<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-06-04T03:12:22TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a20cb19d9ea5321f66a7443
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[41883]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Vilalta]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ÀNÒNIM. &#039;Activitats. Descobriment d&#039;una important vil·la romana.&#039;. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. &#039;La arqueología romana en Cataluña&#039;. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. &#039;Restes d&#039;un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)&#039;. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. &#039;Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)&#039;. Memòria d&#039;activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d&#039;Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. &#039;La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils&#039;. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. &#039;Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar&#039;. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. &#039;Vilassar de Mar&#039;. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. &#039;Les vies de comunicació del Maresme en l&#039;Antiguitat&#039;. Memòria d&#039;Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. &#039;Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)&#039;. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. &#039;Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)&#039;. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d&#039;Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d&#039;Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. &#039;La topografia i els orígens de la Barcelona romana&#039;. Quaderns d&#039;Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l&#039;àrea rural d&#039;Iluro. Mataró: Caixa d&#039;Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. &#039;La Via Augusta en el Maresme&#039;. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d&#039;Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d&#039;Ilduro. Barcelona: Institut d&#039;Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d&#039;Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. &#039;Vilassar de Mar (Barcelona)&#039;. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. &#039;Un mil·liari a Vilassar de Mar&#039;. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[I-II dC]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Desaparegut per urbanització de l&#039;entorn]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Es tracta d&#039;un jaciment d&#039;època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d&#039;estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d&#039;habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s&#039;hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d&#039;aquestes estructures, s&#039;exhumaren restes d&#039;una quantitat indeterminada d&#039;enterraments en tegulae de secció quadrada. D&#039;entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d&#039;època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d&#039;alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d&#039;alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d&#039;inscripció. Arrel d&#039;aquesta troballa s&#039;efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d&#039;uns 9 metres d&#039;amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s&#039;hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d&#039;una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d&#039;un establiment rural d&#039;època romana tipus vil·la, d&#039;una banda, i d&#039;un tram de la Via Augusta, d&#039;altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d&#039;opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l&#039;establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d&#039;aquest vial en l&#039;actual Camí del Mig.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08029-145]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C-32, km. 94,5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5172600,2.3918700]]></content:encoded><content:item>449257</content:item><content:item>4596359</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08029/format/rdf-xml" /><content:item>Cabrera de Mar</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Dolent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Romà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment arqueològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Estructural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marc Guàrdia i Llorens]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l&#039;indret el jaciment està desaparegut en bona part.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[83]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1754]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/21/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>