<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef555e3350a399cf022750</_id>
<id>40403</id>
<titol>Costums religiosos desapareguts</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l&apos;Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) &apos;Reculls per a una Història&apos;. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d&apos;un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d&apos;Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d&apos;Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del &apos;Salpàs&apos; o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s&apos;aplicava la sal a l&apos;entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d&apos;Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s&apos;agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l&apos;encarregada d&apos;organitzar aquest ritus. Cada any s&apos;anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les &apos;Tres Creus&apos; (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L&apos;ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l&apos;Àngelus s&apos;agenollaven tot resant l&apos;Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l&apos;organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l&apos;església. Després, aquesta crespella, juntament amb d&apos;altres, era subhastada a la plaça de l&apos;església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d&apos;un familiar, les cases riques donaven el &apos;pa de morts&apos;; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L&apos;ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a &apos;talls i una banya&apos; i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d&apos;escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l&apos;altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d&apos;olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l&apos;almorratxa per la festa de Sant Pere d&apos;Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l&apos;almoina amb la safata del sant.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08013-93</codi_element>
<ubicacio>08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.3610400,1.7796200</coordenades>
<utm_x>397925</utm_x>
<utm_y>4579556</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08013</rel_municipis>
<municipi_nom>Avinyonet del Penedès</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Costumari</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[(Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l&apos;aplec a l&apos;ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d&apos;agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l&apos;advocada contra la llagosta a Sant Pere d&apos;Avinyó. És també la patrona &apos;moderna&apos; de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d&apos;aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al &apos;All i oli&apos; menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L&apos;1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s&apos;hi una processó que arribava a la Creu d&apos;en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d&apos;Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981).]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>63</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:44:14</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
