<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-16 08:52:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a080e3d1115ed1f7058af1f</_id>
<id>38221</id>
<titol>Can Garí</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gari</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d&apos;Argentona i de Mataró&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Amb el canvi de propietaris  es va iniciar un procés de restauració, sota la direcció de l&apos;arquitecte Miret Serra, que anirà resseguint tots els elements de la finca.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici concebut amb un esquema de planta quadrada, i planta baixa més tres pisos. Adossats a aquest cos massís, podem veure la torre principal, quadrada, i uns torricons circulars a les cantonades superiors. La coberta, amb un generós ràfec perimetral, és de teula àrab a quatre aigües, amb presència de ceràmica vidriada. Les golfes estan voltades en les quatre façanes per una galeria d&apos;obertures amb forma d&apos;arc. Orientat a SE, s&apos;accedeix a l&apos;interior per un porxo d&apos;estil neogòtic ricament decorat: dues columnnes salomòniques de pedra i una volta de falsa creueria amb esgrafiats i rajoles vidirades donen pas a la porta principal, que flanquegen figures esculpides de pedra. En l&apos;interior, trobem el vestíbul, amb paviment de marbre i parets esgrafiades, i el sostre decorat amb un enteixinat policromat, com a la resta de la casa. L&apos;espai central, il·luminat per una claraboia, és concebut com un pati de palau medieval, amb una escala senyorial que dóna a una galeria, a on comuniquen les diverses estances. Tot i que té les característiques formals pròpies dels grans casals pairals catalans, l&apos;edifici vol ser un palau burgès, a l&apos;estil centre-europeu, amb inspiracions mediterrànies. L&apos;estil combina elements neogòtics amb la decoració pròpia de finals del segle XIX; els esgrafiats i escultures d&apos; Eusebi Arnau són presents en tota la superfície de façanes. Destaca l&apos;ús de materials nobles tant en l&apos;exterior com en l&apos;interior de l&apos;edifici. En l&apos;etapa posterior, Lluís Bonet i Garí, a més de la masoveria, va aprofitar elements de la jardineria del Palau i de Marianao (Passeig de Gràcia- Gran Via), amb la intervenció de l&apos;arquitecte Nicolau Ma. Rubió i Tudurí. En aquest jardí es poden observar les obres de Clarà, Vallmitjana, Llimona i Reynes. El templet del llac és de cristall de Baccara.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08009-228</codi_element>
<ubicacio>Veinat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La finca posseïa les finques veïnes de Can Patet, i de Can Sorrall, per on passava un canal que menava les aigües al llarg dels veïns fariners, i on es va construir el dipòsit elevador de les aigües que alimentaven les basses del jardí.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5359300,2.4128300</coordenades>
<utm_x>451020.04</utm_x>
<utm_y>4598419.52</utm_y>
<any>1898</any>
<rel_municipis>08009</rel_municipis>
<municipi_nom>Argentona</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38221-foto-08009-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38221-foto-08009-228-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal i física</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Domèstic</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-12-14 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna Soteras i March / ACTIUM</autor_fitxa>
<autor_element>Josep Puig i Cadafalch, Lluís Bonet i Garí i N. Ma. Rubió i Tudurí, arquitectes.</autor_element>
<observacions><![CDATA[La masia primitiva, Can Sirés, serveix de base per al nou edifici, en unes obres que duraran nou mesos. S&apos;amplia amb una crugia posterior, es creix en alçada i es realitza un pati interior, il·luminat zenitalment. Engtre les estances interiors, destaca l&apos;aprofitament de les golfes com a teatre, amb el seu escenari propi.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1772</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-16 08:27:09</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
