<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537a93dd0ec2fdc33fbed</_id>
<id>37670</id>
<titol>Focs de Sant Isidre</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre</url>
<bibliografia><![CDATA[AMADES, J, Costumari Català. El curs de l&apos;any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998.]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Els focs de Sant Isidre s&apos;encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s&apos;encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d&apos;haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d&apos;aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc.]]></descripcio>
<codi_element>08004-111</codi_element>
<ubicacio>Nucli urbà</ubicacio>
<historia><![CDATA[Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d&apos;una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l&apos;ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d&apos;aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l&apos;extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d&apos;elles, la més grossa, l&apos;encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d&apos;embruixament. L&apos;encesa es feia per ordre d&apos;antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l&apos;encenia l&apos;ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan.]]></historia>
<coordenades>42.1193900,2.1005900</coordenades>
<utm_x>425652</utm_x>
<utm_y>4663423</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08004</rel_municipis>
<municipi_nom>Alpens</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Manifestació festiva</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Compte i Marta Homs</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La festa de l&apos;encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2116</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>43</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
