<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa61e1b5b1efaa050e977d</_id>
<id>41045</id>
<titol>Costumari propi de la nit de Sant Joan</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l&apos;Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) &apos;Reculls per a una Història&apos;. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d&apos;un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d&apos;Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d&apos;Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;1. ROQUES QUE S&apos;AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d&apos;un costum documentat per Joan Amades al terme d&apos;Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que &apos;dues roques que es troben d&apos;alt d&apos;un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d&apos;estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s&apos;acosta&apos; (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l&apos;any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l&apos;any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, &apos;buscant la sort&apos;. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d&apos;aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n&apos;agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s&apos;agafava el paper es recitava la següent oració: &apos;Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat&apos; (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L&apos;ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d&apos;untar amb oli l&apos;ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d&apos;un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d&apos;Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l&apos;una a l&apos;altra pel mig d&apos;un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l&apos;altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: &apos;-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant&apos; En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L&apos;operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l&apos;arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l&apos;infantó estava guarit. A les Gunyoles, l&apos;any 1942, es va dur a terme una cerimònia d&apos;aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s&apos;havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08013-247</codi_element>
<ubicacio>08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.3610400,1.7796200</coordenades>
<utm_x>397925</utm_x>
<utm_y>4579556</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08013</rel_municipis>
<municipi_nom>Avinyonet del Penedès</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Costumari</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[(Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d&apos;alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d&apos;ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>63</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:52:33</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
