{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-16 03:18:08","entitats":1,"elements":[{"id":"101471","titol":"Sant Miquel del Castell de Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-del-castell-de-queralt","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>Generalitat de Catalunya. (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l’Instrument de gestió aprovat en l’Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre: Sistema Prelitoral Central (ES5110015). Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Giribets, J. (2021, 20 d’agost). <span><span><span><em><span><span>La restauració que va ajudar a salvar el castell de Queralt<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>. Diari de Tarragona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Gomis, Cels. (1913). <span><span><span><em><span><span>Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Albert Martín, Editor.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Pladevall i Font, A. (Dir.). (1992). <span><span><span><em><span><span>El Penedès i l’Anoia<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span> (Vol. XIX). A. V. V., dins <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><em><span><span>Catalunya romànica<\/span><\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Edifici parcialment ensorrat i apuntalat que amenaça esfondrament definitiu.","descripcio":"<p>A l’extrem occidental del conjunt es conserva dempeus el mur de ponent de l’antiga església castral, en estat molt precari i apuntalat sobre un petit esperó rocós del tossal on s’assenta el castell. Les restes conservades permeten identificar un petit temple de planta probablement rectangular, condicionada pel reduït espai disponible al capdamunt del turó. No és possible determinar amb claredat la configuració original de l’extrem de llevant, on possiblement se situaria l’absis, ni confirmar-ne l’existència. L’única façana identificable és la de ponent, aixecada sobre el cingle rocós i mancada d’elements decoratius. Conserva una gran espadanya d’un sol ull, actualment sense campana, que constitueix l’element més destacat de l’estructura conservada. L’accés al temple podria haver-se situat en una de les façanes laterals, probablement a la banda nord.<\/p> ","codi_element":"08021-167","ubicacio":"Camí que surt de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt, km, 7,700. Església situada a la plataforma elevada del castell, al peu de la muralla de ponent.","historia":"<p><span>La història de Sant Miquel està estretament vinculada a la del castell de Queralt, del qual constituïa la capella castral. L’església es troba documentada des de l’any 1088 i depenia de la canònica de Solsona per donació dels senyors del castell. Durant l’edat mitjana va exercir les funcions religioses associades al castell i residents.<\/span><\/p> <p><span>El castell de Queralt apareix documentat des del segle X i es consolidà com un dels principals centres de domini feudal de la contrada. A partir del segle XI restà vinculat al llinatge dels Queralt, que impulsà la colonització i organització del territori situat al seu entorn. La capella de Sant Miquel formava part d’aquest conjunt castral i seguí l’evolució històrica de la fortalesa al llarg dels segles. El castell romangué en mans de la família Queralt i dels seus successors fins a l’abolició del règim senyorial durant el segle XIX. Amb la venda de la propietat a particulars l’any 1842, el conjunt inicià un procés progressiu de decadència. Aquest deteriorament s’accentuà durant el segle XX, especialment després de la pèrdua de les cobertes i l’abandonament generalitzat de les estructures. Les restes actuals de la capella corresponen a aquest procés d’abandonament i ruïna que afectà el conjunt del castell. Les actuacions de consolidació impulsades durant les darreres dècades han permès estabilitzar parcialment les estructures conservades. Per tipologia, podria ser que algunes de les parts fossin de construcció moderna.<\/span><\/p> ","coordenades":"41.5136219,1.4579157","utm_x":"371319","utm_y":"4596924","any":"","rel_municipis":"08021","municipi_nom":"Bellprat","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101471-167-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101471-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101471-167-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08021\/101471-167-4.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BCIN|Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2026-07-13 00:00:00","autor_fitxa":"Martí Picas. INSITU SL","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1760|1785","rel_comarca":["6"]}]}]}