<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-16 08:52:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a080e3d1115ed1f7058aee6</_id>
<id>38164</id>
<titol>Sant Julià</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CIRICI, Alexandre (1979) l&apos;Art Gòtic Català (segles XV i XVI). Edificions 62. Barcelona. BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d&apos;Argentona i de Mataró Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. (Vol. 6: El Vallès i el Maresme). Pp. 403-407&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVI</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Església de planta de creu llatina, amb una nau central i dues laterals, més estretes. Estructura de pilatres i voltes apuntades, amb les claus de volta esculpides. La façana, amb una acabat arrebossat, presenta elements decoratius de pedra de Montjuïc. Magnífica rossassa que remata el portal, d&apos;un estil gòtic tardà. Els dos sarcòfags que flanquegen la portalada són procedents de Sant pere de Clarà. La torre adossada manté les façanes de pedra vista, i les dues finestres amb arcs apuntats i les gàrgoles en les quatre cantonades.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08009-171</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Nucli urbà. Plaça de l&apos;Església.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta església és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Durant el segle XVI es va subsituïr l&apos;antiga església per l&apos;edifici actual, per iniciativa de Lluís Desplà, aleshores rector. Essent Argentona sota la baronia dels Desbosch, l&apos;església parroquial i la seva rectoria tenien una especial importància respecte d&apos;altres parròquies de la contrada. Segons Francisco Zamora, consta que des de 1676 el rector d&apos;Argentona era canonje de la Seu de Barcelona&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5540400,2.4008900</coordenades>
<utm_x>450038.06</utm_x>
<utm_y>4600437.53</utm_y>
<any>1515</any>
<rel_municipis>08009</rel_municipis>
<municipi_nom>Argentona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38164-foto-08009-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38164-foto-08009-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38164-foto-08009-171-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Gòtic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-12-14 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna Soteras i March / ACTIUM</autor_fitxa>
<autor_element>Podrien ser Miquel Canut i Perris Absolut, mestres de cases</autor_element>
<observacions><![CDATA[En el seu interior es conservava un bell retaule gòtic del pintors barcelonins Nicolau de Creyensa i Jaume Forner i del mataroní Antoni Rupit (1531), que fou destruit en el periode 1936-39, juntament amb la trona i el retaule del Roser. Els tapissos que decoren l&apos;altar major són de Grau Garriga.]]></observacions>
<codi_estil>93|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-16 08:27:09</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
