<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-25 07:52:11</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a13dda823e78439ec51a997</_id>
<id>29014</id>
<titol>Barraca i tina de pedra seca de La Perera</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera</url>
<bibliografia><![CDATA[PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio>Reformada al 2005</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l&apos;est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d&apos;aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s&apos;hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s&apos;abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l&apos;obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s&apos;emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l&apos;estructura. Per sobre d&apos;aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d&apos;aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s&apos;hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l&apos;estructura, sobretot de la porta d&apos;entrada i del mur de la façana principal.]]></descripcio>
<codi_element>08002-82</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l&apos;est del bosc de les fosses.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se&apos;n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d&apos;aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya.]]></historia>
<coordenades>41.7549300,1.6138300</coordenades>
<utm_x>384760</utm_x>
<utm_y>4623495</utm_y>
<any>2005</any>
<rel_municipis>08002</rel_municipis>
<municipi_nom>Aguilar de Segarra</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-01 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Correspon a l&apos;element 5953 de la Viquipedra.]]></observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-25 07:27:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
