<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537aa3dd0ec2fdc33fc58</_id>
<id>39963</id>
<titol>Can Joanet</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet</url>
<bibliografia><![CDATA[COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l&apos;Ametlla del Vallès. Ajuntament de l&apos;Ametlla del Vallès.]]></bibliografia>
<centuria>XIV</centuria>
<notes_conservacio>Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l&apos;edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d&apos;embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l&apos;era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198&apos;8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d&apos;ús agroalimentari (198,8m2).]]></descripcio>
<codi_element>08005-94</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Serrat de l&apos;Ocata. Polígon 1, parcel·la 7]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L&apos;antropització de l&apos;espai va condicionar un tipus d&apos;assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l&apos;aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d&apos;aigua i de sòl són els modeladors d&apos;una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d&apos;explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l&apos;aïllament i la manca de recursos amb l&apos;agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.]]></historia>
<coordenades>41.6995300,2.2442200</coordenades>
<utm_x>437114</utm_x>
<utm_y>4616692</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08005</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[L&apos;Ametlla del Vallès]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l&apos;interior de la casa, destinada a conservar potable l&apos;aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l&apos;exterior es pot apreciar que és de planta quadrada  i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179).]]></observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:06</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
