<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef558f3350a399cf022e55</_id>
<id>43239</id>
<titol>Escudella de blat de moro escairat</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PARDINILLA, Jordi: &apos;El blat de moro escairat, Plat de la Pau&apos;, El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PEDRALS i COSTA, Xavier: &apos;El blat de moro al Berguedà&apos;, El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;R.V.: &apos;Menú casolà tradicional&apos;, El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILADÉS i LLORENS, Ramon: &apos;El blat de moro escairat&apos;, L&apos;Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVIII-XXI</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L&apos;endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d&apos;aigua.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l&apos;olla. S&apos;ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al cap de 15 minuts s&apos;hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08022-47</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L’any 1715 és la datat de la introducció del blat de moro al Berguedà. Degut a la seva resistència al clima i a l&apos;elevant rendiment, es va assentar-se ràpidament al territori. Es va utilitzar en l&apos;elaboració de farinetes i polentes, assolint una importància destacada a la cuina les farinetes de blat de moro.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d&apos;ençà les primeries del segle XVIII quan s&apos;inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l&apos;òs de pernil) la base és sempre la mateixa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d&apos;aquest plat i l&apos;any 1989 es va preocupar d&apos;enviar-lo, sota el nom de &apos;plat de la pau&apos; als principals dirigents mundials d&apos;aleshores per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.1038600,1.8459400</coordenades>
<utm_x>404578</utm_x>
<utm_y>4661952</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08022</rel_municipis>
<municipi_nom>Berga</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-escudelladeblatdemoro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tècnica artesanal</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2026-07-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre.El blat de moro escairat es comercialitza sobretot a botigues de Berga i de les poblacions dels voltants, generalment a granel.</observacions>
<codi_estil>98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>60</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
