Totes les versions dels goigs tenen la mateixa lletra i la de Graficas Molins de Berga té també la partitura de Mn. Anton Muntada, rector de Capolat. Les cobles tenen totes la partitura de la música de Pr. Maestoso. Totes les versions de cobles i goigs estan envoltats per una sanefa que fa de marc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-114]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Goigs i cobles dedicats a la Mare de Déu del Santuari dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els goigs són cançons populars religioses adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i originalment es cantaven en certes celebracions religioses. Acostumen a tenir dues parts. En la primera s&#039;explica la vida del sant, i en la segona es demana la seva protecció a la comunitat. L&#039;origen dels goigs ve ja d&#039;època medieval i eren molt populars al llarg d&#039;aquesta època i l&#039;època moderna. Amb la creació de la impremta moltes d&#039;aquestes cançons van ser impreses.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Es conserven diferents versions de Goigs a la Mare de Déu del Roser. L&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà en té una col·lecció bastant important. La majoria van ser impreses a Berga, per diferents impremtes (Impremta de Quirse Casals, de Ramon Diaz, de Joan Soldevila, de Vda. Casals, Graficas Molins...).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les més antigues són de l&#039;any 1866.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0884863,1.7538964]]></content:encoded><content:item>396943</content:item><content:item>4660352</content:item><content:encoded><![CDATA[1886, 1886, 1879]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-1140.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-19 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mossèn Anton Muntada, Rv. Maestoso]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc26
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91552]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de la Salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Font de la Salut de Capolat es troba en una zona de marge, en la costa de la Serra dels Tossals. Està situada al costat d&#039;un camí de terra que s&#039;agafa a la carretera de Capolat a Travil i que s&#039;enfila fins al Santuari dels Tossals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La font consta d&#039;un dipòsit de formigó, del qual surten tres tubs pels quals surt aigua de forma constant. A partir de la font es forma un petit torrent d&#039;aigua que baixa al costat del camí. La font està envoltada de vegetació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-115]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situada a la costa de la serra dels Tossals, a la zona occidental del municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0840800,1.7209700]]></content:encoded><content:item>394212</content:item><content:item>4659903</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91552-1150.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc27
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91553]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou del Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XVII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba totalment cobert per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 50 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, amb un sol festejador. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, al Puig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0695800,1.7484400]]></content:encoded><content:item>396461</content:item><content:item>4658259</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91553-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91553-1162.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’interior, al costat dret de l’obertura hi ha una reaprofitada pica d’oli encastada a la paret, amb un forat de desguàs per la part exterior. La seva funció actual és la d’actuar de dipòsit d’aigua en el transvasament entre la galleda d’extracció de l’interior del pou i les de transport fins la casa. Està picada en un sol bloc monolític de pedra sorrenca i presenta les característiques típiques d’aquest tipus de recipient, amb un encaix a la vora per a una tapa de fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc28
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91558]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s&#039;inicia l&#039;any 1876. Pel que fa a l&#039;apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes  del 1896 al 1932; un &lt;em&gt;Totum &lt;/em&gt;amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;D&#039;altre banda, també custodien documents d&#039;administració parroquial: uns plecs d&#039;expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l&#039;any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l&#039;any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l&#039;any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l&#039;any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l&#039;any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l&#039;any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l&#039;any 1957 al 1966; un quadern d&#039;ànimes i comptes de l&#039;any 1957 al 1964; un novenari d&#039;ànimes en quadern de l&#039;any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l&#039;any 1957 al 1966.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-117]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d&#039;Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d&#039;Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d&#039;aquest.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956556,1.7991142]]></content:encoded><content:item>400693</content:item><content:item>4661095</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La documentació de Sant Quintí de Travil d&#039;aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc29
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91559]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l&#039;església de Sant Martí de Coforb.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l&#039;any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l&#039;any 1885 al 1936; un &lt;em&gt;totum&lt;/em&gt; amb enquadernació moderna de l&#039;any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Per d&#039;altre, també es conserven documents de l&#039;administració parroquial: un quadern de comptes de l&#039;any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l&#039;any 1958 al 1966); un quadern d&#039;ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l&#039;any 1957 al 1966.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-118]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera vegada de la qual tenim esment documental d&#039;aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d&#039;Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d&#039;Espinalbet.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d&#039;Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956556,1.7991142]]></content:encoded><content:item>400693</content:item><content:item>4661095</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc2a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91560]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de la parròquia de Cal Rossinyol a l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-cal-rossinyol-a-larxiu-diocesa-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX, XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest fons documental està constituït per diferents documents provinents de Cal Rossinyol i que actualment es conserven a l&#039;arxiu de Solsona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El fons està compost per: un conjunt de documentació de cal Rossinyol de Coforb dels segles XIX i XX; un llibret anomenat &#039;Àlbum de l&#039;usine de Marchienne&#039;, de 1887, dins el qual hi ha una carta de Ramon Cases al seu cunyat Pau Montanyà; un llibret de Mariano Tejada anomenat &#039;Nociones de Aritmética al alcance de los niños con el sistema métrico Decimal y el de Monedas&#039;, publicat l&#039;any 1864, i que consta d&#039;una signatura de Joan Montanyà; plets contra Martí Montanyà; factures diverses; contribucions; documents de Martí Montanyà i Viladàs; documents de Pau Montanyà i Canudes; documents de Joan Montanyà i Canudes, Joan Montanyà i Eures, Lluís Montanya i Eures; documentació de les finques de Cal Bisbe, Cal Llagasta i la Canya de Correà, Ca l&#039;Alen, Cal Calbet i Cal Rossinyol de Coforb; Textos i impresos (poesia); documentació diversa (esqueles, targetes, catàleg d&#039;eines industrials); documentació municipal del 1819, 1822, 1882 i 1905; i documentació del sometent de Capolat, del qual n&#039;era caporal Pau Montanyà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Cal Rossinyol era un mas de la parròquia de Sant Martí de Coforb. L&#039;edifici va ser destruït als anys 90 del segle XX, pel que només es conserven les restes de la seva pallissa.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956874,1.7991249]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661098</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc2b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91575]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cèrcol de pedres del Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cercol-de-pedres-del-puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Estructura de planta el·líptica formada per un perímetre fet amb 28 grans blocs de conglomerat (82 cm d’alt. x 100 cm d’ampla x 40 cm de gruix) i lloses (50 cm d’alt. x 90 cm d’ampla x 15 cm de gruix) clavades en vertical. Pel voltant immediat hi podem veure fragments de maó massís i de teula. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-120]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, el Puig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0711800,1.7457900]]></content:encoded><content:item>396244</content:item><content:item>4658440</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91575-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91575-1203.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha estat utilitzada com a pedregar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc2c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91576]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necròpolis del Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tot i que no és visible la presència d’una necròpolis en aquest indret, fonts orals van informar de la presència de tombes excavades a la roca i cobertes amb lloses.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-121]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, el Puig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0697200,1.7495100]]></content:encoded><content:item>396550</content:item><content:item>4658274</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91576-1212.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc2d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91577]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma Negra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-negra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma de grans dimensions, orientada cap a l&#039;oest, encaixonada en el fons d&#039;un barranc i tapada per la vegetació. La seva alçada és uniforme en la superfície útil. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Hi ha una gran quantitat de sediment i no hi ha presència de sutge en cap punt. La part central de la balma mostra un gran aflorament de pedra tosca probablement formada estacionalment en èpoques de fortes pluges.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Actualment és un amorriador per les vaques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-122]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, propera a la casa de Runers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0802900,1.7425700]]></content:encoded><content:item>395993</content:item><content:item>4659456</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1224.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc2e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91578]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Abric de Roc Codós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-roc-codos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma oberta orientada al sud-est. Presenta una planta colzada còncava d’unes dimensions màximes de 9,3 m d’amplada, 3,6 m de profunditat i una gran alçada. El sostre i la paret es mostren fumats i amb restes de sutge. El nivell de circulació està aplanat. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, proper al mirador de Roc Codós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0651800,1.7524700]]></content:encoded><content:item>396787</content:item><content:item>4657766</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91578-1232.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la banda occidental i sota una alzina es troba un bloc de pedra sorrenca parcialment picat amb formes arrodonides i un forat central. Seguint el camí del davant de la balma en direcció a ponent i en una feixa erosionada s&#039;hi ha trobat un fragment de sílex en superfície.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc2f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91579]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedra treballada (Roc Codós)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-roc-codos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pedra treballada en un aflorament de pedra sorrenca al costat de l&#039;abric. La pedra té una planta el·líptica i presenta un forat central de 10 cm de diàmetre i 7 cm de fondària. El gruix de la pedra no es pot mesurar degut a que encara està encastada a la roca mare. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-124]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, propera a l’Abric de Roc Codós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0651800,1.7524700]]></content:encoded><content:item>396787</content:item><content:item>4657766</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91579-1242.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc30
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91627]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;oli de ginebre proper a Les Fonts 1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Marques incises en una placa de pedra sorrenca que conformen el recollidor d&#039;un forn d&#039;oli de ginebre. Es tracta d&#039;un cercle d&#039;uns 30 cm de diàmetre amb una canal de desguàs d&#039;uns 80 cm de llarg que segueix la inclinació del màxim pendent de la roca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-127]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0654100,1.7525100]]></content:encoded><content:item>396791</content:item><content:item>4657791</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91627-1272.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc31
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91628]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;oli de ginebre proper a Les Fonts 2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Marques incises localitzades en la veta sorrenca d&#039;un bloc de conglomerat, concretament en l&#039;extrem que mostra  inclinació descendent. Es tracta d&#039;unes marques que conformen un perímetre circular d&#039;uns 30 cm de diàmetre i una canal de 80 cm de llargada total que travessa tot aquest cercle des del seu extrem superior fins arribar al final de la placa de roca (en l&#039;extrem de màxim pendent). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La funció d&#039;aquestes línies era la de conduir l&#039;oli que s&#039;extreia del ginebre a través de l&#039;acció de la calor cap un recipient que es situava al final de la canal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-128]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0643100,1.7511600]]></content:encoded><content:item>396677</content:item><content:item>4657671</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91628-1282.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc32
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91629]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cementiri delimitat per murs de pedra seca i morter de calç, d&#039;alçada variable (entre 3,1 m i 1,2 m) en funció del relleu i un gruix entre els 50 i 55 cm. Per la banda oest, s’adossa a l’angle nord-oest de la capella septentrional. Per la banda de llevant tanca, mitjançant la porta, en l’angle nord-est de la sagristia. La seva planta és irregular degut a un gir cap el nord oest des del centre d’un ideal rectangle.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-129]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La seva construcció data de principis del segle XX, aixecant el nivell del terra sobre l’antic cementiri. A partir de mitjans del segle XX es van construir nínxols adossats a l’angle nord-oest del mur perimetral.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782000,1.7530400]]></content:encoded><content:item>396855</content:item><content:item>4659211</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1293b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1294.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’accés del cementiri hi ha una porta batent de tanca reixada, decorada amb motius florals de planxa embotida al plafó inferior. Els barrots són coronats amb puntes de sageta, i els centrals amb una creu flanquejada per dues palmes, en al·lusió a la Passió de Crist. A l’interior del cementiri s’hi localitza una creu de pedró formada per un peu i una taula rectangular de pedra amb una creu de ferro clavada al centre. El peu és a mode de columna de secció hexagonal. La base presenta un diàmetre lleugerament més gran i mostra un anell en el punt d’unió amb el tronc. Aproximadament en el centre del fust hi ha gravada la inscripció 1850. La taula és de planta quadrangular i mostra els angles amb una motllura de bossell en degradació cap a la part inferior. La creu és de ferro forjat amb les puntes en forma romboïdal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc33
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91630]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de la Rectoria de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici de planta rectangular format per dos nivells, planta baixa i primera planta. El carener està orientat de nord-oest a sud-est i la façana principal està oberta al sud-est. Per la banda nord-est està adossada a un marge, de manera que el mur d’aquest extrem està construït des de la primera planta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs de la planta baixa són de paredat format per pedres irregulars de diverses mides lligades amb fang i cantoneres de pedra picada en els pilars que defineixen la façana principal. Les dues finestres d’aquesta planta estan emmarcades amb maó massís. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és a dos vessants, les careneres són suportades des del mur posterior al pilar central i d’aquest al del mig de la façana; cavalls perpendiculars al carener, corretges paral·leles a l’eix i, a sobre, llates per canal i teules.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-130]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782000,1.7530400]]></content:encoded><content:item>396855</content:item><content:item>4659211</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91630-1300.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pallissa, abans en mal estat de conservació, ha estat rehabilitada i actualment és un habitatge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc34
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91631]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou de la Rectoria de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Estructura de planta circular, amb murs de 45 cm de gruix formats per blocs de pedra sorrenca  cohesionats amb morter de calç. La coberta actual és d’un sol vessant fet amb teula àrab i suport de fusta. El cos exterior té una alçada màxima de 210 cm; presenta una obertura esbiaixada cap l’exterior amb un festejador a la banda meridional.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-131]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la rectoria de San Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782000,1.7530400]]></content:encoded><content:item>396855</content:item><content:item>4659211</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91631-1311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91631-1312.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc35
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91633]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d&#039;Ora]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;LLADÓ, Fina: &#039;Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN&#039;, L&#039;Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. MPla d&#039;Espais d&#039;Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d&#039;Ora són un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Pertanyen a la regió biogeogràfica alpina i a la tipologia &#039;espais del Prepirineu&#039;. Consta de 8.684,49 ha classificades com a LIC (Lloc d&#039;Importància Comunitària).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Està dividit entre els municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, l&#039;Espunyola, Montmajor, Guixers, Navès i Olius. Les hectàrees corresponents a Capolat són 1.644,35. Aquesta zona, igual que altres espais del Prepirineu, fa la transició entre Prepirineu i depressió Central. És un bon representant de la diversitat d&#039;aquest territori. Està cobert per extenses pinedes de pi roig i pinassa amb molts afloraments rocosos als vessants sud, combinades amb la important presència d&#039;elements mediterranis.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els tipus d&#039;hàbitat d&#039;interès comunitari que estan presents en l&#039;espai són: els rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya, els prats medioeuropeus, seminaturals, sense substrat calcari, les jonqueres i herbassars graminoides humits, els prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana, les fagedes calcícoles xerotermòfiles, les vernedes i altres boscos de ribera afins, els alzinars i carrascars, i les pinedes submediterrànies de pinassa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les espècies de fauna destacables són el cranc de riu (austropatamobius pallipes), el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i la llúdriga (Lutra lutra).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-132]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ocupa bona part de la zona nord-oest del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Pel decret 328/1992, de 14 de desembre es va aprovar el Pla d&#039;Espais d&#039;Interès natural, dins el que ja formava part la Serra de Queralt. Posteriorment, el 21 de juny del 2000, en el DOGC 3191 del 26-7-2000 es va fer públic l&#039;Acord de Govern pel qual s&#039;aprovava definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de la serra del Catllaràs, serra d’Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra de Picancel i els Tres Hereus.  &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amb la creació de la Xarxa Natura 2000 va entrar a formar part d&#039;aquesta amb el nom de Serra de Queralt i Els Tossals-Aigua d&#039;Ora el 5 de setembre del 2006.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0840640,1.7162374]]></content:encoded><content:item>393821</content:item><content:item>4659907</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler -Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc36
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91634]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de l&#039;Arxiu Municipal de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d&#039;institucions, d&#039;entitats i fons personals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El quadre de fons que aplega la informació bàsica d&#039;aquest arxiu és el següent: Fons de l&#039;administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;D&#039;aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l&#039;Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-133]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el mateix edifici de l&#039;Ajuntament de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fins l&#039;any 1996 la documentació municipal de Capolat s&#039;anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l&#039;any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l&#039;ajuntament i la documentació es va traslladar allà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l&#039;Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l&#039;Arxiu de Berga. L&#039;Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d&#039;Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956715,1.7991142]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661096</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc37
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91636]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII / XVIII / XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’edifici actual està format per una nau central de planta rectangular orientada d’est a oest, a la que s’hi accedeix des d’una porta oberta al mur de migdia; té dues capelles laterals, una al nord i l’altra al sud, una sagristia a l&#039;angle nord-est i campanar a l’angle nord-oest. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En els murs s’observen tres tipus d&#039;acabat, una primera fase romànica amb un parament molt regular format per carreus allargats disposats en filades, blocs força grans de forma diversa pertinents a les reformes del segle XVIII i paredat de pedres més aviat petites combinades amb teula en el realçat dels murs del segle XIX. El gruix dels murs és variable, oscil·lant entre els 140 cm de l’època medieval i els 80 cm de les reformes. Les cantoneres dels murs medievals segueixen la tipologia de la resta de parament, de  mida petita, regulars i seguint la disposició de les filades. La resta de cantoneres, tot i que amb certes diferències, són de mides clarament més grans, punxonades i alguna tan sols desbastada. A la part superior del campanar, les quatre cantonades estan formades per grans peces rectangulars picades, allisades i amb arestes ben marcades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta d&#039;entrada està situada en el mur sud, té els muntants i la llinda de pedra treballada amb els angles interiors motllurats, i a la llinda hi ha gravada la data 1718. A tocar d&#039;aquesta es pot veure l&#039;arrencament de les dovelles de la porta primitiva destruïda a causa de la construcció de la capella meridional. A la capella sud destaca la presència d&#039;un ull de bou en el mur oest format per una peça monolítica de forma quadrangular. L’obertura circular està en el centre de la peça i decorada amb motllura en degradació. Al mur est de la mateixa capella hi ha una altra obertura de petites dimensions. La lluerna que il·lumina la sagristia està situada en el mur de llevant, és de petites dimensions i perfilada per lloses en els seus quatre costats. A la capella septentrional trobem una única obertura en la banda de ponent, una obertura circular amb el contorn arrebossat. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta de la nau central és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, la capella septentrional i la sagristia tenen la coberta alineada amb el vessant de la teulada de l’església en aquest sector, la capella meridional té un sol vessant inclinat cap el sud per sota de la coberta de l’església i la teulada del campanar és de quatre vessants. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l&#039;extrem oest hi ha el cor amb el campanar a l&#039;angle nord-oest. Des del nivell del cor s&#039;inicia l&#039;escala superior del campanar, helicoïdal i esculpida en pedra. El campanar està format per una torre de planta quadrada on s’observen 3 fases constructives. En la primera, la part baixa de la torre està formada pels murs perimetrals de l’església, que en aquest punt estan atalussats, i un pilar a l&#039;interior de la nau. A partir del nivell de la volta de l’església hi ha una segona fase constructiva, possiblement del segle XVIII, de la que es conserven les obertures del campanar tapiades en l’última remodelació. La darrera reforma data del segle XIX (1859), data inscrita en un carreu situat en el tapiat de l&#039;obertura nord. En aquest moment s&#039;aixeca el campanar reaprofitant les dovelles de pedra tosca de les anteriors obertures. La coberta és a quatre vessants amb inclinació pronunciada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-134]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció de l’església de Sant Martí de Capolat és de l’any 1110 en el testament ordenat el 27 de març de 1110 pel Guillem Guitart de Caboet, en el qual s’establia un llegat pietós a favor d’aquesta església. A partir d’aquest moment apareix esmentada en documents dels segles XIII, XIV, XV, XVIII i posteriors. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La valoració estructural de l’edifici permet apuntar a un edifici romànic d’època medieval probablement format per una nau de les dimensions actuals rematada per un absis a la banda de llevant i un campanar a l’angle nord-oest. En queden testimonis en el parament dels murs nord, sud i oest, en les restes de les dovelles de l&#039;antiga porta d&#039;entrada i en el campanar, que encara mostra una base romànica. Al segle XVIII desapareix l&#039;absis, es fan les capelles laterals i es canvia la porta d&#039;entrada (1718). La construcció de la capella sud en la zona ocupada per la porta primitiva va obligar el seu desplaçament cap l’extrem oest de la façana. La capella nord probablement també és del segle XVIII però feta en un altre moment (diferent parament i sobretot es diferencia per l&#039;acabat de les cantoneres). Probablement durant aquest període també es va reformar el campanar, augmentant la seva alçada i fent quatre obertures simples, una a cada vent. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La sagristia va ser construïda durant el segle XIX, encaixonada entre el mur de nord de la nau i el mur est de la capella septentrional. Està formada per un únic espai de planta rectangular i conté en el seu interior una pica (aigüera) encastada en el seu mur est. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement, a finals de segle es va modificar la coberta de l’església i es van construir els pilars de suport del carener, fet que va comportar un augment de la alçada dels murs perimetrals de l’església. També es va alçar el campanar, tapiant les obertures existents, tot creant la fesomia que podem veure avui dia. A principis del segle XX es va construir el mur del cementiri actual i a mitjans de segle XX, es  van fer els nínxols del cementiri adossats al mur meridional de la sagristia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782000,1.7530400]]></content:encoded><content:item>396855</content:item><content:item>4659211</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1340bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1343bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-13410.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’interior de l’església es preserven 2 piques beneiteres, una situada a la part interior del brancal est de la porta d’accés, i l’altre al cor, al mur de ponent. Totes dues estan formades per un recipient troncocònic invertit, la primera amb motius decoratius al llavi (motius equidistants constituïts per parelles de cercles i punt central) i a la paret (presenta un mínim de tres medallons circulars decorats amb orles d&#039;aspes i florons axials a l&#039;interior), i la segona decorada amb estries longitudinals. Al mur est de la sagristia també es preserva una aigüera de pedra graonada. El fons i els laterals estan revestits amb rajoles decorades amb grossos florons en blau sobre blanc i una sanefa de motius romboïdals policroms a la part superior.A la capella nord es pot veure una fornícula de format rectangular al mur de llevant, amb un marc motllurat amb guix i coronat amb una àncora envoltada de roleus vegetals en baix relleu. El presbiteri està separat amb un cancell amb barana de ferro, decorada amb cintes reblades que dibuixen motius decoratius geomètrics i repetitius.A l&#039;exterior es conserva una pica baptismal medieval. Es tracta d’un recipient de volum troncocònic, de parets graonades, amb un encaix trapezoïdal en el perímetre exterior de la vora i un trascolador a la part inferior. A l&#039;extrem nord-est de l’església hi ha situat el cementiri delimitat per un mur perimetral. Durant el període de reformes al cementiri actual de Sant Martí de Capolat, es va habilitar un cementiri provisional a 125 m de l’església.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc38
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91638]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documents sobre Capolat a l&#039;Archivo Histórico Nacional]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-a-larchivo-historico-nacional]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;Archivo Histórico Nacional es conserven diferents unitats documentals vinculades amb Capolat. Per un costat trobem una unitat documental composta amb la següent descripció: &#039;Juan Pregonas, con Teresa y José Capdevila Mas y Casadejús, sobre la adjudicación de la heredad i bienes que dijó Benito Mas. Capolat&#039;. Per altre costat, tenim una unitat documental simple amb el segell de l&#039;Ajuntament de Capolat de 1877 que es pot trobar digitalitzada al portal PARES. Per últim, trobem la Causa General de Capolat, que és un document fet pel tribunal Suprem franquista al llarg del 1940-1944. Aquest expedient conté la relació de persones residents en el municipi que durant la &#039;dominación roja&#039; van ser assassinades o van desaparèixer; la relació de cadàvers recollits en el terme municipal, de persones desconegudes o residents que van morir durant la &#039;dominación roja&#039;; i la relació dels turments, les tortures, els incendis d&#039;edificis, saquejos, destruccions d&#039;esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius de gravetat o amb conseqüències greus; els decrets; les diligències; les certificacions; les providències del fiscal i del jutge; els informes de la Guàrdia Civil i de l&#039;Ajuntament; les declaracions de testimonis; les relacions i els justificants. Aquesta unitat documental composta també es troba digitalitzada al portal PARES.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-136]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C. Serrano, 115, 28006 Madrid]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956874,1.7991249]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661098</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler -Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc39
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91639]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documents sobre Capolat al Centro Documental de la Memoria Histórica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-al-centro-documental-de-la-memoria-historica]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En el Centro Documental de la Memoria Histórica hi ha diferents documents referents a l&#039;ajuntament republicà de Capolat. Tots ells digitalitzats al portal PARES.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Per un costat trobem una unitat documental composta amb els expedients de constitució dels ajuntaments de la comarca, entre els quals es troba Capolat. En una altra unitat documental composta hi ha la documentació sobre les confiscacions fetes en alguns ajuntaments de comarca del Berguedà, per ajuntaments o organitzacions polítiques i les reclamacions de particulars per recuperar els béns confiscats. Finalment, en una última unitat documental composta hi ha els expedients d&#039;assumptes municipals com el cens de població flotant, irregularitats en la constitució de Consells municipals i informes de confiscacions de diferents municipis, entre els quals es troba Capolat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-137]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Calle Gibraltar, 2, 37008 Salamanca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956874,1.7991249]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661098</content:item><content:encoded><![CDATA[1936-1939]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler -Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc3a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91640]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat a l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-corona-darago]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó hi podem trobar diverses unitats documentals relacionades amb Capolat. Primer de tot, en la secció d&#039;hisenda s&#039;hi conserva el registre fiscal d&#039;Edificis i solars de Capolat de 1920; el padró d&#039;Edificis i Solars del 1956 i tres amillaraments (de 1863, 1946 i 1952).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la secció de la Real Audiència hi trobem diferents causes: la causa d&#039;Antonio Francisco Asprer contra la comunitat de preveres de la vila de Berga, per redimir els masos Marimon i Sant Miquel de Capolat (1792); la causa de Pedro Codina, de Barcelona, contra Josep Tresserra de Capolat (1829); la causa de Feliciano Carrancà, pagès de Martorelles, contra Martín Tresserra, pagès de Capolat (1805); la causa de Lluís Soler i de Peguera, habitant de Barcelona, contra els jurats de la comunitat de preveres de Berga per la disputa jurídica sobre masos i terres de Sant Martí de Capolat (1698); la causa de Martí Tresserras, pagès de Sant Martí de Capolat i José Cerdà, de Sant Quirze Safaja, contra Antonio i Magdalena Sabater i Vendrell i Gertrudis Vendrell (1815); la causa dels regidors de Capolat, corregiment de Cervera, contra el Duc de Medinaceli, Segobe i Cardona, i Antonio i Isidro Garcia i altres (1786); la causa del fiscal del rei contra els regidors del terme de Capolat i el Cint, bisbat de Solsona (1769); un document sobre Juan Canal, doctor en drets, sobre la vacança de les terres comunals del terme de l&#039;Espunyola i el Cint, a Capolat, corregiment de Manresa (1798/1816).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A l&#039;apartat de real patrimoni hi ha quatre processos: un del procurador fiscal contra Elisabet Llentes i Senespleda sobre el lloc de Coforb, Capolat (1595); un del procurador fiscal contra Elena Senespleda, pel servei real a causa del feu de Sant Martí de Coforb (1638); un del procurador fiscal contra Hug de Senespleda i la seva esposa Juana, veïns de Berga, per la justificació del feu de Coforb (1679); i un altre procés del procurador fiscal contra Joana Senespleda pel mateix feu (1666).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Finalment, a l&#039;apartat de notarials hi ha els Capbreus del Cint i Capolat encarregats pel Duc de Medinaceli a Josep Thomasa i Garrigó (1789/1793).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-138]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956675,1.7990659]]></content:encoded><content:item>400690</content:item><content:item>4661096</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91640-138.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Civil ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1768]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc3b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91651]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat al Archivo Ducal de Medinaceli. Casa Segorbe-Cardona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-al-archivo-ducal-de-medinaceli-casa-segorbe-cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A la secció Catalunya de l&#039;Archivo Ducal de Medinaceli hi trobem documents que fan referència a Capolat (Sección Cataluña general. Pallars).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Destaquen tres documents que parlen exclusivament de persones i llocs del municipi. Per un costat trobem un pergamí de 1298 en el qual Bernat Besora de la parròquia de Sant Martí de Capolat fa homenatge al noble Pons de Guàrdia, que està en el subapartat &#039;miscelanea general&#039;. Per d&#039;altre, en el fons de documentació religiosa es troba una unitat documental composta on el cavaller Ramon de Guàrdia fa donació per la creació d&#039;un hospici a la capella del castell de Capolat (1280) i una altra unitat composta amb documents entre els anys 990 i 1693 que tracta sobre el benefici de Santa Margarida de Prades a l&#039;església de Sant Martí de Capolat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-140]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer del Mercadal, 19, 25620 Tremp, Lleida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Capolat va ser part del Ducat de Cardona durant gran part de la seva història. Durant l&#039;època moderna es van acabar unint a la casa de Medinaceli a través del matrimoni entre Juan Francisco de la Cerda i Catalina d&#039;Aragó i Cardona. És per aquest motiu que bona part dels documents vinculats a les seves terres estan actualment a l&#039;arxiu Medinaceli.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquest arxiu té diverses seus per tot el país. Una de les seus de l&#039;arxiu &#039;Catalunya General&#039; es troba al Pallars Sobirà, com a arxiu complement de l&#039;Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956636,1.7991142]]></content:encoded><content:item>400693</content:item><content:item>4661095</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91651-140.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc3c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91659]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sarcòfags de Sant Quintí de Travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-quinti-de-travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BONET, Violant (2005). Informe del procés de conservació-restauració de tres sarcòfags procedents de St. Quintí de Travil (Capolat). Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004). Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d&#039;Arqueologia.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La col·lecció està composta per tres sarcòfags provinents del cementiri medieval de Sant Quintí de Travil. Actualment, es troben en dipòsit temporal a l&#039;Ajuntament de Capolat. Els tres sarcòfags estan tallats en blocs de pedra tosca.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El sarcòfag 1 té la planta lleugerament ovalada. El buidatge té forma antropomorfa amb els angles arrodonits i el fons pla. Està bastant degradat, ja que estava en un marge exterior del cementiri i la seva descoberta va conduir a la realització de les excavacions arqueològiques al cementiri. A l&#039;estiu de 2005 va ser restaurat per la restauradora Violant Bonet. El sarcòfag corresponia a un enterrament infantil.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El sarcòfag 2 també té una planta ovalada, amb un buidatge en forma antropomòrfica amb els angles arrodonits i el fons pla. Quan el van trobar encara conservava la llosa de pedra a sobre. El sarcòfag contenia restes d&#039;un individu perinatal d&#039;uns 7 o 8 mesos.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El sarcòfag 3 té el buidatge paral·lel a les cares exteriors i presenta una línia de fractura important que afecta el costat esquerre i el fons del sarcòfag. Li falta el lateral del darrere i part el fons. Aquest sarcòfag va ser reaprofitat com a carreu del mur del cementiri d&#039;època moderna. També va ser restaurat el 2005 per Violant Bonet.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-141]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment es troben a l&#039;ajuntament, a la zona de Coforb, a l&#039;extrem oriental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els tres sarcòfags estan datats, per la seva tipologia, al segle XII -XIII. Formaven part del cementiri de l&#039;església medieval de Travil. Aquest cementiri va ser excavat el 2004 per l&#039;empresa Arqueociència sota la direcció de Jordi Guàrdia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956991,1.7991252]]></content:encoded><content:item>400695</content:item><content:item>4661099</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91659-141.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc3d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91673]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AA.VV.: (1981). Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 262.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AA.VV.: (1994). El Berguedà [Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 5], Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 49, fig. p. 50.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BALLARÍN i MONSET, Josep M. (1984). &#039;Les marededéus trobades&#039;. L&#039;&lt;em&gt;Erol&lt;/em&gt;, Núm. 10, pp. 23-26.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona, [reeditat per editorial orbis], p.466.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CORTÉS I ELÍA, María del Agua (2001). “La Mare de Déu dels Tossals, del segle XIV”, Regió7, p.7.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MIRALPEIX, Francesc, LORÉS, Immaculada (2016). Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d’exposició, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És una Mare de Déu sedent amb el nen en braços. El tron és de volum paral·lelepipèdic. Les dues figures vesteixen túniques de color daurat i la de Maria està cenyida a la cintura. Sobre les espatlles porta un mantell de color blau verdós que cau sobre la seva falda. Al cap porta un vel de color blanc que li tapa el cabell i una corona de llautó que va ser afegida al segle XX. Amb la mà dreta agafa una bola mentre que amb l&#039;esquerra aguanta a l&#039;infant, que es troba dret sobre la cama esquerra de la mare. Amb el peu esquerre la Verge aixafa un dragó, que és el símbol del caos. Jesús beneeix amb la mà dreta i agafa un llibre amb l&#039;esquerra. Actualment, l&#039;infant no porta corona. La tipologia d&#039;aquesta escultura es correspon amb les imatges de transició cap al gòtic.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A la base de l&#039;escultura hi ha una placa clavada amb la inscripció &#039;Imágenes Casa Fius. Manresa&#039; i a la part inferior del costat esquerre del tron n&#039;hi ha una altra de pintada on diu &#039;restaurat l&#039;any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-142]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Mare de Déu dels Tossals és una imatge d&#039;estil gòtic esculpida probablement al segle XIV. Originalment, aquesta imatge es trobava en el Santuari dels Tossals, que li retia culte. Es conserva una fotografia antiga on es pot veure l&#039;estat en què estava abans de la primera restauració i les corones imperials que portaven la Verge i el Nen. Va ser restaurada l&#039;any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa. Es pot apreciar que es va repintar la imatge tapant l&#039;antiga policromia.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Va ser dipositada en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l&#039;any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector i representant de la parròquia. Té el número d&#039;inventari MDCS 3956.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956954,1.7991249]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661099</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-1420.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic/Lúdic/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc3e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91680]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aplec dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[els últims anys no s&#039;ha celebrat per diversos motius.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;aplec dels Tossals és una de les festes amb més història de Capolat. Se celebra el dia 15 d&#039; agost, per la Mare de Déu d&#039;Agost.  Al matí es fa una missa a les restes de l&#039;antic santuari de la Mare de Déu dels Tossals. En acabada la cerimònia religiosa, es fan actuacions &lt;em&gt;folk&lt;/em&gt;, de cançó de taverna i es reparteix el pa dels pobres que cada any paga una casa diferent del poble.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A migdia es fa un dinar popular amb brasa i a la tarda el ball d&#039;acordió.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-143]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, a la Serra dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;aplec dels Tossals és una festa que se celebrava cada any per la Mare de Déu d&#039;agost, al Santuari dels Tossals. Es va deixar de fer quan, a mitjans del segle XX, va ser destruït el santuari. A principis del segle XXI es va decidir donar un nou impuls a les ruïnes d&#039;aquest lloc que havia estat tant emblemàtic pel municipi i es va recuperar la festivitat. Tot i això, els últims anys no s&#039;ha celebrat per diversos motius.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0885300,1.7538900]]></content:encoded><content:item>396942</content:item><content:item>4660357</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-19 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler -Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc3f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91681]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fira de Sant Martí de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-marti-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La fira de Sant Martí de Coforb se celebra cada any el diumenge posterior a l&#039;11 de novembre, dia de Sant Martí de Tours. La fira es fa en un espai a l&#039;aire lliure situat al costat de l&#039;església i es desenvolupen diversos actes. Per un costat es fa una fira de productes naturals, artesanals i de proximitat. A més a més, també es fa un esmorzar popular. A més, s&#039;hi sumen diferents activitats que van variant cada any com per exemple vermuts musicals, dinar popular o concerts d&#039;acordió.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-144]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al recinte que hi ha al costat de l&#039;església de Sant Martí de Coforb.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La fira de Sant Martí de Coforb és una festivitat que es fa cada any el diumenge després de Sant Martí de Tours. La primera edició es va fer el 2015 i des de llavors s&#039;ha fet cada any, amb l&#039;excepció del 2020 a causa de l&#039;epidèmia de Covid-19.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0910769,1.7922952]]></content:encoded><content:item>400123</content:item><content:item>4660594</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manifestació festiva]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-19 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc40
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91710]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI / XVII / XVIII/ XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, planta pis i golfes. Té una distribució interna de 3 cossos paral·lels en la meitat nord de la casa. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest paral·lel a la façana sud. En els murs i cantoneres s’observen característiques diferents que correspondrien a 3 moments constructius. L’edifici original (s. XVI) presenta un parament format per carreus desbastats (de pedra sorrenca i algun conglomerat) disposats en filades, amb un gruix de mur que oscil.la entre els 70 cm i els 80 cm, i carreus rectangulars desbastats que segueixen l’alineació de la filada. A la part corresponent als segles XVII i XVIII, els murs són d’acabat irregular constituït per pedres de mida i formes diverses, amb cantoneres de mida més gran, només desbastades i la majoritàriament de conglomerat. Per últim, l’ampliació del segle XIX mostra un paredat d’uns 45 cm de gruix, de menys qualitat i amb materials més petits (pedres, teula), arrebossat en algunes zones amb morter de calç pobre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta original del segle XVI està situada al mur sud de l’edifici i és d’arc de mig punt de dovelles de pedra picada sobre muntants del mateix material. La porta del pastador està formada per un gran bloc de conglomerat a forma de llinda plana, per sobre hi ha dues llosetes en triangle com a arc de descàrrega i els muntants són grans blocs de pedra picada. En el mur de ponent hi ha el portal del segle XVIII definit per un arc rebaixat constituït per blocs de pedra sorrenca picada i muntants del mateix material. La porta actual està situada en el mur nord i és d’arc rebaixat de maó de pla i muntants també de maó massís. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al mur nord destaca una finestra de mida petita formada per llinda, muntants i ampit de pedra. Al mur sud actual hi ha la galeria de dos nivells amb obertura de forma rectangular definida per llinda de fusta recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada; a banda i banda hi ha finestres emmarcades en maó massís. Al nivell de la planta destacar algunes de les finestres que són de llinda i brancals de pedra picada però de factura senzilla; la finestra nord del cos central és amb festejador. A l’interior de la planta baixa trobem obertures en els murs mitgers, són de muntants de pedra amb doella paral·lela i llinda de fusta. Les obertures de la planta primera són senzilles, en conjunt sense decoracions, amb les superfícies enguixades i els angles rectes. A la llar de foc la porta és amb llinda de fusta sobre muntants que tenen la superfície enguixada amb els angles bisellats; aquest espai té una porta al mur sud que és el resultat de reformar una finestra anterior de la qual es conserva part dels seus brancals de pedra picada amb els angles bisellats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-145]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La rectoria no apareix esmentada en documentació fins l’any 1725. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel què fa les etapes constructives, durant el segle XVI la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars, gairebé simètrics, separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal mirant al sud. L’edifici s’adossa al mur oest de l’església, emprant aquest com a paret oriental. A planta baixa, els dos cossos no presentaven cap divisió i el cos occidental actuaria com a distribuïdor. L&#039;entrada estaria definida per una porta adovellada al mur meridional, a l’angle sud-est es troba l’escala de 2 trams amb graons de pedra que dona accés a la planta pis, i una porta al mur mitger amb accés al cos oriental, el qual actuaria com a estable. Des d’aquí hi hauria una porta amb accés directe a l’interior de l’església, actualment tapiada. A la planta pis, la sala ocupava el cos de ponent, probablement contenia l’escala d’accés a unes petites golfes i les dues portes d’accés a les dues habitacions en que estava dividit el cos de llevant. Durant aquest període la casa mostraria una alçada menor a l’actual, amb la carenera alineada amb la de l’església.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Durant el segle XVII, es realitza una primera ampliació al costat de ponent, creant un tercer cos paral·lel i construint el pastador, amb el cos del forn a l&#039;interior de l&#039;edifici del XVI. El forn té una boca formada per un arc de mig punt monolític amb uns brancals d’un carreu per banda. La planta és ovalada, coberta amb volta de pedra i base de lloses. Talla amb portella de ferro d’època actual. Probablement durant aquesta època s’aixeca la casa. La ampliació cap al sud de l’amplada del pastador es realitza durant el segle següent (segle XVIII). Aquest fet comporta la construcció d’una nova porta d’accés a ponent. Al segle XIX es crea una nova ampliació cap el sud que absorbeix l’eixida i es creix en alçada fins aconseguir el perfil actual de teulada a dos vessants, moment que coincideix amb la construcció del pis dels masovers a la planta baixa amb una nova porta d’accés en el mur nord de l’edifici primigeni. A l&#039;exterior i a pocs metres a l&#039;oest de la casa hi trobem el paller, la planta baixa del qual també es va  transformar en masoveria. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A mitjans del segle XX es va construir un petit espai adossat al mur oest, que tapia en part el portal occidental, on s’hi va instal·lar la centraleta telefònica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782000,1.7530400]]></content:encoded><content:item>396855</content:item><content:item>4659211</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1451bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1452bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1453bo.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A 25 m al nord-oest hi ha el paller de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. A uns 20 m al sud-oest, sota un marge, es troba el pou.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc41
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91714]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Llengot o Cal Teresa (Casa Rural L&#039;Estable)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llengot-o-cal-teresa-casa-rural-lestable]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII / XIX / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’actual casa rural L’Estable conserva els murs de 50 cm de gruix del segle XVIII de l’edifici conegut com a Cal Llengot o Cal Teresa, un edifici de planta quadrangular que constava de tres pisos; planta baixa, planta pis i golfes. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-146]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, sota l’església de Sant Martí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció documental de Cal Llengot és al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. El 1851 les terres on actualment s’edifica Cal Llengot eren propietat de l’amo del mas Puig, el qual les cedeix al seu germà (Simon Canudes Puig i Muntanyà) l’any 1851 i aquest a la seva muller l’any 1855. El 1857 les terres són venudes perpètuament i sense esperança de recobrar als germans Soler i Casals naturals de Vilada, els quals hi construiran una casa anomenada vulgarment com a Cal Teresa. L&#039;any 1871 les terres i la masoveria edificada són venudes perpètuament i sense esperança de ser recobrada al regent de l’església parroquial de Sant Martí de Capolat com a laica i privada persona a Pau Canudes i Canudes, natural de Casserres. La masoveria serà de Pau Canudes i Canudes fins el 1888, quan la ven perpètuament a Ramon Badia i Serra però li arrenda. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici abans de la rehabilitació com a casa rural senyalava 3 moments constructius, un dels segles XVIII-XIX, on la casa presentaria una planta gairebé quadrada amb la façana orientada al sud-est, un el segle XIX, quan s&#039;annexa a l&#039;oest un primer afegit que ocupa tota la llargada i l’alçada de la casa originària; i un altre el segle XX, quan s’amplia un altre annex al mur nord. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Avui dia, aquest edifici ha estat transformat en caseta de turisme rural. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0761600,1.7518100]]></content:encoded><content:item>396750</content:item><content:item>4658986</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1461bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1462.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial - productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc42
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91718]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí ral de Travil a Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-travil-a-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari de camins de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bona part del camí va quedar destruït per la carretera, i la part que es conserva està plena de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El camí ral de Travil a Capolat era un dels camins més importants d&#039;aquesta zona del municipi. Actualment, gran part del seu traçat ha estat substituït per la carretera que uneix Travil i Capolat. Tot i això, encara es conserva un petit tram del camí entre Casòliba i Tressera, que, &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en creuar la carena del Morral de Tresserra es desvia cap al nord i fa més drecera. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La part del camí conservat, tot i que se&#039;n pot endevinar el traçat, està molt deixat i ple de vegetació. En un punt del camí s&#039;ha conservat un &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;gual que salva el desnivell de 2,40 m d&#039;una cinglera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-147]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El camí seguia el traçat de la carretera de Travil a Capolat, menys en un tram entre Casòliba i Tresserra, on es desvia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els camins rals han estat les vies de comunicació importants al llarg de la història, fins a la construcció de les carreteres actuals. Eren els camins públics principals d&#039;un territori, per on es movien les persones i el comerç. Tots ells eren patrimoni de la corona i estava sota la protecció dels reis, d&#039;aquí el seu nom de camins reials o camins rals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En el cas de l&#039;actual municipi de Capolat en trobem de diferents. Aquest unia el poble de Travil amb el de Capolat. Existia una prolongació del camí que continuava cap a la Vall d&#039;Ora, però no se sap si aquesta tenia la mateixa categoria de camí ral o era un camí normal.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0783693,1.7240006]]></content:encoded><content:item>394454</content:item><content:item>4659265</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1471.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc43
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91744]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí ral d&#039;Avià a Coll de Jou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-davia-a-coll-de-jou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No està conservat en la seva totalitat, només es conserven alguns trams.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Camí de bast que anava des d&#039;Avià, començant a l&#039;altura de Serrapinyana, fins a Coll de Jou passant per Ferners. El camí circula pel vessant esquerre de la riera de Clarà, per la costa de Serrapinyana fins al pla de Barons. A Barons continua cap a la Coma, d&#039;allà va cap a la Serreta on circula per la zona on hi havia hagut les terres de conreu de la Serreta, després comença a guanyar altura seguint el curs del torrent de la Font del Teix i més tard flanqueja la serra de la Tossa a mitjana alçada passant per la Mesquita i les Guixeres fins a arribar a Coll de Jou.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, el camí s&#039;ha vist afectat per pistes forestals, la carretera de Coforb a Farners, la carretera de Berga a Sant Llorenç i les pistes d&#039;accés a diferents masies. Es conserva en bon estat una part del seu traçat, amb alguns punts on encara es poden veure els empedrats, graons de pedra, trencaaigües i murs de contenció. Aquest és el cas del tram que arriba fins a la casa de Barons.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-148]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí que unia Avià amb Coll de Jou, començant pels voltants del mas Serrapinyana i passant per Farners.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest era un camí de bast, és a dir, que permetia el pas d&#039;animals de ferradura. Era un dels camins de la zona. Era utilitzat per a l&#039;explotació agro-forestal del vessant esquerre de la riera de Clarà, comunicant les zones de carboneig i les artigues que ocupen bona part d&#039;aquest vessant.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Des de Farners tenia una prolongació que continuava cap a coll de Jou i per extensió a la Vall de Lord o Castellar del Riu.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0791828,1.7833310]]></content:encoded><content:item>399363</content:item><content:item>4659284</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-148_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-1480.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc44
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91755]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció d&#039;objectes procedents de Capolat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-procedents-de-capolat-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Serra, R.; Bernadich, A.; Rota, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té una gran col·lecció d&#039;objectes procedents de Capolat. El més important de tots és la Mare de Déu dels Tossals, però se&#039;n conserven d&#039;altres provinents d&#039;altres esglésies del municipi.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La col·lecció d&#039;objectes de Sant Martí de Capolat compta amb una escultura barroca, del segle XVIII, de la Marededeu del Roser, tallada amb fusta i policromada; una imatge del segle XIX de Santa Filomena jacent vestida amb roba de llana, seda i fil d&#039;or; una creu d&#039;altar del segle XVIII procedent de l&#039;altar major de l&#039;església; una creu processional del segle XIX feta de fusta i metall; un calze d&#039;argent del segle XIX; una patena d&#039;argent daurada del segle XIX; una patena de combregar de metall acompanyada amb una funda de lli, del segle XIX; un grup de quatre canelobres d&#039;altar iguals, del segle XIX, de llautó i ferro, amb base piramidal, fus cilíndric amb nus central i part superior amb plat circular; dos canelobres iguals del segle XIX, fets de llautó i ferro, i amb base piramidal i part superior amb plat circular; faristol d&#039;altar del segle XX, fet de llautó; canelobre d&#039;altar del segle XVIII tallat en fusta; una bacina amb la imatge de la Marededeu, feta al segle XVIII en argent, fusta i llauna; i una bacina del segle XVI-XVII de llautó i amb decoració en relleu; un penó de seda, fusta i llautó, amb l&#039;anagrama marià brodat; un paraigua de viàtic del segle XX; un drap de funerals del segle XX fet de seda; un faldellí de seda, fil i fil d&#039;or, fet al segle XX; i un apagallums consistent en una canya coronada amb un barret de llauna, del segle XX.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pel que fa als objectes procedents de Sant Quintí de Travil hi trobem els següents: una imatge de la Marededeu del Roser del segle XVIII, d&#039;estil barroc tallada en fusta; un crucifix de fusta i guix fet a finals del segle XVIII; un calze d&#039;argent fet al segle XIX; i dues bacines de llautó fetes entre els segles XVI i XVII, amb decoració en relleu al voltant del botó central.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-149]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els objectes procedents de Sant Quintí de Travil i de Sant Martí de Capolat van ser dipositats al museu l&#039;any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector de la parròquia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956934,1.7991035]]></content:encoded><content:item>400693</content:item><content:item>4661098</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1491.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic/Lúdic/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc45
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91770]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Puig]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRA, R. et altri (1991): Guia d&#039;Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI / XVII / XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta trapezoïdal de grans dimensions. L’edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una distribució de tres cossos paral·lels orientats longitudinalment de nord-oest a sud-est, un cos perpendicular a aquests que ocupa l’angle oest, i una eixida amb grans obertures en els tres nivells a la façana sud-est. Els murs corresponents a l’edifici del segle XVI tenen un gruix de 90 cm, fets amb carreus desbastats de mida diversa i disposats en filades irregulars, mentre que la resta estan fets amb pedres de diferent forma i mida, amb un gruix de 70 cm. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel què fa les obertures, hi ha una gran variabilitat. La porta principal del XVI té arc de mig punt format per dovelles de gran longitud, mentre que la porta d’accés actual té arc rebaixat i la d’accés a l’ampliació del XVII té llinda plana, monolítica decorada amb el gravat d&#039;una capelleta envoltada de tres estrelles de 6 i 7 puntes i la data &#039;1686&#039;.  A la planta pis es conserven dues portes del segle XVIII de format rectangular, constituïda per una llinda monolítica decorada que es recolza sobre muntants fets amb carreus. Una porta inscrita a la llinda la data “1717” acompanyada de l&#039;anagrama de Crist, la creu i els tres claus de la passió. L’altra presenta les arestes decorades amb motllures de mitja canya i té un arc de descàrrega format per un arc rebaixat de lloses a plec de llibre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les finestres de la planta baixa són de petites dimensions amb llinda i muntants monolítics de pedra sorrenca. La majoria de les finestres dels dos pisos són de muntants, llinda i ampit de pedra treballada, i en alguns casos amb motllura i decoració. Té coberta a quatre vessants amb una petita carenera de nord-oest a sud-est forçada al no tenir una planta quadrada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-150]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, a l’extrem meridional del morral del Puig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El mas Puig, antigament mas Pujols, ja era habitat l’any 1383. Sempre ha estat en mans de la família Pujols, després Puig, a partir del 1841.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI. Durant aquest període la casa constava d’una estructura de dos cossos rectangulars paral·lels separats per un mur mitger, orientat de nord-oest a sud-est, i un cos de planta rectangular de capçalera  perpendicular a aquests en la banda septentrional. A planta baixa, la porta principal estava situada en el cos oriental que actuava com a distribuïdor. Possiblement l’escala d’accés al primer pis estava adossada al mur de llevant. A la planta pis, la sala ocupava tot el cos oriental, que actuava com a distribuïdor. El cos occidental estava dividit en dues habitacions per un envà, les dues amb accés des de la sala. El cos septentrional també estava dividit en dos àmbits per un envà, també amb accés des de la sala.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals del segle XVII, probablement 1686, s’adossa un cos a la banda de llevant que ocupa tota la longitud del mur d’aquest sector. L’accés es localitzava a la façana principal i probablement l’espai era dedicat a estables. A la planta pis s’habilita una porta d’accés des de la sala, on es conserven uns fogons a l’angle nord d’aquest espai.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XVIII es realitza la construcció de l’eixida que, probablement, es fa en dos temps. En primer lloc s’avança fins la primera línia d’arcs a planta baixa, a la planta pis s’elimina el mur del XVI, s’engrandeix la sala cap el sud, s’aconsegueix una habitació més a l’ala de ponent i es fa la nova escala. A la sala, en aquest moment, es construeix una pica en l’angle sud i la capelleta en el mur de ponent. En un moment posterior es fan les voltes de pedra i encofrat de tots els cossos de l’edifici a la planta baixa i es tapia la porta d’accés interior de l’ampliació del XVII. Es converteixen en estables els àmbits de la planta baixa al mateix temps que es compartimenten i es fan accessos des del distribuïdor i l’escala. Probable també és el moment en què es construeix el pou proper al mas. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En una segona fase s’avança l’eixida fins el nivell actual i s’eleva la casa en la seva totalitat. A planta baixa es fa la volta de rajola amb llunetes que afecta l’eixida, a la planta pis es construeix l’eixida en els pisos superiors, provocant el tapiat de la pica i la conversió de la finestra de la sala en una porta. Probablement en aquesta època es construeix la pallissa antiga i la gran era.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XIX s’engrandeix la pallissa vella i probablement es fa la nova. En aquest període també es construeix el pou amb safareig més llunyà del mas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0700400,1.7473100]]></content:encoded><content:item>396368</content:item><content:item>4658312</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-15013.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sota l’escala de la planta baixa es conserven fornícules (ponedores o covadores), una sèrie de forats quadrangulars disposats en dues rengleres horitzontals. A la sala de la planta pis hi ha una aigüera rectangular flanquejada per sengles replans, i empotrada al mur en una fornícula coronada amb arc rebaixat fet de llosetes en disposició radial. No conserva l’aiguamanil. També hi ha una petita capella que presideix la sala. Es tracta d’una fornícula amb arc de mig punt, decorada amb motllures de guix emmotllat a l&#039;interior. Tanca amb dos porticons de fusta, dividits amb quarterons de perfil motllurat i decorats amb una rosassa en baix relleu al seu interior. Al mur nord s localitza un fogó d&#039;un sol foc fet amb totxos, sobre del qual s&#039;hi disposa una fornícula quadrada i, a sota, la cendrera quadrangular.A la façana meridional de la casa es conserva un gran cos de galeries format per tres nivells sobreposats i amb triple arcada cadascun. Els de la planta baixa són d’arc de mig punt i tenen una alçada superior, formats per dovelles curtes, muntants i pilars de pedra sorrenca picada sobre un ampit massís coronat per una filera de grans rajoles de pla. En aquesta planta, el conjunt dels arcs estan flanquejats per un estable a la banda de ponent i un gran arc que prolonga la eixida cap a llevant i manté les mateixes característiques constructives. A la primera planta, els arcs són d’ansa-paner, estan fets amb dovelles curtes sobre impostes motllurades i columnes de planta quadrada, tot plegat de pedra sorrenca. L’ampit és massís i està coronat per una filera de llargs carreus de pedra sorrenca amb motllura que sobresurt del mur, actualment molt erosionats. En aquesta planta, els arcs estan flanquejats per dues habitacions amb finestra a la mateixa façana que, posteriorment, es reconverteixen en balcó. A les golfes, els arcs són de menors dimensions i de mig punt fets amb maó massís a plec de llibre sobre muntants de carreus de pedra sorrenca. Els ampits són calats, de motius geomètrics coronats per una triple filera de rajoles.L’antiga pallissa, situada a pocs metres al nord-oest, està enrunada a causa d’un incendi produït per un llamp. Al nord-est de la casa es troba una pallissa més moderna de petites dimensions que té adossat un cobert tancat i a la banda de llevant d’aquest edifici es troba una pallissa actual amb formigó i totxanes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc46
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91771]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font Trasserres o de la Salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trasserres-o-de-la-salut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La font és coneguda com a font Trasserres o font de la Salut i està situada al costat d&#039;una cinglera amb una gran balma. Està a tocar de la carretera que va de Capolat a Travil.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La font consta d&#039;un petit dipòsit de teula construït entre les roques naturals del terreny. L&#039;aigua surt per un tub i en tocar el terra, es filtra entre les pedres que hi ha allà. Al davant de la font hi ha un conjunt de pedres alineades que formen un canal o camí que porta fins a la font. En el dipòsit hi ha clavat un cartell de la Diputació de Barcelona amb el nom de la font i on es pot trobar un codi QR que porta a la web on hi ha la informació de l&#039;última anàlisi feta per la diputació a l&#039;aigua de la font.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la zona de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0861630,1.7373850]]></content:encoded><content:item>395574</content:item><content:item>4660114</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;aigua d&#039;aquesta font està catalogada com a &#039;aigua sense garantia sanitària&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc47
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91772]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mirador del Roc Codós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-roc-codos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El mirador del Roc Codós està situat en els cingles de Capolat, que són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà. Aquest mur rocós representa la frontera entre la zona de plana i la de muntanya. Des del mirador es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya Central, i, especialment, de la zona del Baix Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En general, tota la zona alta dels cingles té una gran vista, però en aquest punt concret s&#039;hi va habilitar un mirador amb una barana i un banc on poder-se asseure a gaudir de les vistes. Al costat del mirador hi ha una senyera.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-152]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la zona de Capolat, just a la frontera entre Capolat i L&#039;Espunyola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0652565,1.7523998]]></content:encoded><content:item>396782</content:item><content:item>4657775</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91772-1522.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sanchez Soler i Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc48
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91774]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Runers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/runers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2016). Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII / XIX / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta irregular degut a les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lel. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En els murs exteriors de la casa, tot i l’acurat rejuntat amb morter de calç, es poden diferenciar dos tipus d&#039;acabat. A la part baixa, els murs són de 70 cm de gruix i mostren un parament de lloses i pedres desbastades de tipus sorrenc i conglomerat disposades de manera força regular en filada. En aquesta part, les cantoneres estan fetes amb lloses de pedra sorrenca ben tallades de mida semblant a les pedres dels murs. La part alta de la casa és feta amb murs que mostren pedres bastes disposades irregularment. Les cantoneres estan formades per carreus de mida més gran que els que formen els murs i fetes de conglomerat amb alguna sorrenca. D&#039;altra banda, a l&#039;afegit oest, el mur té 50 cm de gruix, la superfície d’aquests no mostra el rejuntat de morter de calç que es pot veure a la casa i estan fets amb pedra sorrenca i conglomerat de mida diversa amb moltes lloses de mida petita tot unit amb fang. Les cantoneres estan formades per carreus de conglomerat i alguna sorrenca de mida molt superior a les de la casa. L&#039;interior és compartimentat per un mur mitger de 60 cm de gruix. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les portes exteriors de la casa tenen llinda de fusta i els muntants gairebé no es diferencien de la resta dels murs. Les finestres de la planta pis han estat modificades. A la façana principal, la central té llinda de pedra sorrenca, muntants de maó pla i ampit de pedra sorrenca motllurat a la part inferior. L’única finestra original és la que està tapiada i correspon a l’habitació de l’angle est, de llinda, muntants i ampit monolítics de pedra sorrenca. Les finestres de la zona reformada tenen llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien dels murs.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-est a sud-oest, perpendicular a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La pallissa té dos nivells, estava inicialment separada de la casa en paral·lel al seu mur nord-est i més tard s’hi adossa. Al mur sud-est de la pallissa s’hi adossa una altra estructura, possiblement un femer a planta baixa i una pallissa en la superior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, al serrat de Runers, a la serra dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera referència documental del mas Runers és de 1315, habitat per Ponç de Runers. El 1421 era habitada per Guillem de Runers i el 1566, per Joan Antic i Moixí. L&#039;any 1796 Runers estava aglevada dins del mas del Puig, sent venuda amb dret i facultat de lluir i reivindicar l’any 1851 a Ramon Marginet i Vilartimó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XVIII la casa sembla que estava definida per una estructura de dos cossos rectangulars de diferent amplada, separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. A planta baixa, sembla que en el cos de llevant hi havia el foc a terra i el pastador i el cos de ponent actuava de distribuïdor i galliner (es poden veure forats al mur per les ponedores). A la planta pis i sota teulada s’hi deurien trobar les habitacions. Durant aquest segle es puja la casa, a nivell de planta baixa s’estreny la porta central del mur mitger que comunicava els dos cossos i es construeix l&#039;escala actual d&#039;accés al pis, habilitant gran part del cos de llevant de la planta baixa com a estables amb la construcció de les menjadores. La planta pis tenia una distribució semblant a l’actual.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Durant el segle XIX s’eleven les golfes, un pilar central puja fins a la teulada i actua de suport del carener, el qual es compartimenta amb envans i es destina a habitacions i graners. A l’angle nord-oest hi ha la comuna. A la banda de ponent s’adossa una estructura aprofitant en part l’estructura del forn i s’adapta sota el pendent de la teulada d’aquest sector que s’allarga a tal efecte. La planta baixa es destina a estables amb accés directe des de l’exterior, a la planta pis es fa una habitació i a les golfes es fan més graners.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement durant aquesta època es construeix el paller situat a la banda nord i separat de la casa, el qual s’uneix amb el mur de la casa al segle XX. Això provoca el tapiat de la finestra del mur nord, i es construeix l&#039;annex destinat a paller i corts que es localitza a la banda nord-est. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0822600,1.7457300]]></content:encoded><content:item>396257</content:item><content:item>4659671</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91774-1530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91774-1531.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la planta pis es conserven uns antics fogons del segle XIX encastats en el mur mitger i reconvertits en armari. Únicament es conserven els porticons i cada un està dividit en dos quarterons en disposició vertical, emmarcats per motllures decoratives. Els quarterons inferiors contenen, a més, un motiu calat en forma de rosassa de sis puntes. A les golfes es conserva la comuna, un petit espai quadrangular amb finestra. Té una post horitzontal situada entre dues parets i al centre, a poca altura del nivell del terra, s&#039;obre un forat que dóna a un pou mort. El forat es cobreix amb una tapa circular de fusta de 25 cm de diàmetre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc49
