<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537a83dd0ec2fdc33fa25</_id>
<id>37198</id>
<titol>Les Quatre Torres</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quatre-torres</url>
<bibliografia><![CDATA[AJUNTAMENT D&apos;ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d&apos;Ordenació Urbanística Municipal d&apos;Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d&apos;imatges. Cent anys d&apos;història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). &apos;Les fortificacions medievals del Maresme&apos;. La impremta d&apos;Argentona. Argentona.]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Conjunt format per tres sectors clarament diferenciats: l&apos;àmbit de l&apos;edificació principal - situada al sud de la finca -, un jardí a la part posterior, i finalment una extensa pineda al límit nord de la propietat; ubicats sobre una plataforma elevada respecte el teixit urbà contigu. L&apos;edificació principal és una construcció de caire neoclàssic, de planta rectangular i amb una alçada de planta baixa, pis i golfes, si bé la façana posterior té una planta menys degut al desnivell del terreny. El tret més característic -i que dóna nom a l&apos;edifici- són les seves quatre torres ubicades a les cantonades del cos central, volums de planta rectangular i coberta a quatre aigües decorada amb rajola vidrada. Les seves façanes són simètriques i de composició unitària ordenades segons eixos verticals - cinc a les façanes principal i posterior, i tres a les laterals. Les obertures que les conformen són, a la planta pis, balconeres - protegides totes elles amb un guardapols- que permeten la sortida a peu pla i que es transformen en balcons a la façana principal, orientada a migdia. Mentrestant, a les golfes trobem finestres rectangulars de petites dimensions, i al capdamunt de les torres agrupacions de finestres allargades d&apos;arc de mig punt. És probable que trobem elements aprofitats de construccions anteriors, com podem comprovar a la llinda de la portalada adovellada del garatge amb la inscripció de la data 1629. La planta s&apos;organitza a través d&apos;un nucli central il·luminat zenitalment. Davant la façana principal trobem un pati, suportat per un important mur de contenció de pedra vista que rep tangencialment la rampa d&apos;accés i que es caracteritza per la presència de diversos exemplars de plàtans de notables dimensions i xipresos. Al darrera de l&apos;edificació, s&apos;estén un jardí en el qual hem de destacar l&apos;existència d&apos;un estany central -amb un templet al qual s&apos;hi accedeix a través d&apos;un pont i una gruta de caire romàntic- i la vegetació que l&apos;envolta. A un nivell superior trobem una pineda de gran extensió que representa un espai verd molt important respecte el conjunt del casc urbà. L&apos;ordenació de la finca s&apos;atribueix a Josep Fontserè Mestres, creador del jardí del Parc de la Ciutadella.]]></descripcio>
<codi_element>08003-57</codi_element>
<ubicacio>Pg. Antoni Borrell, 1 - Carrer de les Quatre Torres, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[Els anomenats senyors de la Casa d&apos;Alella eren una família que gaudien de l&apos; usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia alhora en alou diverses propietats i masos i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia. La casa d&apos;Alella, dita també Casa del Terçó -pels censos que rebia- és coneguda des del segle XVII com Les Quatre Torres, a causa de les quatre torres que coronaven l&apos;edifici. Sembla que els primers senyors que gaudiren d&apos;aquests drets foren els Banyeres, documentats des del segle XIII (1235). Des de la segona meitat del segle XIV, i durant quasi dos segles, el terçó de la parròquia amb els seus drets i atribucions foren en mans de la família Desplà. Els membres més destacat d&apos;aquest llinatge, que detingueren càrrecs importants en el municipi de Barcelona i en la Generalitat, van ser: Lluís Desplà (1444-1523) ardiaca major de la Seu de Barcelona; Francesc Coromines i Guerau Desplà, Mestre Racional i conseller de Ferran el Catòlic. A mitjan segle XVII la casa fou propietat del virrei de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada. Els marquesos d&apos;Aitona, van vendre la finca el 1670 a en Joan B. De Mata. La casa fou conservada per la seva família fins a finals del segle XIX, quan fou adquirida per la família Buenaventura Fabra Gil. El propietari actual és la setena generació d&apos;aquesta família.]]></historia>
<coordenades>41.4949100,2.2928600</coordenades>
<utm_x>440975</utm_x>
<utm_y>4593940</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08003</rel_municipis>
<municipi_nom>Alella</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Neoclàssic|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Francesc Coromines i Desplà; un dels més importants dels Senyors de la Casa d&apos;Alella. Va presidir la col·locació de la primera pedra de l&apos;ampliació de l&apos;Església (1459). Tingué una intensa actuació política en el Principat. Fou conseller de la ciutat de Barcelona.]]></observacions>
<codi_estil>99|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
