{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"38363","titol":"Fàbrica de Cal Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-cal-berenguer","bibliografia":"BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fàbrica amb una nau de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes longitudinals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment està reformada com a pisos independents. Els murs són d'obra de maó vermell vist amb plaques de pedra combinant amb formes geomètriques. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, que és comunitària i està més o menys centrada, amb tres finestres a la seva esquerra i quatre a la seva dreta. Totes tenen una reixa de ferro. A la planta pis hi ha vuit finestres amb porticons de fusta de llibret. A la banda nord occidental hi ha una antiga entrada amb porta de fusta que donava a una nau de terrat pla, que ara s'utilitza de terrasses dels pisos.","codi_element":"08010-14","ubicacio":"Carretera de Prats cantonada carrer St. Víctor","historia":"Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex de la qual fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871 i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils.","coordenades":"41.8001300,1.9550800","utm_x":"413191","utm_y":"4628113","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38363-foto-08010-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38363-foto-08010-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fou l'escenari de la pel·lícula 'La teranyina' d'Antoni Verdaguer, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]}]}]}