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91775]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Retaule de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El retaule de l&#039;altar major de Sant Martí de Capolat és d&#039;estructura arquitectònica, amb línies senzilles. Està decorat amb relleus i policromia. En el cos central, la policromia imita el marbre d&#039;un color crema. Al centre d&#039;aquest cos hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Martí.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La imatge de Sant Martí Bisbe és una talla de fusta policromada. Està dret amb el genoll esquerre lleugerament avançat. La túnica daurada i blanca que porta va cenyida a la cintura i sobre les espatlles té un mantell de color daurat, blanc i vermell. Porta la mitra de bisbe i el bàcul de fusta a la mà dreta. La tipologia és molt similar a la imatge de la Marededeu del Roser que hi havia a l&#039;església i que actualment es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al costat de la fornícula hi ha dues peanyes amb les escultures, de menor mida, de Sant Antoni Abat i Sant Ramon Nonat. Als costats exteriors d&#039;aquestes figures hi ha uns pilars que les separen de dues imatges més de sants: Sant Cristòfol a l&#039;esquerra i Sant Sebastià a la dreta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El pis superior forma una motllura arquitectònica amb forma d&#039;arc a la part central. Està decorada amb relleus vegetals de color daurat. Sobre aquesta motllura, en els punts on acaben els pilars, hi ha dues figures d&#039;àngels agenollats amb les ales esteses, i, a la part central, la de la Puríssima amb una orla de raigs solars.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal de totxo i guix construït expressament per l&#039;altar i una graonada de tres graons. Aquest pedestal està, igual que el retaule, pintat imitant el marbre i amb purpurina daurada. Sota la fornícula hi ha una capelleta de fusta amb una porta d&#039;arc detallat i dues columnes salomòniques a la façana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-154]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l&#039;actual municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;És possible que les figures dels àngels i la Puríssima fossin un conjunt corresponent a un retaule anterior. La imatge de Sant Martí és barroca, i podria ser del mateix autor de la Marededeu del Roser. En construir-se, al segle XX, el nou retaule, s&#039;haurien aprofitat aquestes imatges que ja es trobaven a l&#039;església. L&#039;autor tant del retaule com de les imatges és desconegut.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782180,1.7530113]]></content:encoded><content:item>396853</content:item><content:item>4659213</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91775-154.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Contemporani|Neoclàssic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|98|99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc4a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91800]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció d&#039;objectes de Sant Martí de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;interior de l&#039;església de Sant Martí de Coforb hi podem trobar alguns elements destacables: Per un costat trobem la Marededeu del Roser, una escultura feta de fusta, roba i llautó. Va ser elaborada al segle XIX i representa a la Verge vestida amb túnica blau cel i un mantell blau fosc, sobre una peanya de fusta circular. Porta al nen en braços, també vestit amb una túnica del mateix color. El nen presenta només els braços i la cara policromats, la resta del cos està format per travessers de fusta amb forma. La Marededeu està dreta amb el cap una mica inclinat a la dreta, coronada. Té les dues mans cap endavant. Amb la dreta subjecta el rosari mentre que amb l&#039;esquerra aguanta el nen Jesús. El nen també està coronat i amb les mans cap amunt aguantant un rosari amb l&#039;esquerra. Al cap porta un mantell de punt.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Una creu d&#039;altar de llautó, feta al segle XIX. La creu es recolza sobre un peu circular. Està decorada amb relleus a la cara frontal. Els extrems superiors de la creu tenen forma trilobulada amb caps de querubins al centre. A l&#039;encreuament hi ha una imatge de Crist crucificat i altres figures i símbols de la passió als braços, amb els anagrames de l&#039;alfa i l&#039;omega als extrems del braç horitzontal. El revers és llis.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Corones de llum de ferro del segle XX. Aquestes corones de llum estan formades per dos cèrcols hexagonals de diàmetres diferents. El més gran es troba a la part superior, mentre que el menor està situat a la part inferior. La decoració és de rombes calats a cada cara i sis dolles tubulars a la intersecció dels costats del cèrcol superior, sobre les que hi ha bombetes. El conjunt està unit amb cadenes que després del cèrcol inferior pengen cap avall i s&#039;uneixen al centre, d&#039;on penja una creu. Hi ha dues corones, una a cada costat de la nau.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-155]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de l&#039;antiga parròquia de Coforb, a l&#039;extrem orient de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0911091,1.7923191]]></content:encoded><content:item>400125</content:item><content:item>4660598</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91800-1550.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc4b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91807]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Penjorella Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penjorella-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII / XIX / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;edifici es troba en runes i cobert per vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta gairebé quadrada amb murs d’uns 50 cm fets de pedra sorrenca de mida mitjana i forma diversa, pedres petites a les juntes, cantoneres formades amb grans blocs de pedres i tot plegat lligat amb fang. L’edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes i presenta una distribució de dos cossos paral·lels. A la façana principal, a nivell de la planta baixa, es troba la porta d&#039;entrada, feta amb muntants de maó massís i llinda del mateix material formant un arc lleugerament rebaixat. En aquesta planta també es localitza una lluerna emmarcada amb pedra picada. Al mur sud de la planta pis hi ha dues finestres amb arc rebaixat de maó massís de pla sobre muntants que no difereixen de l’estructura del mur. A la façana nord tant sols es troben obertures a nivell de la planta pis, formades per muntants de pedra desbastada amb llinda de fusta, una d&#039;elles correspon a una comuna amb voladís sobre el femer. La documentació gràfica permet saber que hi havia unes petites golfes amb una finestra al sud, quasi sota el carener. Tenia la coberta, avui enrunada, a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud i perpendicular a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossada a la façana de llevant hi ha la pallissa, adossada a la façana de ponent hi han les corts i al costat del mur nord es troben uns restes de murs que podrien correspondre al femer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-157]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció documental la trobem en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat l’any 1856, on consta com a Caseta de Baix. Les terres on aquesta s’edifica eren propietat del mas Puig. Al 1852 Joan Canudes Puig i Muntanyà, amo de les terres, les cedeix al seu germà, Martí Canudes i Puig.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVIII, quan la casa sembla que estava definida per una estructura de dos cossos orientats nord-sud i separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. A planta baixa, el cos de llevant estava dividit en dos espais, el cos de ponent no tenia cap divisió i actua com a distribuïdor, l’escala estaria situada en l’angle sud-oest, probablement tota la planta estaria destinada al bestiar. A la planta pis, la sala amb el foc a terra i els fogons ocuparien el cos de ponent, mentre que el cos de llevant estaria dividit en dues habitacions separades per un envà. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La pallissa estaria inicialment separada de la casa, tindria dos nivells i una escala de pedra d’accés al nivell superior situada a la façana sud. Durant aquest període es forada el pou a uns metres de la façana sud de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement, a principis del segle XIX s’enllaça la casa amb la pallissa, la planta baixa d’aquest espai es dedica a corts i el segon nivell s’habilita com a habitatge amb una porta d’accés des d’una habitació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XX s’adossen unes corts al mur oest de la casa i es reformen les portes i finestres amb la construcció de llindes o muntants de maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0722400,1.7506600]]></content:encoded><content:item>396649</content:item><content:item>4658552</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91807-1571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91807-1572.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo, Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A pocs metres de la façana sud de la casa hi trobem les restes d’un pou, de planta circular i d&#039;uns quatre metres de profunditat. Proper a la casa també es troba una balma d’arnes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc4c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91808]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pou de Can Penjorella Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-penjorella-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII - XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estructura del pou està alterada per la vegetació i una balla de ferro que en cobreix la boca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pou de planta circular amb murs d’uns 30 cm gruix. Actualment la meitat de cos exterior del pou està enrunat. L’obertura no tenia festejador, el seu marc sembla haver estat reformat al segle XX i era de maó massís, col·locat de pla.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-158]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Can Penjorella Nou.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0720900,1.7505900]]></content:encoded><content:item>396643</content:item><content:item>4658536</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91808-1582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91808-1583.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo, Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc4d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91811]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció d&#039;objectes de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;interior de l&#039;església de Sant Martí de Capolat encara hi ha un conjunt d&#039;objectes litúrgics i decoratius. A la sagristia hi ha una calaixera del segle XIX, feta de fusta i metall, amb cinc calaixos de l&#039;amplada del buc; un armari del segle XIX de fusta i ferro, amb dues portes amb motllures que delimiten dos plafons a cada porta units al buc amb frontisses planes; una bacina, del segle XX, circular i llisa amb botó central i forat on hi hauria anat encaixada una imatge; una bacina del segle XX feta d&#039;aram i ceràmica, amb la imatge de Sant Isidre al Centre; i un salpasser i una caldereta del segle XX, fets de llautó i zenc. A la capella esquerra de l&#039;església s&#039;hi pot observar una corona de llum del segle XIX, feta de llautó. Consta d&#039;un cèrcol de llautó calat i decorat amb una sanefa, flanquejat per sis dolles tubulars que emmarquen els grups decoratius i que suporten sis ciris. El conjunt penja de sis cadenes que s&#039;uneixen a un caputxó cònic que penja sota el cèrcol. A la nau hi ha un confessionari dels segles XIX-XX, fet de fusta amb una cortina de color lila; i un banc de fusta del segle XIX pintat de color marró amb respatller i faldó retallat amb forma ondulant.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-159]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l&#039;actual municipi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782142,1.7530991]]></content:encoded><content:item>396860</content:item><content:item>4659212</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91811-1590.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc4e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91815]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Campanes de Sant Martí de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-marti-de-capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una de les campanes està el bon estat, l&#039;altra està bastant rovellada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Dues campanes del campanar de Sant Martí de Capolat. Una d&#039;elles és de 1957, sola fa 51x60 cm i amb el cavall 80x120x60. Està feta de ferro, bastant rovellat, i conserva el cavall que la subjecta a les parets del campanar. A la paret exterior, en relleu, s&#039;hi pot veure una creu sobre un peu i la inscripció &#039;SANTA MARIA DELS TOSSALS. CAPOLAT 1957&#039;.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;altra campana té una mida de 55 x 51 cm i està subjecta a una barra de ferro horitzontal mitjançant una cadena. La paret externa està decorada, en relleu, amb la imatge de la Puríssima a un costat, i la del Sagrat Cor a l&#039;altre. El relleu va acompanyat de la inscripció &#039;AÑO SANTO DE 1950 / SANTA MARÍA&#039;; &#039;FUNDICIÓN DE CAMPANAS Y RELOJES DE TORRE. MIRANDA DE EBRO (ESPAÑA) [....] DE PEREA&#039;. El batall de la campana és de ferro forjat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-160]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l&#039;actual municipi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La campana de 1957 havia d&#039;anar al Santuari dels Tossals, però ja estava enderrocat, és per això que mai la van portar allà i la van aprofitar per a l&#039;església de Sant Martí de Capolat.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;altra campana va ser elaborada l&#039;any 1950 a Miranda de Ebro pel taller de Perea.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0782000,1.7530400]]></content:encoded><content:item>396855</content:item><content:item>4659211</content:item><content:encoded><![CDATA[1857/1950]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-1600.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Alfonsí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una de les campanes Tallers Perea]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|2194]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc4f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91816]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Comamorera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/comamorera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII / XIX / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta rectangular adossada a un marge. L’edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. Els murs estan fets amb pedres desbastades força grans barrejades amb d&#039;altres de petites i irregulars, les cantoneres estan formades per grans pedres desbastades i aplanades a les cares vistes, i tot plegat cohesionat amb fang. El mur de ponent mostra un regruix actual fet amb maó massís posat de pla. Les obertures han estat modificades, sobretot s&#039;han augmentat les dimensions de les finestres, i la porta d&#039;entrada estava feta amb muntants i arc rebaixat a plec de llibre, tot de maó massís. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-161]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Comamorera va ser construïda l’any 1853 i n’eren propietaris Josep Arissó i Aloi, Martí Julió i Josep Tuyet, també propietaris de Paredada. Es troba documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. Anterior a la construcció, al 1842, les terres formaven part del mas Puig.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala tres moments constructius. El primer al segle XIX, quan la casa semblaria estar definida per una estructura de tres cossos separats per envans que es recolzaven en dos pilars centrals, alineats d’est a oest, que actuaven de suport de l’estructura. La planta baixa, adossada a un marge, estava destinada al bestiar i probablement no tenia compartimentació, l’escala d’accés estava situada entre la porta d’accés i el pilar de ponent. A la planta pis, en el mur sud del cos central hi havia la sala amb l’aigüera, i al mur nord, la llar de foc, el forn i la cuina. Les habitacions estaven situades en els cossos de ponent i de llevant. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El paller mostraria un pilar a la façana i un altre a l&#039;interior i dos nivells amb una escala exterior de pedra adossada al mur de llevant per accedir a la planta superior per una porta lateral. Probablement durant aquest període també es va construir l’estructura adossada al mur de llevant. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En les reformes de la segona meitat del segle XX s’adossa una paret nova de maó en el mur de ponent i es modificat gairebé totes les obertures.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0686600,1.7561700]]></content:encoded><content:item>397099</content:item><content:item>4658148</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91816-1614.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Adossat al mur nord sobre el marge hi ha el cos derruït del forn. Adossada al mur de llevant hi ha una estructura enrunada, en desconeixem el seu ús. Uns metres a ponent hi ha una gran pallissa amb dos pilars centrals de suport i dos nivells.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc50
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91848]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sorribes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, té la coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. L&#039;edifici està adossat a un marge, aquest fet permet tenir accés a peu pla a la planta baixa i al primer pis. Adossat a  l&#039;est de la casa trobem un annex de dos nivells, la part baixa destinada al bestiar i la part superior a mode d&#039;eixida i assecador, amb aquest annex es comunica la casa amb la part superior de la masoveria. A llevant de la masoveria hi havia una antiga pallissa que va patir un incendi i es va enderrocar, en l’espai que ocupava actualment hi ha un hort.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En quant a l&#039;estructura, en podem destacar diversos elements:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs de la planta baixa oscil·len entre 75cm i 65cm i estan fets amb pedres irregulars lligades amb fang. A la planta pis,&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; els murs exteriors tenen un gruix d’uns 60 cm, el mur mitger és de 30 cm i la resta de compartimentacions es fan amb envans que semblen molt moderns.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;De les obertures originals es conserva&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l’antiga porta d’accés a la casa, té llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta del mur i la dovella és esbiaixada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres de la casa probablement eren de revoltó de guix encofrat. Varen ser substituïts  arran de les reformes de 1987. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’eixida conserva el sostre original, hi ha jàsseres orientades d’est a oest recolzades sobre els grans pilars centrals i els murs est de la casa i masoveria, cairats de nord a sud  sobre les jàsseres i empostissat de fusta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta en la casa és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els elements de suport han estat modificats en el marc de les reformes realitzades. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’eixida té la coberta d’un sol vessant inclinat al sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-162]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat el trencant de Riera, el proper a la dreta porta fins la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Des del punt de vista documental, tenim constància del mas Sorribes a partir del 1557, quan Joan Barart apareix com a habitant al mas de l&#039;Olzinella de Coforb i amo del mas Sorribes. El 10 d&#039;abril de 1616 Joan Codina, àlies Barart, ven a Francesc Àries, pages de Berga, la casa, mas i heretat de Sorribes per 264 lliures. Al 26 de novembre de 1682 Pau Creu, pagès de Coforb, ven a Josep Freixes i Santaolària i a Francesca Oliba i Cardona, la seva muller, pel preu de 900 lliures el mas de Sorribes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;és probable que l&#039;estructura originària de la casa sigui d’aquesta època, però, no tenim elements arquitectònics concrets per poder-ho precisar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La casa està a cavall d’un marge, així, a planta baixa només es disposa de la meitat de la superfície obrada, el seu interior s&#039;estructura en dos cossos (el de llevant és de majors dimensions) separats per un mur  mitger orientat de nord a sud. En el cos oriental  es troba l’antiga porta d’accés, oberta en el mur est, en el mur nord (adossat al marge) hi ha quatre ponedores a mitja alçada i una menjadora de cap a cap. El cos occidental té una menjadora adossada al mur oest, també és visible restes de sutge a mitja alçada, no es pot determinar el seu origen. No s’observa cap indici de l’existència d’una escala interior que comuniqués els diferents nivells de la casa. La planta pis ha estat totalment reformada i la descripció dels elements d’aquesta planta ens l’han proporcionat els actuals propietaris. L’escala de comunicació amb el nivell inferior és de pedra i està situada a l’eixida. La sala estava situada en el cos occidental, tenia un envà central que separava la cuina del menjador, en el seu mur occidental es situaven, consecutivament i de nord a sud, la llar de foc, la boca del forn, els fogons i la pica. En el cos oriental hi havia un espai, que actuava com a distribuïdor, amb accés a l’exterior, a l’eixida i a dues habitacions i una escala d’accés a les golfes. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A les golfes hi havien habitacions i els graners.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es construeix la masoveria separada uns metres a llevant de la casa. En el mateix moment, aprofitant l’espai entre els dos edificis, es construeix una gran eixida que a Sorribes té una utilitat molt més funcional que a la resta de les cases.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’eixida  es fa en base a dos grans pilars centrals que actuen de suport de l’estructura, creant un espai cobert on es localitza l’escala que comunica la planta baixa amb la planta pis de la casa. A planta baixa, inicialment hi havia un corral. La primera planta està oberta cap el sud actuava com assecador, aquí es localitza la pica del boll i la fogaina.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es realitzen reformes en l’interior de la masoveria consistents en la substitució dels envans.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; amb la darrera gran reforma realitzada a la casa, i que data del 1987, es varen substituir els sostres, es modificaren les obertures i s&#039;arrebossaren els murs, per aquesta causa, no es possible fer una bona lectura de la seva estructura arquitectònica. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;També en aquesta època es substitueix el corral de la planta baixa de la masia per unes corts.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0918841,1.7930986]]></content:encoded><content:item>400191</content:item><content:item>4660682</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91848-planta-sorribes-i-conjunt.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91848-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91848-ponedores.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dins de Sorribes, en destaquem dos elements arquitectònics:-Forn (segle XIX). Es tracta d&#039;una boca de forn. L&#039;arc i muntants estan tallats en un bloc monolític de pedra, porta gravada la inscripció: &#039;Any 1809”. No es conserva el cos del forn.-Ponedores (segle XVII). Es tracta d&#039;unes ponedores per gallines encastades en el mur nord de la casa. Els forats estan delimitats per una sola llinda formada per una llosa col·locada horitzontalment sobre tres lloses en vertical i un replà format per dues lloses horitzontals. Dues ponedores més, de mides i característiques semblants, es troben en el mateix mur, prop del mur mitger.  ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc51
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91850]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masoveria de Sorribes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sorribes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;casa de planta irregular&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; a causa de l’adaptació al terreny, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos irregulars contigus; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossada a la banda de ponent es troba l’eixida que a planta baixa es dedica al bestiar; aquest annex &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;comunica amb la casa gran. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la banda de llevant de la masoveria hi havia una pallissa que es va enderrocar a causa d’un incendi, actualment, en l’indret que ocupava hi ha un hort.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En destaquem varis elements de la seva estructura:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;aparell dels murs tant sols és visible en l&#039;interior de la part baixa, ja que la superfície exterior es troba arrebossada. Tenen un gruix de 50 cm i en la seva construcció s&#039;han emprat pedres irregulars i alguns carreus, només desbastats, de tipus sorrenc i conglomerat. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En quant a les obertures,&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a planta baixa hi ha dues portes en la façana sud. La porta de l’estable de la banda de llevant està formada per una llinda plana formada per un bloc monolític de pedra sorrenca sobre uns muntants que no es diferencien del propi mur, aquesta llinda porta gravada la data de realització de les reformes: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;1987&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;. La finestra que queda sobre aquesta porta té les mateixes característiques amb l’afegit de la data gravada (&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;1796&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és de teula àrab a dos vessants, els elements de suport han estat substituïts a finals del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-163]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat el trencant de Riera, el proper a la dreta porta fins la masoveria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Sorribes. Tot i això, l&#039;anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la casa està definida per una estructura de dos cossos irregulars separats per un mur mitger. Està arrambada a un marge aprofitant els afloraments rocosos de conglomerat com a base del mur nord, sembla que part del terreny natural fou excavat per construir-hi a sobre. La base del mur mitger també s&#039;assenta sobre grans blocs de conglomerat. A nivell de la planta baixa, els cossos no estant comunicats, cadascun té obertura pròpia cap a l’exterior, localitzades en el mur sud, eren els estables, s’hi localitzen menjadores pel bestiar adossades als murs est i oest respectivament. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el primer pis els dos cossos formen l’habitatge de la masoveria. S’hi accedeix per una curta escala des de l’eixida. El cos de ponent té forma irregular i s’hi troba la sala. Adossats al mur de ponent es troba consecutivament els fogons i la llar de foc; en el mur mitger hi ha dos armaris, el meridional és tapiat i podria correspondre amb la pica. El cos de llevant estava dividit amb envans, s’hi localitzen les restes del que podria ser una alcova. Adossat al mur nord i accessible per una petita obertura es troba un amagatall.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’accés a les golfes es fa amb una escala des de l’eixida, probablement hi havia una habitació i els graners. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;probablement es reforma la distribució en el cos de les habitacions amb la construcció dels envans de maó de cairell.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es construeixen uns graners adossats al mur de llevant de les habitacions, a tal efecte, es tapia una finestra en aquest àmbit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0917200,1.7933000]]></content:encoded><content:item>400207.0</content:item><content:item>4660664.0</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-masoveria-sorribes.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-planta-sorribes-i-conjunt.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-finestra-masoveria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91850-fogons.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la primera planta, mur sud, observem una Finestra d’habitació , està formada per una llinda monolítica que es recolza sobre uns muntants que no es diferencien de la resta del mur. La llum de la finestra ha estat engrandida en les reformes de finals del segle XX. La llinda porta gravada la data &#039;1796&#039; .A la sala, situada a la primera planta, s&#039;hi troben uns fogons tancats de la masoveria, encastats a la paret occidental de la mateixa sala. Consta de cendrera tancada amb llosa a la part inferior, els fogons pròpiament dits són de dos forats Les portes de fusta consten de dues fulles independents dividides per quarterons en relleu, els dos inferiors porten un dibuix trifoliat calat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc52
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91851]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Grau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un e&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;difici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions i la recent reforma per convertir-la en casa de turisme rural. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular a remolc de les ampliacions que es situen cap a ponent i el sud. Hi ha diferents nivells de teulada guiades per les ampliacions, així, l’edifici principal té una coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud; l’ampliació de ponent té la coberta a un sol vessant, sota de la coberta de l’edifici principal, i inclinat cap a ponent; l’ampliació meridional que conté les eixides té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud, desplaçat de l’eix de l’edifici principal i elevat sobre la resta de l’edifici.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La pallissa està separada de la casa, ocupa un edifici aïllat al nord-est de la casa, al seu davant hi ha l’era. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Uns metres al sud-oest i aprofitant el desnivell d’un marge, es troba la bassa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;De l&#039;estructura, en destaquem:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs de &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l’edifici original tenen 80 cm de gruix amb un parament fet amb carreus desbastats de pedra sorrenca i lloses lligat amb morter de calç. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’ampliació del segle XVII es diferencia per la disposició irregular de les pedres, les quals no estan treballades i mostren mides diverses amb presència de fragments de teula en el mur. El gruix dels murs és inferior, entre 60 i 70 cm. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’ampliació del segle XVIII té els murs amb un gruix de 50 cm, el seu parament té unes característiques semblants al segle XVII. De l’edifici original de les eixides només en queda la planta baixa, té un gruix de 50 cm amb important presència de pedra tosca. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en l’edifici original són carreus desbastats de mida similar a les pedres dels murs guardant una perfecta relació amb les filades. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En l’ampliació del XVII, són carreus desbastats de pedra sorrenca de mida superior a les pedres dels murs. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En l’ampliació del XVIII, es troben grans blocs de pedra sorrenca només treballats a les cares vistes, les cantoneres de les eixides també són de grans dimensions amb la inclusió de blocs de pedra tosca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;No queden obertures originals a l’edifici principal, tan sols unes fornícules en el mur mitger i la boca del forn tapiada. En la planta baixa, mur sud, la porta d’accés a la casa, oberta en les reformes del segle XVII, té llinda de fusta de roure; aquesta porta es tapia parcialment en una època posterior. Els arcs originals de les eixides estan fets amb dovelles de pedra tosca, l’arc central és rebaixat i de dimensions superiors als laterals que són de mig punt.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-164]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, més endavant cal baixar a l’esquerra per una pista de terra fins la masia que apareix a l’inici de l’engorjat del Grau.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tot i que la casa del Grau apareix documentada des de 1449, trobem documentat el cognom Grau a Coforb des d&#039;inicis del segle XV, més concretament, l&#039;any 1428, fet que ens indica l&#039;existència ja d&#039;aquest mas. No obstant això, les restes arquitectòniques permeten precissar uns origens anteriors al segle XV.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Així mateix, l’anàlisi de l’edifici indica els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XII-XIII:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; la casa sembla estar definida per una estructura de planta quadrada que ocupa l’extrem oriental de l’edifici, creiem que podria haver constituït una edificació a mode de torre o casa forta de la qual només es conserva la planta baixa. S’observa una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;s’amplia la casa amb la construcció d&#039;un cos a la banda de ponent i s’eleva l’edifici obtenint la planta pis i unes golfes. Possiblement, el forn de planta baixa data d’aquesta època.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en el segle XVIII es féu un nova ampliació també cap a la banda oest, possiblement es tracta de la masoveria, aquesta ampliació presenta menys alçada, quedant per sota del ràfec de l’edifici principal, la part baixa es destinà a corts. També d&#039;aquest període data la construcció d’una eixida a tres nivells que ocupa aproximadament la meitat de la façana (actualment de l&#039;estructura originària tant sols en resten els arcs de la planta baixa), i el paller que està situat al nord-est de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; tenen lloc &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;grans reformes que afecten l’interior de la planta pis.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;als inicis del segle XX es construeix la bassa que es localitza a prop de l&#039;angle sud-oest de la casa. A finals d’aquest segle es fan grans obres de reforma que afecten l’interior i els dos pisos de les galeries porxades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0890941,1.7968117]]></content:encoded><content:item>400493</content:item><content:item>4660368</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-img20220218111621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-planta-del-grau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91851-bassa-del-grau.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-10-11 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es conserva part d&#039;un forn, en molt mal estat de conservació. Es tracta la boca de forn està emmarcada en la part superior per un bloc monolític que dibuixa una obertura en forma d’arc de mig punt realçat, aquest element es recolza en un ampit monolític a nivell de la solera del forn. Tots aquests elements es troben en molt mal estat, l’obertura està tapiada per l’amortització del forn. A tot això, el cos del forn ha desaparegut.A la banda ponent de la casa hi trobàvem una bassa, construida aprofitant el desnivell d’un marge rocós, els seus murs tenien un gruix de 80 cm i eren fets amb lloses de pedra sorrenca unida amb morter de calç, tot dibuixant una planta trapezoïdal. Adossada al mur de llevant hi ha una escala de pedra. A dia d&#039;avui (2021) la bassa ha estat substituïda per una piscina. Les darreres modificacions que ha patit el Grau han vingut motivades per la rehabilitació de llur masia en una masia de turisme rural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc53
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91852]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca margera del Grau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-margera-del-grau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estructura es veu afectada per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Barraca margera localitzada en un marge de pedra seca. L&#039;entrada està orientada vers l&#039;est, mostra  forma trapezoïdal amb una gran llinda de pedra sorrenca suportada sobre brancals de lloses. A l&#039;interior la coberta està formada per lloses disposades planes. La boca mostra una amplada màxima de 100 cm a la base i una alçada de 116 cm , la profunditat de la barraca és de 170 cm. Actualment part de l&#039;interior es troba sitjat. A tocar del muntant nord de la boca i en el mateix marge de pedra hi podem veure dos graons i la traça d’altres dos que conformen una escala per accedir a la feixa de dalt.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-165]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des del Grau cal dirigir-se cap el sud-oest vorejant les antigues feixes de conreu sense perdre alçada, sota la casanova de Rossinyol hi ha unes margeres de pedra seca de grans dimensions. La barraca està situada en el seu extrem meridional.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0860100,1.7953800]]></content:encoded><content:item>400370</content:item><content:item>4660028</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91852-img20220218141833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91852-img20220218141928.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc54
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91853]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trumferes del Grau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-del-grau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La vegetació afecta l&#039;estructura de les trumferes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Corresponen a les restes de tres trumferes localitzades en el cap del marge d&#039;un camp, situades a menys de set metres de distància l&#039;una de l&#039;altre, tenen les boques d&#039;entrada orientades vers el nord. Mostren planta circular, amb un diàmetre de 150 cm la localitzada a l&#039;extrem est i 180 cm de diàmetre la de l&#039;oest. Totes es troben parcialment derruïdes, la del centre en molt mal estat de conservació, essent visible tant sols una depressió. En les altres dues podem veure part dels murs fets amb blocs de pedra sorrenca totalment irregulars i d&#039;altres pedres de mida menor, la coberta podria ser de volta però actualment es troba enderrocada i només en podem veure l&#039;arrencament.&lt;br /&gt;  &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-166]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estan situades a uns 200 metres de la casa. Des del Grau cal dirigir-se cap el sud-oest vorejant les antigues feixes de conreu sense perdre alçada, es revolta una petita fondalada i s’arriba a un petit morral cobert de bosc en el que es troben les trumferes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0879000,1.7956100]]></content:encoded><content:item>400392</content:item><content:item>4660238</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91853-img20220218110711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91853-img20220218110721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91853-img20220218110738.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc55
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91854]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca del Grau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Indeterminat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les runes estan voltades actualment per bosc, antigament aquest indret estava conreat, encara es poden localitzar els pedreguers i les feixes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el lloc indicat s&#039;hi han trobat dues estructures. D&#039;una banda, hi ha una construcció de planta trapezoïdal (amb unes dimensions màximes de 255 cm per 223 cm) en la què s&#039;identifica parcialment un perímetre format per lloses clavades al terra que es mostren revestides per parts de mur de pedra seca, el seu interior mostra enderroc de lloses.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;D&#039;altra banda, a uns vuit metres i mig cap al nord-oest de la primera construcció es localitza una estructura de planta rectangular ( de 3 metres de llargada per 1 metre d&#039;amplada i orientada d’est a oest) en la que també s&#039;hi poden veure lloses clavades delimitant el perímetre de la banda oest i la meitat sud formant angle recte, la resta mostra un conjunt de pedres apilades que podria correspondre a una acumulació fruit d&#039;espedregar les feixes del voltant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-167]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir-lo en direcció a la Serreta, passada la Casanova de Rossinyol i davant de la casa enrunada de cal Tico surt un pista forestal en direcció nord que cal seguir fins el final de la plana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0854800,1.7968500]]></content:encoded><content:item>400491</content:item><content:item>4659967</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La cronologia de l&#039;indret no es pot determinar. Una excavació arqueològica ens permetria afinar la cronologia, així com conèixer el conjunt que avui dia resta enmig de la vegetació i del bosc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc56
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91855]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Forats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-forats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta de dues balmes orientades al sud amb construccions en el seu interior. L&#039;edifici situat a llevant i destinat a habitatge és el més interessant i arquitectònicament més complex. Es tracta d&#039;un hàbitat amb planta baixa i planta pis que està  parcialment excavat en el terreny natural (pedra tosca).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les edificacions situades a ponent, aprofiten dos balmats contigus formant dos àmbits diferenciats, compartimentats i diferenciats amb murs de pedra sorrenca i tosca. Es localitzen senyals de sutge en el sostre però no en els murs, per això creiem que aquests espais en un primer moment eren  hàbitats i posteriorment  es van destinar a corts i estables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Entre les dues edificacions esmentades és visible una fornícula excavada en la paret de la cinglera on sembla que hi haurien les conilleres. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A ponent dels balmats, prop del salt d’aigua, són visibles restes d’estructures molt arrasades que podrien correspondre a annexos d’un antic molí.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En destaquem alguns aspectes de l&#039;estructura:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs són fets amb pedra tosca i pedra sorrenca unida amb fang. Destaca la presència important de guix com a material constructiu, com a element de revestiment de les parets naturals. Tot i el seu mal estat de conservació, s’observa que les obertures són de mida petita, el marc exterior de les obertures està fet amb pedra tosca i, en algun cas, la llinda és de fusta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres son cairats entre el mur de tanca i el fons de la balma unida per un encofrat de guix barrejat amb fragments de teula i maó. La coberta &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en gran part era la pròpia tosquera on està excavat l’habitatge. En algun lloc molt concret hi havia una petita coberta de teula àrab per evitar, probablement, l’acció del vent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-168]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la masia del Grau cal creuar el torrent i baixar seguint un estret camí pel marge esquerra de la cinglera de pedra tosca formada pel salt de l’aigua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Si bé no s’ha fet cap exploració arqueològica de l’indret, creiem que per la seva orientació i el fet d’estar propera a un corrent d’aigua i a una via de comunicació, hi ha la possibilitat d’haver estat usada com a habitatge o refugi  en temps Prehistòrics i possiblement també en l’Edat Mitjana. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En la documentació apareix esmentada per primera vegada en el Registre d&#039;Hipotèques l&#039;any 1781, quan Martí Julió, pagès del Casó, del terme de Sant Martí de Coforb, ven al quitar a Maria Costa i Julió, muller d’Antoni Costa, pagès d’Avià, la balma del Casó i diverses peces de terra pel preu de 47 lliures.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;any 1863 tornem a documentar les balmes -o forats- del Grau, apareixent ja com a derruïdes. També es documenta un hort anomenat &#039;&lt;em&gt;Hort del Julió&lt;/em&gt;&#039;, davant les dites balmes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala dos moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;possiblement d’aquesta època data la construcció de l’àmbit meridional. Inicialment deuria constar d’un sol nivell sense compartimentació interna, els senyals de sutge en una escletxa, on actualment es troba el passadís, indicaria que en aquest moment la llar de foc estaria situada en aquest indret.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;s’amplia la casa excavant l’àmbit septentrional i amb la construcció d’un nivell superior. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A planta baixa es canvia la distribució de l’àmbit primitiu amb la construcció d’envans de compartimentació i una escala d’accés a la planta pis, la llar de foc es trasllada a l’angle meridional on es construeix un banc escó de pedra. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es forada un estret passadís que permetrà una comunicació amb el nou àmbit excavat que es dedicarà a pastador i forn. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el primer nivell i sobre l’àmbit primitiu es compartimenta l’espai amb la construcció de dos envans. Es forada la roca amb la construcció d’un passadís que conté una curta escala per accedir a l’habitació de sobre el pastador i el forn.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0882400,1.7988200]]></content:encoded><content:item>400658</content:item><content:item>4660272</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-img20220218102505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-planta-els-forats.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-img20220218101939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-estables.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91855-planta-estables.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dins dels forats, hi trobem un forn de pa datable del segle XIX. La boca està formada per una llinda d&#039;arc rebaixat amb dos muntants de pedra sorrenca, un per banda, que es recolzen sobre un ampit del mateix material tallat toscament. El forn té la base feta amb lloses de pedra sorrenca, la part baixa de la cúpula és amb pedres sense treballar i la part alta és amb maó massís dret i de cantell.A pocs metres en direcció a ponent es troben dues balmes obrades contigües. La oriental mostra una planta  semicircular i està compartimentada en tres àmbits irregulars separats per dos murs mitgers amb entrades independents, els murs són fets amb pedra sorrenca i alguna tosca. El mur exterior tapa tota la obertura, els interiors només a mitja alçada. En l’àmbit oriental és visible una fossa excavada en el terra de la que, sense una excavació arqueològica, no es pot precisar la seva funció.L&#039;occidental forma un únic espai, es tracta d’una cavitat rocosa de planta aproximadament semicircular amb una façana construïda amb blocs de pedra i fang. Té una porta d&#039;accés al centre. En les dues balmes és visible molta sutja en el sostre, sense fer-se present en els murs. Per això, probablement, es van fer servir com a hàbitat en algun moment que no és possible determinar sense una excavació arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc57
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91856]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Tico]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa està totalment enrunada, motiu pel qual ja no la considerem un edifici, passant a ser un jaciment arqueològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;unes restes d&#039;una casa enrunada de la que s&#039;identifica amb dificultat la traça del seu perímetre. Aparentment mostra una planta rectangular (aproximadament 7x9 metres) amb l&#039;angle nord-oest que sembla arrodonit. A l&#039;extrem oest s&#039;hi identifica un annex d’una mida aproximada de 2&#039;5 m x 3&#039;5 m. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Una excavació arqueològica ens donaria més informació de la seva estructura.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-169]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir en direcció a la Serreta, passades ca l’Alen i la Casanova, la caseta es troba al costat de la carretera, en un encreuament amb un línia d’alta tensió.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció documental es troba en el Registre d&#039;Hipoteques, a l&#039;octubre de 1781, dins uns capítols matrimonials entre Francesc Coromines i Maria Santacreu&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;. Més enllà d&#039;aquesta menció documental, les altres -a part d&#039;ésser escasses- no ens aporten gran informació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En destaquem un procés que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX, quan Maria Casals, viuda de Tomàs Coromines, veïna de Coforb,demanda al seu fill, Ramon Coromines, pel pagament de la quantitat que va aportar en dot (200 lliures, i el corresponent esponsalici). El seu fill, Ramon Coromines, presentà un escrit d&#039;apel·lació contra la sentència de la demanda.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Finalment, el 30 de desembre de 1859, el jutge de primera instància de Berga ven l’heretat cal Tico, embargada a Ramon Coromines per l&#039;impagament dels drets de la seva mare, Maria Casals, al senyor Climent Florejachs, pel preu de 513 lliures.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Sense una excavació arqueològica no és possible determinar una evolució històrica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0830200,1.7957000]]></content:encoded><content:item>400392</content:item><content:item>4659696</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91856-cal-tico.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91856-planta-tico.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc58
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91857]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Boixes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boixes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;edifici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions. L’edifici original consta de planta baixa i planta pis amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un envà perpendicular a la façana principal. Adossada a la façana de llevant es troba la pallissa que posteriorment s’adapta com a habitatge. L&#039;estructura original mostra coberta a dos vessants amb el carener d’est a oest perpendicular a la façana principal, l’ampliació de llevant mostra teulada d’un sol vessant mantenint el nivell del de la meitat nord de la casa. A la banda nord es localitzen restes de murs molt arrasats que podrien correspondre a una antiga pallissa o bé corts.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En quant a l&#039;estructura, en podem destacar diferents elements:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; són fets amb pedres irregulars, sorrenca i conglomerat de diferent forma i mida, unida amb fang. El gruix d&#039;aquests varia segons el moment constructiu i les reparacions del segle XX son fetes amb totxanes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; estan fetes amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat, de mida superior a la mitjana dels murs, només desbastats a les cares vistes. La part alta de la cantonera sud-est de l’edifici del segle XX i el pilar central de l’obertura de l’assecador està feta amb maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les úniques obertures originals que es conserven són les portes d’accés als dos edificis, estan formades per una llinda de fusta que es recolza sobre muntans formats per carreus només desbastats en l’edifici original i per una cadena de maó de pla en l’antiga pallissa, les doelles són paral·leles i els intradós, plans, de fusta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a planta baixa&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de l’edifici original&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es troben&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;cairats formats per bigues només carejades que estan encastades en els murs est i oest. En la pallissa es troben bigues jàsseres orientades de nord a sud recolzades en el pilar central que suporten cairats orientats d’est a oest.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de teula àrab i sustentada per corretges encastades en els murs est i oest i llates per canal en l’edifici original. Aquesta coberta ha estat reformada en la segona meitat del segle XX. La pallissa té coberta a un vessant amb un cavall de nord a sud que es recolza sobre el pilar central i corretges d’est a oest; part de la coberta és amb solera de llates de fusta i part amb llates per canal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-170]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera d’Avià a l’Espunyola cal agafar la pista forestal que, passada la riera que baixa de Coforb, marxa a la dreta, cal seguir-la fins el seu final transitable]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera notícia documental que en tenim data del 25 de febrer de 1676 Hug de Senespleda i de Tord, senyor del lloc i terme de Coforb, estableix a Francesc Julió un tros de terra anomenat les Boixes (ACA, Notarials. Berga varia, 129).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII-XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular adossada a un marge i dividida en dos àmbits separats per un mur perpendicular a la façana principal. A planta baixa, aquests dos àmbits estarien dedicats a estables. A la planta pis, l’àmbit meridional contindria la cuina i el pastador, encara és visible el cos del forn adossat  en el mur sud, la resta serien habitacions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a principis d’aquest segle s’adossa en el mur de llevant de l’edifici original una construcció que a planta baixa estaria dedicat a estables i en la primera planta s’hi adaptaria la pallissa. En aquest edifici, els elements de suport giren al voltant d’un pilar central que té continuïtat en alçada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En la segona meitat del segle XX s’adapta la pallissa com a habitatge tapant les obertures de l’assecador amb totxanes, es reparen els murs de la casa original amb el mateix material i es refà la teulada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0841100,1.8052700]]></content:encoded><content:item>401185</content:item><content:item>4659805</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-les-boixes.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-img20220218150153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-img20220218150133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91857-planta-boixes.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc59
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91858]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI o anterior]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions i l’adaptació al terreny.  L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. La casa es va ampliar cap el sud amb la construcció d’un cos perpendicular de galeries. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la banda de ponent s’hi va adossar un gran femer. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La gran pallissa està separada uns metres cap el nord-est i entre aquesta i la masia es troba el baluart  on es tancaven les ovelles. L’era quedava sobre el marge on estava situada la pallissa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En destaquem diferents elements de la seva estructura:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En quant als murs,&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;tot i que gran part de la superfície exterior dels murs es mostra arrebossat, podem veure que està construïda en base a pedres desbastades de tipus calcari, sorrenc i alguna tosca unida amb fang, amb un gruix d&#039;uns 70 cm a la zona més antiga, 50 cm en el mur mitger i 40 cm a la zona reconstruïda. La galeria, que no es troba arrebossada, mostra les arcades fetes amb maó massís i la resta de la paret amb paredat cohesionat amb morter argilós. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en l’edifici original, tot i que no s’aprecien bé a causa de l’arrebossat, sembla que no es diferencien clarament de l’estructura del mur. En l’ampliació de finals del XIX, les cantoneres són de maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Trobem diferents obertures; la porta d’entrada a la casa està formada per un arc rebaixat i muntants de pedra tosca, les finestres tenen una gran variabilitat, entre les més antigues n’hi ha amb llinda de fusta sobre muntants de pedra tosca i de llinda de conglomerat sobre muntants de tosca, aquesta està situada a la sala i té festejador; les més modernes presenten l’obertura arrebossada i sense ornament. El cos de galeries de finals del XIX o principis del XX presenta les finestres fetes amb llinda d’arc rebaixat feta amb tres filades de maó de pla sobre muntans i ampit del mateix material; les arcades estan fetes amb arcs de mig punt de dues filades de maó de pla sobre pilars amb imposta del mateix material.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres de la&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; planta baixa estan fets amb cairats de fusta de tot tipus amb revoltó encofrat de guix, a sobre rajoles. A la planta pis, els sostres estaven fets amb cairats de tot tipus amb revoltó encofrat de guix, només hi havia rajoles a sobre en l’àmbit dels graners. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l’ampliació en galeria es troba una estructura original, curtes bigues jàsseres estan situades entre  els pilars i el mur de la casa en direcció nord sud, a sobre, bigues motllurades d’est a oest amb rajoles&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ha estat reconstruïda en l’últim quart del segle XX, actualment és de teula àrab sustentada amb bigues de formigó. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta original tenia la carenera sobre el mur mitger, dos cavalls de fusta per banda sustentaven les corretges paral·leles al carener, a sobre, l’entramat de llates per canal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-171]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç i passats els trencants de Coforb, l’ajuntament i Viladomat baixa a l’esquerra la pista que porta a Balart.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Balart ha tingut diferents noms al llarg de la Història. Durant el segle XV, documentem el mas com a Alsinelles i diferents habitants que porten el cognom de &#039;Olzinella&#039;. Al segle XVI, documentem a Gaspar del Graner, burgès de Berga i habitant a Tarragona, com a senyor del terme de Coforb, establint a Francesc Barart i al seu fill Joan Barart al mas de l&#039;Olzinella de Coforb per un preu d&#039;entrada de 12 ducats.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al segle XVIII el nom del mas Alsinelles o Barart, canvià a Farràs. A la documentació del segle XIX, el nom Farràs desapareix i es mantenen simultàniament els noms de Alsinelles o Barart/Balart, tal com ens ha arribat a dia d&#039;avui, amb el nom de Balart.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Arquitectònicament ens hi podem aproximar a través de diferents fases:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII-XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; creiem que inicialment hi hauria l&#039;estructura d&#039;un mas de dos cossos, del qual tant sols en resta la nau de ponent. Aquella edificació originària va patir algun tipus d&#039;enderroc que comportà la desaparició del cos de llevant. Del segle XVIII data la reconstrucció de la casa, quedant així definida l’estructura de dos cossos paral·lels actuals. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A planta baixa, el cos de ponent no presenta cap compartimentació i estava destinat a estable, també contenia una fogaina. El cos de llevant conté la porta d’entrada en el mur de llevant, en l’angle sud-est es trobava l’escala, de pedra, que amb dos trams accedia al següent nivell, aquest cos estava dividit amb envans (un d’ells ha desaparegut) obtenint tres espais diferenciats, el meridional era el distribuïdor, el central era l’estable de l’euga i el nord també era un estable.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la planta pis, la gran sala ocupa la totalitat del cos de ponent, aquesta tenia un ús diferenciat amb un envà central que avui ha desaparegut, a la banda nord es trobava la llar de foc, la cuina i pastador amb la boca del forn i els fogons en el mur de ponent (el cos del forn, que deuria estar anclat sobre l’era, ha desaparegut); a la banda sud es trobava l’única finestra amb festejadors de la casa i la pica en el mur de ponent, l’escala d’accés a les golfes (de fusta) estava adossada al mur meridional. El cos de llevant estava compartimentat en tres habitacions. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A les golfes i davant l’escala d’accés hi havien els graners adossats al mur meridional. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En aquesta època es degué construir la part més antiga de la pallissa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX-XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a cavall entre els dos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;segles s’amplia la casa cap el sud amb la construcció d’un cos de galeries amb tres arcades que engloba els tres nivells de planta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement en aquesta època s’amplia la pallissa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;es construeix el femer adossat al mur de ponent de la masia  aprofitant el propi desnivell del terreny, tenia un abocador en el mur nord que donava al baluart, per aquí s’hi abocava el fems del corral. Les corts, avui reconvertides en part de l’habitatge, estaven situades sobre el femer i s’hi accedia des de l’eixida de la casa i, possiblement, també des del baluart,  en el mur sud hi havia la gran porta d’accés al femer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals del segle XX es reforma l’interior de la casa amb la construcció de la nova escala, la nova distribució de la primera planta i la reconstrucció de la teulada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La pallissa es reconverteix en habitatge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0938500,1.7948700]]></content:encoded><content:item>400340</content:item><content:item>4660899</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-1bar0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-img202205291648090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-porta-balart.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-forn-balart.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-planta-balart.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[De Balart, en destaquem dos elements arquitectònics:-Porta d&#039;arc rebaixat (segle XVIII). Constituïda per muntants fets amb carreus de pedra sorrenca disposats en cadena, l’arc està format per 7 dovelles curtes de pedra tosca. La doella és esbiaixada i obra cap a l’interior, l’intradós de l’arc és pla i de fusta.-Forn (1735). Està constituït per una boca en forma d&#039;arc de mig punt, feta amb un bloc monolític de pedra sorrenca i un ampit de llosa. A la llinda hi consta la data &#039;1735&#039;. La boca del forn està tapiada i el cos ha desaparegut.També fem esment de la Pallissa de Balart, datable del segle XVIII. És una pallissa de planta rectangular adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que no tenen la mateixa mida, el carener està orientat d’est a oest. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang, els pilars cal diferenciar-los, els antics estan fets amb carreus de pedra a planta baixa més maó massís en el segon nivell units amb morter de calç, els més moderns són de maó massís cohesionats amb morter de calç.Avui dia, aquesta pallissa ha estat completament modificada i convertida en una vivenda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc5a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91859]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una c&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;asa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, al davant del mur sud-est hi ha un porxo a la planta baixa i terrassa a nivell del pis. Mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat aproximadament  d’est a oest.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XX s&#039;enderrocà la casa antiga i sobre la mateixa s&#039;hi construí l&#039;edifici que veiem a dia d&#039;avui.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-172]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, la primera pista a la dreta puja a la casa de Riera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ens trobaríem davant d&#039;un dels masos més antics del municipi de Capolat, amb els orígens molt probablement altmedievals. De fet, el seu topònim, &lt;em&gt;Vilar&lt;/em&gt;, ens deixa entreveure el possible orígen: un vilar. En tenim constància documental des del 13 d&#039;octubre de 1314, quan apareix com una afrontació en l&#039;establiment del mas Riu. El nom actual, Riera, prové de la família que s&#039;hi establí a partir del segle XVI i portaven el mateix nom de Riera, que acabarà provocant el canvi de nom de Vilar per Riera.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tot i l&#039;enderrocament del segle XX, arquitectònicament podem distingir diferents fases constructives:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l’únic edifici amb una certa antiguitat és la pallissa, està adossada a un marge rocós en l’inici d’un petit tossal que s’avança al sud. Consta de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i el nivell superior és un assecador.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; probablement d’aquesta època data la construcció de la masoveria. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; s’enderroca la casa antiga i es construeix l’edifici actual, que segons informacions orals, ocupa les mateixes dimensions que l’anterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0945200,1.7994300]]></content:encoded><content:item>400718</content:item><content:item>4660968</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91859-img20220519113219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91859-img20220519113329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91859-img20220519113229.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;est del mas Riera hi trobem la masoveria que és una casa de planta rectangular amb un petit cos afegit en el mur de llevant. Mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat aproximadament de l’est a l’oest. Consta de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Al davant del mur sud-est hi ha un porxo a la planta baixa i terrassa a nivell del pis. Gran part dels murs presenten revestiment de ciment pòrtland,  en els llocs on és visible el parament aquest està format per conglomerat i pedra sorrenca de forma i mides irregulars. No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Riera que probablement deuria ser una obra de finals del segle XVIII o principis del XIX.Uns 40 metres al sud-oest del mas Riera hi trobem la pallissa, datable del segle XVIII. Es tracta d&#039;una pallissa de planta rectangular adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat d’est a oest perpendicular a les obertures.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc5b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91860]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Caubet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caubet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta irregular a causa de les ampliacions. Consta de planta baixa i planta pis sota teulada, mostra una distribució de tres cossos paral·lels. Té diferents nivells de coberta, amb coincidència amb les diferents ampliacions, tots ells a dos vessants i amb la mateixa direcció del carener que va de nord-oest a sud-est. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossades a la façana sud-est i amb la mateixa amplada de la casa es troben les corts a planta baixa i una eixida en el primer pis. Adossat al mur nord-est de la casa hi ha el femer. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Separat de la casa uns 60 metres al nord-est es troba un edifici adossat a un marge, amb pilar de càrrega central, que podria correspondre a la pallissa.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En quant a l&#039;estructura, en podem destacar diferents elements:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El conjunt dels murs, a excepció del cos septentrional que és de totxana, estan fets amb blocs de pedra sorrenca de mida i forma irregulars lligades amb fang. Tenen un gruix de 60 cm en l’edifici original, 50 cm en l’ampliació del XIX, i 40 cm en l’eixida i femer. Gran part dels murs estan arrebossats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres de &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l&#039;interior del conjunt no presenta elements de càrrega, ja que per les dimensions d&#039;amplada de les diferents ampliacions permet carregar els forjats en els murs principals. Així, els cairats s’encasten en els murs est i oest en totes les ampliacions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de teula àrab i&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; reformada en l’actualitat, és de dos vessants amb el carener centrat amb  direcció de nord-oest a sud-est, presenta nivells diferenciats lligats a les diferents ampliacions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-173]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada amb cadena, que porta a cal Caubet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El 11 de març de 1687, Francesc Calvet, pagès de Coforb, capbreva aquest mas a favor de la família Senespleda, senyora jurisdiccional del terme. Observem com es produeixen diferents arrendaments del mas, com per exemple el 17 de juliol de 1799, Francesc Muntanyà Creu i Rossinyol, pagès hereu de la casa, mas i heretat Rossinyol de Coforb, per terme de 2 anys, i pel preu de 200 lliures, a raó de 100 lliures per any, arrenda a Martí Creu, pagès de Berga, la casa, mas i heretat Calvet, del terme de Coforb.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A tot això, l&#039;anàlisi d&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;e l’edifici ens senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; en origen, únicament hi havia una petita caseta de dos nivells que probablement tenia a la planta baixa una sala amb foc, fogons i pica, a la planta pis les habitacions sota teulada. No se sap la posició de la porta d’entrada a aquest edifici a causa de que actualment les parets estan arrebossades i pintades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en el decurs del segle XIX es varen realitzar diferents reformes. D&#039;una banda es va ampliar l&#039;espai destinat a habitatge amb l&#039;afegit d&#039;un cos a la banda nord-oest diferenciant així la sala de l’espai de la cuina.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Continuen les habitacions sota teulada en la planta pis. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta construcció va provocar que la porta d’accés a la casa passés a ser l’actual, en el mur sud-oest. D&#039;altra banda, es va construir una eixida a nivell de la planta pis amb corts a la planta baixa, adossada al mur sud-est. Paral·lelament es va fer un femer situat a l&#039;est d&#039;aquest darrer cos afegit. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;També dins aquest període es va bastir el paller.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;en el decurs d’aquest segle es construeix l&#039;annex que s&#039;adossa a la banda nord-oest de la casa i es tapia la porta original del femer. A finals de segle es converteix en habitatge el paller.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0933300,1.8085400]]></content:encoded><content:item>401470</content:item><content:item>4660825</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114351.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Avui en dia (2021) cal Caubet és una masia orientada al turisme rural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc5c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91861]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regatell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una c&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;asa de planta rectangular, originalment estava adossada a un marge;  consta de planta baixa i dos pisos (el segon pis constituïen les golfes però en l&#039;actualitat s&#039;ha pujat l&#039;alçada de la casa convertint aquestes amb espai habitable); la coberta és de dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La pallissa estava adossada al mur de llevant i tenia la mateixa profunditat de la casa. Estables i corts estaven situades pocs metres a ponent, adossades a un marge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En quant a l&#039;estructura de l&#039;edifici, en podem destacar diferents aspectes:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; es troben parcialment revestits amb morter de calç, de tota manera podem veure que estan construïts amb lloses i blocs de pedra sorrenca irregulars i de diferents mides (més petites a la part corresponent a l&#039;estructura originària) unides amb fang. El gruix dels murs oscil·la entre 55 cm i 60 cm a l’edifici original. En les ampliacions de llevant i ponent tenen un gruix entre 45 i 50 cm.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;mostren carreus de pedra sorrenca, només desbastats, de mida sensiblement més gran que les lloses i pedres dels murs. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En quant a les obertures, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la porta principal de la casa està situada a la façana sud i està feta amb muntants de maó massís i llinda de fusta, les finestres d’aquest nivell no són les originals. Les finestres de la planta pis tenen la llinda de fusta que es recolza sobre el mur arrebossat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els elements de càrrega&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de l’estructura primitiva són els murs exteriors. Amb l&#039;ampliació de l’habitatge cap a l&#039;est, el mur de llevant de la casa original passà a constituir un element interior de suport dels forjats superiors. Bigues només carejades formen els cairats de suport del sostre, s’encasten en els murs nord i sud i suporten un empostissat de fusta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de teula àrab. Els elements de suport es van reformar a finals del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-174]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada, que porta a cal Caubet i més endavant al Regatell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera menció documental l’hem trobat en la visita pastoral a la Parroquial de Sant Vicenç d’Espinalbet de l’any 1769. L&#039;any 1782 apareix com a pertinences de l&#039;heretat Alzinella o Barart i com afrontació de migdia del mas Calvet (o Caubet). Al segle XIX documentem l&#039;usdefruit del Regatell per part de l&#039;Hospital dels Pobres de Berga i el 1877, en un inventari de l&#039;Hospital Sant Bernabé de Berga, hi figura el mas Regatell del terme de Capolat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;També apareix documentada en el “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; (ACBR) elaborat en l’any 1856. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la casa original estava adossada a un marge, era més petita que l’actual, de llargada ocupava des de la cantonada oest fins aproximadament enmig de les dues finestres que es troben a nivell de la planta baixa, també tenia menys alçada, deuria constar de planta baixa i planta pis. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Sembla que aquesta primera estructura constava d&#039;un annex adossat al mur est, probablement destinat al bestiar, a la planta baixa, i paller en la primera planta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; s&#039;amplia la casa amb l&#039;adhesió, com a part de l’habitatge, del paller que tenia adossat al mur est a la vegada que s&#039;alçava l&#039;edifici i es separava la casa del marge. En aquest moment es degué construir el nou paller, situat també a la banda de llevant, així com els annexes que es troben a l&#039;oest de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l&#039;última reforma (de finals del segle XX) ha elevat la coberta de la casa, i ha modificat considerablement l&#039;aspecte originari amb l&#039;adhesió del paller com a habitatge i la creació de balconades tot amb materials actuals.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0905400,1.8077300]]></content:encoded><content:item>401398</content:item><content:item>4660517</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519115018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91861-img20220519114933.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc5d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91862]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Viladomat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;un edifici de planta trapezoïdal fruit de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular guiada per les estructures preexistents i per la configuració geològica de l’indret. La coberta és de dos vessants amb el carener de nord a sud, en la meitat nord de l’edifici, i d’un sol vessant inclinat cap el sud en l’ampliació meridional.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pocs metres al nord-oest de la casa es troba un clos on s’engloba el corral de les ovelles i la pallissa tradicional, més a ponent es troba l’era. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al sud-est hi ha una pallissa de nova construcció.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;De l&#039;estructura de l&#039;edifici, en destaquem:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els murs de tenen un gruix de&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; 80 cm i el seu parament està format per pedres desbastades, irregulars, i disposades seguint certa voluntat de filada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’ampliació del XVII-XVIII té murs de 60 cm de gruix formats amb pedres irregulars en forma i mida. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’ampliació del segle XX té uns murs formats per pedra sorrenca de diferent forma i mida amb un gruix de   45 cm, actualment està arrebossat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l’edifici original es troben cantoneres tallades a cops de maceta en peces rectangulars de mida semblant als carreus del mur. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’ampliació del segle XVII-XVIII té les cantoneres força irregulars de mida més gran que en l&#039;anterior fase. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’ampliació del segle XX està construïda amb cantoneres de maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En l’edifici primitiu, les úniques obertures originals que es conserven són les espitlleres de la planta baixa. En l’ampliació del segle XVII-XVIII han estat molt modificades. La porta d’entrada està situada en el mur de ponent, té la llinda plana , de fusta, amb arc de descàrrega, la doella lleugerament esbiaixada obrint cap l’interior, l’intradós és pla de fusta; les finestres de la primera planta també han estat modificades, tenien llinda de pedra i s’han substituït per llindes de fusta; una sola finestra de les golfes té llinda i muntants monolítics de pedra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres de planta baixa han estat molt modificats, en molts indrets es veuen cairats de fusta amb encadellats; originalment estaven fets amb cairats quadrejats amb revoltó de guix encofrat i rajoles al damunt. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la planta pis també hi ha modificacions, es troben cairats quadrejats i troncs pelats amb revoltó de guix amb rajola al damunt; l’excepció està sobre l’habitació de l’hereu, on queda l’enguixat al descobert.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;de teula àrab a dos vessants en l’edifici que engloba l’original i l’ampliació del XVII-XVIII. La carenera de nord a sud segueix l’orientació del mur de ponent de la primitiva construcció, dos cavalls d’est a oest, seguint l’orientació del mur meridional de l’edifici antic, actuen de suport de les corretges paral·leles a la carenera, l’entramat de llates per canal culminen l’estructura de suport de les teules. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En l’ampliació del segle XX, la teulada és d’un sol vessant amb inclinació cap el sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-175]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa es troba sota mateix de la carretera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En la baixa Edat Mitjana era coneguda com a mas &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Salau&lt;span&gt; i com a tal surt esmentada l’any 1372; el 1342 es documenta ja un tal &#039;Pere de Salau&#039; com a testimoni en un sotsestabliment d&#039;un tros de terra anomenada el Regatell. El 11 de març de 1502, Macià Salau que era fill i hereu de Jaume de Salau, habitants de Cardona i que eren els amos del mas de Salau de Coforb, venen el seu mas a Pere Viladomat de Vilada pel preu de 40 lliures. Seran aquests Viladomat els que acabaran donant el nom al mas Salau per Viladomat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIV: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La casa sembla estar definida per una estructura d’un sol cos de planta trapezoïdal que constaria de planta baixa, primera planta i golfes. Dona la impressió que el mur meridional ha estat remodelat a causa d’un possible esfondrament. No és possible determinar l’ús de la planta baixa i la planta pis a causa de les reformes posteriors; les golfes sembla que originalment o bé per una reforma molt antiga tenien una estructura de pallissa amb la façana sud oberta. Aquest espai ha estat conegut fins l’actualitat com “la presó”. Probablement fou una torre o casa fortificada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XVII-XVIII: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;s’amplia la casa per la banda sud i oest  amb una construcció en forma de L que envolta parcialment l’edifici preexistent. Així, la casa queda definida per dos cossos orientats de nord a sud. S’integra la primera estructura aprofitant els murs que queden en l&#039;interior com a parets mitgeres. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Ara, la planta baixa queda dividida en quatre estances: el distribuïdor amb l’escala adossada al mur mitger, inicialment, és també el pastador. Sota l’escala hi trobem un forn de pa que té una boca amb llinda plana; en aquest nivell d’anàlisi no és possible determinar els usos de les restants estances, possiblement, avançat el segle XVIII es converteixen en estables. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A nivell de planta pis trobem l&#039;àmbit destinat a sala, està situat a l’angle sud-est, té els fogons, el forn i el foc adossats al mur meridional; l’habitació de l’hereu ocupa l’àmbit de l’antiga construcció; la resta es divideix en habitacions, la del nord-oest té una petita capella que l’anomenen de la verge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;s’amplia&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la casa cap el sud amb una construcció adossada conservant la mateixa amplada de l’edifici. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A planta baixa s’aprofita el desnivell d’un marge en aquest indret, es divideix l’espai amb un mur mitger. L’àmbit sud-est es divideix al mateix temps en dos nivells, a planta baixa es troben les corts, a la planta superior uns estables amb accés des la planta baixa de la casa. L’àmbit sud-oest té un sol volum, mitjançant un pilar central i envans es crea una compartimentació dedicada a estables de cavalleries.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la planta pis es divideix l’espai en tres cossos mitjançant envans: en el central es troba la sala; en l’oriental es troba l’habitació de l’amo i les comunes, una d’elles amb accés només des de l’habitació de l’amo; en el cos de ponent dues habitacions. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&#039;agregació del cos sud suposà una modificació dels espais interiors de l’edifici preexistent, així la sala principal passava a situar-se en l&#039;estança central d&#039;aquest afegit; també comportà la desaparició del forn del segle XVIII. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals del segle XIX principis del XX es degué construir el paller a la banda nord-oest de la casa, amb un baluart que delimitava el corral de les ovelles al davant. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A finals de segle es construeix la nova pallissa a l’est de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956500,1.7975900]]></content:encoded><content:item>400568</content:item><content:item>4661096</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-planta-viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn1-viladoma.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn2viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-fogons.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-teiera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-rajola.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[De Viladomat en destaquem nombrosos elements arquitectònics:-Forn (segle XVIII) constituït per una boca quadrada, protegida per una portella de ferro actual i un ampli ampit de pedra. A sobre de la boca s&#039;hi disposa una mena de llinda de descàrrega, de 130 cm de llarg, feta amb blocs de pedra a plec de llibre. La caixa interior és de planta circular coberta amb cúpula de pedra i teulís a la part central.-Fogons (segles XVII-XVIII) constituïts per un bloc de pedra massissa, d&#039;una peça i forma trapezoïdal, té dos focs equidistants de diferent mida: el de l&#039;esquerra presenta una obertura circular de 16 cm de diàmetre i el de la dreta, de 20 cm.-Boca de forn (1765) amb forma d’arc de mig punt picada en un bloc monolític de pedra sorrenca, en el muntant oest té gravada la data de construcció: 1765. El cos del forn ha desaparegut.-Teiera (segle XIV?). Es tracta d&#039;unes obertures de format rectangular, fetes amb lloses distribuïdes de la següent manera: ampit: dues lloses planes de 30 cm d&#039;ample; muntants: tres lloses equidistants, disposades longitudinalment i en vertical, recolzades sobre la cara llarga; llinda: una llosa rectangular disposada horitzontalment. Sembla que originalment aquestes obertures estaven tapiades per la part exterior, constituint unes fornícules dedicades a teieres, fet abonat per la sutja observable a l’interior.-Rajola (segle XVIII) del terra de les golfes, presenta en el seu centre un ornament format per incisions radials que omplen un arc de circumferència de 19 cm de llarg en l’arc i 11,2 cm de radi. Tot plegat recorda les estries d’un mol·lusc marí.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc5e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91863]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de Viladomat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-viladomat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;una pallissa de planta rectangular&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca. La planta baixa ha estat rebaixada, eren els corrals d’ovelles, és tancada, i deuria estar dividida en dues meitats, per un envà ara inexistent, amb una porta cada una. El segon nivell és destinat pròpiament a pallissa amb una gran obertura, només trencada pels pilars de càrrega. Aquest edifici ha estat reformat l’any 1963.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Davant d’aquest edifici es troba un clos voltat d’un mur de pedra sorrenca de 48 cm de gruix, té un gran portal amb llinda de fusta i muntants de maó pla a la banda de llevant, formava part dels corrals.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A ponent hi havia un cobert obert a migdia per guardar la maquinària, ha estat reformat modernament.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-176]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa de Viladomat es troba sota mateix de la carretera i la pallissa a ponent de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0957800,1.7973000]]></content:encoded><content:item>400544</content:item><content:item>4661110</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91863-img20220326125148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91863-pallisa-viladomat.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-10-11 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al mateix segle XX es construí una altre pallissa a Viladomat, trobant-se aquesta al sud-oest de la mateixa casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc5f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91864]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de guix del camí del Portet (1)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-del-cami-del-portet-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX o anterior]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu estat de conservació és molt dolent, situació que es va veure agreujada amb la construcció de la pista del Portet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Forn de guix, parcialment malmès per la construcció de la pista del Portet. Són visibles les restes d’un mur d’un metre d&#039;alçada que dibuixa una estructura de planta circular.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El mur està fet amb pedra sorrenca i calcària lligada amb fang. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La construcció està encabida en un retall fet en el terreny natural. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-177]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0994900,1.7924200]]></content:encoded><content:item>400146</content:item><content:item>4661528</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91864-planta-forn-guix-portet-1.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-10-11 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del forn és visible un esvoranc a la muntanya, es tracta de la cantera des de la qual devien portar els blocs de pedra per fer guix. La cantera mostra un front d&#039;explotació trilobulat. Entre el forn i la cantera trobem una construcció que podria tractar-se de la barraca dels obrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc60
