<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef556c3350a399cf02292e</_id>
<id>40582</id>
<titol>Mina de barita de la Bòfia</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-barita-de-la-bofia</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l&apos;Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Situada al coll de la Bòfia, prop de coll de Pal. Per arribar cal agafar la carretera que porta a Coll de Pal, després del mirador dels Orris i abans d&apos;arribar al Xalet de la Diputació, un trencant a l&apos;esquerra porta al peu de les mines. En aquesta mina la barita es trobava junt amb calcita, malaquita, atzurita i calcopirita. En un principi es va extreure coure i posteriorment barita. Encara es poden veure les restes de l&apos;antiga explotació: dues galeries, una d&apos;elles al costat del pou vertical que té uns 3 metres de diàmetre de boca, i l&apos;altra (la bocamina &apos;Conxa&apos;) que es troba tapiada. Encara queden restes de dues vies, una en direcció a la zona d&apos;abocador de pedra i altra al dipòsit de mineral. Aquest dipòsit o tremuja, de ferro i fusta, encara resta al mateix lloc, al costat de la bocamina &apos;Conxa&apos;, aprofitant un desnivell de la roca per facilitar l&apos;abocament del material al dipòsit superior i l&apos;extracció per baix. Dins el pou encara hi ha restes de material de ferro i vies, tot i que es troba força omplert de pedra. Encara és un lloc perillós ja que no hi ha cap tipus de protecció que eviti accidents possibles.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08016-71</codi_element>
<ubicacio>Coll de Pal.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Ernest Llofriu i Claris va obtenir diferents concessions per explotar diversos materials com coure, ferro, carbó i petroli, però la dificultat de transport d&apos;alguns d&apos;aquests materials va fer que només obrís la mina &apos;Concha&apos; per extreure coure. El mineral es troba en cavitats càrstiques de forma irregular. El 16 d&apos;octubre de 1906 va vendre la mina a l&apos;advocat Antoni Muntaner i Castaño de Barcelona. Aquest la va cedir a Jules León Claviez i Gassolet, ciutadà francès i soci de la societat Companyia Minera de Riutort, el 16 d&apos;agost del mateix any. Al cap d&apos;un temps deixaren l&apos;extracció de coure per manca de mineral. El 1917 es va autoritzar a Tomàs Font Bataller de Barcelona, l&apos;explotació de La Bòfia i &apos;La Pleta Bella del Monte Bosch i Montaña del Común&apos;, citant les mines amb els noms d&apos;Alba i Blanca, noms de les filles del propietari de la concessió (AMB, Actes del Consell Municipal 9 gener de 1917). Va restar abandonada fins el 1946, quan Marcel·lí Duat i Miquel Rossinyol, de Bagà, van decidir explotar un jaciment de barita proper a aquesta mina. Van explotar també la mina &apos;Conxa&apos; extraient barita. Van instal·lar un telefèric que es va suprimir en tancar la mina. L&apos;any 1964 ho explotà Eduardo Felipe Devals, fins el 1968. En un principi el mineral era transportat en trineu tirat per un matxo, després amb camió cap a Gavarrós, d&apos;aquí a Riutort i a l&apos;estació de Guardiola. Més tard, en construir-se la carretera de la bocamina a Rebost, l&apos;any 1966, ja comunicava amb Bagà i estalviaven temps en el transport. L&apos;any 1969 Domingo Rodríguez, Roque Líria i Francisco Sánchez van explotar la mina i començaren a fer el pou de 16 m, fins que van deixar l&apos;explotació el mateix any degut a problemes amb el propietari de la concessió. A inicis dels setanta els senyors Rossinyol i Escriu de Bagà, varen reprendre l&apos;explotació de barita fins al tancament definitiu l&apos;any 1978. En el pou es van matar dos nois excursionistes en caure, un l&apos;any 1964 i l&apos;altre el 1985. La barita, un cop tractada, servia per fer pintura de vaixells, ja que és resistent a la humitat. Alguns forners la pastaven junt amb la farina per tal que el pa tingués una mica més de pes.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2953400,1.8956700</coordenades>
<utm_x>408966</utm_x>
<utm_y>4683159</utm_y>
<any>1900</any>
<rel_municipis>08016</rel_municipis>
<municipi_nom>Bagà</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40582-foto-08016-71-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Cortés Elía, Mª del Agua</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.</observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:44:28</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
