<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55413350a399cf0223f2</_id>
<id>38504</id>
<titol><![CDATA[Casc Antic d&apos;Artés]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-dartes</url>
<bibliografia><![CDATA[FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d&apos;un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d&apos;Artés.]]></bibliografia>
<centuria>XII-XVII</centuria>
<notes_conservacio>hi ha algunes cases deshabitades.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Conjunt de carrers, cases, places i edificis que formen el nucli més antic del municipi d&apos;Artés. Es tracta de la zona més alta on es té constància de la presència d&apos;ocupació humana, com a mínim des d&apos;època paleocristiana o romanitat tardana; constatada per la troballa d&apos;una església del segle VI-VII d.C i una necròpolis al seu redós. El nucli més antic es centraria al voltant de la Plaça Vella, també anomenada Plaça Major. Les cases del voltant formaven un recinte emmurallat tancat i uniforme. De fet, una de les cases, en realitat és l&apos;antic castell (Castellot o Castell Bisbal). L&apos;altre edifici important seria l&apos;església, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis del segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva el campanar del segle XVII i l&apos;absis romànic. En aquest recinte s&apos;hi accedia pel portal de Salavés, el portal de Sant Joan i el portal del Fort (avui tots ells desapareguts). Aquest nucli antic quedaria delimitat a la banda septentrional per l&apos;actual parc de les muralles. Es tracta d&apos;un límit orogràfic, donat el fort desnivell del terreny. Seguiríem a llevant pel final del carrer Sant Víctor, conegut popularment com a carrer del Pou i el carrer Pinetar, i continuaríem en direcció sud per la carretera de Prats fins trobar el carrer de la Barquera. Des d&apos;aquest carrer, ens enfilem fins trobar el carrer Dr. Ferrer i, en direcció ponent, anem a buscar el carrer Sant Pere, que acaba a la carretera de Sallent. Els límits del casc antic en aquesta zona els marca el carrer de les Muralles, el carrer de la Bassa d&apos;en Serola i el carrer Sant Llibori, tancant a occident el carrer Llobregat.]]></descripcio>
<codi_element>08010-155</codi_element>
<ubicacio>Casc antic</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;ocupació més antiga documenta data del segle VI, a la part més alta del Puig d&apos;Artés, amb la presència de l&apos;església paleocristiana i d&apos;una necròpolis. No tornem a trobar més testimonis fins els documents dels segles IX, X i XI. Aquest primer nucli conegut pel Puig d&apos;Artés, rebé altres noms com &apos;Sagrera&apos; o &apos;Vila&apos;. En el fogatge de 1497 i el capbreu de 1511, el nombre de possibles habitants de la sagrera eren de 8; però en el fogatge de 1553 ja se&apos;n comptabilitzen 31. L&apos;increment demogràfic que es produí en 43 anys fou molt important. A partir de finals del segle XVII, es creen nous carrers en direcció a la plana, a la Riera de Malrubí. Aquests primers carrers són: carrer del Padró (que acaba a la plaça del mateix nom), carrer Major, carrer del Mig, carrer del Pou (actual Sant Víctor).]]></historia>
<coordenades>41.7993300,1.9506800</coordenades>
<utm_x>412825</utm_x>
<utm_y>4628029</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08010</rel_municipis>
<municipi_nom>Artés</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>94|85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:43:45</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
