<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa61d5b5b1efaa050e91cd</_id>
<id>38050</id>
<titol>Via romana de Parpers</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) &apos;La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc&apos; Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d&apos;activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d&apos;Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) &apos;La via romana de parpers&apos;. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural d&apos;Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d&apos;Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d&apos;Iluro. Institut d&apos;Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d&apos;àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d&apos;antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d&apos;accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d&apos;un pont d&apos;un sol ull i d&apos;una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d&apos;amplada, igual que les millors de l&apos;imperi.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08009-35</codi_element>
<ubicacio>Veïnat de Pins</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Està documentada la seva existència durant l&apos;Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l&apos;oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d&apos;utilització d&apos;aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l&apos;empresa d&apos;arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l&apos;Ajuntament d&apos;Argentona.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5796700,2.3718500</coordenades>
<utm_x>447637</utm_x>
<utm_y>4603300</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08009</rel_municipis>
<municipi_nom>Argentona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Comunicacions</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-11 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart / ACTIUM</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d&apos;un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l&apos;epígraf &apos;MV SERGIUS&apos;, el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l&apos;Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1770</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:52:21</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
