<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-29 05:42:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1905446df7cf677975d255</_id>
<id>42872</id>
<titol>Camí ral de Vic</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic</url>
<bibliografia><![CDATA[-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d&apos;antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984.]]></bibliografia>
<centuria>XIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s&apos;han rebentat i es degrada a causa del desús.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L&apos;itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l&apos;exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l&apos;encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d&apos;hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l&apos;actual carretera en direcció a l&apos;hostal de la Grossa (terme d&apos;Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d&apos;amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l&apos;altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra.]]></descripcio>
<codi_element>08034-58</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[Es parla de precedents d&apos;aquest camí ja d&apos;època ibèrica i romana. Durant l&apos;alta edat mitjana es troba documentada l&apos;anomenada &apos;Strata Francisca&apos;, un camí d&apos;origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D&apos;aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d&apos;aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut.]]></historia>
<coordenades>41.7865500,1.9626700</coordenades>
<utm_x>413804</utm_x>
<utm_y>4626598</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08034</rel_municipis>
<municipi_nom>Calders</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Piñero</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>42</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-29 05:17:24</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
