<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef557e3350a399cf022bee</_id>
<id>33917</id>
<titol>La Clota</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AAVV (2000): &apos;Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota&apos; dins L&apos;EIXARMADA. Butlletí del Centre d&apos;Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIV</centuria>
<notes_conservacio>Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt d&apos;edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat &apos;Història&apos;), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l&apos;Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l&apos;entrada per l&apos;est i una porta petita emmarcada amb pedra a l&apos;oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d&apos;alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L&apos;aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d&apos;una hectàrea.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08020-50</codi_element>
<ubicacio>La Clota</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d&apos;Eramprunyà, deu anys després que s&apos;hi haguessin establert nous pagesos per contracte d&apos;establiment amb Jaume March II, senyor d&apos;Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s&apos;incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s&apos;especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l&apos;est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l&apos;oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d&apos;amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d&apos;aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s&apos;hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d&apos;administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3160900,1.9384600</coordenades>
<utm_x>411150</utm_x>
<utm_y>4574390</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08020</rel_municipis>
<municipi_nom>Begues</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Popular|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2026-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Xavier Esteve</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si.</observacions>
<codi_estil>94|98|119|85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:44:46</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
