<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55c43350a399cf0235d0</_id>
<id>42499</id>
<titol>Torre de Carerac</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-carerac</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d&apos;Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVI-XVII</centuria>
<notes_conservacio>la masia no té  teulada.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. Té una torre de guaita adossada a la façana principal. La coberta no es conserva tot i que per la façana s&apos;endevina que era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i construïda amb teula àrab. Els paraments estan fets de pedra irregular i morter. Les façanes de tot el conjunt, estaven arrebossades. A la planta baixa per sota del carener, hi ha una portalada amb arc de mig punt, adovellada, de grans dimensions. A la dreta d&apos;aquesta, hi ha una segona porta adovellada feta amb pedra d&apos;esmolet. Al primer pis, disposades horitzontalment hi ha tres obertures, totes elles de proporcions verticals; la finestra de l&apos;esquerra està emmarcada amb pedra, la central també presenta llinda, brancals i ampit de pedra; la tercera, que es troba per sobre del portal adovellat de pedra d&apos;esmolet és porticada sense balcó, amb una reixa de ferro; té una llinda de fusta i els brancals fets de maó. A les golfes, l&apos;única obertura que dóna a la façana principal consta de llinda de fusta i brancals de maó que s&apos;endevinen per sota de l&apos;arrebossat de la façana que comença a desprendre&apos;s de la pedra. A la dreta, entre la casa i la pallissa, es va annexionar una torre de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable per on s&apos;hi accedeix a través d&apos;una escaleta que comença al segon pis. Aquesta tindria funció de torre de guaita, amb els merlets o murons de forma quadrada (quatre a les façanes orientades a migdia i nord i dos a l&apos;est i ponent). A la planta baixa hi ha quatre espitlleres disposades a la façana principal que dóna a migdia. Al primer pis i al segon, tant a la façana orientada al nord-est com a ponent com a migdia (des de l&apos;interior sembla observar-se una obertura orientada al nord-oest, però és difícil precisar-ho) hi ha dues obertures superposades, disposades simètricament en un mateix eix vertical formant un arc agut fet de maons. A la dreta d&apos;aquesta torre hi ha adossat un tercer cos. És la pallissa, que segueix el mateix pendent de la teulada del mas. De planta baixa i pis, a baix hi ha una obertura per permetre entrar el carro; aquest portal és fet de pedra amb un arc carpanell molt rebaixat. Per damunt, de la porta, seguint un eix vertical, es troba una gran obertura, que permetia entrar i treure les bales de palla. Aquesta està feta de pedra, amb un arc de mig punt. La façana nord - est presenta les mateixes característiques, és a dir, tres obertures fetes amb maó, amb un arc de mig punt i un portal amb brancals, llinda i ampit, fet també de maó, amb un arc carpanell molt rebaixat. Des de la pallissa es podia accedir a l&apos;interior de la casa, així com a la planta baixa de la torre, des d&apos;on s&apos;accedia per una porteta molt estreta i baixa. A l&apos;interior de la casa, per la portalada principal de grans dovelles s&apos;observa al fons uns esglaons que servien per pujar al primer pis fets de pedra d&apos;esmolet i posats sobre una base de pedra irregular amb totxos, lligada amb morter de calç. A l&apos;esquerra, el que semblaria haver estat la cuina, s&apos;observa encara algun tinell i un forn de pa, que conserva la volta de maó.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08033-58</codi_element>
<ubicacio>Vall de Carerac</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Segons Moreu-Rey (1962), el topònim de Carerac o Caracac es pot situar ja a l&apos;any 993: &apos;locum que dicunt Karesago&apos; , &apos;terminio de Caresago&apos;. Del 1040 es troba el topònim: &apos;Charesag&apos;. Del 1067,1081, 1100 i aproximadament 1102 trobem escrit &apos;Carerag&apos;. Del 1276 trobem &apos;Caresacho&apos;. Del 1121, &apos;Caresrag&apos;. De l&apos;any 1211: &apos;manso de Carera&apos;. De l&apos;any 1234: &apos;Cararach&apos;. Del 1347 &apos;Correrach&apos;?. Dels segles XVII, XVIII i XIX, trobem &apos;Mas Carerach (rarament Carrerach). De l&apos;any 1720 &apos;Cararachs&apos;. Del segle XX, Cararac, sempre sense &apos;Can&apos; ni &apos;Mas&apos;. Es tracta d&apos;un dels llocs i masos més antigament i abundosament documentats. Pel que fa als llinatges documentats, Moreu troba documentats: Richel de C. (aproximadament del 1100) que coincideix amb la mateixa que Richel, propietària l&apos;any 1081 de terres a Palou, i dona de Guilabert Bonfill. Arnal de Caresag (1192, 1203) ; Ramon de C. (anterior a l&apos;any 1234); Pere &apos;Girbauli de Caresacho&apos; (1276, casat amb Rumia; Ramon de C. (1319); Pere de C. (1353, 1365, 1399); Bernat I de C. fill de Ramon de Carerac (1407, 1412); Francesc de C., fill de Bernat; Bernat C., junior (1439 a 1458); Ramon de C., clergue, besnét de Bernat I, senyor útil i propietari del mas Carerac 81477); Joan Pere de Carerac, fill de Bernat (1504, 1510). Segueix el llinatge BOU. El Mas Bou o Mas d&apos;en Bou, fou un altre nom antic que rebé el Mas Carerac. Així, l&apos;any 1560 es llegeix el &apos;Mas Carerac, alias Bou&apos;. Aquest nom és originari d&apos;una família que també en fou propietària. Així es troba documentat en Joan Bou (1162, 1189); Berenguer Bou, (probablement veguer de Barcelona) (1181 a 1250); Bernat Bou (1254); Berenguer Bou (1290, 1292); Guillem Bou, casat amb Elicsenda (1290 a 1302); Berenguer Bou (1314 a 1368) propietari en 1328 d&apos;un &apos;casali molendinorum (...) satis prope dictam villam&apos;; Joan B. (1411); mossèn B. (1513); joan B. Casat amb Elisabeth (1555 a 1571), mercader ciutadà de Bou, &apos;Lo vas de la casa de bou que es devant la capella de ma Sra. Del roser de la Iglesia de dita villa&apos; (1607). Igualment, Moreu-Rey troba documentat el nom de Sans, relacionat amb la Casa de Sans o Torre de Sans, que fora un dels altres noms donats a Carerac. Aquesta família Sans, hauria estat propietària d&apos;aquesta casa, així com també de la casa de banys de Can Rius, a la qual hom havia donat, també de vegades el nom de Can Sans.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6481800,2.1684800</coordenades>
<utm_x>430757</utm_x>
<utm_y>4611049</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08033</rel_municipis>
<municipi_nom>Caldes de Montbui</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Defensa</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2019-12-17 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Laura Bosch Martínez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1771</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:56</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
