<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef553c3350a399cf022361</_id>
<id>38355</id>
<titol>Matacans</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans</url>
<bibliografia><![CDATA[BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). &apos;Artés&apos;; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). &apos; Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)&apos;, dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d&apos;Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d&apos;Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). &apos; Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat&apos;; dins Estrat, revista d&apos;arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). &apos;El coneixement de l&apos;alt imperi romà a la Catalunya interior. L&apos;exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). &apos; L&apos;arqueologia al Bages: Manresa&apos;, 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). &apos; El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991&apos;, dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d&apos;Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d&apos;Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). &apos;Reconeixement dels límits del terme d&apos;Artés al segle X&apos;; dins Miscel·lània d&apos;Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l&apos;interior.]]></bibliografia>
<centuria>IIIaC-XVId</centuria>
<notes_conservacio>Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d&apos;aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n&apos;especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l&apos;opus mixtum vittatum i l&apos;opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d&apos;Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L&apos;element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l&apos;únic testimoni estructural d&apos;aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d&apos;aquest forn es van destruir per la construcció d&apos;un mas, i amb les restes de la vil·la romana s&apos;anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L&apos;abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l&apos;any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear.]]></descripcio>
<codi_element>08010-6</codi_element>
<ubicacio>Pla de Matacans, al SO del terme municipal.</ubicacio>
<historia><![CDATA[Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l&apos;antic terme d&apos;Artés; amb data del dia set de febrer de l&apos;any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d&apos;aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l&apos;any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d&apos;Investigació Geofísiques aplicades a l&apos;Arqueologia i organitzades per l&apos;Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L&apos;any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L&apos;any 1989 i 1990, s&apos;efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d&apos;octubre de l&apos;any 1991 es realitzà una excavació d&apos;urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment.]]></historia>
<coordenades>41.7825900,1.9361900</coordenades>
<utm_x>411598</utm_x>
<utm_y>4626185</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08010</rel_municipis>
<municipi_nom>Artés</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Ibèric|Romà|Medieval|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura.</observacions>
<codi_estil>81|83|85|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:43:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
