<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d733f8b9c67756f196431d</_id>
<id>37415</id>
<titol>Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura</url>
<bibliografia><![CDATA[AJUNTAMENT D&apos;ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d&apos;Ordenació Urbanística Municipal d&apos;Alella. Carta Arqueològica d&apos;Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d&apos;Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). &apos;Alella i el mar: una troballa singular&apos;, Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). &apos;Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)&apos;. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). &apos;Hallazgos monetarios (XXI)&apos;, Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). &apos;Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural de Baetulo&apos;. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). &apos;Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña&apos;. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6.]]></bibliografia>
<centuria>II aC-VIdC</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Es desconeix l&apos;estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l&apos;entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s&apos;hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d&apos;una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l&apos;excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S&apos;excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s&apos;hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s&apos;assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l&apos;excavació s&apos;exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, &apos;sobretot sigil·lada&apos;, claus de ferro, una agulla d&apos;os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s&apos;observa que les parets mantenien uns 70 cm d&apos;alçada i que el sòl de dipòsit era d&apos;&apos;opus signinum&apos;, amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s&apos;hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d&apos;os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l&apos;aparició d&apos;un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d&apos;horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d&apos;on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s&apos;hi va excavar una sitja amb materials d&apos;entre el segle II i inicis de l&apos;I aC. L&apos;estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l&apos;autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s&apos;hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que &apos;no hi van aparèixer ceràmiques significatives&apos; (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l&apos;excavació de tres sitges més, d&apos;ubicació indeterminada, una al costat d&apos;una olivera, de la troballa d&apos;un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d&apos;una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a &apos;mig camí de la carretera que hi mena&apos;, en un camp, s&apos;hi va localitzar &apos;un bon nombre&apos; d&apos;enterraments amb &apos;tegula&apos;. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l&apos;esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l&apos; indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s&apos;hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d&apos;una vil·la. Segons s&apos;observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l&apos; indret on posteriorment es construí l&apos;habitatge de Caves Roura. En el camps a l&apos;entorn d&apos;aquesta finca són molt abundants els fragments de &apos;tegula&apos; i de ceràmiques. En la visita a l&apos; indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d&apos;Alella (2004) s&apos;hi va localitzar fragments d&apos;àmfora africana, un opercle i una vora de &apos;dolium&apos;. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s&apos;hi observà una estructura de pedres i fragments de &apos;tegula&apos;, en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l&apos;estructura sigui romana, podent tractar-se d&apos;una margenada amb materials reutilitzats.]]></descripcio>
<codi_element>08003-275</codi_element>
<ubicacio>Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura</ubicacio>
<historia><![CDATA[Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d&apos;altres i excavades parcialment l&apos;any 1969 per ells mateixos.]]></historia>
<coordenades>41.4962100,2.3037800</coordenades>
<utm_x>441888</utm_x>
<utm_y>4594077</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08003</rel_municipis>
<municipi_nom>Alella</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Ibèric|Romà|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Sovint s&apos;esmenta l&apos;aparició d&apos;un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d&apos;un vaixell mitjançant el gravat. L&apos;adscripció d&apos;aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l&apos;esmenten sempre malament amb la construcció de l&apos;autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l&apos;Hort d&apos;en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d&apos;Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment.]]></observacions>
<codi_estil>81|83|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
