<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55b43350a399cf023370</_id>
<id>41880</id>
<titol>Can Batlle</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle</url>
<bibliografia><![CDATA[PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural d&apos;Iluro. Mataró, 1981. p.193-194. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d&apos;Estalvis Laietana; 24), p.68. RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael dalmau, 1988. (Caixa d&apos;Estalvis Laietana; 8), p.162.]]></bibliografia>
<centuria>I-V dC</centuria>
<notes_conservacio>Destruït</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Jaciment documentat per M. Ribas arrel de la troballa el 1957, als camps que envoltaven el mas, de tres tombes en tegulae, les quals contenien un individu inhumat cadascuna. Sembla que posteriorment, per les terres dels voltants, es va dur a terme la localització d&apos;altres sepultures que no han estat excavades, així com la troballa en superfície de restes de ceràmica romana, particularment molts fragments d&apos;àmfores. La construcció del polígon industrial va motivar l&apos;enderrocament del mas de can Batlle i la probable destrucció de necròpolis, donat que no es va dur a terme cap tipus d&apos;actuació arqueològica preventiva per tal de documentar les possibles restes existents. L&apos;emplaçament d&apos;aquesta necròpolis, donada la proximitat al Camí del Mig, i la troballa d&apos;àmfores a la zona, podria relacionar-se amb un possible establiment rural romà a la zona. La cronologia de les tombes, per tipologia, es pot situar a l&apos;època imperial.]]></descripcio>
<codi_element>08029-142</codi_element>
<ubicacio>Zona industrial, carrer Antoni Gaudí</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5283900,2.4178200</coordenades>
<utm_x>451431</utm_x>
<utm_y>4597580</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08029</rel_municipis>
<municipi_nom>Cabrera de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romà</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Marc Guàrdia i Llorens</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Desaparegut per la urbanització de l&apos;indret]]></observacions>
<codi_estil>83</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
