<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef555e3350a399cf02275e</_id>
<id>40417</id>
<titol>Forn de calç i pedrera</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-i-pedrera</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l&apos;Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Construcció de caire industrial a la qual s&apos;accedeix mitjançant un caminet que es desvia a la esquerra, en agafar el camí que des de Can Nicolau mena a Santa Susanna. Es tracta d&apos;un forn de calç, dins el qual es coïen o calcinaven les pedres calcàries per obtenir aquest producte. Es troba en una vessant de la muntanya que envolta en part la vall on s&apos;ubica el caseriu de Santa Susanna, per sota del camí que baixa cap a aquesta vall del massís del Garraf, i uns metres abans d&apos;arribar a l&apos;indret on s&apos;enlairen els pins de les descàrregues, en un medi tradicionalment ric en llenya. L&apos;indret on s&apos;ubica el forn és ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. El forn consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada &apos;caixa&apos;, al voltant de la qual s&apos;aixeca una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l&apos;&apos;olla&apos;, la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d&apos;alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s&apos;ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d&apos;argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s&apos;ha deixat un forat per on s&apos;encén el foc i s&apos;alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l&apos;&apos;olla&apos; i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d&apos;una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica &apos;de pa de figa&apos;, con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s&apos;ha omplert l&apos;olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s&apos;acaba d&apos;omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d&apos;un metre d&apos;alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un &apos;capell&apos; fet d&apos;una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d&apos;amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies desprès d&apos;encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble s&apos;ha baixat, els macs de les voreres de l&apos;espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kgs.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d&apos;un forn de calç, que té l&apos;olla de vint-i-dos pams de diàmetre. Al costat del forn i en una cantonada, hi ha una construcció de planta quadrangular dedicada a barraca o estança dels treballadors del forn. La construcció es troba en bon estat de conservació, i resulta destacable el cristal·litzat de la pedra de les parets interiors per efecte de l&apos;ús de sauló per tal de restaurar les parets interiors que anaven caient, sauló que per les elevades temperatures es va vitrificar.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08013-107</codi_element>
<ubicacio>08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;explotació de la pedra calcària del massís del Garraf ha estat una ocupació tradicional d&apos;alguna gent del terme d&apos;Avinyonet. Els que es dedicaven a aquesta feina, ho feien combinant-la amb d&apos;altres ocupacions, com la de palmissers o carboneig, i a l&apos;època de collita es dedicaven a treballar en l&apos;agricultura. Aquest forn es va construir cap a l&apos;any 1960, i en ell va treballar Josep Esteve Raventós. La cuita durava uns 10 a 12 dies. S&apos;aprofitava la llenya de Santa Susanna, que es conservava seca a la barraca annexa. Es feien 3 hores de feina i 6 de descans. Tant aquest forn com els altres escampats per aquest territori del Garraf i immediacions del massís, van deixar d&apos;utilitzar-se al instal·lar-s&apos;hi l&apos;empresa Pax.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3371100,1.8109500</coordenades>
<utm_x>400509</utm_x>
<utm_y>4576862</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08013</rel_municipis>
<municipi_nom>Avinyonet del Penedès</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[És un interessant exemple de forn de calç al terme d&apos;Avinyonet, per formar un conjunt en bon estat de conservació a prop d&apos;altres elements de gran vàlua patrimonial. Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l&apos;ofici: &apos;Qui fa calç, sempre anirà descalç&apos;, que es refereix a l&apos;escassa remuneració de l&apos;ofici.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:44:14</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
