<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537aa3dd0ec2fdc33fc7b</_id>
<id>39998</id>
<titol>Can Palau de la Carretera</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera</url>
<bibliografia><![CDATA[COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l&apos;Ametlla del Vallès. Ajuntament de l&apos;Ametlla del Vallès.]]></bibliografia>
<centuria>XIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Problemes estructurals a sostres i teulada, risc d&apos;esfondrament]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Masia amb teulada a una vessant perpendicular a façana. Aquesta configuració és singular i gairebé única al municipi, només comparable amb algunes masies del Serrat de l&apos;Ocata. Es troben referències d&apos;una antiga domus romana que a ben segur va evolucionar cap a la masia actual. La façana està arrebossada però està amb molt mal estat i en moltes part ha caigut. Les paret són de pedra de riera de la zona. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa 3 finestres tots amb brancals i empits de pedra calcària sorrenca. La porta té brancal i travesser de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 2 cossos, que corresponen a les ampliacions segurament a partir del cos inicial, actual cuina. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons, rajols i teules. Cal destacar una inscripció als rajols de la teulada que daten de la reforma de 1867. La cuina té una campana del segle XVII reformada i les toves encara es conserven al terres. A la part esquerra davantera de la masia hi havia l&apos;era que estava envoltada per coberts per al bestiar. A partir de fotografies antigues s&apos;ha constatat que l&apos;ala esquerra de la masia tenia un arc de pedra que arribava al terra i donava estructura a un cobert lateral de grans dimensions. Avui en dia enderrocat. Elements interiors: Boca del forn de pa, i llar de foc amb calamastres. Elements exteriors: Forn de pa i pou adossats a façana. Existia una complexa xarxa de canals de rec que portaven l&apos;aigua de la mina de Can Palau i permetien regar totes les terres properes fins a la Bogadella. Ocupació en planta (m2): masia 85 m2 + 976 m2 annexos.]]></descripcio>
<codi_element>08005-129</codi_element>
<ubicacio>Can Palau. Polígon 5, parcel·la 32</ubicacio>
<historia><![CDATA[Malgrat el seu mal estat, la tipologia de la masia és única a la part sud del municipi i ens transporta a les masies del segle XII-XII. La seva senzillesa constructiva ens ha permès d&apos;entendre com es construïa anteriorment al segle XVII, on noves tècniques constructives van revolucionar la pobresa constructiva de fins aleshores. La masia de Can Palau tot i la seva senzillesa va arribar a aglutinar bona part de les terres i poder de la zona est del municipi. Avui en dia encara hi ha topònims que fan referència a la casa de Can Palau al terme de Sta. Eulàlia. (El Serrat de Can Palau- Can Xico-). Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d&apos;aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s&apos;establiren algunes zones d&apos;horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l&apos;Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.]]></historia>
<coordenades>41.6632500,2.2464900</coordenades>
<utm_x>437268</utm_x>
<utm_y>4612663</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08005</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[L&apos;Ametlla del Vallès]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39998-foto-08005-129-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Infraestructures agràries:El forn de coure pa, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al pou. És de planta semicircular, fet de pedra i totxo, i coberta de teula d&apos;un sol aiguavés. No està en bon estat de conservació, ja que la vegetació que creix al seu interior està malmetent el morter de calç i han caigut algunes pedres. Actualment està abandonat i serveix com a cau d&apos;un dels gossos de la casa.- El pou, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al forn de coure pa. L&apos;estructura exterior, de planta quadrada, està feta de pedres i totxo rejuntats amb morter de calç, amb una coberta de teula a dues vessants, i  té adossada una petita pica rectangular de pedra. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La mina (vegeu fitxa 357).]]></observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:06</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