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91865]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca i pedrera del guix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-pedrera-del-guix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La barraca es troba enrunada i afectada per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La barraca dels picapedrers, està situada al peu de la cantera, totalment enrunada, adossada a un marge, els murs són d’uns 20 cm de gruix, formats per blocs de pedra sorrenca de tota forma i mida units amb morter de calç.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La c&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;antera d’explotació de pedra per fer guix, mostra un front trilobulat i en algun indret presenta una gran alçada, actualment està molt erosionada i coberta per la vegetació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-178]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des del forn 1 cal pujar per un camí molt tapat en direcció a llevant, passats uns 55 m es troben les runes de la construcció.Per arribar a la pedrera, es continua pujant pel vessant sense camí fins arribar al front d’explotació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0996700,1.7929600]]></content:encoded><content:item>400191</content:item><content:item>4661547</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91865-img20220328094737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91865-pedrera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91865-img20220328095801.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc61
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91866]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de guix del camí del Portet (2)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-del-cami-del-portet-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX o anterior]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes del forn de guix es troben en mal estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Restes de l&#039;estructura d&#039;un forn de guix molt arrasat. La planta té forma d&#039;el·lipse. Tot el que podem veure del forn és excavat en el terreny natural, no queden restes de murs, tan sols un parell de pedres en el que deurien ser els muntants de la boca. Al davant del forn hi ha una pila d&#039;enderroc que podria correspondre a les restes d&#039;una barraca o alguna altre construcció. Pocs metres cap al nord es troba el front d&#039;explotació de pedra de guix.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-179]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet fins el forn 1, a continuació cal seguir un camí en direcció a llevant, abans d’arribar a la carena que tanca la vall, es troba el forn una mica enlairat a l’esquerra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0993600,1.7938100]]></content:encoded><content:item>400261</content:item><content:item>4661512</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91866-forn-guix-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91866-pedrera2.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una excavació arqueològica ens aportaria més dades del conjunt.Pocs metres al nord del forn trobem una cantera de pedra per a fer guix, el seu front d’explotació és d’un sol lòbul i presenta una gran alçada. Està molt erosionada i coberta per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc62
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91868]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cerdà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment només queda visible la cantonera sud. És dificultós trobar les restes, les quals vam trobar gràcies a les fonts orals i a la visita &#039;in situ&#039; juntament amb un veí de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Només és visible la cantonera sud-est de l’edifici, doncs la construcció d’una pista d’extracció de fusta l’afectà considerablement.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-180]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç i passat el trencant de la Serreta, cal agafar la primera pista a la dreta (tancada amb una cadena) que s’enlaira pels vessants meridionals de la serra de la Tossa, assolits els 1285 m d’alçada i al costat d’una bassa, surt una pista a la dreta que cal seguir uns metres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons un document conservat a l&#039;Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR. Notarials. Josep Galard, 1808, f. 103) sabem que Josep Santacreu, pagès de Sant Martí de Coforb, deixa a mitges planes o masoveria a Esteve Baderlas, natural de Bellver, una partida de terra de 4 quarteres situada en el paratge de les Costes, que és part i de pertinences del mas Julit, on hi haurà d’edificar una casa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Sembla que tingué una vida efímera, doncs al darrer terç del segle XIX només observem breus esments documentals que testimonien l&#039;existència de cal Cerdà, amb la vídua Antonia Badia i Costa com a propietària de cal Cerdà. La darrera menció documental de la qual en tenim constància és l&#039;any 1879 i apareix com afrontació del mas Sorribes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0991700,1.7834300]]></content:encoded><content:item>399402</content:item><content:item>4661503</content:item><content:encoded><![CDATA[ca. 1808]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-cal-cerda.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91868-planta-cerda.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc63
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91869]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Caseta de planta&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució feta amb envans; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En destaquem diferents elements de la seva estructura:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs tenen un gruix de 70 cm i estan formats amb pedres sense treballar de tipus calcari de diverses formes i mides.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les cantoneres &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;estan formades per blocs de pedra calcària de mida superior als que formen els murs, una petita part són picades, la majoria només estan desbastades a les cares vistes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les obertures &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;han estat modificades en les reformes del segle XX, la de la banda oest en el primer pis té  llinda i muntants de pedra i està tapiada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els sostres de fusta han estat substituïts en les reformes del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és de teula àrab a dos vessants, els suports de la teulada han estat substituïts en les reformes de final dels segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-181]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç i passats els trencants de Coforb i de l’Ajuntament de Capolat, cal seguir la propera pista forestal que surt a la dreta i s’enfila pels drets vessants de la Tossa en direcció al coll del Portet. Aquesta pista és tancada amb una cadena.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A finals del segle XVIII documentem la presència d&#039;aquest mas. El 14 d&#039;octubre de 1870, Josep Casafont i Casals, pagès masover, natural de Coforb, inscriu en el Registre de la Propietat els bens del seu pare, Josep Casafont i Puig, mort intestat. Entre aquests bens hi ha el mas Portet de Coforb.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&#039;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XIX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;la casa està definida per una estructura de planta rectangular adossada a un marge, té un pilar central que es desenvolupa fins el sostre de la planta pis, sense arribar al carener; en base a aquest pilar es creen amb envans les divisions internes. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La planta baixa es destina al bestiar, l&#039;escala d’accés a la planta pis es localitza a la banda sud-est. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La planta pis es divideix en dos cossos amb un envà, el cos de llevant conté la sala amb el foc a terra i el forn de pa en el mur nord. El cos oest es divideix en dues parts amb un envà obtenint dues habitacions. A l&#039;est de la casa i adossat a aquesta s&#039;hi localitza el paller, té dos nivells, la planta baixa es dedica el bestiar, a sobre l’assecador pròpiament dit. La façana sud està oberta, únicament hi ha un pilar central que actua com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab, d’un sol vessant, prolongació de la part de llevant de la casa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segle XX: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;a finals d’aquest segle es reforma completament la casa. Es separa la casa del marge, això suposa la reconstrucció de part del mur nord, s’elimina també el contrafort del mur sud. Aquestes accions no han modificat el registre de les obertures de la façana principal però sí el seu format. Es suprimeix el pilar central i es canvien les bigues i l‘empostissat de fusta per una estructura amb bigues de ciment. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;S’adequa la primera planta de la pallissa com a habitatge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1054700,1.7937700]]></content:encoded><content:item>400267</content:item><content:item>4662191</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-img20220328112416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-planta-portet.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-blegador-bastons.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A pocs metres de ponent de la casa, trobem un queixal excavat a la roca, de fons pla i vores arrodonides, a l&#039;interior del qual hi ha dos forats circulars (un de 10,5 cm de diàmetre x 10,5 cm de profunditat i l’altra de 11 cm de diàmetre x 12 cm de profunditat) situats a 5 cm de la vora superior. Per sota d’aquests forats, són visibles tres ranures paral·leles a les vores exteriors del queixal, que tenen una profunditat que oscil·la entre 3 i 4,5 cm. Els forats servien per encaixar i mantenir blegats els bastons de corner per a tal d’elaborar eines o útils d’aquest material.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc64
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91870]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pleta del Portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-del-portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma orientada al sud-est, localitzada en una cinglera de pedra calcària amb una visera gradual a gran alçada i amb unes dimensions aproximades d&#039;uns 35 m d’amplada i 3 m de profunditat. Al davant de la balma i a uns nou metres de distància es troba una petita cinglera discontínua que en un moment determinat es va realçar amb la construcció d&#039;un mur de pedra seca d&#039;uns dos metres i mig d&#039;alçada que actualment es conserva parcialment. Aquest mur devia permetre regularitzar el terreny per obtenir un major espai útil. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La superfície de la balma és relativament regular, tot i que presenta un pendent amb inclinació cap el sud-est, mostra gran quantitat de sediment. Aquest espai delimitat, només era accessible per l&#039;extrem nord-est de la balma amb un camí de bast.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-182]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet, situats per sobre de les balmes del Portet, en el revolt agut de la pista en el sector de ponent, surt un camí que cal seguir fins a la base de les cingleres que es veuen properes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1032100,1.7916000]]></content:encoded><content:item>400084</content:item><content:item>4661942</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91870-planta-pleta-portet.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És probable que es fes servir com a pleta per tancar el bestiar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc65
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91871]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma 2 del Portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-2-del-portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASTANY, J., SÁNCHEZ, E., GUERRERO, LL., CARRERAS, J., MORA, R., VILA, G. (1990). El Berguedà: de la Prehistòria a l&#039;Antiguitat, Els llibres de l&#039;Àmbit, Berga.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pista forestal, feta sense supervisió d&#039;un arqueòleg, es va endur part de la potència arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;una balma molt oberta amb una alçada gradual que oscil·la entre un metre a l’interior i els 3&#039;70 metres en una zona concreta de l’exterior. Mostra planta convexa contornejant el gran bloc de pedra que la forma. Té unes dimensions de 30 m d’amplada per  3 mde profunditat màxima. El sediment és quasi inexistent degut a l&#039;afectació produïda per la construcció d&#039;una pista forestal. No presenta restes de sutge en la seva superfície.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-183]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet. Aquesta balma està situada entre els dos torrents que formen la capçalera de la vall.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1035300,1.7937100]]></content:encoded><content:item>400259</content:item><content:item>4661975</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91871-balma2portet.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91871-img20220328102233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91871-planta-balma2.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edats dels Metalls|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alguns materials ceràmics recollits pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga donen a entendre que “fou poc o molt habitada en un moment concret de l&#039;edat del Bronze Antic”. Posteriorment s&#039;ha precisat que els materials recollits són propis del Bronze Mitjà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[79|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc66
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91872]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma 1 del Portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-1-del-portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de la balma hi ha una tartera, de manera que amb el pas dels anys s&#039;han anat dipositant tota mena de sediments, protegint al mateix temps la potència arqueològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;balma orientada&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;al sud amb una alçada gradual que va dels 1,7 m a l’interior fins els 10 m a l’exterior. La part central conforma una cavitat força arrodonida amb unes dimensions de 6,70 m de llargada per 4,80 m de profunditat màxima. Té la superfície del terra afectada pel foc i la paret coberta de sutge en dos punts. A la banda est i a una alçada d&#039;uns dos metres i mig es troba un forat quadrat en la roca d&#039;uns 10 cm de costat que podria ser d’origen antròpic. En aquesta zona el nivell del terra mostra un pendent lleu cap al sud i força sediment, amb molta quantitat de pedres aportades pel vessants de la curta i dreta vall. A l&#039;extrem oest hi ha un espai amb unes dimensions de 8 m de llargada i 2 m de profunditat amb fort pendent i sense senyals de foc.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-184]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet, abans de creuar el torrent del mateix nom, queda enlairada i visible a l’esquerra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1032100,1.7928100]]></content:encoded><content:item>400184</content:item><content:item>4661941</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91872-img20220328103645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91872-planta-balma1.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una excavació arqueològica ens aportaria una sèrie de coneixements dels que no podem disposar suara. Al mateix temps, ens podria donar una cronologia que hores d&#039;ara no la podem establir.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc67
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91873]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de la rasa de Balart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rasa-de-balart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d&#039;una balma de petites dimensions, orientada al sud, és molt oberta formada per una visera gradual de roca calcària. La seva profunditat màxima és d&#039;un metre i mig i per la part exterior presenta un mur lineal de pedra seca de diferents gruixos d&#039;uns tres metres de longitud. La seva superfície és regular, a la part interior hi ha un seguit de blocs caiguts. Presenta la paret coberta de sutge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-185]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal seguir la pista del Portet, quan es creua el Pas de l’Ós cal agafar l’antic camí cap a la Mesquita que ens deixa en un estrep de roca, llavors, cal seguir un camí que baixa fins a la base de les cingleres isolades del centre de la vall.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Una excavació arqueològica ens permetria identificar diferents aspectes que ens permetin aproximar-nos a la història de l&#039;indret.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1007000,1.7904300]]></content:encoded><content:item>399984</content:item><content:item>4661665</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91873-planta-balma-rasa-barart.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta petita balma possiblement ha estat usada com a refugi de pastors i carboners o bé per refugiats en temps de guerra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc68
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91876]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de Runers o Balma Gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-runers-o-balma-gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma molt oberta, orientada al sud-est. Té unes dimensions d&#039;uns 30 m d’amplada per uns 9 m de profunditat màxima, una altura variable a partir de dos metres. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;No hi ha restes constructives, tant sols un petit agrupament de pedres de conglomerat i margues disposades en forma de mur. La superfície és força planera amb gran quantitat de sediment amb dues irregularitats, una a l&#039;extrem est amb un cert pendent (coincidint amb la zona d&#039;entrada) i l’altra a la banda sud-oest, on hi ha un gran bloc que crea una terrassa definint un petit espai de refugi. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Gran part de la superfície del sostre està sutjada. Aquest fet, junt amb que és una balma força seca, que té una orientació molt adequada i aigua a prop, fa pensar que pot haver estat usada com a refugi en diverses èpoques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-187]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0860000,1.7366900]]></content:encoded><content:item>395516</content:item><content:item>4660097</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91876-1872.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc69
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91877]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Penjorella Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penjorella-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII - XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només es conserven algunes de les pedres que conformaven l&#039;estructura de l&#039;edifici, les quals estan cobertes per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el punt més alt de l’elevació es troben les traces d’una construcció de 11 m x 6 m de planta totalment coberta per terra i vegetació que conformen un clot al seu interior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la banda de llevant del serrat i recolzades en un marge rocós s&#039;identifiquen les restes de molt escassa potència de dos espais separats, ambdós de planta rectangular. Únicament són visibles les protuberàncies que indiquen el perímetre de les construccions ( 9 m x 6 m i 8 m x 6 m de planta).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-188]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0700200,1.7528500]]></content:encoded><content:item>396826</content:item><content:item>4658303</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91877-1882.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes estan molt arrasades i sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques ni els seus usos.Al final de la carena, cap al sud, hi ha un aflorament rocós de pedra sorrenca i en un bloc és visible una marca triangular de barrina que podria indicar l&#039;existència d&#039;una pedrera en aquest indret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc6a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91878]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedrera de Can Penjorella Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-penjorella-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aflorament rocós amb traces d’haver estat explotat com a pedrera. Com a testimoni, és visible un bloc de pedra de forma irregular que presenta un forat de planta triangular en el seu centre fet per una barrina manual.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-189]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0699500,1.7526300]]></content:encoded><content:item>396808</content:item><content:item>4658295</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91878-1891.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc6b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91882]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII / XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta gairebé quadrada amb murs fets de pedra sorrenca de diferent forma i mida i blocs de pedra sorrenca, de mida molt superior als que formen el mur i picada a les cares vistes com a cantoneres. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels. L&#039;antiga porta d&#039;entrada es trobava en el mur sud, actualment convertida en finestra, i tenia la llinda de fusta que es recolzava sobre muntants que no diferien de la resta del mur. La gran majoria de les finestres han estat modificades. A planta baixa, s’ha substituït  la típica lluerna per una gran finestra amb llinda de fusta. Probablement l’única finestra original es troba sobre l’antiga porta d’entrada, amb llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta dels murs.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud, perpendicular a la façana principal. Els seus elements de suport han estat substituïts en les reformes del segle XX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Adossada al mur de ponent es troba una estructura que només consta de planta baixa i coberta d’un sol vessant inclinat a ponent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Uns metres a llevant hi ha la pallissa, edifici de dos nivells amb coberta a dos vessants, amb el carener d’est a oest.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-190]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El mas de Les Fonts s’edifica a les terres del Clot de les Fonts, pertinences del mas Puig 1841. La primera menció documental sobre la casa es troba al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat en l’any 1856, anomenada la Font del Puig. Al 1863 Joan Canudes Puig i Muntanyà ven les terres de les Fonts a Domènec Simón i Costa, el qual cedeix la masoveria de la Font del Puig a Pere Riu i Canals l’any 1865. Aquest adquirirà la propietat de Les Fonts l’any 1867. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius. Al segle XVIII la casa sembla estar definida per una estructura de planta gairebé quadrada. La pallissa situada a pocs metres a l&#039;est de la casa també data d’aquesta època i tindria una escala de pedra exterior per accedir al nivell superior. Al segle XIX hi ha un annex d&#039;un sol nivell adossat al mur de ponent, el qual probablement es tractava d’un estable. Durant la segona meitat del segle XX, la casa va estar profundament reformada. Es tapia parcialment la porta d’entrada original convertint-la en finestra, i s’incorpora com habitatge l’afegit de la banda de ponent, on s’instal·la una portalada reaprofitada al mur sud.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0669200,1.7511500]]></content:encoded><content:item>396681</content:item><content:item>4657961</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91882-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91882-1902.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc6c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91887]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bòfia de Sant Salvador]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-salvador]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La bòfia de Sant Salvador és una cavitat sota les roques de la cinglera. L&#039;entrada és un forat de menys d&#039;un metre d&#039;alçada i dona pas a una cavitat d&#039;uns 26 m de llarg. L&#039;espai vertical disponible dins d&#039;aquesta va variant, però en la seva majoria no hi pot estar un adult dempeus. En èpoques plujoses l&#039;aigua entra dins la bòfia i es forma una bassa subterrània.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-191]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situat a la zona de l&#039;antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, molt a prop de la frontera amb l&#039;Espunyola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La bòfia rep el nom de Bòfia de Sant Salvador o de Torneula per la seva proximitat  a les ruines del mas de Sant Salvador i al mas de Torneula.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0679861,1.7669538]]></content:encoded><content:item>397990</content:item><content:item>4658061</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91887-1910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91887-1911.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc6d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91888]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Vila]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI / XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta rectangular amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una eixida adossada al mur sud. Tot i que actualment la superfície exterior està arrebossada, des de l&#039;interior de la planta baixa es pot observar que els murs són fets amb pedra irregular combinada amb algun carreu desbastat i lligat amb fang. La porta original del segle XVI és de dovelles de pedra picada en la seva cara exterior i intradós pla de fusta amb doella paral·lela. Actualment es troba en part embeguda per l’estructura de l’eixida. A l’interior de la planta baixa cal destacar la presència d’una porta en arc rebaixat del segle XVIII format per grans dovelles amb intradós de fusta i muntants de pedra picada. A la planta pis, les portes i algunes finestres tenen els muntants i la llinda de pedra treballada amb motllura, i en algun cas en queda part de la decoració.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-192]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El mas de la Vila apareix esmentat en documentació del 1404, quan estava en mans de la família Vila. Al 1502 se sap que formava part de la parròquia de Sant Martí de Capolat i del castell de Capolat de Vall de Lord Jussà durant el fogatge del ducat de Cardona. Al 1744 la Vila apareix a l’inventari de bens de Josep de Giblé, conjuntament amb la Closa, la Riera i el Grau. Al 1817 la masoveria la porta Ramon Vila, fins el 1843, quan la masoveria passa a mans de Josep Casafont. Al 1846 la Vila i el seu annex Casanova de Foubes són adquirits per Ramon Bernades, quedant la masoveria en mans de la família Casafont. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; A partir de la seva arquitectura s’observen diferents moments constructius. Al segle XVI l’estructura original estava definida per una planta basilical formada per tres cossos paral·lels separats per dos murs mitgers orientats de nord a sud. El cos central presentava una amplada clarament superior als laterals. A la planta baixa, l’accés es feia a través d’una porta adovellada situada a la façana meridional des  del cos central, on es trobava l’escala d’accés als pisos superiors en l’angle sud-est (actualment reformada). A l&#039;estança sud-oest del cos de ponent es localitzava el pastador i el forn de pa i la resta de la planta estava destinada al bestiar. A la planta pis hi havia la distribució típica, amb la gran sala en el cos central (al mur nord s’hi pot veure la impremta de l&#039;espai de l’aigüera) i habitacions als costats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement al segle XVIII es va construir un mur perpendicular als dos murs mitgers que compartimenten la planta baixa. Aquest se situa aproximadament al centre del cos central, on s&#039;hi localitza una porta amb arc rebaixat. La presència d&#039;aquest mur s’entén com a reforç del cos central. Posteriorment es va construir el paller i les corts, dels quals en desconeix la seva cronologia. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XIX probablement es va construir l&#039;eixida i durant el segle XX es van realitzar reformes consistents en l’adequació de les golfes com a habitatge, tot augmentant l’alçada de la coberta. També es van refer altres elements com són l’eixida, l’escala i algunes obertures. A finals d’aquest segle o ja al segle XXI es va reformar la pallissa de manera íntegra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0832500,1.7547500]]></content:encoded><content:item>397005</content:item><content:item>4659770</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91888-1921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91888-1922.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la façana oest de la planta baixa es conserva un forn del segle XVI, format per una boca en arc de mig punt de blocs monolítics (arc i dos sòcols) que es recolzen sobre un ampit de pedra. Aquesta boca dóna accés a una caixa de planta ovalada, coberta amb volta de pedra. A pocs metres al nord-est hi ha la pallissa, actualment reconvertida en habitatge, amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal que dóna al sud-est. A la banda oriental de la casa hi ha uns annexes que eren espais destinats a corts i galliner.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc6e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91893]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gragés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/grages]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI / XVIII / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici de planta actualment rectangular amb carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució interna de tres cossos paral·lels. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs fan uns 70 cm de gruix i estan fets amb carreus desbastats combinats amb alguna pedra irregular i teula, tot lligat amb fang i disposats amb certa voluntat de filada. L&#039;interior està compartimentat per un mur també de 70 cm de gruix fet amb carreus desbastats i alguna llosa. El cos de la banda est està fet amb murs de 60 cm de gruix, la part baixa mostra un parament força similar a l&#039;anterior i la part alta és amb pedres irregulars i disposades de qualsevol manera. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta principal esta formada amb muntants de pedra treballada i llinda de fusta. Pel què fa les finestres, destaquen les que es localitzen a nivell del pis en el mur oest i a la banda occidental de la façana principal, fetes amb muntants i llinda de pedra treballada. A l’interior de la planta baixa destaca l’obertura existent en el mur mitger del segle XVI, la qual és de llinda de fusta amb muntants de pedra picada i doella paral·lela. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-193]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta casa apareix esmentada en documents a partir del 1315, habitada per la família de Gragés (Arnau de Gragés). Al 1502 forma part de la parròquia de Sant Martí de Capolat i del castell de Capolat de Vall de Lord Jussà durant el fogatge del ducat de Cardona. Al 1760 la propietat del mas Gragés pel duc de Cardona en el capbreu corresponent és del senyor Anton Franch i de Rovira. Al 1789 la propietat passa a mans de Joan Buixader i Canudes. Des del 1785 la masoveria és de Francesc Casafont, i aquesta es va mantenint a la mateixa família. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de la seva arquitectura permet apuntar la següent evolució cronològica, començant pel segle XVI, quan la casa devia estar definida per una estructura de planta gairebé quadrada, amb una distribució interna de dos cossos paral·lels orientats de nord a sud, perpendiculars a la façana principal. La porta d’accés a la casa estava situada al cos de llevant, el qual està dividit en dos espais per un mur, el meridional que actuava com a distribuïdor i on hi havia l’escala per accedir a la planta superior, i les portes d’accés als altres àmbits, i el septentrional, que era el pastador amb el forn de pa adossat al mur nord. L’ala de ponent no presenta cap divisió i estaria destinada a estables. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la planta pis, el cos occidental estaria dividit en dos espais amb un envà. En el meridional hi trobem la llar de foc amb una bressolera, l’aigüera i els fogons, mentre que en el septentrional hi hauria una habitació. El cos oriental també estava dividit amb un mur, on l’espai meridional actuaria com a distribuïdor i el septentrional seria una altra habitació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Semblaria que aquesta primera edificació tenia alguns problemes estructurals que van quedar palesos en parts refetes dels murs exteriors possiblement durant el segle XVII. Al segle XVIII es realitza l’ampliació de llevant amb un nou cos dividit en dos espais per un mur mitger orientat est-oest. La planta baixa estava destinada al bestiar i a la planta pis s’hi crearen dues noves habitacions tapiant la finestra de la banda oriental de l’edifici original. Probablement d’aquest període també data la construcció de la pallissa. Al segle XX es realitza la construcció de la casa de Gragés Nou, probablement la casa de l’amo. Fa pocs anys es va construir el cobert que hi ha entre la pallissa i la casa, probablement destinat a femer.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0844800,1.7677100]]></content:encoded><content:item>398079</content:item><content:item>4659891</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91893-1931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91893-1932.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’interior de la casa es conserven diferents elements arquitectònics del segle XVI. A la façana nord de la planta baixa es conserva una boca de forn constituïda per un arc de mig punt fet en un bloc monolític que es recolza directament sobre un ampit de pedra. Al Mur oest del primer pis es conserva fronícula rectangular oberta al mur formada per una llinda de fusta,  brancals on es conserven les impostes que aguantaven les prestatgeries de fusta, i, a la part inferior, una aigüera rectangular excavada en un bloc monolític de pedra, flanquejada per sengles replans. També hi ha uns fogons encaixats al mur, encabits en una fornícula rectangular coronada amb llinda de fusta. Als murs laterals hi ha les impostes que aguantaven els prestatges i a sota dels fogons hi ha la cendrera, amb una la llinda amb forma d&#039;arc rebaixat. Al mur sud d’aquesta mateixa planta hi ha una fornícula amb llinda d&#039;arc rebaixat, de parets arrebossades i terra enrajolat. Hi queden restes de l&#039;escó de fusta que envoltava el foc a terra, situat al costat. Per informacions orals se sap que era usada per encabir-hi el bressol dels nadons.A la planta baixa de l’ampliació de llevant, s’han conservat una sèrie de forats quadrangulars fets amb quatre blocs monolítics cada un, els quals podrien correspondre a ponedores dels segle XVIII. Aquests estan disposats en horitzontal i situats a mitja alçada, 3 disposats al mur mitger i 4 al mur oriental.A pocs metres a llevant es veu la pallissa, actualment unida a la casa per un afegit que podria haver estat el femer. Al davant de la casa és va construir la casa nova de Gragés i cap el sud hi ha uns petits coberts que probablement estaven dedicats a conillers o assecadors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc6f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91894]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de Gragés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-grages]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici de planta gairebé quadrada amb dos nivells. La planta baixa estava destinada al bestiar i estava totalment oberta per la façana sud. El segon nivell era dedicat pròpiament a pallissa i s’hi accedia des de l’era per una escala de fusta. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang. El suport del sostre i la teulada són dos pilars. El sostre de la planta baixa està format per bigues jàsseres orientades de nord a sud i recolzades en els pilars centrals, cairats d’est a oest i empostissat a sobre. La teulada té el carener de nord a sud, cavalls d’est a oest sobre els pilars, corretges paral·leles al carener, llates per canal a sobre i recoberta de teula àrab.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-194]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Gragés.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0844800,1.7677100]]></content:encoded><content:item>398079</content:item><content:item>4659891</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91894-1942.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, continua funcionant com a pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc70
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91895]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/com]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Abeurador d’animals excavat en un tronc de roure. La part interior forma un recipient rectangular. L&#039;orifici contenidor s&#039;ha refet recentment amb maons i formigó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-195]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Gragés.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0844800,1.7677100]]></content:encoded><content:item>398079</content:item><content:item>4659891</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc71
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91896]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gragés Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/grages-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta quadrada amb el carener orientat nord-oest a sud-est. Els murs mostren un gruix de 50 cm i són fets amb pedra. No es pot veure la disposició ja que les parets exteriors estan arrebossades amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. L’edifici cavalca un marge, per això, la planta baixa només disposa de la meitat de la superfície de la planta. La porta d&#039;accés a la planta pis es troba en el mur nord, està formada per muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre i s’hi accedeix per unes curtes escales. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-196]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Gragés.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La casa es construeix al segle XX i probablement era la casa de l’amo. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0842900,1.7676800]]></content:encoded><content:item>398076</content:item><content:item>4659870</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91896-1961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91896-1962.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la banda nord-est hi ha un cobert adossat a la casa i en la zona nord-oest s&#039;hi troben dos altres annexes independents de la casa en procés d&#039;enrunament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc72
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91897]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn d&#039;obra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tota l&#039;estructura està afectada per la vegetació que la cobreix.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Clot amb gran quantitat de fragments de teula i maó pels voltants. L&#039;estructura fou excavada en el terreny natural, no s&#039;observen restes de murs. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-197]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Gragés.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0840900,1.7666400]]></content:encoded><content:item>397990</content:item><content:item>4659849</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El fet de construir l&#039;estructura en el cap d&#039;un marge és per tal de poder aprofitar els dos nivells dels plans i tenir accés directe a cadascuna de les cambres. Des del pla superior s&#039;accediria a la cambra de cocció facilitant l&#039;operació de càrrega i descàrrega, i en el pla inferior es trobaria la boca de la cambra de foc orientada al sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc73
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91903]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puig Torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Només s&#039;observen algunes pedres que conformaven l&#039;estructura de l&#039;edifici, les quals es troben cobertes per vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Conjunt de depressions i restes de murs molt tapats per la vegetació adossats a un marge rocós de poca alçada. Destaquen un grup de pedres de conglomerat d’uns 50 cm de gruix alineades de forma perpendicular al marge que deurien formar part d’un mur.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-198]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0819000,1.7591700]]></content:encoded><content:item>397368</content:item><content:item>4659614</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91903-1982.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense una excavació arqueològica no és possible determinar cap característica dels murs ni funció dels espais que delimiten.Sobre el marge i a curta distància hi ha un bloc de conglomerat amb un forat rodó que sembla fet per l’home.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc74
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91904]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedra treballada propera al Puig Torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-propera-al-puig-torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pedra es troba coberta per vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Gran bloc de conglomerat situat prop de les restes del mas medieval Puig Torreta. El forat és cilíndric, molt desgastat a la boca i cobert de líquens i molses. Es desconeix la seva funció.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-199]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Puig Torreta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0819000,1.7591700]]></content:encoded><content:item>397368</content:item><content:item>4659614</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91904-1992.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc75
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91905]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necròpolis de Puig Torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-puig-torreta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Arran de la construcció de la carretera que porta a Capolat i Travil duran l’últim quart del segle XX, en aquest indret van aparèixer unes tombes. Un treballador va avisar al Sr. Josep Carreres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà però les obres havien continuat i no es va poder localitzar cap fragment d’os ni ceràmica. En una prospecció superficial i sense remoció de terres feta l’estiu de l’any 2006 no es va trobar cap element que determini l’existència d’una necròpolis.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-200]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Puig Torreta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0826500,1.7598000]]></content:encoded><content:item>397422</content:item><content:item>4659697</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc76
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91906]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Closa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII / XVI / XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Torre d’origen medieval que manté en bon estat l’estructura primitiva. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lels. Les parets fan uns 95 cm de gruix, amb parament de carreus de pedra sorrenca i conglomerat rectangulars força grossos (45x20 cm) disposats en filades i units amb morter de calç. El mur mitger fa uns 70 cm de gruix. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud, perpendicular a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta d’accés actual és del segle XV-XVI, d’arc adovellat de mig punt sobre muntants formats per grans carreus de pedra picada. Les finestres de la planta baixa són espitllerades, de reduïdes dimensions i fetes amb pedra picada no diferenciada dels murs. A l’interior de la planta baixa destaca l’obertura que dóna accés al cos de ponent, formada per una gran llinda de fusta suportada sobre impostes de pedra picada amb la part interior arrodonida i brancals de pedra picada amb doella paral·lela. A la planta pis es  conserva, tot i que reformada en finestra, la porta originària situada al mur de llevant, amb arc adovellat de mig punt sobre brancals de carreus de pedra picada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la planta pis es troba gran varietat de finestres de pedra picada i punxonada. Al mur nord són petites i destaca una formada per llinda monolítica amb arc de mig punt. Al mur oest hi ha una única obertura mig tapiada amb una gran llinda plana a la part inferior i arrodonida en la superior. Al mur sud destaquen les dues finestres geminades, que tot i haver estat reformades conserven la llinda amb decoració en arc apuntat. Les finestres de les darrer nivell són més senzilles però també de pedra picada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-201]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta casa apareix esmentat com a mas Masenys durant el fogatge del ducat de Cardona l’any 1502, la qual seria habitada segons la documentació per la família “de Masenys” ja al 1315. Al 1534 és habitada per Bernadí Santeulàlia, àlies el Closa, i al 1545 la casa ja apareix com a mas de La Closa de Masenys. Al 1550 Pere Closa àlies Masenys ven a Baltasar Clarís la casa i aquest li arrenda altra vagada a Pere Closa. En aquest moment la casa s’anomena La Closa o La Closa de Capolat. Al 1744 la Closa, conjuntament amb els masos la Vila, Riera i el Grau surten a l’inventari de bens de Josep Giblé. Al 1851 Francesc Giblé ven la Closa i la meitat de Riera a Josep Vila.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de la seva arquitectura permet apuntar diferents fases constructives. L’estructura principal de la casa data dels segles XII-XIII, de planta quadrangular com l’actual. L’interior estaria compartimentat en dos cossos orientats de nord a sud, separats per un mur mitger. Es conserven diversos elements de l’estructura primitiva que permeten apuntar la cronologia proposada: al cos de ponent de la planta baixa, els dos arcs apuntats, al mur de llevant del primer pis, la porta adovellada d’accés (actualment reconvertida en finestra) i a la façana nord, la finestreta en arc i la latrina.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Sembla que entre el segle XIV i inicis del XVI es van realitzar una sèrie de reformes que permeten parlar d’un ús residencial de la torre. En són un clar testimoni la porta adovellada de la planta baixa, l’escala de pedra de dos trams adossada a l’angle sud-est i les dues finestres gòtiques de doble ogiva de la façana sud. Probablement durant el segle XVIII es va realitzar una segona reforma i ampliació, afegint les corts dels porcs al costat est, graners i forn de pa al costat nord i un porxo davant la façana sud, tot plegat corresponent a l&#039;adaptació de la torre com a explotació agropecuària o casa de pagès.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0796700,1.7790600]]></content:encoded><content:item>399010</content:item><content:item>4659343</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91906-2019.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’interior de la casa es conserva una parella d&#039;arcs diafragmàtics, de perfil apuntat, constituïts per un pilar de pedra sorrenca i dovelles de pedra tosca, situats a l’ala de ponent de la planta baixa. Entre els dos arcs hi ha una distància de 210 cm. Al mur est de l’ampliació del segle XVIII, a l’ala nord, també s’hi conserva un forn constituït per una boca en forma d&#039;arc de mig punt, feta amb blocs monolítics de pedra sorrenca i un ampit de llosa, que dóna accés a un dipòsit de planta circular, cobert amb cúpula. La base i la primera filada del dipòsit són fetes amb pedra sorrenca. La cúpula es obrada amb maó disposat en vertical.A l’exterior de la casa, a la façana nord del segon pis, s’observa un petit volum de secció rectangular que sobresurt del pla de la façana i genera un espai de mides molt reduïdes que correspondria a la latrina dels segles XII-XIII. Està construït a partir de la combinació de mènsules afermades a la paret, alternades amb grans carreus rectangulars. Les mènsules es disposen en degradació (més sortides a baix i més entrades a dalt), de manera que conformen una paret una mica inclinada. Disposa d&#039;una gran obertura o espirall a la part superior. A la part inferior es troba el forat de dejecció de les matèries fecals que tenien caiguda lliure sobre un femer.La Closa té un conjunt d’annexos distribuïts al seu voltant. Un afegit a la banda nord, corts a la banda est, un gran paller i un ampli annex (femer) al sud i el clos que tanca el conjunt per l’oest.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc77
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91907]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marmons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/marmons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII / XIX / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta rectangular amb coberta a dos vessants i carener d’est a oest paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una estructura de planta basilical formada per tres cossos perpendiculars a la façana principal que mira a migdia. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs perimetrals de la casa fan 60 cm de gruix i estan fets amb pedres de tipus sorrenc desbastades de diferents mides. Els dos murs mitgers mostren un gruix d’uns 55 cm a la planta baixa i uns 50 cm a la planta pis, tot mostrant la mateixa tècnica constructiva que en l’exterior. Les cantoneres són més grans que la resta del parament del mur i estan desbastades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta principal, ubicada al mur sud, era de llinda de fusta (actualment ha estat substituïda), muntants de pedra desbastada i doella paral·lela. Mitjançant fotografies se sap que se li va construir un reforç de maó massís a cada brancal (probablement a finals del segle XIX o XX).  A banda i banda de la porta principal hi ha dues petites finestres, probablement originals, de llinda, muntants i ampit de pedra amb la doella esbiaixada. Les obertures de l’interior de la planta baixa són dues, una a cada mur, de llinda de fusta (alguna substituïda) i muntants paral·lels de pedra desbastada. A la planta pis les finestres han estat reformades, però mitjançant fotografies se sap que la majoria eren de llinda de fusta sobre muntants de pedra. A l’interior, actualment hi ha dos passos, un a cada mur, situats davant per davant amb la llinda modificada (devia ser de fusta) i els muntants de pedra desbastada. També s’observa la traça de dues obertures a l’extrem sud dels murs i actualment anul·lades. A l’extrem nord, a la banda est, hi ha el que sembla un altre pas el qual, tot i que modificat, conserva la llinda de fusta. A la banda oest sembla que hi havia una altra obertura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-202]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta casa, anomenada mas Barmons, és habitada per Pere de Barmons l’any 1382. Al 1541 pertanyent a l’amo de la Closa de Masenys. L’any 1641 Rafael Closa ven a carta de gràcia la casa de Barmons i Sant Miquel (Antigament Torneula, actualment Sant Salvador) a Francesc Salau. Al 1683 Rafael Closa ven perpètuament la Closa, Marmons, Sant Miquel i la Riera a Josep de Giblé. Al testament de Francesc Salau s’esmenta que la casa de Marmons sigui consignada a la Comunitat de Preveres de Berga. A partir del 1799 passarà a mans de la comunitat amb diferents reverents com a administradors.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Mitjançant l’anàlisi de la seva estructura, aquesta apunta que al segle XVII la casa presentava l’estructura bàsica d’origen, formada per tres cossos paral·lels separats per dos murs mitgers orientats de nord a sud. A planta baixa, en el cos central i adossada al mur oest, es troba l’escala d&#039;accés a la planta pis, feta de pedra (actualment refeta) i de dos trams. La resta del nivell era destinat a estables. La distribució de la planta pis seria amb la sala en el cos central, amb la llar de foc, el forn de pa i la pica en el mur nord i els fogons en un dels dos murs laterals. L’escala d’accés a les golfes, d’un sol tram, estaria adossada al mur mitger a la banda sud-oest de la sala. Els murs mitgers mostren dues obertures, cadascun disposades en paral·lel (actualment les situades al sud estan tapiades), les quals donarien accés a les habitacions distribuïdes a banda i banda de la sala. A les golfes trobem els dos murs mitgers que arriben fins a la coberta i dues obertures a cadascun d’ells seguint la distribució de la planta pis, les quals devien obrir a espais independents de magatzem  possiblement graners i habitacions. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement la construcció de l’annex que s’adossa al mur de llevant es va realitzar al segle XIX. Es tracta d’una estructura situada a una cota inferior a la casa i es podria correspondre al femer, avui reconvertit en garatge.  Adossada al mur de ponent hi ha una petita estança que podria datar del segle XX de la qual en desconeixem l’ús. També en aquest període es degué construir la comuna de cos exempt, actualment desapareguda, la qual estava situada a la banda est de la façana sud, on hi havia una finestra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0779200,1.7759100]]></content:encoded><content:item>398747</content:item><content:item>4659153</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91907-2021b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91907-2022.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Adossat en el mur de llevant, situat en un nivell inferior, hi ha un annex actualment reconvertit en garatge. Per la banda de ponent trobem un altre petit annex d’ús desconegut. A través de fotografies i informacions orals se sap que a la zona sud-est hi havia diversos annexos com són el paller, el corral de les ovelles, corts i altres espais destinats al bestiar i a magatzem.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc78
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91908]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat de les Tombes - Tomba 1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tombes-tomba-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;FARGUELL I PALLARÉS, Josep, RAMON XIVILLÉ, Anna, SÁNCHEZ VICENTS, Josep&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; (2004). &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Memòria de la intervenció arqueològica del Sepulcre del Serrat de les Tombes. Capolat (el Berguedà).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; http://hdl.handle.net/10687/430627.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tomba del Neolític Mitjà formada per quatre grans lloses de pedra sorrenca clavades verticalment al terra. Es defineix un espai rectangular orientat longitudinalment d&#039;est a oest. Al costat sud s&#039;hi localitzava la llosa de coberta que havia estat treta de la seva posició original. La llosa de la banda de llevant sobresortia respecte les altres, estava inclinada cap l&#039;interior de la caixa i trencada per sobre del nivell de la base, possiblement a causa d&#039;un impacte. La llosa de la banda de ponent estava falcada amb pedres per l&#039;exterior. Els vèrtex interiors estaven reomplerts amb pedres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-203]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Serrat de les Tombres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0728500,1.7731800]]></content:encoded><content:item>398513</content:item><content:item>4658593</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91908-2032.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neolític]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Durant els mesos de juny i juliol del 2004 es va dur a terme una excavació arqueològica per part de la Societat d’Arqueologia del Berguedà dirigida per Josep Farguell, Anna Ramon i Josep Sánchez. La cista contenia un enterrament doble conservat “in situ”, amb diversos materials: tres puntes de fil transversal (trapezi), un ganivet de sílex, dos punxons d’òs, dues denes de cal·laïta i un vas amb quatre nanses planes. Les restes estan dipositades al Museu Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc79
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91909]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat a l&#039;arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-gerencia-territorial-del-cadastre-de-barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona s&#039;hi conserven diferents documents que fan referència a Capolat. Aquests, concretament, són els padrons de l&#039;impost sobre béns immobles (IBI) del municipi de Capolat, corresponents als anys 1976, 1978, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989 i 1992. Aquests estan distribuïts en 15 unitats documentals compostes diferents.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-204]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dipòsit Arxius Cervera (Carrer de Manuel Ibarra, 4, 25200 Cervera, Lleida)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956675,1.7991169]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661096</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc7a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91911]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat a l&#039;Arxiu Nacional de Catalunya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-nacional-de-catalunya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;Arxiu Nacional de Catalunya trobem diferents documents en els diversos fons de l&#039;arxiu, en els que es parla de capolat. Per exemple, al fons de la delegació provincial a Barcelona del ministeri d&#039;educació i ciència, hi ha un expedient per l&#039;aprovació de la construcció de les escoles de Capolat de l&#039;any 1958. També hi ha diferents documents sobre el municipi al fons de la delegació provincial del ministeri d&#039;hisenda i expedients d&#039;aprofitament forestal del 1980-81 al fons del departament d&#039;agricultura, ramaderia i pesca. Igualment trobaríem documents als fons del departament forestal, al de la Generalitat de Catalunya de la segona república, al del govern civil de Barcelona, al de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, al de la prefectura del districte miner de Barcelona i en el fons president Francesc Macià.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-205]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Nacional de Catalunya (Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956675,1.7991169]]></content:encoded><content:item>400694</content:item><content:item>4661096</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc7b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91920]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció etnològica procedent de Cal Sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnologica-procedent-de-cal-sant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt d&#039;elements de carro, procedents de la casa de Cal Sant, a Travil, que actualment, es troben a l&#039;Ajuntament de Capola. La col·lecció està composta per tres collars de carro, un collar de ròssec,  dos tirants de ròssec amb espadelles, uns tirants per lligar l&#039;animal als rascles, una brida, unes regnes, uns reculats, unes morralles de cavall, unes morralles de ruc, dos cabastrells o toceres, un bastet, un bast, dues xalmes o albardes, uns argadells o salmes, dues sàrries, una sofra, una ventrera o &#039;barriguera&#039;, dos parells d&#039;estreps, dos colleters, un embós de volant, un esclopet, dues masses d&#039;esterrossar, set bastons, una mola d&#039;esmolar, un rampí, una escombra granera, un botavant, una enclusa per picar dalles i un xerrac. Tots, estris de pagesia del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-206]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior de l&#039;Ajuntament de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta col·lecció està composta per diferents elements de tir i estris de pagès del segle XX, procedents de la casa de Cal Sant.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956805,1.7991276]]></content:encoded><content:item>400695</content:item><content:item>4661097</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91920-2060.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc7c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91922]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV/ XVI/ XVII/ XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les restes enrunades de l&#039;edifici es troben afectades per la vegetació que les cobreix.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El conjunt de la construcció presenta una planta irregular amb disposició allargada per l’addició a l’estructura original de diferents cossos disposats d’est a oest. Es mostra adossada a un marge per la seva banda nord i part de ponent. L’estructura original està construïda amb aparell força regular de pedres de petites dimensions; en els murs est, sud i oest hi ha traces de tàpia construïda sobre el sòcol de pedra. L&#039;afegit de ponent mostra els murs nord i oest fet de paredat de pedres irregulars de diferents mides, i el sud és format per grans blocs de conglomerat desbastat, en cap cas hi ha mostres de l&#039;existència de tàpia. L&#039;ampliació que es fa cap a llevant mostra murs de pedres de mida petita. Les cantoneres de l’estructura primitiva són força regulars i de petites dimensions seguint les característiques del seu parament. En el mur sud de l’afegit de ponent són de grans blocs de conglomerat i en l’ampliació de llevant trobem cantoneres de pedra picada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-207]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta casa apareix esmentada en la documentació consultada a partir del segle XVIII amb el nom de Ventaiola o les Casetes de Clarà. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’avançat estat d’enrunament així com la gran quantitat de vegetació existent no permet determinar amb precisió la cronologia de les diferents ampliacions. Per la tipologia, els materials i la situació es pot pensar que l&#039;estructura originària formada per una construcció de planta quadrangular de finals de l&#039;edat mitjana (segles XIV-XV). A partir d’aquí la casa va anar creixent amb afegits a est i oest tot mantenint la façana principal orientada al sud. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0743900,1.7857200]]></content:encoded><content:item>399553</content:item><content:item>4658749</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2072.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En un nivell superior es troben les restes d’una construcció, probablement un dipòsit d’aigua adossat a un marge i, a uns metres a llevant, al costat de la pista, es troba  una base de premsa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc7d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91923]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Premsa propera a Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XIV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular d’uns 8 cm de profunditat amb apèndixs laterals diametralment oposats, un d’ells una mica desviat, i de secció trapezial. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-208]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Ventaiola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0744800,1.7852200]]></content:encoded><content:item>399511</content:item><content:item>4658760</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta peça és un element d’una premsa, de vi o d’oli, la seva denominació és la de lliura o quintà. Hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el cargol.Aquest tipus de forat que presenta a la cara superior és conegut popularment a la zona com a &#039;peu de Déu&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc7e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91924]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Balma orientada al sud-oest, d’una amplada de 38 m per 6 m de profunditat i una alçada variable que permet sempre la circulació a peu dret. La roca que forma el balmat és pedra sorrenca i té una forma còncava. El terra és planer però accidentat per una gran esllavissada de roques que formaven part del sostre. Tota la boca d&#039;entrada presenta un cordó de terra, roca, pedres i vegetació caigudes de la part superior de la cinglera. L&#039;interior presenta molt gruix de sediment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-209]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Ventaiola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0745000,1.7860600]]></content:encoded><content:item>399581</content:item><content:item>4658761</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91924-2092.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91924-2093.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc7f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91925]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tuta de Ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuta-de-ventaiola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Petita cova amb l&#039;eix orientat de nord a sud. Està formada per agrupació natural de grans blocs de conglomerat caiguts dels cingles circumdants. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El primer tram de la Tuta presenta un alçat triangular amb una base de 2,5 m d&#039;amplada que es va reduint en alçada. Al fons, coincidint amb el final dels dos grans blocs que formen el primer tram, es guanya en amplada al quedar en contacte amb altres blocs caiguts, formant un nínxol cap a l&#039;oest de tres metres de profunditat, un cap al nord de 2,30 m i un cap a l&#039;est d&#039;aproximadament 1,20 m. El sostre en aquest tram és de pedres i terra premsada amb forats naturals originats per filtració d&#039;aigua. El terra en el primer tram i en les fornícules de l’est i oest és regular i dóna la impressió que ha estat rebaixat uns 20 cm, ja que la fornícula de ponent està situada sobre roca i la del nord sembla que conserva un gruix del terra original. A la boca d&#039;entrada s&#039;hi poden veure dos murs que conformen una porta d&#039;uns 70 cm de llum, el de la banda de llevant fa 1,20 m de llargada, 1 m d&#039;amplada i 50 cm d&#039;alçada, fet per diferents filades de grans rocs de conglomerat en sec, i el de la banda de ponent tant sols és una filada d&#039;1 m d&#039;amplada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-210]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Ventaiola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0744700,1.7856000]]></content:encoded><content:item>399543</content:item><content:item>4658758</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91925-2102.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Probablement aquest espai estava destinat a corral de la casa de Ventaiola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc80
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91926]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII / XIX / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes. Mostra una estructura  de quatre cossos paral·lels amb una ampliació adossada al mur nord. Els murs de l&#039;estructura original són fets amb carreus desbastats de pedra sorrenca  de mides similars amb una disposició força regular junt amb algunes pedres irregulars de diferents dimensions. Les cantoneres són desbastades i de mida similar a la resta del parament. L&#039;ampliació adossada a la banda de ponent i la del nord mostren murs fets amb pedres irregulars, i les cantoneres són més grans i més ben tallades. La coberta és a dos vessants i el carener està orientat de nord-est a sud-oest, paral·lel a la façana principal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al mur sud de la planta baixa hi ha la porta original feta amb llinda de fusta i muntants de pedra desbastada amb doella esbiaixada. Al costat est hi ha una petita finestreta probablement original, a ponent una altra de modificada i una al cos afegit del segle XIX. A nivell del primer pis les finestres del cos del segle XVII mostren muntants de pedra treballada i llinda de fusta, mentre que a l&#039;afegit de ponent es conserva un finestra de llinda i muntants de pedra treballada. La resta estan modificades amb maó massís. A les golfes són petites i no presenten cap tret específic.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-211]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El mas Torneula surt esmentat en la documentació consultada des del 1431, quan era habitada per Andreu de Torneula. Al 1502, durant el fogatge del ducat de Cardona, Torneula era un mas de Capolat. Des del 1837 la masoveria de Torneula pertany a la família de Pere Barniol. El topònim Torneula, en origen, es corresponia amb la casa de Sant Salvador, la qual posteriorment sembla que s’abandonà i es construí la nova casa de Torneula, tot adoptant-ne el nom. Així, amb posterioritat, l’antiga va adoptar el nom de Sant Salvador. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A nivell arquitectònic, al segle XVII la casa estava formada per una estructura de planta basilical amb els tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal. El central és més ample que els altres. El cos de llevant estaria destinat al bestiar, s’hi conserven menjadores. En el cos central, al qual obre la porta original d’accés a la casa, hi ha l’escala adossada a l’angle sud-oest, de dos trams, amb graons de pedra (no sembla l’original), a més d’una menjadora adossada al mur nord. L’ala de ponent està dividida en dos espais per un mur, a l&#039;espai septentrional hi ha el pastador amb el forn de pa, el qual originàriament estaria en el mateix lloc on actualment hi ha una trumfera. A l&#039;espai meridional, junt amb la resta d&#039;espais de la planta baixa, estan destinats al bestiar, hi s’hi poden veure menjadores i forats per les ponedores.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En el cos central de la planta pis hi ha la gran sala amb els fogons al mur de llevant i la pica a l&#039;angle sud-est. La llar de foc probablement estava adossada al mur nord. Els cossos laterals estan destinats a habitacions, dues a cada banda.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Possiblement al segle XIX s’adapta el cos del forn com a trumfera i se’n construeix un altre adossat al mur de ponent. A finals d’aquest segle també s’amplia la casa cap a ponent. A la planta baixa el nou cos del forn queda integrat dins l’estructura i la resta de l’espai es destina al bestiar. A la planta pis s’hi creen més habitacions, amb accés des de la sala a través d’un passadís i una comuna en el seu extrem. A planta baixa, l’espai existent entre el mur nord i el marge es compartimenta i probablement es dedica a estable amb accés des de l’exterior. Uns metres cap a l&#039;est de la casa es troben les restes d&#039;una gran pallissa, formada per dos espais diferenciats, la qual sembla datar d’aquest període. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A inicis del segle XX es va construir un femer cobert amb volta de pedra situat al sud de la casa i un paller nou a pocs metres al nord-est. També al llarg d’aquest segle es va ampliar la casa cap el nord, amb la construcció d’un annex en el qual hi ha la llar de foc i l&#039;actual accés a nivell de la planta pis. Adossada al mur nord hi ha una cisterna del mateix període encabida en l’estable construït en el segle anterior. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0675600,1.7765600]]></content:encoded><content:item>398784</content:item><content:item>4658001</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91926-2111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91926-2112.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l’interior de la casa, a la planta baixa, es conserva un forn del segle XIX, constituït per una boca en arc de mig punt i ampit rectangular, feta amb blocs monolítics, i una caixa  de planta circular, coberta amb cúpula de pedra coronada amb maons i fragments de teula posats en vertical. També una trumfera del segle XIX, un espai de planta rectangular cobert per una falsa cúpula construïda per l&#039;aproximació de filades de llosetes. Al punt central de la cúpula hi ha un orifici que servia per introduir els trumfos. A la Planta pis es conserva fornícula rectangular, proveïda de fogons de pedra dels segles XVII-XVIII, tancats per una portella de fusta amb cendrera a la part inferior. La portella està dividida amb quatre quarterons, dels quals els superiors són llisos i els inferiors en reixeta. També hi ha una pica dels segles XIX-XX de planta arrodonida, excavada en un bloc monolític de pedra. La pica desaigua vers la finestra per mitjà d&#039;un regueró. A la seva esquerra, hi ha un petit replà que servia per contenir l&#039;aiguamanil.A la banda  nord-est de l’exterior de la casa hi ha la pallissa nova. Les restes de la pallissa vella es poden veure a pocs metres a l’est de la casa i al sud, el femer i la bassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc81
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91927]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa Nova de Torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-nova-de-torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pallissa de planta rectangular formada per dos nivells, amb el carener orientat de nord-est a sud-oest. Té el mur nord-oest adossat a un marge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Està formada per una estructura de murs que defineixen una planta d’U invertida tot generant una gran galeria oberta per la banda més meridional. Aquesta galeria està conformada per un conjunt de sis pilars que s’aixequen de la planta baixa fins a la coberta. L’estructura es repeteix en paral·lel a l’interior. El conjunt d’aquests pilars permet tenir un gran espai lliure, permeable i ben ventilat, a la vegada que actuen com elements de suport del sostre de la planta baixa i de la coberta. L’accés a la planta primera es realitza a través d’una escala exterior adossada al mur sud-oest.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs estan fets amb pedres desbastades de diverses mides de pedra sorrenca, llosetes i fragments de teules tot unit amb fang. Els pilars són de maó massís de 45 cm de gruix. Les cantoneres a planta baixa estan fetes amb carreus picats i a la planta primera són de maó massís.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Sembla que la gran galeria oberta vers el sud-est hauria estat “tancada”, en el segon nivell, amb costers de fusta disposats verticalment i dels quals encara se’n pot observar algun. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El sostre de la planta baixa és sustentat en jàsseres quadrejades disposades perpendiculars al carener de pilar a pilar i a mur nord, amb bigues de fusta i posts a sobre. La coberta té el carener suportat sobre la filada interior de pilars, cavalls perpendiculars al carener. Les corretges estan disposades en paral·lel al carener i a sobre hi ha llates i teula àrab. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-212]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Torneula.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0675600,1.7765600]]></content:encoded><content:item>398784</content:item><content:item>4658001</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91927-2122.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, continua funcionant com a pallissa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc82
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91928]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Femer de Torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-torneula]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Construcció de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest. Està construïda amb murs de pedra unida amb fang, les cantoneres estan fetes amb carreus del mateix material i destaca la coberta formada per una volta d’arc de mig punt feta amb carreus picats. Presenta una gran obertura a la banda sud-oest, definida per tot l’ample de la volta que cobreix el femer. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-213]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Torneula.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0675600,1.7765600]]></content:encoded><content:item>398784</content:item><content:item>4658001</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91928-2132.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc83
