<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-23 06:22:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69e998993f1b872a27357fe2</_id>
<id>38664</id>
<titol>Espai natural dels Tres Hereus</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;Memòria descriptiva dels Espais d&apos;Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l&apos;extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l&apos;espai per l&apos;oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L&apos;espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l&apos;interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d&apos;aigua de la riera de Clarà. L&apos;espai comprèn territoris dels municipis d&apos;Avià i Casserres. La superfície total de l&apos;espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d&apos;Avià.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08011-140</codi_element>
<ubicacio>Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d&apos;Interès Natural d&apos;acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l&apos;estiu de 1995 es realitzen campanyes d&apos;excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s&apos;ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0453091,1.8474203</coordenades>
<utm_x>404613</utm_x>
<utm_y>4655450</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08011</rel_municipis>
<municipi_nom>Avià</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2026-02-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>María del Agua Cortés Elía</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l&apos;espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): &apos; Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d&apos;Avià fins als Tres Hereus, d&apos;on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial&apos;.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-23 05:57:13</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
