{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"101221","titol":"Pont 2 - Torrent de l'Apotecari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-2-torrent-de-lapotecari","bibliografia":"<p>Mata i Perelló, J. M. (1990). Els minerals de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.<\/p> ","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Pont de pedra que salva el pas del torrent de l’Apotecari mitjançant un únic ull configurat per un arc de mig punt. La part superior correspon a un camí sense pavimentar que travessa l’estructura. Als marges es conserven les proteccions laterals originals, uns murets de pedra que actuen com a elements de contenció. L’estructura es troba envoltada de vegetació, tot i que s'observa les característiques constructives visibles a partir de pedra del país sense desbastar i un arc de mig punt fet amb de pedra a plec de llibre. El pont hauria estat arranjat contemporàniament a raó del rejuntat visible en el parament. <\/p> ","codi_element":"08021-157","ubicacio":"Camí des del trencall de coll blanc que creua sobre torrent de l'Apotecari, passat 100 metres més amunt del primer pont.","historia":"<p>Per tipologia el pont podria correspondre a finals del segle XIX o principis del segle XX amb la finalitat d’explotar els recursos forestals o millorar l'activitat agrícola de l'àrea i facilitar l’accés a les terres del Pla dels Ferriols. Tot i que s’emmarca dins de l’arquitectura popular, sembla presentar una execució més complexa i sòlida que altres construccions similars del territori. No es disposa de documentació que permeti determinar amb certesa el motiu exacte de la seva construcció ni la cronologia.<\/p> <p>Malgrat tot, apuntem la possibilitat de la promoció dels ponts del torrent degut a una explotació minera de finals de principis de segle XX. A Bellprat es documenten diversos afloraments de lignit oligocènic, entre els quals destaquen els de la Minota de la Vinya Vella i Mall Blanc, descrits en la literatura geològica catalana (Mata i Perelló, 1990) que s'ubicarien a banda i banda la posició del pont. La presència d’aquestes mineralitzacions fa pensar en l’existència d’explotacions mineres de caràcter local a la zona, especialment a finals del segle XIX, moment en què diverses iniciatives intentaren aprofitar aquests recursos. En aquest context podria situar-se també la sol·licitud d’explotació minera registrada l’any 1898 al terme municipal de Bellprat per a una mina de carbó anomenada “Eloisa”, ubicada al lloc dels Hortets o les Tirotes (que no hem pogut situar), amb una concessió de dotze pertinences mineres (Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-641-T-766). Tot i que no es disposa de proves directes sobre la seva explotació efectiva, la proximitat d’aquests afloraments i les iniciatives mineres documentades permeten plantejar la hipòtesi que els dos ponts del torrent, podrien haver estat vinculades a les necessitats de transport i accés derivades d’aquestes activitats extractives.<\/p> ","coordenades":"41.5233829,1.4074194","utm_x":"367125","utm_y":"4598084","any":"","rel_municipis":"08021","municipi_nom":"Bellprat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101221-157-2-img20260304104507.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101221-157-1-img20260304104442.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101221-157-3-img20260304104554.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-04-29 00:00:00","autor_fitxa":"G. Panadés - INSITU SL","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]}]}]}