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91937]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Túmuls del Serrat de les Tombes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-del-serrat-de-les-tombes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Túmuls de planta el·líptica i de diferents dimensions. El conjunt dels túmuls estant formats per pedres de diferents formes i mides juntament amb terra i coberts per vegetació herbàcia. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-214]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Serrat de les Tombes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Sense una excavació arqueològica no es pot precisar la seva cronologia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0716100,1.7709500]]></content:encoded><content:item>398326</content:item><content:item>4658458</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2144.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Podria ser que continguessin enterraments antics com el Sepulcre 1 del Serrat de les Tombes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc84
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91938]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Túnel de la Foradada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-foradada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Túnel que comunica els dos vessants de la Serra dels Tossals. Forma part de la carretera BV 4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-215]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona dels Emprius de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La seva funció principal era l’accés als boscos dels vessants septentrionals de les serres dels Tossals i de Busa i de la zona de Canals de Catllarí a ponent dels Rasos de Peguera.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0933100,1.7612300]]></content:encoded><content:item>397557</content:item><content:item>4660879</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les obres es van iniciar el mes de Juliol de 1899, fruït de la iniciativa privada a càrrec de l’industrial Agustí Rosal i Sala.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc85
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91944]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Solana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici de planta rectangular, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, el mur nord-est estava adossat a un marge fins al nivell de la planta pis. Actualment es troba reformada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-216]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona dels Emprius de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa documentada en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat en l’any 1856. No apareix en els capbreus anteriors. L’anàlisi constructiu de l’edifici realitzat al 2004 per la SAB indicava una construcció probablement de mitjans del segle XIX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0981400,1.7524500]]></content:encoded><content:item>396839</content:item><content:item>4661426</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91944-2162.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc86
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91945]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Serni de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X - XII / XVII-XVIII / XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Petita església de planta irregular, amb la nau principal orientada d’est a oest i una capella lateral situada al mur de migdia. La coberta era de volta de pedra, actualment reformada. Sobre el mur oest hi ha una espadanya de doble obertura formada per dos arcs de dovelles de pedra tosca. La porta d’entrada se situa a l’extrem oest del mur sud, i està formada per un arc de mig punt de dovelles de pedra calcària recolzat sobre muntants del mateix material. A l’extrem oriental d’aquest mateix mur, hi ha una petita finestra de doble esqueixada amb una petita llosa a mode de llinda. La capella meridional té una petita finestra espitllerada en el seu mur est.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs estan fets bàsicament amb pedra calcària i tosca unida amb morter de calç. L&#039;aparell del mur nord és regular, està format per carreus rectangulars de mida petita disposats en filades. La resta dels murs mostren combinació de carreus de diferent mida amb algunes pedres sense treballar. L’única cantonera conservada de l’edifici original està formada per carreus només desbastats de mida similar als que formen les filades. A les cantoneres del mur de llevant hi ha un predomini de carreus de pedra tosca de mida superior a les filades. La cantonera sud-oest està feta amb carreus de pedra calcària només desbastats de mida superior a les filades. Les cantoneres de la capella meridional són les més grans de l’església i estan fetes amb carreus de pedra calcària (la occidental) i pedra calcària a la base amb tosca a la part superior (la oriental).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-217]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Torre de la Torrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La documentació indica que aquesta església té els seus orígens a mitjans del segle X (entre el 943 i el 978). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A partir de l’anàlisi de l’edifici, aquesta assenyala diferents moments constructius, començant pels segles X-XII, de quan es conserva gran part del mur nord, tot i que amb reformes posteriors consistents en el sobre alçament d&#039;aquest i el seu escurçament per la banda de ponent. Als segles XVII-XVIII es reforma considerablement l&#039;edifici, s’escurça la nau de l’església per la banda de ponent, s’aixeca de nou el mur meridional, desapareix l’absis i es tanca l’església amb un mur rectilini. Probablement, també en aquesta època s’aixeca el mur nord i es cobreix l’edifici amb una volta de pedra. Al segle XIX s’adossa al mur meridional una petita capella de planta rectangular.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079500,1.7300700]]></content:encoded><content:item>395004</content:item><content:item>4662542</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2171b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2173b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-img2459.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment l&#039;esglesia es troba reformada i amb bon estat de conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc87
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91946]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Puig de la Torre / Torre de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-torre-torre-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII / XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions. L’edifici principal té planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal. L&#039;accés principal es troba al centre de la façana meridional i està format per una porta adovellada d&#039;arc rebaixat. La resta de les obertures han estat reformades i no presenten cap característica especial.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs estan fets amb pedres sorrenques i calcaries de diferent forma i mida, lligades amb morter de calç. Al mur est són visibles alguns carreus només desbastats, probablement reaprofitats de la Torre de Terrers o bé de l’església de Sant Serni de Terrers. A excepció del mur est, el qual està parcialment rejuntat amb morter de calç, la resta de l’edifici està arrebossat amb ciment. Les cantoneres estan formades per carreus de pedra sorrenca i calcària només desbastats. La mida és petita, similar als carreus visibles en els murs. Possiblement també han estat reaprofitats d’edificis anteriors.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-218]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La casa Puig de la Torre apareix documentada els anys 1682, 1724, 1758 / 1789. Actualment és coneguda com la Torre de Terrers, agafant el nom de la Torre de Terrers / Castell de Meda. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVII, quan la casa estava definida per una estructura de tres cossos rectangulars, paral·lels i asimètrics, separats per dos murs mitgers en direcció nord-sud perpendiculars a la façana principal. A la planta baixa, el cos de ponent actualment no està compartimentat (l’existència de dues portes d’accés fa pensar que anteriorment n’estava). Aquí es troba el pastador amb la boca del forn del segle XVII i la xemeneia situades en el mur nord. El cos central actua com a distribuïdor. Adossada al mur nord es troba l’escala d’accés al primer pis. El cos de llevant probablement estava destinat a estables. A la planta pis hi hauria la mateixa distribució de tres cossos amb la sala en el central, la cuina en l’àmbit situat en l&#039;angle nord-est i habitacions a la resta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Probablement al segle XVIII es construeix la pallissa separada uns metres de la casa cap a la banda de ponent. A principis del segle XX es fa l&#039;escala exterior d&#039;accés al primer pis i un passadís d’accés a la sala que obliga a fer més petit l’espai de la cuina. En la segona meitat del segle s&#039;afegeix una mena de tribuna a la façana sud, es puja el nivell de la teulada i també es modifiquen obertures. D&#039;altra banda també s’edifica el femer i uns estables unint la casa amb la pallissa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079300,1.7296800]]></content:encoded><content:item>394972</content:item><content:item>4662540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2181bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2182bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2184bo.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al jardí de la Torre de Terrers hi ha elements arquitectònics de Can Blanc, Sant Serni de Terrers i can Lleu. Concretament, una pica monolítica de pedra que originalment estava encastada a un mur de la cuina de Can Blanc, una pica baptismal i un sarcòfag procedents de Serni de Terrers i dues premses, una trobada propera a les restes de can Lleu i l&#039;altra propera a la pròpia casa.Adossats a ponent hi ha diversos annexes destinats bàsicament a pallissa, estables i femer.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc88
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91947]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pica baptismal procedent de Sant Serni de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-procedent-de-sant-serni-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Bloc monolític de volum troncocònic invertit i irregular. El seu interior va ser buidat seguint línies paral·leles a la forma exterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-219]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079300,1.7296800]]></content:encoded><content:item>394972</content:item><content:item>4662540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pica procedeix de Sant Serni de Terrers i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc89
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91948]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sarcòfag procedent de Sant Serni de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-procedent-de-sant-serni-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Bloc monolític de forma  troncopiramidal invertida. El seu interior va ser buidat assolint una forma antropomorfa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-220]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079300,1.7296800]]></content:encoded><content:item>394972</content:item><content:item>4662540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El sarcòfag procedeix de Sant Serni de Terrers i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc8a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91949]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pica procedent de Can Blanc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-procedent-de-can-blanc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possiblement del segle XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pica monolítica de pedra, de perfils arrodonits amb una zona rebaixada al centre de manera que queda una vora més elevada en tot el perímetre. En un costat hi té excavat el regueró per desaiguar. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-221]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079300,1.7296800]]></content:encoded><content:item>394972</content:item><content:item>4662540</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta pica estava encastada en un mur de la cuina de can Blanc i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre / Torre de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc8b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91950]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arnes de Can Penjorella Nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-can-penjorella-nou]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Possible fornícula excavada en un marge on s’hi disposaven arnes per les abelles. En aquest cas la coberta devia ser feta de vegetació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-222]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Can Penjorella Nou.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0721100,1.7501700]]></content:encoded><content:item>396608</content:item><content:item>4658538</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc8c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91951]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de Can Blanc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-blanc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;estructura de la pallissa està bastant afectada i comença a enrunar-se.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici de planta quadrada adossat a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividit. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants i el carener orientat de nord a sud. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La planta baixa estava destinada al bestiar i té una porta d’accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa i té una porta d’accés directe des de la part superior del marge on s’adossa la pallissa. Presenta una gran obertura orientada cap el sud que ocupa la meitat de la façana en aquest nivell i la façana nord és totalment oberta en aquest mateix nivell. Un pilar central actua com a suport del sostre de la planta baixa i de la carenera de la teulada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-223]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Terrers, Can Blanc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1122700,1.7393200]]></content:encoded><content:item>395776</content:item><content:item>4663011</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91951-2232bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91951-2232.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc8d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91952]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de Les Fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fonts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Font natural que es troba dins l’antic terme del mas Puig, per sobre la cinglera de Torrades i que alimentava la casa de Les Fonts i la seva teuleria. Actualment no presenta cap estructura, és una simple surgència del torrent. Antigament hi havia un com de fusta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-224]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0667400,1.7522200]]></content:encoded><content:item>396769</content:item><content:item>4657940</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc8e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91953]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fita de terme municipal al Serrat de Malla.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-municipal-al-serrat-de-malla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Línia de terme municipal entre Capolat i l’Espunyola. A la superfície d&#039;una roca es troba gravada una línia amb dos punts, un a cada banda, per indicar la divisió dels termes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-225]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Serrat de Malla.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0617400,1.7612100]]></content:encoded><content:item>397505</content:item><content:item>4657374</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-10-11 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc8f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91954]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font Gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Font que surt d’un gran paquet de pedra tosca, amb afloraments de conglomerat i calç (segurament l’aigua passa per una veta de les Guixeres). Actualment està arreglada amb 2 coms i una zona per estacionar. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-226]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0877000,1.7592000]]></content:encoded><content:item>397380</content:item><content:item>4660258</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91954-2262.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc90
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91955]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma d&#039;Arnes del Serrat de la Llosa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-darnes-del-serrat-de-la-llosa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Petita balma natural dividida en 2 espais per una llosa vertical. Cada espai s’hi disposaria una arna per abelles. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-227]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona de Capolat, Serrat de la Llosa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0756400,1.7685600]]></content:encoded><content:item>398135</content:item><content:item>4658908</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91955-2272.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc91
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[91998]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de l&#039;Estret]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestret]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La font de l&#039;Estret és una font natural en la qual no hi ha cap estructura constructiva visible. L&#039;aigua surt d&#039;un forat que es troba just al costat del camí, a nivell de terra. Això crea un petit rierol que creua el camí i baixa cap a l&#039;altre costat. El nom de la font ve del lloc on es troba, ja que a banda i banda del camí, just en el lloc on hi ha la font, s&#039;hi localitzen unes formacions rocoses que formen un estrenyiment del camí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-228]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situada en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0980240,1.7366230]]></content:encoded><content:item>395530</content:item><content:item>4661432</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91998-228-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-19 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc92
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92021]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí Ral de Berga a Sant Llorenç de Morunys]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-sant-llorenc-de-morunys]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari de camins de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un camí de bast en els seus orígens.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El camí ral de Berga a Sant Llorenç, entrava a Terrers per can Blanc, passava pel coll de Terrers, per sota i al nord de l&#039;església de Sant Serni i flanquejava el cingle Roig per la base en direcció a cal Vernis i Llinars. El camí ha estat afectat per la construcció de la pista d&#039;accés a les cases de Terrers des de Castellar del Riu; només conserva les seves característiques originals a partir del flanqueig del cingle fins a cal Vernis.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El camí ral de Berga a Sant Llorenç creua el municipi de Capolat per l&#039;angle nord-oest del terme municipal, creua la vall del riu Terrers enlairat i pel seu vessant dret, tot flanquejant la Serra de la Corba pel seu extrem occidental. En el seu traçat es creuen dues zones clarament diferenciades. En primer lloc una zona de terres de conreu, enlairades sobre els típics terrers de la zona i per sota les altes cingleres de Bauma Roja, aquestes antigues feixes estan reconvertides en prats de pastura i bosc de pi roig. El segon sector és una zona de fort pendent amb bosc mixt d&#039;alzines, roures i pi roig per on es creuen els cingles de cal Vernis i es dóna entrada a la vall de la Corba en el municipi de Llinars.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-229]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1128000,1.7406000]]></content:encoded><content:item>395883</content:item><content:item>4663068</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92021-camiralseu1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92021-camiralseu2.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el capbreu de 1789, Miquel Ribera del mas Ribera de Capolat declara que una de les afrontacions del seu mas per la banda de tramuntana es fa ...mediant lo camí real que va de Sisquer a la vila de Berga...L’itinerari d’aquest camí al seu pas per Terrers entre Castellar del Riu i Llinars es recollit per C. A. Torras sota la designació de camí ral de ferradura, amb una durada de 6 h 30’ («Bergadà. Valls altes del Llobregat», Pirineu Català, Barcelona, 1905, p. 215-217, itinerari 98).També se l’esmenta com «camino de herradura que va desde la yglesia de Castellar del Riu á la yglesia de Llinars», a l’acte d’atermenament de la novena fita del termenat entre els termes de Castellar del Riu i Capolat, en l’indret conegut com el Roc de la Paella, practicat amb data del 17 de juny de 1923.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc93
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92022]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí dels Matamatxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-matamatxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari de camins de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En alguns punts el traçat del camí es perd pels róssecs de fusta, que han esborrat algunes parts.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Camins de bast en els seu orígens. Xarxa de camins d&#039;explotació forestal que tenen com a origen el camí ral de coll de Jou i la Solana . El seu traçat ha estat afectat per la construcció de pistes forestals en les proximitats de la Foradada (en el camí anomenat de Matamatxos) i de la Solana; La resta de camins conserven el seu traçat afectats per l&#039;erosió, la vegetació i els ròssecs de fusta de les modernes explotacions forestals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La xarxa d&#039;explotació forestal de l&#039;obaga dels Tossals en el seu sector occidental és densa i està condicionada per la morfologia del terreny. S&#039;observen tres camins principals, paral•lels, que flanquegen la muntanya d&#039;est a oest, en base al camí ral de Coll de Jou, complementats amb curts camins secundaris en vertical per accedir al fons de les canals. Aquesta distribució obeeix a la pròpia orografia de la serra. Dues rues horitzontals separades per cingleres de conglomerat que impedeixen la comunicació vertical. En quan a la vegetació, ofereix una gran variabilitat en funció de l&#039;orientació dels vessants. En les profundes clotades orientades al nord es troben fagedes, en les carenes rocoses amb orientació cap al sud apareix un magre bosc d&#039;alzines, en les zones intermèdies bosc de pi amb boix esquitxat de roures.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-230]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El nom de Matamatxos li ve per les característiques del camí. El camí de Matamatxos era un camí de bast, havien de passar-hi els animals carregats amb els carbons o la fusta de les carboneres. Tot i això, era un camí estret, i en un punt concret hi havia una pujada bastant pronunciada on es deia que alguns animals, que anaven carregats, havien caigut.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0913000,1.7417000]]></content:encoded><content:item>395939</content:item><content:item>4660679</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92022-matamatxos1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92022-matamatxos2.png ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc94
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92023]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Fageda dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fageda-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una gran zona de fageda, on hi trobem una gran xarxa de camins que ens demostren l&#039;aprofitament del bosc. Predominen els faigs, però també trobem la presència d&#039;altres arbres.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Arrel d&#039;això, a la fageda trobem alguns indicis d&#039;antigues carboneres, que són fruit de l&#039;aprofitament del bosc, sobretot de la fusta per fer-ne carbó vegetal. A més, també s&#039;hi poden observar rastres de róssecs de fusta, més contemporanis, que van esborrar part d&#039;alguns camins anteriors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-231]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fageda situada a l&#039;obaga del santuari dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0918137,1.7463134]]></content:encoded><content:item>396321</content:item><content:item>4660730</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc95
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92029]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de Canaleges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaleges]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una font obrada, situada a prop del pantà de l&#039;Espunyola.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-232]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0708100,1.7646300]]></content:encoded><content:item>397802</content:item><content:item>4658377</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc96
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92030]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat a l&#039;Arxiu Comarcal del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Comarcal del Berguedà conserva dues col·leccions dedicades a Capolat; la primera es correspon a un &#039;&lt;em&gt;Volum d&#039;escriptures del mas Solanelles de Capolat&lt;/em&gt;&#039; i té una cronologia dels segles XVII i XVIII.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La segona colecció es correspon a la col·lecció &#039;Joan Gassó Bertran&#039;, on trobem fins a 9 unitats documentals diferents que tenen una cronologia d&#039;entre els segles XIX-XX.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En segon lloc, destaquem diferents col·leccions que poden tenir algun esment en relació a Capolat. Per exemple, el fons de la Cúria Ducal de Cardona (s. XIII-XIX). Així mateix, no podem obviar la informació que ens pot oferir el Registre de la Propietat (1768-1910), el Consell Comarcal i d&#039;altres institucions que puguin tenir una relació amb el municipi de Capolat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-233]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer del Pla de l&#039;Alemany, 0, 08600 Berga, Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956967,1.7990334]]></content:encoded><content:item>400687</content:item><content:item>4661100</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92030-img20220520160725.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc97
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92031]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat a l&#039;Arxiu de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-lambit-de-recerques-del-bergueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà gaudeix d&#039;un fons documental i fotogràfic de referència en quant a tota la comarca del Berguedà, i per extensió, de Capolat. Val a dir, que dins l&#039;Arxiu de l&#039;Àmbit de Recerques del Berguedà hi trobem diferents agrupacions de documentació i diferents fons documentals, que detallem a continuació:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Arxiu Documental Masies del Berguedà. Dins aquest fons, hi tenen una còpia de documents del mas Trasserra de Capolat. La documentació és sobretot d&#039;època moderna i hi trobem plets, partides, capitols matrimonials, testaments, comptabilitat i, per últim, correspondència. La documentació va des d&#039;època moderna fins a època contemporània.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Recopilació de goigs. Dins aquesta recopilació de diferents goigs, en destaquem els goigs de la Mare de Déu dels Tossals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Arxiu Marià: Iconografia Mariana Española. L&#039;Àmbit de Recerques gaudeixen d&#039;una part d&#039;un estudi que es va dur a terme als anys 40 del segle XX i que va consistir en analitzar i investigar envers els santuaris marians de tota Espanya. Dins l&#039;Arxiu de l&#039;Àmbit hi trobem la recopilació d&#039;informació del santuari dels Tossals, així com alguns retalls de diari. També hi ha goigs originals dels Tossals que daten del segle XIX.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Arxiu fotogràfic Sitjes. Prové d&#039;una donació pel Xavier Sitjes i Molins, en la qual cedia a l&#039;Àmbit de Recerques les fotografies de diferents esglésies berguedanes. En quant a Capolat, hi trobem fotografies de Sant Martí de Capolat i de Sant Salvador de Mata.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Arxiu fotogràfic de l&#039;Àmbit. Trobem diferents fotografies del municipi de Capolat, inventariades a partir de (1) territori (orografia, hidrografia, paisatges, obres públiques), (2) urbanisme (vistes generals i parcials, equipaments municipals i obres), (3) art (rural, religiós, arts plàstiques, arqueologia), (4) indústria (molins), (5) agricultura, (8) personatges, (10) folklore (festes populars modernes), (12) religió (manifestacions religioses fins 1965 preconciliars) i (14) natura. La cronologia de les fotografies va des d&#039;inicis del segle XX fins ben entrat el segle XXI, representant una font imprescindible per la Història del municipi de Capolat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;-Revistes l&#039;Erol. Al mateix arxiu es conserven els diferents números de la revista l&#039;Erol, on s&#039;hi pot trobar alguna dada relacionada amb la Història de Capolat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-234]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Mossèn Huch, 8, 08600 Berga, Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956815,1.7990243]]></content:encoded><content:item>400686</content:item><content:item>4661097</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110920.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc98
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92032]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de Capolat a l&#039;Arxiu Parroquial de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-parroquial-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Arxiu Parroquial de Berga conté els elements propis d&#039;un arxiu parroquial: baptismes, matrimonis i defuncions, entre d&#039;altres. Ara bé, junt a la documentació pròpiament parroquial, trobem nombrosa documentació sobre la Comunitat de Preveres de Berga, que es troba dins el mateix fons de l&#039;arxiu parroquial.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Podem trobar algunes dades sobre Capolat a través dels llibres de censals, on surten diferentes parròquies de Capolat de masos que havien creat censals amb la Comunitat de Preveres de Berga. La informació és desigual, doncs alguns masos paguen el censal durant segles i d&#039;altres l&#039;amortitzen amb rapidesa. La documentació dels censals té una cronologia aproximada dels segles XVI fins al XVIII.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En el mateix arxiu, s&#039;hi troben diferents protocols notarials en els quals s&#039;hi pot escaure la possibilitat que apareixi alguna referència de Capolat; el mateix amb la resta de documentació, doncs la Comunitat de Preveres i/o la parròquia de Berga tenien una influència en el territori que envolta Berga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-235]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça Sant Pere, 08600 Berga, Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956330,1.7990127]]></content:encoded><content:item>400685</content:item><content:item>4661092</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc99
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92448]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pedrera de Cal Déu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-deu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A dotze metres al nord-oest de les restes de Cal Déu, trobem les restes d&#039;una pedrera. S&#039;hi identifiquen diversos graons i forats anomenats tasconeres, usats en la fase de trencament de la pedra. Els forats estan alineats, separats per una distància mitjana de 15 centímetres, tenen una secció triangular apte per a la introducció de tascons de ferro i així forçar la línia de trencament dels carreus.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-236]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de Cal Déu, a la zona de Farners]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0859373,1.7764383]]></content:encoded><content:item>398803</content:item><content:item>4660042</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc9a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92453]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de Barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-barons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici situat al sud-est de la casa de Barons. És una gran pallissa amb corts adossades al costat est. La pallissa és estructura de grans dimensions amb planta rectangular i tres nivells. La teulada és a dos vessants amb el carener centrat en l&#039;edifici original i orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca i estan units amb fang. La planta baixa, destinada originalment al bestiar, presenta tres grans arcs amb dovelles curtes a la façana sud. El segon nivell era la pallissa com a tal i té un arc al centre de la façana sud, emmarcat per maó massís a plec de llibre sobre muntants del mateix material. El tercer nivell mostra una gran obertura amb un pilar central que fa de suport de la carenera. Aquest tercer nivell sembla part d&#039;una reforma en la qual s&#039;alçà l&#039;edifici. Al costat est de la pallissa s&#039;hi va fer una ampliació al segle XX amb dos nivells: el primer per les corts i un segon com a magatzem. La paret est d&#039;aquesta estructura és de maó i mostra tres coms per alimentar els porcs.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-237]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada al costat de Barons,  a l&#039;antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Constructivament, la pallissa sembla ser del segle XVIII, en canvi, les corts que es troben al costat est serien un afegit del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0791824,1.7843018]]></content:encoded><content:item>399443</content:item><content:item>4659283</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92453-237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92453-2370.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc9b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92456]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pallissa de Trasserra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-trasserra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La pallissa està situada a ponent de la casa de Trasserra. És una gran pallissa adossada al marge per la qual cosa té accés des dels dos nivells que té. La teulada és a dos vessants i el carener està orientat d&#039;est a oest. La façana principal és la de l&#039;est, on hi ha dues grans obertures separades per un pilar de càrrega i que engloben els dos nivells. Sobre el pilar central hi ha una inscripció amb la data &#039;1877&#039; i a sota el nom del promotor &#039;Juan Mas II&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-238]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situada al costat de la casa de Trasserra, en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&#039;extrem occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sabem la cronologia de la seva construcció gracies a la data que està inscrita en el pilar central de la façana:  &#039;1877&#039; junt amb el nom del promotor &#039;Juan Mas II&#039;. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0829002,1.7286460]]></content:encoded><content:item>394846</content:item><content:item>4659763</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc9c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92460]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pantà de l&#039;Espunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lespunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pantà de l&#039;Espunyola és un pantà artificial de 0,8 hectàrees. Està compost per dos embassaments separats per una petita presa. Recullen les aigües d&#039;un torrent que és afluent de la riera de Navel. El pantà inferior està envoltat, en el costat dret, per una tanca metàl·lica.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; El fons del pantà ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d&#039;interès comunitari 3150). Gràcies a la transparència i qualitat de l&#039;aigua, aquest espai és un punt important de reproducció d&#039;amfibis, especialment d&#039;algunes espècies de tritons. Així doncs, és un espai d&#039;interès per a la fauna amfíbia.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Les espècies de flora que hi ha al voltant són pinedes de pi roig, neobasòfiles i mesòfiles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-239]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l&#039;Espunyola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0684956,1.7647850]]></content:encoded><content:item>397812</content:item><content:item>4658120</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sanchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc9d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92461]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L&#039;Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La riera de Clarà és un dels afluents del Llobregat situats a la conca oest. Neix al Serrat de Runers, a uns 1.350 metres d&#039;altitud i travessa el municipi fins a arribar a l&#039;Espunyola, des d&#039;on entra al terme d&#039;Avià i després al de Casserres. Desemboca, finalment, al riu Llobregat, a la zona de la colònia de Viladomiu Nou. Als seus voltants s&#039;hi troben alguns espais de vegetació de ribera, amb alguns punts de difícil accés per l&#039;atapeït sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs. En altres punts trobem salzes, pollancres, oms, freixes, verns, alternats amb zones de joncedes i prats, que combinen amb herbassars higròfils. La qualitat de les aigües manté algunes comunitats d&#039;algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de les rieres que passen sobre lloses calcàries. Pel que fa a la fauna, hi destaquen sobretot els barbs. Pel que fa a la fauna vertebrada hi ha representades les genetes o els senglars. També hi ha rapinyaires com el bernat pescaire, el martinet blanc, les polles d&#039;aigua, els ànecs collverds, els pica-soques blaus, el picot garser o els repicatalons. Les seves aigües tenen dos trams diferents pel que fa a la qualitat: la primera part, de Capolat fins a la carretera té bon estat, però a partir d&#039;aquest punt i fins a l&#039;embassament de Casserres on està menys neta. Part del seu traçat forma part del PEIN del Serrat dels Tres Hereus, però no està tota protegida.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Al llarg de tot el seu traçat la riera compta amb molts gorgs, salts d&#039;aigua i embassaments. Un d&#039;ells és el que es troba al costat del Molinot, al terme de Capolat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-240]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neix a la Serra de Runers i travessa el terme de Capolat fins a travessar cap a l&#039;Espunyola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les aigües de la Riera de Clarà han estat utilitzades al llarg de la història pels nombrosos molins fariners que s&#039;han anat construint al seu voltant. Dos d&#039;ells són el Molinot, documentat ja al segle XVI, o el Molí de Barons o Molinot de Baix, d&#039;aquesta mateixa època. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0897872,1.7590409]]></content:encoded><content:item>397370</content:item><content:item>4660491</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-11-19 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc9e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92465]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riu del Coll de Jouet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-del-coll-de-jouet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El riu del Coll de Jouet és un dels més importants del municipi de Capolat. Inicia el seu curs en un punt pròxim al túnel de Capolat i continuen seguint un traçat quasi paral·lel a la carretera BV-4241 fins a arribar a Guixers. Un cop travessada la frontera entre el Berguedà i el Solsonès s&#039;uneix amb l&#039;Aigua de la Corba i donen naixement a l&#039;Aigua d&#039;Ora.  No és un riu especialment llarg, ja que recorre uns 6 km en total. El Riu de Coll de Jouet no té una font de naixement com a tal, sinó que recull l&#039;aigua de múltiples torrents de la zona de la gran obaga dels Tossals. Els seus afluents més destacables són l&#039;Aigua de la Corba, el Torrent de Castellar i  la Rasa de la Font del Forn. Després de la seva unió amb el Torrent de Castellar té suficient cabal per fer funcionar un molí i dues serradores. El torrent es troba envoltat d&#039;una important fageda, i, al seu costat dret, hi trobem una gran pineda amb grups de roures i alzines.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-241]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inicia el seu recorregut prop del túnel de Capolat i creua el municipi en direcció nord-oest fins arribar al municipi de Guixers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Antigament rebia el nom de Torrent Profund. Les seves aigües,  van ser aprofitades a la zona de Terrers per la construcció tant de molins fariners com de serradores.  Aquest és el cas del Molí de Terrers, documentat ja des del segle XVII i de les Serradores que es troben en aquesta mateixa zona: la Serradora de Cal Fargalló i la Serradora d&#039;en Garriga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1038455,1.7317183]]></content:encoded><content:item>395134</content:item><content:item>4662085</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfc9f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92466]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Salt de Sallent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Salt del Sallent és un salt d&#039;aigua situat a la frontera entre els termes municipals de Capolat i l&#039;Espunyola. El torrent neix a Capolat, i un cop arriba a l&#039;Espunyola sel coneix com a Rasa del Salt. El salt d&#039;aigua és degut a la falla rocosa dels Cingles de Capolat i té una caiguda d&#039;aproximadament 35 metres. Normalment el torrent és poc cabalós, però quan hi ha pluges intenses el volum d&#039;aigua augmenta considerablement i és llavors quan el salt és molt visible des de bona part del municipi de l&#039;Espunyola i, especialment, des de la carretera de Cardona a Berga. &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-242]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la tallant de roca dels Cingles de Capolat, a la frontera entre Capolat i l&#039;Espunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0645449,1.7559145]]></content:encoded><content:item>397071</content:item><content:item>4657691</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92466-2420.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92467]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serradora de Cal Fargalló]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-cal-fargallo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pràcticament no queden restes de la serradora.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Part dels murs de pedra de la serradora formen part de la pallissa de Cal Fargalló. Darrera de la pallissa també s&#039;hi conserven dos blocs de pedra sorrenca rectangulars, amb unes mides de 200 cm x 70 cm cada un. En ells es conserven  un seguit d&#039;encaixos regulars. Aquests blocs haurien estat la base d&#039;una serra que era un dels elements més importants de la serradora.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-243]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Darrera la pallissa de Cal Fargalló, en terres de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La construcció de la serradora està documentada el 1919. Aquesta estava destinada a l&#039;explotació forestal de les obagues de Busa. Es construeix a la vegada que el camí de carro de Valielles. Aquesta serradora funcionava amb l&#039;aigua del riu del Coll de Jouet que passa just pel costat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1112409,1.7169973]]></content:encoded><content:item>393929</content:item><content:item>4662924</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92467-243.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92473]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cingles de Capolat i Sant Salvador]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-capolat-i-sant-salvador]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Els cingles de Capolat i els cingles de Sant Salvador són les dues cingleres consecutives que separen els municipis de Capolat i de l&#039;Espunyola. Aquestes són zona de nidació de diferents espècies d&#039;aus. Els voltors nidifiquen a tota la cinglera, des dels Cingles de Sant Salvador fins als de Travil, més cap a l&#039;oest del municipi. També hi ha alguns nius en altres cingles del municipi, però en menys quantitat. Els cingles de Capolat també són una de les zones de nidació dues parelles d&#039;aufranys, una au en perill d&#039;extinció, que viuen en aquesta zona. A part d&#039;aquestes espècies ja mencionades, en aquestes cingleres també s&#039;hi poden trobar altres aus com és el cas del falcó pelegrí, el xoriguer, el duc, el gamarús, el mussol o l&#039;òliba.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Durant un temps també s&#039;hi podien trobar trencalossos per aquestes cingleres, però ara ja fa uns anys que han marxat els que hi havia.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-244]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cingleres situades a la frontera entre Capolat i l&#039;Espunyola, al sud del municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0640498,1.7483658]]></content:encoded><content:item>396446</content:item><content:item>4657645</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler -Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92521]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pas del Portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-portet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;GALERA, Andreu (2020) &#039;Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)&#039; L&#039;Erol, núm. 144, 2020 p 51-58&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El camí que passava per allà va ser destruït per construir una pista més ampla.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El pas del Portet és un port de muntanya que permet el pas a través de la serra de Queralt. El pas es troba molt pròxim a la casa del Portet i el camí antic no s&#039;ha conservat, ja que va ser substituït per una pista més ampla. Per aquí passava un camí de gran importància. El camí, a llarga distància començava a Avià i un cop passat el port del Portet portava a diferents llocs: Espinalbet, Sant Llorenç i la Seu. A curta distància també era molt utilitzat per fer el trajecte des de Coforb a Espinalbet, unint així l&#039;església parroquial amb la sufragània.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-245]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pas situat a la serra de Queralt, a la zona nord-est de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest pas de muntanya ha estat utilitzat durant molts segles i formava part de la xarxa viària preindustrial de Capolat, ja que hi passava un dels camins de comunicació nord-sud més transitats de la zona de Coforb.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1063343,1.7950867]]></content:encoded><content:item>400378</content:item><content:item>4662284</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92521-245_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92524]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Porta d’accés a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-casa-hostatgeria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CASCANTE, P.: &#039;Memòria de la primera campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CASCANTE, P.: &#039;Memòria de la segona campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB&#039; Nº 8146 (3 vols.)&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CASCANTE, P.: &#039;Informe de la segona campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La porta es troba al terra envoltada de vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span lang=&#039;CA&#039;&gt;&lt;span&gt;Porta d’accés &lt;span&gt;a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals &lt;/span&gt;amb una llinda formada per un bloc monolític prismàtic amb l&#039;angle inferior extern bisellat. A la part frontal &lt;span&gt;s’observa la inscripció parcial 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-247]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals es va construir entre els segles XVII i XVIII, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior que aquesta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0885300,1.7538900]]></content:encoded><content:item>396942</content:item><content:item>4660357</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment es conserva part dels muntants de la porta, els quals estan fets amb pedra sorrenca picada disposats en cadena per lligar les cares internes i externes del mur, i una doella esbiaixada. També conserva el marxapeu de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92525]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pica (aigüera) situada al mur meridional de la rectoria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-aiguera-situada-al-mur-meridional-de-la-rectoria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.: &#039;Memòria de la primera campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.: &#039;Memòria de la segona campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB&#039; Nº 8146 (3 vols.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.: &#039;Informe de la segona campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en mal estat, afectada per la vegetació que l&#039;envolta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Bloc prismàtic de pedra situat al mur meridional del primer pis de la rectoria. Aquest presenta un buidat de planta rectangular en la seva part superior. Originalment tenia un canaló centrat de sortida d’aigua en forma de V per la part posterior que donava a un bloc de pedra sorrenca allargat, situat sota la pica, amb un canal central que formava voladís per impedir que l’aigua regalimés pel mur. La pica estava encaixada en una fornícula oberta en el mur esmentat, probablement estava flanquejada per dos replans.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-248]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de la Mare de Déu dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Durant els segles XVI - XVII es construeix la rectoria adossada al mur meridional de l’església del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0885300,1.7538900]]></content:encoded><content:item>396942</content:item><content:item>4660357</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Probablement, a principis del segle XX es tapa el canal de sortida de l’aigua amb ciment i es fa un forat adossat a la paret interna de la pica amb una barrina. L’aigua es condueix cap als estables del nivell inferior mitjançant una regata vertical folrada amb fragments de teula contraposats que formaven la conducció del líquid.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92526]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pica beneitera localitzada al mur nord de l’església del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-localitzada-al-mur-nord-de-lesglesia-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASCANTE, P.: &#039;Memòria de la primera campanya d&#039;intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII - XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Recipient compost d’un tronc d’esfera de bases paral·leles i un apèndix només desbastat per encaixar-lo a la paret. Presenta un buidat polilubolat a l&#039;interior.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-249]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dipòsit del Museu Comarcal de Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0956700,1.7990700]]></content:encoded><content:item>400690</content:item><content:item>4661096</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es va trobar a l’enderroc de la nau de l’església en el decurs de la primera campanya d’excavacions al Santuari l’any 2006. L’existència d’un forat en el mur nord molt a prop d’on es va trobar fa pensar que estava situada en aquest mur.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92527]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nou campanar del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-campanar-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Estructura metàl·lica i de fusta que actua de campanar al Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-250]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santuari de la Mare de Déu dels Tossals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;estructura es va col·locar, amb l&#039;ajuda d&#039;un helicòpter, l&#039;agost del 2011. Segons fonts orals, la campana del campanar havia sigut fabricada &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;pel santuari de la Mare de Déu dels Tossals abans que aquest fos enderrocat, però mai hi va ser posada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0885300,1.7538900]]></content:encoded><content:item>396942</content:item><content:item>4660357</content:item><content:encoded><![CDATA[2011]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92527-tardor-2011-615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92527-910.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92551]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de la Mina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Font adossada a un marge rocós en un petit replà al mig d&#039;un bosc. Està composta per un dipòsit de ciment de forma rectangular i que es fica cap a sota el marge, i una gran pica de ciment armat. Actualment, la font està seca i no hi raja aigua. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-252]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0951900,1.7594400]]></content:encoded><content:item>397412</content:item><content:item>4661090</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92551-252.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92552]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Xalet de la Mina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-la-mina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Xalet de la Mina és un petit edifici situat al costat de la Carretera BV-4241. S&#039;hi arriba per un caminet empedrat tancat per la reixa a l&#039;entrada, per una tanca a l&#039;esquerra i un mur a l&#039;esquerra. El Xalet té només planta baixa i a la façana principal, on es troba la porta d&#039;entrada, hi ha un pòrtic aguantat per dues columnes de pedra. Està construït sobre una base o terraplenat fet amb ciment, ja que es troba en una zona amb fort pendent. Tot l&#039;edifici està encalat i pintat de color beix. Les finestres estan totes envoltades d&#039;un marc fet amb pedres de caràcter ornamental i disposen de reixes.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-253]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba a l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l&#039;extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Carretera BV-4241 és una carretera construïda, en un principi per iniciativa privada. Va ser Agustí Rosal, qui, per donar sortida a la fusta de la serradora d&#039;en Garriga la va fer construir a finals del segle XIX. Durant els treballs de construcció el més senzill era buscar un lloc on poder allotjar els treballadors, i és per això que es va construir aquesta casa, també anomenada Caseta dels Peones Camineros.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0955200,1.7585100]]></content:encoded><content:item>397336</content:item><content:item>4661127</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-2530.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfca9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92553]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa de la Cantina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-cantina]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La resclosa de la Cantina està situada en el curs del Torrent del Coll de Jouet, un cop ja s&#039;ha unit amb les aigües del Riu de Terrers. Està feta de formigó i actualment està completament coberta de liquens i vegetació. Al costat dret hi ha restes del canal al qual desvia l&#039;aigua. &lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-254]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La resclosa de la Cantina és la resclosa que desviava l&#039;aigua del Torrent del Coll de Jouet cap al canal de la Serradora d&#039;en Garriga. Va ser construida a la mateixa època que aquesta, al segle XIX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1092591,1.7218843]]></content:encoded><content:item>394330</content:item><content:item>4662698</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92553-254.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcaa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92554]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carbonera del Camí de Matamatxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-cami-de-matamatxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Carbonera del Camí de Matamatxos és una de les moltes carboneres que es poden trobar per Capolat. La zona amb més gruix d&#039;aquestes és la zona de la Baga dels Tossals, però també se&#039;n troben per altres parts del municipi. En total n&#039;hi ha una seixantena. Aquestes carboneres són replans del terreny situats al mig del bosc i prop de camins. En aquests espais naturals el que es feia era apilar-hi troncs i cobrir-los de terra per cremar-los de forma controlada i fer carbó vegetal. En la majoria d&#039;elles el que es conserva és el replà i, en alguns casos, restes de terra ennegrida.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-255]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la zona est de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Les carboneres han estat durant tota la història un element de vital importància, ja que era la manera d&#039;obtenir els carbons vegetals. En zones com Capolat és possible que es comencin a utilitzar les carboneres a l&#039;època medieval i que moltes d&#039;elles vagin sent aprofitades al llarg del temps des d&#039;aquest moment fins al segle XX.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0913200,1.7499900]]></content:encoded><content:item>396624</content:item><content:item>4660671</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92554-255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92554-255_0.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Contemporani|Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|98|119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcab
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92555]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa i canal del molí de Terrrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-de-terrrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La resclosa del molí de Terrers està situada al Torrent de Castellà abans que aquest s&#039;uneixi amb el Torrent de Coll de Jouet. Aquesta té una forma lleugerament còncava i va d&#039;una ribera a l&#039;altre del torrent. Està feta amb formigó i actualment està coberta de líquens. La resclosa desviava l&#039;aigua a un canal, trams del qual encara es conserven, està fet de formigó i va, més o menys seguint el torrent fins a trobar la carretera de Berga a Sant Llorenç, moment en què va seguint el traçat de la carretera pel costat dret fins a arribar a la bassa del molí. En un tram , per tal de creuar el torrent, el canal és substituït per unes canonades i, un cop arribat a l&#039;altre costat, torna a prendre la forma de canal. En l&#039;actualitat, el canal no porta aigua.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-256]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està situat en el terme de l&#039;antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l&#039;actual municipi de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La resclosa i el canal eren part de les estructures del molí de Terrers. Desviaven l&#039;aigua del Torrent de Castellà i la portaven fins a la bassa d&#039;aquest. Tot i que el molí sigui del segle XVI, les estructures del canal i la resclosa són posteriors, probablement es van construir a l&#039;època contemporània per tal de substituir les estructures anteriors, que es trobaven en el mateix lloc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1065600,1.7325700]]></content:encoded><content:item>395209</content:item><content:item>4662385</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2561.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcac
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92556]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fossa comuna del Cementiri de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-del-cementiri-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Al mur de l&#039;església de Sant Martí de Coforb que dona al cementiri, hi ha una placa en record d&#039;un grup de persones que van ser afusellades a la Baga de Queralt l&#039;any 1939 i enterrades en una fossa en un racó del cementiri. A la placa s&#039;hi pot llegir &#039;JACINT BARAT CANAL (SOLANELL) / RAMON FREIXA CASALS (RUNERS) / ROSENDO PAGEROLS PARERA (LA VILA) / AFUSELLATS A LA BAGA DE QUERALT / EL 5 DE FEBRER DE 1939 / AJUNTAMENT DE CAPOLAT 2004&#039;.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;any 2012, es va fer un documental anomenat &#039;Desencaixats&#039; i es va poder recopilar la memòria sobre cinc possibles fosses que hi hauria fora de cementiri:&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; - Fossa Sota Riera, 14 soldats republicans executats en una trinxera.&lt;br /&gt; - Al Serrat de la Bugia, 1 soldat republicà.&lt;br /&gt; - Al Serrat Gran, 2 soldats republicans&lt;br /&gt; - Al Pas de Riera, 1 soldat republicà en una trinxera.&lt;br /&gt; - Al Pontasco, 1 oficial republicà.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La ubicació concreta d&#039;aquestes fosses no és pública i encara avui no han estat obertes ni estudiades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-257]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Situada a la zona de Coforb, a l&#039;extrem oriental de l&#039;actual municipi de Capolat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En el documental Desencaixats s&#039;explica com la zona de Berga va tenir un nucli de resistència durant la retirada republicana. Els franquistes van arribar a Capolat el 30 de gener i aquest municipi va ser part de la línia de front que envoltava Berga entre Gironella i Castellar del Riu. Aquesta zona era defensada per la 30 Divisió republicana, però no van poder evitar l&#039;ocupació, que es va donar el 2 de febrer del 1939. Aquest front i la posterior repressió van portar a que algunes persones fossin assassinades i enterrades en fosses comunes pel territori. A Capolat hi ha les úniques fosses comunes del Berguedà que han sigut localitzades i que apareixen en el mapa de fosses de la Generalitat com a probables, ja que no han sigut obertes ni estudiades. &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0911086,1.7923795]]></content:encoded><content:item>400130</content:item><content:item>4660598</content:item><content:encoded><![CDATA[1939]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcad
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92639]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Premsa propera a Sant Serni de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-sant-serni-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-258]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri de Sant Serni de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079500,1.7300600]]></content:encoded><content:item>395004</content:item><content:item>4662542</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta peça és un element d’una premsa, de vi o d’oli, la seva denominació és la de lliura o quintà. Hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el cargol. Aquest tipus de forat que presenta a la cara superior és conegut popularment a la zona com a &#039;peu de Déu&#039;.La premsa es va trobar durant la restauració de l&#039;església de Sant Serni de Terrers (2017-2018) als voltants de la propietat. A l&#039;estar parcialment trencada van decidir col·locar-la vertical al cementiri de l&#039;església per poder preservar-la.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcae
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92640]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roure monumental de Sant Serni de Terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-monumental-de-sant-serni-de-terrers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Està situat proper al mur que delimita el cementiti de Sant Serni de Terrers. Destaca per ser un dels pocs roures centenaris que es conserva a la zona de Terrers. . &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-259]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Proper a Sant Serni de Terrers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.1079500,1.7300600]]></content:encoded><content:item>395004</content:item><content:item>4662542</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espècimen botànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No està en el registre d&#039;arbres monumentals de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcaf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92641]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Mal Pas de Travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-pas-de-travil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Formació rocosa que arriba per sobre la carretera de Travil.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-260]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de Travil.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Antigament, no es deia mal pas, ja que el camí anava per sobre. Va ser qual es va construir la carretera el 1959 que es va començar a anomenar així.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0713900,1.7193000]]></content:encoded><content:item>394053</content:item><content:item>4658496</content:item><content:encoded><![CDATA[1959]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92641-2602.jpeg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rosa Soler Acedo - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la formació rocosa es pot observar una placa commemorativa del moment que es va fer la carretera, on hi consta el nom de les cases que hi van contribuir (Cal Bertran, Cal Sant, Vilella i Casòliva). També hi ha 28 vies d&#039;escalada instal·lades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcb0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92642]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de pedró del Cementiri de Coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-del-cementiri-de-coforb]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La taula de la creu de padró està escapçada parcialment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Llur creu de pedró és datable del segle XIX. El pedró està format per un peu, la taula i una creu de ferro a sobre. El peu està reformat, es tracta d’un pilar fet amb blocs de pedra i morter de calç, té una secció circular. La taula és de planta quadrangular, tots els angles presenten una gran erosió. La creu és de ferro forjat de secció plana, braços iguals i sostinguda per una tija de ferro hel·licoïdal, l’extrem inferior de la qual està empotrat al centre de la taula de pedra. El seu estat de conservació és dolent.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-261]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0910315,1.7922091]]></content:encoded><content:item>400116</content:item><content:item>4660589</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92642-img20220218115347.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcb1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92643]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Placa commemorativa de la repressió franquista]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-la-repressio-franquista]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;una placa de marbre blanc que va instal·lar l&#039;Ajuntament de Capolat en aquest indret per tal de recordar els afusellats a la baga de Queralt per part de l&#039;exèrcit franquista. En ella s&#039;hi poden llegir els noms de tres homes, veins de Capolat, que fòren afusellats a la baga de Queralt al febrer de 1939, en plena retirada republicana i després de la caiguda de Berga en mans dels nacionals.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-262]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0910996,1.7922735]]></content:encoded><content:item>400121</content:item><content:item>4660597</content:item><content:encoded><![CDATA[2004]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcb2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92652]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció arqueològica de Capolat al Museu Comarcal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capolat-al-museu-comarcal-de-berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BOTET I SISÓ, J. (1908-1911) Les monedes catalanes. 3 vols. Barcelona. Núm. 171.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; CRUSAFONT, M. (1982) Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Madrid. Núm. 155.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; CASCANTE P.; SIMON, S. (2006) Informe de la intervenció arqueològica realitzada al Santuari de la Marededeu dels Tossals. Capolat. Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d&#039;Arqueologia.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; CLÚA, M. Informe: Classificació de les monedes procedents de les excavacions arqueològiques al Santuari&lt;br /&gt; dels Tossals (Capolat). Gabinet Numismàtic de Catalunya. Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya. Agost de&lt;br /&gt; 2007.&lt;br /&gt; FARGUELL, Josep (2004). Informe de l&#039;excavació de la cista de Capolat. Inèdit. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; SÁNCHEZ E. (1990). &#039;Del Bronze Final a l&#039;Edat del Ferro&#039;. DD.AA., El Berguedà: de la prehistòria a l&#039;antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 4. Berga. P. 186-187.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3500 aC - XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El museu de Berga conserva un conjunt d&#039;objectes arqueològics procedents de diferents jaciments de Capolat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; Per un costat trobem els elements arqueològics de les excavacions del Santuari de la Marededéu dels Tossals. Entre aquests hi trobem quatre nanses de tipologies diferents i cronologies que van del segle XIII al&lt;br /&gt; XVII; dos fragments informes de plats, un de vas i un de bol de ceràmica esmaltada del segle XVII; un fragment d&#039;una tapa i un conjunt de fragments d&#039;olles de ceràmica grisa medieval dels forns de Casampons (s. XIII). També s&#039;hi conserva un conjunt de monedes: un òbol de Barcelona del segle XIV, un diner de Vic del segle XVI, un diner de Barcelona del segle XIII, tres quartos de Barcelona del segle&lt;br /&gt; XIX; un cuartillo resellado del segle XVII; un diner de Barcelona del segle XVII, 8 maravedisos de Segòvia del segle XVIII, un ardit de Barcelona del segle XVII, un diner de Barcelona del segle XVII, una moneda en mal estat difícil d&#039;identificar, i un ardit de Barcelona del segle XVIII, en mal estat. Altres objectes metàl·lics són una medalla de bronze del segle XIX, un crucifix de rosari de bronze del segle XIX, un&lt;br /&gt; crucifix pectoral de bronze del segle XIX, una clau de ferro forjat del segle XVII-XVIII, un fragment de batall de campaneta del segle XVII-XVIII i una sivella de bronze del segle XVII-XVIII.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; De la balma del Salt de Sallent es conserva un fragment informe d&#039;un vas de ceràmica llisa de color negre brunyida feta a mà, datat de l&#039;Edat del Ferro.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; De l&#039;abric de Roc Codós es conserva un gratador de sílex de cronologia indeterminada.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; De la Balma de Torneula es conserva un conjunt de fragments informes, vores i nanses de diferents tipologies pertanyents a vasos del bronze final-Ferro I (s. VII-VI aC). Alguns d&#039;ells presenten decoració&lt;br /&gt; (línies paral·leles ondulants, cordons, impressions digitals i unglades, espatulades, acanalades). També hi ha una dent de falç i dos gratadors de sílex tallat de la mateixa cronologia.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; Del Jaciment de la Cova de Roca Terçana hi ha tres fragments d&#039;un vas de ceràmica marró amb decoració de mugrons, amb una cronologia de Bronze mitjà-final.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; De la balma del Portet s&#039;hi conserven fragments de diferents vasos de ceràmica amb una cronologia de Bronze mitjà-final. Alguns d&#039;ells tenen decoració d&#039;unglades.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Dels Forats de ca l&#039;Alèn s&#039;hi conserva un fragment de molí fet de granet rosa amb una cara plana i polida. La cronologia és indeterminada.&lt;br /&gt; Del Serrat de les Tombes hi ha un vas troncocònic amb base plana i boca oberta i ovalada, reconstruït procedent de la tomba 1; tres puntes de fletxa i un ganivet de sílex; dos punxons d&#039;os; i dues denes de&lt;br /&gt; cal·laïta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-263]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dipòsit del Museu Comarcal de Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Alguns dels elements conservats al museu es van trobar en superfície quan es va fer l&#039;Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat el 2004. Aquest és el cas del molí dels Forats de ca l&#039;Alèn, de la Balma del Salt de Sallent, de l&#039;abric de Roc Codós.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; Els del Santuari dels Tossals van ser descoberts durant les excavacions arqueològiques del 2006 i 2007.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els de la Balma de Torneula i de Roca Terçana van ser recollits pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berta el 1975.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt; Els objectes del Serrat de les Tombes procedeixen de l&#039;excavació de la tomba 1 que es va fer l&#039;any 2004.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0772834,1.7527980]]></content:encoded><content:item>396834</content:item><content:item>4659109</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92652-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92652-263.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85|94|98|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99dcbe9ac76a17dfcb3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[92685]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí ramader del Pantà de l&#039;Espunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-panta-de-lespunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari de camins de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CAMPILLO, X. et alii (2007) Inventari de Camins Ramaders del Berguedà. Berga: Grup de Defensa de la Natura del Berguedà&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El traçat del camí es pot anar seguint tot i que hi ha trams que ha sigut substituït per pistes i altres que estan tapats per la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Hi ha dos camins ramaders que tenen l&#039;inici en el mateix punt de l&#039;Espunyola i els dos acaben al Coll de Jouet. El camí  del Pantà de l&#039;Espunyola és un dels camins ramaders millor conservats que passen pel terme de Capolat. Neix a l&#039;Espunyola i agafa direcció cap a Can Miquelet, abans d&#039;arribar-hi s&#039;enfila pels Cingles de Capolat i passa pel costat del Pantà de l&#039;Espunyola i continua cap a la Font de Canaleges. Des d&#039;allà rodeja el serrat de la Llosa i continua en direcció nord fins a arribar a Coll de Jouet. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Antigament, existia un altre camí que naixia al mateix lloc però, que s&#039;enfilava abans pels cingles de Capolat i continuava per Comamorera i Sant Martí, s&#039;enfilava al Serrat de Runers i seguia la Collada fins al Coll de Jouet. Aquesta variant del camí entre l&#039;Espunyola i Coll de Jouet avui en dia és impossible de resseguir a Capolat.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08045-264]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí ramader que va des  de Cal Pouet a l&#039;Espunyola fins al Coll de Jouet, travessant bona part del terme de Capolat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0685579,1.7644046]]></content:encoded><content:item>397780</content:item><content:item>4658127</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08045/format/rdf-xml" /><content:item>Capolat</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-08-24 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marta Sanchez Soler - Societat d&#039;Arqueologia del Berguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd47
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44648]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Biel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-biel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. COROMINES DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Josep Marimon, marquès de Cerdanyola, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 276-278. IGLESIAS, Josep (1979). El fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Habitatge que fa cantonada amb la plaça de Santa Maria i pel costat oposat fa mitgeres amb una altra edificació. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de la Creu. A la façana, destaca la porta d&#039;entrada d&#039;arc rebaixat amb dovelles treballades. Al costat esquerre hi ha una finestra amb reixa de ferro i amb llinda recta i ampit treballat. Al seu damunt hi ha una finestra amb balconera geminada d&#039;arcs semi conopials amb columna. Damunt la finestra de la planta baixa hi ha un finestral amb balcó i obertura de llinda recta. El parament és de grans carreus de pedra ben escairats i disposats en fileres. A la façana de la plaça de Santa Maria hi ha dues obertures que s&#039;han fet amb remodelacions recents, però que s&#039;adapten a la tipologia arquitectònica de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de la Creu, 2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En el fogatge de 1553, consta que la casa era habitada per la família Rossinyol, que eren els administradors dels afers del marquès de Marimon a Casserres, des del segle XVIII. Molts dels seus membres eren militars o religiosos. Feliu Marimón i de Tord (1636 - 1721) esdevingué senyor de Casserres després d&#039;heretar els dominis de la família. Joan Rossinyol vetllà pels seus interessos a la ciutat. Els Bernadàs patrocinaren la construcció de la nova església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i un dels Rossinyol fou enterrat al presbiteri. El llinatge es perdé al segle XVIII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0137900,1.8422400]]></content:encoded><content:item>404137</content:item><content:item>4651956</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu familiar des del segle XVIII. També s&#039;ha conegut amb el nom de cal Bill.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd48
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44649]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1976). Els Castells catalans. Rafael Dalmau editors, Vol. V. Barcelona, pàgs. 987 i 988. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer datat entre els segles XVII i XVIII que conserva el seu traçat primitiu. De perfil no massa estret, s&#039;estén serpentejant fins arribar a la plaça de la Creu, al darrera de l&#039;església. Gairebé totes les cases tenen el, parament de pedra vista. Algunes han estat arrebossades. Destaquen els portals d&#039;arc de mig punt adovellats o amb llindes de fusta. La major part dels habitatges són cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. La planta baixa es destinava a magatzem d&#039;utillatge agrícola i l&#039;escala d&#039;accés a la planta primera. On hi havia el saló-menjador amb xemeneia central i les habitacions. A sota coberta hi havia magatzem. El seu traçat coincidia amb el camí Ral de Manresa a Berga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casserres en època medieval, era una vila fortificada que conserva el traçat dels carrers més antics i l&#039;estructura general de la vila, fins que l&#039;any 1653 fou cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra del Segadors i, davant la resistència d&#039;un grup concentrat a Casserres, Gabriel de Lupià cremà la vila i enderrocà les muralles. L&#039;any 1713, els Miquelets la van tronar a cremar. L&#039;aspecte del carrer Major tot i tenir el traçat medieval és d&#039;aquesta època, així com la plaça de la Creu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0146000,1.8413500]]></content:encoded><content:item>404065</content:item><content:item>4652047</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El 1979 el carrer fou declarat monument artístic però els mateixos habitants demanaren l&#039;anul·lació de la incoació. L&#039;any 1916 es va fer una primera pavimentació del carrer.Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades  pels Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea,l&#039;any 2002.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd49
