<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55493350a399cf0224ae</_id>
<id>38707</id>
<titol>Tina de Santandreu</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d&apos;Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l&apos;Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) &apos;Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià&apos;. &lt;em&gt;El Ressò&lt;/em&gt; núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d&apos;un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d&apos;un únic recipient circular d&apos;uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d&apos;un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d&apos;aigua.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08011-183</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Casa Santandreu. Camí d&apos;Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La tina era un element imprescindible per l&apos;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d&apos;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&apos;edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s&apos;abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d&apos;Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d&apos;Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d&apos;algun senyor o pagès important, ja que s&apos;han trobat pocs paral·lels a Avià d&apos;aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d&apos;Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l&apos;estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l&apos;any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l&apos;alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l&apos;església de &apos;Sancti Andree&apos;. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l&apos;església que s&apos;aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del &apos;Mas Sancti Andree&apos; que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l&apos;abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l&apos;altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l&apos;església mostren clarament el seu origen romànic.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0470600,1.8203000</coordenades>
<utm_x>402371</utm_x>
<utm_y>4655674</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08011</rel_municipis>
<municipi_nom>Avià</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-06-13 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>María del Agua Cortés Elía</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>94|85</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:43:52</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
