<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-04-08T08:02:25TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    69d5e996cbe9ac76a17df3cf
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[42548]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí d&#039;en Ral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ral]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L&#039;arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l&#039;Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d&#039;Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d&#039;activitats - 1904-1994. Núm. 31. XXVI Premi &#039;Sant Bernat&#039;. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Molí fariner del qual en resta una petita part de l&#039;edifici adossat a la gran bassa, dues moles i tres basses compartimentades que donaven al molí una capacitat i autosuficiència per moldre poc usual. Prop d&#039;aquest hi ha la casa senyorial, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab, a quatre aigües, i la façana principal de l&#039;edifici orientada a mig dia. Totes les obertures són simètriques respecte a l&#039;eix de la façana. Aquestes estan resseguides per fileres de maons, i els llindars formen un arc rebaixat, amb els maons disposats a mena de plec de llibre. A la façana orientada al sud-oest hi ha una corriola situada a la planta golfes. L&#039;estructura constructiva de l&#039;edifici és a base de pedra de petites dimensions alternada amb maó. L&#039;arrebossat de la façana és parcial. Pel que fa a l&#039;edifici adossat a l&#039;antic molí, té les obertures principals d&#039;accés tapiades. Té dos edificis annexats amb la coberta de teula àrab a dues vessants, i el més alt d&#039;ells a una sola vessant, formant un calaix. Del conjunt del molí, cal destacar actualment les tres basses, construïdes amb pedra irregular de la riera de Caldes i reforçada per varis contraforts.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08033-107]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carrer del Molí d&#039;en Ral, s/n]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Moreu-Rey (1962) parla ja que en el segle XVIII i fins el segle XX, aquest molí era conegut com &#039;lo molí d&#039;en Ral&#039;, &#039;el molí d&#039;en Ral&#039;. Però també es troben dades de que durant el segle XIX, se l&#039;havia anomenat &#039;moli d&#039;en Real&#039;. I fins i tot a l&#039;any 1634 es parla de que el molí fou habitat pel &#039;moliner d&#039;en Real&#039;. També es troben documents on es parla del &#039;moliner d&#039;en Ral&#039;, &#039;moliné d&#039;en Ral&#039; i &#039;lo molí d&#039;en Ral&#039; datats dels anys 1700 aproximadament, 1860 i 1720. Pel que fa a l&#039;origen i la història, val a dir que el nom no ve, com semblaria, del fet que el molí és veí del Camí Ral de Barcelona, sinó del nom del moliner: Joan Real, en 1601, parent dels Real, moliners de Palau. El molí - que era fariner - ha portat els noms d&#039;altres propietaris successius: &#039;molí d en Stalrich&#039; (1439), de la família Hostalric; Bartomeu; Berenguer, etc.; de Mossén Santjust, de la mateixa família; &#039;d en Giralt Guardiola&#039;, o de &#039;Mossèn guardiola&#039; (1604, 1606). Va ser després dels Falcó. L&#039;any 1720 el posseïa Pere Joan Pasqual, i era &#039;tot derruït&#039;; els descendents d&#039;aquest, Riera i Pasqual, el vengueren l&#039;any 1805 a Joan Puig Domènec per &#039;6 mil y tantas lliures&#039;. L&#039;any 1860 el moliner era un tal Aymerich. Fa uns anys, just abans de ser tancat, va passar un fet real. Sembla ser que el moliner va haver d&#039;entrar a les galeries on es trobaven les moles, per sota terra per un problema amb el mecanisme. Com que no en sortia, el seu fill, va entrar a buscar-lo, però tampoc va sortí; la seva esposa, va fer el mateix, i així fins a un quart membre de la mateixa família. Pensant en el pitjor, que possiblement haguessin estat víctimes de la guilla, els que estaven fora,van cridar a un bomber sembla ser amic de la família. Aquest doncs, s&#039;encordà per baixar i treure&#039;ls de l&#039;interior de la galeria, però morí en l&#039;intent. Un cop extret amb la corda que li havia permès entrar, varen cridar als bombers de Sentmenat, que baixaren amb màscares i tragueren els quatre cossos inerts de la mateixa família. Més tard, es va esbrinar la causa de la mort dels mateixos membres de la família, que havia estat deguda a que a la galeria hi havien hagut infiltracions de purins, formant un gas mortal per aquell que ho respirava. Després d&#039;això, es tapià i la família restant, abandonà el lloc. Veíns del molí, expliquen que les basses eren tant grans, que durant una època hi havia hagut gent amb barquetes com si es tractés d&#039;un petit estany. Per fer funcionar el molí, l&#039;aigua de la riera de Caldes era recollida en una resclosa a la llera de la riera i conduïda mitjançant un rec a les tres basses, la qual cosa li permetia augmentar la capacitat i el temps útil de molta. L&#039;extrem de la bassa era clos per un pou, d&#039;un salt d&#039;uns tres metres a cinc. Aquesta aigua s&#039;escolava pel canal i rajant pel forat donava a una cambra anomenada carcabà, catau o cacau, tocava un rodet de paletes còncaves o àleps, horitzontal, i el feia girar, l&#039;aigua s&#039;escolava i sortint a l&#039;exterior tornava al riu. El canal era tancat per un pany accionat des de dalt per l&#039;engegador, que regulava el cabal i l&#039;obturava quan calia. El rodet girava impulsat per l&#039;aigua mitjançant una agulla de ferro que tocava un dau del mateix material que era suportat d&#039;aquesta manera es podia deixar més o menys gruix a les moles i refinar més o menys la farina. El rodet feia girar l&#039;arbre, vertical, que cloïa en una peça de ferro, el coll-ferro, que travessant pel centre la mola sotana o fixa, feia girar per l&#039;encast d&#039;una peça anomenada nadilla, la mola sobirana o volandera. Tot això estava situat en una estança superior anomenada obrador. El gra era abocat en una tremuja per la qual acostumava a accedir-hi mitjançant uns graons, la qual, mitjançant un conducte, el canalet, abocava en una caixa de fusta, el rescle, que tapava les moles, engolint-se per l&#039;ull, un forat de la mola volandera, i era triturat pel frec de les dues moles; el pols o el trencat desitjat s&#039;obtenia per acció de l&#039;alçador.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.6246300,2.1635700]]></content:encoded><content:item>430323</content:item><content:item>4608439</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08033/format/rdf-xml" /><content:item>Caldes de Montbui</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42548-foto-08033-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42548-foto-08033-107-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Lúdic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Laura Bosch Martínez]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[En la casa pairal, es realitzen activitats pels joves.(Continuació història)Pel farinal, que era un forat a l&#039;alçada de la intersecció de les moles, s&#039;abocava la farina en una faixa,  i mitjançant uns llauradors era recollida i ensacada de nou. Per alçar les moles de pedra, una cabra auxiliava el moliner, ja que aquestes s&#039;havien de repicar tot sovint a cops de buixarda i refer-ne les estries per drenar la farina. El pes de les moles, fetes sovint amb pedra del país podia arribar als mil quilos. El diàmetre acostumava a fer un metre quaranta centímetres  de diàmetre per un a dos pams d&#039;amplada. Donat que el temps de la molta variava molt, segons que fos la capacitat de la bassa, l&#039;alçada del pou, el cabal del rec per reomplir altre cop la bassa, o la mena de gra, els moliners van acabar habilitant una estança damunt de l&#039;obrador que servia de cambra i llar. En alguns casos va acabar sent habitatge habitual i el molí convertit també en mas.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/41/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>