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44650]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Castell de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desaparegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;No es conserven empremtes o vestigis arquitectònics del castell, tot i estar molt documentat. La tradició oral el situa en un serrat que conserva el seu topònim: el castell. També se&#039;l coneix amb el malnom del Serrat del moro. Es tracta d&#039;un turó arrodonit i amb una gran plana on molt bé hi podria haver una fortificació.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat del castell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La primera referència documental d&#039;un castell data de l&#039;any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d&#039;establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d&#039;aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l&#039;any 1347 parla d&#039;un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d&#039;ells es trobaria a prop de l&#039;església de Sant Pau de Casserres i el segon, on ara hi ha l&#039;Ajuntament.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0262700,1.8429400]]></content:encoded><content:item>404214</content:item><content:item>4653341</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ National Monument Record ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Defensa ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-06-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les coordenades corresponen al Castellot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1771]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd4a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44651]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Guixaró - Viladomiu, .S.A.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guixaro-viladomiu-sa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l&#039;Exposició Colònies Industrials, Museu d&#039;Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d&#039;una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 50 i 51. Edició de l&#039;autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). &#039;De les colònies industrials a la crisi de l&#039;Estat Providència&#039;; dins l&#039;Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d&#039;Estudis del Bages. Manresa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La colònia del Guixaró és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l&#039;aigua com a font energètica, destinada a la producció, en aquest cas tèxtil, on s&#039;hi agrupen les construccions socials destinades a ser ocupades pels obrers: habitatges, església, escola, dispensari, teatre, etc. Està situada dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu Nou.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d&#039;aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l&#039;any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d&#039;herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l&#039;hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l&#039;any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L&#039;any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l&#039;any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l&#039;aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s&#039;utilitzava com a font d&#039;energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s&#039;hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s&#039;entenia com un &#039;servei&#039; per als treballadors, fou l&#039;església. Antigament, l&#039;església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l&#039;edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l&#039;origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l&#039;orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l&#039;ull vigilant de l&#039;amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l&#039;amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L&#039;any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L&#039;any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l&#039;amo de Viladomiu Nou. A partir d&#039;aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s&#039;ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s&#039;instal·laren els lavabos i els safareigs); s&#039;inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l&#039;any 1935 arribà l&#039;electricitat i l&#039;aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s&#039;anà consolidant l&#039;electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s&#039;amplià l&#039;espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s&#039;anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l&#039;escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se&#039;ls va oferir la possibilitat d&#039;adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9961100,1.8864500]]></content:encoded><content:item>407772</content:item><content:item>4649944</content:item><content:encoded><![CDATA[1880]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Colònia del Guixaró, està regulada pel &#039;Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat&#039;; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l&#039; article 56 del Text Refós de la Llei d&#039;urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l&#039;ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l&#039; ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d&#039;Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd4b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44652]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ametlla de Casserres; Colònia Monegal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-casserres-colonia-monegal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l&#039;Exposició Colònies Industrials, Museu d&#039;Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d&#039;una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L&#039;Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 40 i 41. Edició de l&#039;autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). &#039;De les colònies industrials a la crisi de l&#039;Estat Providència&#039;; dins l&#039;Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d&#039;Estudis del Bages. Manresa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La colònia de l&#039;Ametlla de Casserres, també coneguda amb el nom de Colònia Monegal, és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l&#039;aigua com a font energètica. Està situada a l&#039;extrem nord-oriental del terme municipal de Casserres, a la llera dreta del riu Llobregat, però a tocar amb el nucli de Gironella, cosa que ha fet que hi hagués més relació, sobretot comercial, entre Gironella i la colònia que no pas amb Casserres. Per aquest punt hi passava un dels principals camins ramaders de la comarca. La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa amb el seu canal, la fàbrica amb els seus magatzems, naus i habitatges d&#039;encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per &#039;La Maquinista terrestre y Marítima&#039; substituí una antiga passarel·la de fusta. Però aquest pont se l&#039;endugué una de les crescudes del Llobregat. L&#039;eix del nivell mig és el carrer de dalt, on també hi ha l&#039;església, el convent, l&#039;antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d&#039;aigua. Finalment en el nivell més elevat hi trobem l&#039;antiga masia de l&#039;Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa. La situació de cada element no és casual, sinó que respon a una lògica predeterminada. El nucli original es situa al costat del riu, on hi havia un antic molí destruït durant la Guerra del Francès. Allà s&#039;hi estableix la primera fàbrica, es construeix la resclosa, el canal i el pont. Els primers habitatges estaven a la part superior de la mateixa fàbrica. Quan l&#039;empresa creix, es construeixen noves naus de magatzematge i nous habitatges: els del carrer de Dalt. Les construccions d&#039;aquest sector estan fetes de la pedra extreta per eixamplar l&#039;espai. És el moment de la primera organització de la colònia, amb l&#039;església, el convent, la casa del capellà, el safareig, etc. La segona ampliació es va fer pel sud, amb el carrer Principal i la plaça major, on hi havia la botiga de queviures i la fonda, així com la casa del director i de l&#039;encarregat. A la part més alta hi trobem la masia de l&#039;Ametlla, casa dels primers propietaris de la colònia i dels camps adjacents. Des d&#039;aquest lloc es controla tota la colònia. A principis de segle XX es construeix la Torre de l&#039;amo, al gust de l&#039;època i com a símbol inequívoc de poder i control.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[l&#039;Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia de l&#039;Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l&#039;any 1814 s&#039;instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l&#039;encàrrec de l&#039;Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l&#039;Ametlla de Casserres i el de l&#039;Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s&#039;instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L&#039;any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l&#039;expansió de la colònia. L&#039;any 1873 Esteve Monegal demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l&#039;any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s&#039;amplià l&#039;espai productiu amb la construcció d&#039;una nova fàbrica, es comprà més maquinària i es contractaren més treballadors. L&#039;any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua amb l&#039;empresa iniciada pel pare. L&#039;any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en &#039;J. Monegal Nogués e Hijos&#039; fins que l&#039;any 1925 es transforma en societat anònima: &#039;Textil Monegal, SA&#039;. L&#039;any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l&#039;activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d&#039;adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l&#039;engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0463700,1.8728900]]></content:encoded><content:item>406723</content:item><content:item>4655539</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Colònia de l&#039;Ametlla de Casserres, està regulada pel &#039;Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat&#039;; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l&#039; article 56 del Text Refós de la Llei d&#039;urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l&#039;ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l&#039; ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d&#039;Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd4c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44653]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mare de Déu dels Àngels]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-angels]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església parroquial de planta llatina, de tres naus amb capelles a les naus laterals, coberta amb volta de canó i transsepte força ample. La façana principal, orientada a ponent, presenta signes de l&#039;arrencada de l&#039;arc de la primera capella del segle XIV, al costat de la porta d&#039;accés, que és de llinda recte. A sobre hi ha un frontó triangular, amb una fornícula buida, sense imatge. Al costat dret, s&#039;alça el campanar de secció quadrada rematat amb una balustrada. Està ubicada al centre del nucli antic, flanquejada per un seguit d&#039;habitatges que oculten la seva estructura externa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-6]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de l&#039;Església, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s&#039;edificà una capella en el barri de Casserres, on s&#039;hi havia establert poblament urbà. A partir de l&#039;any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L&#039;antiga capella desaparegué arrel de les obres d&#039;ampliació de la nova església, l&#039;any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs; aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L&#039;any 1704 es consagrà l&#039;altar major, sota l&#039;advocació de la Mare de Déu dels Àngels.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0139800,1.8423400]]></content:encoded><content:item>404146</content:item><content:item>4651977</content:item><content:encoded><![CDATA[1704]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-06-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conserva l&#039;altar barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, construit l&#039;any 1704.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd4d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44654]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de la Creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1976). Els Castells catalans. Rafael Dalmau editors, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La plaça de la Creu està datada entre els segles XVII i XVIII i conserva el seu traçat original, que és de perfil irregular i allargat, amb un cert desnivell. Està ubicada darrera l&#039;església. Les cases que en formen part tenen el parament de pedra vista i consten de planta baixa i dos pisos, amb les portes d&#039;arc de mig punt adovellades. Algunes cases que voregen la plaça són ca l&#039;Urbici, cal Cerdans, cal Gotlla i cal Nen Xic. Fa temps, als baixos de ca l&#039;Urbici hi havia el cafè del Centre Catòlic. A l&#039;espai comprès entre la casa de P. Santasusagna i R. Sitjes, hi havia una casa tota de pedra i una finestra gòtica geminada. Des del segle XVII era la residència de la família Marimon.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de la Creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casserres en època medieval, era una vila fortificada que conserva el traçat dels carrers més antics i l&#039;estructura general de la vila, fins que l&#039;any 1653 fou cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra del Segadors i, davant la resistència d&#039;un grup concentrat a Casserres, Gabriel de Lupià cremà la vila i enderrocà les muralles. L&#039;any 1713, els Miquelets la van tronar a cremar. L&#039;aspecte del carrer Major tot i tenir el traçat medieval és d&#039;aquesta època, així com la plaça de la Creu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0142900,1.8419800]]></content:encoded><content:item>404116</content:item><content:item>4652011</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades  pel Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea,l&#039;any 2002.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd4e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44655]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Miquel de Fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. BARAUT, Cebrià (1978). &#039;Les actes de consagracions d&#039;esglésies del bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII)&#039;; dins Urgellia, vol. I, La Seu d&#039;Urgell, apèndix 21, pàg. 118. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MIRET i SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, pàg. 171, nota 4. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l&#039;últim romànic berguedà; dins la revista l&#039;Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 74.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII- XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessita intervencions de manteniment]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església romànica d&#039;una sola nau de planta rectangular rematada a la capçalera per un absis semicircular amb coberta de lloses de quart d&#039;esfera. La nau està orientada a llevant, la coberta està feta amb volta de canó i teules àrabs. L&#039;absís, mancat d&#039;ornamentacions i construït amb grans carreus de pedra treballada, disposats en filades a trencajunt, és l&#039;única part original del romànic. Una finestra de mig punt s&#039;obre al centre. La resta de murs molt possiblement siguin posteriors. El mur de migdia presenta una porta amb arcs adovellats i una finestra, tapiades. Al davant hi ha els murs de l&#039;antic cementiri. A la façana de ponent es va obrir l&#039;actual porta, d&#039;arc de mig punt, fet amb grans dovelles. Està coronada per un campanar d&#039;espadanya o cadireta d&#039;una obertura i, al davant, hi ha un porxo de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el sòl enllosat amb tova. A la banda de tramuntana, l&#039;any 1792, s&#039;hi afegí una sagristia. L&#039;interior de l&#039;església, a excepció de l&#039;abusis, età enguixat. A l&#039;arrencada de la volta hi ha una cornisa de guix d&#039;estil neoclàssic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-8]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonogedell, entre Cal Blasi i Cal Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera notícia documental de l&#039;església consta de l&#039;any 1033, quan el bisbe Ermengol d&#039;Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l&#039;església parroquial de Sant Pau de Casserres. Possiblement la influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del desig d&#039;expansió d&#039;aquest en aquesta zona, Sant Miquel passà a formar part dels seus dominis, conjuntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat. En l&#039;acta de consagració de l&#039;església del monestir de Tavèrnoles (any 1040) s&#039;esmenta com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences. L&#039;església de Sant Miquel, deuria ser el nucli d&#039;una petita comunitat d&#039;origen més antic; l&#039;any 1093, la vila de Fonogedell es documenta com un dels límits d&#039;un alou que el vescomte Bernat va vendre (ipsa vila de Fonolegel), al terme de Puig-reig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9893200,1.8147800]]></content:encoded><content:item>401826</content:item><content:item>4649270</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;ermita i l&#039;entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat.També es coneix amb el nom de ermita de Sant Blai.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|94|98|99|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd4f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44656]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). &#039;Les actes de consagracions d&#039;esglésies del bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII)&#039;; dins Urgellia, vol. I, La Seu d&#039;Urgell, apèndix 21, pàg. 77. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). &#039;Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico&#039;; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). &#039;La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas&#039;; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l&#039;Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l&#039;Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l&#039;últim romànic berguedà; dins la revista l&#039;Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies preromàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Església romànica d&#039;una sola nau, rematada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta apuntada, feta amb lloses disposades a plec de llibre. La coberta de l&#039;absis és de quart d&#039;esfera. Posteriorment a banda i banda es construí una capella i, al costat de migjorn, la sagristia. El cor també és de construcció posterior. La porta d&#039;entrada consta de tres arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles, amb l&#039;interior decorat amb elements vegetals consistents en fulles inscrites dins de cercles, mentre que l&#039;exterior és marcat per una arquivolta, disposada com un guardapols decorada amb un escacat. Aquesta descansa, a cada costat, sobre una imposta, en pla i xamfrà, embellida, al pla, amb cercles i és sostinguda per dues columnes coronades amb capitells esculturats. Els originals foren substituïts pel seu mal estat de conservació. A la cara frontal del capitell dret hi ha la figura de Sant Mateu; a la cara lateral hi ha Sant Lluc, representat pel bou. En el capitell esquerre s&#039;hi representen els altres evangelistes; l&#039;àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. Un ampli campanar d&#039;espadanya trenca la horitzontalitat de l&#039;església. Consta de dues obertures rematades amb arcs de mig punt adovellats, proveïdes de campanes. Originàriament aquest campanar era de planta quadrada. L&#039;aparell de l&#039;edifici és de blocs de pedres polides, ben escairats, i distribuïts horitzontalment a trencajunt, amb el predomini de carreus de mides força voluminoses. L&#039;aparell és lligat amb morter de sorra i calç, que rebleix i defineix totes les juntures. A l&#039;exterior es poden entreveure algunes sepultures buidades a la roca.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-9]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Costat septentrional del terme.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Està ubicada dins l&#039;antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s&#039;esmenta per primera vegada l&#039;any 789 quan Lluís I el Pietós rep l&#039;encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d&#039;eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d&#039;ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d&#039;Urgell consagrava l&#039;església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n&#039;esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d&#039;altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l&#039;església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l&#039;any 922. L&#039;any 1032 el bisbe Ermengol d&#039;Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l&#039;església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d&#039;antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d&#039;Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l&#039;església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l&#039;any 1892, quan passà a dependre de l&#039;església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres, per decret del Bisbe de Vic, Administrador Apostòlic de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0278000,1.8431900]]></content:encoded><content:item>404237</content:item><content:item>4653510</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-16 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Durant la guerra civil foren arrencades unes magnífiques pintures romàniques que ingressaren, l&#039;any 1940, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L&#039;any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l&#039;arrebossat de la nau, unes pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd50
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44657]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lantiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CORONIMAS DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Santa Maria de l&#039;Antiguitat, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 314-315. SANTANDREU, Maria Dolors (1992). El testament de Sibil·la de Berga; dins Revista Erol, núm. 38. Dossier la mort, el camí de la vida, pàgs. 27-30. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Església d&#039;una única nau de planta rectangular amb un transsepte molt marcat i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. No té absis. El campanar és d&#039;espadanya, de construcció moderna i està situat damunt la façana principal. Porta: de llinda recta amb inscripció &#039;Ab aeterno ordinata sum, et ex antiqus antequam terra fieret (Prov. Capite VIII Vers XXIII&#039; i amb la data de 1848 sota l&#039;anagrama de Maria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-10]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Santa Maria, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tenim documentat el testament de Sibil·la de Berga, filla de Pere i Estefania, que a l&#039;any 1238, dóna 3 sous a l&#039;església de Santa Maria de l&#039;Antiguitat. També va deixar al seu fill Arnau de Saga les possessions i els drets que tenia a Casserres i a l&#039;Antiguitat. De nou, l&#039;any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L&#039;edifici actual és fruit d&#039;una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d&#039;època romànica de la que avui no se&#039;n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d&#039;ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l&#039;entrada per la façana de ponent. L&#039;edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el &#039;Conde de España&#039; la destinà a dipòsit d&#039;armes, sobretot d&#039;artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l&#039;edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l&#039;any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l&#039;entrada a l&#039;ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s&#039;utilitzava. La inauguració es va fer el 25 d&#039;agost de 1851. Mn. Pau Vilella n&#039;era el rector i es va traslladar des de l&#039;església de Ntra. Sra. Dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l&#039;església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa &#039;Capitanet&#039; i després canonge de la Catedral de Solsona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0154800,1.8441200]]></content:encoded><content:item>404295</content:item><content:item>4652141</content:item><content:encoded><![CDATA[1883]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neoclàssic|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gregori Canudes i Josep canudes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserven dos interessants sarcòfags d&#039;època medieval, procedents de Sant Pau de Casserres.També es coneix amb el nom de Santa Maria de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[99|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd51
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44658]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balma de les mules]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-mules]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No s&#039;han fet campanyes d&#039;excavació i es desconeix en gran part el seu estat de conservació]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possible hàbitat en una balma de grans dimensions, amb més de 50 metres de longitud, i una alçada mitja d&#039;un metre; constituïda per importants blocs. Superposat a diverses capes de còdols, és visible davant de la balma de restes d&#039;un estrat d&#039;ocupació antròpica, de color vermellós, compost de terra cremada i cobert per un altre estrat de cendres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-11]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l&#039;Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. No s&#039;ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0305900,1.8384800]]></content:encoded><content:item>403851</content:item><content:item>4653825</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paleolític|Edats dels Metalls|Prehistòric]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l&#039;erosió de l&#039;aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror, que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l&#039;home.La seva formació és el resultat d&#039;un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d&#039;anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d&#039;on formava part l&#039;antic Massís de l&#039;Ebre.  Durant milions d&#039;anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l&#039;Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s&#039;hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d&#039;anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d&#039;aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l&#039;Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta  per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l&#039;Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l&#039;Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d&#039;anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d&#039;anys han configurat el paisatge actual.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[77|79|76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd52
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44659]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Balmes de Barbats, Enllaç C-16 Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-barbats-enllac-c-16-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VI ac- XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possible zona d&#039;ocupació antròpica en època prehistòrica i potser medieval en dues balmes que es van documentar amb motiu del projecte &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-12]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barbats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No s&#039;ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0269200,1.8588900]]></content:encoded><content:item>405535</content:item><content:item>4653395</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd53
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44660]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X-XI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parcialment destruït]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lloc d&#039;ocupació antròpica amb estructures conservades d&#039;època medieval, en un pla situat a 500 metres al sud del Mas Bernades, entre la Riera de Clarà i el torrent de Can Bernades. Al bell mig del pla s&#039;hi localitzaren restes d&#039;estructures d&#039;un possible poblat. El jaciment fou parcialment destruït, però encara es poden veure les rases que delimitaven el perímetre d&#039;alguna construcció. També s&#039;observa una sitja d&#039;on surt ceràmica grisa medieval. També es va trobar mig molí rotatori de pedra tosca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-13]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment documentat per Jaume Bernades que facilità també la notícia de la sitja. En data desconeguda el jaciment fou parcialment destruït per tal d&#039;aprofitar-ne les pedres de les parets.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0372200,1.8347500]]></content:encoded><content:item>403552</content:item><content:item>4654566</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd54
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44661]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Castell de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[V-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment, la vegetació i el deteriorament no permeten visualitzar fàcilment gaires restes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tot i que el nom de Castell de Casserres consta, per confusió, a l&#039;Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, l&#039;emplaçament és conegut amb el nom del Castellot i es troba sobre la Riera de Clarà, a la part sud del penya-segat, on hi ha l&#039;església de Sant Pau i a uns 100 metres de la mateixa, en una zona de bosc. Per arribar-hi, cal agafar la carretera que surt de Gironella en direcció a Casserres, desviant-se a l&#039;esquerra a l&#039;alçada de l&#039;ermita. Mossèn Ramon Camps (pàg. 6) també li dóna el nom de Serrat dels Moros. S&#039;observen restes conservades d&#039;una fortificació medieval que s&#039;adapta al terreny i es troba en dos nivells: el cim de l&#039;assentament és un roc situat a l&#039;extrem del penya segat, sobre el qual hi ha una sitja i dos panys de mur fets amb petits carreus ben escairats; mentre que a la terrassa inferior, la superfície ocupada és més gran i està delimitada per un mur de 10 metres de longitud, fet amb grans carreus ben escairats. També són visibles alguns forats de pal i murs enderrocats, possiblement per l&#039;espoli. La prospecció realitzada en aquest indret dins el projecte &#039;Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l&#039;època del baix imperi fins l&#039;alta edat mitjana&#039;, ha proporcionat material ceràmic posterior a finals del segle IX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0262000,1.8429600]]></content:encoded><content:item>404215</content:item><content:item>4653333</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb els noms del Castellot o Serrat dels Moros.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd55
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44662]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Codines de Barbats, Enllaç C-16 Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines-de-barbats-enllac-c-16-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[V-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possible zona d&#039;ocupació antròpica en època medieval sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, el novembre de 2005: arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En aquesta zona, en un terreny erm en el sector de Codines, entre els camps dels Porxos i el rec anomenat de Barbats. En dos punts de la geografia d&#039;aquesta zona, es trobaren ceràmiques informes fetes a mà i un fragment d&#039;una olla metàl·lica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-15]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Codines de Barbats, entre Barbats i els Porxos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 2005 amb motiu del projecte &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, es va realitzar una prospecció superficial, però no s&#039;hi ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti definir amb claredat la tipologia del jaciment i la seva pervivència cronològica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0274400,1.8576600]]></content:encoded><content:item>405434</content:item><content:item>4653454</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44662-foto-08049-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44662-foto-08049-15-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els dos punts són: 405528, 4653658 i 405610, 4653613.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd56
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44663]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de Trullàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-trullas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La façana frontal s&#039;ha desmuntat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de bòbila situat a l&#039;extrem occidental d&#039;un camp a l&#039;alçada de la masia de Trullàs, a 300 metres; en un marge boscós. És de planta rectangular (3 x 5 metres) i conserva les parets en una alçada de fins a sis metres. La façana principal, on tenia la boca de la cambra de combustió estava aixecada de grans carreus treballats molt regulars, però gran part d&#039;aquesta façana s&#039;ha esfondrat i ha tapat la boca. L&#039;interior està colgat de terra tapant la graella si és que es conserva. Les parets estan folrades amb maó. A l&#039;angle sud-oriental hi ha l&#039;accés de càrrega i descàrrega del forn. Davant la façana encara hi ha un munt de teules, cairons i maons de diverses mides.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trullàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trullàs és una de els cases importants i amb més tradició de Casserres i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l&#039;hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0287800,1.8306600]]></content:encoded><content:item>403201</content:item><content:item>4653633</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd57
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44664]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regs i dipòsits entorn de Sant Salvi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-i-diposits-entorn-de-sant-salvi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Excavat i desmuntat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructures de recollida d&#039;aigua de pluja associades a una cisterna semicircular i un dipòsit, que es fonamenta en el nivell freàtic del torrent. Sembla que el seu ús fou força prolongat cronològicament, ja que part del terreny que les rebleix conté ceràmiques gris plom, datables entre els segles XII i XIII. Podria anar associat en origen a un forn de teuleria, ja que una part del procés de fabricació de teuleria requereix una estructura de decantació, com la que hi havia associada al dipòsit.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-17]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre el nucli urbà i Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l&#039;elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d&#039;accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l&#039;arqueòleg de l&#039;empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0139300,1.8439500]]></content:encoded><content:item>404279</content:item><content:item>4651969</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd58
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44665]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Nova Ctra. Eix Llobregat. Ctra. C-16 PK 31+580; Camp del Torrent de Figueroles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/nova-ctra-eix-llobregat-ctra-c-16-pk-31580-camp-del-torrent-de-figueroles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VII-I aC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parcialment excavat, però es desconeix els seus límits]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camp de sitges d&#039;època ibèrica documentat durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. Es van localitzar 38 sitges, un abocador amb material ceràmic i petri, juntament amb retalls estratigràfics i materials orgànics de tipus antròpic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ctra. C-16 PK 31+580]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0323000,1.8712500]]></content:encoded><content:item>406566</content:item><content:item>4653979</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El polígon està delimitat per la carretera BV-4132z i la nova variant de Gironella a Casserres BV-4132 i el Rec de Figueroles. Actualment és un camp de blat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd59
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44666]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entorn de Sant Salvi / Nus d&#039;entrada a Casserres; Projecte nova carretera Eix Llobregat - Ctra. C-16]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-sant-salvi-nus-dentrada-a-casserres-projecte-nova-carretera-eix-llobregat-ctra-c]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[III-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Excavat i desmuntat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necròpolis d&#039;inhumació d&#039;època tardo romana i alt medieval localitzada a banda i banda de la ctra. BV-4132, en l&#039;encreuament amb l&#039;entrada del poble pel carrer que porta Can Bernades. En el camp 1 es van documentar 43 tombes. En el camp 2 hi havia 151 tombes, algunes amb més d&#039;un individu. Les tombes que tenien lloses de coberta estaven situades a la zona amb més potència estratigràfica respecte a la zona vegetal. La resta podrien tenir-ne, però no s&#039;han conservat. Hi havia fosses simples rectangulars amb arrodoniment a la capçalera i als peus. Només van aparèixer dos enterraments de clara tipologia tardo romana; els dos eren individus de curta edat. Al costat del camp 2, a la zona del Viver del Batlle es van documentar 6 tombes de tipologia rectangular arrodonida i sense lloses de coberta. També es va documentar un possible recinte relacionat amb la necròpolis, del qual se&#039;n conservaven dos murs i un exedra lateral. Els murs no tenien connexió però conservaven el negatiu de la fonamentació. Paral·lelament va aparèixer un cos arquitectònic de planta quadrada a l&#039;exterior i planta semicircular a l&#039;interior que es defineix com exedra lateral. Després de la primera construcció de l&#039;exedra, es va realitzar una ampliació de l&#039;àrea exterior d&#039;aquesta i es va construir un nou mur. A l&#039;àmbit intern dels dos murs, han aparegut una sèrie de tombes. El primer moment de construcció d&#039;aquest espai es dataria durant el període tardo romà i podria tenir una continuïtat cronològica en el període visigòtic i alt medieval. A l&#039;interior, un altre enterrament havia patit una desconnexió anatòmica post mortem. En el camp 2 es van localitzar tres sitges força separades entre si. També es va documentar un antic camí que es dirigia a la casa de Vilanova,a les afores de la vila de Casserres, segurament dels segles XVIII i XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-19]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre el nucli urbà i Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l&#039;elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d&#039;accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l&#039;arqueòleg de l&#039;empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0149500,1.8431600]]></content:encoded><content:item>404215</content:item><content:item>4652083</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|85|94|98|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd5a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44667]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forns del camp 2; Entorn de Sant Salvi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-camp-2-entorn-de-sant-salvi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[II aC-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Excavat i desmuntat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un forn romà i un altre d&#039;època medieval, localitzats durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. L&#039;estructura del forn romà tenia tres àmbits ben diferenciats: entrada a cambra, zona de càrrega i zona de cocció. També es va identificar una zona d&#039;escombrera associada al forn i en la part més propera a l&#039;antic torrent s&#039;havia conservat les zones d&#039;entrada i càrrega. Però no es va conservar la graella ni la cambra de cocció, però si els pilars de la graella. El forn alt medieval és una estructura negativa excavada al subsòl amb una entrada a la part sud. Les parets estaven rubefactades per l&#039;acció del foc. Segons els seus excavadors, la seva utilització va ser esporàdica per la poca quantitat de material moble aparegut i el baix índex de rubefacció.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-20]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre el nucli urbà i Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l&#039;elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d&#039;accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l&#039;arqueòleg de l&#039;empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0139500,1.8438400]]></content:encoded><content:item>404270</content:item><content:item>4651972</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd5b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44668]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de Cal Peu Curt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-peu-curt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VII-III aC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No s&#039;ha realitzat cap excavació i, per  tant, es desconeix l&#039;abast real del jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arrel de la realització del projecte de recerca amb el nom &#039;Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana&#039;, Ramon Martí i Josep Camprubí (2000) van fer la troballa superficial de ceràmica ibèrica, amb una cronologia dels segles VII a III aC. La seva ubicació seria a sota o al costat mateix de la casa de cal Peu Curt. El punt geogràfic on es van trobar els materials descarta la hipòtesi que vinguin de turons veïns &#039;per això creiem que l&#039;assentament ibèric ha d&#039;estar sota la casa o a tocar seu&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-21]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barbats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Troballes realitzades en el transcurs del projecte de recerca: Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana. Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l&#039;Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i així, no s&#039;ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0210000,1.8714800]]></content:encoded><content:item>406569</content:item><content:item>4652724</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquest jaciment no consta a l&#039;Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, tot i que la memòria del projecte de recerca s&#039;ha entregat i es pot consultar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd5c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44669]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Racó de Barbats; Enllaç C-16 Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-barbats-enllac-c-16-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CASCANTE, P. i FARGUELL, P. (2007). Estudi d&#039;impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l&#039;obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga; dins Tribuna d&#039;arqueologia de 2007, pàgs. 213-227.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VII-I aC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lloc d&#039;hàbitat d&#039;època ibèrica sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. La prospecció va permetre localitzar ceràmica d&#039;època ibèrica sense estructures associades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-22]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barbats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0283400,1.8635500]]></content:encoded><content:item>405923</content:item><content:item>4653547</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd5d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44670]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serra dels Colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VII-I aC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Possible establiment d&#039;època ibèrica per la presència de restes de murs i estructures arqueològiques distribuïdes en un espai de 80 metres quadrats, al costat de l&#039;encreuament de diversos camins. També s&#039;hi localitza restes de ceràmica ibèrica feta a mà, algun fragment amb decoracions de cordons. S&#039;hi poden apreciar dos sectors amb restes de murs força sòlids, fets d&#039;aparell irregular i amb una amplada de 50 cm, formant dos àmbits.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-23]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serra dels Colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s&#039;ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0059800,1.8362200]]></content:encoded><content:item>403627</content:item><content:item>4651095</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;accés s&#039;ha de fer sortint de la part meridional del nucli de Casserres, pel camí de Cardona, fins arribar a la zona de Can Ventura, a les immediacions de la qual s&#039;hi troba el jaciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd5e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44671]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat de Terra Cuques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-terra-cuques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[III aC-IdC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No s&#039;ha fet cap excavació, les troballes són superficials.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lloc d&#039;habitació sense estructures conservades d&#039;època romana republicana, localitzada en una elevació del terreny propera al nucli de Casserres i al nucli de Santa Maria de l&#039;Antiguitat. Són visibles en superfície restes de ceràmica d&#039;època ibèrica i romana de la mateixa tipologia que la que surt en el jaciment del Serrat dels Tres Hereus.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-24]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat de Terra Cuques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s&#039;ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0181800,1.8470800]]></content:encoded><content:item>404544</content:item><content:item>4652438</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Romà|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per arribar-hi cal sortir des de Santa Maria i baixar pel camí que porta a les immediacions del Serrat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|83|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd5f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44672]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrat dels Tres Hereus; Els Tres Hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tres-hereus-els-tres-hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1990). &#039;El Berguedà de la prehistòria a l&#039;antiguitat&#039;; dins Àmbit de recerques del Berguedà, núm. 4; pàg. 91. AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serra dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d&#039;Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CANAL, D. (2002).&#039;La recuperació i anàlisi de les restes faunístiques i vegetals al Serrat dels Tres Hereus&#039;; dins Revista El Ressò, núm. 43 , pàgs. 20 a 22. GUÀRDIA i FELIP, Jordi (1996). Memòria de l&#039;actuació d&#039;urgència al Serrat dels Tres Hereus. GRAU SEGÚ, Martí i RODRIGO REQUENA, Esther (1998). Memòria de la intervenció arqueològica d&#039;urgència al jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà). GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). &#039;El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. al Berguedà&#039;, dins de Comerç i vies de comunicació (1000 aC.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d&#039;Arqueologia de Puigcerdà. Institut d&#039;Estudis Ceretans. Puigcerdà. pàgs. 125-135. MARTIN, J. (2001).&#039;Campanya d&#039;excavació 2001 al Serrat dels Tres Hereus&#039;; dins Revista El Ressò, núm.40 , pàg. 21 MARTIN, J. (2002).&#039;El Serrat dels Tres Hereus: present, passat i futur&#039;; dins Revista El Ressò, núm.42 , pàgs. 12 i 13 MARTIN, J. i PEREIRO, R. (2002-03).&#039;La restauració de les restes arqueològiques del Serrat dels Tres Hereus&#039;; dins Revista El Ressò, núm.44 , pàgs. 28 a 31 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). &#039;El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà)&#039;; dins Dovella núm. 67. Pàgs. 41-44. MARTIN, J. i RODRIGO, E. (2001).&#039;Un poblat del segle I aC al Serrat dels Tres Hereus&#039;; dins Revista El Ressò, núm.39 , pàgs. 8 i 9 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2003). &#039;El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del segle I aC al Berguedà&#039;; dins Tribuna d&#039;arqueologia 1999-2000&#039;; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Pàgs. 127-146. MARTÍN GARCÍA, Jairo (2004).&#039;El jaciment arqueològic del serrat dels Tres Hereus (Casserres - Avià); dins Revista Erol, núm. 80. Berga, pàgs. 17 - 21. PIQUÉ, R. (2003). &#039;Informe de l&#039;anàlisi de les fustes del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)&#039;. Inèdit SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1990). &#039;Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica&#039;; dins Fortificacions. La problemàtica de l&#039;ibèric Ple (segles IV-III aC) Simposi Internacional d&#039;arqueologia ibèrica. Manresa, pàgs. 321 - 324. SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1993). &#039;La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca&#039;; dins Empúries, núm. 48-50 (1986-89), vol. II, pàgs. 282 - 291. VALENZUELA, S. (2003). &#039;Anàlisis arqueozoològica. El Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)&#039;. Inèdit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VIIaC-VIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;ha restaurat un tram de 20 metres de la muralla. La resta d&#039;estructures excavades s&#039;han cobert amb geotèxtil i s&#039;han tapat amb terra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Serrat dels Tres Hereus és un establiment que abasta una llarga cronologia. El que en principi semblava ser un establiment d&#039;època republicana, amb les excavacions arqueològiques i l&#039;estudi de laboratori posteriors, s&#039;ha convertit en un jaciment ibèric del que ja s&#039;han trobat estrats del segle IV i III aC que en època alt medieval torna a habitar-se. Està situat en un altiplà de 680 m sobre el nivell del mar, format per l&#039;esglaonament de terrasses naturals de poca alçària i que s&#039;estreny a la part meridional. Des del cim es controla un ampli territori, especialment la Vall del Llobregat. El període més conegut i que ha donat més evidències arqueològiques és l&#039;establiment d&#039;època romano republicana. Sembla ser que es tracta d&#039;una fase molt concreta que té una curta existència, iniciada segons el material arqueològic analitzat entorn el 80 aC. El seu abandonament es produiria entorn el canvi d&#039;era. La seva base poblacional seria indígena i, donada la cronologia i el context històric, serviria per abastir les necessitats geoestratègiques dels romans. El seu abandonament es produeix de manera sobtada, per tal com es troben els objectes in situ, però la possible causa, un incendi detectat a la zona 1, podria ser tant per causes violentes o accidentals.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-25]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del terme municipal a la partió amb Avià.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La primera referència d&#039;aquest lloc la proporcionà Jaume Bernades a Eduard Sánchez, que en va publicar unes notes (1990:322 ) i (1993:289). L&#039;any 1995 s&#039;inicien els treballs arqueològics via urgència, ja que els incendis de l&#039;any 1994 van exposar el jaciment a la degradació natural i antròpica, sobretot per part d&#039;excavadors clandestins o furtius. Aquesta campanya la dirigí l&#039;arqueòleg Jordi Guàrdia i Felip i es realitza`entre l&#039;1 i el 15 d&#039;agost. Els resultats positius dels sondejos del 1995 motivaren la continuació de campanyes a partir de l&#039;any 1996. Els anys 1996 i 1997 les excavacions es dugueren a terme dins un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1998 i 2000 es realitzà un altre projecte de recerca triennal per tal de realitzar les intervencions de forma programada i regular sota la direcció de Martí Grau i Esther Rodrigo. Entre 2001 i 2003 s&#039;inicià un nou projecte triennal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0443700,1.8465700]]></content:encoded><content:item>404541</content:item><content:item>4655346</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Romà|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús, i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s&#039;ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades, de Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, d&#039; Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, de Casserres).  En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|83|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd60
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44673]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camp de sitges entorn de Sant Salvi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-sitges-entorn-de-sant-salvi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[I aC - XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camp de sitges que es van documentar amb motiu del projecte &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, el 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En el camp 3 es van localitzar 26 sitges amb materials de cronologies molt àmplies, des d&#039;una campaniana del segle I aC fins a ceràmica del segle XV. La tipologia de les sitges difereix segons la seva cronologia. Hi ha estructures de més d&#039;un metre de profunditat i de secció globular, farcides amb material d&#039;època romana imperial. La distribució espacial de les sitges permet afirmar als excavadors que estaven disposades seguint un ordre espaciotemporal. Les sitges d&#039;època romana estaven a l&#039;extrem Oest, les tardo romanes immediatament al seu costat i les medievals en els límits del camp, en direcció nord.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-26]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;Est del nucli urbà de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l&#039;elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d&#039;accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l&#039;arqueòleg de l&#039;empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0135300,1.8449200]]></content:encoded><content:item>404359</content:item><content:item>4651924</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Destaca la troballa d&#039;una arracada d&#039;or i un possible estri d&#039;higiene personal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd61
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44674]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de Sant Miquel de Fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1998). &#039;La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d&#039;estructuració territorial del berguedà&#039;; dins II Congrés Internacional d&#039;Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). &#039;La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d&#039;un projecte de prospecció arqueològica&#039;; dins I Simposium d&#039;Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). &#039;Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa&#039;; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). &#039;Palacios y guardas emirales en Catalunya&#039;; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la Selva (Terol). MARTÍ, R. (1999).&#039;Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus&#039;; dins Les societés méridionales a l&#039;age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). &#039;Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus&#039;, dins mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es desconeix si hi ha estructures i el seu estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En un camp situat a llevant i al peu de la codina que ocupa l&#039;església romànica de Sant Miquel de Fonogedell, es localitzaren una cinquantena de fragments ceràmics, la majoria corresponen a la plena edat mitjana, però també hi ha produccions que podrien ser anteriors al segle X, amb presència de pastes granuloses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-27]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l&#039;Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom &#039;Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l&#039;època del baix imperi fins l&#039;alta edat mitjana&#039;. Tenia per objectiu estudiar l&#039;evolució del poblament durant la transició a l&#039;edat mitjana en aquesta zona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9892400,1.8149200]]></content:encoded><content:item>401837</content:item><content:item>4649261</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd62
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44675]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de Sant Pere de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres. SERRA VILARÓ, J. (1989). Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Bagà: Centre d&#039;Estudis Baganesos, 1989, 3 Facsím., Barcelona: almes, 1930-1950. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). &#039;Sant Pere de Casserres&#039;; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[III-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es coneixia l&#039;existència d&#039;una església, posteriorment priorat, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Mn. Ramon Camps en la seva obra diu: &#039;És tradició molt antiga que en el punt que ocupa la casa - Els Porxos de canudes del Prat - hi havia una església dedicada a l&#039;apòstol Sant Pere. Encara es veu rastre d&#039;una capella romànica&#039; (p. 5). En els moments d&#039;escriure això ja s&#039;havia trobat el sarcòfag i altres restes d&#039;enterraments, descoberts per les obres de la carretera de Gironella a Casserres. A partir del projecte viari &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l&#039;afectació de l&#039;obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges a la zona de Sant Pere de Casserres per intentar trobar aquest monestir citat per la documentació històrica. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats dedicats al conreu de cereals i pastures, formant un conjunt de terrasses. Les intervencions arqueològiques permeteren documentar diversos sectors: el monestir, la sagrera, un edifici auxiliar, un camp de sitges i una vil·la romana. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d&#039;on aflorava abundant restes ceràmics. Les excavacions deixaren al descobert la planta de l&#039;església, les dependències monàstiques adossades a la façana sud de l&#039;església i l&#039;accés al monestir. L&#039;església ocupava la part més alta del turonet i estava orientada a l&#039;est. És de planta rectangular amb absis recte a la capçalera. L&#039;obra és feta de carreus grans i mitjans ben escairats. En el creuer es van documentar quatre pilars que els excavadors associen a una volta de canó o una cúpula o campanar de torre. Les dependències monàstiques estan formades, bàsicament, per un seguit de murs fets de carreus i paral·lels orientats de nord a sud. La majoria de les construccions del monestir es construirien en els segles X-XI damunt de restes tardo antigues o aprofitant directament estructures d&#039;aquella època. A mitjans del segle XII es van fer ampliacions tant a l&#039;església com al cenobi. Al nord de l&#039;església i al sud de la masoveria es localitzà una necròpolis associada al monestir. Les tombes estan orientades a l&#039;est i estan retallades a la roca natural, amb cobertes de lloses i alguna de teula de tipus antropomorf. Es daten entre els segles V i XI dC. Al nord-oest es van documentar una sèrie de construccions d&#039;ús indeterminat, amb un edifici principal de planta rectangular dividit a l&#039;interior per crugies; construït amb pedres sense treballar unides amb argila i calç. Aquest edifici tanca el pati d&#039;entrada al monestir pel sector nord. Els nivells més antics són d&#039;època tardo antiga i s&#039;amortitza en el segle XVI. Molt a prop de la masia de Can Sargantana es van localitzar en un camp, gairebé&#039;un centenar de sitges. A la zona més baixa excavada, al sud del monestir van aparèixer estructures que correspondrien a una vil·la fortificada , amb torres que flanquejarien l&#039;entrada, d&#039;època tardo antiga.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-28]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera BV-4132z PK 4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El primer document escrit que fa referència, encara que indirectament, a l&#039;església de Sant Pere de Casserres, data de l&#039;any 889, en la venda d&#039;una vinya, amb els seus arbres al terme del castell de Casserres, una de les afrontacions esmentades, és la vinya de Sant Pere. L&#039;any 1009 el vicari Guifré i la seva dona donaren a Santa Maria de Serrateix un alou situat al comtat de Berga, al terme de Casserres; un dels límits d&#039;aquest alou és &#039;ecclesia que vocant S. Petri&#039;. El 1040 l&#039;abat Guillem de sant Sadurní de Tavèrnoles i altres homes, com a marmessors del testament de Guillem Ramon de Torricela, permutà un alou a Sanavastre per l&#039;església de Sant Pere de Casserres, amb totes les seves pertinences. Fins aquells moments, sant Pere de Casserres que havia estat parròquia passa al domini del monestir de la Vall de Valira. Així el segle XI es creà el priorat, que a l&#039;any 1212 ja no tenia comunitat. Les recents excavacions arqueològiques han posat al descobert un element que fins aleshores restava ocult.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0275600,1.8540900]]></content:encoded><content:item>405139</content:item><content:item>4653471</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-02-22 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;excepcionalitat del jaciment ve donada per la continuïtat d&#039;ocupació des d&#039;època romana fins el segle XVI, des d&#039;una vil·la baix imperial que és amortitzada per una església romànica. Afegint-hi l&#039;interès de documentar materialment, a partir de l&#039;arqueologia, d&#039;un lloc citat en la documentació històrica del qual no se&#039;n tenia coneixement de la seva ubicació precisa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|84|85|94|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd63
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44676]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment de Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-lantiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). &#039;Sant Pere de Casserres&#039;; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[II aC-VIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En aquest indret Ramon Martí creu que podria trobar-se la fortificació d&#039;època carolíngia de Casserres, donada la peculiar toponímia. Per aquest motiu, s&#039;inclogué aquesta zona dins un projecte de recerca d&#039;abast comarcal, dins el Departament de Ciències de l&#039;Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom &#039;Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l&#039;època del baix imperi fins l&#039;alta edat mitjana&#039;. Tenia per objectiu estudiar l&#039;evolució del poblament durant la transició a l&#039;edat mitjana en aquesta zona. Els resultats de la prospecció fou la recollida de material ceràmic que inclou fragments d&#039;època ibèrica i romana, material constructiu (tegulae i imbrice), així com formes de tradició dels segles V i VI, i d&#039;altres de cocció neutra o reduïda, estranyes a la tipologia d&#039;època comtal dels castells. Els redactors de la Carta arqueològica pensen que es tractaria d&#039;un establiment romà que substituiria el poblat ibèric del Serrat de Terracuques, situat a 300 metres, i que es tractaria d&#039;una vil·la ocupada fins l&#039;antiguitat tardana amb la construcció d&#039;una església entre els segles V i VII.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-29]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A 200 metres al nord del nucli urbà de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una església molt poc documentada històricament.. Els seus orígens deuen ser força remots, car la documentació del segle XI ja l&#039;anomena d&#039;aquesta manera. L&#039;any 1061 Ramon &#039;Duerasan&#039; feu testament i entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies, s&#039;esmenta &#039;ed ad lumine Scte. Maria Antiqua aureo&#039;. En el segle XIII ja deuria restar força abandonada, arrel de la construcció al barri de Casserres de la Capella de l&#039;Àngel Custodi. Al segle XIX, fou bastida de nou i al començament del segle XX s&#039;adossà en un dels murs, el cementiri de la vila. L&#039;església actual no conserva cap testimoni d&#039;època romànica, però conserva en el seu interior dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres i del segle XIV.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0153300,1.8446100]]></content:encoded><content:item>404336</content:item><content:item>4652124</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons la fitxa de l&#039;Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya, el material recollit en aquesta prospecció es troba dipositat en el Servei d&#039;Atenció als Museus de Pedret (Girona); però una consulta realitzada a aquest departament no ha pogut confirmar la notícia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd64
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44677]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tossal d&#039;Irene]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). &#039;La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d&#039;estructuració territorial del berguedà&#039;; dins II Congrés Internacional d&#039;Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). &#039;La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d&#039;un projecte de prospecció arqueològica&#039;; dins I Simposium d&#039;Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). &#039;Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa&#039;; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). &#039;Palacios y guardas emirales en Catalunya&#039;; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).&#039;Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus&#039;; dins Les societés méridionales a l&#039;age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). &#039;Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus&#039;, dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VIaC-VIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Parcialment destruït.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l&#039;Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom &#039;Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l&#039;època del baix imperi fins l&#039;alta edat mitjana&#039;. Tenia per objectiu estudiar l&#039;evolució del poblament durant la transició a l&#039;edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la &#039;Villa Erena&#039; o &#039;Villa Hirena&#039; que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l&#039;extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d&#039;accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l&#039;extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d&#039;època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d&#039;importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-30]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baga de Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0032800,1.8627300]]></content:encoded><content:item>405818</content:item><content:item>4650766</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Romà|Medieval|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|83|85|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd65
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44678]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona Expectativa arqueològica 6; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-6-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Durant la prospecció arqueològica de la zona per motius de l&#039;execució d&#039;un projecte viari es localitzaren a la zona indicada restes immobles, blocs de pedra formant una mena de mur d&#039;una filada, recolzats directament sobre una llosa de pedra, treballada, amb la superfície llisa. Els autors de la prospecció proposen que es tractaria de les restes d&#039;un camí, del que n&#039;intueixen un dels seus límits i part de la calçada. Però no localitzaren cap resta de material arqueològic moble associat a aquests nivells i, per tant, no és possible assenyalar cap cronologia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera  BV-4131 PK 9+500]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre l&#039;11 i el 16 de juny de l&#039;any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l&#039;Estudi d&#039;Impacte Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l&#039;enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d&#039;aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l&#039;afectació del projecte i d&#039;altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0079400,1.8526100]]></content:encoded><content:item>404987</content:item><content:item>4651295</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;adscripció cronològica del jaciment és amplia i imprecisa donada la mancança total de material arqueològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd66
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44679]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IIaC-VdC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un possible lloc d&#039;hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s&#039;ha excavat. En una zona, a l&#039;entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l&#039;expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d&#039;època romana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-32]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;entrada del nucli de Casserres, al sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entre l&#039;11 i el 16 de juny de l&#039;any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l&#039;Estudi d&#039;Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l&#039;enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d&#039;aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l&#039;afectació del projecte i d&#039;altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0102500,1.8470600]]></content:encoded><content:item>404531</content:item><content:item>4651557</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd67
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44680]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VII aC-V]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un possible lloc d&#039;hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l&#039;ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s&#039;ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d&#039;aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l&#039;afectació del projecte i d&#039;altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d&#039;època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d&#039;estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d&#039;un poblat ibèric en aquesta zona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-33]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C-16 entre el PK 82+500 i 91+000]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l&#039;Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l&#039;enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s&#039;ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9972200,1.8821800]]></content:encoded><content:item>407420</content:item><content:item>4650072</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ibèric|Romà|Antic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[81|83|80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd68
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44681]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Dalt o d&#039;en Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l&#039;aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d&#039;arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l&#039;entrada del nord-est s&#039;observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l&#039;impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l&#039;aigua cap a la bassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-34]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Merola, prop de Cal Cirera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d&#039;en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l&#039;antiga propietària d&#039;aquests molins, que d&#039;altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, surt amb el nom de &#039;Molino de Cal Cirera&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9770500,1.8185200]]></content:encoded><content:item>402117</content:item><content:item>4647903</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Va funcionar fins l&#039;any 1945 aproximadament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd69
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44682]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí del Mig o d&#039;en Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-o-den-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Enrunat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí fariner construït possiblement en el segle XVIII del que només se&#039;n conserva la bassa i la construcció que aixoplugava moles i rodet. És de planta rectangular i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La bassa està feta de carreus units amb morter de calç. A uns 100 metres remuntant la riera encara s&#039;observa el salt d&#039;aigua de la resclosa que serveix per desviar l&#039;aigua fins la bassa del molí del mig que mentre baixa la riera es manté plena.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-35]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al sud del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d&#039;en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l&#039;antiga propietària d&#039;aquests molins, que d&#039;altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Molino del Medio&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9791300,1.8221100]]></content:encoded><content:item>402417</content:item><content:item>4648130</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Va funcionar fins a principis del segle XIX.L&#039;entorn de la bassa és una zona de cria de granotes i per tant un bioindicador de la qualitat de l&#039;aigua i del seu entorn.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd6a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44683]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Baix o d&#039;en Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-den-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;ha perdut la bassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic molí fariner reconvertit en residència, ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter, en les que es poden veure perfectament els grans carreus cantoners. A la façana principal s&#039;hi ha afegit un porxo per l&#039;entrada, així com una terrassa sobre un cos de planta baixa. Les portes i finestres tenen les llindes de pedra i ampits amb motllures simples. L&#039;adaptació a residència ha estat en detriment de la conservació de la bassa, rodet i carcabà. De la bassa només en resta un petit tram de mur a tocar del mur orientat al nord de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-36]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Merola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Construcció del segle XVIII de la que no es coneixen notícies documentals, i que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de mig també es coneixen amb el nom de Molins d&#039;en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l&#039;antiga propietària d&#039;aquests molins, que d&#039;altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Molino de Baix&#039;]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9785700,1.8250000]]></content:encoded><content:item>402656</content:item><content:item>4648065</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd6b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44684]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Resclosa i canal Guixaró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-guixaro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La resclosa actual es construeix l&#039;any 1942 amb un canal de 498 metres de llargada i 2 metres de profunditat. Té uns 65 metres de longitud i l&#039;obra és de formigó amb diverses comportes independents d&#039;acer. Es continua utilitzant per produir energia elèctrica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Guixaró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa Gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d&#039;aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l&#039;any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d&#039;herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l&#039;hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l&#039;any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L&#039;any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l&#039;any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l&#039;aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s&#039;utilitzava com a font d&#039;energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s&#039;hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s&#039;entenia com un &#039;servei&#039; per als treballadors, fou l&#039;església. Antigament, l&#039;església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l&#039;edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l&#039;origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l&#039;orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l&#039;ull vigilant de l&#039;amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l&#039;amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L&#039;any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L&#039;any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l&#039;amo de Viladomiu Nou. A partir d&#039;aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s&#039;ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s&#039;instal·laren els lavabos i els safareigs); s&#039;inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l&#039;any 1935 arribà l&#039;electricitat i l&#039;aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s&#039;anà consolidant l&#039;electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s&#039;amplià l&#039;espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, de mica en mica, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s&#039;anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l&#039;escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se&#039;ls va oferir la possibilitat d&#039;adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir una activitat industrial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9990000,1.8869300]]></content:encoded><content:item>407816</content:item><content:item>4650264</content:item><content:encoded><![CDATA[1942]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd6c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44685]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fabrica del Guixaró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-guixaro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER, Ramon (1985). El Guixaró. Gironella.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És una característica fàbrica de pisos de planta rectangular, paral·lela al riu. Totes les obertures, tant finestres com portes d&#039;accés, estan emmarcades amb obra de maó vist, la majoria d&#039;elels estan tapiades amb maons. Les naus s&#039;aguanten amb dues fileres de pilars de ferro colat paral·leles al mig del tancament amb tirants de ferro i revoltons. La coberta és de teules a dues aigües i reposa sobre encavallades de fusta. Al costat hi arriba el canal provinent de la resclosa, que és el que antigament proporcionava l&#039;energia elèctrica per moure els embarrats. Actualment formen part de la fàbrica el que havia estat l&#039;antiga església i unes naus adossades de construcció més recent. Al costat de l&#039;esglésai hi ha la casa de l&#039;encarregat i més amunt la casa on s&#039;allotjava l&#039;amo quan venia, ja que el seu habitate estava a Viladomiu Nou i la casa del director.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-38]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó, es posà en funcionament l&#039;any 1880 . Amb el temps s&#039;especialitzà en la producció de mallorques i franel·les. L&#039;activitat industrial tèxtil es va mantenir fins l&#039;any 1990. A partir de l&#039;any 1991 es fa producció d&#039;alumini.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9952400,1.8866400]]></content:encoded><content:item>407787</content:item><content:item>4649847</content:item><content:encoded><![CDATA[1880]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd6d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44686]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, &#039;Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando&#039;. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d&#039;art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L&#039;art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). &#039;Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d&#039;estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). &#039;Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L&#039;Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l&#039;Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l&#039;Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l&#039;últim romànic berguedà; dins la revista l&#039;Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquestes pintures corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l&#039;església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. El tema central està situat dintre d&#039;un arcosoli que un Crist representat de mig cos, sobre uns núvols, presideix. Té els braços aixecats i porta a l&#039;espatlla esquerra un mantell vermell que li cobreix mig cos. El nimbe que li circumda el cap és vermell; a prop hi ha l&#039;alfa i l&#039;omega. El fons és blau fosc. A cada costat del Crist,a la part inferior, hi ha sengles personatges aixecant la tapa dels seus sepulcres ornamentats amb acanalats. La part inferior de l&#039;arcosoli sobre un fons clar estelat, hi ha representades les imatges de dos àngels, identificats amb els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael. El primer branda una llança que s&#039;intueix com clava damunt un drac, del qual només se&#039;n conserva la cua. L&#039;intradós de l&#039;arc, és presidit per la figura de l&#039;Agnus Dei de color blanc, amb el cap nimbat; tot ell dins un cercle de color blau. A banda i banda sobre fons vermell hi ha un parell d&#039;àngels, amb túnica i cap nimbat que fan sonar llargues trompetes. A la part inferior esquerra de l&#039;espectador, hi ha representada l&#039;anàstasi o davallament de Crist als llimbs. A mà dreta, hi ha l&#039;aparició de l&#039;arcàngel Sant Miquel al mont Gargano; sobre un fons groc, un personatge vestit amb túnica blanca llança un dard contra el sant, que ha estat representat en forma de brau. A la part frontal del parament, a mà dreta, es representa l&#039;escena del pecat original (Adam, Eva i la serp), sobre tres franges horitzontals. De la meitat esquerra, només es conserva la part inferior. Amb molta probabilitat hi hauria representada l&#039;Anunciació, com antítesi de l&#039;escena del costat, ja que és la representació de les paraules que Déu li diu a la serp: &#039;Una dona et trepitjarà el cap&#039;. Al costat esquerre de l&#039;arc hi ha un àngel turiferari; sobre fons vermell, porta un nimbe, túnica i ales de color fosc. Al costat dret, hi ha un gran ocell amb un peix al bec. A sota aquests elements hi ha, molt mal conservada, una epifania, els tres reis sota tres arcades. L&#039;escena de la dreta no s&#039;ha conservat. Flanquejant tot el conjunt hi ha les imatges de Sant Pau de Narbona, a l&#039;esquerre; i Sant Cristòfol, a la dreta. Al costat de la cara barbada de Sant Pau, hi ha la llegenda que l&#039;identifica PAVLVS. Damunt la seva figura hi ha representada una ciutat. La imatge de Sant Cristòfol està molt deteriorada, ha perdut totalment el cap i se l&#039;identifica per la imatge de Crist a les espatlles. A nivell iconogràfic les pintures de Sant Pau tenen una temàtica plenament gòtica sobre un esquema formal romànic.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-39]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (25280 - Solsona)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Aquestes pintures es van arrencar de l&#039;església de Sant Pau de Casserres durant el període de la guerra civil espanyola (1936-39) i ingressaren al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l&#039;any 1940. L&#039;any 1979 es va fer una restauració de l&#039;església de Sant Pau que va permetre descobrir, sota l&#039;arrebossat de la nau, nous fragments de pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El tema central de les pintures és el judici final i la font literària directa seria el text d&#039;Honori d&#039;Autun &#039;Elucidarium&#039;, escrits pels volts de l&#039;any 1100 i molt divulgat en l&#039;obra de Vincent Beauvais SERRA (AADD:1985, 159).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0277800,1.8432500]]></content:encoded><content:item>404242</content:item><content:item>4653508</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-15 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Mestre de Lluçà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es conserven a l&#039;Àrea IV. Romànic: sala de pintura romànica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d&#039;inventari MDCS 4.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1760]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd6e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44687]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alzina dels Colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d&#039;Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d&#039;una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d&#039;alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d&#039;alçada per 30 cm d&#039;amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d&#039;un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L&#039;anvers de la fulla és d&#039;un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L&#039;alzina floreix als mesos d&#039;abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-40]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camps de l&#039;Alzina Grossa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d&#039;una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l&#039;abril de l&#039;any 2005 escriu un poema titulat &#039;Alzina dels Colls&#039;, els versos del qual són els següents: Enmig d&#039;una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0050700,1.8345400]]></content:encoded><content:item>403486</content:item><content:item>4650996</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espècimen botànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom d&#039; Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l&#039;Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d&#039;interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d&#039;arbres a Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd6f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44688]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Espai natural dels Tres Hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d&#039;Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l&#039;Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s&#039;aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d&#039;Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l&#039;any 2000, que comprèn part dels municipis d&#039;Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d&#039;Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l&#039;aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d&#039;alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l&#039;espai protegit i s&#039;ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d&#039;aus. S&#039;ha detectat la presència d&#039;un exemplar adult d&#039;Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l&#039;àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s&#039;avaluava la seva població en 34-40 parelles.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-41]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al nord del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d&#039;Interès Natural d&#039;acord amb el mandat de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d&#039;Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l&#039;Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s&#039;aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d&#039;Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l&#039;estiu de 1995 es realitzen campanyes d&#039;excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s&#039;ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0343000,1.8455300]]></content:encoded><content:item>404440</content:item><content:item>4654229</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Xarxa natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Natura 2000 ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Àrea especial de conservació ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Soler de Sant Pau és una àrea d&#039;exclusió, la delimitació de la qual s&#039;inicia al nord de l&#039;àrea, en la cruïlla de la carretera d&#039;Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1785]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd70
