<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d733f8b9c67756f1964326</_id>
<id>37424</id>
<titol>La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-alella-autopista-cal-petxo</url>
<bibliografia><![CDATA[AJUNTAMENT D&apos;ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d&apos;Ordenació Urbanística Municipal d&apos;Alella. BARRAL, Xavier (1978). &apos;Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)&apos;. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d&apos;Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). &apos;Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)&apos;. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d&apos;Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). &apos;Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d&apos;Alella&apos;. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). &apos;La producció d&apos;àmfores al Maresme. Una síntesi&apos;. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). &apos;Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural de Baetulo&apos;. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). &apos;Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña&apos;. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1.]]></bibliografia>
<centuria>I aC-IV dC</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Les restes localitzades durant la construcció de l&apos;autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[En el sector denominat popularment &apos;la Plana&apos;, indret d&apos;excel·lent situació geogràfica, s&apos;hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de &apos;dolium&apos; i d&apos;àmfores, diverses &apos;pipes&apos; de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d&apos;una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d&apos;un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb &apos;tegula&apos; i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del &apos;torrent de l&apos;Anguera&apos; (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l&apos;autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d&apos;urgència de les restes que anaven apareixent. L&apos;àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d&apos;uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n&apos;ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S&apos;hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se&apos;n va excavar la cambra i &apos;el corredor de vent&apos; i, a prop d&apos;aquest, un enterrament de &apos;tegulae&apos;, que, segons s&apos;esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s&apos;hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d&apos;abundants restes de ceràmica. D&apos;altra banda s&apos;esmenta l&apos;aparició d&apos;un mínim de dues sitges, una d&apos;elles reblerta amb nombrosos fragments d&apos;àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d&apos;Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d&apos;ells de planta rectangular, que l&apos;any 1987 encara eren visibles i &apos;en un estat deplorable de conservació&apos;. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d&apos;opus signinum&apos;, decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d&apos;uns 50 cm, amb fulles d&apos;acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s&apos;hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s&apos;ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s&apos;hi situaria la &apos;pars urbana&apos;, mentre que les restes localitzades durant la construcció de l&apos;autopista constituirien elements de la &apos;pars rustica&apos;. En la visita a l&apos; indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d&apos;Alella (2004) es van observar fragments d&apos;àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l&apos;entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de &apos;tegula&apos;. En el mateix camp també s&apos;hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica.]]></descripcio>
<codi_element>08003-284</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l&apos;oest de terme d&apos;Alella.]]></ubicacio>
<historia>Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors.</historia>
<coordenades>41.4829600,2.2939200</coordenades>
<utm_x>441053</utm_x>
<utm_y>4592613</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08003</rel_municipis>
<municipi_nom>Alella</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romà|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[S&apos;hi ha d&apos;incloure una sitja localitzada a l&apos;est del Torrent del Sistres amb ceràmiques &apos;de tradició ibèrica&apos;, fragments d&apos;àmfora i un cos sencer d&apos;àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d&apos;altres, que M. Prevosti cita en el jaciment &apos;Torrent del Sistres&apos;. El forn que s&apos;hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s&apos;han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure&apos;s en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials.]]></observacions>
<codi_estil>83|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
