<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55b33350a399cf023357</_id>
<id>41855</id>
<titol><![CDATA[Turó de l&apos;Infern]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern</url>
<bibliografia><![CDATA[PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural d&apos;Iluro. Mataró: Caixa d&apos;Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d&apos;Estalvis Laietana; 24), p.68.]]></bibliografia>
<centuria>II-I aC</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[El coneixement és parcial i superficial. No s&apos;intueix cap resta estructural conservada]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[És coneguda l&apos;actuació d&apos;activitats furtives que han assolat el jaciment al llarg del temps. Els aficionats de la zona esmentaren que els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes), però no s&apos;ha pogut confirmar la veracitat d&apos;aquesta notícia. El 1984, davant aquest intensa actuació furtiva a la zona i un cop posat en coneixement del Servei d&apos;Arqueologia, es va dur a terme una campanya de recollida de material en superfície . D&apos;entre els materials recuperats en destaquen fragments de ceràmica campaniana calena, àmfora itàlica, àmfora local i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. El 1999, amb motiu del projecte de recerca &apos;Prospecció arqueològica sistemàtica de Montcabrer&apos;, es va dur a terme una altra recollida de materials amb la aportació de fragments de materials no documentats fins aleshores, com fragments d&apos;àmfora laietana Dressel 2-4. Per les notícies descrites sembla que les restes respondrien a un assentament ibèric de segon ordre o, més aviat, un lloc de guaita relacionat amb el poblat ibèric de Burriac, des d&apos;on es controlava la vall de Cabrera d&apos;un banda i la vall de Cabrils, no visible des de Burriac, de l&apos;altre. La cronologia de l&apos;assentament estaria relacionada amb el període ibèric final, entre els segles III i I aC. Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas de diverses sepultures de teules, sepultures de parets de pedra, urnes cineràries, sitges i molta ceràmica ibèrica i romana republicana. En el cantó nord i est del cim també es podien observar les últimes filades d&apos;una paret segurament de factura ibèrica que envoltaria el cim del turó i uns forats rectangulars repicats en les roques que coronen el puig.]]></descripcio>
<codi_element>08029-114</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Cim del Turó de l&apos;Infern]]></ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5279200,2.3807400</coordenades>
<utm_x>448337</utm_x>
<utm_y>4597549</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08029</rel_municipis>
<municipi_nom>Cabrera de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Ibèric|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Marc Guàrdia i Llorens</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>81|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:39</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
