<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55bd3350a399cf0234bd</_id>
<id>42222</id>
<titol>Claus de volta de Sant Jaume</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-sant-jaume</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;Les claus de volta de l&apos;Església de St. Jaume de Calaf. Tríptic editat per la Parròquia de St. Jaume de Calaf.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Quant, als inicis del s. XVII s&apos;edificà l&apos;església de St. Jaume de Calaf, d&apos;estil gòtic tardà, a l&apos;hora de coronar els arcs es col·locaren 7 claus de volta. Més tard, se&apos;n col·locaren dos més a la cripta i altres dues sota el cor de l&apos;església. La pedra utilitzada per a la construcció de les voltes i les claus fou la sorrenca. En l&apos;explicació detallada de cada una de les claus hi figuren les dimensions i el pes aproximat. Sant Pere Segueix aquesta clau, dedicada a St. Pere apòstol, l&apos;antic patró de la parròquia, quan aquesta es trobava dalt el castell. El seu diàmetre és també de 116 cms.; l&apos;alçada, 95 cms., i el pes aproximat, 2.450 kg. Veiem St. Pere revestit de pontífex, amb capa pluvial i la testa coronada amb la triple tiara. Amb la mà dreta aguanta el bàcul papal i, a l&apos;esquerra, hi porta la clau, símbol de promesa de Crist (Mt. 16, 19). Sant Bernat Sobre el cor de l&apos;església hi trobem aquesta clau, també amb 116 cms. De diàmetre, 95 d&apos;alçada i un pes aproximat de 2.450 kg. St. Bernat, revestit de monjo, porta el bàcul abacial a la mà dreta. Amb la mà esquerra aguanta un crucifix. La mitra no corona el seu cap, sinó que està a sota, indicant que no volgué ser bisbe. A un costat apareix un dimoni encadenat, símbol de les temptacions que vencé. La immaculada Sobre el presbiteri, lligant les 8 arcades de l&apos;absis, trobem la clau de volta més gran de tota l&apos;església. Mesura 144 cm de diàmetre, té una alçada de 78 cm, i pesa aproximadament 3,380 kgs. Hi llegim la inscripció de l&apos;any 1631, referència de quan es col·locà. La verge va vestida amb túnica i mantell. Al cap porta una corona reial, i als peus, una lluna creixent. Quatre caps d&apos;àngels envolten la figura. Sant Miquel Aquesta clau, dedicada a l&apos;arcàngel Miquel, té 116 cms de diàmetre, 95 d&apos;alçada, i un pes aproximat de 2.450 kgs. Sant Miquel va vestit de guerrer, amb ales d&apos;àngel. El diable, caigut als seus peus, abatut per l&apos;espasa, l&apos;únic element de totes les claus no és de pedra, sinó de fusta. Santa Calamanda Dedicada a la patrona de Calaf. Com les anteriors, té un diàmetre de 116 cms, una alçada de 95 cms, i un pes aproximat de 2.450 kgs. La santa revestida de princesa, amb la testa coronada, porta la palma del martiri a la mà dreta i un llibre a l&apos;esquerra. Sant Jaume Retrocedint cap a l&apos;entrada de l&apos;església, hi trobem el patró de Calaf, Sant Jaume. Aquesta Clau, com totes les altres de la volta, té 116 cms de diàmetre, una alçada de 95 cms, i un pes aproximat de 2.450 kgs. L&apos;apòstol va vestit de pelegrí, amb petxines a l&apos;esclavina i barret al cap. Porta un bastó amb la carabassa. Amb la mà esquerra aguanta un llibre. L&apos;Anunciació Entrant a l&apos;església, la primera clau que veiem, sota el cor, és aquesta dedicada a l&apos;Anunciació. Té un diàmetre de 112 cms, una alçada de 78, i un pes aproximat de 1.925 kgs. Maria està agenollada, pregant davant del llibre de la Llei. L&apos;àngel, al seu costat, li anuncia que Déu l&apos;ha escollida per esdevenir la mare del Salvador. Del cel davalla l&apos;Esperit Sant en forma de colom. Ell fecundarà les seves entranyes virginals. La Trinitat L&apos;altra clau que es troba sota el cor està dedicada a la Stma. Trinitat. També té 112 cms de diàmetre, 78 d&apos;alçada i un pes aproximat de 1.925 kgs. El Pare està representat com un ancià venerable, assegut en un tron reial, revestit amb una capa i coronat amb la triple tiara. Amb els seus braços aguanta la creu on morí crucificat Crist, el Fill. Sobre la creu, l&apos;Esperit Sant en forma de colom. Sant Bru Aquesta clau, dedicada a Sant Bru, té 116 cms de diàmetre, 95 d&apos;alçada, i un pes aproximat de 2.450 kgs. Va revestit amb cogulla de cartoixà, portant el bàcul a la mà dreta. Prop de la seva cara hi ha el sol. A l&apos;altra banda hi veiem una mitra, significant també que renuncia a ser bisbe.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08031-48</codi_element>
<ubicacio>Església de Sant Jaume. 08280 Calaf</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les claus de volta són peces, normalment circulars i decorades, que es col·loquen a la part central d&apos;una volta de creueria. Aquestes voltes, que s&apos;assenten sobre pilars o columnes, permeten construir edificis més alts i obrir finestrals a les parets, contrastant amb les voltes de canó romàniques, que necessitaven de parets gruixudes, massisses i no massa altes per poder suportar el pes. La volta de creueria fou una novetat del romànic tardà que s&apos;universalitzà i perfeccionà en el gòtic. Les claus de volta, les últimes peces que es col·locaven com a colofó de l&apos;estructura, començaren a decorar-se amb temes ornamentals, florals o escultòrics, i en el cas de les esglésies, amb reproduccions dels sants de més devoció o dels patrons dels mecenes que finançaven les construccions.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7338300,1.5113400</coordenades>
<utm_x>376199</utm_x>
<utm_y>4621295</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08031</rel_municipis>
<municipi_nom>Calaf</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42222-foto-08031-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42222-foto-08031-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42222-foto-08031-48-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Barroc|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Ornamental</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Religiós i/o funerari</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-12 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>96|94</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1781</proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:49</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