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44689]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons  documental de l&#039;arxiu municipal de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[MULET GUITART, David i RUMBO i SOLER, Albert (2011). Arxiu municipal de Casserres: organització, classificació i inventari dels fons municipals. Diputació de Barcelona. Memòria inèdita.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El fons municipal està totalment inventariat i descrit, per sèries o subsèries documentals i, en algunes sèries, per unitats documentals utilitzant el programa proporcionat per l&#039;Oficina de Patrimoni Cultural. La documentació ha quedat ubicada a la única sala destinada a dipòsit de l&#039;arxiu municipal. La majoria de les sèries documentals comencen a primers del segle XX, només tres documents són anteriors:el cens de Patiño (1766), l&#039;Amillarament de 1863 i els comptes municipals que s&#039;inicien el 1888. El fons municipal és el més extens amb 160 metres lineals i 1350 unitats d&#039;instal·lació. A part del fons municipal, també s&#039;ha tractat altres fons: Jutjat de pau 0&#039;12 m/l; Cambra agrària i Mutualitat amb 2,3 m/l; escriptures Comercial Viladomiu amb 1,04 m/l; Falange amb 0&#039;12 m/l i Altres municipis (Viver i Serrateix) amb 1&#039;96 m/l. En total són 173,54 m/l i 1398 unitats d&#039;instal·lació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-42]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Escodines, 14]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gràcies al programa de suport al patrimoni documental municipal portat a terme per l&#039;Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s&#039;ha realitzat el projecte de classificació, ordenació i inventari de la documentació existent a l&#039;arxiu municipal de Casserres. Per fer-ho, la Diputació de Barcelona va contractar a un tècnic superior, David Molet i Guitart, que sota la supervisió i intervenció del personal del Programa de suport als arxius municipals de l&#039;OPC va executar la primera fase d&#039;implantació del servei que es va desenvolupar entre el 25 d&#039;octubre de 2010 i el 29 d&#039;abril del 2011. Abans la documentació es trobava repartida en diversos espais. L&#039;inici de les obres a l&#039;edifici consistorial, va comportar que tota la documentació de l&#039;arxiu fos traslladada a diferents dipòsits externs. Just abans de començar aquesta intervenció, la documentació fou recollida i concentrada en un únic espai, un garatge situat just a sota de l&#039;actual arxiu municipal. D&#039;aquesta documentació es va fer una tria ja que es van incloure documents que no havien de ser tractats. Aproximadament, un 90 % de la documentació es trobava en lligalls o caixes d&#039;arxiu definitiu.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0144500,1.8412500]]></content:encoded><content:item>404056</content:item><content:item>4652030</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l&#039;Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d&#039;adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd71
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44690]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de l&#039;arxiu parroquial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l&#039;arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l&#039;arxiu a partir de l&#039;any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d&#039;òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de la Creu, 4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l&#039;arxiu parroquial històric de Casserres a l&#039;arxiu diocesà de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0140900,1.8422600]]></content:encoded><content:item>404139</content:item><content:item>4651989</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd72
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44691]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Acta de consagració de l&#039;església de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&#039;esglésies del Bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[X]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;En aquest document consta que el comte Miró, veient que l&#039;església que va edificar el seu pare Guifré &#039;illustrissimo marchioni&#039; dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d&#039;Urgell &#039;la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic&#039;. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l&#039;any 907 el bisbe d&#039;Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d&#039;escrivent.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-44]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Capitular de la Seu d&#039;Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D&#039;URGELL]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l&#039;Arxiu Capitular del bisbat d&#039;Urgell (Consagracions d&#039;esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l&#039;acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l&#039;obra Catalunya Romànica (1985: 154).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0278000,1.8431900]]></content:encoded><content:item>404237</content:item><content:item>4653510</content:item><content:encoded><![CDATA[907]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Signat entre d&#039;altres pel Comte Miró i el bisbe d&#039;Urgell Nantigís]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd73
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44692]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roc de la Mel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-mel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gran bola de pedra sorrenca situada arran del camí de Cardona, per sota Can Pascual. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. Forma part d&#039;un conjunt de 5 blocs, dels quals n&#039;és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons informació oral facilitada per Ramon Bernades, es tracta d&#039;una pedra termenera. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d&#039;arnes d&#039;abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona per sota Cal Pasqual]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Geològicament la situació de la comarca del Berguedà entre el Pre- Pirineu i la Depressió Central permet diferenciar clarament dues zones amb unes característiques i peculiaritats pròpies, l&#039;Alt i el Baix Berguedà, amb el riu Llobregat com a espina dorsal, predominant les roques detrítiques tipus conglomerat, gresos i lutites. Casserres forma part d&#039;aquesta última, on el paisatge acull formes suaus amb predominança de materials sedimentaris del període Eocè i Oligocè.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9977300,1.8214500]]></content:encoded><content:item>402391</content:item><content:item>4650196</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha un poema d&#039;Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l&#039;any 1960 que en parla: Se m&#039;hi endugué l&#039;Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d&#039;ullals d&#039;ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. /Eren al fons i fermats amb argolles. / N&#039;hi havia d&#039;esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L&#039;Aglaia s&#039;endugué un jovencell de cua enrojolada.  / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? /(De sempre, que he volgut tenir-ho tot) .]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd74
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44693]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llegenda del Roc de la Mel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-de-la-mel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una llegenda que explica que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de Cardona per sota Cal Pasqual]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha un poema d&#039;Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l&#039;any 1960 que en parla: Se m&#039;hi endugué l&#039;Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d&#039;ullals d&#039;ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. / Eren al fons i fermats amb argolles. / N&#039;hi havia d&#039;esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L&#039;Aglaia s&#039;endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? / (De sempre, que he volgut tenir-ho tot) .]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9977300,1.8214500]]></content:encoded><content:item>402391</content:item><content:item>4650196</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44693-foto-08049-46-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradició oral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd75
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44694]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bauma obrada de les set portes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-les-set-portes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bauma ubicada dins d&#039;una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d&#039;altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s&#039;endevina una porta tapiada posteriorment. L&#039;espai interior està compartimentat a mena d&#039;estances destinades a varis usos com l&#039;estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d&#039; 1,20 m. Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s&#039;observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l&#039;any 1946.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0078300,1.8183900]]></content:encoded><content:item>402153</content:item><content:item>4651321</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb els noms de Cafè de les set portes o Balma de Cal Calau.Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l&#039;erosió de l&#039;aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l&#039;home.La seva formació és el resultat d&#039;un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d&#039;anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d&#039;on formava part l&#039;antic Massís de l&#039;Ebre.  Durant milions d&#039;anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l&#039;Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s&#039;hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d&#039;anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d&#039;aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l&#039;Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta  per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l&#039;Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l&#039;Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d&#039;anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d&#039;anys han configurat el paisatge actual.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd76
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44695]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de l&#039;Hortet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhortet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l&#039; Arxiu municipal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font urbana d&#039;aigua canalitzada a la roca, ja que en aquesta part del municipi es troba damunt d&#039;una codina. És de planta rectangular, de 1&#039;4 x 2&#039;23 m, formada per blocs de pedra sorrenca, amb quatre piques, les laterals destinades a l&#039;abeuratge de bestiar. A la part central s&#039;aixeca un parament de pedra que recorda el capçal d&#039;una campana on hi ha els brocs d&#039;aram i l&#039;escut municipal en un plafó de rajoles (2 x 3), per damunt del qual degut a l&#039;erosió de la pedra només es llegeix una part ínfima de l&#039;any 18?. A tocar del capçal es pot veure gravada a la roca una fletxa partida en dos trossos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-48]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de l&#039;Ajuntament, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És la font canalitzada més antiga del poble. L&#039;aigua s&#039;agafa de la mina del Titó. Segons ens conta Ramon Bernadas per dur l&#039;aigua fins al seu emplaçament actual es va anar retallant la roca amb una escoda per tal de construir una canal que travessava tot el carrer Escodines fins damunt de l&#039;actual plaça on sota el pàrquing hi ha encara la galeria amb el dipòsit. Aquesta galeria està tapada per un carreu de pedra ubicat al mur interior de la placeta de la Font de l&#039;Hortet. Es va inaugurar el 15 de maig de l&#039;any 1904, amb Ramon Teixidor Sallés com alcalde del municipi. Segons ens relata Ramon Bernadas, l&#039;emplaçament de la font en aquest indret té per origen una picabaralla entre el ferrer de les olles i el de Cal Colomer que tant un com l&#039;altre volien que la font es construís davant de casa seva, ja que les cases no tenien aigua corrent. No arribant a una entesa i cansat de tanta baralla un tercer va decidir que la font s&#039;aixecaria a mig camí del domicili dels dos interessats. L&#039;aigua d&#039;aquesta font també ha estat objecte de discussió entre els veïns del poble durant les èpoques de sequera, ja que l&#039;agutzil tenia ordre d&#039;obrir la font durant unes hores determinades del dia per tal que els casserrencs poguessin omplir gerres i càntirs. Un cop transcorregut el temps l&#039;agutzil tancava la font fins l&#039;endemà i això provocava baralles entre els veïns ja que la quantitat d&#039;aigua per casa no estava regulada i molts es quedaven sense poder omplir els càntirs d&#039;aquest element imprescindible. Extret de primer foli mecanografiat de l&#039;Ajuntament de Casserres on s&#039;esmenten els noms i cognoms dels Alcaldes del municipi de 1900 fins el 1960 i les obres realitzades durant els seus mandats, consta el dia 15 de maig de l&#039;any 1904 la inauguració de la font pública de l&#039;Hortet, coneguda amb el nom de Font de Sant Isidre. D&#039;ella diuen que neix a uns 200 metres d&#039;aquesta població en l&#039; indret conegut amb el nom de Pou del Tito. Que l&#039;aigua transcorre per una canonada de plom i que les obres anaren a compte de l&#039;Ajuntament i dels veïns del poble precisant que els homes van contribuir a la seva construcció amb mitja dotzena de jornals sense cobrar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0142600,1.8412400]]></content:encoded><content:item>404055</content:item><content:item>4652009</content:item><content:encoded><![CDATA[1904]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Font de sant Isidre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd77
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44696]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonteta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font d&#039;aigua canalitzada construïda sota un marge on s&#039;ha aixecat un parament de pedra sorrenca de la qual surten un broc en forma de tub que raja de manera continuada i a la seva dreta, dos carreus per sota una aixeta amb un broc en forma de cap de gos de bronze. Per damunt d&#039;aquest últim s&#039;observa el mecanisme que l&#039;acciona, una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret hi ha un petit topall per regular el cabal d&#039;aigua. Per sota aixecades per una base de pedra de30 cm hi ha dues piques construïdes en pedra sorrenca del lloc. La primera d&#039;elles, quadrada, rep el raig d&#039;aigua continuat . Aquesta està completament taponada per la terra i vegetació. No obstant això desaigua per una canal tallada a la pedra cap a la pica més gran (120 x 30 x 24 cm). A la dreta de la pica hi ha un petit banc de pedra. L&#039;aigua que es perd baixa per la rampa del camí en direcció a una torrentera que mena al rec de la Bauma.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Escodines, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La importància de l&#039;aigua i de les fonts, sobretot a l&#039;entorn del nucli anic, que és rocós i, per tant, s&#039;ha de portar l&#039;aigua de fora, queda palès en un document mecanografiat de l&#039;Ajuntament, on queda constància de les actuacions municipals relacionades amb aquest tema entre els anys 1900 i 1969.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0140100,1.8380200]]></content:encoded><content:item>403788</content:item><content:item>4651985</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd78
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44697]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font Gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d&#039;etnologia de Catalunya, núm. 28, pàgs. 110 i111. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font i safareig cobert construïts en el rebaix d&#039;una balma. La font d&#039;aigua no apta per al consum està construïda arran de paret i damunt de dos graons arrodonits. El broc no es veu degut a les concrecions i dipòsits calcaris que s&#039;han anat formant amb el pas del temps. Només s&#039;observa el braç que acciona el mecanisme , una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret a 10 cm hi ha un petit topall per regular el cabal d&#039;aigua. Per sota, dues piques fetes en pedra sorrenca del país. La primera d&#039;elles és de secció circular i la segona rectangular i amb una motllura a la seva part superior. L&#039;aigua que va caient desguassa per una canal tallada a la part dreta de la pedra cap a la segona pica. Adossat a aquesta última s&#039;observa un banc fet amb una llosa plana però que actualment està cobert de vegetació i terra que va caient del marge. L&#039;aigua de la segona pica sobreeixeïx per una petita obertura que hi ha a la dreta i a través d&#039;una canal tallada a la pedra baixa cap al safareig que es troba en un nivell més baix. El safareig és de planta trapezoïdal (5,40 x 2 x 4 metres), d&#039;un sol compartiment, adossat a la bauma rebaixada. La coberta que es va fer l&#039;any 1937, és de teules àrabs és a un sol vessant orientada a l&#039;est, es troba sostinguda per sis pilars fets de totxo vist i bigues de formigó. Té dues rentadores fetes de lloses de pedra sorrenca i presenta una inclinació de 30º , amb una canal que recull l&#039;aigua i el sabó. Entre les dues rentadores hi ha un canaló que permet sortir l&#039;aigua sobrant que es perd en escorrentia. L&#039;interior del safareig està arrebossat amb ciment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-50]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al final del carrer Escodines]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai per a rentar la roba però alhora de relació social convertint-se així en un lloc de trobada i on poder fet petar la xerrada, rumorejar i cantar tot fent anar els cops de pala sobre la roba mullada. L&#039;arribada de l&#039;aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0145500,1.8386300]]></content:encoded><content:item>403839</content:item><content:item>4652044</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l&#039;aigua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd79
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44698]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font del Bernadàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bernadas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font d&#039;aigua no potable situada per sota el nivell de la vorera en una cantonada de carrers. Per accedir al broc cal baixar per unes escales formada per cinc graons amb baranes metàl·liques a cada costat. El cos principal de la font és un frontis amb capcer en forma de frontó a doble vessant de la part central més elevat que els laterals. El parament és de lloses planes de pedra sorrenca. En un retall que recorda l&#039;obertura d&#039;una porta s&#039;hi ha col·locat el broc que consisteix en un tub metàl·lic per qual surt un rajolí d&#039;aigua que es perd a través de la reixa de ferro que està col·locada al terra. Per sota del frontis hi ha una llosa en la qual s&#039;hi ha gravat el nom de la font &#039;Font de Cal Bernadas&#039; i l&#039;any de construcció.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cantonada Carrer Sant Rafel i Carrer Sant Blasi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons ens conta Ramon Bernadas antigament l&#039;aigua d&#039;aquesta font provenia de l&#039; indret anomenat La Cabana. Des de fa anys es barreja amb l&#039;aigua provinent de la font de Cal Bernadas que es troba per sobre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0140400,1.8372100]]></content:encoded><content:item>403721</content:item><content:item>4651989</content:item><content:encoded><![CDATA[1978]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l&#039;aigua.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd7a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44700]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roureda de la Font del pagesos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-del-pagesos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d&#039;Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d&#039;estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna). La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d&#039;entre 20 i 25 m. Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font dels pagesos, Ctra. 4131 PK 7]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d&#039;ebenisteria. Juntament amb l&#039;alzina tenen un gran poder calorífic. L&#039;escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l&#039;erosió. Els glans serveixen per a l&#039;alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l&#039;expressió &#039;fort com un roure&#039; En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. Aquesta roureda va inspirar l&#039;any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesos com els d&#039;un fornit gegant que té la font dels Pagesos. Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajaguda generosa i complaguda, dóna veure al qui té set. Al grup de roures frondós acull també els ocellets, mescla d&#039;ombra i refilets que convida a dolç repòs. Tot un perfum de natura i de plàcid benestar dóna goig de respirar la silvestre aroma pura Si voleu quedar sorpresos d&#039;aquest lloc tan pintoresc aneu-hi que s&#039;està fresc allà a la Font dels Pagesos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0139000,1.8277300]]></content:encoded><content:item>402936</content:item><content:item>4651984</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pràctica forestal d&#039;afavorir els pins en detriment de roures i alzines, comunitats naturals d&#039;aquestes terres juntament amb la capacitat que té el pi per colonitzar ràpidament els antics conreus són unes de les causes principals de la desaparició de les rouredes. Els focs de l&#039;any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd7b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44701]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de La Serra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font ubicada en un marge orientat al nord, prop de la casa de Serrajoana. L&#039;espai està configurat per la surgència, una bassa on desguassa la font i una taula rodona amb banc de pedra sota un gran plataner. L&#039;aigua raja ininterrompudament per un brollador d&#039;acer inoxidable collat amb morter a la paret del marge i va a parar a una pica d&#039;obra, feta de maons, de 2&#039;5 x 0&#039;6 metres. Pel costat esquerra té un petit foradet que li permet desguassar l&#039;excés d&#039;aigua cap a una bassa que es troba adossada a la pica. Aquesta bassa servia per regar la feixa inferior que antigament estava plantada d&#039;hortalisses. La font rep l&#039;ombra de dos plataners, dues washingtònies i un micaquer. Tot i que la bassa sembla de factura antiga pels grans carreus de pedra que s&#039;hi observen tallats en pedra sorrenca, el mur que es troba adossat al marge ha estat refet amb blocs de formigó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-54]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carena de la Rovirossa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d&#039;aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l&#039;aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l&#039;exterior, l&#039;aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d&#039;altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l&#039;aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l&#039;única manera d&#039;obtenir aigua potable era agafar-la directament d&#039;una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l&#039;home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l&#039;aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l&#039;aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l&#039;aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s&#039;anava omplint, com una petita reserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0216200,1.8275500]]></content:encoded><content:item>402933</content:item><content:item>4652842</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd7c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44702]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font dels pagesos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pagesos]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. PUIG I ELIAS, Ignasi (1995). La Font dels Pagesos; dins Casserres, entre la història i el progrés, Revista Berguedà. Núm. 33-34, desembre de 1995; pàg. 316.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font situada en el Rec de la Bauma en una zona ombrívola a tocar d&#039;una roureda. L&#039;aigua raja ininterrompudament a través d&#039;un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla. Una aixeta de coure serveix per abastir d&#039;aigua el visitant. Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. Per damunt la paret de maons hi ha dues fileres de pedres posades amb poca precisió. L&#039;aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-55]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rec de la Bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de font dels barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques. També explica que pel 25 de juliol s&#039;hi feia ball. En un recull mecanografiat i que es troba a l&#039;Arxiu Municipal s&#039;esmenta com a tradició de més de 25 anys l&#039;ouada i que es celebraria en l&#039; indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0141000,1.8273700]]></content:encoded><content:item>402906</content:item><content:item>4652007</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Font dels Barracaires.A l&#039;entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l&#039;any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesoscom els d&#039;un fornit gegantque té la font dels Pagesos.Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajagudagenerosa i complaguda,dóna veure al qui té set.Al grup de roures frondósacull també els ocellets,mescla d&#039;ombra i refiletsque convida a dolç repòs.Tot un perfum de naturai de plàcid benestardóna goig de respirarla silvestre aroma puraSi voleu quedar sorpresosd&#039;aquest lloc tan pintorescaneu-hi que s&#039;està frescallà a la Font dels Pagesos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd7d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44703]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de Ca l&#039;Escaler]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescaler]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font situada en una torrentera que neix a l&#039;alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l&#039;Àlber. La font, que es proveeix d&#039;una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l&#039;Escaler. Quan raja, que no és tot l&#039;any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L&#039;entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l&#039;any 1994, associada a arbustos com l&#039;arç blanc, el sanguinyol i l&#039;esbarzer. Les herbes que conformen l&#039;estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l&#039;ortiga major.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca l&#039;Escaler - Clot de els barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d&#039;aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l&#039;aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l&#039;exterior, l&#039;aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d&#039;altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l&#039;aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l&#039;única manera d&#039;obtenir aigua potable era agafar-la directament d&#039;una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l&#039;home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l&#039;aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l&#039;aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l&#039;aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s&#039;anava omplint, com una petita reserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0090200,1.8181700]]></content:encoded><content:item>402137</content:item><content:item>4651453</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd7e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44704]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de Cal Pasqual]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pasqual]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font d&#039;aigua de surgència que consisteix en dos brocs de plàstic situats un damunt de l&#039;altre que surten del marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Per l&#039;arranjament de la font s&#039;han col·locat un parell de blocs de formigó que aguanten el marge i un graó per on circula l&#039;aigua. Per damunt del graó s&#039;hi ha col·locat una llosa enganxada amb ciment amb un tub de plàstic d&#039;un diàmetre igual que els dos brocs per tal de permetre la circulació de l&#039;aigua d&#039;escorrentia que va baixant per la torrentera. Al voltant de la font hi ha varis avellaners. Aquesta surgència d&#039;aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, prop de cal Pasqual.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-57]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d&#039;aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l&#039;aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l&#039;exterior, l&#039;aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d&#039;altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l&#039;aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l&#039;única manera d&#039;obtenir aigua potable era agafar-la directament d&#039;una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l&#039;home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l&#039;aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l&#039;aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l&#039;aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s&#039;anava omplint, com una petita reserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9988300,1.8237500]]></content:encoded><content:item>402583</content:item><content:item>4650315</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd7f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44705]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rentar la roba de malalts i de morts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentar-la-roba-de-malalts-i-de-morts]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colgat per la vegetació que n&#039;impedeix l&#039;accés.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El safareig de les Guinguetes era un safareig d&#039;ús públic, situat en el Cingle de Comarreus, al costat de la carretera de Gironella, alimentat pel Rec de la bauma. Era el safareig que la gent de Casserres utilitzava per rentar la roba dels malalts o dels llençols que havien utilitzat les persones que es morien allitades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Safareig de les Guinguetes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0180200,1.8409500]]></content:encoded><content:item>404037</content:item><content:item>4652427</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44705-foto-08049-58-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Costumari]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molta gent encara recorda aquest fet i coneix la ubicació del safareig, però l&#039;adequació recent de la carretera i el creixement desmesurat de la vegetació de l&#039;entorn han provocat que el camí d&#039;accés es perdés i no es pugui arribar al safareig. Fins fa uns anys hi havia una mica d&#039;hortet al costat i mentre el pagès cuidava l&#039;hort el camí es mantenia net.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd80
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44706]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font de l&#039;Arç]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Font d&#039;aigua natural construïda en el marge de llevant del camí que condueix a l&#039;ermita de Fonogedell des del camí de Cardona. Per accedir-hi cal baixar per un corriol uns 20 metres fins a trobar tres esglaons de pedra ben escairada i una passera de formigó que permet agenollar-se. L&#039;aigua raja ininterrompudament per un tub de plàstic collat a la paret d&#039;obra que fa de frontis. Per sota, hi ha l&#039;aixeta cromada que regula l&#039;obertura. En aquest frontis fet de paredat i coronament curvilini s&#039;hi pot llegir el nom de la font (FONT DE L&#039;ARÇ) i l&#039;any, 1986. L&#039;aigua sobrant baixa per una canal cavada al terra que es perd entremig de la vegetació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-59]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al sud del terme municipal; a 140 metres de Cal Camadai]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d&#039;aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l&#039;aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l&#039;exterior, l&#039;aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d&#039;altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l&#039;aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l&#039;única manera d&#039;obtenir aigua potable era agafar-la directament d&#039;una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l&#039;home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l&#039;aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l&#039;aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l&#039;aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s&#039;anava omplint, com una petita reserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9956200,1.8139800]]></content:encoded><content:item>401769</content:item><content:item>4649970</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;entorn arbori està constituït per pins i arbres fruiters que han estat plantats per l&#039;home. Abans dels esglaons hi ha un espai adequat per esbargiment amb un banc fet amb dues pedres  i una taula construïda amb una llosa més gran que està arran de terra amb altres pedres més o menys grosses que fan funció de banc.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd81
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44707]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec de triple filera amb rajols, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. L&#039;estructura interna, tant de l&#039;original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d&#039;arrebossat i grans carreus a les cantoneres, mentre que l&#039;ampliació posterior fou realitzada amb totxana antiga. La façana principal té una composició asimètrica amb els eixos desplaçats a l&#039;esquerra. En planta baixa, la única obertura és la porta d&#039;accés, ara de llinda recta de fusta, però que conserva l&#039;arc de punt rodó. En la primera i segona plantes es reprodueix el mateix esquema, on destaca una doble galeria amb columna central, i dues finestres als laterals, amb les llindes, brancals i ampits de pedra treballada. Reprodueix els esquemes arquitectònics de moltes masies de la zona, on en un moment indeterminat del segle XIX s&#039;amplia un cos de galeries a la façana principal, deixant tapada l&#039;antiga façana i l&#039;antiga porta d&#039;accés. A l&#039;interior, després del primer cos ampliat de galeries es traspassa l&#039;antic llindar de la casa., amb el portal d&#039;arc adovellat. A la planta baixa es conserven les estances destinades a la producció i al bestiar. En aquesta es conserva part d&#039;una tina de vi i un forn de pa. Entrant a mà dreta hi trobem les escales d&#039;accés a la planta primera que conserva la distribució clàssica amb afegits i divisions posteriors. En aquesta planta es conserven llindes de pedra amb els anys gravats, fruit potser de la primera gran ampliació (1772, 1753). També es conserven altres llindes amb cares antropomorfes en relleu i elements vegetals geomètrics. Tenia dues fogaines, la del masover i la dels propietaris. No se&#039;n conserva cap. La dels masovers estava a la façana de ponent i la dels propietaris a la façana de llevant. Ambdues eren cobertes. També hi havia dues pedres per fer oli de ginebre, la més propera al mas molt ben conservada i la segona més llunyana que es va malmetre amb els incendis de l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-60]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El primer document que fa referència a la casa Bernadas és del segle XIV, on parla d&#039;un tal Bernadas de Sant Pau. A causa de la pesta el mas queda abandonat i en estat ruïnós. Anys més tard, segons un pergamí conservat a la casa i signat el 22 d&#039;octubre de 1530, explica com en Joan de Bernades, reclama als monjos de Santa Maria de Serrateix el restabliment de les propietats de la seva família. En el document, Fra Lluís de Claramunt, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix convoca als monjos per pactar sota condicions el retorn del mas Bernades de la parròquia de Sant (Pau) de Casserres que l&#039;hereu Joan de Bernades els reclama per poder tornar-hi a viure. En primer lloc s&#039;esmenta l&#039;estat deplorable en que es troba la propietat: &#039;el qual mas és totalment enderrocat i sense casa, i aquesta està descoberta i la major part de les parets enfonsades, i les seves vinyes son ermes i ... de manera que fa ben bé vint anys que l&#039;esmentat monestir no en treu cap profit, i l&#039;hereu d&#039;aquest mas és pobre i no hi vol habitar si nosaltres (...) no (reduïm) per sempre més el cens a un part, i del tot durant tres anys per tal que ell pugui cobrir i obrar la casa de dit mas&#039;; en segon lloc, tot allò que se li retorna: &#039;cases, casals, corts, terres, trossos, camps i honors conreats i erms, muntanyes i plans, arbres, boscos..., aigües, aqüeductes, deveses, pastures, prats, termes, emprives, fites i totes i cada una de les coses que formen la seva integritat i drets i les seves pertinences&#039;, i finalment les condicions que s&#039;estableixen: en primer lloc haurà de cobrir la teulada, i després hi haurà de residir durant quatre anys en els quals tindrà un hereu que asseguri els pagaments a l&#039;abat, al monestir i als seus successors vint-i-dos sous de moneda barcelonina cada Nadal, a més dels delmes del que obtinguin de les terres i un pollastre. Perquè pugui instal·lar-se i aixecar la propietat, els primers quatre anys queda exempt de pagament i els monjos, li donen dos capons i li deixen una bota que es troba a Avià que haurà de restituir en el seu moment. La família ha conservat el cognom des d&#039;aleshores.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0437100,1.8362300]]></content:encoded><content:item>403685</content:item><content:item>4655284</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al voltant de la masia hi ha 4 volums importants. Al nord-est hi ha la granja de vaques, de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra arrebossada. Connectat a l&#039;est apareix un gran cobert allargat, amb la coberta de teula àrab i fibrociment, bigues de formigó i parets de pedra i totxo, usat com a magatzem. Junt amb l&#039;anterior hi ha un cobert de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab i parets de pedra. Per últim, davant la façana principal, apareix uns coberts allargats emprats com a paller i garatge, de bigues de fusta i parets de totxo o blocs de formigó a les parts noves i de pedra a la planta baixa, extreta del jaciment de Bernades, durant la primera meitat del segle XX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd82
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44708]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Retaule de l&#039;església de la Mare de Déu dels Àngels]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-la-mare-de-deu-dels-angels]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l&#039;església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d&#039;octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l&#039;Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l&#039; Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic &#039;Retaules barrocs de la comarca&#039; Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l&#039;Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L&#039;obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El retaule barroc de l&#039;església de la mare de Déu dels Àngels, obra de Segimon Pujol realitzada el 1704, respon a la tipologia de retaule barroc del segle XVIII. La seva composició està estructurada en tres carrers, amb predomini del central ben delimitat i de major alçària. Parells de columnes salomòniques i de sanefes plenes de garlandes, flors i fruits separen el cos central i divideixen tot el retaule en compartiments. El retaule és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s&#039;hi poden identificar 13 apòstols, ja que també hi apareix Sant Pau. Durant un primer moment, el lloc central que ara ocupa Sant Bartomeu, patró de Casserres, fou ocupat per Sant Isidre. Els pares de l&#039;Església occidental també hi tenen llur espai, concretament Sant Gregori el Gran i Sant Agustí. El tema central del retaule està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que ocupa el centre del retaule, sobre el sagrari, la riquesa dels detalls es fa més evident en les quatre escenes dels temes marians: el Naixement, l&#039;Epifania, la Coronació i la Pentecosta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de l&#039;Església, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l&#039;any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia en el contracte que era l&#039;escultor del retaule de sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s&#039;especificava que s&#039;havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l&#039;any 1718 ja l&#039;havia cobrat. L&#039;església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s&#039;edificà una capella en el barri de Casserres, on s&#039;hi havia establert poblament urbà. A partir de l&#039;any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L&#039;antiga capella desaparegué arrel de les obres d&#039;ampliació de la nova església, l&#039;any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0140100,1.8424800]]></content:encoded><content:item>404157</content:item><content:item>4651980</content:item><content:encoded><![CDATA[1704]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barroc|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-16 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segimon Pujol]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Part del retaule va quedar afectat per un intent de crema de l&#039;any 1936; en concret, la part dreta del segon registre i el coronament del mateix costat, així com bona part de l&#039;escultura exempta. Posteriorment el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació provincial de Barcelona en va fer una reconstrucció.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[96|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd83
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44709]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sarcòfag de Sant Pere de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d&#039;època romànica; dins Revista l&#039;Erol, núm. 21, pàgs. 35-37.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sarcòfag d&#039;època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1&#039;10 x 0&#039;52 x 0&#039;75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s&#039;observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s&#039;ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N&#039;atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l&#039;existència d&#039;una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari &#039;Enllaç C-16 Casserres&#039;, es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l&#039;afectació de l&#039;obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d&#039;on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d&#039;on aflorava abundant restes ceràmics.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0275700,1.8537900]]></content:encoded><content:item>405114</content:item><content:item>4653473</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d&#039;Art de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd84
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44710]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El condemnat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-condemnat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Anònim (1986). &#039;El Condemnat&#039;; dins Llegendes del Berguedà dossier del número 16 de la revista l&#039;Erol, pàg. 18]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llegenda recollida i publicada a la revista l&#039;Erol de la següent manera: &#039;A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I&#039;enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I&#039;atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s&#039; hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I&#039; infern&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-63]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0278100,1.8432200]]></content:encoded><content:item>404239</content:item><content:item>4653511</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tradició oral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[61]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd85
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44711]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sarcòfag de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). &#039;Les actes de consagracions d&#039;esglésies del bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII)&#039;; dins Urgellia, vol. I, La Seu d&#039;Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). &#039;Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico&#039;; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). &#039;La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas&#039;; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d&#039;època gòtica; dins Revista l&#039;Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV-XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l&#039;església de Sant Pau de Casserres que fa 0&#039;76 x 0&#039;42 x 0&#039;30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I&#039;antic portal de la rectoria, a manera d&#039;arcosoli, al costat del portal romànic de l&#039;església i sostingut pels dos capitells originaris d&#039;aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d&#039; imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d &#039;una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l&#039;altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l&#039;església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s&#039;adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-64]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l&#039;antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s&#039;esmenta per primera vegada l&#039;any 789 quan Lluís I el Pietós rep l&#039;encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d&#039;eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d&#039;ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d&#039;Urgell consagrava l&#039;església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n&#039;esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d&#039;altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l&#039;església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l&#039;any 922. L&#039;any 1032 el bisbe Ermengol d&#039;Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l&#039;església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d&#039;antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d&#039;Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l&#039;església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l&#039;any 1890, quan passà a dependre de l&#039;església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0278000,1.8431900]]></content:encoded><content:item>404237</content:item><content:item>4653510</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd86
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44712]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lipsanoteca de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). &#039;Les actes de consagracions d&#039;esglésies del bisbat d&#039;Urgell (segles IX-XII)&#039;; dins Urgellia, vol. I, La Seu d&#039;Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. PASCUAL, E. (2004). &#039;Lipsanoteca&#039;; dins Calderer, J i Bernades, J. Catàleg del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Col·leccions dels segles XVI al XIX, vol. 2. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 130 i 131. RIQUER, Martí de (1971). &#039;Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico&#039;; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). &#039;La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Berga&#039;; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d&#039;època gòtica; dins Revista l&#039;Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. SITGES i MOLINS, X. (1999). Els retaules renaixentistes del Beguedà; dins Revista l&#039;Erol, núm. 60, pàgs. 32-34. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Lipsanoteca que es va trobar a l&#039;altar romànic de Sant Pau de Casserres. És de fusta d&#039;om o d&#039;àlber tornejada i tallada, de forma ovoïdal amb la tapa semiesfèrica amb agafador de planta circular i la part superior plana. La seva alçada és d&#039;11 cm i el seu diàmetre màxim fa 7,5 cm. A la part inferior d&#039;aquesta tapa té la vora rebaixada i dos encaixos sortints per tal d&#039;adaptar-se al cos , que té una esquerda vertical força ampla que va de dalt a baix. L&#039;exterior està cobert amb una capa de pintura, possiblement industrial, que no permet apreciar si presenta restes de la policromia original. A l&#039;interior, conté un petit sac de roba amb relíquies i dos manuscrits. Un d&#039;ells, fet pel rector de torn, explica l&#039;any de col·locació del retaule que no s&#039;ha conservat. El paper diu el següent: &#039;Als tretze de mars de mil sis cents y vuit per poder assentar lo retaula fonch necessari mourer la llosa o pedra del altar y en lo pilar de sota dita pedra dins una pica fonch trobada la capseta dins la qual si trobaren aquestes reliquies les unes mesclades ab altres per causa que los drapets ab que estaven embolicades eren consumits y en pols y tambe los retols de les dites reliquies estaven molt consumits y casi nos pogue llegir ninguna cosa sino alguns trossets y entre aquestos hi havia dos trossets que deien hic sunt reliquiae S. Pauli narbo y tres trossets que deien hic sunt reliquiae S. Nazarii y un trosset que deia hic sunt relíquiae S. Victoris y un altre trosset que deia dedicata est que devia ser algun trosset de la carta que contenia la consagracio de esta iglesia i que no es pague legir altra cosa ni saberse altra claricia. Laudet Xps. et Virgo Maria et sanctus Paulus narbo et omnes Sancti. Amen&#039; L&#039;altre manuscrit el signa R. Camp ( sense data) i diu: &#039;He compulsat aquestas lletras (referint-se a l&#039;altre manuscrit) ab particular baptismal d&#039;aquella fetxa y son consemblants pel carácter del quilas firma que es Joan Rubert, parroco en aquella epoca d&#039;esta parroquia de Sant Pau&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-65]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l&#039;antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s&#039;esmenta per primera vegada l&#039;any 789 quan Lluís I el Pietós rep l&#039;encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d&#039;eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d&#039;ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d&#039;Urgell consagrava l&#039;església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n&#039;esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d&#039;altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l&#039;església de sant Joan de Montdarn en la consagració de l&#039;any 922. L&#039;any 1032 el bisbe Ermengol d&#039;Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l&#039;església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d&#039;antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d&#039;Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l&#039;església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter de parroquial fins l&#039;any 1890, quan passà a dependre de l&#039;església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0277700,1.8428900]]></content:encoded><content:item>404212</content:item><content:item>4653507</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-15 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment la lipsanoteca es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d&#039;inventari MDCS 4028.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1760]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd87
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44713]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sarcòfags de Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d&#039;un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l&#039;Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l&#039;Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La pedra s&#039;està exfoliant.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;església de Santa Maria de l&#039;Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l&#039;església d&#039;època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d&#039;aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d&#039;un cavaller, d&#039;alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l&#039;altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d&#039;aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L&#039;altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l&#039;altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l&#039;esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l&#039;arbre, una mena de petita figura humana, a l&#039;esquerra, i mitja palmeta a l&#039;altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l&#039;arbre, una mitja palmeta. a l&#039;esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l&#039;hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-66]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Documentalment es constata que l&#039;any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L&#039;edifici actual es fruit d&#039;una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d&#039;època romànica de la que avui no se&#039;n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d&#039;ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l&#039;entrada per la façana de ponent. L&#039;edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el &#039;Conde de España&#039; la destinà a dipòsit d&#039;armes, sobretot d&#039;artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l&#039;edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l&#039;any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l&#039;entrada a l&#039;ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s&#039;hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d&#039;agost de 1851. Mn. Pau Vilella n&#039;era el rector i es va traslladar des de l&#039;església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l&#039;església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa &#039;Capitanet&#039; i després canonge de la Catedral de Solsona.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0155300,1.8440800]]></content:encoded><content:item>404292</content:item><content:item>4652147</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gòtic|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Objecte]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-01-17 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La datació d&#039;aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[93|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[52]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd88
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44714]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental de l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d&#039;Arxius.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;A l&#039;Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l&#039;actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l&#039;arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l&#039;any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l&#039;Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l&#039;Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-67]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;El Bisbat de Solsona es va crear l&#039;any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d&#039;Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d&#039;aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0139900,1.8423900]]></content:encoded><content:item>404150</content:item><content:item>4651978</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Varis autors]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l&#039;arxiu parroquial històric de Casserres a l&#039;arxiu diocesà de Solsona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd89
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44715]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció d&#039;objectes litúrgics procedents de la Parròquia de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-procedents-de-la-parroquia-de-sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Diversos objectes relacionats amb la parròquia de Sant Pau de Casserres i el seu darrer rector, mossèn Jaume Bernades i Viladoms. Objectes relacionats amb el culte: mantell d&#039;imatge de cotó de color blanc setinat amb estampació floral i passamaneria daurada (MDCS 8040) i llanterna de llauna i vidre (MDCS 8045). Objectes d&#039;indumentària pertanyents a M. Jaume Bernades i Viladoms: barret de feltre negre amb capell hemisfèric i ala ampla (MDCS 8042), bonet de tres aletes (MDCS 8043), bonet de quatre becs (MDCS 8044); 4 collets durs circulars (MDCS 8046 a 8049); coll de dues llenques (MDCS 8055); dues camises de cotó blanc (MDCS 8052 i 8053); 3 parells de punys (MDCS 8051 i MDCS 8060 a 8063); un parell de guants de pell de color negre amb tanca metàl·lica al canell (MDCS 8058 i 8059); guardapols de cotó negre i coll de dos becs (MDCS 8041); gavardina de seda negra i coll amb solapa (MDCS 8054); impermeable de fibra sintètica setinada i seda de color negra amb caputxa (MDCS 8056) i abric de llana de color negre, amb coll de solapa i folro de seda (MDCS 8057).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-68]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Ingrés fet l&#039;octubre de 2007 i consignat el 15 de gener de 2008, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en concepte de donació per la Sra. Isabel Sorribes, majordoma de Mn.Jaume Bernades i Viladoms, que fou rector de la parròquia de Sant Pau de Casserres fins la seva mort, l&#039;any 2007.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0277800,1.8431400]]></content:encoded><content:item>404233</content:item><content:item>4653508</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal i física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada accessible]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIN ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-04-15 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1760]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd8a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44716]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció municipal d&#039;art]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La col·lecció municipal d&#039;art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L&#039;altra font principal d&#039;entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s&#039;han recollit.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-69]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de l&#039;Ajuntament, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Trulls va néixer a Manresa l&#039;any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L&#039;any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l&#039;Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d&#039;art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d&#039;art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les &#039;Galerías Españolas&#039; de Barcelona. L&#039;any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L&#039;any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l&#039;any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0144500,1.8412500]]></content:encoded><content:item>404056</content:item><content:item>4652030</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Col·lecció]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[53]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd8b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44717]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument homenatge a les víctimes i voluntaris dels incendis]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-a-les-victimes-i-voluntaris-dels-incendis]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[PLANES I BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument dedicat a les víctimes voluntaris dels incendis ocorreguts a l&#039;estiu de 1994 a tota la comarca. Es tracta d&#039;un monòlit en forma de prisma de pedra provinent d&#039;una pedrera de Cardona. A la part frontal s&#039;ha esculpit l&#039;escut oficial de Casserres i a sota, les quatre barres serpentejant sostingudes per una guia. Al costat oposat hi ha , esculpit, la silueta d&#039;un pi pinyoner a sota del qual s&#039;hi pot llegir: &#039;HOMENATGE A LES VÍCTIMES I ALS VOLUNTARIS DELS INCENDIS DEL JULIOL DE 1994&#039;. A la part baixa, hi ha una foguera de camp. El monument està ubicat damunt un parterre de gespa protegit per una tanca metàl·lica baixa envoltat d&#039;un tros de vorera i dos bancs de fusta. Al costat del monument hi oneja la senyera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-70]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de santa Maria, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El 4 de juliol de 1994 Casserres va patir varis incendis, iniciant-se el primer d&#039;ells cap allà el migdia, procedent de Gargallà i s&#039;estengué ràpidament degut al fort vent.. Un altre foc s&#039;inicià dues hores més tard a sota de Sant Pau de Casserres estenent-se cap a Gironella. Sense recolzament logístic els veïns del poble varen treballar incansablement per aturar el foc. El resultat d&#039;aquells incendis va ser devastador. A més de 16 cases de les quals 10 totalment cremades, uns 126 coberts de cases de pagès, 12 granges, el 95% de la superfície de bosc i el 97% de superfície agrària, més de 2.000 animals, màquines etc, van perdre la vida dos avis de Gironella, a Cal Trullàs, Pere i Conxita Vila i Fornell, el Sr. Josep Subirana, de cal Cirera i el Sr. Josep Vilà de Cal Blasi tots dos morts traumatitzats mesos després. L&#039;Ajuntament aixecà el monòlit en l&#039;indret on hi havia hagut la bàscula en memòria de tots els que perderen la vida el 4 de juliol de 1995.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0137600,1.8417400]]></content:encoded><content:item>404096</content:item><content:item>4651953</content:item><content:encoded><![CDATA[1995]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44717-foto-08049-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44717-foto-08049-70-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Farell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El lloc on avui s&#039;aixeca el monòlit havia estat una bàscula de pesar amb pou. Amb el temps decidiren canviar la bàscula de lloc ja que en la mateixa plaça s&#039;hi feia el mercat, la fira o altres actes. Decidiren omplir  el pou de terra i enjardinar-ho.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd8c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44718]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument a Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument de planta circular amb sortidor central i un parterre circular al seu voltant. Està coronat per un infant damunt un pilar, assegut en una bola i agafant un peix amb les mans.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-71]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de Santa Maria, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Monument dedicat al poble de Casserres, ofrena de la caixa d&#039;Estalvis de Manresa i Inaugurat el 10 d&#039;octubre de l&#039;any 1974]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0133600,1.8415800]]></content:encoded><content:item>404082</content:item><content:item>4651909</content:item><content:encoded><![CDATA[1974]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd8d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44719]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barbats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barbats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El nucli de Barbats, ja que a la masia cal afegir-hi dues masoveries i diversos coberts, pallers i granges forma un dels conjunts més antics de Casserres, amb documentació de 1500 que ja en parla. Es tracta d&#039;una explotació agropecuària de gran extensió. La masia principal està fonamentada directament damunt la roca natural i és de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i grans carreus a les cantoneres. La façana principal ha sofert una ampliació, en el segle XIX, afegint-hi una doble galeria amb arcades a la meitat esquerre, que no ha malmès la porta d&#039;accés de punt rodó adovellat. El balcó corregut de la primera planta, també afegit posteriorment, si que ha tapat part del punt rodó. Tant un element com l&#039;altre han modificat la disposició simètrica de la façana. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l&#039;interior hi ha llindes de portes amb les dates gravades dels anys 1763, 1774. Al costat de l&#039;entrada principal s&#039;hi va obrir una nova entrada i al costat dret, gairebé tocant la cantonera hi van posar el dipòsit de l&#039;antic trull d&#039;oli amb una aixeta per l&#039;aigua i al damunt mitja pedra de molí. La planta baixa té volta catalana. A l&#039;interior, la seva distribució respon a la clàssica d&#039;aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l&#039;esquerra de l&#039;entrada, que es va modificar l&#039;any 1971, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l&#039;antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l&#039;embigat de fusta. Les bigues de la coberta són de formigó des del 1988. L&#039;any 1971 també s&#039;afegí una finestra geminada a la façana principal amb una columna portada d&#039;una casa indeterminada de Casserres. Entre els afegits a la façana oest destaca un gran porxo amb arcades i una galeria en planta primera amb tres obertures i columnes mitgeres. Un segon porxo se situa davant de la masia, amb planta baixa i pis, construït amb pedra en planta baixa i maó en la planta pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües vers al nord i sud, bigues de fusta i obertures sense elements destacables, excepte les llindes ben fabricades amb maó. A l&#039;est de la masia apareixen tres coberts enganxats, adaptats al desnivell topogràfic existent. Al nord, hi ha l&#039;entrada al garatge agrícola (4 m d&#039;alçada) fet amb maó, teula àrab i estructura de fusta; o bé al gran cobert agrícola de PB+2 en alguns casos (alçada 7 m) amb parets de totxo, teula àrab i bigues de formigó. D&#039;altra banda, a l&#039;est de la masoveria 2 hi ha un paller de PB+1 i un porxo, fets amb bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-72]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barbats]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l&#039;any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s&#039;ha mantingut, l&#039;havien venut al marquesat. El cognom Serra s&#039;ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l&#039;actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l&#039;hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l&#039;hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l&#039;àvia Ramona i llavors van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l&#039;arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l&#039;any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0252700,1.8623000]]></content:encoded><content:item>405815</content:item><content:item>4653208</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi havia hagut fogaina, forn de pa, trull d&#039;oli (ubicat a l&#039;entrar de la casa, a mà esquerra, després d&#039;haver pujat els primers esglaons que porten al pis de dalt, i al replà mateix a mà esquerra tornant a baixar, en una gruta excavada a la mateixa roca on està construïda la casa), premsa de vi, premsa amb les moles pel blat i tines.Existeix un pergamí de l&#039;any 1500 que ja parla del Mas Barbats. Amb la documentació localitzada han pogut establir l&#039;arbre genealògic des de 1690.També destaca una col·lecció d&#039;eines del camp força considerable: dalla, sulfatadores, podalls, esclopins, fangues, arades, garlopes, serres, jous, sedassos, falç, pales de forn, cistells, llums de carburs, paranys i collars, esquellots, forques, etc. A l&#039;exterior, en zones enjardinades, hi ha diverses pedres de premses de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd8e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44720]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Barraca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular restaurada i reconvertida en casa de turisme rural. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, tot i que originàriament la façana principal estava orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria: pedres rejuntades amb morter i grans carreus cantoners. Les obertures de la planta baixa conserven llindes de fusta i la resta estan emmarcades amb maons. Destaca a la façana sud, a la segona planta, una obertura de galeria doble amb columna central de maons. A la façana sud hi ha adossat un porxo de planta baixa emprat per a la barbacoa, amb coberta de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra i totxo arrebossat. A llevant, hi ha un cobert de planta baixa i pis utilitzat com a garatge i magatzem, amb bigues de fusta, coberta de teula àrab i parets de maó sense arrebossar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-73]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilanova - Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjuntament amb les masies de Vilanova i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Ramon Parcerissa Boixadera en fou el darrer masover, que hi va viure fins l&#039;any 1978. La darrera reforma es va fer l&#039;any 1999 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Barraca del Bernadàs&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0125600,1.8532400]]></content:encoded><content:item>405046</content:item><content:item>4651807</content:item><content:encoded><![CDATA[1571]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Barraca del Bernadàs.Els incendis de l&#039;any 1994  no van afectar tant aquest vessant més ombrívol on hi ha un alzinar amb roureda i sotabosc propi de gran valor paisatgístic i mediambiental.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd8f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44721]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bauma obrada de Ca n&#039;Aloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-ca-naloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com habitatge fins a principis del segle passat. En origen la bauma tenia dues portes d&#039;accés i una finestra, i a l&#039;interior hi havia parets divisòries fetes amb pedres i argila que estaven emblanquinades amb cal. A la part de dalt de la bauma hi havia dues molleres d&#039;on sortia l&#039;aigua que els antics habitants de la bauma havien aprofitat per fer-la baixar amb canalitzacions artificials i posar dues aixetes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-74]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca n&#039;Aloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons informació oral facilitada per Pau Llorens, a la Bauma de Ca n&#039;Eloi hi van viure fins a l&#039;any 1919. Ens contà que hi ha una persona que actualment viu a Sallent que havia nascut en aquesta bauma. També ens informà que a finals dels anys 60 o començament dels 70 del segle passat, s&#039;hi van conrear xampinyons, moment en que es va tapiar la segona porta, per evitar l&#039;excés de llum. La propietat presenta certificat de domicili de l&#039;any 1914.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0240600,1.8146800]]></content:encoded><content:item>401871</content:item><content:item>4653127</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l&#039;erosió de l&#039;aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l&#039;home.La seva formació és el resultat d&#039;un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d&#039;anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d&#039;on formava part l&#039;antic Massís de l&#039;Ebre.  Durant milions d&#039;anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l&#039;Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s&#039;hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d&#039;anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d&#039;aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l&#039;Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta  per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l&#039;Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l&#039;Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d&#039;anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d&#039;anys han configurat el paisatge actual.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd90
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44722]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Bauma del Forroll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-del-forroll]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa aïllada als quatre vents construïda damunt una roca sorrenca que forma una bauma i adaptada al desnivell del sòl. És de planta quadrada i consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments són de maçoneria acabats amb arrebossat sense pintar i les obertures laterals són més aviat petites. A la façana principal, destaca la terrassa frontal i els balcons a la segona planta, mentre que a la última planta s&#039;hi obra una galeria tancada de cinc arcs escarsers.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-75]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[l&#039;Ametlla de Casserres - a l&#039;est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Caseta&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0391800,1.8759100]]></content:encoded><content:item>406962</content:item><content:item>4654738</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa està damunt d&#039;una bauma de 250 metres d&#039;amplada i a la finca hi neixen dues fonts d&#039;aigua. Dins el desnivell existent a la parcel·la, hi ha un porxo de fusta de planta baixa i pis emprat com a garatge. El jardí disposa d&#039;una bassa, una petita cascada d&#039;aigua i una zona enjardinada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd91
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44723]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia constituïda per un nucli central de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de maçoneria amb pedres rejuntades amb morter i carreus cantoner. La part més nova presenta la façana arrebossada i pintada, segurament feta amb maó. Les obertures originals disposen de llindes de pedra i la porta principal té un arc carpanell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-76]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;alçada del PK 8 de la Ctra. BV-4131 de l&#039;Espunyola a Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa de la Bauma&#039;. Al llarg dels anys ha estat objecte d&#039;ampliacions, la última de les quals fou l&#039;any 1960 amb l&#039;addició d&#039;un volum a la façana sud-oest de planta baixa i dos pisos. Amb anterioritat, a la masia se li afegí un volum a la façana posterior de planta baixa, pis i terrassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0161900,1.8361800]]></content:encoded><content:item>403639</content:item><content:item>4652229</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de La Bauma del Perris.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd92
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44724]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Bernadàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernadas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. IGLÉSIES, Josep (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. NIUBÒ CASAS, Anna (no consta). Família Niubò. Casa Bernadàs. Casserres. Treball de recerca de final de curs de batxillerat. Inèdit. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia que forma part de la trama urbana de Casserres, incorporada al carrer de la Creu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té paret mitgera per la façana de ponent i la façana de llevant és cantonera i és més ampla. A la façana del carrer de la Creu hi ha l&#039;entrada amb arc carpanell i la inscripció de 1814 a la dovella central. A la primera planta destaquen tres obertures, totes de llinda recta, amb balcó i barana de ferro. A la planta segona, a l&#039;eix de l&#039;entrada, hi trobem una galeria de tres arcs amb barana de ferro i dues obertures amb balcó. Els paraments son de paredat sense arrebossar amb la pedra picada, mostrant les traces d&#039;algunes transformacions antigues, com alguna finestra tapiada amb pedra. La distribucií interior de la casa és la pròpia de les masies de tres cossos. La planta baixa, ara recuperada com a lloc de recepció i distribució, era la zona destinada a la producció i al bestiar en èpoques remotes. S&#039;accedia a la primera planta per unes escales de pedra, a l&#039;entrada a mà esquerra. Aquestes donaven accés a la sala noble o de presentació que feia de distribuidor a les altres estances (cuina i habitacions). En aquesta sala que es conserva majoritàrimaent amb el seu aspecte original, destaquen dues llindes de pedra amb inscripcions: en una es pot llegir Mariagna Niubó y Bernadàs i l&#039;any 1654 (en lletra cursiva) i en l&#039;altra només el nom Mariagna Niubó y Bernadàs.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-77]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer Major, 31]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els actuals propietaris de la casa són la família Niubó. El seu arbre genealògic es remunta al segle XVI, quan encara la família conservava el nom de la casa; el va fer Jesús Niubó l&#039;any 1945. Els priemrs que hi consten són Pau Niubó aàlies Bernadàs i Gerònima. La casa s&#039;esmenta en els fogatges de l&#039;any 1553.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0144500,1.8418800]]></content:encoded><content:item>404108</content:item><content:item>4652029</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Can Niubó.Conserva un important arxiu familiar, amb pergamins que es remunten des del segle XIV i XV. També conserva una biblioteca amb gran varietat de llibres, sobretot de temàtica religiosa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd93
