<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55c53350a399cf0235fd</_id>
<id>42544</id>
<titol>El Pascol</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pascol</url>
<bibliografia><![CDATA[GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d&apos;Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.]]></bibliografia>
<centuria>XVII</centuria>
<notes_conservacio>la part més antiga de la casa està en desús</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a l&apos;est. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L&apos;acabat de tota la masia és amb pedra vista. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %. En aquesta masia s&apos;observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se i interrelancionat-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l&apos;edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de dos unitats volumètriques; la primera, de planta baixa, pis i golfes i més a l&apos;esquerra, de planta baix i pis. La coberta és a una sola vessant per l&apos;edifici més alt i a doble vessant per l&apos;edifici més baix (amb la coberta orientada a mig dia més gran). Totes les obertures situades a la planta baixa estan col·locades en punts relativament alts de la façana, per permetre senzillament el pas de la llum del dia a l&apos;interior de la casa. Són de petites dimensions i duen una reixa. Cal senyalar una espitllera disposada al tercer volum, just davant del safareig. Al segon pis, hi ha vàries obertures, en general disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les finestres estaven tancades amb porticons de fusta enrasats al pla de façana, tot i que actualment, algunes d&apos;aquestes no tenen cap mena de tancament. El ràfec de la coberta és constituït per una simple volada de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten obertures molt més petites, resseguides amb pedra. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a un resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa. La façana principal es troba protegida per un seguit d&apos;edificis annexes que juntament amb els dos portals d&apos;accés a la masia, formen un pati interior: per la banda de migdia, una porxada amb arcs de mig punt realitzats amb maó i on modernament s&apos;hi han col·locat uns pilars fets amb totxo i ciment, per evitar el seu enderroc. Davant de la façana principal, hi ha la portalada d&apos;entrada, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està fet tot ell amb totxo i presenta un arc rebaixat. Conserva el portal de fusta amb un portó a la banda dreta. Al seu costat, un altre edifici annexa, gairebé enderrocat; es tracta de les corts del bestiar. Encara s&apos;observen les dues jàsseres perpendiculars separades per un peu dret que aguantaven la teulada. Resseguint les corts, tornem a trobar una segona portalada d&apos;accés a la masia, exactament igual de la primera, tancant totalment el pati. De la façana principal, cal destacar el portal adovellat no gaire alt, i la finestra resseguida tota ella amb pedra, amb el marc motllurat, i on a la llinda hi ha gravada l&apos;any 1648. A l&apos;esquerra de la finestra un antic rellotge de sol, del qual només queda la part de l&apos;arrebossat i la marca del gnòmon que senyalava les hores. A la planta baixa, destaca a l&apos;esquerra de la façana, un trull d&apos;oli, integrat a la façana mateix, on encara hi ha part de l&apos;estructura, una biga de fusta, part de la premsa (en ferro) i les pedres de grans dimensions, on s&apos;hi observa el retall per encaixar-hi les diferents parts de fusta que no s&apos;han conservat.]]></descripcio>
<codi_element>08033-103</codi_element>
<ubicacio>Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys</ubicacio>
<historia><![CDATA[Moreu Rey (1962), troba referències documentades datades del segle XIII com a &apos;Paschal&apos;; del 1353 es troba anomenat ja &apos;Mas Pasqual&apos;; entre el segle XV, a partir de 1400 es troba anomenat com a &apos;manso Paschual&apos;, &apos;Mas Pescual de Rovyno&apos;, manso Paschual de Valle de Rovinyo. En la la documentació posterior entre els segles XVI i XIX se segueix escrivint &apos;Mas Pasqual de Rovinyó&apos;, &apos;Mas Pasqual&apos;, &apos;Mas Pascual&apos;, &apos;partida del Pasqual&apos;, etc., però oralment ja es devia pronunciar com ara, com ho demostren les referències sqq.:&apos;Pascol (ap. 1434); &apos;heretat del Pascol de R.&apos; 1607) &apos;El Pascol&apos; (segle XX). Aquest mas era alou del monestir de Sant Cugat. Es troben referències escrites de que l&apos;any 1400 Francesc Pascol es confesava &apos;homo proprius solidus et affocatus dicti Monasterii&apos;. També se sap que l&apos;any 1721 l&apos;heretat comprenia 405 quarteres i llindava amb Vallgornera (la Torre Nova), a ponent amb el terme de Sentmenat i a tramuntana amb el Farell. Pel que fa al llinatge es documenta el nom de Paschal de Rovinio (on &apos;Paschal&apos; és encara nom de baptisme) (1226); Berenguer P., que potser no és de la mateixa família (1242); &apos;Petro Paschali&apos; (1273); Arnau P. (1353); Joan P. de R. (1365); Francesc P. (1400); Jaume P. ( (1411); Pere P. de R. (1510, 1515); Vicenç P. de R. (1550, 1553); senyer en Antoni P. de R. (1563, 1594); Joan P. de R. (1605, 1631); Jaume P. de R. (1658); Emmanuel P. de R. (1703, 1772); Miquel P. de R. (1775, 1781); Martí P. de R. (1792). Se sap que l&apos;any 1860 la casa havia estat propietat de Jaume Margenat, casat amb Maria, filla del mas Pascol.]]></historia>
<coordenades>41.6415200,2.1406600</coordenades>
<utm_x>428433</utm_x>
<utm_y>4610332</utm_y>
<any>1648</any>
<rel_municipis>08033</rel_municipis>
<municipi_nom>Caldes de Montbui</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42544-foto-08033-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42544-foto-08033-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42544-foto-08033-103-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Laura Bosch Martínez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[A la dreta de la porta adovellada hi ha un pou d&apos;aigua adossat també a la façana, amb una coberta realitzada amb lloses de pedra de grans dimensions formant una teuladeta a doble vessant aguantada per unes bigues de fusta al seu interior i  una llosa de pedra d&apos;esmolet just per sota del carener, posada damunt dels pilars del pou. Les parets són fetes d&apos;argamassa i pedra. S&apos;observa la corriola i està tapat amb unes planxes de fusta. Al seu costat, adossat, un petit safareig fet amb un únic bloc de pedra.]]></observacions>
<codi_estil>119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:57</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
