<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-26 06:57:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69ed954c18fa994ba353604e</_id>
<id>38532</id>
<titol><![CDATA[Acta de consagració de l&apos;església de Sant Martí d&apos;Avià]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). &apos;Viaje literario a las iglesias de España&apos; , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d&apos;esglésies del Bisbat d&apos;Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&apos;un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l&apos;acta de consagració de l&apos;església de Sant Martí d&apos;Avià feta pel Bisbe Nantigís d&apos;Urgell l&apos;any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l&apos;església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d&apos;Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l&apos;església de Sant Martí la vil·la d&apos; Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d&apos;altres senyors i els mateixos habitants d&apos;Avià donen un seguit de terres com a dot a l&apos;església. A l&apos;acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08011-8</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Arxiu Capitular de la Seu d&apos;Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D&apos;URGELL]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;No es conserva l&apos;original de l&apos;acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l&apos;Arxiu Capitular de la Seu d&apos;Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d&apos;una altra còpia del segle XI que s&apos;havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d&apos;aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la &apos;Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta&apos; que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L&apos;acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l&apos;Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d&apos;una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l&apos;Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a &apos;Viaje literario a las iglesias de España&apos; (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l&apos;acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l&apos;obra Catalunya Romànica (pàg. 100).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0753908,1.8252155</coordenades>
<utm_x>402822</utm_x>
<utm_y>4658814</utm_y>
<any>907</any>
<rel_municipis>08011</rel_municipis>
<municipi_nom>Avià</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni documental</ambit>
<tipologia>Fons documental</tipologia>
<titularitat>Privada accessible</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2025-04-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>María del Agua Cortés Elía</autor_fitxa>
<autor_element><![CDATA[Signat, entre d&apos;altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró.]]></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>56</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>3.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-26 06:32:12</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
