<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-28 04:07:28</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69f0106c0e2f2c491e72d719</_id>
<id>28933</id>
<titol><![CDATA[Ca l&apos;Estrada]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada</url>
<bibliografia><![CDATA[TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin&apos;s History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d&apos;Aguilar de Segarra. Recull de la vida d&apos;un poble. Centre d&apos;Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf]]></bibliografia>
<centuria>XVIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Restaurada l&apos;any 1950.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L&apos;edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d&apos;una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d&apos;aresta. En aquest espai, a l&apos;esquerra, hi ha l&apos;entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d&apos;aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d&apos;elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l&apos;existència d&apos;unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l&apos;esquerra d&apos;aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d&apos;esquena de l&apos;edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d&apos;aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s&apos;agrupen davant d&apos;aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d&apos;afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l&apos;edifici principal, flanquejant el camí d&apos;accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües.]]></descripcio>
<codi_element>08002-1</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Prop del turó del Puig Farner, a l&apos;oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de &apos;Lo Mas de Pui dodena `[Puig d&apos;Òdena]&apos;. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l&apos;adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l&apos;ocupació dels punts estratègics d&apos;aquesta zona. Ca l&apos;Estrada (sota la denominació errònia de &apos;la Calsina&apos;) és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner.]]></historia>
<coordenades>41.7109400,1.5553000</coordenades>
<utm_x>379812</utm_x>
<utm_y>4618691</utm_y>
<any>1799</any>
<rel_municipis>08002</rel_municipis>
<municipi_nom>Aguilar de Segarra</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern|Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-01 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Ca l&apos;Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals.]]></observacions>
<codi_estil>94|119</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-28 03:42:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
