<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 08:23:22</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af80670ce5362de280512a5</_id>
<id>41130</id>
<titol><![CDATA[Espai d&apos;Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN)]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Els incendis són el principal element de degradació de l&apos;espai, els més recents són:-Incendi forestal de l&apos;any 1994: 1415 ha (88% de l&apos;espai)-Incendi forestal de l&apos;any 1982: 250 ha (16% de l&apos;espai)-Incendi forestal de l&apos;any 1976: 210 ha (13% de l&apos;espai)]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d&apos;aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d&apos;interès que han propiciat la protecció d&apos;aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d&apos;interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d&apos;Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l&apos;era secundària) força completa. L&apos;interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l&apos;acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l&apos;espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s&apos;adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l&apos;Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d&apos;aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l&apos;aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d&apos;elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d&apos;interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d&apos;aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d&apos;aigua que es produeixen en diferents punts d&apos;aquests cursos, en especial el salt d&apos;aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l&apos;alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d&apos;interès A) Presència d&apos;hàbitats d&apos;interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d&apos;aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l&apos;àliga cuabarrada i d&apos;altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d&apos;ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d&apos;espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l&apos;elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d&apos;interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d&apos;aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d&apos;interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d&apos;implantació: El baix grau d&apos;implantació d&apos;edificacions a l&apos;espai, les quals es concentren a l&apos;entorn d&apos;algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L&apos;espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l&apos;activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08023-73</codi_element>
<ubicacio>Cingles de Bertí</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s&apos;aprova el Pla d&apos;espais d&apos;interès natural. El Pla d&apos;espais d&apos;interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d&apos;espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d&apos;un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d&apos;aquests espais. La memòria del PEIN destaca l&apos;interès biogeogràfic d&apos;aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7146400,2.1887800</coordenades>
<utm_x>432517</utm_x>
<utm_y>4618412</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08023</rel_municipis>
<municipi_nom>Bigues i Riells</municipi_nom>
<tipus_acces>Sense accés</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Àrea especial de conservació</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Moisès Guardiola i Bufí</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Informació complementària dels elements d&apos;interès que han propiciat la protecció d&apos;aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d&apos;hàbitats d&apos;interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s&apos;estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d&apos;hàbitats d&apos;interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d&apos;aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l&apos;àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l&apos;espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d&apos;abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l&apos;àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D&apos;acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d&apos;assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s&apos;inclou aquesta espècie a l&apos;Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l&apos;annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d&apos;afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d&apos;activitats culturals, lúdiques i recreatives: l&apos;església de Sant Miquel, les coves o els salts d&apos;aigua del Rossinyol i del Tenes, l&apos;itinerari fins a l&apos;ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l&apos;antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d&apos;implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d&apos;energia o d&apos;aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d&apos;infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l&apos;existència d&apos;activitats agrícoles a l&apos;espai, pot esdevenir un factor d&apos;interès en relació amb el fet d&apos;evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d&apos;espais oberts i la conservació d&apos;infrastructures viàries per a situacions d&apos;emergència.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1785</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 07:57:52</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
