<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55c73350a399cf02365e</_id>
<id>42641</id>
<titol>Xemeneia de la bòvila Mas Manolo</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bovila-mas-manolo</url>
<bibliografia><![CDATA[BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l&apos;art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Xemeneia de totxo vist, aplantillat. Presenta una base quadrada feta també de maons, d&apos;un metre cinquanta d&apos;alçada i amb una boca, encarada a migdia. Aquesta presenta una entrada construïda amb un arc de mig punt realitzat a partir d&apos;una filera de maons disposats verticalment i una porteta de ferro. Per damunt, la xemeneia, que consta d&apos;un fust en forma troncocònica d&apos;uns 25 metres d&apos;alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt. La xemeneia no presenta grans esquerdes que posin en perill el seu equilibri només una d&apos;uns 80 centímetres situada just per sota del coronament.]]></descripcio>
<codi_element>08033-200</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[A l&apos;entrada del municipi per la carretera C-1314]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Les xemeneies són un tret característic d&apos;una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d&apos;energia l&apos;aigua dels rius i el carbó. L&apos;ús de l&apos;energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d&apos;evacuar els fums generats va donar lloc a l&apos;arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d&apos;emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s&apos;extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l&apos;extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d&apos;aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l&apos;interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s&apos;inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d&apos;aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s&apos;anomenava el mestre d&apos;obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l&apos;amplada i l&apos;alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d&apos;aquestes es basa en la llei física segons la qual l&apos;aire calent pesa menys que l&apos;aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s&apos;estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d&apos;unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses i pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l&apos;aire fred de l&apos;exterior provocava que les xemeneies s&apos;esboquessin (s&apos;obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la.]]></historia>
<coordenades>41.6352700,2.1761400</coordenades>
<utm_x>431381</utm_x>
<utm_y>4609610</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08033</rel_municipis>
<municipi_nom>Caldes de Montbui</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2019-11-22 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Laura Bosch Martínez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:59</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
