<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-16 08:52:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a080e3c1115ed1f7058ad7c</_id>
<id>37968</id>
<titol>Sant Pere</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;GARRIGA I RIERA, Joaquim (1988) Escultures de Joan de Tours a Arenys de Mar. Arennios núm. 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d&apos;Arenys de Munt, desembre. Pàg.. 8-12&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVI</centuria>
<notes_conservacio>Mans amputades i pèrdua quasi total de la policromia.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Escultura tallada en fusta de xiprer que Joan de Tours anà a buscar a Grions, representant a Sant Pere, dempeus (115 x 67 x 30). Manté a la vista el treball originari. Té les mans amputades i ha sofert de la pèrdua quasi total de la policromia. S&apos;observen fissures verticals de la fusta i petites perforacions de corcs. La barba és curta i els cabells retallats tan habituals en la iconografia del Sant; manté semblances sorprenents amb quatre caps de l&apos;Apostolat de Calella que reprenen els mateixos elements, però altres recursos de caracterització fisiognòmica de la imatge de talla - com la formació dels pòmuls, la disposició de la boca i dels ulls, les arrugues del front, els plecs de les orelles, etc. - i que es repeteixen encara més sovint en els bustos de pedra.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08007-283</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Església de Sant Martí d&apos;Arenys de Munt]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;A les darreries de l&apos;estiu de 1988 la família Corbera retornà a l&apos;església de Sant Martí d&apos;Arenys de Munt les dues escultures que segons tradició oral familiar tenia des de feia almenys 4 generacions. Les imatges eren relictes d&apos;un incendi sobrevingut segurament fa uns cent cinquanta anys en la capella avui nomenada dels Dolors (la més pròxima al presbiteri a migdia de l&apos;església). Fou lliurada juntament amb la talla de Sant Joan Baptista i un fragment de fusta cremada (resta d&apos;una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, i alhora record de l&apos;incendi) al rector de la parròquia, mossèn Pere Bellvert (que fou el primer a sospitar que aquesta escultura era obra de Joan de Tours). La imatge de Sant Joan Baptista i Sant Pere es podrien identificar amb les escultures documentades que Joan de Tours tallà en fusta de xiprer el 1542. Coincideixen la iconografia, el material i el mateix caràcter retaulístic de les peces, que també encaixen amb la tradició oral esmentada. Els trets formals tant del disseny com de l&apos;execució de les obres (sobretot en el cas de Sant Pere) ens remet al que es coneix de la producció catalana del Cinc-cents, i que recorden els relleus de pedra amb els bustos dels dotze apòstols que des del 1747 decoren el portal major de l&apos;església de Calella, i realitzat per Joan de Tours després de 1553.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6090000,2.5399000</coordenades>
<utm_x>461663</utm_x>
<utm_y>4606468</utm_y>
<any>1542</any>
<rel_municipis>08007</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Munt</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37968-foto-08007-283-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Renaixement|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni moble</ambit>
<tipologia>Objecte</tipologia>
<titularitat>Privada accessible</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-01-17 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element>Joan de Tours</autor_element>
<observacions><![CDATA[Segons Joaquim Garriga i Riera, professor del Departament d&apos;Història de l&apos;Art a la Universitat de Barcelona, caldria una urgent restauració de les restes de policromia que encara té adherides, i potser un tractament conservatiu de la fusta.]]></observacions>
<codi_estil>95|94</codi_estil>
<codi_tipologia>52</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>2.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-16 08:27:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
