<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55be3350a399cf0234f6</_id>
<id>42279</id>
<titol><![CDATA[Campanar de l&apos;església de Sant Jaume]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-jaume</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;Calaf : Alta Segarra. Tríptic editat per la Parròquia de St. Jaume de Calaf. GARGANTÉ, M. (2006). Arquitectura religiosa del segle XVIII a La Segarra i l&apos;Urgell : condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona: Fundació Noguera. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El campanar de Calaf és el més alt de tota la comarca, amb gairebé 57 m d&apos;alçada. Està adossat al costat esquerre dels peus de l&apos;edifici, i per a la seva construcció es va fer servir pedra de la pedrera de Dusfort. Es tracta d&apos;una torre vuitavada (tipus de campanar setcentista més comú) que parteix d&apos;una base quadrada i que esdevé octogonal a mitja alçada. Totes les cares són iguals, amb els finestrals de les campanes d&apos;arc apuntat, i cada un amb una petita balustrada. El campanar està coronat per un llanternó, amb obertures d&apos;arc de mig punt peraltat, per damunt de les quals s&apos;obren sengles òculs el·líptics. A l&apos;exterior, per sobre de l&apos;arcada que comunica la plaça Gran amb la plaça de les Eres, hi ha dues inscripcions: &apos;RegnanteCarolo III 1783&apos;, coincidint amb la represa de la construcció del campanar, i &apos;CampanarioMs 56.60 Cs Concluido en Septiembre de 1889&apos;, data de la seva finalització. Actualment, al campanar hi ha cinc campanes, tot i que antigament n&apos;hi devia haver 7. Durant la Guerra Civil (1936-1939), la majoria foren destruïdes i només se&apos;n salvaren dues: &apos;Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua&apos; (la més antiga, construïda el 1768, és la que senyala les hores) i &apos;Santa Digna&apos; (construïda pel fonedor calafí Victor Mestres l&apos;any 1698 i refosa el 1903, senyala els quarts). Les altres tres campanes són la &apos;Santa Calamanda&apos; (1954), la &apos;Rosa, Marina i Ramona&apos; (la més grossa, beneïda l&apos;any 1964) i la més petita, que no és originària d&apos;aquest campanar sinó que pertanyia a l&apos;església de l&apos;Hospital i que va ser beneïda l&apos;any 1943.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08031-105</codi_element>
<ubicacio>Plaça Gran</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les obres del campanar de Calaf van ser iniciades juntament amb la construcció de l&apos;església, però la difícil situació econòmica i política dels segles XVII i XVIII va fer que aquest no s&apos;acabés. A mitjans del segle XVIII, coincidint amb la recuperació de la vila, es plantejà l&apos;edificació del campanar, però els conflictes del segle XIX van fer que les obres s&apos;allarguessin més d&apos;un segle i que no s&apos;acabés definitivament fins l&apos;any 1889, amb successives modificacions del projecte original.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7340100,1.5113800</coordenades>
<utm_x>376202</utm_x>
<utm_y>4621315</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08031</rel_municipis>
<municipi_nom>Calaf</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42279-foto-08031-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42279-foto-08031-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42279-foto-08031-105-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Barroc|Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Estructural</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Religiós i/o funerari</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-12 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>96|98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1781</proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:50</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