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44725]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Cabana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Antiga tina a la façana posterior. Els paraments són de pedra, però arrebossats en gran part, deixant la pedra vista a les cantoneres i emmarcaments d&#039;obertures i una part irregular de la façana principal. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només s&#039;interromp una mica en els laterals de la planta baixa. La porta d&#039;accés és de llinda recta, de pedra, que gairebé és el marxapeu de la balconera de la planta primera. Al seu damunt hi ha una doble finestra amb columna de maons al mig, també balconera. A banda i banda de cada pis, hi ah sengles finestres, amb llindes i brancals de pedra i ampits de rajol a la planta primera; i llindes de fusta a la segona planta. A la façana posterior hi ha un volum adossat que és l&#039;antiga tina, amb un pujador de pla inclinat a la façana de ponent per facilitar la tasca d&#039;abocar-hi el raïm des del carro.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-78]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bartomeu Niubó de Cal Bernadàs, va comprar aquesta casa el 15 de juny de 1572 a Bernat Font de Sant Martí de Puigbó. Des de llavors ha format part d&#039;una explotació agropecuària familiar i va estar habitada per masovers fins fa pocs anys (1982). El darrer masover de La Cabana fou Ramon Cort Subirana. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa Cabanes&#039;. Les darreres reformes són de l&#039;any 2000 i serviren per adequar la casa a les necessitats de turisme rural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0123600,1.8329700]]></content:encoded><content:item>403367</content:item><content:item>4651807</content:item><content:encoded><![CDATA[1572]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44725-foto-08049-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44725-foto-08049-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44725-foto-08049-78-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la façana nord hi hagué una petita ampliació en planta baixa i pis, amb façanes probablement de totxana. A part de la tina i el llenyer a les façanes nord i sud, a l&#039;est de la masia hi ha una sala polivalent vinculada al turisme rural en planta baixa (de 3 metres d&#039;alt), amb coberta de teula àrab, bigues de fusta, parets de pedra i grans carreus cantoners i entrada en gran arcada. Més a l&#039;est, hi ha un cobert i porxada per a la piscina (lavabos i magatzem), construïts en bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo arrebossat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd94
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44726]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ballús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural, en una llenca elevada del terreny que li proporciona una gran visibilitat del territori circumdant. Grans extensions de camps del seu voltant s&#039;estenen amb terrasses o feixons resseguint el desnivell del sòl, destinats al conreu de cereals i a la ramaderia. La masia actual de Cal Ballús és fruit de diverses ampliacions realitzades al llarg de molts segles. La seva planta és en forma de &#039;L&#039; amb un barri rectangular tancat per una entrada amb coberta. Originàriament, la part més antiga de la masia es va formar en el punt més extrem de la codina. Destaca a la planta baixa el gruix de les parets i la volta apuntada de pedres, que li confereixen un aspecte de gran solidesa. La primera façana principal s&#039;orientaria a llevant per facilitar-ne l&#039;accés, ja que la façana de migdia tindria al davant un desnivell de la mateixa roca i el seu accés seria molt dificultós per no dir impossible. Seria d&#039;un sol cos transversal i no podem saber si el carener era paral·lel a la façana o perpendicular, tot i que segurament seria el primer cas. Aquesta estructura facilitaria les dues ampliacions posteriors, avançant cada cop un cos a llevant. Quan la masia adquireix la forma actual, l&#039;ampliació s&#039;ha de fer per la façana septentrional i l&#039;entrada queda desplaçada cap a l&#039;esquerra. En aquests moment la masia seria de planta rectangular i constaria de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. En el segle XIX, 1865 segons consta en una llinda d&#039;una finestra, s&#039;hi afegiria el cos adossat a la façana oriental i que ampliaria la masia cap a llevant. Aquest cos consta de planta baixa i dos pisos. El carener continua la línea del primer volum deixant dues aigües molt desiguals en dimensions, ja que el vessant cap a migdia és d&#039;una sola teula. Un cos adossat a aquest volum, conserva una tina, tipus cup, de secció circular ( 1&#039;8 metres de diàmetre) i 3 metres de fondària, folrada amb rajols corbats de 50 cm d&#039;amplada. Antigament hi havia diverses estructures per salvar el desnivell de la tina per facilitar-ne l&#039;abocament del raïm. Les llindes de portes i finestres són austeres de pedra, amb els ampits de finestres senzills. Destaca el portal d&#039;entrada adovellat i de mig punt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-79]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La família actual posseeix la masia de Cal Ballús des de fa 13 generacions amb el mateix cognom de Genescà. El primer d&#039;aquest cognom, que venia de Gaià es va casar amb una pubilla Ballús, però tot i fer tant de temps, la casa ha mantingut el nom dels anteriors propietaris, que desconeixem fins a quan es remunten. Masia totalment rehabilitada l&#039;any 1996, com a conseqüència del gran incendi forestal de l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0039700,1.8071200]]></content:encoded><content:item>401214</content:item><content:item>4650905</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dins el barri conserva la fogaina i diverses pedres de molins i trulls, segurament de la mateixa casa. A l&#039;interior conserva dues boques de forn de pa i un forn sencer, més modern, amb portella de ferro. Aquest forn encara havia funcionat durant la guerra civil i la postguerra.A fora conserva la bassa, en desús, de 120 metres quadrats de superfície, un safareig mig cobert amb volta de rajols, al que s&#039;hi accedeix baixant unes escales de pedra que salven el desnivell de la terrassa i que està comunicat amb la bassa de dalt. També hi ha un pou amb les parets de pedra i diverses tines.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd95
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44727]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Blasi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d&#039;Enginyeria de l&#039;edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessita un projecte general d&#039;acondicionament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d&#039;una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX. A la façana principal, destaca des de l&#039;exterior una galeria doble d&#039;arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s&#039;hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l&#039;estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d&#039;arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l&#039;entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d&#039;arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d&#039;obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d&#039;arrebossats i grans carreus a les cantonades. La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l&#039;exterior a través d&#039;una petita construcció que s&#039;observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d&#039;accés al primer pis s&#039;hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa. A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l&#039;aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S&#039;hi accedeix des d&#039;unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s&#039;accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: &#039;ALSINA RAMON 1693&#039;, amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador. A la planta de sota cobert que era la part d&#039;emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l&#039;hivern, una gran sala distribueix l&#039;accés a altres estances més petites.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-80]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonogedell, al costat de l&#039;ermita de Sant Miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d&#039;un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l&#039;edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l&#039;edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l&#039;actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s&#039;afegiria el cos de les galeries, davant l&#039;antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s&#039;anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís. Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9897700,1.8141200]]></content:encoded><content:item>401772</content:item><content:item>4649321</content:item><content:encoded><![CDATA[1690]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s&#039;utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s&#039;ha tapat la meitat d&#039;aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l&#039;interior d&#039;aquest cobert s&#039;han localitzat una zona de nidificació d&#039;oreneta vulgar (Hirundo rustica).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd96
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44728]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Boixadera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixadera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antiga masia de cal Motxo, construïda damunt la roca natural i adaptada al desnivell que feia la roca fou la base sobre la qual es va construir la nova torre de Cal Boixadera, aprofitant les pedres de la Masia de Cal Passavant. L&#039;aspecte actual és fruit d&#039;una reforma de l&#039;any 1970. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota cobert. Disposa de coberta de teules àrabs a dues aigües (bigues de fusta en planta baixa i formigó a la teulada) amb ràfec de tres fileres de rajols en punta de diamant i rajols plans, i carener perpendicular a la façana principal però lleugerament desplaçat a llevant. Les parets són totes de maçoneria, amb alguna resta de l&#039;antic arrebossat i a l&#039;antiga entrada principal apareix una porta amb arc de mig punt amb dovelles, finestres de pedra amb llinda de fusta o pedra i ampits simples. La resta d&#039;ampliacions (3 cossos més) segueixen aquest mateix esquema, excepte el de planta baixa i pis a la façana nord amb portes i finestres amb llindes de rajols. L&#039;ampliació del sud-oest té algunes grans finestres de punt rodó. Cal destacar per la seva monumentalitat una torre de 14 metres situada a la façana oriental i que es mimetitza amb l&#039;edificació principal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-81]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923), amb el nom de &#039;Cal Pasaban&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0119700,1.8245800]]></content:encoded><content:item>402672</content:item><content:item>4651773</content:item><content:encoded><![CDATA[1805]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Cal Motxo.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd97
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44729]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Calau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masia enrunada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al capdamunt de la Bauma de Cal Calau, hi ha una zona conreada que a la seva vora conserva les runes d&#039;una antiga masia. D&#039;aquesta, se&#039;n conserven les 4 parets perimetrals, de fins a 3,5 metres d&#039;alçada, d&#039;uns 73 metres quadrats de planta i una alçada mínima de planta baixa i pis. Sembla que la coberta, que seria de teules àrabs, es disposaria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedres mitjanes irregulars, amb juntes d&#039;argiles i pedres més petites. Estaria dividida en tres cossos, a l&#039;estil clàssic, i en el cos esquerre; és a dir, el de ponent hi havia un forn de pa, del que es conserva la boca, però que la volta s&#039;ha esfondrat. Conserva el forn.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-82]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923), amb el nom de &#039;Cal Calao&#039;. Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes, igual que les escriptures posteriors de compravenda de l&#039;any 1964.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0066800,1.8187400]]></content:encoded><content:item>402180</content:item><content:item>4651193</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Cal Clau.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd98
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44730]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Camadai]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camadai]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia que consta de dos cossos de planta quadrada, el cos originari de la masia i un cos afegit a la façana sud-oriental. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec de quatre fileres de rajols. Els paraments són de pedra rejuntades amb morter en planta baixa i pis, mentre que a la planta segona són de totxo arrebossat; l&#039;estructura renovada, l&#039;any 1998, és amb bigues de formigó. La façana principal original disposa d&#039;una porta i finestres austeres amb llindes de pedra o fusta i ampits amb motllures simples; les altres façanes més noves disposen de llindes amb rajols. Adossat a la façana sud-occidental, hi ha un cobert porxat utilitzat com a magatzem, mentre que aïllat al nord hi ha un paller de planta baixa i pis, bàsicament de pedra però amb algun afegit de totxo i estructura de formigó. La teulada a dues aigües és amb teula àrab.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Camaday&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0221700,1.8479000]]></content:encoded><content:item>404618</content:item><content:item>4652880</content:item><content:encoded><![CDATA[1720]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Cal Camadall.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd99
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44731]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Camp Llarg]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camp-llarg]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrada. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de són de maçoneria, de pedra vista ajuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal es caracteritza per l&#039;endarreriment de la meitat esquerra deixant un porxo a la planta baixa, on hi ha l&#039;accés principal de la casa i una terrassa coberta a la planta pis. A la meitat dreta d la façana hi una finestra en planta baixa amb la llinda, brancals i ampit de pedra. A la llinda es pot llegir la inscripció amb l&#039;any de 1780. A la façana septentrional hi ha l&#039;estructura semicircular d&#039;un pou interior adossada; i a la façana oriental hi ha un volum de planta baixa, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Davant la casa hi ha dues figueres de considerables dimensions. També hi ha un cobert aïllat usat com a rentador i magatzem a uns 3 metres de la masia, construït adaptant-se al desnivell. Té 2,5 metres d&#039;alçada en planta baixa, amb parets de maçoneria ajuntats amb morter en la seva major part, excepte la paret oest amb totxo arrebossat. La coberta és amb teula àrab i bigues de fusta.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-84]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa&#039;.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0137565,1.8219279]]></content:encoded><content:item>402455</content:item><content:item>4651975</content:item><content:encoded><![CDATA[1780]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-02-01 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu nom també es troba escrit junt: Campllarg.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd9a
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44732]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Caparrada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caparrada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessita un projecte general d&#039;acondicionament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on hi ha l&#039;entrada. A la façana de llevant s&#039;hi va afegir un petit cos quadrangular amb la coberta a una vessant. Tota la casa està construïda aprofitant la roca i adaptant-se al desnivell. Sembla que hi hagi la roca buidada en algun sector. Totes les obertures són bastant reduïdes i tenen la llinda, l&#039;ampit i els brancals de pedra treballada, en destaca una finestra balconera de la façana sud amb arc carpanell. El parament és de carreus, lleugerament arrebossat i les cantoneres de pedra escairada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Merola, al sud del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa Nova de Cirera&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9984000,1.8768900]]></content:encoded><content:item>406984</content:item><content:item>4650209</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd9b
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44733]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Carreres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, tot i que la part posterior es va ampliar en alçada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El tram més meridional amb la coberta més baixa conserva les bigues de fusta i el tram alçat, les bigues són de formigó. Té un cos adossat a la façana de llevant que originàriament seria de planta baixa, destinat a bestiar, però que s&#039;ha aixecat una planta pis. Mentre el parament de la casa i del cos adossat en planta baixa és de maçoneria, la planta pis del cos adossat i l&#039;alçat són de totxo. Les obertures de la façana sud són de llinda recta de pedra amb brancals i ampits també de pedra. La porta principal d&#039;accés es troba a la façana sud, però es va obrir una segona entrada a la façana oriental, al costat d&#039;una obertura tapiada. Al voltant hi ha altres annexos fets de totxo vist, bigues de formigó i cobertes de fibrociment que s&#039;aixecaren després dels incendis de l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-86]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Carreres&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0446400,1.8724300]]></content:encoded><content:item>406682</content:item><content:item>4655348</content:item><content:encoded><![CDATA[1778]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd9c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44734]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Catiu de Dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catiu-de-dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fruit de la manca d&#039;ús.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria construïda aprofitant el desnivell dels camps de conreu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis a la meitat oest i planta baixa a la meitat est. La coberta és de fibrociment a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, feta amb bigues de formigó. Part de la paret sud ha estat reconstruïda i té un porxo adossat fet de totxana. Les restes de les parets antigues són fetes amb pedra i morter de calç, amb restes d&#039;arrebossat, i carreus cantoners.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons testimonis orals, el mas fou habitat fins l&#039;any 1964. Llavors, la teulada era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Les dades cadastrals donen com a data de construcció del local principal l&#039;any 1890. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Catiu de Dalt&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9983000,1.8767600]]></content:encoded><content:item>406973</content:item><content:item>4650198</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd9d
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44735]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Hi ha elements que necessiten restauració.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sudest. La construcció actual és fruit de diverses reformes i ampliacions, però a la façana nord-oest es pot veure com el carener de la teulada a dues aigües es desplaça cap a llevant, amb els carreus cantoners que mostren el que seria la planta original. Els paraments són de pedra, i conserven l&#039;antic arrebossat, però destaca a la façana nord i a la de llevant, els grans contraforts que sustenten les parets. L&#039;entrada principal, junt amb la masoveria, la Cirereta, es produeix pel sud‐est, a través d&#039;una porta porxada amb volta catalana. A la planta primera hi ha la reconstrucció d&#039;una galeria amb 4 obertures, mentre que a la segona hi ha una galeria amb obertura frontal (triangular). Totes les finestres tenen llindes de pedra amb motllures en relleu i la porta té un arc de mig punt amb grans dovelles. També destaca un interessant sistema de recollida d&#039;aigua pluvial des de la teulada que a través d&#039;una canalització adossada a la façana de llevant condueix l&#039;aigua fins la bassa de viver, dita així pel seu fons de roca que fa que l&#039;aigua sigui neta i òptima per boca. En els camps inferiors, a 200 metres de la casa, hi havia una altra bassa amb fons de roca, que servia per regar l&#039;horta. Aquesta bassa es va inutilitzar recentment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-88]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. La masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord, la façana de llevant és original. Finalment, molt probablement l&#039;any 1879, tal i com indica una de les llindes, s&#039;afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l&#039;altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera quedaria tapada per les galeries visibles en l&#039;actualitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Sirera&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0102200,1.8274000]]></content:encoded><content:item>402903</content:item><content:item>4651576</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L&#039;antiga masoveria s&#039;ha reformat i s&#039;ha adequat per turisme rural; mentre que una part de l&#039;antiga casa pairal es manté com a habitatge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd9e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44736]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cotre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, situada damunt una roca que pel vessant de ponent fa un desnivell considerable, atorgant a la casa una situació de domini visual de la zona. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, tot i que conserva restes de l&#039;antic arrebossat. La porta d&#039;accés és de llinda recta de pedra, però les petites finestres tenen llindes de fusta, això les que no han estat reformades. Adossat a la façana principal té un petit porxo de totxana i fibrociment de baixa qualitat. Perpendicularment, es disposa una granja de porcs allargada, feta de totxo i coberta de teula a dues aigües. A l&#039;altra banda del camí, hi ha un cobert i un porxo, emprats com a magatzems i garatge agrícola.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-89]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Cotre&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0050700,1.8058100]]></content:encoded><content:item>401107</content:item><content:item>4651029</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Encara conserva l&#039;estructura de fusta a la planta baixa. No obstant això, l&#039;any 1992 i abans dels focs del 94, la teulada fou reformada amb bigues de formigó, cosa que va permetre la seva conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfd9f
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44737]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Fàbrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament a la roca natural formada per un cos originari i dos cossos adossats a la façana de llevant. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, lleugerament inclinada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i les cantoneres de grans carreus escairats. La porta d&#039;accés és de punt rodó adovellada. Les finestres són amb llindes de maó, excepte a la façana nord on hi ha una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura. Al cos principal s&#039;hi van afegir dues ampliacions a la façana est, el primer de planta baixa i pis i l&#039;altre de planta baixa), ambdós amb cobertes de teula, estructura de fusta i parets de pedra seguint la tipologia tradicional. Un altre volum afegit està adossat a la façana de ponent. És una planta baixa més pis, dividit en una terrassa orientada a nord i estructura tradicional. El cobert més rellevant es troba front la façana nord, de forma allargada, era l&#039;antic paller. Amb planta baixa, té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les parets són de pedra i les bigues de fusta. Més al nord hi ha dos coberts junts, el més gran i més antic amb parets de pedra en planta baixa i maó al pis, bigues de fusta i teulada de teula àrab; el més petit té les parets de totxo i bigues de formigó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-90]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A ponent del terme municipal, a tocar l&#039;Espunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els propietaris actuals van adquirir a finca l&#039;any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Fàbrega&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0468500,1.8431400]]></content:encoded><content:item>404261</content:item><content:item>4655625</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Davant l&#039;antiga façana principal hi ha una tina d&#039;oli,  i una de vi. També hi havia un cobert amb un forn. L&#039;antic pou ha estat tapat per motius de seguretat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44738]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal França]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-franca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter de calç i conserva part de l&#039;arrebossat exterior i les cantoneres amb carreus escairats. La façana principal té una distribució de les obertures irregular, suposadament motivat per les diferents ampliacions i reformes antigues. La llinda de la porta i d&#039;una finestra de la planta pis són de pedra, igual que els brancals i els ampits. Per contra, la resta de llindes són de fusta. Per la part posterior s&#039;ha ampliat la construcció de forma considerable creant un nou edifici adossat a l&#039;antiga masia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-91]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Fàbrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal France&#039;. Les darreres reformes són de l&#039;any 2008.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9892700,1.8145500]]></content:encoded><content:item>401807</content:item><content:item>4649265</content:item><content:encoded><![CDATA[1744]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conserva part d&#039;un forn de pa a l&#039;interior. Hi ha un conjunt de tines de vi a l&#039;exterior i conserva una teula amb data del 1744.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44739]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Francisco]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria fonamentada directament damunt la roca. És de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa es disposa amb la porta d&#039;accés a l&#039;eix de la simetria, amb arc rebaixat de rajols i dues finestres laterals. A les plantes superiors hi ha una finestra per cada eix de simetria, són més petites i tenen llindes de pedra o de rajols segons els casos.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-92]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Conill&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0164100,1.8476300]]></content:encoded><content:item>404587</content:item><content:item>4652240</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Cal Cunill.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44740]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Gatzerí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gatzeri]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Teulada en mal estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrada fonamentada directament damunt la roca natural en una zona amb fort desnivell, de manera que l&#039;accés per la façana oriental dóna al primer pis. Unes escales tallades a la roca en aquesta mateixa façana condueixen a la façana de migdia, on consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb estructura de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Es troba en mal estat. La porta principal per l&#039;est té una gran llinda de fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra senzilles. Les parets de la masia són de maçoneria, pedra amb restes d&#039;arrebossat antic. Al nord de la masia hi ha un obrador de pa en planta baixa, fet amb totxo arrebossat i pintat beix i teulada de fibrociment. Tanmateix, adossat al sud hi ha les restes d&#039;un antic cobert de pedra enrunat, amb una alçada de planta baixa. Alhora, aïllat a la façana principal, hi ha l&#039;antic paller de la casa que té una llinda datada del 1942, amb planta baixa i dos pisos, estructura de fusta, teulada de teula àrab i parets de pedra i maó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-93]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Gatsari&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9969900,1.8134300]]></content:encoded><content:item>401726</content:item><content:item>4650123</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44741]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Janató]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janato]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caseta als quatre vents fonamentada directament a la roca, de planta rectangular (4&#039;46 x 5&#039;16 m), que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs i l&#039;estructura de formigó, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són totalment de grans pedres irregulars falcades amb pedruscall i amb grans carreus cantoners. La façana principal hi ha la porta d&#039;accés, que és la única obertura de l&#039;edifici, amb llinda i brancals de pedra treballada, d&#039;1m de llum i una alçada de 1&#039;80 metres. Per la façana posterior (nord) conserva les restes del que havia estat l&#039;antic forn de pa. Tenia un annex adossat a la façana est derruït i que conserva parets a 1,9 i 1,6 metres en angle]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de la Ctra. De Gironella a Casserres BV-4132, a l&#039;alçada del PK 1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La casa consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l&#039;any 1923), amb el nom de &#039;Casetas&#039;. Quan fou desocupada, s&#039;utilitzà com a paller i cobert i l&#039;any 1990 se&#039;n reconstruí la teulada perquè havia patit un incendi intencionat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0137600,1.8219500]]></content:encoded><content:item>402457</content:item><content:item>4651975</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Envoltada de camps d&#039;ordi i amb dues alzines al costat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44742]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Joan de Ripés]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-ripes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pateix deteriorament propi per manca de manteniment]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Joan de Ripés és una masia adossada a Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s&#039;hi han afegit diverses ampliacions. La més important sembla que fou l&#039;ampliació nord, fet que queda clarament representat amb el carener de la teulada desplaçat cap a sud. Els altres dos afegits tingueren lloc a la façana oriental de la masia, mentre que la terrassa de la cara principal li conferí la particular fisonomia d&#039;aquesta construcció. Presenta una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral∙lel a les façanes principals, estructura de fusta i parets de maçoneria arrebossada amb carreus escairats a les cantoneres. Les ampliacions utilitzaren la pedra vista i altres materials com els rajols, mentre que les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. La masia disposa de nombrosos coberts i porxos, el més rellevant del qual queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l&#039;antic paller, fet de pedra en planta baixa i de maó en el pis, amb la coberta de teula àrab i estructura de formigó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-95]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa de Arripés&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9767100,1.8189200]]></content:encoded><content:item>402149</content:item><content:item>4647865</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44743]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Marxant de Fonollet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-de-fonollet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessitaria algunes millores i sanejament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament sobre la roca natural i adaptada al desnivell de la roca. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments originals i la planta baixa de l&#039;ampliació són amb maçoneria amb restes de l&#039;antic arrebossat, mentre que la planta pis de l&#039;afegit és fet amb totxana. Les obertures a la façana posterior són de mides reduïdes i amb llindes de pedra, difícils de veure amb l&#039;antic arrebossat. El terra de la planta baixa és la mateixa roca amb una mica de pendent. L&#039;interior està dividit en tres estances dedicades al bestiar i a guardar eines del camp. Les escales per accedir al primer pis són a l&#039;entrar a la dreta i són de fusta. Fou objecte d&#039;una important ampliació per la façana occidental, mentre que pel sud anteriorment la masia ja havia estat modificada. Adossat a la masia hi ha un parell de cobert de pedra en desús. A la façana sud hi ha un cobert aïllat, de planta baixa i pis, amb una base de pedra i parets de totxana i bigues de formigó. Entre el cos de la masia i aquest cobert aïllat hi ha unes escales excavades a la pedra sorrenca que salven el desnivell i condueixen a la part posterior de la masia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-96]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonollet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Marxant&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0138500,1.8145200]]></content:encoded><content:item>401842</content:item><content:item>4651994</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En un annex adossat a l&#039;angle septentrional es conserva les restes d&#039;una fogaina.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44744]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Millàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-millas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa als quatre vents formada a partir de dos habitatges independents. Està construïda directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista, amb restes de l&#039;antic arrebossat i les obertures combinen els rajols amb les llindes de pedra. Les cantoneres estan fetes amb pedres escairades. La porta principal, envoltada de rajols, disposa d&#039;un arc rebaixat. Només hi ha un cobert emprat com a galliner a la façana sud, de parets de maó arrebossat té planta baixa i teulada de teula àrab.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-97]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923), amb el nom de &#039;Cal Millàs&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0058000,1.8231600]]></content:encoded><content:item>402545</content:item><content:item>4651090</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La teulada fou reformada fa pocs anys, col·locant bigues de formigó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44745]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Minguet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal,orientada a migdia. Actualment els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres; però abans de la reforma del 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural, una part era de tàpia i la pedra no era vista. La façana principal no té una disposició simètrica, ja que és fruit de diverses ampliacions i modificacions volumètriques. L&#039;eix principal marcat per la porta d&#039;accés a la planta baixa, d&#039;arc carpanell, una finestra a la primera planta i una balconada a la segona, no s&#039;escau amb l&#039;eix del carener. La majoria de finestres tenen la llinda, l&#039;ampit i els brancals de pedra treballada, però les de la segona planta tenen l&#039;emmarcament de rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les Barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La darrera reforma fou l&#039;any 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Minguet&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9884800,1.8158900]]></content:encoded><content:item>401916</content:item><content:item>4649175</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior, hi havia un forn de pa del que només se&#039;n conserva la boca.A la part davantera hi ha les antigues corts del bestiar, que conserven part de l&#039;estructura originària amb els paraments de pedra vista.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44746]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrada amb un cos afegit a la façana nord de la mateixa alçada que el cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L&#039;obra actual és fruit d&#039;una reforma recent seguint els paràmetres de l&#039;arquitectura rural. Els paraments són de pedra vista, amb grans carreus cantoners i entre les obertures, totes amb llindes de rajols, destaca la planta segona amb galeria a la part central amb dues obertures i columna mitgera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-99]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Miquel&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0061000,1.8221800]]></content:encoded><content:item>402464</content:item><content:item>4651124</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44746-foto-08049-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44746-foto-08049-99-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la part posterior de la masia, s&#039;han construït tres volums, el més oriental dedicat a garatge amb estructura de formigó, teulada de teula àrab i parets de totxo arrebossat (3,5 metresd&#039;alçada). A la part central hi ha un cobert amb funció polivalent a la casa, amb la mateixa estructura que l&#039;anterior i 3 metres d&#039;alçada. Per últim, a la part oest hi ha un porxo tancat amb menjador i barbacoa fet amb bigues de formigó, teula àrab i totxo arrebossat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfda9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44747]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Paraire 1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masia molt reformada de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, prenent forma de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, del tot infreqüent a Casserres. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedra vista rejuntada amb morter i rajols cantoners en el volum principal. A l&#039;entrada principal hi ha construït una porxada amb rajols i coberta a dues aigües de teula àrab.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-100]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonollet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Paraire&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0154100,1.8085100]]></content:encoded><content:item>401347</content:item><content:item>4652174</content:item><content:encoded><![CDATA[1780]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdaa
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44748]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Pau Sastre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia enrunada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d&#039;una planta quadrangular d&#039;uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d&#039;alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d&#039;argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d&#039;accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l&#039;entrada principal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-101]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonollet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Pausastre&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0153500,1.8137000]]></content:encoded><content:item>401776</content:item><content:item>4652161</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdab
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44749]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Perdiu Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es troba en desús des de fa temps i va patir els focs de 1994..]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria de petites dimensions que es va anar ampliant en diverses fases fins a formar una planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de fibrociment a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els focs de l&#039;any 1994 n&#039;afectaren una gran part i, justament el cos més antic de la casa fou el més afectat. Actualment aquest cos és un cobert amb teulada de fibrociment on es guarden vehicles i material divers. Al seu costat resten els altres dos cossos: el volum occidental format per planta baixa i pis, adaptada topogràfica en la façana posterior. El volum oest disposa de coberta a dues aigües vers les façanes principals, amb fibrociment disposat directament sobre els murs exteriors (originalment era de teula àrab amb bigues de fusta), i parets originals austeres de pedra unida amb sorra i grans carreus cantoners. El volum est, amb teulada a una aigua de fibrociment, encara conserva les parets originals. La porta de la façana original fou reconstruïda, accedint-ne per la façana de l&#039;oest per una antiga finestra i una passarel·la, mentre que les finestres són de gran austeritat amb ampits de motllures simples.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-102]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les Barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Perdiu&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0159100,1.8161900]]></content:encoded><content:item>401983</content:item><content:item>4652221</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdac
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44750]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Peret]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular situada aprofitant el desnivell del terreny, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de totxana antiga vista, però en la façana posterior la part baixa és de pedra, indicant un origen més antic de la construcció. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats a la planta baixa per tres portes de fusta amb rajol d&#039;arc carpanell o nansa de cistell; a la planta primera per tres obertures amb balcó amb barana de ferro i a la segona planta per tres finestres totalment quadrades, amb petits ampits de rajols. Només un petit eix a la dreta de la façana, format per dues petites finestres en planta primera i segona, trenquen una mica la simetria. A la dreta hi ha un cos annex fet amb parament de pedra irregular a totes les façanes i coberta de teules àrabs a una vessant en pendent oest-est. En aquest cos hi havia un arc adovellat que només es conserva en part i ha estat partit per fer-hi un altell al que s&#039;hi accedeix per unes escales fetes de totxos. A la façana est d&#039;aquest annex s&#039;obre una sèrie de finestres emmarcades en pedra. En una llinda hi ha l&#039;any 1925 gravat. El cobert del nord‐oest és de planta baixa, també magatzem construït totalment de totxana. A la banda nord‐oriental, hi ha un cobert sense teulada, fet de pedra. També hi ha 3 coberts aïllats de totxana emprats per a les quadres dels cavalls.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-103]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carena de la Rovirassa, a l&#039;oest del terme municipal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0099900,1.8188200]]></content:encoded><content:item>402192</content:item><content:item>4651560</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de La Rovirassa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdad
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44751]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Puntes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puntes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca que es troba en molt bon estat de conservació, totalment habilitada. Consta de dos volums o cossos que s&#039;adapten al desnivell de la roca. El cos principal, que sembla el més antic, de planta més trapezoïdal que rectangular, consta de planta baixa i dos pisos a la part del davant. Pel darrera l&#039;accés es fa directament a la planta pis. Aquest cos té un petit annex a la façana nord-occidental. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. D&#039;aquesta façana destaca un parell de contraforts. La majoria d&#039;obertures presenten llindes de rajols, però n&#039;hi ha alguna amb llinda de fusta. Els paraments són de maçoneria vista, rejuntades amb morter. El cos adossat a migdia és de planta irregular i consta de planta baixa i pis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-104]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[l&#039;Ametlla de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una llinda amb l&#039;any de 1783 gravat, marca l&#039;antiguitat de la construcció. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Punte&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0192300,1.8405600]]></content:encoded><content:item>404006</content:item><content:item>4652562</content:item><content:encoded><![CDATA[1783]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdae
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44752]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Roc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessita la rehabilitació de la teulada entre d&#039;altres reformes..]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal està formada per la porta d&#039;accés en planta baixa d&#039; arc carpanell de rajols i dues finestres laterals. A la planta primera hi ha tres finestres i una central a la segona planta. Totes emmarcades amb rajols. Els paraments són de pedra vista, amb restes de l&#039;antic arrebossat, així com carreus cantoners. A la façana nord‐est adossat a la masia hi ha un cobert en estat semi ruïnós amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de maó. Tanmateix, adossat a l&#039;altra façana lateral hi ha un altre cobert allargat de planta baixa i pis, la segona de les quals amb afegits de maó, mentre que la resta és amb pedra, estructura de fusta i teula a la coberta. A la façana del darrere, en canvi, hi ha les antigues corts de porcs, fetes de fusta i teula però amb coberta de totxo. També destaca aïllat l&#039;antic paller de la masia, fet amb parets de pedra, coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Més enllà hi ha un porxo amb estructura de formigó i coberta de fibrociment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-105]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de l&#039;Espunyola BV-4131 PK 5+700]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Mas del Meche&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0037000,1.8202800]]></content:encoded><content:item>402303</content:item><content:item>4650860</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdaf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44753]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Roquera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roquera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria de planta gairebé quadrada que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, Una de les ampliacions més notables fou, precisament, l&#039;aixecament de la sota coberta. L&#039;estructura bàsica de pedra es conserva, rejuntada amb morter i arrebossada i pintada de color beix, mentre que l&#039;ampliació es realitzà amb totxana. Destaca la pedra vista del parament de la façana de llevant i els carreus cantoners en planta baixa i pis, ja que la cantonera de la segona planta és amb rajols. Conserva la llinda de fusta de l&#039;entrada principal. Adossats a la façana oriental de la masia hi ha les antigues corts de porcs reformades, amb estructura de pedra, arrebossades i pintades com la casa, així com bigues de formigó. Més al nord hi ha un porxo amb la mateixa estructura.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-106]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona, al costat de Cal Gep]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;actual propietari de Cal Gep, ens explica que el seu besavi, que venia de l&#039;Espunyola, va comprar la finca, que llavors comprenia la casa de Cal Roquera i Cal Gep. Actualment cada casa té un propietari diferent de la mateixa família. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Roquera&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0071000,1.8410300]]></content:encoded><content:item>404027</content:item><content:item>4651214</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ros]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia recentment rehabilitada, seguint la volumetria original, de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb bigues de formigó després de la reforma. Les parets són de totxo amb aplacat de pedra a la façana principal, mentre que la resta de façanes són arrebossades. Els cantoners són de rajols i les obertures són modernes. S&#039;hi ha afegit un porxo a la façana sud amb terrassa a la planta primera. A la façana oriental hi ha un cobert de planta baixa i pis emprat com a magatzem, de bigues de formigó, coberta de teula àrab a una vessant i parets de totxo arrebossat i pintat en color crema.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A ponent del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu aspecte actual és fruit d&#039;una reforma molt recent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0149700,1.8210600]]></content:encoded><content:item>402385</content:item><content:item>4652111</content:item><content:encoded><![CDATA[1816]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44754-foto-08049-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44754-foto-08049-107-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserva l&#039;antic forn de pa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44755]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ros de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com a masia està enrunada i com a jaciment per excavar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ros de Baix són les runes d&#039;una masia cremada l&#039;any 1994, de les quals resten en peu les quatre parets perimetrals (la façana sud principal només en part), a una alçada totes elles d&#039;uns 2,20 metres. Les fotografies i informació facilitada indica que la masia fou construïda el mateix any que Cal Ros (1816) i amb la mateixa planta i amb planta baixa i dos pisos. En una fotografia de la casa s&#039;observa la coberta de teules àrabs a dues aigües, bigues de fusta i façanes de grans pedres amb carreus cantoners. Les obertures segurament eren senzilles amb llindes de pedra i la porta sembla que era d&#039;arc rebaixat. Al nord de les runes hi ha un petit cobert de planta baixa i 4 metres d&#039;alçada, amb coberta de fibrociment a una aigua, bigues de formigó i parets de pedra amb cantoners de rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-108]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A ponent del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa de Font dels Ardis&#039;. Els focs de l&#039;any 1994 la van cremar]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0130800,1.8205500]]></content:encoded><content:item>402340</content:item><content:item>4651901</content:item><content:encoded><![CDATA[1816]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44755-foto-08049-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44755-foto-08049-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44755-foto-08049-108-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44756]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Sargantana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, originalment feta de maçoneria de pedra amb sorra i que, com a conseqüència de la reforma total del 1992, es va rejuntar amb morter. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana original, lleugerament orientada al sud-est. Conserva en part l&#039;estructura de fusta, afegint el formigó. A la façana nord s&#039;hi afegí un cos amb una terrassa a sobre i garatge a la planta baixa. La façana principal s&#039;estructura simètricament a partir d&#039;un eix de verticalitat que separa dues meitats iguals. En planta baixa la porta d&#039;accés i dues petites obertures tipus espitlleres; a la planta primera tres finestres i a la planta segona amb una galeria central de tres arcades amb balconada i dues finestres laterals. Totes les llindes de porta i finestres són amb rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-109]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canudes, al nord-est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Sargantana&#039;. Antigament, aquesta masoveria estava feta de tàpia, però quan es va reformar, es va remuntar amb pedra vista tal i com s&#039;observa en l&#039;actualitat. També ens va informar el seu propietari que hi havia fogaina i forn de pa, ambdós desapareguts. La darrera reforma fou l&#039;any 2002.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0009700,1.8260700]]></content:encoded><content:item>402779</content:item><content:item>4650550</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44756-foto-08049-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44756-foto-08049-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44756-foto-08049-109-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Actualment és una casa de turisme rural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44757]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Segarra de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarra-de-baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serien necessàries obres de millora per a la seva recuperació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, que li donen un aspecte de verticalitat. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista de maçoneria i grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La porta principal és de mig punt amb grans dovelles, mentre que les finestres tenen les llindes i ampits de rajols. Destaca a la planta sota coberta les obertures en forma d&#039;ull de bou. A la façana oest, la masia disposa d&#039;un cobert fet de pedra, actualment enrunat i que servia com a magatzem per les feines del camp.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-110]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Segarra&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0021600,1.8308700]]></content:encoded><content:item>403178</content:item><content:item>4650677</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una parra tapa part de la façana principal. En el cobert adossat s&#039;observa la boca del que podria ser un forn de pa, però inusualment alta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44758]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Suena]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suena]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria de planta quadrangular fonamentada directament damunt la roca natural. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició asimètrica i les obertures es disposen, bàsicament a partir de tres eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d&#039;accés a la casa i dues finestres laterals. A la primera planta tres balcons amb barana de ferro; i a la segona planta una doble galeria al mig, descentrada en relació a l&#039;eix de la porta d&#039;accés, i dues finestres laterals. Totes les obertures estan emmarcades amb rajols i els arcs són rebaixats, a excepció de la doble galeria, que és de punt rodó. A la façana oriental s&#039;hi ha adossat un volum, usat com a garatge a la planta baixa i terrassa a la planta pis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-111]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les Barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forma part de la disgregació d&#039;una gran finca que es va anar venent a parcel·les petites amb la inclusió d&#039;alguns camps. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0026800,1.8315100]]></content:encoded><content:item>403232</content:item><content:item>4650734</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44758-foto-08049-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44758-foto-08049-111-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Adossat al nord-oest hi ha un cobert en planta baixa usat  com a garatge, construït en pedra i coberta de teules àrabs. Davant la casa, també hi ha un antic cobert actualment en desús fetamb pedra i afegits de maó, estructura de fusta i teulada amb teula àrab.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44759]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Talaia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-talaia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una masia situada dalt d&#039;un petit pujol i que, com el seu nom indica, gaudeix d&#039;una perspectiva visual esplèndida. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota coberta, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La planta originària era totalment quadrada, però una ampliació a la planta pis de la façana nord n&#039;ampliaren la superfície. Totes les parets són de pedra, amb restes de l&#039;antic arrebossat, excepte l&#039;ampliació del pis a la façana posterior que és feta amb maó vist. Les llindes són de pedra, excepte alguna finestra amb fusta i a la façana principal es conserva un ampit de la finestra amb motllura simple; la porta principal sembla reconstruïda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-112]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Talaya&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0071200,1.8251500]]></content:encoded><content:item>402712</content:item><content:item>4651234</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44760]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Torrentí]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenti]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masia reconvertida com a casa de turisme rural fonamentada directament sobre la roca, que sobresurt del nivell del sòl en la seva part septentrional. Es tracta d&#039;una masia particular en la seva planta, ja que les seves parets conformen una geometria trapezoïdal, amb la façana principal més ample i orientada totalment a sud-oest, mentre que la façana posterior és més curta. Això segurament és degut, a la modificació d&#039;una planta original que no queda definida. Per tant, la coberta de teules àrabs a dues aigües s&#039;orienta en direcció nord-oest i sud-est. Els paraments són de maçoneria amb restes de l&#039;antic arrebossat, mentre que les obertures tan modificades no deixen veure el seu origen.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-113]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de Gironella - Pla de Sant Pau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Torrentó&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0319000,1.8161100]]></content:encoded><content:item>402001</content:item><content:item>4653996</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44761]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Traginer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia construïda aprofitant el desnivell de la roca natural. És de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis, però amb una planta inferior pel desnivell a la façana sud. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tots els paraments són de maçoneria, amb restes d&#039;antic arrebossat i carreus escairats a les cantoneres. La llinda de la porta principal és amb fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-114]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les Barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està ubicada en el Clot de les barraques, que és la zona del municipi de Casserres on han crescut més cases de pagès i masoveries, fruit de fragmentacions antigues de grans propietats, com la de Cal Fàbregas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0363600,1.8717100]]></content:encoded><content:item>406610</content:item><content:item>4654429</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb el nom de Cal Beulaigua.Hi ha una alzina centenària a la façana sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44762]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Trumfet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trumfet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca, en l&#039;extrem d&#039;un gran desnivell que li dóna per la façana sud una gran presència dominant l&#039;entorn. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana sud, on tenia l&#039;entrada en origen. Posteriorment s&#039;hi afegí un volum de pedra i es passà l&#039;entrada a la façana nord. El segon pis també és un afegit posterior. Tots els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter, a excepció del segon pis que és de tàpia arrebossada. A les cantoneres hi ha grans carreus escairats. La façana occidental també està ampliada. Es conserven les llindes de les finestres inferiors, molt austeres i ampits amb motllures.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-115]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està ubicada en el Clot de les barraques, que és la zona del municipi de Casserres on han crescut més cases de pagès i masoveries, fruit de fragmentacions antigues de grans propietats, com la de Cal Fàbregas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0192300,1.8123000]]></content:encoded><content:item>401666</content:item><content:item>4652594</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44762-foto-08049-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44762-foto-08049-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44762-foto-08049-115-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;era està a la part posterior, davant la façana septentrional.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdb9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44763]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Ventura]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XV]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i sota cobert (aquest últim, reformat l&#039;any 1990 amb bigues noves de formigó). La coberta és de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter i carreus cantoners i totes les obertures disposen de llindes de fusta. Adossat a la façana principal hi ha un volum rehabilitat com a habitatge, de planta baixa i pis, bigues de fusta i teulada a dues aigües de teula àrab i parets de pedra amb cantoners de rajols. Per la seva rehabilitació s&#039;han emprat rajols i s&#039;han col·locat llindes de fusta també, amb dos grans finestrals orientats a sud-est. La planta baixa està destinada a garatge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-116]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Ventura&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0108200,1.8383200]]></content:encoded><content:item>403808</content:item><content:item>4651630</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44763-foto-08049-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44763-foto-08049-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44763-foto-08049-116-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Disposa d&#039;un pou d&#039;aigua a l&#039;exterior.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdba
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44764]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Viudet Vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-viudet-vell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia construïda en una feixa de camps, de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab és a dues aigües reformada, amb bigues de fusta i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter i carreus escairats a les cantoneres. Destaca a la façana principal el portal rodó adovellat i les finestres de gran austeritat amb ampits de motllures simples. A la llinda de la finestra de la planta baixa s&#039;hi observa una creu gravada i l&#039;any 1781. A l&#039;interior conserva alguna finestra amb festejadors i portes amb les llindes, els brancals de pedra. En una llinda hi ha una creu templera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-117]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El portal rodó adovellat ens pot indicar una data al voltant del segle XVI en la construcció d&#039;aquesta masia, tal com resa una inscripció moderna en un banc de pedra i com sembla ser a partir d&#039;arxius. La llinda de la finestra referint-se a l&#039;any 1781 cal situar-la en un context de creixement econòmic que es manifestà en una reforma de la casa. Període en general de bonança econòmica en la majoria de cases de la zona. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Vindet&#039;. Fou habitada fins l&#039;any 1960 i darrerament s&#039;ha restaurat i reformat per adaptar-la a les necessitats d&#039;una casa de turisme rural, conservant el caràcter rural i agrari de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0202800,1.8185900]]></content:encoded><content:item>402189</content:item><content:item>4652703</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44764-foto-08049-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44764-foto-08049-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44764-foto-08049-117-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la façana posterior (ponent) hi ha una escala feta a la roca que serveix per salvar el desnivell de la feixa.En un cobert situat darrera la façana de ponent hi ha una finestra amb una llinda de fusta amb l&#039;any de 1867 gravat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdbb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44765]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Xoriguer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xoriguer]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis i sota coberta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener, lleugerament desplaçat cap a ponent. És perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de maçoneria, pedres vistes rejuntades amb morter i carreus escairats a les cantoneres en el volum principal, però de rajola en les parets i cantonades de l&#039;ampliació que hi hagué en la planta sota coberta i volum adossat al sud-est. Les llindes de la porta i finestres estan fetes de rajols. Totes són llindes rectes excepte l&#039;arcada del porxo lateral. A la planta pis hi ha tres obertures amb balcó de barana de ferro i persianes de corda.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-118]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Churiqué&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0221100,1.8182700]]></content:encoded><content:item>402165</content:item><content:item>4652907</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44765-foto-08049-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44765-foto-08049-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44765-foto-08049-118-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserva la boca d&#039;un forn de pa.A 20 metres de la façana principal hi ha una tina excavada a la roca.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdbc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44766]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ca n&#039;Aloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia senyorial de grans dimensions, constituït per un volum original principal de planta quadrangular encara visible, de planta baixa, dos pisos i sota cobert. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; disposa d&#039;un ràfec de triple filera amb rajols i l&#039;estructura interna, tant de l&#039;original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d&#039;arrebossat i grans carreus cantoners. L&#039;actual façana principal és un cos de galeries afegit a finals del segle XVIII. Tant en planta baixa com en primer i segon pis hi havia galeria de tres arcades. La primera planta amb columnes amb motllura. Actualment la galeria de la segona planta està cegada a excepció d&#039;un balcó obert en la del mig. Dues arcades de la planta baixa tenen portam de fusteria. A la façana de ponent hi ha l&#039;actual entrada als pisos superiors a través d&#039;una escala de pedra. Hi ha una sèrie de finestres amb llinda, ampits i brancals de pedra treballada i s&#039;observen, en el cos de galeria afegit una arcada a la planat baixa, cegada i una altra a la primera planta, cegada i amb un balcó amb barana de ferro. A l&#039;interior es conserva la distribució pròpia d&#039;aquestes construccions. A la planta baixa s&#039;utilitza d&#039;estable per vedells. A la primera planta, que s&#039;hi accedeix per unes escales obertes a la façana oest, hi trobem una llinda amb la data de 1660. Aquesta llinda obre pas a l&#039;estança principal, menjador, sala de presentació i distribuïdor de la resta d&#039;espais: habitacions i cuina que conserva la llar de foc i l&#039;escó de fusta. Les finestres tenen festejadors. El barri, on hi ha l&#039;era queda clos per un mur amb una barriada d&#039;entrada amb porta de ferro.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;oest del terme municipal, a tocar amb el terme de l&#039;Espunyola]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La referència més antiga coneguda pertany a un pergamí de l&#039;Arxiu de la Corona d&#039;Aragó, que data la masia a l&#039;any 998. La construcció visible actualment es data la primera fase del segle XVII (1660 segons un llinda de la primera planta). En aquesta fase a la façana principal, també orientada a migdia, hi hauria la porta d&#039;accés adovellada amb arc de mig punt. A finals del segle XVIII s&#039;ampliaria, seguint l&#039;esquema de moltes masies de Casserres, per la banda de migdia, afegint un cos de galeries que taparien l&#039;antiga façana original i la seva porta d&#039;entrada. Potser en un moment posterior es va obrir l&#039;entrada a la façana de ponent.. Els actuals propietaris ho són des de l&#039;any 1916 que la van comprar als eloi, nom que s&#039;ha conservat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0236700,1.8538100]]></content:encoded><content:item>405110</content:item><content:item>4653040</content:item><content:encoded><![CDATA[1660]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[També es coneix amb els noms de Ca n&#039;Eloi; Can Eloi o Can Aloy.Tenia forn de pa que no ha conservat la volta. A 300 metres de la casa hi ha una basa rebaixada a la pedra i les tines.Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va utilitzar de polvorí.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdbd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44767]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Muntana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. Els paraments són de maçoneria amb grans carreus escairats a les cantoneres. Les obertures de la façana principal es disposen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat: a la planta baixa amb la porta d&#039;accés amb un arc de mig punt de pedra i dues obertures als laterals. A la primera planta amb un balcó damunt la porta i dues finestres balconeres als laterals; i a la segona planta amb una triple obertura amb arcs de mig punt, amb la central de balconera, i dues petites obertures mig cegades als laterals. Les finestres tenen llindes de rajols. A la façana nord-oriental hi ha adossat un abeurador amb una bomba extractora d&#039;aigua manual de principis de segle XX. També conserva una fogaina doble amb l&#039;olla i la tapadora d&#039;aram i una tina aixecada com si fos un pou per motius de seguretat, d&#039;uns 3 metres de profunditat. A banda de la masoveria, adjunt a la masia hi ha un porxo de planta baixa, amb coberta de teula àrab i estructura de fusta. Aïllat davant la masia hi ha un gran paller antic, (alçada 6,7 metres), estructura de fusta i parets de pedra de maçoneria amb carreus cantoners. Adjunt al paller hi ha un gran porxo amb teulada de fibrociment i dos coberts més.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-120]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa Montana&#039;. L&#039;any 1933 fou reconstruïda mantenint l&#039;estructura tradicional.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0043300,1.8298200]]></content:encoded><content:item>403094</content:item><content:item>4650919</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44767-foto-08049-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44767-foto-08049-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44767-foto-08049-120-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;angle de ponent de la casa hi ha un viver amb ànecs i oques, tancat amb un filat.A l&#039;interior es conserven estris i eines diverses relacionades amb les tasques agrícoles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdbe
