<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55c83350a399cf023688</_id>
<id>42686</id>
<titol>Barraca de La Resclosa</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-resclosa</url>
<bibliografia><![CDATA[SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). &apos;Les barraques de vinya al terme municipal d&apos;Artés (Pla de Bages)&apos;; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). &apos;Barraques i tines, construccions per a la vinya&apos;; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). &apos;La tècnica de la pedra seca. La construcció popular&apos;; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). &apos;La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició&apos;; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig.]]></bibliografia>
<centuria>XVIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[manté tota l&apos;estructura, però està coberta per vegetació, bàsicament bardisses]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Barraca de vinya en pedra seca, de planta quadrada (1&apos;25 x 1&apos;25 metres), amb una alçada d&apos;1&apos;35 metres. Està integrada aprofitant el mateix desnivell de la feixa. La coberta està formada per vàries lloses grans, i al damunt la terra. Orientada a l&apos;est. Als costats de l&apos;entrada hi ha dos murs paral·lels en un angle de 90 º respecte a la paret de la feixa. Té una llinda de cinc centímetres d&apos;amplada feta en un sol bloc de 90cm de llargada, que es recolza en els brancals de l&apos;entrada fets amb blocs de pedra molt més grossos que la resta de pedra emprada en la seva construcció. L&apos;obertura té uns setanta centímetres aproximadament per 1 metre d&apos;alçada.]]></descripcio>
<codi_element>08033-245</codi_element>
<ubicacio>Camí de les Elies</ubicacio>
<historia><![CDATA[La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l&apos;ús de la pedra sense treballar i sense cap material d&apos;unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s&apos;utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d&apos;una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l&apos;aparició de les barraques són: un increment de l&apos;àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d&apos;aixopluc i magatzem d&apos;eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d&apos;un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d&apos;aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d&apos;aprofitament de l&apos;espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d&apos;una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s&apos;amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l&apos;existència de quadrilles de &apos;barracaires&apos; itinerants, els &apos;sardans&apos;, o el propi pagès. L&apos;existència dels sardans s&apos;ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d&apos;homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.]]></historia>
<coordenades>41.6714800,2.1472300</coordenades>
<utm_x>429013</utm_x>
<utm_y>4613653</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08033</rel_municipis>
<municipi_nom>Caldes de Montbui</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42686-foto-08033-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42686-foto-08033-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42686-foto-08033-245-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Laura Bosch Martínez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:46:00</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
