<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa61d5b5b1efaa050e91c0</_id>
<id>38037</id>
<titol>Sant Jaume de Traià</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-traia</url>
<bibliografia><![CDATA[ALBERT, Esteve (1973) D&apos;Iluro a mataró. El Maresme dels segles V a XIII. BALIL, A (1953) &apos;Arqueologia de la Maresma&apos;. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BARRAL, Xavier (1978) &apos;Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)&apos;. Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) &apos;Mataró a l&apos;edat Mitjana&apos; Analecta Sacra tarraconensia, Vol. XL. Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural d&apos;Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró PREVOSTI, Marta (1981) &apos;Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona)&apos; Laietania. Estudis d&apos;arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 193-195. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d&apos;Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d&apos;Iluro. Institut d&apos;Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1955) &apos;Mataró (Barcelona) Sant Cugat&apos; núm. 1057 del Noticiario Arqueológico Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid. RIBAS, Marià (1956) &apos;Mataró&apos; Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, 32, pàgs. 89-95. Madrid. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1965) &apos;ceràmica vidriada romana en Mataró&apos; Pyrenae I, pàg. 162. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme.]]></bibliografia>
<centuria>III-V d.C</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[S&apos;està perdent irremisiblement el poc que quedava.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[La troballa superficial de materials romans que s&apos;efectuava en el turó on hi ha l&apos;ermita de Sant Jaume de Traià, des del s. XIX, motivà que a l&apos;any 1953, Marià Ribas efectués una excavació. Aquestes excavacions van posar al descobert cinc sitges o fosses, un dipòsit i quatre sepultures antropomorfes, que es datarien entre els segles IX i X. Entre els elements més destacables podem parlar de dos possibles fragments de mensae, publicats per Marta Prevosti (1981). De les restes de l&apos;edifici en podem deduïr que es tractava d&apos;una nau rectangular, suposadament coberta amb estructura de fusta i absis trapezoidal. La porta original devia ser a Sud, però havia sigut tapiada. L&apos;aparell utilitzat és de pedres sense tallar, formant filades i lligades amb morter de calç. Trobem blocs d&apos;origen romà, reutilitzats a angles i portes, incloent dos fragments de làpides romanes de marès, reutlitzades.]]></descripcio>
<codi_element>08009-22</codi_element>
<ubicacio>Veïnat de Sant Jaume</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5525000,2.4160800</coordenades>
<utm_x>451304</utm_x>
<utm_y>4600257</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08009</rel_municipis>
<municipi_nom>Argentona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Romà|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2022-12-14 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart / ACTIUM</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Tot i les excavacions realitzades les dades que es tenen són escases en quan a l&apos;estratigrafia, les fases constructives, els elements existents. Només intuim la importància del lloc i la poca recerca que s&apos;hi ha fet. Degut a la manca de manteniment, els murs s&apos;han anat obrint i desmuntant-se, a banda de les bretolades que ha anat sofrint en els últims anys. Com una societat que es creu modèlica pot tolerar aquesta agonia cultural?]]></observacions>
<codi_estil>83|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:52:21</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
