<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-25 07:52:11</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a13ddae23e78439ec51b1b5</_id>
<id>38089</id>
<titol>Llegenda de la Mare de Déu del Viver</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d&apos;Argentona. Ajuntament d&apos;Argentona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[A les darreries del segle XIX s&apos;hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s&apos;ha reduït a actes de caire íntim i familiar.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&apos;En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l&apos;indret conegut pel Viver, s&apos;adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s&apos;hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d&apos;un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n&apos;eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l&apos;amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l&apos;indret acompanyat d&apos;alguns feligresos. -Ací s&apos;hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d&apos;alegria i fervor, els assitents cuidaren d&apos;avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l&apos;&apos;alzina rodona&apos; (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l&apos;home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l&apos;havien seguit entrà a l&apos;Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l&apos;altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d&apos;anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó&apos;.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08009-74</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s&apos;escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s&apos;hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s&apos;ha reduït a actes de caire íntim i familiar.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5554700,2.4003200</coordenades>
<utm_x>449992</utm_x>
<utm_y>4600596</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08009</rel_municipis>
<municipi_nom>Argentona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Simbòlic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2024-11-18 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart / ACTIUM</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-25 07:27:10</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
