<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 11:28:27</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af831b608440acfaf03c3de</_id>
<id>38357</id>
<titol>Parc municipal de Can Cruselles</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-de-can-cruselles</url>
<bibliografia><![CDATA[FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d&apos;un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d&apos;Artés, pàg. 261.]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Antiga finca de Can Cruselles formada per la casa, la portalada d&apos;accés i els jardins que l&apos;envoltaven. La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, tot i mantenir el seu valor històric i simbòlic pel municipi. Habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d&apos;un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d&apos;accés i part de la tanca al recinte. La porta d&apos;accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d&apos;un pis al damunt al que s&apos;hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l&apos;edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til·lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers.]]></descripcio>
<codi_element>08010-8</codi_element>
<ubicacio>Can Cruselles, a la carretera de Calders</ubicacio>
<historia><![CDATA[És fruit del creixement industrial del municipi arrel de la instal·lació de les primeres fàbriques de filats i de teixits que enriquiren la llarga tradició tèxtil d&apos;Artés originada en el segle XVII. Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles. Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba. Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878. L&apos;abril de 1907, la Maria demanava permís per reformar la finca. Rosa Crusellas i Crusellas, filla d&apos;en Joan i la Maria, n&apos;era la propietària l&apos;any 1931. Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l&apos;empresa Jaume Sitges S.A. Els darrers propietaris, l&apos;any 1976, volien parcel·lar la finca i construir pisos. Mitjançant un acord entre l&apos;Ajuntament i la Caixa de Pensions, que comprà el local i el revengué a l&apos;ajuntament amb un crèdit a 11 anys, passà a ser propietat municipal.]]></historia>
<coordenades>41.7976500,1.9550600</coordenades>
<utm_x>413186</utm_x>
<utm_y>4627838</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08010</rel_municipis>
<municipi_nom>Artés</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 11:02:30</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
