<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-05 09:42:22</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d20c71b9c67756f1942d13</_id>
<id>37384</id>
<titol>Aloc del Torrent de Rials</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/aloc-del-torrent-de-rials</url>
<bibliografia><![CDATA[AJUNTAMENT D&apos;ALELLA (2009). Avanç del Pla d&apos;Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D&apos;ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d&apos;Ordenació Urbanística Municipal d&apos;Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L&apos;aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l&apos;Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l&apos;Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d&apos;estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d&apos;Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d&apos;estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d&apos;Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Individu d&apos;aloc d&apos;una alçada d&apos;entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d&apos;uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d&apos;un arbust caducifoli amb una alçada que varia d&apos;un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l&apos;autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l&apos;estiu (juliol - agost) i les flors són d&apos;un blau lilós que s&apos;agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l&apos;aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d&apos;un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d&apos;arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d&apos;Alella, elaborat per l&apos;Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se&apos;n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d&apos;Alella.]]></descripcio>
<codi_element>08003-244</codi_element>
<ubicacio>Torrent de Rials</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;aloc és l&apos;únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s&apos;ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s&apos;han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l&apos;any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d&apos;Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l&apos;objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l&apos;estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d&apos;aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l&apos;acció de l&apos;home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d&apos;Alella, es va fer una prospecció de la Riera d&apos;Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d&apos;alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d&apos;alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d&apos;Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d&apos;abans de l&apos;any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d&apos;un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l&apos;aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L&apos;obra d&apos;aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de &apos;Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... &apos; impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l&apos;aloc al qual anomena &apos;agno&apos;, tot i que comenta que en castellà es diu &apos;sauzgatillo&apos;. Entre altres propietats, escriurà: &apos;...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente&apos;.]]></historia>
<coordenades>41.4879600,2.3052800</coordenades>
<utm_x>442006</utm_x>
<utm_y>4593160</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08003</rel_municipis>
<municipi_nom>Alella</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d&apos;interès comunitari inclòs a l&apos;annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE).]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-05 09:17:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
