<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-29 05:42:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1905446df7cf677975d25d</_id>
<id>42880</id>
<titol>Colònia Jorba (o colònia del Manganell)</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell</url>
<bibliografia>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990</bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Colònia industrial. És situada a la vora d&apos;un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l&apos;espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L&apos;edifici principal d&apos;habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l&apos;edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l&apos;empresa va tancar. Entrant a l&apos;esquerra, hi ha l&apos;antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n&apos;hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera.]]></descripcio>
<codi_element>08034-66</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[La fàbrica es començà a construir l&apos;any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l&apos;empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L&apos;any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L&apos;any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s&apos;hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L&apos;escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l&apos;any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l&apos;edifici de la residència). A la dècada dels 60 s&apos;inicià una reestructuració de la colònia i s&apos;ampliaren les naus fabrils. S&apos;hi instal·là una moderna secció d&apos;un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l&apos;any 1981 en què l&apos;empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors.]]></historia>
<coordenades>41.7607400,1.9365900</coordenades>
<utm_x>411601</utm_x>
<utm_y>4623758</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08034</rel_municipis>
<municipi_nom>Calders</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Física</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-01-30 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Piñero</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>42</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-29 05:17:24</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
