<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-25 07:52:11</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a13ddb023e78439ec51b396</_id>
<id>38583</id>
<titol>Antiga colònia agrícola de Graugés</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-colonia-agricola-de-grauges</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l&apos;Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Llibres de Matrícula Industrial d&apos;Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d&apos;Avià.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El recinte de l&apos;antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s&apos;articula al voltant d&apos;una plaça rectangular on s&apos;obren una sèrie d&apos;edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d&apos;aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l&apos;any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d&apos;Avià a Casserres.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08011-59</codi_element>
<ubicacio>Graugés 08610 AVIÀ</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L&apos;afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d&apos;Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l&apos;any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s&apos;encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d&apos;estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l&apos;Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L&apos;explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L&apos;any 1898 se&apos;ls va concedir la medalla d&apos;or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d&apos;Agustí i la fàbrica del riu pels successors d&apos;Antoni, a partir d&apos;aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d&apos;una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0641300,1.8438000</coordenades>
<utm_x>404342</utm_x>
<utm_y>4657543</utm_y>
<any>1887</any>
<rel_municipis>08011</rel_municipis>
<municipi_nom>Avià</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Noucentisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-05-05 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>María del Agua Cortés Elía</autor_fitxa>
<autor_element>Agustí Rosal i Sala</autor_element>
<observacions><![CDATA[La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d&apos;Interès per les Normes Subsidiàries de l&apos;Ajuntament d&apos;Avià aprovades el 30-4-1986.]]></observacions>
<codi_estil>106|98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-25 07:27:12</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