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44768]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Peu Curt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peu-curt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l&#039;època Baix Imperial Romana fins a l&#039;alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament sobre la roca natural i adaptada al desnivell que aquesta produeix amb la construcció de dos volums. El cos principal a la part septentrional i un volum addicional adossat per migdia. El primer s&#039;accedeix per la façana nord amb planta baixa sobre aixecada i planta pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. L&#039;accés a la porta es fa per unes escales de cinc esglaons o una rampa lateral. La casa fou totalment reformada i adaptada l&#039;any 1995 arrel dels incendis de l&#039;any anterior. A la façana sud, a una cota inferior hi ha un altre volum amb planta baixa i pis. El cos principal conserva l&#039;estructura de fusta, mentre que la resta les tenen de formigó amb motiu de la reforma. Les parets són en la gran majoria de pedra vista, però n&#039;hi ha de fetes amb maó arrebossat. De les obertures originals en queden alguns vestigis, principalment les llindes de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-121]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barbats - a l&#039;est del terme municipal a tocar amb Gironella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les llindes gravades amb la data de 1769 demostren l&#039;antiguitat de la construcció. L&#039;any 1994 els focs la van cremar del tot i l&#039;any següent es va reconstruir tal i com es pot veure en l&#039;actualitat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0132800,1.8226100]]></content:encoded><content:item>402511</content:item><content:item>4651921</content:item><content:encoded><![CDATA[1769]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44768-foto-08049-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44768-foto-08049-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44768-foto-08049-121-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al voltant de la casa hi ha un alzinar de gran valor paisatgístic..]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdbf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44769]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Roca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb morter, excepte la planta superior de la paret nord que possiblement és amb totxo, donat que es troba arrebossada. Les obertures són de petites dimensions, tant finestres com porta, amb llindes de pedra i estructura quadrada, exceptuant una finestra a la façana sud en planta primera amb forma de punt rodó. Annex a la façana est, a molt poca distància, hi ha un cobert, antic paller readaptat als nous usos lúdics de la casa. Els paraments són de maçoneria amb pedra rejuntada amb morter, bigues de fusta i coberta de teula àrab a una aigua. El paller està porxat en les dues plantes. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-122]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Documentada des de l&#039;any 1290. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa de Canroque&#039;. La darrera reforma es va fer l&#039;any 2007.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0064400,1.8209900]]></content:encoded><content:item>402366</content:item><content:item>4651164</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44769-foto-08049-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44769-foto-08049-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44769-foto-08049-122-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat mateix de la casa damunt la placa de roca s&#039;hi pot observar una tina (2&#039;5 m de diàmetre)i la base d&#039;una premsa, possiblement de vi, rebaixades a la roca, amb els corresponents forats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44770]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canudes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/canudes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia construïda directament sobre la roca natural, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i cantoneres de pedres escairades. La façana principal estava disposada simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, que un volum afegit en el segle XIX ha trencat visualment. Conserva però el portal adovellat de punt rodó. Al costat esquerre del portal i cobert pel porxo hi ha, encastada a la façana, la biga de fusta de la premsa d&#039;oli, amb la data de 1780, fent de frontis d&#039;una font d&#039;aigua amb pica de pedra. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l&#039;interior, la seva distribució respon a la clàssica d&#039;aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l&#039;esquerra de l&#039;entrada, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l&#039;antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l&#039;embigat de fusta original. Una primera ampliació fou per la façana oriental amb un volum de planta baixa, pis i sota cobert. Per la façana nord s&#039;hi afegí un cos de planta quadrada que consta de planta baixa més terrassa totalment en galeria de quatre arcades amb columnes renaixentistes centrals. En aquesta zona hi ha el pou, que abans de l&#039;ampliació tenia l&#039;únic accés per la planta baixa, però que amb l&#039;ampliació van fer un brocal a la terrassa de manera que es podia extreure l&#039;aigua des de la primera planta, fet amb pedra sorrenca on encara s&#039;hi pot llegir Joseph Canudas 1893. Durant el segle XX es van tapar les boques del pou per motius de seguretat. La última ampliació, patida a principis del segle XIX fou per la façana occidental, amb una planta baixa, pis i golfes. A ponent hi ha el cobert dels porcs, construït l&#039;any 1958 damunt el femer. Consta de planta baixa i dos pisos, estructura de pedra vista en bon estat i carreus cantoners sortints. A la seva façana oriental hi ha l&#039;accés per una porta de fusta amb llindes de pedra de mig punt. Aïllat a la façana oriental de la masia, hi ha un primer cobert que era l&#039;antic galliner, parets de pedra i cantoners amb rajols, bigues de fusta i teula àrab. Més al nord, hi ha dos coberts junts emprats per a la maquinària agrícola, de parets de pedra (excepte la façana nord amb totxo), coberta de teula àrab i estructura de formigó. Paral·lelament, al sud-oest d&#039;aquests cossos hi ha l&#039;antiga caseta per albergar els pobres i pelegrins, amb planta baixa i pis, feta tota de pedra, bigues de formigó i coberta de teula àrab. Els homes dormien a baix i les dones a dalt.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canudes - Al nord-est de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les llindes gravades amb la data de 1568 demostren l&#039;antiguitat de la construcció, que tot i així fou ampliada i modificada diverses vegades entre els segle XVIII i XIX. La darrera reforma fou l&#039;any 1975. El mas sempre ha estat propietat de la família Canudes i la mare de l&#039;actual propietari, amb l&#039;ajuda d&#039;una monja de Manresa va fer l&#039;arbre genealògic de la família a partir de documents i pergamins antics alguns d&#039;ells propietat de la família on s&#039;han pogut constatar casaments des de l&#039;any 1604. Pel que fa al nom de la família, els pergamins més antics que s&#039;han pogut consultar són del 1500 on s&#039;hi esmenta la família Canudas del Prat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0212300,1.8402100]]></content:encoded><content:item>403980</content:item><content:item>4652784</content:item><content:encoded><![CDATA[1568]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44770-foto-08049-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44770-foto-08049-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44770-foto-08049-123-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;entrada principal es conserva l&#039;armari que servia de despensa amb la data gravada a la fusta de 1760 i diverses gerres i terrines de fang que servien per fer les conserves per passar l&#039;hivern.També conserva un pou i un safareig interior per rentar la roba.L&#039;antiga era encara es conserva entre la masia i la masoveria; tanmateix es troba en bastant mal estat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44771]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa Gran del Guixaró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-del-guixaro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament sobre la roca natural que forma un petit desnivell. Està formada per diferents cossos que configuren una planta global quadrangular. El cos principal té una forma de L, i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i e carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es formen per les diferents obertures. A la planta baixa, l&#039;eix central està definit pel portal adovellat de punt rodó i dues petites obertures als laterals emmarcades amb pera treballada. Les finestres de la primera i segona planta són de llinda recta i de pedra igual que els ampits i els brancals. Destaca la llinda de l&#039;esquerra gravada amb una inscripció difícil de llegir però que s&#039;entreveu que es va fer l&#039;any 1765. Els paraments, en general, també són de pedra original rejuntades amb morter, mentre que la teulada inicial amb bigues de fusta fou reconstruïda amb formigó. Pel sud-oest, la masia disposa de dos cossos afegits i de menys alçada, tancant el quadrat. Adossat a la façana est, la masia disposa d&#039;un petit cobert de planta baixa, emprat com a magatzem.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-124]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Guixaró - al sud-est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d&#039;aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l&#039;any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d&#039;herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l&#039;hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa del Guixaró&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0077900,1.8224000]]></content:encoded><content:item>402485</content:item><content:item>4651312</content:item><content:encoded><![CDATA[1765]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terreny terrassat per l&#039;aprofitament del sòl com a conreus. A llevant s&#039;observen estructures de pedra colgades que podrien pertànyer a estances antigues de la casa.També destaquen un parell d&#039;alzines a la zona septentrional i un pou amb parament de pedra i coberta plana de teules i porta de fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44772]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casa l&#039;Ametlla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lametlla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia situada en una elevació dominant un ampli territori i tota la colònia que està als seus peus, literalment i metafòricament. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, adaptada totalment al terreny abrupte de la zona. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L&#039;accés per la façana nord es fa a l&#039;alçada de la segona planta, a conseqüència del desnivell del sòl. Els paraments són de pedra (excepte la última ampliació que en part és amb totxo arrebossat), rejuntats i restaurats amb morter, amb grans carreus cantoners. La façana sud que ha perdut la qualitat d&#039;accés principal, mostra un gran porxo amb tres voltes en columna sobre la que s&#039;alça una terrassa en planta pis, mentre que a la segona planta hi ha tot una sèrie de petites finestres en arc que cobreixen tota la façana. En les llindes de totes les obertures s&#039;han emprat els rajols i la pedra. Adossats a l&#039;entrada sud-oest hi ha dos coberts pel bestiar i gossos, amb planta baixa i de geometries poc definides. Al nord-est de la masia, hi ha un gran paller-magatzem de 100 metres quadrats per 8 metres d&#039;alçada i planta baixa, construït inicialment amb pedra i que s&#039;ha reconstruït amb totxana sense arrebossar. Manté la coberta de teula àrab i estructura de fusta. Més enllà hi ha un altre cobert aïllat de nova construcció, emprat com a garatge. Destaca la gran era construïda a la part nord-occidental, davant del paller.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-125]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ametlla de Casserres - al nord-est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aquesta masia era la finca dels Ametlla, que van fundar la colònia i es van fer càrrec de diversos molins de la zona. Aquesta era la seva casa pairal amb els camps adjacents. Fou objecte de diverses ampliacions al llarg dels segles i de les quals únicament és visible la última que consistí en l&#039;ampliació per la façana sud d&#039;una terrassa. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0102100,1.8215400]]></content:encoded><content:item>402418</content:item><content:item>4651582</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44772-foto-08049-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44772-foto-08049-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44772-foto-08049-125-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al peu d&#039;una noguera, al sud de la casa, i prop de la font coneguda amb el nom de l&#039;Ametlla, hi ha l&#039;antic safareig transformat des de fa anys en una piscina que havia servit per rentar la roba als primers treballadors de la fàbrica que vivien a les golfes i durant l&#039;època de construcció de les primeres casetes unifamiliars al carrer de Dalt. Quan no s&#039;hi rentava servia per regar l&#039;hort de la propietat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44773]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casamitjana del Guixaró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-del-guixaro]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc Fluvial del Llobregat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Greus problemes estructurals degut al gran incendi del 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masoveria de la casa Gran del Guixaró, adossada a la façana de ponent d&#039;aquesta. Consta de planta baixa i pis amb la coberta, en gran part ensorrada, de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els parament són de maçoneria, pedra vista i conserva restes de l&#039;antic arrebossat. Per la façana principal, que és per on s&#039;entra a la masoveria, destaca la porta principal de fusta amb una gran llinda de pedra i una petita finestra a la planta primera amb llinda de fusta i ampit senzill. Per la meitat sud d&#039;aquesta façana, s&#039;observa el que podria haver estat la continuació de la casa en forma de porxada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-126]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Guixaró - al sud-est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d&#039;aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l&#039;any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d&#039;herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l&#039;hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0070800,1.8334600]]></content:encoded><content:item>403400</content:item><content:item>4651220</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44773-foto-08049-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44773-foto-08049-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44773-foto-08049-126-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44774]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Casanova de la Fàbrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-fabrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament sobre la roca natural que consta de planta baixa i dos pisos. És de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter, a la planta baixa i de tàpia a les plantes superiors, amb les cantoneres de carreus escairats. El barri està clos per un mur d&#039;uns dos metres d&#039;alçada mitja amb un portal de llinda recta, de fusta i teuladeta a una sola vessant, amb teules àrabs. La façana principal té una disposició asimètrica en les seves obertures, de la que destaca el portal adovellat de punt rodó i la finestra del damunt amb llinda recta de pedra amb una motllura d&#039;arc conopial. La resta de les obertures combinen les llindes de fusta amb les de pedra. Es troba situada en un lloc amb gran visibilitat, envoltada de camps de conreu i només s&#039;ha ampliat per la façana posterior, aprofitant els coberts antics, la qual cosa hi dóna una fisonomia pròpia, molt equilibrada arquitectònicament, que només trenca un petit volum adossat a la façana occidental. A l&#039;interior manté l&#039;estructura clàssica dels tres cossos, amb la planta baixa destinada a les estances de productivitat (bestiar, eines, etc). L&#039;escala (de pedra) està a mà dreta i dóna accés a la sala de presentació, que distribueix l&#039;accés a la cuina i resta d&#039;estances. El sota cobert era una zona d&#039;emmagatzematge d&#039;aliments.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-127]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Fàbrega és una altra masia de la zona que sembla que seria l&#039;originaria d&#039;aquesta altra, i, per tant, més antiga. Forma part d&#039;una gran propietat que s&#039;ha anat disgregant en petites parcel·les, a diferència d&#039;altres zones de Casserres. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa Nova&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0107100,1.8230000]]></content:encoded><content:item>402539</content:item><content:item>4651635</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44774-foto-08049-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44774-foto-08049-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44774-foto-08049-127-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fou reformada l&#039;any 1998. A la teulada, les bigues originals de fusta foren substituïdes per formigó i les parets són en la base de pedra vista amb juntes de morter i les parts que hi ha maó s&#039;ha arrebossat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44775]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter i carreus escairats a les cantoneres. De la façana principal destaca el portal d&#039;entrada amb arc escarser de pedra i la finestra del seu damunt amb la llinda, l&#039;ampit i els brancals de pedra. De la resta de façanes destaca en cadascuna d&#039;elles una finestra amb llinda, brancals i ampits amb motllura. Adossat al lateral hi ha dos coberts de pedra emprats com a garatge i magatzem. Més enllà, aïllats hi ha un cobert amb estructura de fusta, parets de pedra i teula àrab. El porxo cobert té una estructura de formigó, però parets de pedra i coberta de teula. L&#039;interior té una distribució clàssica de tres crugies amb l&#039;escala d&#039;accés a la primera planta a mà dreta que dóna directament a la sala de presentació, que conserva el gerrer. La façana principal conserva les marques de les diferents ampliacions de la casa fins aconseguir l&#039;aspecte actual. La part més antiga seria una casa d&#039;un cós amb planta baixa i pis (no sabem si primer fou només de planta baixa de construcció humil). En aquesta primera fase ja tindria les cantoneres amb carreus escairats. Una segona fase s&#039;ampliaria amb dos cossos laterals i potser un sota cobert. Finalment, en una tercera fase s&#039;aixecaria l&#039;alçat de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-128]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les Barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els besavis de l&#039;actual propietari van comprar la propietat a un tal Jaume Caselles, d&#039;on li ve el nom a la casa. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa Lletes&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0075300,1.8139900]]></content:encoded><content:item>401788</content:item><content:item>4651293</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44775-foto-08049-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44775-foto-08049-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44775-foto-08049-128-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserva la boca d&#039;un forn de pa. A 100 metres en direcció sud-oest hi ha les marques d&#039;un antic forn d&#039;oli de ginebra. També conserva un pou per regar els camps.També es coneix amb el nom de Caselletes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44776]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caseta Bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-bernades]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de planta rectangular situada al peu del Serrat dels Tres Hereus, fonamentada directament sobre la roca. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec, és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos de planta baixa adossat a la façana de llevant, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener seguint la orientació paral·lela. Els parament són de pedra vista amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta d&#039;entrada té una gran llinda de fusta amb la data gravada de 1778. Les finestres de la planta baixa són petites amb llinda, brancals i ampits de pedra, mentre que a les plantes superiors, aquestes són de rajols. Recentment, a la façana nord s&#039;ha fet una ampliació per a construir una petita terrassa. A llevant, hi ha un altre cobert que data també del segle XVIII construït damunt l&#039;antic femer. En origen era de planta baixa, amb parament de pedra vista. L&#039;actual propietat ha aixecat el primer pis amb maó recobert de pedra. L&#039;obra està inacabada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-129]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bernades - Serrat del Tres Hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La llinda marca l&#039;antiguitat de la primera construcció a manca de documentació. La única documentació existent és la relacionada amb la construcció de la primera planta, a principis del segle XX, realitzada per l&#039;avi de l&#039;actual propietari. L&#039;edifici original era una barraca de planta baixa dividida en dues parts, a la dreta pel bestiar on encara es conserven les menjadores, i a l&#039;esquerra d&#039;habitatge amb llar de foc i forn de pa que encara es conserva. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923), amb el nom de &#039;Caseta&#039;. La darrera reforma data de l&#039;any 2000.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0468611,1.8431476]]></content:encoded><content:item>404262</content:item><content:item>4655626</content:item><content:encoded><![CDATA[1778]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44776-foto-08049-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44776-foto-08049-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44776-foto-08049-129-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2021-11-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conserva forn de pa i menjadores originals. A menys de 100 metres es conserva el forn de bòvila que es va fer servir per construir la teuleria de la casa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44777]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caseta de Cal Blasi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-cal-blasi]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga rectoria de l&#039;ermita de Sant Miquel reconvertida en casa de turisme rural. Està orientada a llevant, mirant l&#039;ermita. És de planta quadrada i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana hi ha l&#039;entrada principal i dues obertures a la planta pis, una amb balcó i l&#039;altra sense. A la façana nord hi ha dues obertures a la planta pis; a la façana sud hi ha quatre obertures, dues per planta i a la façana de ponent, un balcó corregut amb dues obertures. Totes les obertures tenen la llinda, l&#039;ampit i els brancals de pedra treballada. A la façana posterior s&#039;hi ha afegit un cos per al garatge a la planta baixa i terrassa a la planta pis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-130]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonogedell; davant l&#039;ermita de Sant Miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Havia estat la rectoria de l&#039;ermita de Sant Miquel de Fonogedell i havia estat habitada des del segle XVI fins a l&#039;any 1930. S&#039;explica l&#039;anècdota que el rector podia tocar la campana des del llit. L&#039;any 2007 es va realitzar les reformes necessàries per adequar-la a casa de turisme rural.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0219100,1.8370400]]></content:encoded><content:item>403719</content:item><content:item>4652863</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44777-foto-08049-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44777-foto-08049-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44777-foto-08049-130-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Altres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserva un forn de pa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44778]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Caseta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, en la que l&#039;any 1950 es van aixecar les golfes per fer-les habitables. L&#039;estructura de la masia és de fusta, amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de la planta baixa i la planta primera són de maçoneria, amb grans carreus cantoners, mentre que l&#039;aixecament de la planta segona es va fer amb maó vist. Excepte la façana principal, la resta de parets es troben arrebossades i sense pintar. La porta d&#039;entrada és de rajol d&#039;arc carpanell o nansa de cistell, així com la resta de finestres i balcons amb llindes de rajols. Destaca a les plantes primera i segona, centrada, l&#039;obertura d&#039;una galeria doble amb columna central, feta de rajols. Adossat a la façana est, en primer lloc, hi ha, en un estat de conservació millorable, un cobert de planta baixa i pis per usos agrícoles, amb estructura de fusta, coberta de teula àrab i parets de pedra. Davant seu, hi ha un annex cobert i un porxo usat com a magatzem, amb estructura de fusta i teulada àrab. Més a l&#039;est, hi ha el paller de planta baixa amb la mateixa estructura de fusta, teulada de teula i parets de pedra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-131]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilanova - Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Caseta&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0210600,1.8713200]]></content:encoded><content:item>406556</content:item><content:item>4652731</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdc9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44779]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental  de l&#039;Arxiu Comarcal del Beguedà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dins del fons de l&#039;Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d&#039;informació es troba dipositada en el fons d&#039;abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l&#039;assenyalament d&#039;un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l&#039;Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-132]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El conveni de creació de l&#039;Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L&#039;Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l&#039;edifici del Pavelló de Suècia de l&#039;Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l&#039;edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L&#039;actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l&#039;Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s&#039;ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d&#039;entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s&#039;hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d&#039;entitats, etc., i s&#039;han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l&#039;important conjunt de fons d&#039;entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l&#039;hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d&#039;autors o de temàtica berguedana.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0144500,1.8412500]]></content:encoded><content:item>404056</content:item><content:item>4652030</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fons documental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[56]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[3.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdca
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44780]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masoveria de Cal Cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-cirera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga Masoveria de Cal Cirera adaptada per a turisme rural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La seva alçada s&#039;ha ampliat recentment amb parament de totxo i aplacat de pedra imitant el parament original. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està adossada pel sud amb l&#039;antiga masia de Cal Cirera fruit de diverses ampliacions, la darrera de les quals es podria datar segons una llinda de pedra a l&#039;any 1879, data en la que molt probablement s&#039;hagués afegit el cos de galeries de l&#039;antiga Cal Cirera i s&#039;haguessin adossat la masoveria amb la casa pairal. El barri, tancat per una closa és compartit i dóna accés a les dues edificacions, s&#039;hi accedeix per una portalada amb teuladet a dues aigües. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar. Les obertures disposen de llindes de pedra amb formes quadrades i decorades amb rajols i ampits de motllures simples.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-133]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonogedell]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. Tot i que la façana de llevant és original, la masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord. Finalment, molt probablement l&#039;any 1879, tal i com indica una de les llindes, s&#039;afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l&#039;altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera hauria quedat tapada per les actuals galeries. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Sirera&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9883500,1.8159000]]></content:encoded><content:item>401917</content:item><content:item>4649161</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L&#039;antiga masoveria s&#039;ha reformat i s&#039;ha adequat per turisme rural, mentre que una part de l&#039;antiga casa pairal es manté com a habitatge.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdcb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44781]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Colls del Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls-del-lledo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Deshabitada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural constituïda principalment per dos volums, més annexos. El volum més gran és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta reformada amb bigues de formigó i de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El segon volum és més petit i està adossat a l&#039;esquerra de la façana principal del primer volum formant un angle de 90º. És de planta baixa i pis i la coberta que conserva les bigues de fusta, també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta façana, la llinda d&#039;una de les finestres del primer pis té la data gravada de 1706. Per tant, si aquest volum és posterior al més gran, es podria situar l&#039;estructura visible del primer cos en el segle XVII. Totes les parets són de maçoneria amb pedra vista i restes de l&#039;antic arrebossat amb grans pedres cantoneres, però hi ha alguns afegits fets amb totxana, sobretot a la planta segona. Les obertures són en general petites i austeres, amb llindes de pedra i ampits de les finestres amb motllures senzilles. Aïllat a la façana occidental hi ha un antic coniller en força mal estat, mentre que al nord hi ha un cobert de pedra en ruïnes i dos coberts més enllà, amb pedra a la planta baixa i totxana amb bigues de formigó a la planta superior.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-134]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Fonollet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, al costat de les Boques de Marquet.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0034100,1.8373400]]></content:encoded><content:item>403716</content:item><content:item>4650809</content:item><content:encoded><![CDATA[1706]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdcc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44782]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal refermar estructures i sanejar-ne d&#039;altres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural que s&#039;adapta al desnivell que fa en aquest punt la codina, de manera que per la façana posterior té l&#039;accés a la primera planta, que actualment és l&#039;accés principal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El volum principal de la masia va patir una ampliació per la façana de migdia. Encara són visibles els carreus escairats de les cantoneres antigues, que amb l&#039;ampliació han quedat adossades a la nova paret. L&#039;estructura, actualment es troba en obres, i la façana de migdia té un aspecte inacabat en el que es dibuixen galeries amb arcades de rajols a imitació de les que es van produir a finals de segle XVIII i XIX. Les parets són de maçoneria simple, i una part de la reconstrucció es realitza amb rajols. Les façanes laterals conserven les obertures originàries, finestres petites amb llindes, brancals i ampits de pedra treballada. En una es pot llegir la data de mil set cents seixanta vuit. Les obertures del volum afegit a la façana de migdia, les llindes i ampits són de rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-135]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Figueroles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0377800,1.8664600]]></content:encoded><content:item>406178</content:item><content:item>4654592</content:item><content:encoded><![CDATA[1765]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-06-25 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la part oriental hi ha una gran cobert magatzem de planta baixa en pedra i pis amb maó, estructura de fusta i teulada a dues aigües amb teula àrab. Aquest cobert conserva una porta de fusta del segle XVII segons una inscripció gravada. Segurament incorporada quan s&#039;amplia el cobert.També es conserva una boca de forn de pa a la planta baixa, que comunica amb la façana de ponent.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdcd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44783]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Fàbrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;una masia amb un cos originari de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Esta fonamentada directament damunt la roca natural en el límit d&#039;un desnivell que fa de terrassa abocada a la vall de la riera de Clarà. El volum primigeni ha patit nombroses ampliacions, reformes i afegits. Segons la propietat, la primera fou realitzada l&#039;any 1922 i la última, la efectuada durant l&#039;any 1994, consistí en la incorporació d&#039;una terrassa a la façana nord, canviant l&#039;entrada original al sud per aquesta. Les parets són de pedra vista en les façanes sud i est, amb restes de l&#039;antic arrebossat, mentre que al nord i oest s&#039;arrebossaren de nou. A la façana sud encara es conserven les obertures inicials, molt austeres i envoltades de rajols. Adossats a l&#039;est hi ha tres porxos emprats com a magatzem i llenyer, mentre que a l&#039;oest hi ha dos garatges sobre una petita terrassa. Com un apèndix, la granja de conills i paller surt del límit sud-oest de l&#039;edificació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-136]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Santa Maria de l&#039;Antiguitat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;avi de l&#039;actual propietari va baixar de la muntanya i va comprar La Fàbrega i la Caseta amb les seves terres. La família es va partir les dues propietats i qui es va quedar amb la Caseta es va quedar també més superfície de terreny perquè no era de tan bona qualitat com els terrenys de La Fàbrega. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Masia&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0151700,1.8462700]]></content:encoded><content:item>404473</content:item><content:item>4652104</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdce
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44784]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Manudells]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/manudells]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia construïda sobre la roca amb un cos central de planta quadrada i ampliacions fetes a nord i oest unides per un pati interior tancat. El volum central, amb l&#039;entrada per la façana occidental, consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües cap al nord‐sud i estructura reformada en formigó. Els paraments són de maçoneria, que conserven l&#039;antic arrebossat, amb grans carreus cantoners destacant la porta principal amb llinda de fusta, mentre que la resta de llindes estan composades per una gran pedra superior; els ampits de finestres són amb motllures sense relleu. A la planta segona hi ha una galeria amb obertura doble i columna intermèdia. L&#039;afegit nord‐oest disposa d&#039;una planta baixa porxada amb dos grans arcs en volta catalana, mentre que la resta d&#039;acabats segueix el model original. Al sud‐oest hi ha una gran terrassa en la planta primera, a sota de la qual hi ha una planta baixa accessible pel pati.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-137]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Figueroles]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0308700,1.8684000]]></content:encoded><content:item>406328</content:item><content:item>4653823</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdcf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44785]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí de Bernadàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bernadas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). COROMINAS CASANOVA, Lluïsa (1995). Records d&#039;un Vell Molí. Molí del Bernadàs, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 318. Desembre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El pare de l&#039;actual propietari, va desmuntar la teulada per re aprofitar les teules. Això va comportar un procés de degradació molt més ràpid de l&#039;edifici que es troba en un estat de ruines avançat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic molí fariner situat a la llera dreta del Riera de Clarà, a poca distància de la casa de Vilanova. Actualment aquesta edificació està en ruïnes i només conserva tres façanes. Consta de dues parts, la de l&#039;habitatge (hi van viure fins fa uns 40 anys) i la del molí, diferenciació que encara es pot veure clarament (existeix en la seva façana principal una obertura que era l&#039;entrada del paller o graner). En aquesta àrea encara es conserva el forn de pa i la cuina. Tota la zona que dóna a la façana est era la zona destinada a l&#039;activitat industrial, la resta era per habitatge. Es conserva el pou, construït amb carreus molt regulars i ben treballats a més del carcabà i la bassa que va ser construïda aprofitant la part baixa d&#039;una cinglera. La vegetació no permet seguir-ne tota la planta. La planta original del molí era quadrada, adaptada a la topografia existent, amb planta baixa i pis (uns 7 metres d&#039;alçada al carener). La coberta era de teules àrabs a dues aigües vers l&#039;est i oest, amb bigues de fusta, mentre que les parets són de pedra arrebossada amb grans carreus cantoners. Les obertures conservades són més aviat petites, amb llindes de pedra i rajols a la porta principal.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-138]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilanova-Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al mas Bernadàs existeix una pintura a l&#039;oli de l&#039;edifici sencer. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Molino de Bernadàs&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0194300,1.8497100]]></content:encoded><content:item>404764</content:item><content:item>4652573</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lluïsa Corominas Casanova, l&#039;any 1993,  va escriure el següent poema inspirat en el molí del Bernadàs:En un gran i bonic prat / que està tot cobert de gespa, / hi ha un molí enderrocat. / També hi passa una riera.                                                                                                                                        Vell molí de Casserres! / Un bon record ens has deixat: / de pedra tenies les moles /  l&#039;escairador, molt gastat / I per fer-lo funcionar, / aigua abundosa i fresca, / la riera de Claràportava cap a la presa.Un moliner molt trempat, / deia que el gra que molia / els rucs portaven al bast, /pel camí ral tot fent via.El moliner ja n&#039;és mort, / i no se&#039;n sentirà tristesa / si un om gegant, cara al nord, / s&#039;ha fet amo de la casa.Ja no es veu la molinera / amb els nins al seu entorn / sempre alegre i feinera / i molt amable amb tothom.Se sent cantar el rossinyol, / i d&#039;un ramat l&#039;esquellada, / el murmuri d&#039;un rierol,  / i algun vianant que hi passa.El món ha evolucionat: / s&#039;ha instal·lat la maquinària, / però d&#039;aquell bell molí / em sento gran enyorança.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44786]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí Nou del Soler]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-del-soler]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ha perdut la coberta i part de els estructures internes. La vegetació no permet apropar-s&#039;hi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic molí fariner situat a la llera dreta de la riera de Clarà fonamentat a la roca natural i adaptat al desnivell del terreny, que s&#039;aixeca verticalment. És de planta rectangular, però no conserva la coberta que era a una aigua. Es troba totalment cobert per la vegetació que n&#039;impedeix l&#039;accés i una inspecció més detallada. L&#039;edifici està orientat a llevant. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana nord evidencien una planta baixa més tres pisos. La segona planta i la planta sota coberta es situaven totalment sobre la penya, amb unes parets de pedra . Les llindes de la porta, són de fusta i les de les finestres de pedra amb els ampits de pedra i motllures simples.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-139]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic molí propietat de la finca del Soler de Sant Pau, actualment en desús. A la riera encara es poden observar els forats de la resclosa, algun encara conserva fusta. Un estudi detallat podria determinar l&#039;antiguitat de l&#039;existència d&#039;un molí en aquest indret. La casa encara conserva alguna pedra del molí.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0314800,1.8371700]]></content:encoded><content:item>403744</content:item><content:item>4653925</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Degut a l&#039;excés de vegetació, bàsicament de bardisses, no es pot observar si conserva la bassa ni el pou, però a la riera sí que s&#039;observen diferents forats que podrien correspondre a l&#039;antiga resclosa de fusta de tradició medieval. Es veuen dues fileres de forats ben alineats i amb les mateixes proporcions, uns de secció quadrada i els altres de secció rodoa. Les dues fileres es troben una de l&#039;altra a 1&#039;2 metres de distància. Alguns forats conserven la fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44787]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Montoliu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/montoliu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El seu abandó està provocant que les estructures de la casa vagin enfonsant-se.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular fonamentada sobre la roca i envoltada de camps de conreu de cereals. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria amb carreus de pedra escairada a les cantoneres. La façana principal es distribueix amb una porta d&#039;accés i llinda de fusta amb l&#039;any 1785 gravat al damunt. També s&#039;observa una petita finestra al costat esquerre i una finestra quadrada a la primera planta a l&#039;eix de la porta. A la dreta hi havia un cos adossat, ara en runes, on hi havia el pou i, damunt d&#039;aquest, el forn de pa que estava a la planta primera de la casa, al costat de la llar de foc. L&#039;esfondrament d&#039;aquest cos ha deixat vista l&#039;entrada del forn i ha destruït la volta. Davant de la casa hi ha un cobert enrunat. La planta baixa està construïda amb paraments de pedra i l&#039;inici de la planta primera està aixecada amb maons. L&#039;enderroc de la coberta amb el bigam de fusta es troba a l&#039;interior.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-140]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Costa de Montoliu, entre La Bauma i Serrajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l&#039;any 1923), amb el nom de &#039;Casa de Montolat&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0209900,1.8319600]]></content:encoded><content:item>403297</content:item><content:item>4652767</content:item><content:encoded><![CDATA[1785]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Per l&#039;estructura de les parets, la masia fou segurament runes i es reconstruí amb totxo a la seva façana nord-est. Un cop passada la casa en direcció a Serrajoana, a mà esquerra, al peu del camí de terra, hi ha un grup de tines.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44788]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els Pinyers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pinyers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia formada per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel que fa a la façana de ponent, se li va afegir un altre cos, també de planta rectangular, que s&#039;integra en el cos principal i sobresurt per la façana posterior. En aquest sector, la coberta només té un vessant. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter. Les obertures combinen els ampits i brancals de pedra amb llindes de rajols, a excepció de la porta d&#039;entrada de llinda recta de fusta. Les bigues de la primera planta són de fusta i les de la coberta, de formigó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-141]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al sud-est del terme municipal, a prop del Guixaró]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antigament, en aquest indret hi havia una edificació coneguda com a Barraca de Lladres, que l&#039;amo de la Casa Gran va fer ensorrar per construir-hi una caseta. El nom de Pinyers és degut a que hi havia una gran baga de pins pinyers, que es trobava des de les rodalies de la casa fins a la font de Pixabous. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Fuente de Pines&#039;. Es va reconstruir l&#039;any 1994 després dels incendis que afectaren greument el municipi.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9951300,1.8841600]]></content:encoded><content:item>407581</content:item><content:item>4649838</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44789]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Resclosa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia Posteriorment a la seva construcció, s&#039;afegí a la façana de llevant, un segon volum, amb el carener paral·lel a la façana de migdia, amb la coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Reformada l&#039;any 2009, presenta un ràfec a base de cairats i taulers de fusta. La façana sud és de pedra vista (amb morter a les juntes), mentre la resta de parets són de pedra i arrebossades sense pintar. Els grans carreus cantoners només es presenten al volum original, no així en el següents que són de rajols. En totes les obertures, les llindes són de rajols, destacant al primer i segon pis, finestres dobles amb una columna enmig. En l&#039;ampliació, la planta baixa està porxada, mitjançant una entrada de mig punt feta de rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-142]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;Ametlla, a l&#039;est del terme municipal a tocar del riu Llobregat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0412900,1.8765100]]></content:encoded><content:item>407015</content:item><content:item>4654971</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44790]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rovirassa de Baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovirassa-de-baix]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són tots de maçoneria tradicional, mig arrebossats (les pedres més grans queden a la vista) i grans carreus cantoners. La façana principal té una composició a partir de tres eixos de simetria que en planta baixa el formen la porta d&#039;accés, d&#039;arc de mig punt amb llindes de rajols i dues petites espitlleres laterals. A la primera planta destaca un balconada amb barana de fusta i dues petites finestres laterals amb arcs carpanells de rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-143]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carena de la Rovirassa, a l&#039;oest del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Caseta de la Rubirasa&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0312700,1.8187900]]></content:encoded><content:item>402222</content:item><content:item>4653923</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La coberta es troba reconstruïda des de l&#039;any 1990, amb teula àrab nova i bigues de ferro que reforcen el bigam de fusta original.A la zona oriental de la masia hi ha un porxo amb planta baixa i pis, emprat com a paller, amb parets de pedra a la planta baixa i totxana en el pis. Les bigues son de fusta amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la columna central de la planta pis s&#039;hi pot llegir: &#039;Año del hambre 1941&#039;. Al costat hi ha una barraca i a ponent un pou d&#039;aigua.A l&#039;era davant la casa hi ha alzines i roures centenaris i un pou més a la dreta. Al cap de vall dels camps, baixant per un camí que passa per davant del porxo s&#039; hi ha localitzat dos forns de ginebre i un conjunt de tines.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44791]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Rectoria de Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La rectoria de l&#039;església de Sant Pau de Casserres actualment està connectada a l&#039;església per una porta que hi ha a la seva façana est. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un ràfec de quatre fileres amb teula girada i rajols plans. El carener és perpendicular a la façana de migdia. Actualment aquesta és la façana principal, però antigament l&#039;entrada a la rectoria es feia per la seva façana de llevant que fa angle amb l&#039;entrada a l&#039;església. Es pot veure la porta mig tapiada on ara s&#039;ha ubicat el sarcòfag de pedra. Els paraments de la façana de migdia i de llevant són de pedra vista; el de la façana de ponent està arrebossat i per la façana nord s&#039;adossa a l&#039;església, a la part del campanar així com a una edificació annexa posterior. L&#039;entrada actual, ubicada a la façana de migdia, és una porta d&#039;arc carpanell amb dovelles de pedra treballada. A la planta pis hi ha dues obertures amb balconada i persianes de llibret i a la planta de sota coberta una altra obertura recent amb una biga de formigó com a llinda. Al seu costat hi ha una petita obertura emmarcada de pedres treballades. L&#039;interior de la planta baixa està restaurada i al costat de l&#039;antiga entrada es conserva un pou repicat a la roca d&#039;uns 13 metres de profunditat. Hi ha una volta de punta gòtica, amb arcs apuntats de pedra i un segment amb volta catalana. La sala contigua, que dóna a l&#039;església, s&#039;havia fet servir de carbonera fins fa pocs anys.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-144]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Costat septentrional del terme]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Aquesta fou la residència d&#039;estiu del bisbe de Solsona durant molt anys. Aproximadament entre 1878 i 1884, fou Seminari Conciliar habilitant la planta baixa i el primer pis de la casa que també s&#039;amplià i sota la direcció del mestre d&#039;obres, Josep Canudas Alsina. Després s&#039;utilitzà com a fàbrica de llonganisses a càrrec de Josep Malet, llonganissaire de Sant Llorenç de Morunys. Més tard fou utilitzat com a refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide de França. Fins a principis dels 80 acollí una casa de colònies, amb 48 habitacions i 15 lavabos (120 persones). Disposa de planta baixa i dos pisos (alçada 13,2 metres al carener), amb coberta a dues aigües cap al nord i sud, bigues de fusta i parets de pedra totalment arrebossades.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0277000,1.8430400]]></content:encoded><content:item>404224</content:item><content:item>4653499</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romànic|Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Social]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2025-06-16 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;ha arreglat la planta baixa amb mobiliari antic restaurat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[92|94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44792]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serrajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajoana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La coberta fou reformada l&#039;any 1970, mantenint les bigues de fusta a les plantes superiors i incloent les de formigó a la planta baixa.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrada fonamentada damunt la roca i adaptant-se al desnivell de la cinglera on està aixecada. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar, amb carreus cantoners. Les obertures són totes amb llindes de pedra, però destaca a la façana sud‐est la finestra de la planta primera de tipus gòtic amb gran simplicitat de l&#039;arc conopial. Annex a la façana sud‐oest hi ha adossat el corral de les ovelles, amb estructura de fusta, teulada àrab i parets de pedra, davant d&#039;un pati interior.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-145]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;oest del terme municipal; per sota la Rovirassa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Una referència de la possible antiguitat de la masia és la data de 1760 gravada en una biga. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa de Serra Chuana&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0221100,1.8283200]]></content:encoded><content:item>402997</content:item><content:item>4652895</content:item><content:encoded><![CDATA[1760]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;entorn hi ha diverses edificacions de caràcter productiu, alguns amb traces de construcció popular amb parets de tàpia i pilars de pedra treballada, però amb afegitons moderns. Es conserva part de l&#039;era i per sota d&#039;aquesta, coincidint amb la bauma de la part més baixa de la cinglera s&#039;hi va excavar una cisterna d&#039;aigua tancada amb carreus de pedra irregulars.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44793]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Soler de Sant Pau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-sant-pau]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d&#039;Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d&#039;Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural i adaptada al desnivell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments estan restaurats i són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i amb grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal és fruit d&#039;una reforma de l&#039;any 1794, segons el gravat d&#039;una llinda de la primera planta, i té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es disposen a la planta baia amb tres grans arcades de mig punt, actualment les laterals han estat cegades en un 66% i han deixat una part de finestra amb fusteria. L&#039;arcada central és l&#039;entrada d&#039;accés a la planta baixa. Actualment per entrar a l&#039;habitatge es fa per la façana de llevant, oberta recentment. A la planta primera, les obertures es disposen amb una galeria central amb barana de ferro, fusteria i persianes de corda i dues finestres laterals, en una de els quals hi ha la llinda gravada i al seu damunt dos carreus posats en forma de frontó. La segona planta segueix la mateixa disposició, però les finestres són més petites. Totes les obertures tenen la llinda i els brancals de pedra treballada i l&#039;ampit motllurat. El barri està tancat per una closa de pedra vista d&#039;alçada discontinua amb una portalada amb porta de fusta de dues fulles i un teuladet a dues aigües amb carener paral·lel. A l&#039;angle sud-oest hi ha la fogaina amb coberta de teules i estructura de fusta. Al davant, durant el procés de restauració, van aparèixer una sèrie de forats buidats a la roca que s&#039;han interpretat com el lloc on es trencava el cànem. A la façana de llevant que està en contacte amb la roca i pateix més les humitats del sòl, hi ha una mina excavada a la roca per separar precisament la façana de la roca i evitar les humitats. Té el principi a l&#039;angle sud-est de la casa i l&#039;altre al nord-est. A la façana septentrional, on hi havia el forn de pa, es va construir, l&#039;any 1939, una capella.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-146]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[S&#039;esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme &#039;l&#039;Aspluga&#039;. La llinda datada l&#039;any 1794 indicaria una reforma i ampliació que donaria l&#039;aspecte present de la masia. Durant aquestes reformes s&#039;amplia per la façana de migdia, tapant l&#039;antiga façana de la que es conserva l&#039;entrada amb el portal adovellat, i creant un nou cos que en planta baixa és de volta de pedra escarsera.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0356600,1.8392400]]></content:encoded><content:item>403922</content:item><content:item>4654387</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserven estris diversos relacionats amb les tasques agrícoles i restes d&#039;elements arquitectònics. Alguns elements són de la pròpia casa i d&#039;altres no. Destaca una premsa de vi, una agramadora, terrissa, mobiliari, una premsa per fer espelmes i una col·lecció de piques, moles, llindes i una pica per fer oli de ginebre.També conserva un reduït arxiu familiar, procedent de la masia de Periques, a Puig-reig, amb una cronologia del segle XVIII, bàsicament.També es coneix amb els noms del Soler o el Soler de l&#039;Espluga.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44794]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Solerot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/solerot]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal té una composició asimètrica, amb un eix de verticalitat desplaçat a l&#039;esquerra amb la porta d&#039;accés a la planta baixa i una finestra a cada planta, balconera i més gran a la segona planta. En el costat dret de la façana hi ha tres obertures, una per planta, que es disposen irregularment sense seguir cap eix predefinit. Els parament són de maçoneria. Les obertures són amb llindes de pedra i ampits a les finestres amb motllures simples. A la façana nord-est adossat a la masia hi ha un porxo de planta baixa i coberta de teules àrabs a una aigua amb el parament de pedra i bigues de fusta emprat com a llenyer on s&#039;observa la fogaina, element molt característic que tenien la majoria de masies de la zona utilitzat per preparar el menjar del bestiar. Conserva el calderó d&#039;aram. A la façana nord, hi ha un porxo de planta baixa emprat com a garatge, amb estructura de fusta, coberta malmesa de teula àrab i fibrociment i parets de pedra i maó. També hi ha un cobert de planta baixa i pis, probablement l&#039;antiga cort i pallissa, amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de pedra en planta baixa i maó en el pis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-147]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sector Sant Pau de Casserres, al nord-oest del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la última reforma feta, es deuria rehabilitar un volum de planta baixa de pedra, ampliant-lo amb un pis de totxana arrebossada a la façana sud-oest.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0353600,1.8279700]]></content:encoded><content:item>402988</content:item><content:item>4654367</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdd9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44795]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Trullàs]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/trullas]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les ampliacions han malmès l&#039;equilibri arquitectònic de la masia.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia de tradició antiga que ha patit ampliacions sense tenir en compte la seva arquitectura. El cos original és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista amb les cantoneres de carreus ben escairats. La porta d&#039;accés és un portal rodó adovellat. Totes les obertures antigues tenen la llinda, els bracals i els ampits de pedra treballada. Una de les ampliacions fou allargar el volum per la façana de llevant un parell de metres amb maó vist. També s&#039;ha afegit un cos de grans proporcions de planta rectangular i de maó vist adossat a la façana septentrional. Aquest cos podria haver aprofitat un annex més antic i és de planta baixa i pis, aprofitant el desnivell del sòl. La seva coberta és de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana de llevant. Finalment s&#039;afegí una terrassa amb maons i bigues de formigó a la façana principal, tapant part de l&#039;arc de la porta d&#039;entrada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-148]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres - Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons informació oral proporcionada per el Sr. Ramon Bernadas, durant la Guerra Civil Espanyola en el forn de pa, avui desaparegut s&#039;hi hauria amagat la imatge de la Mare de Déu de l&#039;Antiguitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Trullàs&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0295800,1.8344000]]></content:encoded><content:item>403512</content:item><content:item>4653718</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Prop de la masia es conserva un forn de teuleria i un trull d&#039;oli  d&#039;origen medieval així com diversos blocs de pedra amb encaixos que haurien format part d&#039;alguna premsa o trull.  A la façana de ponent s&#039;observa l&#039;indret tapiat on hi hauria hagut el forn de pa que fou enderrocat pels propietaris per poder passar amb la segadora moderna. Al darrera hi ha el viver i una alzina centenària. A la façana de llevant, damunt de l&#039;era hi ha les restes molt erosionades d&#039;un forn de ginebre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdda
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44796]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Viladases]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladases]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament damunt la roca natural, sobre un petit pujol. L&#039;edificació té una gran vista sobra la vall agrícola de la Riera de Clarà i pel nord amb la Vall del Llobregat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i pedres cantoneres ben escairades. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només trenca una petita finestra a la planta baixa. La porta d&#039;accés és de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i el marxapeu. Completa la simetria a la planta baixa una finestra a cada costat de l&#039;entrada. Les obertures del primer pis també tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la segona planta, l&#039;obertura central és una balconada més gran amb arc de punt rodó fet de rajols posats a llibret. A cada costat hi ha una finestra com les del primer pis. A l&#039;interior la disposició és la típica d&#039;aquestes construccions de tres cossos, tot i que ha estat modificada per fer-hi dos habitatges. Destaca la volta catalana de la planta baixa. Davant la façana principal de la masia hi ha un cobert de pedra emprat com a garatge, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i bigam de fusta. Adossats a la façana posterior, hi ha les dues granges que formen un pati interior; la de l&#039;oest feta amb pedra i totxo, bigues de fusta i teula àrab; la de l&#039;est amb planta baixa i pis i feta tota de pedra, bigues de fusta i teulada a dues aigües de teula àrab. Una ampliació d&#039;aquesta segona granja per la part oest, afegí un altre volum de planta baixa i dos pisos aprofitant el desnivell, de parets de totxo, bigues de formigó i teulada de fibrociment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-149]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;est del terme municipal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Masia de Viladases&#039;. La masia està dividida en dos habitatges, degut a una herència, raó per la qual, l&#039;any 1998 s&#039;instal·là una escala per accedir als dos pisos des de la façana posterior.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0117500,1.8744800]]></content:encoded><content:item>406804</content:item><content:item>4651694</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfddb
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44797]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Vilanova]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masia de planta rectangular rehabilitada com a casa de turisme rural. Està fonamentada directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria amb pedra vista i restes d&#039;arrebossat antic. Les cantoneres combinen una part inicial amb carreus, rajols fins a la planta primera i carreus ben tallats a la planta segona (a la façana posterior, només hi ha grans carreus). L&#039;ampliació del sud-est està feta amb totxo i arrebossat. La façana principal té una disposició simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat, del que en destaca un triple eix central presidit per la porta d&#039;accés de mig punt fet de rajols, en planta baixa, i dues galeries triples amb arcs carpanells fets de rajols. L&#039;estructura interna és de tres crugies amb voltes de pedra de canó mig apuntades en planta baixa. L&#039;escala d&#039;accés a la primera planta es troba a l&#039;entrada a mà esquerra. S&#039;accedeix al barri per un arc, sense porta, fet de rajols amb coberta de teules a dues aigües.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-150]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;aspecte actual és fruit de diverses reformes, algunes de les quals han deixat traces arquitectòniques visibles. La masia antiga constaria de planta baixa i pis i, probablement golfes o sota cobert. També tindria planta rectangular i mantindria la disposició de la coberta com l&#039;actual. La façana principal tindria la mateixa orientació sud, però estaria uns metres més endarrere. Actualment resta tapada per l&#039;ampliació del cos de galeries, molt freqüent en el segle XIX en aquesta zona. El gruix de les parets de la planta baixa i primera denoten certa antiguitat en la construcció, que les reformes posteriors han mantingut o, fins i tot, aprofitat. La darrera reforma fou realitzada l&#039;any 2000, quan s&#039;adequa per turisme rural. També era coneguda amb el nom de Viladecans i, juntament amb les masies de La Barraca i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Inicialment va ser habitada pels fills, però més tard s&#039;hi instal·laren els masovers. El darrer masover, Josep Calveras Santacreu, hi va viure fins l&#039;any 1980. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Masia&#039;]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0158400,1.8525600]]></content:encoded><content:item>404995</content:item><content:item>4652172</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A l&#039;interior es conserva el forn de pa.  A la part posterior, darrera la piscina actual, sota l&#039;ombra d&#039;uns lledoners hi ha, buidades a la roca hi ha un primer grup de tines. El segon grup de tines es troba excavades, damunt d&#039;una codina,  al darrera de les corts de les vaques i a proximitat un forn de ginebre. Entre els camps de sota la casa, no gaire lluny destaca un pont de pedra amb dues arcades construït fa uns cent anys per la família del Mas Barnadàs i la del Mas Barbats que els permetia travessar la riera de Clarà d&#039;una propietat a l&#039;altra.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfddc
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44798]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El Vinçà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVI-XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Necessita reformes de sanejament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masoveria de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana de ponent se li va afegir un volum de planta baixa i pis. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada en part amb morter. La façana principal té diverses obertures fetes en diferents moments i sense cap mena de simetria. La porta d&#039;accés és de llinda recta, de fusta, i ha estat empetitida. A la planta baixa destaca una petita obertura amb l&#039;ampit, la llinda i els brancals de pedra; igual que una finestra de la primera planta. Tres finestres més tenen la llinda de fusta i una gran obertura central a la segona planta amb una arcada de mig punt feta de rajols i balconada. A la façana septentrional hi ha una altra entrada a la que s&#039;hi accedeix per una escala feta de pedra. Adossats a la façana occidental hi ha dos porxos, un dels quals emprat com a magatzem i l&#039;altre com a llenyer. Ambdós són amb coberta de teula àrab a una aigua, parets de pedra i bigues de fusta.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-151]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Canudes - Al peu del Serrat dels tres Hereus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les darreres reformes es van fer l&#039;any 1994.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0406000,1.8503700]]></content:encoded><content:item>404850</content:item><content:item>4654923</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Adossada a la façana de llevant hi ha una bassa de planta trapezoïdal, amb 4 esglaons fets de maó per baixa-hi. Està plena de bardisses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfddd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44800]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca del Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Problemes de conservació per l&#039;abandonament del lloc i la manca de manteniment.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia fonamentada directament sobre la roca natural, constituïda per un cos principal i un annex adossat a la façana sud-occidental. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra rejuntada amb terra i calç, amb un arrebossat en força mal estat a la part baixa de l&#039;exterior i tàpia a la resta. De la façana només destaca una finestra a la planta pis amb la llinda, l&#039;ampit i els brancals de pedra treballada. L&#039;annex segueix la mateixa orientació que el cos principal, però és una mica més baix.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Baga de Lledó]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Casa de la Barraca&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0064800,1.8581900]]></content:encoded><content:item>405447</content:item><content:item>4651126</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdde
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44801]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Marxant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Masia enrunada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al capdamunt del Torrent de l&#039;Àlber, hi ha les runes d&#039;una masia, de la qual resten evidències d&#039;una planta rectangular que fa 8&#039;3 x 7&#039;3 metres, amb les restes de les parets més orientals d&#039;entre 2 i 2,5 metres d&#039;alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d&#039;argiles.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-154]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0089700,1.8177300]]></content:encoded><content:item>402100</content:item><content:item>4651448</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfddf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44802]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Passavant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passavant]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Amb prou feines es veu la planta i alguna estructura simple.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta de les restes d&#039;una antiga masia anomenada Cal Passavant, les pedres i materials de la qual, quan ja estava ensorrada, s&#039;utilitzaren per erigir Cal Boixadera sobre la masia antiga de Cal Motxo. A Cal Passavant hi va viure una família almenys des de 1921, com així ho certifiquen testimonis, cadastre de rústica de 1948 i certificats de naixement. Les escriptures de la propietat també indiquen que la casa estava formada per planta baixa i golfes d&#039;uns 110 metres quadrats.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-155]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Clot de les barraques. Al costat de Cal Boixaderas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l&#039;any 1923, amb el nom de &#039;Cal Pasaban&#039;. Pertanyia a la finca de Cal Motxo, ara Cal Boixaderas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0123500,1.8237300]]></content:encoded><content:item>402602</content:item><content:item>4651817</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44802-foto-08049-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44802-foto-08049-155-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44803]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Serraseca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/serraseca]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Com a masia està enrunada i com a jaciment per excavar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga masia totalment enrunada de la que encara se&#039;n pot veure la planta rectangular. Està situada al costat del camí que va de Serrajoana a La Bauma per la costa de Montoliu, i envoltada de camps de cereals. Les parets que resten dempeus, en una alçada màxima d&#039;1&#039;3 metres, són de pedra sense arrebossar i encara hi ha restes de les antigues bigues i rajols.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-156]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Costa de Montoliu, entre Montoliu i La Bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0189100,1.8345100]]></content:encoded><content:item>403505</content:item><content:item>4652533</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde1
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44804]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de la Plaça de la Creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-la-creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de ferro situada damunt un pilar de pedra de secció quadrada amb els escaires bisellats. El pilar està situat damunt una peanya de secció circular, també de pedra, situada alhora damunt un podi piramidal amb base quadrada fet de carreus de pedra. El pilar té inscripcions en els quatre costats: MISSIÓ 1965 / SALITONS 1773 / CASSERRES / RESTAURADA 1971]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-157]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Plaça de la Creu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La descripció de Camps en relació a les creus del nucli antic és força eloqüent: &#039;Al mig del poble, a cada cantó o façana hi havia repartides a distància unes Creus de fusta de tres pams per a practicar l&#039;exercici devot de les 14 estacions del viacrucis en la Setmana Santa, i com plantada al mig del cor dels bons casserrencs s&#039;alçava majestuosa la creu a la plaça d&#039;aquest nom. Dos grans blocs escalonats de pedra picada rodons feien de pedestal a la columna, que rematava en una bola, tot d&#039;una peça, que servia de repeu al signe de redempció del món. Era també de pedra i amb el desgast del temps s&#039;enderrocà. Voltaven aquesta creu totes les processons de via curta&#039; (Camps: p.10)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0142200,1.8419700]]></content:encoded><content:item>404115</content:item><content:item>4652004</content:item><content:encoded><![CDATA[1971]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44804-foto-08049-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44804-foto-08049-157-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde2
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44805]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La Creu Roja]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-roja]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de ferro situada damunt una columna feta a base de fragments tubulars de ceràmica, d&#039;un metre setanta d&#039;alçada. Aquesta columna està damunt un doble basament de pedra de secció cònica. A la part inferior de la columna s&#039;hi pot llegir: &#039;1997 / Mn. Tomàs Calvo: Pvre. / Josep Ribera: muntatge / Josepa Piqué: ceràmica / J. Vallhonesta: disseny&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-158]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera BV-4132 PK 1+400]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Camps (p. 6) recull la tradició segons la qual en el planell del &#039;Tarrabast&#039; s&#039;hi lliurà un combat entre moros i cristians, i que en record per la victòria dels segons, s&#039;hi alça una creu, per nom la &#039;Creu-Roja&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0230300,1.8413700]]></content:encoded><content:item>404079</content:item><content:item>4652983</content:item><content:encoded><![CDATA[1997]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Josepa Piqué, J. Vallhonesta i Josep Ribera]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;antiga creu fou destruïda a l&#039;eixamplar-se la carretera pels mateixos treballadors i només se&#039;n conservà la base. Als anys 90 fou restaurada.Tenia l&#039;antiga creu un sòcol de dos graons, de pedres ajuntades, l&#039;arbre d&#039;uns dos metres d&#039;altura era llis fins el peu de la creu, de ferro. En el repeu hi havia algun gravat o inscripció que amb el pas del temps es va erosionar i per tant impossible de desxifrar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde3
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44806]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les Tres Creus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-creus]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restaurades l&#039;any 1996.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tres creus de ferro clavades sobre un basament de carreus de pedra de forma poligonal, semblant a un sepulcre. Les creus no estan posades a plomada, sinó tortes. A la part frontal hi ha una placa de ferro acerat amb la següent inscripció: &#039;TRES CREUS / RESTAURADES / 1996&#039;.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-159]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera BV-4132 PK 0+750]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les creus originals eren de fusta sobre un túmul de pedra polida en forma de sepulcre.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0167200,1.8408000]]></content:encoded><content:item>404022</content:item><content:item>4652283</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde4
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44807]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de Salitons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salitons]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XXI]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de terme situada en una cruïlla de camins, refeta com a record de la creu de 1775. Està fonamentada damunt una llosa i consta d&#039;una base de secció circular (80 cm de diàmetre i 60 cm d&#039;alçada). Aquest basament serveix per sustentar el pilar de secció quadrada amb els escaires bisellats. Damunt el pilar s&#039;hi troba la creu de ferro. En els costats del pilar es pot llegir: Salitons / 2002/ 1775 A la llosa de pedra sorrenca sobre la qual hi ha la creu, s&#039;hi observen les marques de termenat: tres forats rebaixats formant un triangle i una fletxa o indicació en direcció nord-est.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-160]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera BV-4131 PK 9+550]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La creu original es va fer l&#039;any 1775 i segons Mn. Camps feia tres metres d&#039;alçada, estava feta de pedra i rematada amb una creu de ferro.&#039;El dia de Sant Marc els de Puig-reig pujaven a Sant Marçal en processó, cantant en aquesta capella la missa de lledànies. Molts es quedaven a passar el dia per esplai, i a la tarda feien aplec al Pla de Salitons amb concurrència dels carressencs, menjant la típica truita amb mel a la Barraca del Lladó&#039; (p.9)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0075800,1.8531200]]></content:encoded><content:item>405029</content:item><content:item>4651254</content:item><content:encoded><![CDATA[2002]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44807-foto-08049-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44807-foto-08049-160-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde5
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44808]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de La Fàbrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fabrega]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[la vegetació pot malmetre&#039;n la conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Forn de bòvila situat entre Cal Roc i la caseta anomenada Pla del Forn, a prop de la Carretera BV-4131 d&#039;Espunyola a Casserres, en el camp anomenat Pla del Forn, per motius evidents, aprofitant un marge dels camps. És de planta gairebé quadrada (7&#039;40 x 6&#039;40 metres). Per la part frontal es conserva en uns tres metres d&#039;alçada i a la part posterior en 1&#039;4 metres. Els paraments estan fets de grans carreus irregulars, units amb fang i falcats amb pedruscall. A l&#039;interior està totalment recobert de maons. A la façana posterior hi ha una obertura que correspon a la porta de càrrega i descàrrega del forn, de 90 cm de llum. Les parets laterals i posterior tenen un metre d&#039;amplada i la frontal 1&#039;30 metres. La graella està tapada per bardisses.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-161]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pla del Forn]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, el forn fou construït l&#039;any 1930 i va funcionar fins l&#039;any 1971. El seu pare, Lluís Vilar Rossell, va entrar-hi a treballar d&#039;aprenent amb els germans Caballets, constructors del forn i teulers d&#039;ofici. Eren quatre germans, dos van morir després de la guerra civil i els altres dos van fugir a Barcelona i van morir a Gavà, on treballaven en una bòvila artesanalment. L&#039;Anicet Vilar va començar també d&#039;aprenent als 13 anys i ens explica que fabricaven teules ( de 50 cm), totxo de 5, maó de 4cm (29 x 14&#039;5), rajola prima, rajola de terrats, cairons (20 x 20 cm, 30 x 30 cm i 40 x 40 cm). Van tenir comandes per restauracions de jaciments arqueològics, com Empúries, o monuments històrics, com l&#039;església d&#039;Obiols. Les fornades duraven tres dies i tres nits, durant els quals s&#039;arribaven a cremar entre 900 i 1000 feixos de llenya verda, de brossa i &#039;rama&#039; de pi (cada feix podia fer entre 60 i 70 kg de pes). Després es deixava refredar i es descarregava el forn.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0207600,1.8086100]]></content:encoded><content:item>401363</content:item><content:item>4652768</content:item><content:encoded><![CDATA[1930]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Està envoltat de camps de conreu i a 50 metres hi ha la bassa d&#039;aigua emprada pels obradors.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde6
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44809]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de Ca n&#039;Aloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2&#039;70 metres d&#039;alçada i 1&#039;25 metres d&#039;amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l&#039;inferior més ample que el superior, de secció circular d&#039;1&#039;43 m d&#039;alçada.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-162]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[A la Carretera d&#039;Espunyola BV-4131 en el PK 5+000]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&#039;Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta&#039; (Camps:p.10) L&#039;any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0222900,1.8059700]]></content:encoded><content:item>401147</content:item><content:item>4652941</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde7
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44810]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu dels Sunyers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-sunyers]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d&#039;història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l&#039;arxiu parroquial de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Creu de ferro situada damunt un pilar de formigó, de secció quadrada, sustentat per un basament de dos esglaons de secció quadrada, també de formigó.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-163]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camí de Cardona, davant de Can Rota]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ramon Camps ja parla d&#039;aquesta creu i diu &#039;si el vianant entrava pel Camí de Cardona passava prop la Creu de Sunyer; era de pedra, però de poca altura l&#039;arbre, amb son pedrís. El dia de processó de Lledànies de la setmana d&#039;ascensió s&#039;hi pujava des de baix a Santa Maria. Com que des d&#039;allí es veu clara la silueta de Montserrat, s&#039;entonava l&#039;antífona, vers i oremus corresponents en honor de la Patrona de Catalunya&#039; (p.10)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0063000,1.8342600]]></content:encoded><content:item>403465</content:item><content:item>4651133</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ornamental]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde8
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44811]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Porxo de Cal Daniel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-cal-daniel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic paller de Cal Daniel que actualment no té una funció definida. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, encarada al migdia. La planta baixa i la planta pis tenen entrades independent. Per accedir al primer pis s&#039;ha de fer per unes escales de pedra exteriors adossades a la façana sud.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-164]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Pau de Casserres]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cal Daniel era una antiga masoveria que en el segle XVIII ja se&#039;n fa referència en el cens de Patiño de l&#039;any 1766, però que a l&#039;any 1975 es va refer de dalt a baix perdent qualsevol rastre d&#039;estructures originàries, a excepció de la porta d&#039;accés principal, amb la seva llinda de pedra. L&#039;únic element que sembla recordar la seva antigor és precisament el porxo o antic paller.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0279800,1.8456500]]></content:encoded><content:item>404441</content:item><content:item>4653527</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Residencial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfde9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44812]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Llera dreta del riu Llobregat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-dreta-del-riu-llobregat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d&#039;Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d&#039;agost de 2007.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Caldria una actuació de neteja i manteniment de la riba dreta del riu, especialment en els trams on hi ha les dues colònies amb l&#039;objectiu de millorar la qualitat ecològica de les riberes.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El terme de Casserres té en el riu Llobregat dos dels seus límits per la part oriental, en dos punts separats per Gironella. El punt més meridional és el de la colònia del Guixaró i el més septentrional el de la colònia de l&#039;Ametlla de Casserres. En el primer hi desguassa la Riera de Clarà i en el segon la Riera de Graugés o de les Febres. És un ecosistema aquàtic complex, amb trams fortament degradats degut a l&#039;activitat de l&#039;home per una banda i d&#039;altres trams més o menys ben estructurats. La vegetació de bosc de ribera que hi creix a la seva llera, permet la conservació i la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d&#039;elles amenaçades o protegides. Alguns exemples d&#039;espècies que hi podem observar són: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el martinet blanc (Egretta garzetta), l&#039;oreneta cuablanca (Delichon urbica), l&#039;oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol bord (Cettia cetti), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l&#039;ànec collverd (Anas platyrhynchos). A les seves aigües, amagats entre roques, arrels i comunitats d&#039;algues com el cinell (Cladophora glomerata) i la clorofica quetoforal (Gongrosira incrustans), hi ha diverses espècies de peixos, com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), la truita comuna (Salmo trutta fario), el barb comú (Barbus graellsii), el barb cua-roig (Barbus haasi) i la carpa (Cyprinus carpio). En zones properes a les rescloses, les canyes (Arundo donax) alternen formant clapes importants juntament amb la boga (Typha latifolia). També és comú veure salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), verns (Alnus glutinosa), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) i pollancres (Populus nigra) barrejats amb algun roure de fulla petita, que en les zones més properes a les colònies es barregen amb espècies al·lòctones plantades originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores i que amb el pas del temps i sense control per part de l&#039;home han esdevingut espècies subespontànies, com l&#039;acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). Associats a la vegetació arbòria hi ha el gatell (Salix cinerea) l&#039;arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l&#039;heura (Hedera helix), l&#039;esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius). A l&#039;estrat herbaci destaquen espècies com el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el roldor. Aquests boscos són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixó, el senglar, la fagina, la mostela o la guilla especialment en aquells indrets on el bosc natural ha estat substituït per conreus cerealístics i més modernament per noves carreteres. Antigament el tram de la llera de la colònia del Guixaró que quedava per sota del canal, un cop passada la resclosa estava ocupada per un seguit d&#039;horts familiars que es regaven amb l&#039;aigua del riu; posteriorment amb la construcció del safareig avui desaparegut que s&#039;omplia a través d&#039;una petita comporta que desguassava des del canal es van fer un seguit de canalitzacions que permetia regar tota la llera amb molta més facilitat. El cultiu d&#039;aquests horts permetia que la llera propera a la colònia es mantingués en un excel·lent estat de conservació.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-165]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Colònia Guixaró i Colònia de l&#039;Ametlla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El riu Llobregat neix a Montmell (Castellar de N&#039;Hug) a 1.295 m d&#039;alçada i desemboca a la Mediterrània. Té una longitud de 170 km, un cabal mitjà de 20,77 m3/s i una superfície de la conca de 4.948 km2. A la Pobla de Lillet s&#039;ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Berguedà rep l&#039;aiguabarreig del Bastareny que prové el Cadí i recorre la comarca del Berguedà de nord a sud, passant per l&#039;embassament de La Baells i travessant els municipis d&#039;Olvan, Avià, Gironella, Casserres, Puig-reig fins a trobar el delta del Prat del Llobregat. A la conca d&#039;aquest riu, durant el segle XIX i XX s&#039;hi van instal·lar nombroses colònies tèxtils amb les rescloses i canals, moltes de les quals han continuat fins als nostres dies utilitzant l&#039;energia com a petites centrals elèctriques, de les quals a Casserres n&#039;hi ha dos testimonis, la colònia Monegal o de l&#039;Ametlla de Casserres, construïda al costat d&#039;un antic molí fariner i la colònia del Guixaró, ambdues a la riba dreta del riu. En el seu pas per Casserres el riu Llobregat va rebent les aigües de diverses rieres com la de Clarà o la Graugés anomenada també de les Febres.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0454100,1.8739300]]></content:encoded><content:item>406807</content:item><content:item>4655431</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e99ecbe9ac76a17dfdea
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[44813]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Recinte i garita de la bauma de les Set portes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-i-garita-de-la-bauma-de-les-set-portes]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La vegetació no deixa veure&#039;n l&#039;estructura,sobretot dels murs i la garita ha patit un esfondrament.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al damunt de la Bauma de les set portes, s&#039;hi pot observar tres nivells de murs fets de pedra seca, adaptats a la topografia de la bauma. El mur superior en algun punt supera el metre d&#039;amplada i s&#039;hi observa cinc esglaons de pedra d&#039;unes escales enclastades a la paret. Molt a prop d&#039;aquestes escales hi ha una garita de planta circular de 2&#039;4 metres, amb murs de 60 cm d&#039;amplada, amb coberta de falsa volta i set espitlleres en tot el seu perímetre. Una part de la coberta i de la paret propera a la porta s&#039;han esfondrat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08049-166]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bauma de les Set portes -Camp de la Bauma]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s&#039;observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l&#039;any 1946. Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, a uns 150 metres abans d&#039;arribar a la garita arran de mur hi havia unes estructures circulars, de pedra amb un forat al mig, d&#039;un diàmetre aproximat entre vuitanta centímetres i un metre, alineades una al costat de l&#039;altre i que van anar desapareixent. També el Sr. Ramon Mas ens contà que entre aquestes parets hi havia localitzat alguna destral neolítica que encara conserva.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.0079400,1.8186400]]></content:encoded><content:item>402174</content:item><content:item>4651333</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08049/format/rdf-xml" /><content:item>Casserres</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Regular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></rdf:RDF>