<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55603350a399cf022788</_id>
<id>40464</id>
<titol>Cal Casino/Cal Sisco del Vailet</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l&apos;origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d&apos;Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIV-XV</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l&apos;efecte de trobar-se a l&apos;intempèrie]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edificació medieval ubicada a l&apos;extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l&apos;Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d&apos;elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d&apos;ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d&apos;època més recent, etc.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08013-154</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[l&apos;Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una &apos;via peccorale&apos; (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d&apos;un bon nombre d&apos;arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l&apos;Arboçar: &apos;amb data del 25 d&apos;agost de l&apos;any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l&apos;establiment de la quadra de l&apos;Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d&apos;un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d&apos;edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu&apos;. Farriol podia disposar lliurement d&apos;aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3294900,1.7610300</coordenades>
<utm_x>396320</utm_x>
<utm_y>4576075</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08013</rel_municipis>
<municipi_nom>Avinyonet del Penedès</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Es tracta d&apos;una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració]]></observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:44:16</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
