BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix si encara es practica","descripcio":"
A Argentona, com en altres pobles (Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s¡'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava en les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven.<\/p> ","codi_element":"08009-47","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.5554700,2.4003200","utm_x":"449992","utm_y":"4600596","any":"","rel_municipis":"08009","municipi_nom":"Argentona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38062-foto-08009-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08009\/38062-foto-08009-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ ACTIUM","autor_element":"","observacions":"Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris): Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també te la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Te propietats: estomacal, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]}]}]}