<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bacf0e786f114966c9df7</_id>
<id>41883</id>
<titol>Can Vilalta</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0</url>
<bibliografia><![CDATA[ÀNÒNIM. &apos;Activitats. Descobriment d&apos;una important vil·la romana.&apos;. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. &apos;La arqueología romana en Cataluña&apos;. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. &apos;Restes d&apos;un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)&apos;. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. &apos;Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)&apos;. Memòria d&apos;activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d&apos;Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. &apos;La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils&apos;. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. &apos;Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar&apos;. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. &apos;Vilassar de Mar&apos;. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. &apos;Les vies de comunicació del Maresme en l&apos;Antiguitat&apos;. Memòria d&apos;Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. &apos;Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)&apos;. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. &apos;Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)&apos;. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d&apos;Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d&apos;Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. &apos;La topografia i els orígens de la Barcelona romana&apos;. Quaderns d&apos;Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l&apos;àrea rural d&apos;Iluro. Mataró: Caixa d&apos;Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. &apos;La Via Augusta en el Maresme&apos;. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d&apos;Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d&apos;Ilduro. Barcelona: Institut d&apos;Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d&apos;Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. &apos;Vilassar de Mar (Barcelona)&apos;. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. &apos;Un mil·liari a Vilassar de Mar&apos;. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101.]]></bibliografia>
<centuria>I-II dC</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Desaparegut per urbanització de l&apos;entorn]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;un jaciment d&apos;època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d&apos;estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d&apos;habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s&apos;hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d&apos;aquestes estructures, s&apos;exhumaren restes d&apos;una quantitat indeterminada d&apos;enterraments en tegulae de secció quadrada. D&apos;entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d&apos;època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d&apos;alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d&apos;alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d&apos;inscripció. Arrel d&apos;aquesta troballa s&apos;efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d&apos;uns 9 metres d&apos;amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s&apos;hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d&apos;una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d&apos;un establiment rural d&apos;època romana tipus vil·la, d&apos;una banda, i d&apos;un tram de la Via Augusta, d&apos;altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d&apos;opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l&apos;establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d&apos;aquest vial en l&apos;actual Camí del Mig.]]></descripcio>
<codi_element>08029-145</codi_element>
<ubicacio>C-32, km. 94,5</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5172600,2.3918700</coordenades>
<utm_x>449257</utm_x>
<utm_y>4596359</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08029</rel_municipis>
<municipi_nom>Cabrera de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romà</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Estructural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Marc Guàrdia i Llorens</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l&apos;indret el jaciment està desaparegut en bona part.]]></observacions>
<codi_estil>83</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:37:20</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
