COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p>
PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007). <\/span><\/span><\/span><\/em>Masies de l’Ametlla del Vallès<\/span><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI- XX","notes_conservacio":"Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes.","descripcio":" Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.<\/p> ","codi_element":"08005-86","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","historia":" Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i<\/span><\/span><\/span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.<\/p> ","coordenades":"41.6658800,2.2482300","utm_x":"437415","utm_y":"4612953","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39955-foto-08005-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39955-foto-08005-86-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-30 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222).","codi_estil":"98|105|116|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]}]}]}