<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55423350a399cf022407</_id>
<id>38527</id>
<titol><![CDATA[Sant Martí d&apos;Avià]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&apos;esglésies del Bisbat d&apos;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l&apos;abat i Bisbe Oliba, Institut d&apos;Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). &apos;Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d&apos;Urgell els anys 1312-1313&apos;, a L&apos;Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d&apos;esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;església parroquial d&apos;Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l&apos;Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d&apos;alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d&apos;un sol arc de mig punt a l&apos;últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l&apos;església s&apos;alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l&apos;església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L&apos;interior de l&apos;església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L&apos;any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l&apos;arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08011-3</codi_element>
<ubicacio>Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610  AVIÀ</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;S&apos;atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d&apos;Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d&apos;Urgell el 12 de gener de l&apos;any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l&apos;església del castell d&apos;Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d&apos;Urgell. L&apos;any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d&apos;Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L&apos;any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d&apos;Avià. L&apos;any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d&apos;Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d&apos;Avià. A finals del segle XVIII l&apos;antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l&apos;antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l&apos;any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l&apos;església a la mateixa època. En l&apos;antic emplaçament de l&apos;església es va trobar l&apos;any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l&apos;antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d&apos;algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0754000,1.8252200</coordenades>
<utm_x>402822</utm_x>
<utm_y>4658816</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08011</rel_municipis>
<municipi_nom>Avià</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-20250504192838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-20250507184351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-sant-marti-davia2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Neoclàssic|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BPU</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-05-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>María del Agua Cortés Elía</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[A inicis de l&apos;any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d&apos;aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d&apos;Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l&apos;Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba.]]></observacions>
<codi_estil>99|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1762</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:43:46</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
